Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

61-72 de 219
  • 12'

    Cicle de Cinema i la Història de Suspiros de España

    Cinema Clàssic i Temàtica Social L'episodi d'avui destaca la projecció de la pel·lícula Luz que agoniza (1944) dins d'un cicle dedicat a les dones i el maltractament. Aquesta obra, dirigida per George Cukor i protagonitzada per Ingrid Bergman, és un referent del maltractament psicològic. Origen del títol: Inicialment es coneixia com L'Ut de Gas (basada en l'obra de 1938), però problemes de copyright van forçar el canvi al títol actual. Argument: Un marit de classe alta manipula mentalment la seva dona fins a fer-li creure que està perdent el judici. La Història de 'Suspiros de España' Es dedica una part important a explicar l'origen curiós del famós pasdoble Suspiros de España, interpretat en directe pel cantant Jesús Marín: Composició: Creada pel mestre Antonio Álvarez Alonso a Cartagena l'any 1902 de forma gairebé improvisada en una taula de cafè. L'origen del nom: No prové de cap sentiment patriòtic inicial, sinó d'uns pastissets anomenats suspiros que es venien a la confiteria España, situada davant del cafè on es va compondre la peça. Estrena: Va ser estrenada per una banda militar el dia del Corpus Christi, tot i que l'autor no la va poder dirigir personalment per la seva condició de civil. "Va començar a escriure sobre el pentagrama una sèrie de notes i va dir: 'ja ho tinc fet', per demostrar que ell podia composar de pressa."

  • 13'

    El Jazz al Cinema: L'home del braç d'or

    El Jazz com a Protagonista Cinematogràfic En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia exploren la relació entre el cinema i el jazz, allunyant-se dels clàssics habituals per centrar-se en com aquest gènere musical s'integra en les bandes sonores. El focus principal recau en la pel·lícula de 1955 "L'home del braç d'or" (The Man with the Golden Arm). Anàlisi del Film i la Trama Dirigida pel cèlebre Otto Preminger i basada en la novel·la de Nelson Algren, la pel·lícula narra la crua història de Frankie Machine, interpretat per Frank Sinatra. Els punts clau de la trama inclouen: - La tornada de Frankie del captiveri, on ha après a tocar la bateria. - El conflicte amb la seva dona, Eleanor Parker, qui fingeix una paràlisi per mantenir-lo lligat a ella. - El triangle amorós amb el personatge de Kim Novak, que representa l'esperança de regeneració. - La lluita contra l'addicció a l'heroïna i la pressió d'un personatge tèrbol que el vol retornar al món del joc. La Banda Sonora d'Elmer Bernstein Un dels aspectes més destacats és la música composta per Elmer Bernstein, considerada una peça fonamental per estudiar la presència del jazz al cinema. "Aquesta música va ser candidata a l'Òscar de l'any 1955 i és un dels títols bàsics per estudiar el jazz en les bandes sonores." Es destaca la interpretació de l'orquestra de Stanley Black i es fa un breu repàs a altres referents del gènere musical en el cinema com Fred Astaire i les coreografies de Busby Berkeley.

  • 12'

    Música italiana, cinema clàssic i grans bandes de jazz

    Cinema i grans orquestres amb l'Andrés En aquesta sessió, l'Andrés ens porta una combinació cultural que barreja el cinema clàssic amb les sonoritats de les big bands més icòniques de la història. La conversa s'inicia amb un anunci sobre la incorporació de música italiana a la programació habitual a partir de l'endemà. Projecció al Centre Cultural del Pallol Es destaca la projecció de la pel·lícula Fanny, una obra dirigida per Joshua Logan. Segons els interlocutors, es tracta d'una peça: * Tendra, romàntica i divertida. * Protagonitzada per figures de gran relleu com Leslie Caron, Charles Boyer i Maurice Chevalier. * L'esdeveniment tindrà lloc a les 6 de la tarda amb entrada gratuïta. "És una pel·lícula per passar-se un bon rato, amb bona butaca i bona companyia." Recorregut per les grans bandes de jazz El programa continua el seu especial sobre les formacions orquestrals més rellevants, passant del llegat de Glenn Miller a nous referents: 1. Benny Goodman: S'ha punxat el tema Let's Dance, destacant l'ús magistral del clarinet i el ritme enganxós propi de l'època del swing. 2. Harry James: S'introdueix aquest trompetista i la seva orquestra amb la cançó I've Heard That Song Before. Finalment, es reflexiona sobre la qualitat d'aquestes composicions en comparació amb la música actual, tot i reconèixer que cada època té els seus matisos i públics.

