Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

61-72 de 571
  • 17'

    Homenatge a Maria Mercè Marçal: Vida, Lluita i Literatura

    La figura polièdrica de Maria Mercè Marçal En aquesta conversa al Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza el llegat de Maria Mercè Marçal, coincidint amb la inauguració de la seva fundació a Sabadell. Se la descriu com una dona activa en múltiples fronts, amb paral·lelismes clars amb Montserrat Roig per la seva implicació total en la societat. El compromís polític i feminista Marçal no va ser només una escriptora, sinó una activista compromesa amb el seu temps: Militància política: Va formar part del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), arribant a formar part del seu comitè superior i presentant-se a les llistes per Lleida l'any 1979. Feminisme i visibilitat: Va ser pionera a l'hora d'abordar la condició lesbiana amb normalitat dins la literatura catalana. Catalanisme: La seva activitat cultural va anar sempre lligada a la defensa de la llengua i les llibertats nacionals. "Jo no sóc un home." Aquesta frase, citada per Tiñena a partir d'una entrevista, resumeix la seva ferma afirmació de la condició femenina en un món literari dominat per homes. Obra literària: Entre la poesia i la novel·la L'episodi destaca la dualitat de la seva producció: Poesia: Descrita com a assequible, directa i clara. Molts dels seus poemes van ser musicats per la Nova Cançó (Marina Rossell, Maria del Mar Bonet). Narrativa: La seva única novel·la, La passió segons René Vivien, és considerada una obra mestre de finals del segle XX, tot i ser una lectura complexa i exigent. Traducció i edició: Va tenir un paper clau en la fundació de Llibres del Mall i va traduir grans autores com Colette o Yourcenar per donar veu a la literatura femenina. El context social: El treball com a càstig Abans d'entrar en matèria literària, els interlocutors reflexionen sobre el concepte de treball i oci. Es defensa el dret als ponts i festius, criticant la visió liberal que prioritza la competitivitat extrema davant del benestar. Tiñena arriba a afirmar, amb ironia bíblica, que el treball és un "càstig" i que la societat hauria d'aspirar a treballar menys per dedicar més temps a la família i a la cultura.

  • 16'

    Eugeni d'Ors: El Xenius del Noucentisme

    Introducció a la figura d'Eugeni d'Ors L'episodi analitza la figura de l'intel·lectual Eugeni d'Ors, conegut pel seu pseudònim Xenius. Es defineix com el principal impulsor i ideòleg del noucentisme a Catalunya, un moviment que va transformar la cultura catalana a principis del segle XX. Trajectòria i Controvèrsia Política La vida d'Eugeni d'Ors està marcada per una evolució personal i política complexa que encara avui genera polèmica: Etapa Catalana: Va gaudir d'una influència extraordinària sota el govern de la Mancomunitat i el suport de la Lliga Regionalista. Ruptura: Després de la mort de Prat de la Riba, les desavinences amb Puig i Cadafalch i acusacions de malversació van provocar la seva marxa a Madrid. Etapa Madrilenya i Franquisme: Va passar a escriure exclusivament en castellà i, durant la Guerra Civil, es va alinear amb el bàndol franquista, ocupant càrrecs culturals durant la dictadura. El Noucentisme vs. Modernisme Es fa una distinció clara entre els dos moviments: Modernisme: Hereditari del romanticisme, impulsiu, heterodox i sovint al marge del poder polític. Noucentisme: Caracteritzat per l'ordre, l'harmonia, el classicisme i la recerca de la "feina ben feta". Va ser un moviment estretament lligat a les estructures de poder, cosa que va permetre la creació d'infraestructures culturals com biblioteques i museus. Obra Literària i el Periodisme d'Idees L'obra d'Eugeni d'Ors es classifica principalment dins de la literatura d'idees: El Glossari: Recull d'articles curts publicats a La Veu de Catalunya. És considerat el seu llegat més important per la seva prosa brillant i la seva capacitat de crear un ideari de societat civilitzada i urbana. La ben plantada: Obra que defineix l'ideal estètic noucentista, tot i que es descriu com una "antinovel·la" on l'argument és secundari respecte al programa ideològic. Gualba, la de mil veus: Una obra amb un caire més romàntic i barroc que tracta temes com l'incest. "Allò que deia el Xenius era paraula de Déu."

