Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

253-264 de 571
  • 47'

    Andreu Faró: l'art de l'humor gràfic i la crítica social

    L'humor gràfic com a professió i estil de vida Andreu Faró, reconegut ninotaire del Diari de Tarragona, desgrana la seva trajectòria i la naturalesa del seu ofici. Tot i ser un dibuixant de referència, subratlla la dificultat de viure exclusivament d'aquesta disciplina a Espanya, motiu pel qual compagina la seva faceta artística amb la docència en química. Característiques de l'humorista • L'humorista gràfic no necessàriament ha de tenir un gran sentit de l'humor personal, sinó una capacitat d'observació crítica i una visió irònica de la realitat. • El procés de creació és cerebral i racional, lluny de l'espontaneïtat que molts lectors imaginen. • Faró destaca la importància del sentit comú per saber on estan els límits, especialment en temes sensibles com la religió o qüestions socials delicades. "L'humor és l'arma dels dèbils contra el poder, i el poder no accepta bromes ni ironia." El procés creatiu i la pressió del dia a dia L'entrevistat explica com és el repte de publicar una vinyeta diària. Segons Faró, la millor fórmula per ser creatiu és no tenir alternativa: la pressió del tancament del diari obliga a trobar la idea. Tot i que de vegades hi ha hagut certs episodis de censura o queixes de lectors, el dibuixant gaudeix d'una gran llibertat i confiança pels seus directius. La crisi de la indústria del còmic Faró es mostra pessimista respecte al futur del còmic a nivell estatal. Contrasta la situació amb països com Bèlgica o França, on existeix una cultura i una indústria sòlides. • Atribueix la caiguda de vendes a la competència dels videojocs i a la falta de referents a les llars. • Comenta la paradoxa de l'ensenyament: tots els nens dibuixen, però la majoria abandonen aquesta activitat als 14 anys perquè es percep socialment com una "cosa de nens". Vida personal i política L'autor recorda la seva etapa com a regidor a Vilaseca, una experiència gratificant però amb un alt cost personal i familiar que el va portar a decidir no tornar-hi. Recentment pare per tercera vegada, explica com troba la inspiració en moments quotidians, com els viatges en tren, on el cervell es pot relaxar.

  • 48'

    Entrevista a Olga Xirinacs: Literatura i Vida

    Conversa amb l'Escriptora Olga Xirinacs El programa rep a la cèlebre escriptora tarragonina Olga Xirinacs, que comparteix una visió profunda sobre la seva trajectòria, el panorama editorial actual i la seva relació amb la ciutat de Tarragona. La conversa destaca per la seva autenticitat, tractant temes que van des de la creació literària fins a la reflexió sobre la mort. El Món de l'Escriptura i el Mercat Editorial L'autora detalla la seva evolució des d'una infantesa envoltada de llibres fins a esdevenir una figura clau de les lletres catalanes. Sobre el sector editorial, aporta una visió crítica i realista: • L'escriptura no permet viure de les rendes excepte en casos de best-sellers massius. • La pressió editorial actual prioritza la literatura de consum en detriment de la poesia o l'assaig. • Xirinacs explica la seva decisió d'escriure en castellà per explorar nous horitzons i facilitar la internacionalització de la seva obra, davant les dificultats de traducció des del català. Referents i Estil Literari L'autora mostra la seva preferència per la novel·la negra d'estil anglès (com la de Daphne du Maurier) per sobre de la violència de carrer americana. Destaca la seva forta vinculació amb el barri del Serrallo, que apareix com a escenari recurrent a les seves obres com La Pavana o L'home que mossegava les dones. Reflexions sobre la Mortalitat i la Cultura En un dels moments més personals de l'entrevista, l'escriptora parla de la mort amb total naturalitat, traient-li ferro al concepte: "Parlar-ne molt t'habitua a les coses... Ja tinc fet el meu recordatori, el tinc fet des de fa anys." Xirinacs defensa la necessitat de preparar el propi final de manera racional i estètica, incloent la tria de la música i els versos necrològics. El Compromís amb Tarragona L'entrevista finalitza amb una crítica cívica sobre l'estat de neteja de la ciutat i una emotiva interpretació a capella d'una havanera tradicional del Serrallo, reivindicant el patrimoni immaterial tarragoní.