  • 15'

    Supersticions al teatre i clàssics del cinema romàntic

    Les supersticions i l'argot teatral L'episodi comença amb una conversa distesa sobre les supersticions associades al món de l'espectacle i la vida quotidiana. S'esmenten creences populars com no passar per sota d'una escala, el mal presagi dels gats negres, els miralls trencats o deixar la sal a taula. En l'àmbit del teatre, destaquen: La prohibició de vestir de color groc a l'escenari. L'ús del terme "merda" en lloc de desitjar sort, una tradició molt arrelada entre els actors i cantants. "Al teatre, quan a més de dir-te sort, et diuen merda... això vol dir que desitges sort." Projecció de 'Las Leandras' i records personals L'Andrés presenta la propera activitat del cicle 'Pels dimarts, l'escenari a la pantalla': la pel·lícula 'Las Leandras'. Aquest film compta amb un repartiment estel·lar que inclou Célia Gámez, Rocío Dúrcal i el polifacètic José Sazatornil ('Saza'). A propòsit d'aquesta pel·lícula, l'Andrés comparteix anècdotes de la seva joventut a Melilla durant el servei militar, on feia programes a Ràdio Melilla i va arribar a conèixer personalment actors com el propi 'Saza' i Ángel de Andrés, amb qui la gent el confonia pel seu cognom. Bandes sonores: El romanticisme de Casablanca Finalment, el programa s'endinsa en les bandes sonores de tall romàntic. Es destaca com moltes cançons, com 'Navidades Blancas', han superat la fama de la seva pel·lícula original. L'episodi tanca amb la presentació de la suite de Casablanca (1943), composta per Max Steiner per a la productora Warner Bros, una peça de set minuts que recull els moments més emblemàtics d'aquest clàssic del cinema.

  • 14'

    La Ventafocs de Disney: Màgia i Transmissió Radiofònica

    Anàlisi de la Producció de Walt Disney: La Ventafocs L'episodi comença amb una introducció històrica sobre la pel·lícula clàssica de Walt Disney, La Ventafocs (1950). S'explica que va ser el primer llargmetratge d'animació després d'un parèntesi de vuit anys des de Bambi, convertint-se en un èxit rotund de taquilla. Aquest segment destaca diversos aspectes tècnics i curiositats: Origen literari: Està basada en el conte de l'escriptor francès Charles Perrault. Innovacions i Premis: Va guanyar reconeixements als festivals de Venècia i Berlín, a més de rebre tres nominacions als Òscars. Personatges Inoblidables: Es fa esment a la creació dels ratolins Gus i Jack per part de l'animador Ward Kimball i la figura del gat Llucifer. Adaptació del guió: S'explica com Disney va decidir suavitzar el conte original, eliminant escenes cruels (com la de les germanes tallant-se els dits dels peus) per substituir-les per elements d'humor i gags. Narració de l'Escena: El Vestit i el Ball La segona part del text recull la dramatització dels moments clau de la pel·lícula: La destrucció del vestit: Els ratolins ajuden la Ventafocs a confeccionar un vestit amb restes que les germanes havien llençat. No obstant això, en un acte de gelosia i crueltat, les germanastres Anastàsia i Drizella el destrossen just abans de marxar al ball. L'aparició de la Fada Madrina: En el moment de màxima desesperació, apareix la Fada Madrina que, mitjançant la famosa cançó Bibidi-Babidi-Pum, transforma una carabassa en carrossa i els ratolins en cavalls. L'encontre al Palau: La Ventafocs arriba al ball totalment transformada. Ni la seva madrastra la reconeix. L'escena culmina amb el ball romàntic amb el príncep, on ambdós descobreixen l'amor mentre sona la icònica melodia de la pel·lícula. "Al sonar les dotze, desaparèixerà l'encant i tot tornarà a ser com abans." L'episodi clou emplaçant els oients a la següent emissió per conèixer el desenllaç de la història.

