Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

85-96 de 571
  • 19'

    Balanç literari del 2005 al Camp de Tarragona

    Inventari literari del 2005: Una collita esplèndida En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena realitza un repàs exhaustiu de la producció literària de l'any 2005 a les comarques de Tarragona. L'espai reivindica la qualitat dels autors locals davant la centralització editorial de Barcelona i la tendència a tractar el llibre com un simple producte de consum. Poesia: El gènere resistent Tot i ser considerat el "germà petit" de la literatura pel seu risc editorial, el 2005 ha estat un bon any per als poetes del territori: * Cinta Molet: Poemes del Sud. * Isabel Ortega: Runa plena (guanyadora del premi Comas i Maduell). * Lourdes Malgrat: Debut amb Amat. * Altres autors destacats: Sebastià Poy (Calç als llavis), Dan Baixeras i Jordi Abelló (Clus), Josep Lluís Burguera, Xavi Ferrer, Alba Xirinachs i Roser Guasch. Narrativa i Novel·la La narrativa tarragonina es mostra consolidada amb autors de llarg recorregut: * Obra col·lectiva: Castellers (Columna), amb participació de Magí Sunyer, Joan Cavallé i Montse Palau, entre d'altres. * Àngel-Octavi Brunet: La Gràcia Reig, una crònica generacional del prolífic autor. * Rosa Pagès: M'he descuidat de dir-te gràcies. * Margarida Aritzeta: El llegat dels filisteus. * Jordi Tiñena: Menció a la seva darrera novel·la publicada a l'octubre. Literatura Juvenil i Altres Gèneres Fina Anglès: Destaca pel seu llibre infantil Vella lluna treu el nas i el projecte interdisciplinari Un passeig amb els sentits. Àmbit Juvenil: Andreu Carranza, Maria Lluïsa Amorós i Isabel Olesti amb La muntanya dels secrets. Teatre: Una fita poc freqüent amb la publicació de Lucrècia de Magí Sunyer. "Un autor que publica a Barcelona és un autor català, però un que publica a Tortosa o Tarragona sovint és titllat de local; hem de reivindicar els nostres escriptors des del territori."

  • 19'

    Les Quatre Grans Cròniques de la Literatura Catalana

    En aquesta edició del punt de lectura, l'escriptor Jordi Tiñena ens convida a fer un viatge fins a l'Edat Mitjana per descobrir les quatre grans cròniques, obres fonamentals per a la història i la literatura catalana. Tot i ser textos de difícil lectura per al gran públic, la seva importància resideix en el seu valor històric, lingüístic i com a precursors de la narrativa europea. Les cròniques presenten característiques úniques en el panorama literari medieval occidental: Caràcter autobiogràfic: A diferència de la resta d'Europa, dues de les cròniques són narrades en primera persona majestàtica pels mateixos monarques. Llengua i estil: Reflecteixen el català medieval i el bilingüisme de l'època, incloent diàlegs en les llengües originals dels personatges (àrab, francès, occità). Font d'inspiració: Han servit de base per a grans novel·les de cavalleria com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa. Detall de les obres mencionades Crònica de Jaume I: Destaca pel seu estil planer i col·loquial, gairebé com una conversa amb el lector. Comença amb l'engendrament del rei i detalla les seves conquestes. Crònica de Bernat Desclot: Centrada en la figura de Pere el Gran, a qui presenta com un model ideal de cavalleria. Crònica de Ramon Muntaner: Considerada la més literària i apassionant. Muntaner, que va viure l'expedició dels almogàvers a Orient, narra els fets amb un gran sentit de l'estratègia i la proximitat. Crònica de Pere el Ceremoniós: L'obra més complexa i influenciada per l'humanisme. Té una clara intencionalitat política de justificar l'acció de govern del rei. "Les cròniques són els primers maons que construiran l'edifici de les narracions de la narrativa europea."