  • 45'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: Política i Ciutat

    Trajectòria Personal i Inicis en la Política Josep Fèlix Ballesteros repassa els seus orígens vinculats al món associatiu i l'educació. Destaca la seva etapa de 10 anys al Club Baixell amb Mossèn Tomàs, una figura clau en la seva formació humana i el seu compromís amb la ciutat. • Va ser un dels impulsors de la recuperació del Carnaval de Tarragona fa 25 anys. • Professionalment és pedagog i ha treballat amb persones amb discapacitat a l'ONCE. • Defensa que la política ha de tenir un límit temporal de 8 a 10 anys en dedicació exclusiva per evitar el desgast i la pèrdua de perspectiva. Grans Projectes de Ciutat i Polèmiques L'entrevista aborda temes candents de l'actualitat municipal de Tarragona, on Ballesteros exposa la seva visió sobre el futur de diversos equipaments: Cultura i Patrimoni • Proposa l'antiga Sabinosa com un gran centre de cultura contemporània, similar al que va suposar el Guggenheim per a Bilbao. • Lamenta la manca d'un gran auditori real i infraestructures nacionals a la ciutat. • Defensa que l'Escola Oficial d'Idiomes s'ubiqui a la Chartreuse per mantenir la centralitat. Urbanisme i Medi Ambient • Sobre la Platja Llarga, aclareix que el projecte és de regeneració ambiental i no de cimentació, defensant la protecció de les dunes i la limitació del trànsit de vehicles. • Pel que fa a Terres Cavades, explica la nul·litat del pla per conflicte d'interessos del regidor Fernández, mantenint una posició ètica contundent. Política Nacional i el Debat de l'Estatut El portaveu socialista expressa la seva decepció amb l'estratègia del Partit Popular, acusant-los d'irresponsabilitat per utilitzar el terrorisme i la confrontació territorial amb finalitats electorals. Sobre l'Estatut de Catalunya, considera la manifestació de 2006 un èxit d'unitat i defensa la negociació com un pla d'etapes necessari per avançar, encara que el text final sigui fruit del consens a Madrid. "La grandesa de la democràcia és confiar en què els sistemes i el vot acaben situant a cadascú al seu lloc." Esports i Futur del Nàstic Ballesteros es mostra partidari de la construcció d'un nou estadi per al Nàstic. Argumenta que la reforma de l'actual és inviable a curt termini i que el club necessita instal·lacions que li permetin generar ingressos propis (museu, aparcament, àrees comercials) per deixar de dependre exclusivament de les subvencions municipals.

  • 45'

    Entrevista a Santi Castellà: Dret, Masoneria i Poesia

    Una Trajectòria Multidisciplinària Santi Castellà, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), comparteix la seva evolució personal i professional, des de la seva primerenca passió pel periodisme i la poesia fins a la seva consolidació en el dret internacional. Reflexions sobre la Justícia i l'Educació L'entrevistat realitza un diagnòstic crític del sistema judicial espanyol i la formació universitària: • La justícia és la signatura pendent de la democràcia, sovint percebuda com a lenta, polititzada i amb manca de mitjans. • Els estudiants actuals tenen un nivell de coneixement tècnic superior, però s'adverteix una pèrdua en la maduresa personal i l'esperit crític. • Defensa el jurat popular com a via de democratització de la justícia. El Dret Internacional i el Cas de les Caricatures de Mahoma Castellà analitza la tensió entre la llibertat d'expressió i el respecte religiós a Europa: • Considera que els estats àrabs han estat negligents en la protecció de les ambaixades. • Denuncia la hipocresia europea: es defensa la llibertat d'expressió mentre es neguen drets polítics bàsics als immigrants o se'ls relega a espais precaris per a la seva religió. • > "No entenc per què s'ha de protegir més l'ofensa religiosa que les ofenses estètiques o filosòfiques." La Maçoneria Desmitificada Com a Sereníssim Gran Mestre, explica que la maçoneria no és una organització secreta, sinó una escola de pensament vivencial: • Es defineix com un espai per a la reflexió individual sense dogmes. • Explica la ritualitat basada en la metàfora de la construcció del Temple de Salomó. • Destaca la transició cap a una maçoneria liberal i mixta (homes i dones) que permet la interpretació lliure del concepte del "Gran Arquitecte de l'Univers". Reptes de la Universitat Rovira i Virgili Finalment, assenyala que per al futur de la URV és essencial: 1. Continuar la internacionalització amb l'atracció d'estudiants estrangers. 2. Basar el model acadèmic en la recerca constant per no esdevenir una simple acadèmia de formació professional.

