Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

85-96 de 219
  • 13'

    Música i humor: Endevinalles de cinema i jazz

    Una estona d'entreteniment amb l'Andrés i l'Andrés Aquest episodi presenta una conversa distesa on la complicitat entre els interlocutors és la protagonista. Mitjançant un format que barreja l'humor textual i la música seleccionada, es crea un ambient relaxat ideal per trencar la monotonia. L'humor a través de les endevinalles de cinema El programa utilitza una estructura de gags clàssics basats en actes teatrals per arribar a un títol de pel·lícula conegut, jugant amb el doble sentit de les paraules: * El graduado: Un joc de paraules basat en un home que es vesteix amb diferents estris de mesura (regla, metro, baròmetre). * El plan ETA de los simios: Una paròdia política i lingüística del títol original Planet of the Apes. "Això són les xorradetes d'aquests dies per trencar una miqueta la monotonia." Selecció musical de jazz i swing L'espai dedica una part important a la difusió de peces clàssiques interpretades per grans orquestres i solistes del gènere: 1. Otoño en Nueva York: Interpretada per l'orquestra de Tommy Dorsey, comentant la nostàlgia i el romanticisme de la ciutat. 2. Frenesí: Una versió d'Artie Shaw (mencionat com Arti Chau) de l'autor Domínguez. 3. Mame (Mamà): El tema de tancament a càrrec del mític Louis Armstrong, destacant la seva veu i trompeta inconfusibles. L'episodi conclou amb un comiat cordial, emplaçant l'audiència a la propera edició i destacant que la música és el motor d'aquesta setmana.

  • 13'

    Anàlisi d'El Cazador i la Trajectòria de Robert De Niro

    Repàs Cinematogràfic: El Cazador i el Llegat de Michael Cimino En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia aprofundeixen en la transcendència de la pel·lícula El Cazador (The Deer Hunter), destacant-la com una de les obres més crues i significatives sobre la Guerra del Vietnam. Es comenta la figura del seu director, Michael Cimino, i la transició cap al seu següent projecte, La Puerta del Cielo, que va suposar un desastre financer històric per a la indústria americana. La Figura de Robert De Niro El programa dedica una part central a repassar la vida i carrera de Robert De Niro, remarcant els següents punts: Formació: El seu aprenentatge a l'Actors Studio sota la direcció de Lee Strasberg. Inicis: Col·laboracions primerenques amb Brian De Palma i la seva etapa a la factoria de Roger Corman amb el film Mamà Sangrienta. Consolidació: La seva explosió professional amb personatges icònics a El Padrino II, Taxi Driver i Toro Salvaje, aquesta última clau per rebre el seu segon Premi Òscar. Música i Contrastos S'emet una peça de la banda sonora de la pel·lícula per il·lustrar el contrapunt emocional de l'obra: "Les peces musicals són molt dolces per fer una miqueta de contrapès a la duresa i cruesa de les imatges del film." L'episodi clou amb el compromís de continuar l'anàlisi de personatges, incloent-hi Meryl Streep, en la propera sessió.

  • 14'

    Cicle de cinema clàssic i el bolero de Jesús Marín

    Cinema i consciència social a l'Antiga Audiència El programa d'avui destaca l'inici d'un nou cicle cinematogràfic titulat "Dones i maltractament", que s'ubica al Centre Cultural del Pallol. L'Andrés ens presenta una de les obres més rellevants del cinema espanyol de postguerra: Pel·lícula: Locura de amor (1948). Director: Juan de Orduña. Repartiment: Aurora Bautista, Fernando Rey i una jove Sara Montiel. Temàtica: La història de Joana la Boja, interpretada des de la perspectiva del maltractament psicològic exercit pel seu marit. "És una pel·lícula que, lògicament, tracta del maltractament, perquè el seu marit la va fer tornar boja precisament per aquest aspecte." La veu local: Jesús Marín i el bolero L'espai musical s'obre per rebre Jesús Marín, un artista de Tarragona que porta el bolero i la cançó melòdica a flor de pell. Durant l'entrevista es destaquen diversos punts de la seva trajectòria: Inicis: Va començar a cantar amb només 13 anys acompanyat del seu germà a la guitarra. Trajectòria: Format en grups com Astèrics, va debutar oficialment a l'Orfeó Canongí. Estil: Especialitzat en boleros clàssics com Sabor a mi, que malgrat ser un estàndard musical, també té vincles amb el cinema (pel·lícula homònima de 1988). Producció: Ha editat dos treballs discogràfics de forma independent, com ¿Dónde estás corazón?. L'Andrés recorda com va descobrir el Jesús durant una actuació en un casament, on va quedar sorprès per la qualitat de la seva veu en directe i la seva honestedat artística, allunyada dels habituals playbacks sofisticats.

