Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

241-252 de 571
  • 17'

    Estrenes de cinema i cartellera amb David Serra

    Retorn a la normalitat cinematogràfica Després de l'aturada de les festes nadalenques, el crític David Serra torna per analitzar una cartellera que abandona el contingut estrictament familiar per oferir una oferta més variada i adulta. L'espai se centra tant en les novetats imminents com en les pel·lícules que encara es mantenen amb força a les sales de Tarragona. Les grans estrenes de la setmana Crash: Dirigida per Paul Haggis (guionista de Million Dollar Baby). Es tracta d'una història coral sobre el drama humà i les tensions socials a partir dels accidents de trànsit. Tot i la presència de Sandra Bullock, s'espera un to molt dramàtic i seriós. Sentència de Mort (Death Sentence): Una obra de Billy August que aborda el tema ètic i polític de la pena de mort, una pel·lícula que, segons Serra, promet una gran sensibilitat i pot marcar la temporada. L'Hombre del Tiempo: Comèdia dramàtica protagonitzada per Nicolas Cage. Malgrat el títol, se centra en la mediocritat vital i la recerca de la superació personal. Volando Voy: Cinema espanyol de Miguel Albadalejo que recupera la tradició del cinema quinquis, narrant la vida d'un delinqüent real. Anàlisi del que ja hi ha en cartellera "El cinema es fa per a la gent, no per als crítics." En David defensa aferrissadament el King Kong de Peter Jackson, valorant especialment la seva primera part i la seva qualitat formal. En contraposició, es mostra molt crític amb Aeon Flux, qualificant-la de producte buit i sense versemblança. També repassa altres títols com: * Jarhead (El infierno espera): Un retrat realista i gairebé documental dels marines a la guerra de Kuwait. * The Jacket: Un thriller de ciència-ficció amb Adrien Brody que destaca pel seu inici original, tot i un final complicat. * New Police Story: Una aposta segura per als fans de Jackie Chan, cinema que no enganya a ningú.

  • 47'

    Comiat de la temporada de la tertúlia a quatre bandes

    Tancament i balanç de la temporada L'episodi marca el final de la temporada de l'espai de tertúlia a Tarragona Ràdio, on les quatre col·laboradores habituals —Carme Pedrol, Laura Roman, Rosa Gairal i Laura Picó— fan un repàs emotiu de les millors entrevistes i moments compartits. Entrevistes destacades i dimensió humana El programa destaca la voluntat de donar veu tant a personatges públics com a persones amb una dimensió humana extraordinària però desconegudes pel gran públic: • Núria Meronyo: Missionera i mestra que va treballar al barri de l'Esperança de Tarragona i a zones desfavorides de Veneçuela. Es destaca la seva alegria i compromís social. • Jaume Pujol Balcells: L'arquebisbe de Tarragona va mostrar el seu costat més personal en confessar la seva afició per El Senyor dels Anells i el musical West Side Story. • Santi Castellà: El degà de Ciències Jurídiques va sorprendre les tertulianes en explicar la seva pertinença a la maçoneria i el sentit iniciàtic d'aquesta institució. Cultura, ciència i oci L'episodi també recupera fragments de converses amb perfils polifacètics: • Marta Mateu: La soprano va delectar l'audiència amb la seva veu i el seu gran sentit de l'humor. • Manel Santromà: Conegut pel seu paper en les noves tecnologies, va compartir la seva passió per l'egiptologia i la seva trobada a la Vall dels Reis. • Manolo Allué: L'artista i restaurador va recordar anècdotes de joventut compartint pis amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. Reflexions finals Les tertulianes conclouen que l'experiència radiofònica els ha permès aprendre de l'anonimat i guanyar seguretat davant del micròfon. Carme Pedrol tanca l'espai amb una reflexió sobre l'honestedat en la comunicació: "De l'abundància del cor, en parla la boca."

