Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

49-60 de 571
  • 24'

    Els trastorns de personalitat límit i d'habitació

    Introducció i perfils psicològics al teatre L'episodi comença amb una reflexió sobre com determinades obres de teatre, com Festen o El mètode Grönholm, representen a la perfecció prototips i perfils psicològics complexos. Sònia Navarro destaca la importància de parlar dels secrets familiars i com aquests afecten el comportament individual fins que surten a la llum d'una manera catàrsica. Classificació dels trastorns de personalitat Es fa un breu repàs dels grups de trastorns ja tractats en sessions anteriors: • Grup 1: Persones amb conductes estranyes o excèntriques (paranoide, esquizoide, esquizotípic). • Grup 2: Persones amb tendència al dramatisme i impulsivitat (histriònic, narcisista, antisocial). • Grup 3: Persones amb pors, inseguretats i ansietat. El trastorn de personalitat límit (Borderline) És un dels trastorns més complexos i amb una incidència d'entre l'1% i l'1,5% en la població general, arribant al 10% en consultes de salut mental. • Por a l'abandonament: Tenen una angoixa constant per ser deixats sols, ja sigui per motius reals o imaginaris. • Relacions inestables: Passen de la idealització al menyspreu absolut de manera molt ràpida. Són perfils molt absorbents. • Impulsivitat i conductes de risc: Poden presentar addiccions (compres, drogues, alimentació), conducció temerària i tenen un alt risc de realitzar intents de suïcidi. • Inestabilitat emocional: Pateixen canvis d'humor sobtats i un sentiment crònic de buidor. "És un trastorn on la persona va sempre al límit, passant del blanc al negre, de l'entusiasme a l'ensopiment més absolut en qüestió de dies." El trastorn de personalitat per habitació Aquest trastorn pertany al tercer grup i es caracteritza per una inseguretat extrema: • Autoavaluació negativa: Es menystenen constantment i creuen que, si els altres els coneixen de veritat, no agradaran. • Aïllament social: A diferència de l'esquizoide (que no vol relacions), la persona amb trastorn per habitació sí que vol relacionar-se però no se'n veu capaç per por al ridícul o a la crítica. • Vulnerabilitat: Són persones molt manipulables degut a la seva necessitat de ser agradables per evitar el rebuig. Conclusió i diagnòstic Navarro subratlla que aquests trastorns solen germinar en l'adolescència però no es poden diagnosticar fins als 18 anys per no confondre'ls amb els canvis propis d'aquella etapa vital. Sovint es presenten de forma barrejada, amb característiques de diversos trastorns simultàniament.

  • 26'

    Trastorns de Personalitat: Histriònic, Narcisista i Antisocial

    Exploració dels Trastorns del Segon Grup En aquesta sessió del Racó Psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en el segon grup de trastorns de la personalitat, caracteritzats per una elevada emotivitat, dramatisme i inestabilitat en el control dels impulsos. Advertiments Inicials sobre l'Autodiagnòstic Abans d'entrar en detalls, es fa un èmfasi especial en la prudència: • No s'ha de confondre un tret puntual de caràcter amb un trastorn. • Tots podem tenir punts de narcisisme o antisistema, però el trastorn implica un patró de conducta constant i inadequat. • El diagnòstic és complex i només el pot realitzar un professional. Característiques dels Trastorns Principals 1. Trastorn Histriònic Es defineix per una cerca constant d'atenció i protagonisme. • Ús de l'aspecte físic i el coqueteig per atraure els altres. • Conducta molt teatral i exagerada. • Gran vulnerabilitat a l'angoixa de separació o abandonament. • Té una incidència d'entre el 2 i el 3%, essent més freqüent en dones. 2. Trastorn Narcisista Es basa en una necessitat extrema d'admiració i una manca absoluta d'empatia. • Sentiment de superioritat i creença de ser "especial". • Utilització dels altres per obtenir un profit personal. • Relacions socials àmplies però molt breus, ja que es cansen quan deixen de ser el centre. 3. Trastorn Antisocial Es detecta sovint per conductes que voregen o superen els límits de la legalitat. • Fracàs en l'adaptació a les normes socials. • Irresponsabilitat i manca de remordiments. • Impusivitat i incapacitat per planificar el futur. • Molts casos arriben a la consulta mitjançant peritatges judicials o des de centres penitenciaris. "El trastorn de personalitat és una conducta constant: la persona té un patró inadequat però el viu com si fos l'adequat perquè és la seva forma habitual de funcionar."