  • 13'

    La música de Joseph Losey i el cicle de cinema a Cartagena

    Cinema i Música: El Jazz d'Accidente L'episodi d'avui se centra en la relació entre el cinema i la seva música, recuperant el cicle sobre el jazz a la gran pantalla. Es destaca la pel·lícula Accidente (1967), dirigida per Joseph Losey i amb guió de Harold Pinter. Els punts clau de l'obra analitzada són: - BSO Iconoclasta: La música és obra de Johnny Dumburr, conegut per la seva capacitat d'utilitzar el jazz per descriure les passions humanes i ambients complexos. - Ambient universitari: El film se submergeix en el món dels catedràtics d'Oxford. - Repartiment de luxe: Compta amb actors de la talla de Dirk Bogarde, Stanley Baker i Jacqueline Sassard. Cicle dedicat a Cartagena i Múrcia Es fa un repàs de les activitats culturals organitzades pel Cercle Cultural Cartagenero de Tarragona, que volen estrènyer vincles amb la cultura catalana presentant films rodats a la seva regió. Documentals i Memòria Històrica S'han presentat diversos treballs que barregen història i tragèdia: 1. Els Herois de Cavite: Comparativa entre gravacions del monòlit de 1923 i la visita reial de 1998. 2. El Naufragi del Sirio (1906): Conegut com el "Titànic dels pobres". Un desastre que va costar 500 vides davant les costes de Cartagena. "El Sirio va estar 15 dies encallat i flotant sobre la roca; si no hagués estat pel pànic, molts s'haguessin salvat." Per a la propera sessió, es continuarà explorant la cinematografia de la regió de Múrcia amb noves visites i projeccions.

  • 14'

    Cicle de cinema: Ninotchka de Ernst Lubitsch

    En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia conversen sobre la propera projecció cinematogràfica al Centre Cultural Pallol. Després d'una introducció informal sobre el pas del temps i l'arribada del bon temps, se centren en el nou cicle de cinema dedicat a personatges femenins. Detalls de la projecció Pel·lícula: Ninotchka (1939), dirigida per Ernst Lubitsch. Repartiment: Protagonitzada per Greta Garbo, amb Melvyn Douglas i Bela Lugosi. Gènere: Una comèdia satírica sobre la societat russa de l'època i la condició humana en general. Horari i lloc: Aquesta tarda a les 18:00h a la plaça del Pallol. L'entrada és gratuïta. Anecdotari i música Durant la secció, l'Andrés comparteix anècdotes personals i acudits clàssics per dinamitzar l'espai. Per tancar el bloc, s'introdueix una peça musical clàssica de l'època americana: "M'agradaria avui que escoltéssim Benny Goodman, els grans músics de l'època americana, amb un tema que es diu Jet Happy." Finalment, es recorda als oients que podran gaudir d'una bona butaca i calefacció mentre veuen aquest clàssic del cinema en pantalla gran.