  • 47'

    Vida i anècdotes al Serrallo amb Jordi Albiol

    Una vida dedicada a la mar L'episodi d'avui compta amb el testimoni de Jordi Albiol, un pescador jubilat del barri tarragoní del Serrallo, que comparteix la seva experiència vital i professional. Des dels seus inicis a la mar amb només 6 anys, el Jordi descriu una professió que històricament ha passat de pares a fills i que defineix la identitat de tota una comunitat. La identitat del Serrallo i el paper de la dona El diàleg aprofundeix en el caràcter del barri i la seva evolució: • Independència i comunitat: Històricament, el Serrallo funcionava com un nucli gairebé independent de Tarragona, amb el seu propi llenguatge i forts llaços de solidaritat. • Societat matriarcal: Les dones jugaven un paper crucial, gestionant l'economia domèstica i l'educació dels fills mentre els homes eren fora pescant. • Llenguatge propi: S'esmenten termes com abarrancar-se (ensopegar), que mostren com l'ofici amara la parla quotidiana. Supersticions i tradicions marineres Malgrat no ser necessàriament practicants, els pescadors mantenen tradicions arrelades: • La devoció a la Mare de Déu del Carme. • L'ús d'eufemismes com saquet de carbó per evitar dir la paraula «capellà», considerada de mal averany a bord. • El tabú d'encomanar peix el dia abans de la captura. Reptes de la pesca actual La conversa aborda la crisi del sector: • Preus i mercat: Es denuncia que mentre el consumidor paga preus alts, el pescador rep quantitats irrisòries, especialment pel peix blau. • Globalització: La importació de peix de tot el món dificulta la viabilitat de les flotes locals. • Relleu generacional: Tot i la duresa, encara hi ha joves, com els fills del Jordi, que aposten per integrar tecnologia i tradició. Moments de perill: La por a la mar El Jordi relata amb emmoció moments crítics que han marcat la seva trajectòria: "Vaig veure la por a la cara de la gent. Va ser la primera vegada que vaig veure la por a la vida." • Un incident amb un cap de fibló que gairebé va fer bolcar la barca. • Dues caigudes a l'aigua en alta mar, una de les quals el va mantenir 45 minuts a la deriva en aigües gèlides.

  • 46'

    Tarraco Viva: Divulgació històrica i gestió del patrimoni

    Introducció i context esportiu L'episodi comença amb una conversa distesa sobre l'actualitat esportiva de Tarragona, destacant el bon moment del Nàstic de Tarragona i la seva afició. Es comenta la febre grana a la ciutat i la compatibilitat de sentiments entre ser del Barça i del Nàstic. La gènesi de Tarraco Viva El convidat principal, Magí Seritxol, coordinador de Tarraco Viva, explica la seva trajectòria com a gestor cultural i com va néixer el festival: • El projecte es va gestar durant quatre anys abans de la seva primera edició oficial el 1999. • Va començar amb un pressupost irrisori de 500.000 pessetes, demostrant que la viabilitat d'un projecte es prova amb la pràctica i no només amb grans pressupostos ideals. • Actualment, el festival compta amb uns 400.000 euros i és un referent europeu. Model de gestió i filosofia Seritxol defensa un model de divulgació històrica rigorosa en comptes del model de "Festa i Fira": "La història ha d'estar en el centre del festival; la participació i el comerç han d'estar a la perifèria." L'objectiu és situar Tarraco Viva al nivell de grans festivals com el d'Edimburg o Avinyó, apostant per un públic fidel i crític que busca qualitat didàctica. Impacte educatiu i turístic El festival ha aconseguit atreure un turisme de qualitat que pernocta a la ciutat. A més, la implicació de les escoles és total, amb activitats específiques que ja atrauen centres de tot Catalunya i, properament, de València i Aragó. Projectes de futur i curiositats romanes • Es planteja l'expansió del festival cap al Serrallo i el món marítim, amb la idea de reconstruir naus romanes a escala real. • Es discuteix la falta de rigor històric al cinema de Hollywood (com a Gladiator o Espartaco), que prioritza l'espectacle sobre la realitat. • Se citen curiositats com l'impost sobre l'orina a l'antiga Roma i les herències immaterials que conservem, com el dret romà i els serveis públics.