  • 24'

    Trastorns de personalitat del Grup A i símptomes

    Introducció als Trastorns de Personalitat L'episodi se centra en el desglossament detallat dels trastorns de personalitat que formen part del Grup A, caracteritzats per conductes estranyes o excèntriques. La psicòloga Sònia Navarro aclareix que aquests patrons no són conductes puntuals, sinó una manera habitual de percebre la vida que sol manifestar-se des de l'adolescència. El Grup A: Desconfiança i Aïllament Trastorn de Personalitat Paranoide • Es defineix per una desconfiança generalitzada cap a les intencions dels altres. • La persona viu en un estat d'alerta constant, malpensant de familiars i companys sense base suficient. • Són extremadament rígids, controladors i no accepten crítiques, ja que les perceben com atacs a la seva reputació. Trastorn de Personalitat Esquizoide • Es caracteritza per un distanciament total de les relacions socials. • A diferència d'altres trastorns, l'esquizoide no desitja ni gaudeix del contacte humà; prefereix activitats solitàries. • Mostren una gran fredor emocional i indiferència tant a les lloances com a les crítiques. "Jo sóc el meu millor amic i la vida és més fàcil sense els altres." Trastorn de Personalitat Esquizotípic • Inclou conductes excèntriques i distorsions cognitives (creences en poders màgics o percepcions visuals i auditives anòmales). • A diferència de l'esquizoide, l'esquizotípic sovint sí que pateix pel seu aïllament, però no sap com integrar-se. • Important: Si no es tracta, és l'únic dels tres que pot derivar en una esquizofrènia clínica. Diagnòstic i Tractament L'abordatge terapèutic depèn de l'acceptació del diagnòstic per part del pacient. El pronòstic és millor com més aviat s'intervingui, ja que una persona de 50 anys té els patrons molt més reafirmats que una de 20. Molts pacients arriben a consulta no pel trastorn en si, sinó per patologies derivades com la depressió o l'ansietat.

  • 22'

    Introducció als trastorns de la personalitat

    Comprensió de la personalitat i els seus trastorns En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro defineix la personalitat com un patró de conducta estable i predictible al llarg del temps. Aquesta es configura mitjançant una combinació de la base genètica i els factors ambientals (família, cultura i experiències personals). Què és un trastorn de la personalitat? Un trastorn sorgeix quan apareixen conductes inflexibles i desadaptades que es desvien significativament de les normes socials i culturals de l'entorn. Els punts clau per identificar-los són: Inici precoç: Normalment es comencen a manifestar durant l'adolescència. Manca de consciència: La persona que el pateix no sent que tingui un problema; creu que la seva visió de la realitat és la correcta i que els altres s'equivoquen. Estabilitat: No és un episodi puntual o una crisi passatgera, sinó una estructura de comportament que es manté constant. Dificultat en el control d'impulsos: Necessitat de gratificació immediata i reaccions desproporcionades. Classificació dels 10 trastorns segons Sònia Navarro Navarro divideix els trastorns en tres grans grups segons les seves característiques comunes: Grup A (Aïllament i desconfiança): Inclou el paranoide, l'esquizoide i l'esquizotípic. Són persones amb dificultats per diferenciar la realitat externa de la informació interna. Grup B (Dramatisme i emotivitat): Engloba l'histriònic, el narcisista, l'antisocial i el límit (o borderline). Es caracteritzen per conductes erràtiques i una gran càrrega dramàtica. Grup C (Ansietat i por): Comprèn el trastorn per evitació, per dependència i l'obsessiu-compulsiu de la personalitat. "La personalitat és un patró de conducta que cada persona té, que és relativament estable al llarg del temps i que es manté dins d'una mateixa tònica." Tractament i Diagnòstic El diagnòstic ha de ser realitzat sempre per un professional, ja que moltes persones poden presentar símptomes aïllats sense patir un trastorn. La recuperació és possible si el pacient aconsegueix el primer pas: prendre consciència de la seva malaltia per poder treballar en la reestructuració d'aquest patró de conducta tan rígid.