  • 42'

    Bombers a Tarragona: Seguretat, normativa i experiències

    Seguretat i Prevenció en l'Entorn Urbà L'inspector de bombers Albert Ventós explica el paper crucial que té el cos en la revisió de la normativa d'incendis en espais de concurrència pública com hotels i indústries. Destaca la importància de la planificació urbanística per garantir l'accessibilitat dels vehicles d'emergència (autoscales) a través d'hidrants, rotondes i l'amplada de les vies. Problemàtiques Específiques a Tarragona • El Cablejat Aèri: Es denuncia la situació crítica de les instal·lacions elèctriques a la Part Alta i al Serrallo. L'estat deficient del cablejat dificulta activament les maniobres amb l'autoscala i augmenta el risc de curts en dies de pluja. • Edificis d'Altura: L'autoscala arriba generalment fins a un 9è pis. A partir del 10è, la normativa obliga a disposar de sistemes d'evacuació propis com dobles escales. Protocols en Cas d'Emergència En cas d'incendi domèstic, especialment a la cuina, els consells principals són: Trucar immediatament al 112, el telèfon únic d'emergències. Confinament: Si no es pot extingir el foc, cal tancar portes i finestres per evitar que l'oxigen alimenti les flames i evacuar l'edifici. Per a petits incendis en paelles: tapar-les o usar una tovallola humida, mai tirar-hi aigua. El Cos de Bombers i el Risc Químic L'episodi aborda la preparació de la ciutat davant el risc químic (Pla PLASEQTA) i el paper de les escoles. Es remarca que més enllà de l'edifici, el més important és que la població sàpiga què fer: tancar-se i escoltar la ràdio. També es discuteix el dia a dia de la guàrdia de 24 hores i l'evolució del servei, on els salvaments en accidents de trànsit estan superant en volum als serveis per incendis. "El difícil és saber la mesura concreta del risc; tota activitat en té un, però hem de saber si és assumible per les oportunitats que ens dona." Perfil Personal de l'Convidat Finalment, l'entrevista agafa un to més distès repassant la infantesa de Ventós com el petit de deu germans i les seves opinions sobre personatges públics i cultura popular.

  • 45'

    Entrevista a Manolo Allué: Art, Restauració i Ciutat

    Una Vida Dedicada a l'Art i la Restauració L'entrevista se centra en la figura de Manolo Allué, una personalitat polifacètica vinculada estretament al món de l'art a Tarragona. El diàleg recorre la seva trajectòria des de la joventut, marcada pel trasllat de la petita Tarragona dels anys 60 a la vibrant Barcelona universitària. Trajectòria Professional • Inicis i Formació: Tot i llicenciar-se en literatura espanyola, la seva passió pel món visual el va portar a l'escola d'arts i oficis i, més tard, a col·laborar amb experts del Museu de Belles Arts de la Corunya. • Experiència com a Galerista: Va viure deu anys a Santiago de Compostela, on va gestionar una galeria i va aprofundir en el coneixement tècnic de la pintura i la restauració. • La Restauració: Allué defineix la seva feina no com un canvi, sinó com l'acte de treure la bellesa interior dels objectes i pintures sense alterar la intenció original de l'autor. Crítica Urbanística i Social de Tarragona Manolo Allué ofereix una visió crítica però constructiva sobre l'estat actual de la ciutat de Tarragona, especialment pel que fa a la gestió del patrimoni i la vida quotidiana. Problemes de la Part Alta i el Model de Ciutat • Manca de manteniment: Denuncia deficiències greus com cables elèctrics perillosos, la mala pavimentació i l'estètica qüestionable de certs elements moderns (acer inoxidable) en edificis històrics. • La pèrdua de vitalitat de les platges: Fa una crítica especial a la platja del Miracle, descrivint-la com una platja "morta" a causa de l'excés de ciment i barreres urbanístiques. "Tarragona té un aspecte de poblet que m'encanta, però deploro la xafarderia i el no deixar avançar que sovint acompanya el sentiment provincial." El Mercat de l'Art L'entrevistat lamenta la desaparició de galeries emblemàtiques com la Galeria Fort o el Tinglado número dos i compara negativament la inversió de la burgesia local de Tarragona amb la de Reus, on històricament s'ha apostat més pel producte propi. Visions Polítiques i Personals En un to més distès, Allué recorda anècdotes amb l'alcalde Joan Miquel Nadal, amb qui va compartir pis d'estudiant, i demana de cara al futur un "pla d'assenyament mental" per a la ciutat que millori la promoció turística i cultural.