  • 17'

    El teatre de Salvador Espriu: De la paraula al mite

    Explorant el teatre de Salvador Espriu L'episodi analitza la faceta dramatúrgica de Salvador Espriu, una part de la seva obra menys coneguda però fonamental per al cànon de la literatura catalana. Tot i no tenir una producció extensa, els interlocutors destaquen la profunditat mètica i el compromís ètic dels seus textos. Els tres pilars teatrals Espriu només va escriure tres obres d'estricte caràcter teatral, cadascuna amb referents culturals molt marcats: Antígona: Considerada l'obra més transcendent pel seu contingut. Utilitza el mite grec com a metàfora de la Guerra Civil Espanyola, descrivint una guerra fratricida on la protagonista tria la humanitat per sobre de les lleis dels homes. Primera història d'Ester: Definida com una "improvisació per a titelles", és una obra que descansa totalment sobre la paraula i la riquesa del llenguatge. Ambientada en el món bíblic, presenta el món com un teatre controlat per fils. Una altra Fedra, si us plau: L'obra amb menys recorregut escènic, que neix d'una traducció i revisió del mite clàssic. Referent i llenguatge Es debat sobre si el teatre és exclusivament literatura o espectacle. En el cas d'Espriu, el text té una força literària pròpia que permet una lectura enriquidora independent de la representació. Els seus referents es divideixen en tres mons: 1. El món clàssic mediterrani (grec). 2. El món bíblic i jueu. 3. El món egipci. "Espriu era una persona molt culta que utilitzava la precisió de les paraules, des de l'argot fins a la creació de neologismes." El llegat escènic L'episodi recorda figures com Núria Espert i Maria Aurèlia Capmany com a referents en la posada en escena de l'univers d'Espriu. S'emfatitza la importància que institucions com el Teatre Nacional de Catalunya incorporin l'autor per consolidar-lo com un clàssic imprescindible del repertori català.

  • 12'

    L'univers literari i acadèmic de Montse Palau

    Retrat de Montse Palau: Literatura, Universitat i Compromís En aquesta conversa entre Jordi Tiñena i el presentador, s'analitza la figura de Montse Palau, una autora clau del Camp de Tarragona. Se la defineix com una persona d'activitat intensa però de producció literària pausada, marcada per silencis que responen a la seva exigent tasca com a professora universitària a la URV. Trajectòria i Obra Literària Palau va iniciar la seva carrera de molt jove i va ser part de l'eclosió de narradors dels anys 90. Es destaca que la seva obra és curta però intensa, amb títols com: Interferències (1989): La seva primera novel·la. Cadires confortables (1990): Recull de relats molt ben rebut per la crítica. Sospiria (1993). El nom del pare (1999): Considerada pel col·laborador com la seva millor obra, on explora el retorn a les arrels de la protagonista i el retrobament amb la joventut. Vessant Acadèmic i Compromís amb el món de la dona L'autora destaca pel seu paper com a co-directora del Seminari de Dona i Literatura, on s'analitza la relació entre el gènere i l'escriptura. La conversa reflexiona sobre si existeix una "literatura de dones" específica, un debat que els interlocutors consideren digne de ser abordat en un futur programa. Curiositats i Pseudònims "Montserrat Palau és gran amant dels boleros, probablement pel que tenen de literari." Es revela un detall poc conegut per al gran públic: Palau va publicar la novel·la Sapore di Sale sota el pseudònim Eva Maria SF dins la col·lecció de narrativa femenina La Rosa de Pitiminí. També es destaca la seva vinculació amb els mitjans de comunicació i la seva experiència prèvia en la ràdio.