  • 12'

    Magí Sunyer: Passió, recerca i creació literària

    Retrat de Magí Sunyer: L'erudit i el creador En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura de Magí Sunyer, una personalitat fonamental de les lletres catalanes des del Camp de Tarragona. Sunyer és descrit com un home d'una curiositat intel·lectual inesgotable, que combina la seva tasca acadèmica amb una producció literària rica i diversa. Una vida entregada a la literatura L'eix vertebrador de la seva trajectòria és la passió per la literatura, nascuda a l'Institut d'Arraona de Valls. Aquesta passió s'ha bifurcat en dues grans vessants: Vessant Acadèmica: Professor universitari i investigador, és considerat el màxim expert en la literatura de les comarques tarragonines. La seva generositat el porta sovint a parlar més dels altres (a través de pròlegs i presentacions) que d'ell mateix. Activisme Cultural: Destaca pel seu paper en la recuperació d'autors oblidats i el seu compromís amb la divulgació de la història literària del territori. Obra creativa: Més enllà de la paraula Tot i ser un prolífic escriptor, la seva obra destaca especialment en tres àmbits: Poesia: Sovint textual però també en col·laboració amb artistes plàstics. La seva poesia es defineix pels conceptes de sensualitat, amor i llibertat. Narrativa: Va guanyar el Premi Víctor Català (1989) amb el recull de contes La Serp. També és autor de novel·les com Joc de Daus i Cactus, obres on el paisatge local i l'estètica de la paraula tenen un pes vital. Dramatúrgia: Recentment ha explorat el teatre amb la publicació de Lucrècia, tragèdia contemporània. "És segur que és qui més sap de la literatura de les nostres comarques i de la literatura catalana en general."

  • 19'

    La Institució de les Lletres Catalanes i la seva tasca

    La Institució de les Lletres Catalanes En aquesta edició del Punt de Lectura, en Jordi Tiñena, en representació del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, analitza el paper fonamental de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Creada pel Parlament de Catalunya el 1987, aquesta entitat té com a objectiu principal la promoció de la literatura i el suport als autors i autores del país. Funcions i Programes Principals La ILC no només actua com a ens administratiu, sinó que gestiona recursos dinàmics per connectar la literatura amb la societat: El "Qui és Qui" de les lletres catalanes: Un catàleg exhaustiu, actualment digital, que recull la informació i trajectòria dels escriptors en actiu. Està gestionat en col·laboració amb els mateixos autors. Itineraris de lectura: Un programa que permet als centres educatius sol·licitar la visita d'autors perquè els alumnes puguin interactuar-hi directament. La institució cobreix totes les despeses. El vostre gust: Una iniciativa adreçada a entitats, biblioteques i associacions de veïns per organitzar conferències, debats o clubs de lectura amb suport econòmic institucional. Ajudes a la creació: Subvencions en forma de beques perquè els escriptors puguin dedicar temps a la producció de nous textos literaris, amb l'obligació de presentar el resultat final. Crítica i Valoració del Servei Tot i que es considera una institució necessària i ben valorada, Tiñena remarca certs punts de millora: Manca de control de qualitat: S'assenyala el risc que algunes activitats subvencionades no tinguin la difusió adequada o acabin sent actes sense públic, fruit de la mala gestió de l'entitat sol·licitant. El perill de les "capelletes": Com en tot sector cultural, pot haver-hi la percepció que els ajuts no arriben a tothom per igual o que es beneficien sempre els mateixos grups. "Si no hi ha demanda, no munteu l'actuació; i si la munteu, doneu-li promoció perquè funcioni, ja que s'hi inverteixen diners públics." En conclusió, la ILC és vista com un segell de garantia i prestigi que facilita la descentralització de la cultura, permetent que fins i tot les entitats més modestes puguin gaudir de la presència dels nostres literats.

