Arxiu Sonor Programes 2006
Arxiu Sonor Programes 2006
Programa

Arxiu Sonor Programes 2006

·95 episodis
RSS

episodis

73-84 de 95
  • 28'

    Havaneres des del Balcó: Flors, Mar i El Meu Avi

    Havaneres des del Balcó Aquest programa de ràdio dedicat al gènere de l'havanera ens ofereix una selecció musical que combina la tradició catalana amb arrels cubanes. L'episodi, emès originalment l'11 de juny de 2006, viatja a través de cançons emblemàtiques que narren històries d'amor, pèrdua i la vida marinera. Històries i Llegendes L’espai no només presenta música, sinó que s'enriqueix amb narracions literàries. Es destaca la història de l'escriptora Bárbara Wood sobre el simbolisme de la rosa roja, vinculant-la amb la passió i la puresa. També s'explora el tema de la nostàlgia amb la cançó Antigua Flor, on una nina cubana i un espanyol han de separar-se pel destí. Grups i Interpretacions Destacades • Grup Alba: Recordem la seva fita de 1973 en ser els primers a registrar la mítica havanera El meu avi. • Boramar: Ofereixen el tema Rossinyolet, una peça trista que parla de la pèrdua de l'amor estimada. • Roses: Interpreten La Coloma, una adaptació al català de la famosa La Paloma de Sebastián Iradier. • Cant de Taverna: Des de Palamós, aquest grup més recent interpreta 20 anys. • Nati Mistral: Amb la seva carismàtica veu, tanca el programa amb Amor Marinero. El Sentiment de l'Havanera "L'amor no necessita claror, ni llum ni llum ni claror." Les peces seleccionades subratllen la connexió entre la península i les Antilles, utilitzant la metàfora del mar com a via d'unió i, alhora, de separació definitiva. El presentador Javier Perdina acomiada l'espai convidant als oients a retrobar-se el següent diumenge a Tarragona Ràdio.

  • 29'

    Havaneres i Cançons de Taverna: Un Recorregut Musical

    Exploració del Gènere de l'Havanera Aquest episodi del programa emès el diumenge 4 de juny de 2006 realitza un viatge sonor a través de les diferents formes i estils d'interpretar l'havanera, des de les influències cubanes fins a les composicions catalanes més arrelades. Peces i Autors Destacats • L'herència zarzuelística: S'obre l'espai amb l'havanera de la zarzuela Los sobrinos del capitán Grant, amb música de Fernández Caballero i llibret de Ramos Carrión, una peça que va marcar època des de la seva estrena a Barcelona l'any 1877. • Connexió Cuba-Catalunya: Es destaca la figura de la pianista Zenaida Romeu, descendent de catalans, dirigint la Camerata Romeu. Interpreten La bella cubana de José White, posant de manifest els llaços transatlàntics d'aquest gènere musical. • Composicions Clàssiques: Es fa menció a Leonardo Sánchez de Fuentes, autor fonamental del segle XIX a Cuba, i a la interpretació de la Coral Manuel Iradier de Vitoria-Gasteiz, que aporta una visió coral del gènere. El Grup Cavall Bernat i la Balada del Lucas L'any 1962, José Luis Ortega Monasterio va compondre la Balada del Lucas, una peça carregada de nostàlgia que descriu la pèrdua de la pau vora el mar davant l'arribada de canvis externs. "Jo tenia una caseta vora al mar... jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia." Actualitat i Cantades El programa també serveix com a agenda cultural, recordant que els divendres els diaris catalans publiquen les programacions de les futures cantades d'havaneres. Per tancar la selecció musical, el grup Bergantí interpreta la peça de Carles Casanovas dedicada al pirata Joan Torrelles.