  • 21'

    Presentació del llibre 'En sintonia': 20 anys de ràdio

    Celebració literària pels 20 anys de la ràdio local L'episodi se centra en la presentació del llibre "En sintonia: 8 relats", una obra commemorativa del 20è aniversari de l'emissora municipal de Tarragona. A diferència d'edicions anteriors centrades en l'assaig, aquesta vegada s'ha optat per la ficció literària per homenatjar el mitjà. Característiques de l'obra Autoria col·lectiva: Recull textos d'escriptors del Camp de Tarragona amb vinculació directa o indirecta amb la ràdio. Diversitat d'estils: Els relats varien des de la nostàlgia i la memòria fins al gènere negre i el fantàstic. Reflex de l'autor: Es destaca que cada relat és molt representatiu de l'estil personal de qui l'ha escrit. Conversa amb Vicenç Villatoro L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, encarregat de la presentació oficial a la Casa Canals, reflexiona sobre la naturalesa dels mitjans: "La clau de la ràdio i el que permet la seva màgia és que no es veu i, per tant, hi projectes la teva imaginació sobre un buit." Participació de l'audiència El programa obre micròfons als oients, qui expressen la seva estimació per la ràdio com a eina d'acompanyament i informació diària. Es regalen els primers exemplars del llibre a les persones que truquen, evidenciant la fidelitat i la proximitat de l'audiència local.

  • 20'

    Salutació Transmesa: Confirmació de Benvinguda Nocturna

    Anàlisi de la Interacció Aquest document recull una seqüència repetitiva de salutacions que s'estén al llarg d'un període de temps determinat. L'intercanvi consisteix en l'expressió formal i cordial de "Bona nit". Punts Clau del Diàleg Freqüència Constant: La salutació es repeteix de manera rítmica en intervals regulars. Cordialitat: S'estableix un to de respecte i cortesia entre els participants. Absència de Contingut Addicional: El missatge se centra exclusivament en el protocol d'acollida o comiat. "Bona nit" En resum, es tracta d'una interacció purament fàtica, on l'objectiu principal és mantenir el canal de comunicació obert o tancar-lo amablement.

  • 20'

    Víctor Català i la vigència de Solitud

    Introducció a l'obra de Víctor Català En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura de Caterina Albert, coneguda universalment sota el pseudònim masculí de Víctor Català. L'espai destaca la importància de recuperar els clàssics de la literatura catalana, especialment en un context on la literatura ha perdut pes en els plans d'estudi actuals. La personalitat i el pseudònim L'origen del nom: El pseudònim va néixer per la necessitat social d'amagar la seva identitat femenina després de la polèmica generada per obres trencadores com La infanticida. El nom de Víctor Català prové d'un personatge d'una novel·la que l'autora mai va arribar a acabar. Doble vida: Tiñena explica que Caterina Albert va mantenir el pseudònim per separar clarament la seva vida privada de la seva activitat literària pública. Estil viril: En la seva època, la seva prosa va ser qualificada de "marit de paraules" o estil viril per la duresa dels temes i la potència del seu llenguatge. Temàtiques i estil literari L'obra de Víctor Català s'emmarca dins del modernisme i es caracteritza per: Duresa i realisme: Un enfocament en el món tèrbol, els drames rurals i la brutalitat de la vida. Relació amb la natura: La visió de l'ésser humà com un element minúscul davant un entorn hostil. Perspectiva femenina: La incorporació de la dona com un ésser integral, amb desitjos espirituals i físics, trencant els tabús de l'època. "Jo m'estimo la vida tal com és, amb les seves alegries i les seves misèries; les misèries m'impacten més i tenen un ressò més important a la meva ànima." Recomanacions de lectura Per als qui vulguin introduir-se en el seu univers, es recomanen especialment: Drames rurals i Caires vius: Reculls de narracions breus i impactants. Solitud: La seva obra mestra absoluta, que narra la història de la Mila en una ermita de muntanya. Tot i la riquesa lèxica que pot requerir una adaptació inicial del lector modern, el seu contingut emocional i simbòlic es manté totalment vigent.

  • 12'

    Àngel Octavi Brunet i l'obra 'El meu cadàver i jo'