  • 37'

    Solidaritat i realitat social amb Francesc Xammar

    Reflexions sobre el Moviment Veïnal i la Solidaritat Global L'episodi presenta una conversa profunda amb Francesc Xammar, una figura clau en el moviment veïnal de Tarragona i activista vinculat als Comitès d'Oscar Romero. La conversa transita des de la història local fins a la crua realitat de països del Tercer Món. De la Tarragona de la Dictadura a l'Amèrica Llatina • L'esperit veïnal: Xammar recorda els inicis de la Federació de Veïns fa 25 anys. Destaca que, tot i la repressió de la dictadura, existia una solidaritat i il·lusió per aconseguir serveis bàsics (escoles, enllumenat) que avui dia s'ha perdut en favor d'un cert desencís i consumisme. • La bretxa de valors: Es fa una distinció clara entre el creixement material d'Europa i la pèrdua de valors humans. Xammar critica l'eurocentrisme i l'explotació sistemàtica dels recursos del sud per part del primer món. "És millor morir dret que viure de genolls, però jo prefereixo dir que el que ens toca és viure amb dignitat." L'Impacte de les Multinacionals i la Geopolítica • El poder real: Segons el convidat, els polítics actuals només poden "parar els cops", ja que el control real resideix en les multinacionals i els interessos econòmics transnacionals que no tenen rostre ni llengua. • El cas de Bolívia i l'Evo Morales: S'analitza la situació de països rics en recursos però empobrits per l'expoli extern, posant com a exemple les mines d'estany bolivianes. Realitat Crua: Violència i Narcotràfic • Ciudad Juárez i Guatemala: Es discuteix la violència extrema contra les dones a la frontera de Mèxic i l'existència de les maras o bandes a Guatemala. Xammar exposa la teoria que molts crims són marcatges de territori per part dels càrtels de la droga. • La tasca dels Comitès d'Oscar Romero: S’explica la funció d'aquests grups de base, que treballen en la denúncia profètica i la conscienciació d'una societat europea que sovint oblida les tragèdies humanes pocs dies després que apareguin a les notícies.

  • 43'

    Entrevista a Genaro González: Arquitectura, Urbanisme i Esport

    Una mirada Professional a l'Arquitectura i la Ciutat L'arquitecte Genaro González visita el programa per desgranar la seva trajectòria i analitzar l'estat actual de la ciutat de Tarragona. La conversa s'inicia amb el seu vessant vocacional, on destaca que l'arquitectura va ser una elecció natural davant el seu interès pel dibuix i les ciències pures. Urbanisme i Integració Ciutadana González reflexiona sobre com es construeixen les ciutats i les dificultats per aplicar el bon gust en un mercat marcat pels costos i l'especificitat tècnica: • La dualitat entre el projecte de l'urbanista i l'execució del promotor. • L'ús recurrent d'estructures estàndard (obra vista i alumini) per evitar riscos econòmics i constructius. • L'impacte visual d'obres polèmiques a Tarragona, com el pàrquing de l'escorxador o el projecte de la Platja Llarga. Restauració Emblemàtica: El Teatre Metropol Un dels punts clau de l'entrevista és la seva participació en la recuperació del Teatre Metropol. Destaca el procés de "neteja de cara" del llegat de Jujol: "Vam anar picant i traient totes les capes que s'havien afegit als anys 40 i 50, com les baranes que es van tapar per pudor, ja que des de baix es veien les cames de les dones." Sostenibilitat i Futur Acadèmic En l'àmbit de l'arquitectura sostenible, González —que realitza la seva tesi doctoral sobre el tema— subratlla que no es tracta de renunciar al confort, sinó de fer un ús racional de l'energia. Critica que, actualment, fabricar certes tecnologies com les plaques solars consumeix més energia de la que generen, tot i que confia en l'evolució de la cultura del reciclatge. Pel que fa a la docència, l'arquitecte observa un preocupant descens en la cultura general dels universitaris, tot i que destaca la bona disposició de l'alumnat actual. Esport i Ciutat: El Nàstic i el Club Natació Tàrraco L'episodi clou amb una mirada a l'esport local: • Gimnàstic de Tarragona: Discussió sobre la ubicació del nou estadi a Camp Clar (amb preferència personal per la Budellera) i el patiment compartit per l'ascens a primera divisió. • CN Tàrraco: Com a secretari de la junta, detalla els reptes del club davant la competència de les piscines municipals i recorda els èxits poc coneguts de nedadors locals en l'àmbit mundial.