  • 27'

    Havaneres des del Balcó: Tradició i Variants Internacionals

    Visió General del Programa L'edició del 28 de maig de 2006 del programa Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical per la diversitat del gènere de l'havanera, des de les arrels mallorquines i castellanes fins a interpretacions sorprenents del Japó i Xile. Peces Musicals i Context Històric • L'havanera popular a les Illes i Castella: El programa s'obre amb l'emblemàtica peça Ven a mí, interpretada pel grup d'havaneres masculí de Campos (Mallorca). Tot seguit, s'explora la influència a la península amb María Salgado, que aporta una visió des de Castella i Lleó amb Las altas torres de la capilla. • Tresors d'Arxiu a Tamariu: Es presenta una joia històrica recuperada d'una cinta magnetofònica de finals dels anys 50 a Tamariu. Es tracta d'una interpretació tavernera ligada al director de corals del segle XIX Ramon Bartomeu Simola, titulada La Barqueta. • L'Havanera al Món: El gènere demostra la seva universalitat amb dues peces destacades: - La Tokyo Kosei Wind Orchestra interpreten The Girl in Satin, portant el ritme de l'havanera al terreny instrumental japonès. - La xilena Margot Loyola canta Tu nombre, un registre de l'any 1966 que captura l'essència anònima de l'havanera a Sud-amèrica. Vínculs amb la Sarsuela Catalana El programa dedica un espai a l'obra de Joan Sarriols, compositor reusenc clau en els inicis de la sarsuela catalana. S'emet una Americana de l'obra L'esquella de la torratxa (amb lletra de Pitarra), interpretada pel grup Cant de Taberna. "Cada vegada que passo i miro, se me'n trena el cor." Tancament i Agenda El programa recorda als oients que poden consultar la programació de les cantades d'havaneres als diaris cada divendres i tanca la sessió amb l'equip tècnic i la veu de la presentadora des de Tarragona Ràdio.

  • 30'

    Havaneres des de el balcó: Bella Esperanza i Xile

    L'Havanera i la seva expansió a Amèrica Aquest episodi del programa Havaneres des de el balcó, emès originalment el 21 de maig de 2006, ens submergeix en el gènere clàssic de l'havanera, explorant la seva riquesa cultural i la seva pervivència en diversos països del continent americà. L'Havanera a Xile El programa destaca que l'havanera no només es va limitar a Cuba o les costes catalanes, sinó que va arrelar profundament a Xile. Es fa un especial èmfasi en la interpretació de peces anònimes que han passat a formar part del folklore local: • La cantant Sònia Pinto, acompanyada del grup Ecos de Antaño, és la protagonista d'aquesta secció. • Interpreten l'havanera titulada Bella Esperanza, una peça que destaca per la seva temàtica amorosa i melancòlica. Interpretació Musical El contingut inclou fragments lírics que capturen l'essència del gènere: "Bella esperanza del alma mía, mi luz, mi guía, mi porvenir." Es discuteixen elements com la mirada tendra, els sentiments de pèrdua i la devoció amorosa, que són eixos centrals de les lletres presentades. El programa conclou amb els comiats habituals del presentador, tot mantenint el to nostàlgic de l'emissió.

  • 29'

    Havaneres i Cants de Mar: Tradició de l'Atlàntic

    Viatge Musical per la Tradició Marinera Aquest episodi ens submergeix en l'univers de les havaneres i els cants de taverna, fent un recorregut per peces emblemàtiques que narren el vincle històric entre la costa catalana i les terres d'ultramar, especialment Cuba. Clàssics de la Música de Taverna El programa destaca la importància de les tavernes portuàries com a centres culturals on els pescadors compartien històries i cançons en un ambient familiar de vi i fum. S'interpreten peces fonamentals com: • La Gavina: L'emblemàtica composició de Frederic Sirés que parla de melangia i amor a la platja. • Rosina d'Humbert de Palmar: Una història d'amor perdut entre una jove i un oficial de marina. • Allà en la Habana: Cançó que descriu anècdotes entre cubanes, mariners i la vida quotidiana a l'illa. Història i Patriotisme en el Mar Un dels punts centrals és l'homenatge als mariners que van viatjar a l'Atlàntic durant els segles XVIII i XIX. Es dedica un espai especial a: • El meu avi: La cèlebre havanera d'Ortega Monasterio que relata la tragèdia del vaixell El Català i la memòria dels mariners de Calella morts en combat. • Identitat Catalana: La presència del sentiment de terra en les lletres, amb visques a Catalunya i al català en terres llunyanes. Compilacions i Recopilacions Històriques Es fa menció del cançoner de Javier Montsalvatge del 1948, posant en valor la preservació d'aquestes lletres que han passat de generació en generació sota diversos títols. "Varen morir a coberta, varen morir al peu del canó."