  • 22'

    Psicologia dels celos: De la inseguretat a la patologia

    Anàlisi de la Gelosia amb Sònia Navarro En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro desgrana la naturalesa dels celos (gelosia), desmitificant idees arrelades a la nostra societat i analitzant com aquest sentiment afecta les relacions humanes, especialment en l'àmbit de la parella. L'origen de la gelosia Contràriament a la creença popular de l'amor romàntic, la gelosia no és una prova d'estimació profunda, sinó un reflex de problemes interns: Inseguretat personal: La persona gelosa dubta de la seva pròpia vàlua. Baixa autoestima: Es creu que no es té la capacitat suficient perquè l'altre ens continuï triant. Creences irracionals: Es basen en la idea que la parella és una propietat privada i no un ésser lliure. Gelosia sana vs. Gelosia patològica Navarro diferencia clarament entre una reacció puntual i un trastorn: Gelosia sana: Petites inseguretats anecdòtiques que no interfereixen en la convivència ni coarten la llibertat de l'altre. Gelosia patològica: Un sentiment obsessiu que genera un patiment constant (24 hores al dia). El gelós construeix una realitat paral·lela i veu "fantasmes" i intencions d'infidelitat en qualsevol acte innocent. "La persona gelosa ho passa fatal perquè veu fantasmes a qualsevol acte absolutament innocent." Diferències de gènere i riscs S'observa que, tot i que el sentiment d'inseguretat és idèntic, la manifestació externa sol variar: Homes: Tendeixen a una agressivitat més directa, verbal o física, sovint lligada a la violència de gènere. Dones: Acostumen a manifestar-ho de forma passiva-agressiva o a través de quadres depressius. Tractament i recuperació La teràpia és possible però requereix un procés lent i, sobretot, l'acceptació del problema per part del pacient. El tractament se centra a atacar les idees irracionals i treballar el control d'impulsos per reconstruir l'autoestima des de la base. Altres tipus de gelosia L'episodi també esmenta breument la gelosia filial (entre germans), on la base torna a ser la por a perdre l'atenció i l'estimació dels pares, especialment amb l'arribada d'un nou membre a la família o durant l'adolescència.

  • 21'

    La fibromiàlgia: enfocament psicològic i dolor crònic

    La fibromiàlgia des de la psicologia L'episodi d'avui del racó psicològic se centra en la fibromiàlgia, una patologia de diagnòstic relativament recent (acceptada per l'OMS el 1993) que es defineix com un quadre de dolor crònic generalitzat que afecta músculs, tendons i lligaments. La psicòloga Sònia Navarro destaca que, tot i ser un malestar físic, la seva gestió és indestriable de la salut mental. Diagnòstic i Símptomes El diagnòstic és complex i sovint arriba per eliminació d'altres malalties com l'artritis o el reuma. S'utilitzen criteris específics com: Dolor continuat durant almenys tres mesos. Sensibilitat extrema en, com a mínim, 11 dels 18 punts de dolor estratègics del cos (cervicals, espatlles, genolls, etc.). Símptomes associats: rigidesa matinal, trastorns digestius, formigueig, problemes de concentració i insomni. La connexió Cos-Ment Existeix un fort lligam entre aquesta malaltia i els trastorns d'ansietat i depressió. Es debat si el dolor provoca la depressió o si l'estat emocional precedeix el dolor, però el que és segur és que: L'estrès i els esdeveniments traumàtics (accidents, pèrdua de feina, separacions) solen ser precursors del diagnòstic. L'atenció excessiva al dolor n'augmenta la percepció: > "Si estem molt pendents a nivell mental del nostre dolor, encara el percebem amb un grau més alt del que és." Afecta majoritàriament a dones d'entre 30 i 50 anys, tot i que els casos en homes i persones més joves estan creixent. Estratègies de Tractament Sònia Navarro posa èmfasi en el fet que el tractament farmacològic (analgèsics i relaxants) queda curt si no s'acompanya de teràpia psicològica centrada en: Acceptació: Deixar de comparar-se amb el que es feia abans i valorar els guanys en el present. Intel·ligència emocional: Gestionar el trauma i l'estrès acumulat. Tècniques físiques: Ús de la relaxació i la respiració diafragmàtica per reduir la tensió muscular.

