Andreu Faró: l'art de l'humor gràfic i la crítica social
L'humor gràfic com a professió i estil de vida Andreu Faró, reconegut ninotaire del Diari de Tarragona, desgrana la seva trajectòria i la naturalesa del seu ofici. Tot i ser un dibuixant de referència, subratlla la dificultat de viure exclusivament d'aquesta disciplina a Espanya, motiu pel qual compagina la seva faceta artística amb la docència en química. Característiques de l'humorista • L'humorista gràfic no necessàriament ha de tenir un gran sentit de l'humor personal, sinó una capacitat d'observació crítica i una visió irònica de la realitat. • El procés de creació és cerebral i racional, lluny de l'espontaneïtat que molts lectors imaginen. • Faró destaca la importància del sentit comú per saber on estan els límits, especialment en temes sensibles com la religió o qüestions socials delicades. "L'humor és l'arma dels dèbils contra el poder, i el poder no accepta bromes ni ironia." El procés creatiu i la pressió del dia a dia L'entrevistat explica com és el repte de publicar una vinyeta diària. Segons Faró, la millor fórmula per ser creatiu és no tenir alternativa: la pressió del tancament del diari obliga a trobar la idea. Tot i que de vegades hi ha hagut certs episodis de censura o queixes de lectors, el dibuixant gaudeix d'una gran llibertat i confiança pels seus directius. La crisi de la indústria del còmic Faró es mostra pessimista respecte al futur del còmic a nivell estatal. Contrasta la situació amb països com Bèlgica o França, on existeix una cultura i una indústria sòlides. • Atribueix la caiguda de vendes a la competència dels videojocs i a la falta de referents a les llars. • Comenta la paradoxa de l'ensenyament: tots els nens dibuixen, però la majoria abandonen aquesta activitat als 14 anys perquè es percep socialment com una "cosa de nens". Vida personal i política L'autor recorda la seva etapa com a regidor a Vilaseca, una experiència gratificant però amb un alt cost personal i familiar que el va portar a decidir no tornar-hi. Recentment pare per tercera vegada, explica com troba la inspiració en moments quotidians, com els viatges en tren, on el cervell es pot relaxar.