  • 48'

    Tradicions i literatura oral amb Carme Oriol

    Exploració de la Literatura Oral i el Folclore En aquesta edició del programa, l'entrevista central gira al voltant de la figura de Carme Oriol, professora titular de filologia catalana i experta en literatura oral. La conversa aprofundeix en com les tradicions, tot i semblar antigues, segueixen vives en el nostre dia a dia a través de diversos mecanismes de transmissió. La importància del patrimoni oral L'oralitat no es limita només al passat, sinó que és un element dinàmic que es recrea constantment. Oriol destaca diversos gèneres que formen part d'aquest corpus: • Les rondalles i llegendes, que s'adapten al territori (com la variant de La Tarongeta per a la Blancaneus). • Els acudits i els renecs, que actuen com a formes vives de la cultura popular. • Les llegendes urbanes modernes, que reflecteixen les pors contemporànies com es va veure amb l'arribada de la SIDA. Evolució i context cultural L'experta explica com la universitat ha començat a donar un caràcter acadèmic a aquestes matèries, tradicionalment banalitzades. Es remarca el parèntesi cultural que va suposar la Guerra Civil i el franquisme, períodes que van trencar la transmissió de molts jocs i narracions autòctones, sovint substituïdes per versions foranes com les de Disney o els germans Grimm. "Les rondalles explicaven com superar les dificultats de la vida; no eren només per a nens, sinó per a tots els públics." El paper de les noves tecnologies Contràriament al que es podria pensar, les noves tecnologies no han eliminat l'oralitat, sinó que l'han transformat. Els correus electrònics o el correu electrònic serveixen ara com a vehicles per a la propagació ràpida d'acudits i rumors, tot i que amb un format més efímer que les vetllades a la fresca de temps enrere. Reflexions sobre la Llengua i la Societat La conversa també aborda la salut del català, especialment en l'àmbit de l'ús social entre els joves. Tot i que l'escola fa la seva feina, existeix una preocupació per la pèrdua d'espais de lleure i referents mediàtics en llengua catalana enfront de l'hegemonia del castellà.

  • 16'

    Lluís Ángel César: Futbol, Valors i Vida a Tarragona

    Reflexions sobre el Futbol Base i l'Entorn Social L'entrenador del Nàstic, Lluís Ángel César, analitza la situació actual del futbol infantil, denunciant el comportament d'alguns pares que actuen com a "energúmens" als camps. Segons César, el problema rau en la ignorància i en veure els nens com a xecs al portador en lloc de com a infants en formació. Causes del problema: El mètode de competició centrat a guanyar massa aviat (abans dels 14-15 anys) i les ambicions personals dels entrenadors. Conseqüències: Frustració infantil i abandonament prematur de l'esport. "El pitjor que li pot passar a un nen és tenir un pare o una mare ignorant que el veu com un home petit." Perfil Personal i Rutines César reivindica la normalitat com a eix vertebrador de la seva vida. Malgrat la pressió del futbol professional, manté una vida privada discreta i rutines molt marcades: Família: Prové d'una família gallega on els pares patien pel seu benestar físic i gairebé no el veien jugar per evitar el patiment de les lesions. Educació: És taxatiu amb el seu fill; estudiar és la prioritat absoluta per sobre de qualsevol somni futbolístic. Curiositats: No escolta música ni té aparells de reproducció a casa. Prefereix la lectura de llibres d'autoajuda i l'aprenentatge de l'anglès com a hobby. El Nàstic i el Futur a la Ciutat L'entrenador es mostra molt integrat a Tarragona, destacant el seu interès per la Part Alta, les muralles i el Balcó del Mediterrani. Pel que fa al futur de l'equip: Objectiu: Queden 11 partits decisius per buscar l'ascens. Estratègia: No es fixa en un nombre exacte de victòries, ja que dependrà dels resultats de la part baixa de la classificació. Filosofia: Aplica la llei de l'oferta i la demanda per explicar els salaris elevats en l'elit del futbol.