  • 24'

    La síndrome de l'àbia esclava: Sobrecàrrega i benestar

    Introducció a la síndrome de l'àbia esclava L'episodi explora un fenomen psicològic i social creixent: la síndrome de l'àbia esclava. Aquesta situació afecta dones que, després d'haver criat els seus fills i complert amb les seves obligacions laborals, es veuen empeses a assumir de nou la responsabilitat total de la cura dels nets, la llar i, sovint, de familiars malalts. Característiques i Perfil Psicològic La psicòloga Sònia Navarro destaca que no es tracta d'un perfil limitat a una classe social, sinó que és transversal. Les característiques principals inclouen: • Dificultat per dir que no: Dones educades sota un estricte sentit del deure i la responsabilitat. • Sentiment de culpabilitat: La por a ser considerada una "mala mare" o "mala àvia" si prioritza el seu temps personal. • Autoestima lligada al servei: La seva vàlua personal s'ha construït històricament al voltant de la cura dels altres. Simptomatologia de la sobrecàrrega El cos i la ment manifesten l'esgotament de maneres molt diverses, sovint confoses amb malalties físiques comunes: • Símptomes físics: Taquicàrdies, hipertensió, fatiga crònica, marejos, dificultats respiratòries i fins i tot diabetis per estrès. • Símptomes psicològics: Ansietat, tristesa, desànim i, en casos greus, pensaments de suïcidi causa de la desesperança. "Moltes d'aquestes dones arriben al metge per temes físics, però l'origen real és una càrrega d'estrès diària i continuada que no els permet descansar cap dia de la setmana." El paper de la família i l'entorn Es discuteix com la societat i els fills sovint s'aprofiten de la disponibilitat de les àvies per comoditat o estalvi econòmic, sota el pretext que "així l'àvia s'entreté". Això invisibilitza les necessitats d'intimitat, lleure i descans de la dona gran. Camins cap a la recuperació El tractament passa per un procés d'aprenentatge d'assertivitat: Reconèixer el dret al propi temps: Entendre que voler espai personal no significa estimar menys la família. Treballar l'autoestima: Desvincular la bondat moral del sacrifici extrem. Marcar límits: Aprendre a delegar responsabilitats i a dir "no" de manera coherent i sense traumes.

  • 26'

    Trastorns de l'alimentació: Anorèxia i Bulímia

    Introducció als Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'aborden de manera profunda l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa. Tot i que sovint es presenten com un tàndem o una evolució de l'una cap a l'altra, cadascuna té característiques pròpies, encara que ambdues comparteixen una base de trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i una alteració greu de la percepció de la imatge corporal. Diferències clau entre Anorèxia i Bulímia • Anorèxia nerviosa: Es caracteritza per una restricció severa de la ingesta d'aliments. Les persones afectades solen tenir personalitats molt autoexigents, amb una gran capacitat de sacrifici i voluntat, que utilitzen per mantenir el seu pes molt per sota de la normalitat. • Bulímia nerviosa: A diferència de l'anorèxia, aquí es produeixen episodis d'atracons (ingesta compulsiva) seguits de conductes compensatòries com el vòmit provocat, a causa d'un sentiment aclaparador de culpa. "Moltes vegades es comença per un tema d'anorèxia i és molt fàcil acabar amb bulímia." Factors de risc i causes L'episodi detalla diversos factors que influeixen en l'aparició d'aquests trastorns: • Factors predisponents: L'edat (entre 13 i 22 anys), el gènere (majoritàriament femení, en una proporció de 9 a 1), i personalitats amb pensament dicotòmic (tot o res). • L'entorn familiar: Famílies molt rígides, sobreprotectores o aquelles on no es respecten els límits individuals i els rols estan invertits. • Pressió social: El model cultural de bellesa actual i la publicitat que vincula la primor amb la felicitat i l'èxit. Conseqüències i Tractament Les conseqüències són tant psicològiques (depressió, irritabilitat, aïllament social) com fisiològiques (desnutrició, pèrdua del cicle menstrual o amenorrea, problemes cardíacs i danys a l'esòfag per l'àcid gàstric en el cas de la bulímia). Pel que fa al tractament, es divideix en tres fases segons la gravetat: 1. Ambulatori: En fases inicials. 2. Hospital de dia: Quan cal una vigilància estreta de les menjades. 3. Ingrés hospitalari: En casos crítics on hi ha risc de mort o desnutrició extrema.