  • 46'

    Pilar Sada: Museologia i Patrimoni a Tarragona

    Trajectòria Professional i Formació La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, repassa la seva carrera des dels seus orígens a Saragossa i la seva formació a Badalona. Sada es defineix fonamentalment com una especialista en museologia, amb un enfocament clar cap a la difusió i l'educació sobre el patrimoni. • Va començar al Museu de Badalona l'any 1973. • Ha treballat en el món de l'art català, en galeries com la Galeria Adrià. • Va participar activament en el Pla Especial de la Part Alta de Tarragona als anys 80, una experiència que va considerar crucial per conèixer la realitat social i estructural de la ciutat. El Futur del Museu Arqueològic (MNAT) L'entrevista aprofundeix en la transformació del museu cap a un concepte del segle XXI. Pilar Sada defensa una visió de museu territorial, que no es limita a un edifici, sinó que connecta diversos espais clau com: • La Necròpolis Paleocristiana • Les vil·les romanes dels Munts i de Centcelles • El Teatre Romà i l'Arc de Berà "Un museu no ha de ser un edifici contenidor amb parets que tanquen un patrimoni, sinó un museu obert i territorial." El Paper de la Dona i la Societat Es discuteix la creixent presència de les dones en càrrecs de responsabilitat política i cultural. Sada relata anècdotes sobre els obstacles de gènere que va trobar en el passat, especialment relacionats amb la maternitat i la conciliació. Malgrat això, es mostra optimista respecte al futur i celebra fites com la victòria de Michelle Bachelet a Xile. Qualitat vs. Quantitat en les Visites Sobre la gestió cultural, Sada critica el fet de valorar els museus només pel nombre de visitants. Tot i que el MNAT ha assolit xifres rècord (més de 140.000 visitants totals), ella prioritza l'experiència de qualitat i el benefici intel·lectual que l'usuari s'emporta a casa.

  • 47'

    Entrevista a Josep Anton Burgessé: Port i Política

    Trajectòria Política i Professional El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, repassa la seva llarga carrera que va començar l'any 1979 com a regidor. Burgessé explica els seus orígens en el sindicalisme i com la seva etapa municipal va donar pas a la gestió portuària, un àmbit que coneix des de l'any 1969. El Futur del Port de Tarragona Es discuteixen els plans d'expansió i els reptes de futur de la infraestructura: • Creixement cap al mar: El port ja no té espai terrestre i les futures expansions s'han de fer mar endins. • Impacte Ambiental: Burgessé subratlla que qualsevol projecte estarà condicionat pels estudis d'impacte ambiental i la preservació del litoral. • Projectes a llarg termini: Les obres que es planifiquen avui poden trigar fins a 25 anys a materialitzar-se. "El Port, tal com el tenim ara, s'està acabant. Hem de pensar en el Port del futur d'aquí a 25 anys." Urbanisme i Ciutat L'entrevista aborda temes crítics de la ciutat de Tarragona: • Façana Marítima: La necessitat de soterrar les vies del tren per eliminar el pas a nivell que divideix la ciutat. • Marina Port Tàrraco: Burgessé opina sobre l'estètica dels edificis construïts, considerant que potser són massa alts i han quedat "enxubats". • Creixement de la ciutat: L'aposta per una Tarragona que arribi als 150.000 habitants per poder oferir millors serveis. Reflexions Personals i Polítiques Burguessé reflexiona sobre el relleu generacional en la política local i la professionalització del sector. Tot i que admet una certa nostàlgia per la política municipal, se sent satisfet amb la seva tasca actual. L'episodi conclou amb un test ràpid de preguntes personals on destaca el seu desig frustrat de ser alcalde de la seva ciutat.