  • 26'

    Entrevista a Luis César: L'ascens del Nàstic i la gestió del vestidor

    Conversa amb l'entrenador del Nàstic de Tarragona El programa rep a Luis César Sampedro (conegut com a Luis César), entrenador del Nàstic de Tarragona, en un moment clau de la temporada. L'entrevista repassa tant l'actualitat esportiva de l'equip com la faceta més personal i professional del tècnic gallec. L'objectiu de l'ascens i la pressió mediàtica Luis César es mostra optimista però prudent sobre les possibilitats de pujar a Primera Divisió. Destaca que, tot i el patiment que queda per davant, l'equip està en una posició privilegiada. • L’entrenador afirma que el Nàstic i el Recreativo de Huelva són els equips amb més opcions. • Reconeix que la ciutat està totalment bolcada i il·lusionada amb el projecte. • Sobre l'exposició pública, admet que ha desenvolupat una "pell de llangardaix" de 8 centímetres per protegir-se de les crítiques: "Prefereixo que diguin que sóc molt bo i guapo, però si diuen que sóc feo i tonto, m'és igual." La complexitat de dirigir un vestidor Un dels punts més interessants de la xerrada és l'anàlisi de les dinàmiques internes d'un equip de futbol. Luis César defineix el vestidor com un lloc on conviuen 25 persones amb interessos sovint contraposats. • Conflicte d'interessos: Tots volen jugar, però només ho poden fer 11. Això genera tensions constants que el tècnic ha de gestionar. • La soledat de l'entrenador: Explica la dura transició de ser jugador a entrenador en el seu club d'origen, el Racing de Ferrol, on va haver d'acomiadar amics i excompanys per decisions professionals. • El paper del psicòleg: Admet que més que paraules, els jugadors volen fets (jugar el diumenge). La pedagogia té un límit. El futbol i els mitjans de comunicació El tècnic reflexiona sobre la gran quantitat d'informació que genera el futbol i com, a vegades, es creen notícies del no-res per omplir espais. • Critica la tendència a descontextualitzar frases per crear titulars impactants. • Explica que un entrenador ha de saber "navegar" durant tota la setmana per mantenir l'estabilitat del grup malgrat l'entorn mediàtic. • Navegar és, per a ell, la seva habilitat més preuada per sobre dels coneixements tàctics.

  • 43'

    Renaixement del Priorat i la Cultura del Vi

    El Ressorgiment de la DOQ Priorat L'episodi se centra en la figura de Carles Pastrana, un dels impulsors clau del denominat "renaixement" del Priorat a finals dels anys 70. Pastrana explica com van arribar a una comarca en decadència, marcada per la fil·loxera i l'èxode rural, i com van decidir apostar per una terra que llavors era barata però amb un potencial històric extraordinari. Característiques de la Terra i el Vi El secret de la qualitat dels vins del Priorat resideix en diversos factors clau: • La llicorella (pissarra), que aporta una mineralitat distintiva. • Una estructura potent i un extracte sec molt alt. • La capacitat de ser vins de guarda, millorant fins a 30 anys dins l'ampolla. "El vi té l'alcohol que vostè vol: si hi posa un dit menys a la copa, és com si begués un vi d'onze graus." Negoci, Gastronomia i Visió Comercial Es discuteix la complexitat dels preus del vi, sovint inflats per la cadena de distribució o la llei de l'oferta i la demanda. Pastrana defensa que l'essència del vi és gaudir-ne sense snobismes. També s'esmenta el seu restaurant a Gratallops, concebut no com un negoci d'alta cuina, sinó com un espai per controlar com es presenten els seus vins als visitants. Experiències Personals i Política La conversa s'aparta de les vinyes per explorar la faceta més personal del convidat: • El seu passat en el món del teatre a Tarragona. • La seva experiència com a alcalde de Gratallops, destacant la importància de la serenor i el respecte en la crítica política. • La passió per la història, especialment centrada en la Cartoixa d'Escaladei, eix vertebrador de la identitat de la comarca.