  • 28'

    Trastorns d'Ansietat: TOC, Estrès Posttraumàtic i TAG

    Exploració dels Trastorns d'Ansietat Comuns En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza tres manifestacions específiques de l'ansietat que, tot i ser diferents en la seva forma, comparteixen una base de patiment emocional significatiu. L'enfocament principal recau en com identificar-los quan comencen a interferir negativament en la vida quotidiana. El Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) El TOC es defineix per la presència de dos elements clau que formen un cercle viciós: • L'obsesió: Pensaments recurrents, intrusius i irracionals que generen angoixa (per exemple, por a la contaminació o a haver deixat el gas obert). • La compulsió: Conductes repetitives o rituals que la persona realitza per intentar calmar l'angoixa de l'obsessió. Al podcast es subratlla que la diferència entre una mania i un trastorn és el grau de limitació que imposa: "El límit està en si interfereix en la vida quotidiana. Si has de sortir de casa mitja hora abans perquè has de comprovar set vegades si has tancat la porta, parlem d'un trastorn." Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) Aquest trastorn apareix després d'haver viscut o presenciat un esdeveniment traumàtic on la vida (pròpia o aliena) ha corregut perill. Es caracteritza per la presència de flashbacks o imatges recurrents que fan reviure el trauma. • S'associa habitualment a situacions de maltractament, accidents greus, catàstrofes o terrorisme. • La capacitat de superació no depèn de la gravetat del fet, sinó de les eines d'afrontament i la intel·ligència emocional de la persona. Trastorn d'Ansietat Generalitzada (TAG) Es descriu com una angoixa constant que s'estén a tots els àmbits de la vida. La persona viu preocupada permanentment per la feina, la família, la imatge que projecta i qualsevol petit imprevist domèstic. Cas Pràctic i Suport Emocional Durant el programa, una oient (Maria) comparteix la seva experiència després de superar un càncer. Navarro aclareix diversos punts clau sobre la gestió emocional en malalties cròniques: Acceptació del plorar: Plorar no és negatiu; és una eina de descàrrega emocional necessària. Cercle de pensaments: El baixó anímic sol venir d'un encadenament de pensaments negatius inconscients. L'acompanyant: La importància de tenir algú que ajudi a mantenir l'activitat i el contacte amb l'exterior per trencar el bucle obsessiu.

  • 23'

    Trastorns d'ansietat: Crisis de pànic, fòbies i agorafòbia

    Exploració del Benestar Psicològic i l'Ansietat En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitzen les diferents vessants de l'ansietat quan aquesta deixa de ser una resposta defensiva saludable per esdevenir una patologia cronificada. L'episodi se centra a desgranar els trastorns més habituals que afecten la vida quotidiana de les persones. Atacs de Pànic i Crisis d'Ansietat L'atac de pànic es descriu com un episodi de malestar extremadament intens que sorgeix de forma sobtada. • Símptomes físics: Taquicàrdies, marejos, tremolors, sensació d'ofec, suor i formigueig. • Impacte emocional: Por a morir o a patir una malaltia greu de forma imminent. • El cicle de la por: La por a repetir l'experiència porta a l'evitació, creant un cercle viciós que cronifica el trastorn. "L'ansietat el que fa és preparar el cos per atacar o per fugir... el problema és quan percebem un perill que no és real." L'Agorafòbia: Més enllà de la por a les multituds Es clarifica que l'agorafòbia no és només la por a llocs concorreguts, sinó la por a trobar-se en situacions on fugir o rebre ajuda sigui difícil. Les persones afectades solen recloure's a casa seva, l'únic lloc on se senten segures, limitant severament les seves relacions socials i laborals. Fòbia Social vs. Timidesa Sònia Navarro estableix una distinció clara entre el caràcter discret i el trastorn patològic: Característiques de la Fòbia Social • Incapacitat absoluta per actuar en situacions d'exposició pública. • Elevada susceptibilitat a la crítica i por extrema al judici aliè. • Baixa autoestima i sentiments profunds d'inferioritat. Fòbies Específiques i el seu Tractament Es defineixen les fòbies com por irracional i desproporcionada davant d'estímuls concrets (animals, sang, agulles o transports). • Facilitat de recuperació: A diferència de l'ansietat generalitzada, les fòbies específiques tenen una solució més ràpida si el pacient s'implica, podent-se resoldre sovint en pocs mesos de teràpia enfocada.