  • 43'

    Vicenç Cañón: El teatre i la vida de faràndula

    Entrevista a Vicenç Cañón: Cultura i interpretació L'episodi d'avui de A quatre bandes (reduït a tres per l'absència de la Laura Roman) comença l'any amb la presència de Vicenç Cañón, una figura polifacètica de l'escena tarragonina que es defineix com a farandolero: actor, escriptor i director de teatre. Trajectòria i orígens • Cañón explica que la seva inclinació artística va néixer a l'escola, imitant professors. • El seu punt d'inflexió va ser en un poble de Badajoz, on va passar de ser un simple espectador a protagonista d'una obra teatral. • Ha treballat en àmbits molt diversos: des de l'animació a Port Aventura fins a la publicitat televisiva i sèries de TV3 com El cor de la ciutat. El teatre com a eina pedagògica El convidat destaca la seva passió per ensenyar teatre a nens i col·lectius de dones (com el grup 45 RPM). Per a ell, la clau no és només actuar, sinó entendre les coses: "No tothom sap ensenyar. Es pot tenir la carrera de mestre però no tenir el don. El nen ha de saber entendre les coses, no només aprendre-les." Crítica al sector cultural i la política Cañón es mostra molt crític amb la gestió cultural a Tarragona i el sistema de càstings a Barcelona: • Considera que molts cops el teatre és una màfia o depèn massa del clientelisme (fer passadissos). • Reivindica que els polítics s'haurien d'interessar pel material real de la ciutat en lloc d'esperar que els portin propostes. • Critica la manca de projecció exterior de Tarragona: > "És un delit que t'hagis de sentir avergonyit de no poder portar cap llibre de la teva ciutat a festivals internacionals." Reflexions sobre la fama i el futur del teatre • Admet que la televisió és el motor de la fama actual i que és difícil omplir teatres sense un "ganxo" televisiu. • Defensa que la cultura no pot ser només un negoci; un teatre públic s'ha de poder permetre perdre diners per oferir qualitat.

  • 43'

    Evolució i records de les Festes de Santa Tecla

    Balanç de l'Evolució de Santa Tecla (1986-2006) L'episodi analitza la profunda transformació de la Festa Major de Tarragona en les darreres dues dècades. Els tertulians recorden com, a mitjans dels anys 80, la participació era molt minsa i molts actes tradicionals encara no s'havien recuperat. De la Recuperació a la Massificació • L'any 1986 la festa tenia només 57 actes en 10 dies, una xifra inferior a la de festes menors actuals. • Es destaca la recuperació del Seguici Popular, amb fites com la presentació de l'Àliga el 1986 o el Lleó el 1993. • La transició d'una festa "buida" a una on espais com les escales de la catedral estan plenes de gom a gom. Icones de la Festa: Merchandising i Gastronomia • La samarreta de les festes, iniciada pel Ball de Diables amb només 50 unitats, s'ha convertit en un fenomen de masses que mou milers d'euros per a les entitats. • La Mamadeta (Chartreuse amb granitzat de llimona) s'ha consolidat com la beguda oficial, lligant la tradició del licor a la ciutat amb el consum festiu. "Santa Tecla és un pol d'atracció, no només per a la ciutat, sinó per a tot el Camp de Tarragona i més enllà." El Futur i el Relleu Generacional • La creació de la Santa Tecla Petita es considera un encert estratègic per garantir que els infants s'impliquin en la cultura popular des de ben petits. • S'esmenta la importància de la futura Casa de la Festa com a centre neuràlgic i pedagògic. • Els reptes actuals inclouen la gestió de la massificació i la necessitat de major pressupost per mantenir la qualitat dels espectacles de gran format.