  • 26'

    Havaneres des del Balcó: Maig del 2006

    Un Recorregut Musical per la Tradició Marinera Aquest episodi de Havaneres des del balcó, emès el primer diumenge de maig de 2006, ens submergeix en una selecció musical que uneix la tradició cubana amb la peninsular i catalana. El programa, presentat per Javier Pardina, destaca per la seva varietat estilística, des de les habaneres més clàssiques fins a composicions contemporànies i peces per a piano de gran virtuosisme. Peces Destacades i Compositors • La Bella Lola: Una obertura clàssica interpretada per Iñaki Basabe i Jesús Mari Núñez, que marca l'esperit del programa. • Xavier Montsalvatge: Es presenta una de les seves Cinco canciones negras, concretament la segona, amb lletra de Rafael Alberti. Aquesta peça és especial perquè inclou cites melòdiques de la coneguda habanera El Abanico. • Arpejots Habaneres Van: El grup mallorquí ens ofereix Mare vull ser pescador, una obra d'Antònia Vilàs extreta del seu àlbum Més que Habaneres. Cròniques de Bilbao i l'Hospitalet de l'Infant El programa també explora la vessant territorial de la música: • La Fuente del Perro: Una bilbaínada en forma de marxa habanera interpretada per Los cinco bilbaínos, que narra la història d'un racó emblemàtic del casc vell de Bilbao. • Homenatge a l'Hospitalet de l'Infant: La cantautora Isabel Mitach dedica una habanera al seu poble, descrivint amb nostàlgia el port, el mestral i la història de la Costa Daurada. El Piano de l'Havana Per cloure l'espai, es ret homenatge a Ignacio Cervantes, figura clau de la música cubana del segle XIX. Es presenten dues contradanses que són l'embrió del ritme de l'habanera actual: "Cervantes va ser un virtuós del piano, contemporani de Chopin i Liszt, que va saber capturar l'essència rítmica de l'illa." Les peces interpretades per Fran Fernández porten per títol Siempre sí i Se fue y no vuelve más.

  • 27'

    Havaneres i Sarsuela: Un viatge musical des del Balcó

    L'Havanera i la seva Evolució Musical L'episodi d'avui de Des del Balcó (Ràdio Tarragona, 30 d'abril de 2006) explora la riquesa de l'havanera com a gènere musical d'anada i tornada, analitzant com ha influït en altres estils i el seu paper fonamental en la cultura popular i lírica. Fusions i Adaptacions Rítmiques El programa destaca que l'havanera no és un gènere estàtic, sinó que s'ha adaptat a diferents ritmes segon el context geogràfic i l'intèrpret: • Del Bolero al Tango: S'explica com el ritme original pot variar mitjançant la transmissió oral, citant el famós tema Aquellos Ojos Verdes interpretat per Nat King Cole a ritme de bolero. • La Connexió Argentina: Es menciona que a l'Argentina, l'havanera compartia orígens i ritmes amb la milonga i el tango, fins al punt de ser anomenats de la mateixa manera en determinades èpoques. Gato Pérez i la Rumba Catalana Es fa una menció especial a Gato Pérez (Javier Patricio Pérez Álvarez), qui va saber fusionar aquests llegats en la seva composició Veneno Blanco (subtitulada Afer Zona Franca), una peça que narra històries de contraban al port amb un rerefons de milonga havanera. La Sarsuela com a Motor de Popularitat A partir de la meitat del segle XIX, la sarsuela es va convertir en el principal vehicle de difusió de l'havanera a la península. Dins d'aquest gènere líric, s'integraven cançons populars que han perdurat fins avui: • Marina: L'obra d'Emilio Arrieta, on destaca l'havanera Dichoso aquel que tiene. • Los sobrinos del Capitán Grant: Obra de Fernández Caballero estrenada a Barcelona el 1877, destacant el Coro de fumadores o La mujer chilena. "A partir de la meitat del segle XIX, la sarsuela va protagonitzar una part molt important de la cançó popular."