  • 13'

    Cicle de cinema de Cartagena a Tarragona

    Homenatge a Cartagena a Tarragona El programa d'avui destaca la forta connexió cultural entre Cartagena i Tarragona, fruit de l'arribada de moltes famílies murcianes a Catalunya durant l'època del muntatge de la refineria de petroli. El convidat Juan García, cartagener d'origen i tarragoní d'adopció, explica com aquests vincles han consolidat una comunitat activa que ara organitza un cicle de cinema regional. Suspiros de España: El cor de l'episodi La sessió d'aquesta tarda a l'Antiga Audiència (Plaça Pallol) se centra en la història del famós pasdoble Suspiros de España. Punts clau sobre l'obra: Origen real: Malgrat el que molts pensen, el títol no prové de l'enyorança dels immigrants, sinó d'uns pastissets anomenats "suspiros" que es servien al Café España de Cartagena. Composició: Va ser creat pel Mestre Álvarez com un repte musical en una taula de cafè. La pel·lícula: Es projectarà el film homònim de 1938, protagonitzat per Estrellita Castro, que va convertir la melodia en un símbol d'Espanya per a qui vivia a l'estranger. Activitats i turisme "Espanya va amb nosaltres i viurà en el nostre cor aquest record, esperança, copla i sospir." Es recorda també la sessió anterior sobre Manolo Escobar i es fa una invitació als tarragonins a visitar la Manga del Mar Menor, destacant les seves aigües càlides, la gastronomia local (com la daurada a la sal) i els seus balnearis de llims beneficiosos per a la salut.

  • 16'

    Cinema clàssic: 'El Judas' i el rodatge de Michael Todd

    Repàs de la cartellera i històries del Hollywood daurat A l'episodi d'avui, es barregen les propostes culturals locals amb anècdotes fascinants de la història del cinema internacional. El programa comença amb la recomanació d'una sessió de cinema al Centre Cultural Pallol i deriva en un repàs detallat del tràgic però exitós rodatge d'una de les grans superproduccions dels anys 50. Cinema de proximitat: 'El Judas' (1952) Aquest dimarts es projecta la pel·lícula El Judas, dirigida per Ignacio F. Iquino. Alguns punts clau del film són: - Temàtica: Està basada en la Passió d'Esparreguera. - Protagonista: Un home introvertit i egoista que anhela el paper de Jesús però acaba interpretant Judes. - Curiositat històrica: Es va intentar estrenar en català al cinema Coliseum de Barcelona l'any 1952, però la censura de l'época va obligar a projectar-la en castellà per "ordre de l'autoritat competent". La gran fita de Michael Todd Es reprèn la crònica sobre la producció de La volta al món en 80 dies (1956). - Competència: Va haver de rivalitzar amb Los diez mandamientos de Cecil B. DeMille. - Èxit comercial: Amb un pressupost de 6 milions de dòlars, va recaptar-ne 25 ràpidament i va guanyar 5 Oscars. - David Niven: Malgrat la seva gran actuació, no va ser nominat a l'Oscar, tot i que Hollywood el recompensaria més tard. El tràgic final d'un visionari Després de l'èxit, Michael Todd (marit d'Elizabeth Taylor) planejava produir Don Quixote a Espanya. Malauradament, la seva vida es va estroncar prematurament: "El 21 de març de 1958, l'avioneta es va estrellar... i allà va morir Michael Todd." Aquest accident va deixar vídua a Elizabeth Taylor i va convertir el film sobre Phileas Fogg en el llegat definitiu d'un home que va voler superar tot el que s'havia fet fins llavors en el cinema.