  • 14'

    El cicle cinematogràfic 'De l'escenari a la pantalla' i l'anàlisi d'El Cazador

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia exploren la intersecció entre les arts escèniques i el cinema, destacant la programació cultural local i analitzant en profunditat un dels títols més controvertits de la història de Hollywood. Cinema i Dansa: 'Copèlia' Es presenta el cicle "De l'escenari a la pantalla" al Centre Cultural del Pallol. La sessió d'avui destaca la versió cinematogràfica del ballet Copèlia, interpretada per figures de l'escola russa. Artistes destacats: Irina Shabtshits i Mikhail Zavialov sota la direcció de Colin Nears. Estil: Una obra plena de gràcia i simpatia que permet apreciar detalls escènics que sovint passen desapercebuts en el teatre en viu. Anàlisi d'un Clàssic: 'El Cazador' (1978) La conversa se centra en l'obra mestre de Michael Cimino, una de les primeres pel·lícules de gran pressupost que va abordar el conflicte del Vietnam. Elenc d'estrelles: Es recorden les actuacions memorables de Robert De Niro, Meryl Streep i Christopher Walken. Palmarès i polèmica: Tot i guanyar cinc premis Òscar (incloent-hi Millor Pel·lícula), el film va generar fortes protestes: Protestes als EUA: Manifestants van denunciar el tractament dels guerrillers del Viet Cong. Boicot internacional: Al Festival de Berlín, la Unió Soviètica i els països socialistes van retirar-se, titllant la pel·lícula de racista. Reflexió sobre la Realitat i la Ficció El director Michael Cimino va defensar que la seva obra no era un documental ni una biografia, sinó una ficció sobre el destí d'un grup d'amics. Els col·laboradors reflexionen sobre la dificultat de capturar la complexitat de la Guerra del Vietnam, que va durar més de 12 anys, en una sola producció. "Feia falta almenys una dotzena de pel·lícules per començar a tenir una visió de l'experiència nord-americana al Vietnam."

  • 13'

    Walt Disney: Vida, orígens i el naixement del ratolí Mickey

    L'home darrere de la màgia: Walt Disney En aquest episodi es repassa la figura de Walt Disney, coincidint amb l'aniversari del seu naixement el 5 de desembre de 1901. Els interlocutors exploren com Disney va aconseguir crear un imperi de l'animació que es manté vigent generació rere generació, descrivint-lo com el creador del "zoològic més important del món". Orígens i infància Un passat multicultural: Malgrat els rumors sobre un possible origen espanyol, Disney va ser el resultat d'una barreja de cultures (melting pot), amb pare fuster canadenc d'arrels irlandeses i mare americana de família alemanya. Influència rural: Als cinc anys es va traslladar a una granja a Marceline (Missouri). Aquesta etapa va ser crucial, ja que el seu contacte amb els animals dels estables va inspirar la seva ment colorista i els personatges que crearia més endavant. Personalitat: Se'l descriu com el Peter Pan de la seva època, algú que es resistia a créixer i que va plasmar aquesta filosofia en les seves pel·lícules. Els inicis professionals i la creació de Mickey Mouse Primeres passes: Va començar com a dibuixant de publicitat i cartells de cinema, on va conèixer el seu col·laborador clau, Ub Iwerks. Emprenedoria familiar: La seva primera companyia es va fundar gràcies a un préstec de 250 dòlars que li va fer la seva mare, ja que no tenia garanties per demanar un crèdit bancari. El naixement d'una icona: Després de provar amb el conill Oswald, va sorgir la idea del ratolí. Originàriament es volia anomenar Mortimer, però la seva dona el va convèncer per canviar el nom pel de Mickey, ja que l'anterior sonava massa autoritari. "Les seves pel·lícules no han crescut perquè es conserven com si fossin actuals i s'ha de tindre present que cada 5 anys hi ha una nova generació d'infants." Projectes futurs L'episodi finalitza anunciant una programació especial per a la setmana vinent amb una selecció de les millors bandes sonores originals de les pel·lícules de Disney, tancant l'espai amb un fragment musical de El Llibre de la Selva.