  • 26'

    Actualitat Jurídica, Lleis i Tradicions a Tarragona

    Resum de l’Entrevista a Laura Picó En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, l'advocada Laura Picó, assessora del col·lectiu H2O (Abdosó), comparteix la seva visió professional i personal sobre temes d'actualitat que marquen l'agenda social i jurídica. Drets Civils i Adopcions Pićo destaca la vessant més gratificant de la seva feina recent: la legalització de la maternitat en parelles de lesbianes. Explica que, gràcies a la llei actual, les dues dones poden figurar com a mares sense rols de gènere imposats. • El procés sol ser senzill quan hi ha un projecte familiar consolidat. • El Ministeri Fiscal sol dictaminar a favor de l'interès del menor. • Es diferencia clarament de la situació dels transsexuals, que encara s'enfronten a tràmits biològics i legals molt més complexos. Infraestructures i Logística a Tarragona L'entrevista aborda el descontentament crònic pels retards en projectes locals com l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TGV) i la ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes. "A Tarragona ens barallem i no tirem endavant els projectes perquè no ens posem d'acord; sembla que ens preocupi més qui es penja la medalla." Debats Legislatius de la Setmana Es comenten tres lleis claus que han generat polèmica: 1. Memòria Històrica: La dificultat de trobar consens en un tema que encara genera ferides obertes i terminologia de confrontació. 2. Educació (Tercera hora de castellà): La crítica a l'excés de legislació i la manca d'autonomia dels centres per adaptar-se a les seves realitats diverses. 3. Habitatge i Seguretat: El debat sobre el dret a la propietat privada davant el moviment ocupa i l'anàlisi del cas del gendre dels joiers Tous sobre la legítima defensa. Celebració del Nadal Finalment, es reivindica l'esperit nadalenc més enllà del consumisme, destacant la importància de les tradicions escolars i els sopars d'empresa com a elements de cohesió social.

  • 29'

    Entrevista a l'Arcavesbe Jaume Pujol sobre l'Església

    Actualitat i Mitjans de Comunicació L'arcavesbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, analitza el paper de l'Església en la societat actual i la seva relació amb els mitjans. Destaca que, malgrat el creixent laïcisme, les notícies religioses, com el viatge del Papa a Turquia, segueixen generant un gran interès mediàtic. Relacions Ecumèniques i Religioses Es posa èmfasi en el diàleg amb l'Església ortodoxa i el món islàmic: • El paper del Sant Pare com a president de la caritat i interlocutor global. • La necessitat d'un enteniment entre les diferents branques del cristianisme. • La importància de la llibertat religiosa i la reciprocitat en l'obertura de centres de culte. Valors Morals i Societat L'entrevista aborda el document de la Conferència Episcopal Espanyola sobre la situació política i cultural: • L'arcavesbe defensa que l'Església ha d'orientar moralment en temes com el terrorisme, la família i l'ensenyament. • Defineix el nacionalisme com una opció legítima sempre que es mantingui la solidaritat. Polèmica sobre els Símbols i Tradicions Sobre la decisió d'alguns centres escolars de suprimir les celebracions de Nadal per no ofendre sensibilitats: "Si arrenquem la cultura del nostre cor, ens quedem sense arrels." • Pujol considera un error greu la retirada de pessebres o símbols religiosos, ja que formen part de la identitat cultural més enllà de la fe. Reptes Socials: Sida i Esport En el marc del dia internacional contra la sida, l'arcavesbe manté la postura de l'Església centrada en la prevenció mitjançant l'educació sexual i la fidelitat, citant el cas d'Uganda com a exemple. Finalment, es tanca la conversa amb una nota distesa sobre el Nàstic de Tarragona, subratllant la il·lusió i el civisme en l'esport.