  • 29'

    Havaneres des de el balcó: Especial Sant Jordi

    Celebració de Sant Jordi amb Havaneres Aquest episodi especial commemora la diada de Sant Jordi del 23 d'abril de 2006, una festivitat marcada per la tradició dels llibres i les roses, però que en aquesta ocasió s'omple de la sonoritat de les havaneres. Peces musicals destacades • A la orilla de un palmar: Interpretada pel grup de Valladolid Guadalupe. Originàriament del compositor mexicà Manuel María Ponce, aquesta peça narra la trista història d'una jove òrfena. • La Zamacueca: Una interpretació del guitarrista xilè Jorge Rojas Zegers. Tot i el seu títol, que fa referència a un gènere musical xilè, l'obra es presenta com una havanera anònima de gran bellesa instrumental. Influències i Orígens "L'havanera va arribar a Castella i Lleó a principis del segle XIX gràcies al comerç d'ultramar." Es destaca la connexió històrica entre les terres de l'interior i el gènere mariner, facilitada pel Canal de Castilla, demostrant que l'havanera és un estil que traspassa fronteres geogràfiques. L'episodi conclou amb un llarg tancament de comiat que reflecteix l'esperit de pau de la jornada.

  • 30'

    Havaneres i Cants de Mar: Un Viatge Musical

    Exploració de la Tradició de l'Havanera Aquest episodi ens submergeix en el gènere de l'havanera, explorant la seva profunda connexió entre Cuba i les costes catalanes i espanyoles. A través de diverses interpretacions, es destaca la nostàlgia, l'amor i el paisatge mariner com a eixos centrals. Peces Destacades i Agrupacions • Torrevieja: Interpretada per l'Orquesta y Coros Salinas de Torrevieja, sota la direcció de Ricardo Lafuente. Una peça que descriu la ciutat com un mirall on Cuba es mira i se sent feliç. • Mi querida mamá: Una obra recuperada pel compositor Javier Montsalvatge i interpretada pel grup Lobos de Alta Mar, que transmet sentiments de melancolia i devoció familiar. • Mariner de terra endins: Una peça de Narcisa Oliver i Josep Bastons, cantada pel grup Peix Fregit, que narra la curiositat d'un pastor per descobrir la magnitud del mar. Cultura Popular i Transmissió Oral El programa ret homenatge a la conservació de la cultura popular a través de la transmissió oral, destacant peces anònimes de finals del segle XIX: "Quina cosa més meravellosa això per a la nostra cultura popular." Havaneres d'altres Regions Es tanca l'espai amb l'havanera basca Adiós, playas donde aspiré, mostrant la universalitat d'aquest ritme a tota la península.

  • 28'

    Havaneres des del balcó: De Torrevella a Montblanc

    Introducció Musical i Tradició L'episodi d'avui del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 9 d'abril de 2006, s'obre amb una immersió profunda en el gènere de l'havanera. La transmissió destaca la connexió cultural entre les lletres cubanes i la tradició musical peninsular. L'Orquestra Salinas de Torrevella El programa comença amb la interpretació de la peça "Despierta Hermosa", a càrrec de l'Orquestra i Coros Salinas de Torrevella. Aquesta obra, dirigida pel mestre Ricardo Lafuente, exemplifica el romanticisme clàssic del gènere: • Es lloa la bellesa de la natura i la nostàlgia de les arrels caribenyes. • La lletra fa referència a la vida al Camagüey i la senzillesa de la fortuna personal. • S'utilitza la metàfora del "plàtan del Perú" per descriure la dolçor i el desig. Novetats de les Comarques Catalanes En la segona part del programa, el locutor presenta una novetat musical provinent de les comarques de Tarragona. Es tracta del grup Els Pescadors del Francolí, originari de Montblanc. "Alguns de vosaltres sentireu per primera vegada un nou grup de les nostres comarques... S'anomenen els pescadors del Francolí." • El grup destaca per parlar de realitats properes i conegudes pel públic local. • Es posa èmfasi en el riu Francolí com a element identitari de la seva música. • Representen la continuïtat de l'havanera a l'interior i en entorns fluvials, més enllà de la costa.