  • 14'

    Cicle de cinema juvenil i l'emissió de la Ventafocs

    Cinema i Literatura a la Ràdio En aquesta sessió, l'Andrés ens porta les novetats culturals centrades en el cinema i les activitats per a joves, amb una mirada especial a les festes de Nadal que s'acosten. Projecció al Centre Cultural del Pallol Aquesta tarda, a les 18:00h, es projectarà la pel·lícula Les aventures de Huckleberry Finn. L'activitat forma part del cicle Els joves i l'aventura. L'entrada és gratuïta per a tots els públics. Col·laboració amb el Club Maginet S'ha anunciat un concurs de redacció per a infants i adults: Temàtica: Escriure sobre els personatges del Maginet i la Tacleta. Premi: Tots els participants rebran llibres de regal durant la primera sessió de cinema del mes de gener. La Ventafocs: Banda Sonora Original Es presenta una secció especial on es reprodueix la narració i la banda sonora original de Walt Disney del clàssic La Ventafocs (Cenicienta). En aquesta primera part hem escoltat: La presentació de la bondat de la protagonista davant l'enveja de la seva madrastra. L'anunci del ball real organitzat pel Rei per trobar esposa al Príncep. L'estratègia de la madrastra per impedir que la Ventafocs hi assisteixi. L'ajuda solidària dels ratolins, que decideixen confeccionar el vestit per ella. "Si es conta un somni, no és fàcil realitzar-lo. Perquè somniar és desitjar la felicitat en el nostre esdevenidor."

  • 11'

    Cinema clàssic a Tarragona: James Bond i Westerns

    Cinema a Tarragona: Entre l'Oest i l'Agent 007 En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, es repassen les activitats culturals imminents a la ciutat, destacant el cicle de pel·lícules al Centre Cultural del Pallol (conegut també com l'antiga audiència). La sessió posa èmfasi en la combinació de cinema clàssic de l'oest i les curiositats de la saga James Bond. Programació de la tarda Avui, a les 18:00h, es projecta un clàssic del Western: Títol: Rio sin retorno (River of No Return). Director: Otto Preminger. Protagonistes: Robert Mitchum i Marilyn Monroe. Lloc: Centre Cultural del Pallol (Entrada gratuïta). Focus en James Bond: Goldfinger L'espai dedica un temps considerable a analitzar la tercera entrega de l'agent 007, Goldfinger, destacant dades de producció i curiositats científiques: Producció i Èxit: Després de l'èxit al Regne Unit, els productors Saltzman i Broccoli van augmentar el pressupost per conquerir el mercat dels Estats Units. Localitzacions: Es va rodar a Fort Knox amb un permís excepcional de l'exèrcit nord-americà, que fins i tot va cedir soldats com a figurants. Direcció: Guy Hamilton va substituir Terence Young a causa de les demandes econòmiques d'aquest últim. La nota curiosa: Es comenta la mítica escena de la noia pintada d'or. "Si pinten tota una persona de color or, pot morir per asfíxia perquè la pell no respira; n'hi ha prou amb deixar un petit cercle sense pintar a l'esquena per evitar-ho." Evolució del personatge Es debat com en aquesta entrega es va començar a accentuar el sentit irònic i mordàs de Bond, allunyant-se de la fredor inicial per fer-lo un personatge més humà i alegre, camí que culminaria més tard l'actor Roger Moore.

  • 15'

    Secrets i anècdotes del rodatge de 'La volta al món en 80 dies'