  • 29'

    Por, Valors i Història: Una mirada contemporània amb Pilar Sada

    La Por com a Motor de la Societat Actual En aquesta conversa amb la conservadora Pilar Sada, s'analitza com la por s'ha convertit en l'eix vertebrador de la societat contemporània. A diferència del segle XIX, on la mort s'acceptava amb naturalitat, avui vivim dominats per incerteses i pors catastrofistes: • Por al canvi climàtic i a la sostenibilitat del planeta. • Inseguretat arran dels atemptats de l’11S i el control excessiu als aeroports. • Por al dolor i a la pèrdua del benestar material. "El coneixement de la història ens ha de servir per conèixer-nos a nosaltres mateixos i, fonamentalment, per tenir criteri." Crisi de Valors i Educació Es discuteix profundament la situació de la joventut i la infància, destacant un estudi que revela que el 20% dels nens en edat preescolar pateixen ansietat. Els punts clau inclouen: • La delegació de la responsabilitat educativa a experts externs (servicialització de l'educació). • La manca de respecte per les normes i la confusió entre tolerància i respecte. • El fracàs del sistema educatiu actual, que no connecta amb la realitat de les famílies. Memòria Històrica i Solidaritat Pilar Sada reivindica la història no com un exercici acadèmic, sinó com una eina per entendre el present. Es critica la insolidaritat global: som capaços de commemorar genocidis de fa 60 anys mentre ignorem les tragèdies actuals a l'Àfrica o la xacra de la violència de gènere, que a França ja cobra una vida cada tres dies. El Projecte Internacional de Tàrraco Per cloure amb una nota positiva, es presenta l'exposició sobre Tàrraco com a capital de la Hispania Citerior. Aquest projecte destaca per: • La col·laboració amb el museu de Toulouse i la xarxa Roman Heritage. • L'ús del passat com a motor econòmic i cultural de futur. • Intercanvis escolars que apropen la història als joves de manera tangible.

  • 30'

    Educació, Participació Civil i Llengua amb Joan Andreu Torres

    L'educació i el control als centres de secundària L'entrevista comença analitzant el funcionament intern dels centres educatius, especialment a la secundària. Joan Andreu Torres, director del Sagrat Cor, explica que el control d'assistència és rigorós i diari, desmentint que s'hagi perdut la disciplina. No es tracta només de posar "creuetes", sinó d'un acompanyament constant amb les famílies per establir límits als adolescents. Conflictivitat escolar i el paper dels mitjans Es discuteix la percepció de la violència a les aules. Torres matisa que: • Malgrat que el bullying és un problema seriós, sovint es magnifica pels mitjans de comunicació. • Cal diferenciar entre baralles puntuals (normals per l'edat) i l'assetjament psicològic continuat. • La solució ha de ser una intervenció directa i ràpida dins l'àmbit de l'escola abans que el conflicte s'enquisti. "No s'ha de carregar contra el sistema educatiu criminalitzant els adolescents, perquè voldria dir que hem perdut el control humà de l'escola." Participació ciutadana i desmotivació política Un dels temes centrals de l'episodi és la falta d'implicació de la societat civil. Torres destaca que la baixa participació electoral i l'abstenció en les reclamacions (com el cas de Renfe o la sanitat) són símptomes d'una resignació social. El clientelisme i les subvencions Segons el convidat, l'associacionisme a Catalunya corre el risc de convertir-se en un clientelisme polític. Les entitats sovint depenen excessivament de les subvencions públiques, cosa que pot adormir la iniciativa social i fer que les organitzacions perdin la seva autonomia o potència reivindicativa. Perspectives sobre la política lingüística Com a president d'Òmnium Cultural al Tarragonès, Torres tanca la intervenció reflexionant sobre el futur del català: • Considera que l'escola ha fet una bona feina en la immersió, però que l'ús social al carrer encara és deficitari. • Defensa que s'ha de ser molt més exigent en l'ús del català en entitats públiques i establiments privats (com la restauració). • Advocat per un model on convisquin el català, el castellà i l'anglès, sense fer "banderes de guerra" artificials. "L'important d'un polític no és el que fa ell, sinó l'equip de què es rodeja i el que deixa fer."