    Anàlisi del panorama literari i l'obra d'Àngel Octavi Brunet L'espai s'inicia destacant el nou programa televisiu dedicat a la literatura emès a la televisió de Reus, un format àgil i visual que inclou entrevistes i recomanacions. Tot seguit, la conversa se centra en la figura d'Àngel Octavi Brunet, un dels escriptors més prolífics de les terres de Tarragona. L'autor: Àngel Octavi Brunet Productivitat excepcional: Malgrat tenir una feina de vuit hores en l'àmbit sanitari i càrregues familiars, és un autor constant que guanya nombrosos premis. Estil cinematogràfic: Gran part de la seva narrativa està influenciada pel cinema i l'estructura de guió, buscant un ritme ràpid on el lector visualitzi les escenes. Trajectòria: Creador del detectiu McIntosh, tot i que la seva obra actual s'allunya d'aquesta sèrie. 'El meu cadàver i jo': L'obra premiada Aquesta novel·la, guanyadora del Premi Vila d'Escó 2005, suposa un canvi de rumb vers la ciència-ficció: Temàtica: Explora conceptes com la matèria exòtica i els desplaçaments temporals, fruit de col·laboracions amb l'astrònom Manel Sant Romà. Estructura: El llibre tanca de forma circular, començant i acabant amb la mateixa escena, però amb un coneixement diferent per part del lector. Narrativa d'entreteniment: Tot i els conceptes físics, és una novel·la d'aventures, plena d'un humor constant i personatges poc convencionals. "És un llibre de lectura rapidíssima, a l'abast de tothom i amb un sentit de l'humor constant." Finalment, es destaca el paper vital dels premis literaris i les editorials locals per consolidar la infraestructura literària a Catalunya.

  • 19'

    Estrena de Tinta Negra i perfil d'Adam Mañé

    Represa de la temporada literària amb Jordi Tiñena El programa Punt de lectura inicia una nova etapa amb un canvi d'horari, situant-se els dijous després de les 12 del migdia. En aquesta primera edició, l'escriptor i professor Jordi Tiñena analitza l'estat de la literatura al Camp de Tarragona i celebra l'augment de la presència literària als mitjans de comunicació. Nous espais dedicats als llibres Es destaca la posada en marxa de Tinta Negra, un nou programa de televisió a Canal Reus: Format: Reportatges, entrevistes i recomanacions de llibres. Institucions implicades: Rep el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona, l'Ajuntament de Reus, la Diputació i la Fundació Caixa Tarragona. Horaris: S'emet els dimarts amb diverses reemissions els dissabtes. L'univers literari d'Adam Mañé La secció central se centra en la figura d'Adam Mañé, un autor descrit com a rigorós i poc mediàtic, que destaca principalment com a poeta del trobar clus (poesia tancada o hermètica). "Per mi la literatura és art en primer lloc i, per tant, el missatge principal és estètic. És per això que me la jugo a cada paraula, a cada lletra, a cada so." Els punts clau de la seva obra inclouen: * Poesia conceptual: Una obra que requereix esforç i expertesa per part del lector, centrada en la bellesa formal i la depuració del llenguatge. * Narrativa: Tot i ser principalment poeta, va guanyar el Premi Pin i Soler amb Garites deshabitades, una obra que busca una experiència sensorial similar a la cinematogràfica. * Reconeixements: Ha estat guardonat amb premis prestigiosos com l'Ausiàs March (per N-340) i el Miquel de Palol.

  • 14'

    Maria Antònia Oliver: Trajectòria i Claus Literàries

    Maria Antònia Oliver: Una Veu Fonamental de la Literatura Catalana En aquest episodi del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura i l'obra de Maria Antònia Oliver, una de les escriptores més consolidades i respectades de les lletres catalanes actuals. Membre del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona i la Generació dels 70, Oliver destaca per una carrera prolífica i un compromís professional inqüestionable. Perfil i Trajectòria Professional Nascuda a Mallorca el 1946 i resident a Barcelona, va iniciar la seva carrera molt jove, amb només 20 anys. Segons Tiñena, és una de les poques escriptores professionals del país, ja que ha compaginat la creació literària amb: Escriptura de guions per a ràdio i televisió (TVU, TVC, Catalunya Ràdio). Traducció de grans clàssics (Moby Dick, Virginia Woolf, Mark Twain, entre d'altres). Col·laboració activa en col·lectius com Ofèlia Dracs. Característiques de la seva Narrativa L'obra d'Oliver es mou constantment entre dos eixos que sovint s'entrellacen: L'element fantàstic i meravellós: Arrelat en les rondalles mallorquines que va escoltar i llegir durant la seva infantesa. El realisme i el compromís: Una mirada honesta sobre la realitat, les nissagues familiars i temes socials complexos. "És una literatura molt honesta des del punt de vista professional... una autora que domina els recursos de la narrativa, que té ofici." Obres i Reconeixements L'escriptora ha rebut els guardons més prestigiosos, com el Premi Prudència Bertrana o el Premi Ramon Llull. Entre les seves obres recomanades destaquen: Crineres de foc: Una barreja de realisme i embolcall fantàstic. Joana E.: Una de les seves novel·les amb més èxit de públic. Tallats de lluna: La seva obra més recent (l'any 2000), que aborda temes com l'homosexualitat i la malaltia, escrita després d'un període de silenci per motius de salut personals.