  • 43'

    L'ascens històric del Nàstic el 2001 i la febre grana

    Un viatge a la memòria del Nàstic de Tarragona Aquest episodi especial commemora el llegendari ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió A el 24 de juny de 2001, un moment que va canviar per sempre la relació entre la ciutat i el club. Amb la participació de l'entrenador Josep Maria Nogués i jugadors clau com José Antonio Gordillo i Santi Castillejo, es repassa una temporada plena d'adversitats i una gesta que va donar lloc a la coneguda Nàsticmania. El partit clau contra el Zamora El resum del partit definitiu destaca el patiment viscut al Nou Estadi fins a l'últim segon. Malgrat el domini local, la gran actuació del porter rival i la tensió de l'empat (que era suficient per pujar) van fer que l'afició acabés demanant l'hora. • La importància de la celebració a la Plaça de la Font amb més de 12.000 persones. • El sentiment de "descens social" que es va revertir, passant de 1.200 socis a omplir el camp de gom a gom. Els punts d'inflexió de la temporada La conversa analitza com un equip que estava a la part baixa de la classificació durant la primera volta va aconseguir una ratxa guanyadora imparable. • El drama de Conca: La mort del delegat Joaquín en el viatge de tornada del partit contra el Conquense va actuar com un factor d'unió i coratge per a la plantilla. • Canvi tàctic: La decisió de jugar amb tres defenses va ser clau per millorar el rendiment de l'equip. • > "La ciutat i l'afició de Tarragona volen el futbol; aquell dia es va crear una connexió que encara continua." El factor humà i el president García Es destaca la figura de José Luis García, el president que, en contra de la lògica habitual, va mantenir la confiança en Nogués i en els mateixos 22 jugadors sense fer fitxatges a l'hivern. L'episodi també recorda anècdotes curioses, com el fitxatge del francès Stéphane Rondelaere, que es va presentar al club amb un vídeo propi per convèncer l'entrenador.

  • 47'

    20 anys de castells i ràdio a Tarragona

    Evolució i fites del món casteller L'episodi repassa les darreres dues dècades d'activitat castellera a la ciutat, coincidint amb el 20è aniversari de Tarragona Ràdio. Quatre representants de les colles locals (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau) debaten sobre el passat, el present i els reptes de futur. Seguretat i innovació técnica El programa comença amb un tema d'actualitat: la introducció del casc casteller per a la canalla. Els convidats coincideixen que: • La tecnologia avança i la seguretat és una prioritat fruit d'estudis mèdics seriosos. • No es tracta d'una reacció impulsiva a accidents recents, sinó d'un treball de prevenció a llarg termini. • La pràctica s'ha professionalitzat amb la incorporació de fisioterapeutes i preparació física específica. El creixement de les colles i la ciutat Es recorda el moment d'eixamplament del panorama casteller amb la creació de les colles del Serrallo (1988) i Sant Pere i Sant Pau (1990). Aquest creixement va portar debats logístics sobre l'espai a les places: • Plaça de les Cols: Tot i ser incòmoda i petita, les colles defensen actuar-hi per tradició i pel caliu especial que s'hi genera. • Rivalitat històrica: Es rememoren anècdotes de la rivalitat dels anys 80 i 90, incloent-hi el famós conflicte del pilar caminant de la Mercè. Grans fites sonores El podcast recupera talls d'àudio històrics de les retransmissions de la ràdio: El primer 5 de 7 de Sant Pere i Sant Pau (1993). El primer 4 de 9 amb folre de la Colla Jove (1993). L'intent de 5 de 9 amb folre al Concurs de Castells de 1994, recordat com un moment de màxim tarragonisme on totes les colles van fer pinya conjuntament. La històrica diada de Santa Tecla de 1997 amb els pilars de 7. "A Tarragona va primar el tarragonisme per damunt de qualsevol rivalitat; totes les colles van acudir a la pinya del 5 de 9." El paper de les dones i el futur Es destaca la incorporació de la dona com el canvi més significatiu. Actualment, les dones ocupen posicions clau als pisos alts i mitjans, sent essencials per als castells de gama alta. Finalment, es reflexiona sobre el desgast que suposa passar d'unes 15 sortides anuals a les 40 actuals, fet que ha convertit el que era un hobby en un compromís gairebé obligatori.