  • 14'

    Cicle de cinema sobre Cartagena a Tarragona

    Presentació del nou cicle cultural L'espai radiofònic presenta el nou cicle de cinema al Centre Cultural Al Pallol, que aquest mes està dedicat al Círculo Cultural Cartagenero de Tarragona. Aquesta entitat agrupa persones de la regió de Múrcia residents a la ciutat que busquen integrar-se mantenint vives les seves arrels. Documentals i memòria històrica El cicle, coordinat per Andrés de André, s'inaugura amb tres documentals de gran valor històric: Visita a Cartagena: Un recorregut visual per la ciutat. Els herois de Cavite: Un documental que commemora els fets de la guerra de 1898 a les Filipines i el monument inaugurat per Alfonso XIII el 1923. El naufragi del Sirio: Conegut com el "Titanic dels pobres", narra la tragèdia del vapor que va embarrancar el 1906 al Cap de Palos amb centenars d'emigrants italians. Integració i lligams amb Tarragona Juan García, portaveu del cercle cultural, destaca la convivència i la plena integració de la comunitat a Catalunya: "És perfectament compatible mantenir les arrels del lloc d'on procedeixes amb el lloc on vius." Es recorda també el fort lligam històric de molts tarragonins amb Cartagena a través del servei militar a la Marina, fet que genera una simpatia mútua i una comprensió natural de la llengua catalana en aquelles terres.

  • 15'

    Cicle de cinema infantil i claus de James Bond

    Cinema al Centre Cultural Pallol L'Andrés presenta el nou cicle de cinema titulat Els joves i l'aventura, organitzat amb la col·laboració del Club Maginet. La programació destaca per: Concurs de redacció: Es convida els nens i les nenes a escriure un text d'un foli responent a la pregunta: "T'agrada més el Maginet o la tecleta?". El termini de presentació finalitza el 18 de desembre. Premis: El lliurament de llibres per als participants es farà el dia 20. Projecció d'avui: La pel·lícula escollida és Oliver (1968), un musical clàssic que es podrà veure de forma gratuïta a les 18:00 h. Anàlisi del film: El mañana nunca muere Es tanca el repàs a la saga de James Bond amb la catorzena pel·lícula de l'agent 007, protagonitzada per Pierce Brosnan. Producció i localitzacions: Després de l'èxit de GoldenEye, el rodatge es va traslladar a llocs com Bangkok (que simulava Saigon), Hamburg i els Pirineus francesos. Curiositats tècniques: Per a una escena d'acció de només tres minuts, el pressupost va ascendir als 600 milions de pessetes, utilitzant milers de litres de combustible i centenars de figurants. Inspiració: El personatge del malvat es va basar irònicament en el magnat de la comunicació Ted Turner. Properes seccions: L'univers Walt Disney Amb l'arribada del desembre, l'espai canviarà de temàtica per centrar-se en la figura de Walt Disney, repassant la seva trajectòria i les seves pel·lícules més emblemàtiques.

  • 14'

    Cicle de cinema de l'Oest i la història de Casino Royale

    Cinema i Humor al Centre Cultural del Pallol L'episodi comença presentant les activitats del cicle de cinema al Centre Cultural del Pallol. S'anuncia la projecció de la pel·lícula "El blanco, el amarillo y el negro", una paròdia del gènere Western que té com a objectiu principal el riure i la teràpia del bon humor. L'entrada és gratuïta per a tothom cada dimarts i dijous. L'origen de James Bond: El cas peculiar de Casino Royale L'eix central de la conversa gira entorn a la figura de James Bond i, concretament, a la versió cinematogràfica de Casino Royale de 1967. Es destaca que: L'autor Ian Fleming era un desconegut quan el productor Charles K. Feldman va comprar els drets de la novel·la. A diferència de la saga oficial d'Eon Productions (protagonitzada per Sean Connery), aquesta versió es va concebre com una comèdia satírica. Va comptar amb un pressupost de 12 milions de dòlars de l'època, cinc directors (incloent-hi John Huston) i un repartiment estel·lar que va resultar difícil de coordinar. Un repartiment de luxe i una trama surrealista Es detalla la impressionant llista d'actors que van participar en aquesta producció, entre els quals destaquen: David Niven com un James Bond retirat a Escòcia. Peter Sellers, Ursula Andress, Orson Welles (com el dolent Le Chiffre) i un jove Woody Allen. Aparicions especials de figures com Jean-Paul Belmondo, Peter O'Toole i Geraldine Chaplin. "James Bond s'havia casat amb la Mata Hari i la filla d'ambdós era Mata Bond." Projectes futurs: Cicles de crims i terror Finalment, s'avança la intenció de programar nous cicles temàtics que barregin el crim, el terror i l'humor, esmentant títols clàssics com El jovencito Frankenstein o Arsenico por compasión.