  • 13'

    Josep Ixart i el paper de la crítica literària

    La figura de Josep Ixart i la seva influència En aquesta conversa, Jordi Tiñena destaca la figura de Josep Ixart com la personalitat més important de la crítica literària catalana de finals del segle XIX. Nascut a Tarragona el 1852, Ixart va ser un pilar fonamental per a la consolidació del realisme i el naturalisme a Catalunya. Mentor de Narcís Oller: Ixart va exercir una tutela estilística decisiva sobre el seu cosí, el novel·lista Narcís Oller. Sense la seva guia cap al realisme europeu, obres com La febre d'or segurament no haurien existit. Professionalització de la crítica: Va ser el primer a abordar el fenomen literari de manera professional durant la Renaixença, en un context on la literatura culta encara s'estava recuperant. Influència estatal: La seva autoritat no es limitava a l'àmbit català; va mantenir relacions intel·lectuals amb figures com Leopoldo Alas 'Clarín' i va dirigir institucions de pes com la Biblioteca de Arte y Letras. L'estat de la crítica actual vs. la vuitcentista Tiñena reflexiona sobre les diferències entre la crítica de l'època d'Ixart i la contemporània, assenyalant certes mancances en l'actualitat: Manca de referents: Es troba a faltar el paper del crític com a "far" o guia que orienta els escriptors cap a les noves tendències mundials. Professionalitat i temps: Actualment, la precarietat fa que molts crítics llegeixin "en diagonal", cometent errors que demostren una manca d'atenció profunda a l'obra. Els extrems inútils: El col·laborador critica tan els qui ho "trinxen" tot sistemàticament com els qui són excessivament benèvols i només "pengen medalles". "La crítica que serveix és aquella que diu la veritat amb tot el respecte del món, capaç de valorar el treball però assenyalar les mancances." La relació entre l'escriptor i el crític Finalment, es discuteix com reben els autors les valoracions de la seva obra. Tot i que hi ha un component emocional inevitable, l'escriptor madur agraeix l'honestedat intel·lectual. El pitjor escenari per a una novel·la no és una mala crítica, sinó la indiferència o el fet de passar desapercebuda per als suplements literaris.

  • 10'

    Aigües Encantades: Clàssic de Joan Puig i Ferreter

    Joan Puig i Ferreter i la recuperació d'un clàssic modernista En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza la figura de l'escriptor de la Selva del Camp, Joan Puig i Ferreter, amb motiu de la representació de la seva obra més emblemàtica, Aigües Encantades, al Teatre Metropol de Tarragona. L'autor: Entre el modernisme i la ruptura Nascut el 1882, Puig i Ferreter és un dels màxims exponents del modernisme català. La seva trajectòria va estar marcada per: Un origen familiar irregular i uns inicis vitals durs com a vagabund a França. Una prolífica carrera com a dramaturg, narrador i polític (diputat d'ERC). La direcció de l'editorial Proa. Aigües Encantades: Un conflicte vigent L'obra és considerada un clàssic perquè, segons Tiñena, resisteix el pas del temps i planteja problemàtiques que encara ressonen en la societat actual. Inspirada tècnicament en el teatre d'Ibsen (especialment en Un enemic del poble), l'argument se centra en: Una sequera persistent en un poble tarragoní. L'enfrontament entre la tradició religiosa (processons per demanar pluja) i la modernitat científica (un enginyer i una estudiant que proposen canalitzar aigües subterrànies). Conflictes generacionals, de gènere i de poder (Església contra ciència). "Aigües Encantades és una obra que planteja uns conflictes i uns nuclis temàtics que encara avui són perfectament presents i moderns." Llegat literari Tot i que actualment es representa poc a nivell professional, Puig i Ferreter manté la seva rellevància gràcies a obres de capçalera com Camins de França i el cicle novel·lístic El Pelegrí Apassionat.