    Detalls del Rodatge i Curiositats Tècniques L'Andrés ens descobreix nous detalls fascinants sobre la producció del clàssic La volta al món en 80 dies. Entre les anècdotes més sorprenents destaca l'ús d'un motor de tramvia per moure el vapor de pales a Balboa i com l'actriu Shirley MacLaine va haver d'amagar el seu embaràs durant el rodatge utilitzant la versatilitat del sari, el vestit tradicional de l'Índia. Innovacions Visuals i Efectes Especials El rodatge va combinar localitzacions reals amb complexos decorats als Estats Units: Transparències i muntatges: S'utilitzaven per a seqüències com la del viatge en globus i l'escena on Phileas Fogg recull neu de les muntanyes. Reproduccions històriques: El globus utilitzat era una rèplica exacta de l'històric La Coquette. Fotografia espacial: Es va llançar un coet des de White Sands, amb un cost de dos milions de dòlars, per obtenir les primeres fotografies de la Terra des de 120 km d'alçada per il·lustrar el film. Conflictes Legals i el Triomf Final El productor Michael Todd va patir l'assetjament dels creditors i del fisc tan bon punt va aterrar a Hollywood. La pel·lícula va estar sota custòdia policial permanent durant la fase final del seu muntatge per evitar que fos segrestada per un jutge. Todd, sota una pressió extrema, va comptar amb la col·laboració del prestigiós músic Victor Young i del dissenyador Saul Bass per als títols de crèdit. "Vam aconseguir així donar-li una forma presentable al monstre." La Revolució del Gran Format La pel·lícula va ser pionera en la lluita contra la competència de la televisió mitjançant l'espectacularitat. El film començava amb un format convencional (4:3) i, durant el pròleg presentat pel periodista Edward Murrow, les cortines del cinema s'anaven obrint lentament per revelar una pantalla gegant, deixant el públic bocabadat. Aquest recurs, similar al del Cinerama, va ser clau per a l'èxit de l'estrena al teatre Rivoli de Nova York el 16 d'octubre de 1956.

  • 16'

    Recull de salutacions nocturnes

    Descripció del contingut Aquest document presenta una seqüència repetitiva d'una salutació nocturna estàndard. L'estructura del contingut es basa exclusivament en l'intercanvi de cortesia bàsica en un context temporal tardà. Punts clau de la interacció Repetició constant: S'observa una iteració sistemàtica de la fórmula de comiat Bona nit. Identificació de subjectes: Durant el transcurs de la seqüència, s'esmenta puntualment el nom propi Andrés, trencant la monotonia de les salutacions genèriques. Estabilitat del missatge: No existeix un desenvolupament narratiu més enllà del manteniment del protocol social de nit. "Bona nit" Aquesta expressió defineix la totalitat de la comunicació enregistrada, reflectint un moment de transició de la jornada.

  • 13'

    Perfil i curiositats de James Bond: l'agent 007

    L'univers de James Bond: personatge i llegat En aquesta conversa, s'analitza en profunditat la figura de James Bond, el cèlebre agent secret creat per Ian Fleming. Es repassen tant les seves característiques personals com els elements icònics que han definit la saga cinematogràfica i literària. Personalitat i relacions Relacions amoroses: Es destaca que Bond no seria el mateix sense les seves "façanyes galantes". Malgrat ser un personatge de ficció, el públic sempre ha mostrat un interès real per la seva vida privada. Miss Moneypenny: Es recorda la figura de la fidel secretària i la recent pèrdua de l'actriu que li donava vida. Es descriu la seva relació de submissió i esperança pacient davant les conquestes de l'agent. Superiors: La seva única referència d'autoritat és M, qui sovint li recriminava la seva actitud amb les dones. Evolució dels actors En el debat sobre qui ha interpretat millor el personatge, s'arriba a les següents conclusions: 1. Sean Connery: Considerat el model original, amb un carisma insuperable però amb una actitud més freda i distant. 2. Roger Moore: L'actor que més es va apropar a la personalitat de Connery, aportant una visió una mica més humana i menys insensible. Estil de vida i equipament Hàbits: Bond es descriu com un atleta que cuida el seu cos, especialment amb mètodes com les dutxes d'aigua freda per mantenir la seva virilitat. Indumentària: Mentre que a les novel·les sol vestir seda blanca i vestits blau marí, al cinema destaca per la distinció dels sastres de Savile Row. Vehicles i Armes: L'evolució dels seus cotxes, des del Bentley fins a l'íconic Aston Martin ple d'artilugis. Pel que fa a les armes, la seva preferida és la Beretta 25, seguida de la Walther PPK i la Magnum en etapes posteriors. "James Bond no seria bo si no fos per les seves façanyes galantes." Continuïtat literària Després de la mort d'Ian Fleming, la família va buscar un successor que mantingués l'essència original. El periodista John Gardner va ser l'escollit per continuar la saga literària de manera fidedigna, mantenint el context de l'agent que sempre ha de salvar el món.