  • 20'

    Introducció a l'ansietat i els seus trastorns

    En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro defineix l'ansietat com una emoció natural i necessària per a la supervivència, actuant com un mecanisme d'alarma davant de perills. L'entrevista desmitifica la connotació exclusivament negativa d'aquest estat i explica com esdevé patològic. Els tres components de l'ansietat L'ansietat es manifesta a través de tres eixos fonamentals: - Biològic: Simptomatologia física com taquicàrdies, respiració curta, tensió muscular, dilatació de pupil·les i formigueig a les extremitats per la redistribució de la sang cap als òrgans vitals. - Cognitiu: Inclou les creences i pensaments sobre la situació. És el component clau que determina si percebem un perill com a real o imaginari. - Conductual: Les respostes d'actuació davant l'amenaça, principalment fugir, evitar o atacar. De l'emoció al trastorn La diferència clau entre l'ansietat normal i un trastorn d'ansietat resideix en la interferència en la vida quotidiana. L'ansietat es torna patològica quan: "L'ansietat es converteix en una cosa patològica o en un trastorn quan ens afecta a la nostra vida quotidiana." Es destaca la importància de la intel·ligència emocional com a mètode de prevenció i s'adverteix sobre els perills de l'autodiagnòstic en una societat on termes com depressió o angoixa s'utilitzen de forma banal. La psicòloga subratlla que un tractament precoç és molt efectiu, mentre que els casos cronificats durant anys són més complexos de tractar.

  • 22'

    L'insomni: causes, tipus i pautes per a un bon descans

    Resum de l'episodi amb la psicòloga Sònia Navarro En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro aborda el tema de l'insomni, definint-lo no com una patologia en si mateixa, sinó com un símptoma habitual en trastorns d'ansietat, depressió o addiccions. La importància de la son La son és una necessitat fisiològica fonamental per a la regeneració física i mental. Tot i que la mitjana és de vuit hores, el ritme biològic de cada persona determina les hores necessàries per sentir-se descansat. Tipus d'insomni L'insomni es manifesta de dues maneres principals: - Dificultat per conciliar la son: La persona no pot adormir-se quan es fica al llit. - Dificultat per mantenir la son: Despertars intermitents que fan que la son no sigui reparadora. La clau del descans: La desactivació Per poder dormir, cal una doble desactivació: 1. Fisiològica: El cos ha de baixar la temperatura i les freqüències cardíaca i respiratòria. 2. Cognitiva: Cal aturar el flux de pensaments obsessius o excitants que mantenen el cervell connectat. Pautes i recomanacions Sònia Navarro proposa diverses estratègies pràctiques per combatre l'insomni: - Higiene de la son: Mantenir una habitació còmoda, sopar lleuger i evitar excitants (tabac, alcohol) abans de dormir. - La regla dels 15 minuts: Si en un quart d'hora no t'adorms, has de sortir del llit. El llit s'ha d'associar exclusivament amb dormir, no amb l'angoixa de no poder fer-ho. - Activitats tall: Per tallar el pensament cognitiu, es recomana la lectura o la imaginació dirigida fora del llit. - Evitar pantalles: L'ordinador i la televisió a l'habitació són contraproduents per a les persones amb problemes de son. - La migdiada ideal: Ha de ser curta, d'entre 15 i 20 minuts (màxim 30), i sempre a primera hora de la tarda. "L'insomni puntual es converteix en transitori quan comencem a obsessionar-nos per por a no dormir; generem el pensament i posem les bases perquè realment no ens adormim." Finalment, es recorda que si l'insomni persisteix de forma crònica, pot ser el senyal d'un problema psicològic subjacent que requereix tractament especialitzat.