  • 23'

    Entrevista a Francisco Zapater: Sindicatura i Justícia

    La Sindicatura de Greuges a la URV (Curs 2005-2006) L'advocat Francisco Zapater analitza l'informe anual de la Sindicatura de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili. Tot i l'augment estadístic del 42% en les queixes, Zapater aclareix que es tracta d'un efecte aparent a causa de la baixa conflictivitat del curs anterior i de la seva pròpia crida a la participació. Perfil de les queixes: El 61% provenen d'alumnes, seguits pel PDI (26%) i el PAS (4%). Tipologia: Es defineixen com a queixes vagatela o de baixa intensitat, qüestions domèstiques resoltes majoritàriament per consens i mediació. Funció del Síndic: No té capacitat executiva; la seva força resideix en la recomanació i el suggeriment cap a l'equip rectoral. Reflexions sobre el Sistema Judicial Des de la seva vessant com a advocat, Zapater reflexiona sobre el col·lapse de la justícia i la cultura del litigi: Cultura del dret: L'expert lamenta que la societat actual se centri en els drets individuals oblidant les obligacions correlatives. Col·lapse judicial: Atribueix el retard en casos com l'explosió de la Rambla de Tarragona a una manca crítica de mitjans personals i materials. Consens vs. Guerra: Defensa la figura de l'advocat com a mediador que evita la multiplicació de plets. "Si amb una pastilleta es pot curar l'enfrontament de dues persones, no hem d'imposar cap resolució quirúrgica." Temes d'Actualitat L'entrevista conclou amb una breu anàlisi de l'esfera política i social: Estats Units: Celebra el canvi de rumb en les eleccions com una resposta de l'electorat a la guerra de l'Iraq. Tarragona: Mostra el seu suport a les víctimes del primer aniversari de l'explosió de la Rambla i aposta per la nova Ciutat Judicial per centralitzar serveis.

  • 30'

    Societat, política i comunicació amb Javier Balló

    Anàlisi de la Societat i Política Actual El periodista Javier Balló, director de Canal Blau, reflexiona sobre les similituds entre les societats de Tarragona i Vilanova i la Geltrú. Destaca el creixement demogràfic del Garraf i com les festes i tradicions defineixen el caràcter d'una ciutat. Formació de Govern i Democràcia En relació amb les eleccions catalanes, Balló analitza la complexitat dels pactes actuals: • La diversitat política és vista com un factor positiu que obliga al pacte i aprofundeix en la democràcia. • Es discuteixen les diferents opcions de govern com el tripartit, la sociovergència o el pacte nacionalista. • L'abstenció i els 60.000 vots en blanc s'interpreten com un missatge crític de desconnexió entre la ciutadania i la classe política. "Quan obligues a pactar la gent, segurament fas l'invent més democràtic." El Paper dels Mitjans de Comunicació Es fa una autocrítica sobre la responsabilitat dels periodistes en el distanciament del ciutadà: • S'ha prioritzat la part circense de la política per sobre del contingut dels programes. • Es defensa amb fermesa el valor de la comunicació local i la proximitat en un món globalitzat. • La proximitat és un mercat actiu i necessari perquè respon a l'interès genuí de la gent per allò que l'envolta directament. Altres Temes de l'Actualitat L'episodi també aborda qüestions més anecdòtiques però rellevants: • Esports: La situació institucional del Nàstic de Tarragona i la dificultat de trobar relleu a la presidència. • Legislació: La polèmica sobre el decret d'Esperanza Aguirre per permetre fumar en certs espais. • Societat: El calendari eròtic dels bombers de la Generalitat com a mètode de finançament privat per a competicions.

  • 29'

