Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

73-84 de 571
  • 14'

    Perfil literari de Jordi Cervera: l'escriptor incombustible

    Anàlisi de la trajectòria de Jordi Cervera En aquesta sessió de lectura, Jordi Tiñena presenta la figura de l'escriptor Jordi Cervera, un autor del Camp de Tarragona que destaca per la seva proactivitat i versatilitat dins el panorama literari català. Cervera és definit com un membre essencial de la "infanteria literària", aquells autors que mantenen viva l'estructura editorial i el sistema cultural del país més enllà de les grans estrelles mediàtiques. Característiques de l'obra i l'autor Polifacètic: Ha explorat gairebé tots els gèneres: poesia, novel·la, narrativa breu, teatre i assaig de no-ficció. Incombustible: Amb una producció constant des de fa més de 15 anys, guanya premis literaris i publica regularment cada any. Estil personal: La seva obra es caracteritza per una marcada sensualitat i, sovint, per l'erotisme. Dualitat personal: Se'l descriu com una persona seriosa i pausada en l'àmbit professional (ràdio i cultura) que es transforma en un amant de les motos i el cuir en el seu temps lliure. Obres destacades i recorregut L'autor ha guanyat nombrosos guardons, des del premi Reus de comunicació (1991) fins al Premi Ferran Canyameres (2005) per "Mosques". Poesia: Iniciada amb Pintallavis (1991), seguida de títols com Fluix Fluit, Atzabara o Talayot. Novel·la: "Ànima de benzina (2003) és una novel·la que s'ha de llegir si es vol entrar en un tipus de narrativa peculiar i no convencional." Mosques (2006) es recomana com la millor porta d'entrada per a lectors que busquen un estil més tradicional però amb el segell propi de l'autor. Dibuixos absents (Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler 1995). Altres gèneres: L'obra de teatre Vars (1995) i diversos reculls de contes i llibres de no-ficció sobre territoris com Valls o Santa Coloma de Farners. L'espai conclou ressaltant la importància de creadors com Cervera, que actuen com a base perquè la literatura catalana pugui exportar-se i créixer.

  • 13'

    Emili Rosales i l'èxit de 'La ciutat invisible'

    En aquest espai dedicat a la literatura, en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, en Jordi Tiñena analitza la figura i l'obra de l'autor rapitenc Emili Rosales. Tot i la seva trajectòria com a editor i professor, la seva faceta com a novel·lista ha assolit el màxim reconeixement amb el Premi Sant Jordi 2004. Perfil de l'autor i trajectòria professional Emili Rosales (La Ràpita, 1968) és un professional profundament vinculat al món de l'edició, actualment a l'editorial Planeta. Malgrat residir a Barcelona per necessitats laborals, manté un fort vincle emocional amb les Terres de l'Ebre, que sovint reflecteix en la seva obra. La seva carrera va començar l'any 1989 amb la poesia, tot i que ell mateix afirma que la seva millor producció poètica es troba ara dins les seves novel·les. L'anàlisi de 'La ciutat invisible' És la seva obra més premiada i reconeguda, on aconsegueix la rara unió entre el vistiplau de la crítica i l'èxit de públic. La novel·la s'estructura sobre dos eixos temporals: El rerefons històric (segle XVIII): El projecte de Carles III per construir una gran ciutat comercial al Delta (la Sant Petersburg de la Mediterrània). La trama contemporània: Una història moderna que inclou temes com el món de la droga, la lluita contra el Pla Hidrològic de l'Ebre i la passió per l'art. Reflexions sobre la narrativa i la trama Tiñena i Rosales coincideixen en la preferència per les novel·les amb argument i trama clara. L'obra de Rosales destaca per: * La capacitat de fer conviure diferents temps literaris. * Una estructura narrativa que explora les causes dels fets (la trama) i no només la successió d'esdeveniments. * Un estil llegidor però de gran qualitat literària. "Poder condensar el perfum de la vida a través de les paraules és l'essència de la poesia que Rosales trasllada a la seva prosa."

