Homenatge a Maria Mercè Marçal: Vida, Lluita i Literatura
La figura polièdrica de Maria Mercè Marçal En aquesta conversa al Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza el llegat de Maria Mercè Marçal, coincidint amb la inauguració de la seva fundació a Sabadell. Se la descriu com una dona activa en múltiples fronts, amb paral·lelismes clars amb Montserrat Roig per la seva implicació total en la societat. El compromís polític i feminista Marçal no va ser només una escriptora, sinó una activista compromesa amb el seu temps: Militància política: Va formar part del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), arribant a formar part del seu comitè superior i presentant-se a les llistes per Lleida l'any 1979. Feminisme i visibilitat: Va ser pionera a l'hora d'abordar la condició lesbiana amb normalitat dins la literatura catalana. Catalanisme: La seva activitat cultural va anar sempre lligada a la defensa de la llengua i les llibertats nacionals. "Jo no sóc un home." Aquesta frase, citada per Tiñena a partir d'una entrevista, resumeix la seva ferma afirmació de la condició femenina en un món literari dominat per homes. Obra literària: Entre la poesia i la novel·la L'episodi destaca la dualitat de la seva producció: Poesia: Descrita com a assequible, directa i clara. Molts dels seus poemes van ser musicats per la Nova Cançó (Marina Rossell, Maria del Mar Bonet). Narrativa: La seva única novel·la, La passió segons René Vivien, és considerada una obra mestre de finals del segle XX, tot i ser una lectura complexa i exigent. Traducció i edició: Va tenir un paper clau en la fundació de Llibres del Mall i va traduir grans autores com Colette o Yourcenar per donar veu a la literatura femenina. El context social: El treball com a càstig Abans d'entrar en matèria literària, els interlocutors reflexionen sobre el concepte de treball i oci. Es defensa el dret als ponts i festius, criticant la visió liberal que prioritza la competitivitat extrema davant del benestar. Tiñena arriba a afirmar, amb ironia bíblica, que el treball és un "càstig" i que la societat hauria d'aspirar a treballar menys per dedicar més temps a la família i a la cultura.