  • 13'

    James Bond: Orígens i secrets de l'agent 007

    La icona de James Bond i el seu context Aquest episodi de ràdio analitza en profunditat la figura de James Bond, l'espia més famós del cinema i la literatura. A través d'una conversa distesa, s'explora el fenomen que va suposar la seva arribada a la pantalla gran i com la seva banda sonora, tan característica, és capaç de traslladar l'espectador immediatament a un món de lluxe, intrigues i acció. Els rostres de l'agent 007 El programa destaca la figura de Sean Connery com l'actor que va definir el personatge, tot i que inicialment era un desconegut. Es debat sobre: La dificultat dels seguidors per acceptar nous actors després de Connery. La personalitat de Bond: un home de "cara de marbre", sinuós i amb una facilitat extrema per prémer el gallet. El concepte de la llicència per matar i la seva posició al servei de la corona britànica dins d'una estructura d'agents numerats (del 001 en endavant). Biografia fictícia i curiositats L'espai profunditza en la biografia creada per Ian Fleming, l'autor original de les novel·les, barrejant elements de ficció amb referències reals: Orígens familiars: Fill de pare escocès i mare suïssa, orfe des dels 11 anys a causa d'un accident a Chamonix. Formació: El seu aprenentatge de judo i els seus inicis precoços en les relacions personals. Connexions literàries: La influència d'espais reals com el Harry's Bar de París, freqüentat també per Hemingway. El primer Bond cinematogràfic Es recorda una dada curiosa per a molts oients: la primera adaptació cinematogràfica de Casino Royale no va ser la que molts recorden, sinó una versió amb David Niven en el paper de Bond, acompanyat d'estrelles com Orson Welles i Peter Sellers. "Només les primeres notes d'aquesta música ja ens traslladen a cotxes de luxe i espais que només passen a les pel·lícules."

  • 14'

    Cicles de cinema clàssic i música a la gran pantalla

    Inici del Cicle 'El Gran Cinema' L'espai d'avui destaca l'estrena del cicle cinematogràfic "El Gran Cinema" al Centre Cultural del Pallol. Aquestes sessions d'entrada gratuïta s'inicien amb el film d'aventures Tambores Lejanos, dirigit per Raoul Walsh i protagonitzat per Gary Cooper. A més, el dissabte s'ofereix una proposta al Museu del Port de Tarragona (Refugi número 2) amb la projecció de Moby Dick. Es destaca la curiosa aparició d'Orson Welles interpretant un predicador, un detall que sovint passa desapercebut si no es llegeixen els crèdits. La Música Clàssica en el Cinema L'episodi serveix també per cloure el monogràfic sobre la influència de la música clàssica en les bandes sonores. Segons els col·laboradors: "La música és una de les parts principals de tota pel·lícula i temes de fa segles s'adapten idènticament per a obres actuals." Es posen dos exemples fonamentals: Els Amants (Les Amants): El director Louis Malle va utilitzar el segon moviment del Sextet de corda número 1 de Johann Brahms com a leitmotiv musical per subratllar la passió de la protagonista, interpretada per Jeanne Moreau. La pel·lícula va ser polèmica en la seva època per la censura. Pilgrimage: Dirigida pel decorador Benny Montresor, utilitza la peça Morgen de Richard Strauss. En aquesta obra, destaca la veu de la soprano Jessye Norman acompanyant una escena d'alliberament juvenil.