  • 16'

    Perfil literari de Joan Cavallé al Punt de Lectura

    Introducció a la figura de Joan Cavallé L'espai Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, amb Jordi Tiñena, dedica aquesta edició a l'escriptor i gestor cultural Joan Cavallé, arran de l'homenatge rebut pel Col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona. Cavallé és definit per la seva discreció personal, un esperit introspectiu i una profunda autoexigència envers la creació literària. Trajectòria i estil literari Sentit de la professió: Tant Cavallé com Tiñena comparteixen la idea del respecte reverencial per la literatura, fet que els va portar a trigar a considerar-se a si mateixos com a "escriptors". Teatre (el pilar central): És el gènere on més ha destacat, amb obres estrenades en espais de prestigi com la Fira de Tàrrega, el Teatre Romea o el Festival Grec. El seu teatre es caracteritza per: Ser un teatre textual, on la paraula i el llenguatge són els protagonistes. Refusar el teatre purament comercial per investigar noves formes de representació. Narrativa i Traducció: Ha guanyat premis rellevants com el Ciutat d'Alzira amb Rei de mi. També destaca la seva tasca ingent traduint al català tot el teatre de Samuel Beckett. Influència en la gestió cultural Com a gestor a l'Ajuntament de Tarragona, la seva tasca ha estat clau per transformar el panorama cultural de la ciutat, impulsant iniciatives com les Tardors Literàries i donant un suport actiu i eficaç als escriptors locals. Projectes de futur Després d'uns anys de silenci editorial per motius personals, s'espera que properament publiqui una nova novel·la que ja té enllestida i que torni a estrenar obra teatral, mantenint la qualitat i el rigor que el caracteritzen. "Li havia costat moltíssim creure's escriptor... un sentiment que jo comparteixo plenament."

  • 15'

    Francesc Valls Calçada i la seva novel·la 'L'Aigua parlava'

    Anàlisi de 'L'Aigua parlava' i la tasca d'Arola Editors En aquesta edició del programa, s'aborda el retorn de Francesc Valls Calçada a la narrativa després de disset anys de silenci novel·lístic. El protagonista de la conversa és el seu nou llibre, L'Aigua parlava, una obra que destaca per la seva singularitat en el panorama de la literatura catalana actual. Una novel·la històrica insòlita La novel·la es diferencia de la producció històrica habitual per diversos motius: Ambientació temporal: Se situa a l'any 1000, una època poc transitada pels novel·listes per la falta de documentació. Risc lingüístic: L'autor fa un exercici de recreació d'un català medieval hipotètic, inventant una llengua que transmet el "perfum" de l'època sense perdre la llegibilitat. Geografia: Presenta una imatge fascinant de la Tàrraco abandonada, una ciutat fantasmagòrica amb les ruïnes romanes encara intactes però deshabitades. El protagonista i l'estil L'obra es narra en primera persona i ressegueix l'autoconstrucció d'un personatge que passa per estats molt diversos: De novici i monjo a cavaller, passant per esclau a galeres. L'actitud del protagonista es descriu com a molt moderna, actuant sense lligams morals i aprofitant cada ocasió vital. Tot i contenir escenes de gran crueltat, la narració està amarada d'humor i ironia, fet que crea una distància saludable per al lector. El paper d'Arola Editors al Camp de Tarragona Es destaca la feina extraordinària d'editorials com Arola o Cositània en la normalització de la cultura local. Segons els interlocutors: "Estan fent una feina extraordinària... aposten per col·leccions de teatre i poesia en un país on es publica molt poca poesia." Descentralització: Aquestes editorials ja no només publiquen història local, sinó que competeixen en narrativa, teatre i recuperació de clàssics com Josep Pin i Soler o Puig i Ferreter.