    Drets LGTBI i actualitat social amb el col·lectiu H2O

    Introducció i presentació del col·lectiu H2O En aquesta edició del programa, es compta amb la participació de Baudilio Baquer, portaveu del col·lectiu H2O del Camp de Tarragona. L'entitat treballa per la defensa dels drets i la dignitat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals des de la seva seu regional. La lluita per la plena igualtat social Tot i que Espanya va fer un pas de gegant amb la llei del matrimoni homosexual el 2005, el col·lectiu subratlla que la igualtat legal no sempre es tradueix en igualtat social. • Es denuncien casos de homofòbia a les escoles, llocs de treball i espais de lleure. • Es posa d'èmfasi en la necessitat de naturalitzar les mostres d'afecte en públic, citant un cas recent de discriminació en un bar de Sevilla. • S'analitza com el llenguatge ha evolucionat, passant de la "quota de l'amic homosexual" a una integració més genuïna, tot i que encara és necessari treballar la visibilitat. Educació i Adolescència Un dels pilars de l'associació és l'àrea d'educació. Es discuteix la complexitat de l'etapa adolescent i el risc de patir situacions de bullying o exclusió. • L'objectiu és oferir informació no heterosexista a les escoles per acollir la diversitat. • Es destaca la doble discriminació que pateixen les dones lesbianes: per la seva orientació i pel seu gènere. "L'homosexualitat és tan natural com l'heterosexualitat i no només s'ha de respectar a nivell legal, sinó també en la mirada quotidiana de la societat." Perspectiva Internacional i Realitat Política L'episodi obre el focus cap a la situació global, on en molts països l'homosexualitat encara és perseguida amb pena de mort o presó. • Espanya es consolida com un referent cultural per a Llatinoamèrica en matèria de drets civils. • Es comenta la paradoxa política de certs partits que, tot i haver recorregut les lleis d'igualtat, veuen com els seus propis membres en fan ús. Altres temes d'actualitat Finalment, es tracten breument altres notícies rellevants de la setmana: • Especulació immobiliària: Crítica a la corrupció urbanística a llocs com Marbella i la mala imatge internacional que genera. • Urbanisme a Tarragona: Valoració positiva de la transformació de l'antiga Tabacalera en una futura zona verda pública per a la ciutat.

  • 28'

    Futbol, política i societat: una mirada antropològica

    L'Antropologia del Futbol com a Fenomen de Masses L'episodi explora com el futbol ha deixat de ser considerat exclusivament l'"opi del poble" per convertir-se en un objecte d'estudi acadèmic i social de primer ordre. Jordi Salvador, antropòleg i autor del llibre Futbol, metàfora d'una guerra freda, analitza la potent càrrega emocional i simbòlica que envolta aquest esport. El futbol com a eina de cohesió i distinció • El futbol actua com un espai de comunicació universal, facilitant llaços socials i sinergies que altres temes no permeten. • Existeix una tendència de certes elits a criticar els productes populars per un simple afany de distinció, tot i que el futbol compleix funcions psicològiques fonamentals. • L'èxit d'equips com el Barça o el Nàstic transcendeix el terreny esportiu, convertint-se en metàfores d'orgull territorial i posicionament global (especialment amb el concepte de "ser de primera"). El paper dels polítics i la massa L'estadi es descriu com un aparador per als polítics, però també com un espai de fragilitat absoluta on el poble exerceix una mena de democràcia directa: "Els polítics mai són tan fràgils com quan estan davant de la massa sense xarxa; allà el poble es manifesta lliurement i pot treure els mocadors." Gènere i futur del futbol • Tot i ser històricament un reducte masculí, l'antropòleg prediu una normalització futura on veurem equips mixtes a primera divisió. • Es destaca que no hi ha raons físiques (tècnica, velocitat o ritme) que impedeixin a les dones competir al màxim nivell, essent el fre purament cultural. De la gespa als problemes reals: Immigració i Habitatge La conversa deriva cap a la realitat sociopolítica actual, criticant l'ús electoralista de col·lectius vulnerables. Immigració i drets L'expert qualifica d'aberrant algunes propostes de campanya, com els carnets de punts de catalanitat, defensant que les lleis i els drets humans s'han d'aplicar per igual a tothom, sense fer associacions negatives entre immigració i conflicte. El drama de l'habitatge Es tanca el programa identificant l'habitatge i la precarietat laboral com els veritables problemes que afecten la dignitat dels ciutadans. Es destaca el paper de les plataformes civils que defensen el dret a la llar davant la inacció o el fracàs de la classe política tradicional.