  • 29'

    Havaneres des del balcó: Clàssics i fragments populars

    Recorregut per la tradició de l'havanera Aquest episodi del programa Habaneras, desde el balcón del 2 d'abril de 2006, ens submergeix en la riquesa musical i lírica de l'havanera, explorant tant composicions clàssiques com fragments populars que han marcat el gènere. Temes i Peces Destacades • L'exili i la nostàlgia: S'introdueix l'havanera El Espatriado, una peça anònima cubana del segle XIX. Aquesta cançó té una forta càrrega emocional, ja que era utilitzada com a comiat pels presos que eren enviats des de Cuba cap als presidis de l'Àfrica. • Mosaic popular: El programa presenta un recull de fragments breus de peces icòniques que inclouen: - La Paloma - Pregúntale a las estrellas - Marinero, marinero - Viajera (interpretada habitualment com a bolero però amb ritme d'havanera) • L'entorn mariner i local: Es destaca la cançó Des del Llagut, amb lletra del reconegut escriptor Josep Maria de Sagarra i música de Subirana. La lletra descriu amb tota cura la vista d'un poble blanc des de la mar, capturant l'essència de la costa catalana. • Cura del repertori cinematogràfic: Es fa menció de la pel·lícula La Ciutat Cremada (1976), per a la qual Manuel Valls Gorina va compondre una havanera específica que reflecteix l'època del desastre de Cuba. "Des del Llagut es veu el poble franc, ara que el sol hi bat de cara, es veu el poble tot pintat de blanc." Autors i Intèrprets A l'episodi s'esmenten i s'escolten diversos artistes i compositors clau per entendre el gènere: - Sebastián Iradier: Autor de l'havanera El Chin-chin-chan. - Grup Alba: Interpretant la peça de La Ciutat Cremada. - Grup Gallur: De Vitòria-Gasteiz, aportant la seva versió de clàssics d'Iradier. - Ànfora: Amb la interpretació de l'havanera popular Tengo una lancha en el mar.

  • 28'

    Havaneres des del Balcó: El Grup Cavall Bernat i tradició

    Havaneres des del Balcó: Edició del 26 de Març En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa musical de l'havanera, un gènere amb arrels profundes que connecten Catalunya amb Cuba i Mèxic. L'episodi destaca per la presentació de peces clàssiques i l'anàlisi de grups referents del panorama musical català. Peces Musicals i Autors Destacats El programa fa un recorregut per diverses interpretacions: • La Camagüeyana: Una cançó que evoca la nostàlgia de l'illa de Cuba i les relacions amoroses a la badia. • Grup Cavall Bernat: Es posa l'accent en la trajectòria d'aquesta formació i la seva capacitat per mantenir viva la tradició vocal. • La Barca de Oro: Una peça d'autor mexicà que demostra la influència de la música llatinoamericana en el repertori de les havaneres. Context i Tradició El locutor ens situa en l'últim diumenge de març, oferint un espai de calma i cultura musical. El programa no només reprodueix música, sinó que contextualitza les obres: "En un rico cafetal, que tiene la Habana entera..." Aquesta lletra serveix per introduir l'imaginari col·lectiu de les plantacions de cafè i la vida a l'Havana que tant ha influït en els compositors de la península. Agraïments i Tancament L'espai es caracteritza per una comunicació propera amb l'audiència, desitjant una bona nit de manera reiterada com a tancament de cada bloc, reforçant el caràcter nocturn i relaxat de l'emissió.