  • 14'

    Sebastià Joan Arbó: El clàssic oblidat de l'Ebre

    Sebastià Joan Arbó i la seva reivindicació literària En aquesta edició del Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, el col·laborador Jordi Tiñena ens convida a redescobrir la figura de l'escriptor Sebastià Joan Arbó, un autor que, tot i haver gaudit d'un gran prestigi abans de la Guerra Civil, ha anat desapareixent de les línies mestres del consum literari actual. Arbó és definit com un clàssic modern que mereixeria un lloc permanent a les prestatgeries de fons de qualsevol llibreria. Més enllà del costumisme: L'existencialisme d'Arbó Un dels punts clau de la conversa és el desmuntatge de l'etiqueta de "costumista" que sovint s'ha associat a l'autor. Tiñena argumenta que: La comparació amb Blasco Ibáñez ha estat un "mal favor", ja que l'obra d'Arbó és molt més profunda i fosca. La seva escriptura s'apropa més al realisme rus de Dostoievski i a l'existencialisme de Sartre o Camus. Els seus personatges són figures torturades, infelices i marcades per un destí tràgic, allunyant-se de la simple descripció folklòrica. L'obra mestra: Terres de l'Ebre Publicada cap al 1932, "Terres de l'Ebre" es destaca com la seva novel·la més sòlida i recomanable per als qui vulguin iniciar-se en el seu univers. Els aspectes més rellevants d'aquesta obra són: Densitat i realisme: És una novel·la llarga (unes 400-500 pàgines) que retrata la duresa extrema del treball al Delta de l'Ebre i el cultiu de l'arròs. Força dramàtica: Atrapa el lector des de l'inici amb una atmosfera opressiva on la vida és una lluita constant contra el fracàs. Les raons de l'oblit i el llegat final L'espai reflexiona sobre per què autors d'aquesta magnitud cauen en l'oblit. Tiñena ho atribueix a la combinació de: 1. La pressa del mercat editorial per la novetat constant. 2. El parèntesi de 40 anys de silenci cultural durant el franquisme. 3. La manca de presència d'aquests clàssics en els plans d'estudi actuals. "És un d'aquests autors que haurien d'estar de fons de les llibreries habitualment i que s'haurien de llegir permanentment." L'autor també va destacar per les seves biografies (Verdaguer, Cervantes), traduccions i per haver guanyat el Premi Nadal l'any 1948 amb Sobre las piedras grises.

  • 15'

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

    Introducció al punt de lectura En aquesta edició del programa, amb la col·laboració del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, Jordi Tinyena ens apropa al coneixement de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). No es tracta de centrar-se en un llibre concret, sinó en la institució que aglutina els autors que utilitzen el català com a eina de creació. Origen i necessitat històrica L'entitat va néixer l'any 1977, en plena transició espanyola, per omplir un buit legal i professional després del llarg parèntesi de la dictadura. En aquell moment, la precarietat de la literatura catalana era extrema: - No existia una indústria editorial consolidada. - Mancaven contractes d'edició i regulacions sobre els drets d'autor. - L'associació va servir com a instrument d'impuls en un mercat que tot just començava a organitzar-se. Funcionament i serveis actuals Actualment, l'AELC compta amb uns 900 associats i funciona d'una manera similar a un col·legi professional. Per ser-ne membre, el criteri és molt ampli: només cal haver publicat un llibre en català, independentment de si es tracta de literatura, guions, crítica, ciència o cuina. Serveis que ofereix l'entitat: Informació i agenda: Mitjançant la seva web (escriptors.cat), difonen actes, novetats i presentacions. Assessorament jurídic: Servei gratuït per a socis en temes de contractes i fiscalitat (Hisenda). Premis literaris: Convoquen guardons com el Premi Cavall Verd o el Premi Jaume Fuster a la trajectòria. Gestió de drets: Col·laboració amb Cedro per a la gestió del cànon de reprografia (fotocòpies). Unió per la llengua, no pel territori Un dels trets més distintius de l'AELC és el seu caràcter transfronterer. L'únic vincle necessari és la llengua catalana, fet que permet que hi hagi socis de: - Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. - La Franja d'Aragó i la Catalunya Nord. - L'Alguer (Sardenya). "Allò que vehicula la pertinença és la llengua i no pas la pertinença a un estat o a una comunitat."