  • 49'

    Entrevista a Manel Santromà: astronomia, internet i societat

    Introducció i Perfil Personal L'espai de conversa "A quatre bandes" de Tarragona Ràdio entrevista Manel Santromà, una figura polifacètica de la ciutat. Santromà es defineix com un astrònom amb excedència i un navegant per la vida que mai roman més de cinc anys fent la mateixa tasca. Passions i Vocacions L'entrevistat desgrana les seves grans passions: • Astronomia i Egiptologia: Tot i que es va decantar professionalment per l'astronomia, manté un amor profund per l'egiptologia, compartint una anècdota emocional sobre la seva trobada amb l'arqueòleg Ken Weeks a la Vall dels Reis l'endemà de l'11 de setembre. • Cultura i Emocions: Es reconeix com un gran amant de l'òpera (especialment de La Bohème) i un lector voraç amb una biblioteca de més de 4.000 llibres. • Formació Acadèmica: Tot i ser físic de formació, destaca el seu gust per l'abstracció matemàtica i el seu projecte actual d'acabar la carrera d'humanitats. Educació, Joventut i Valors Santromà reflexiona sobre el canvi generacional i el sistema educatiu: • Considera que l'educació i l'esperit crític són la base de la societat, diferenciant clarament que "l'escola ensenya, però els pares eduquen". • Fa una defensa de la joventut i de les minories, afirmant que per defecte se'ls ha d'escoltar i donar raó inicialment. Tecnologia i Internet Com a impulsor de Tinet, la primera xarxa ciutadana, discuteix el futur digital: • Es mostra contrari a la censura i a les barreres a internet, definint la xarxa com un ens que detecta la censura i l'esquiva. • Critica els models de negoci antics basats en cànons i advoca per noves formes de consum cultural que no criminalitzin la tecnologia. Tarragona i Futur L'entrevista conclou amb una visió crítica però esperançadora de Tarragona: • Lamenta que la societat tarragonina sigui a vegades massa tancada o "de poble" en el sentit negatiu i demana una major col·laboració amb Reus per crear una àrea metropolitana potent. • Reclama més relleu generacional en les institucions, com la universitat o els col·legis professionals.

  • 46'

    Entrevista a la soprano Marta Mateu: trajectòria i passió

    Introducció i Inicis Musicals L'episodi presenta la soprano tarragonina Marta Mateu, qui comparteix la seva experiència en el món del bel canto. Tot i la seva joventut, compta amb una carrera consolidada que va començar per influència familiar: • Va iniciar-se amb l'orgue als 3 anys d'oïda i oficialment a la música als 8 anys estudiant piano. • La seva professora Isabel Bargalló va ser clau en detectar el seu talent per al cant coral i la va encaminar cap al conservatori. • Amb només 17 anys va començar els estudis específics de cant, traslladant-se més tard a València per formar-se amb la prestigiosa mestra Ana Luisa Chova. La Carrera Professional i el Sacrifici Marta descriu el cant com una disciplina que requereix un alt nivell de sacrifici personal, especialment pel que fa a la vida social i l'autocura de l'instrument (la veu). Destaca la importància de la tècnica vocal per sobre de les qualitats naturals per a qui vol afrontar una carrera professional. Formació i Reconeixements • Recent guanyadora del Premi de Joventuts Musicals d'Espanya (novembre), que li permet realitzar una gira nacional. • Reflexiona sobre la competència en el món de l'òpera, definint-lo irònicament com un sector on les crítiques són constants entre col·legues. Arts Escèniques i el Gènere de la Sarsuela La soprano defensa una visió clàssica de l'òpera, mostrant-se escèptica davant de muntatges extremadament moderns o transgressors (com els de Calixto Bieito) que, segons ella, poden treure l'obra de context. "No puc concebre unes 'Noces de Fígaro' sense les perruques blanques i els corsets." Sobre la Sarsuela, lamenta que s'hagi perdut la tradició de companyies estables a Tarragona, tot i que anuncia un projecte per recuperar aquest esperit el proper juliol amb la Banda Unió Musical de Tarragona. Crítica a les Infraestructures Culturals L'entrevista tanca amb una valoració crítica sobre la situació cultural a Tarragona: • Denúncia de la mala acústica del Palau de Congressos, titllant-lo d'"armatoste" no apte per a la música clàssica. • Comparativa amb València, on considera que la música està molt més arrelada i és més accessible econòmicament.