  • 17'

    Antoni de Bofarull i la gènesi de la novel·la catalana

    Antoni de Bofarull: Un pilar de la Renaixença L'espai Punt de Lectura analitza la figura d'Antoni de Bofarull, un autor fonamental nascut a Reus que va desenvolupar la seva carrera a Barcelona. Bofarull destaca per ser un dels grans impulsors de la Renaixença i per la seva participació directa en la restauració dels Jocs Florals el 1859. Una polifonia intel·lectual Bofarull va ser un autor polifacètic que va abordar diverses disciplines per contribuir al redreçament cultural de Catalunya: - Història: Va ser historiador professional, autor de la Historia crítica, civil y eclesiástica de Cataluña. - Lingüística: Va escriure una gramàtica catalana en col·laboració amb Adolf Blanch. - Traducció i literatura: Va traduir les grans cròniques medievals al castellà i va conrear poesia, drama i narrativa. L'Orfaneta de Menargues: La primera novel·la en català Publicada el 1862, L'Orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant és considerada la primera novel·la històrica ambiciosa de la literatura catalana contemporània. Combina dos gèneres clarament diferenciats: 1. Model històric: Basat en autors com Walter Scott, utilitza el Compromís de Casp per plantejar una tesi política: la decadència de Catalunya neix amb l'arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara. 2. Trama de fulletó: Un triangle amorós ple de traïcions i aventures que servia per atraure el gran públic de l'època. "Els mals de Catalunya arrenquen del Compromís de Casp; el monarca castellà no va entendre mai el caràcter català ni els seus furs." Llegat i recepció Tot i que l'estètica i el ritme del segle XIX poden resultar llunyans per al lector actual, l'obra va tenir un impacte enorme, especialment en els circuïts catalanistes. Bofarull va obrir el camí a la narrativa catalana, tot i que passarien set anys fins que un altre autor s'atrevís a seguir les seves passes amb una ambició similar.

  • 11'

    Josep Lluís Burguera i 'Raïms i Ferments'

    Presentació de la novel·la de Josep Lluís Burguera En aquest nou capítol de Punt de Lectura, Jordi Tiñena presenta la darrera obra de l'escriptor Josep Lluís Burguera titulada Raïms i Ferments. L'autor, tot i no ser extremadament prolífic, destaca per la seva discreció personal i la qualitat de la seva prosa, amb obres prèviament guardonades com el Premi Ciutat de Palma. Temàtica i context històric La novel·la s'endinsa en un escenari poc freqüentat per la literatura catalana contemporània: El segle XIX i la revolució agrària a Catalunya. La creació de la primera cooperativa agrària a Barberà de la Conca l'any 1894. Una trama que abraça tres generacions d'una mateixa família fins a l'extinció del cooperativisme el 1939. Estil i referents Tiñena subratlla la capacitat de Burguera per afabular i crear mons versemblants, barrejant la gran història amb la intrahistòria o vida quotidiana. L'autor utilitza un llenguatge acurat i una narrativa que convida a una lectura fluida. "És una barreja entre la gran història i la petita història... aquells episodis de les persones que naturalment viuen en aquella història." Un dels referents explícits de l'obra és la pel·lícula Novecento de Bernardo Bertolucci, compartint l'esperit de les nissagues lligades a la terra i el retrat d'un fresc històric rural molt potent.

  • 20'

    Els Jocs Florals: l'impuls de la Renaixença literària

    Els Jocs Florals: Origen, Restauració i Impacte Cultural En aquesta conversa al Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza la importància històrica dels Jocs Florals com a catalitzador de la literatura catalana moderna. Tot i que sovint es perceben com una tradició antiga, el seu paper va ser clau per estructurar un sistema literari que al segle XIX era pràcticament inexistent. Els Orígens i la Restauració Arrels medievals: L'origen es remunta al segle XIV a les corts occitanes de Tolosa de Llenguadoc. Era l'època dels trobadors, on l'occità era la llengua poètica de prestigi. La Renaixença: El 1859 es restauren a Barcelona amb l'objectiu de connectar la pulsió cultural del segle XIX amb l'esplendor medieval. Els impulsors, com Rubió i Ors, parlaven de "restauració" i no de creació. Confusió lingüística: Durant els primers anys del moviment, existia la creença errònia d'anomenar el català com a llemusí, fruit de la influència de la lírica trobadoresca. Estructura i Premis El certamen estava reglat per un Consistori (jurat) format pels prohoms de la cultura. Els premis principals seguien la tríada de Pàtria, Fe i Amor: Flor Natural: Primer premi (Amor). Viola d'Or: Segon premi (Fe). Englantina de Plata: Tercer premi (Pàtria). "Els Jocs Florals van servir per crear tota la infraestructura absolutament imprescindible: autors, editors i lectors." El Llegat i la Vigència Impuls de gèneres: Tot i néixer com un premi poètic, aviat van obrir-se a la narrativa i la novel·la (amb autors com Narcís Oller). Cocreació social: Destaca la figura del cos d'adjunts, ciutadans que pagaven quotes voluntàries per finançar el certamen i l'edició dels llibres premiats. Actualitat: Avui dia, tot i la gran proliferació de premis comercials, els Jocs Florals es mantenen en moltes localitats com una forma de respecte a la tradició i militància cultural. Finalment, es recorda la celebració del centenari de Pilar Prim a Valls i la figura de Narcís Oller, la primera novel·la del qual va ser precisament premiada en uns Jocs Florals.

  • 13'

    Joaquim Ruyra: Mestre de la Paraula i el Paisatge

    Homenatge a Joaquim Ruyra: Més enllà del Modernisme En aquesta entrega del punt de lectura, Jordi Tiñena, representant del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, ens convida a redescobrir la figura de Joaquim Ruyra (1858-1939). Malgrat ser sovint encasellat com un autor modernista per cronologia, Ruyra destaca per una veu pròpia i singular que defuig els tòpics del moviment. Un estil basat en la bellesa descriptiva L'obra de Ruyra no se centra en grans trames argumentals ni en personatges turmentats, sinó en la perfecció del llenguatge. Jordi Tiñena destaca diversos aspectes clau: Virtuosisme formal: Ruyra posseeix un do especial per a l'adjectivació i la creació d'imatges visuals potents mitjançant les paraules. Narrativa breu: No va ser un novel·lista de formats llargs; la seva força resideix en el conte i la narració curta. Temàtiques quotidianes: Les seves històries sovint capturen escenes marineres a Blanes, festes populars o moments de fantasia suau, on el paisatge esdevé protagonista. "No és un autor per a buscadors d'històries, però sí per a buscadors d'un llenguatge ben utilitzat i ben situat." Vida i trajectòria literària Nascut a Girona en una família benestant, Ruyra va poder dedicar-se a la literatura sense la pressió de sobreviure'n. Tot i que va iniciar-se en castellà amb l'aspiració de professionalitzar-se a Madrid, el seu retorn a Catalunya va marcar la seva aposta definitiva pel català, influenciat per la riquesa lírica de Jacint Verdaguer. Recomanació per a nous lectors Per a aquells que vulguin iniciar-se en el seu univers, Tiñena proposa un "menú de degustació" centrat en una obra emblemàtica: Llibre recomanat: Marines i boscatges. Contes destacats: El Jacobé, La Fineta i El garet de l'enramada. Valor actual: Tot i que la seva riquesa lèxica pot suposar un repte per als lectors actuals (incloent-hi els estudiants de batxillerat), la seva lectura és una experiència estètica comparable a uns "focs artificials" lingüístics.

  • 17'

    Perfil de Joan Perutxo: Fantasia, Història i Erudició

    Joan Perutxo: Un Personatge Singular de les Lletres Catalanes L'espai d'avui es dedica a la figura de Joan Perutxo (1920-2003), un dels escriptors més polifacètics i originals del segle XX. Tot i ser un autor prolífic amb més de 70 obres, durant molts anys va ser més conegut com a personatge que no pas llegit per la seva obra, un fet que va canviar amb el reconeixement tardà a partir dels anys 80. Perfil Biogràfic i Professional Orígens: Nascut al barri de Gràcia (Barcelona) en una família de comerciants, va heretar un gust profund per la bibliofília i les biblioteques. Doble vessant: Jurista de professió (va exercir com a jutge a llocs com Gandesa), va compaginar la seva carrera judicial amb una passió literària constant i col·laboracions en mitjans com La Vanguardia i la revista Destino. L'absència de la guerra: Tot i haver lluitat a la Guerra Civil i viure la postguerra, aquests temes estan completament absents de la seva obra, potser per un desig deliberat d'allunyar-se'n. Una Literatura Única i Fantàstica Perutxo es caracteritza per una tríada d'elements que defineixen el seu estil: La Història: L'apel·lació constant a períodes passats. La Fantasia: Presència de vampirs, espectres i elements meravellosos sota la influència de Lovecraft. La Quotidianitat: La barreja del món real amb l'imaginari. "Els fantasmes no existeixen, però em fan molta por." L'autor destaca pel seu vernís cultural, oferint obres ben documentades que exigeixen un lector atent i culte. La seva obra mestra, Les històries naturals (1960), és un referent ineludible de la literatura catalana que ha estat àmpliament traduït a idiomes com el xinès, el turc o l'alemany. Recomanacions de Lectura Les històries naturals: L'obra de referència sobre el Dip de Pratdip. Les aventures del cavaller Cosme: Ideal per a qui vulgui introduir-se en el seu món amb menys dificultat. Pamela: Una novel·la d'ambientació històrica singular. Llibre de cavalleries: Un dels seus primers aprops a la narrativa.

  • 16'

    L'univers literari de Julio Ricardo Trigo

    Introducció a l'autor i la seva identitat L'espai de lectura d'avui es dedica al perfil de l'escriptor Julio Ricardo Trigo, un autor amb una trajectòria singular. Nascut a Galícia i criat a València, actualment resideix a Tarragona. Tot i el seu origen gallec, ha adoptat la llengua catalana com la seva eina d'expressió literària principal, defensant que la seva pàtria és la seva llengua. L'opció lingüística i l'estàndard literari Un dels aspectes més fascinants de Trigo és la seva tria conscient del català oriental (l'estàndard de Catalunya) per sobre de la variant valenciana, malgrat haver-se format al País Valencià. Segons l'entrevista, aquesta decisió respon a una voluntat d'apostar per un estàndard amb: Un major abast editorial i cultural. Un recorregut literari que li permet connectar amb un públic més ampli. La superació de les dificultats i pressions que sovint pateix la llengua al País Valencià. Trajectòria professional i l'obra premiada Trigo és descrit com un professional de la cultura, dedicant-se intensament a la literatura des de l'any 1987. La seva obra és extensa i ha estat reconeguda amb nombrosos guardons: Poesia: Va iniciar-se amb Els plecs de l'hivern (Premi Benvingut Oliver) i ha guanyat guardons prestigiosos com el Salvador Espriu per Lectures d'un segle o el Vicent Andrés Estellés per Llibre de Quietud. Narrativa: Ha conreat la novel·la juvenil (Premi Enric Valor) i la novel·la per a adults, destacant la seva darrera publicació, Després de l'oblit (2005). Característiques de la seva narrativa El seu estil destaca per una preocupació profunda per l'estructura i la construcció novel·lística, fugint de la simple narrativitat comercial: "Ja seria excessiu que ara vinguessin els sud-americans a ensenyar-nos novament com es construeix una novel·la." Els seus escenaris solen ser personals i evocadors: Ligàcia: Una Galícia inventada que recorda el realisme màgic i el Macondo de García Márquez. Portugal: Context de la seva novel·la Fado, explorant la riquesa de la literatura galaicoportuguesa. L'Argentina: On situa personatges que afronten la descoberta de la seva identitat i el passat familiar. Perfil com a dinamitzador digital Actualment, l'autor és molt actiu a la xarxa a través de diversos blogs, on exerceix de franc tirador cultural: El pont sobre el llac: Dedicat a les lletres gallegues i portugueses. El violinista Celeste: Un espai de cultura general. Quadern de Tarragona: Un diari d'impressions sobre la seva nova ciutat de residència.