Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

109-120 de 219
  • 13'

    Conversa intergeneracional amb l'Avi Ramon i la Imma

    Resum de la conversa L'episodi comença amb una introducció musical basada en l'havanera "El meu avi", que dona pas a una xerrada distesa entre l'Avi Ramon, la presentadora Sílvia i la Imma, una oient que truca des de Torreforta. La conversa gira al voltant de la salut, les anècdotes vitals i les celebracions personals. Punts clau de la xerrada Salut i remeis tradicionals: La Imma truca una mica potxa a causa d'un refredat i molta tos. L'Avi Ramon, amb el seu humor característic, li suggereix que aprofiti la tos per fer publicitat de pastilles o que practiqui com si cantés òpera. Consells de l'avi: Es posa èmfasi en els remeis de tota la vida per curar la grip: Descans absolut al llit per suar el mal. Prendre llimona i mel. Evitar l'abús de pastilles i injeccions, recordant com es guarien els antics. Celebracions i aniversaris: Es menciona que l'Avi Ramon farà els anys el 19 o 20 de gener (Capricorni), mentre que la Imma va celebrar el seu el passat 24 de novembre. Anècdotes i humor: L'Avi reflexiona sobre la picaresca en les celebracions, recordant persones que es colen en casaments o batejos fent-se passar per familiars. "Abans els avis no gastaven tantes pastilles ni indiccions com ara, i també se'ls curava la grip i l'encostipat."

  • 14'

    Supersticions, atzar i el misteri de la medalleta

    Conversa sobre la sort i les creences L'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre el paper de les supersticions i les casualitats en la vida quotidiana. La xerrada comença amb l'avi tocant fusta, un gest simbòlic que serveix de detonant per explorar com petits fets influeixen en la nostra percepció del destí. Anecdotari sobre la loteria i la pèrdua d'oportunitats L'avi comparteix experiències on la mala sort o el destí van fer que no guanyés la loteria: * Relata com un número premiat va acabar en mans d'una altra persona just en el moment de la compra. * Explica situacions on números "raros" acabaven tocant, malgrat les reticències dels venedors. * Recorda un viatge a Santander on, per incompatibilitat d'horaris, no va poder comprar el número que acabaria sent la Grossa de Nadal. El misteri de la medalleta de la Miraculosa El punt central del relat és la història d'una medalleta de la Mare de Déu de la Miraculosa. L'avi narra una cadena de successos sorprenents: 1. La va rebre abans d'una operació de ronyó que va sortir amb èxit. 2. La va perdre i recuperar de formes inversemblants diverses vegades (inclús després de viatges a Rússia i el Canadà). 3. Sempre que la perdia, algú n'hi acabava regalant una d'idèntica en el moment més inesperat. Reflexió final sobre la condició humana La conversa clou amb una mirada filosòfica sobre com el nostre estat d'ànim condiciona la percepció de la realitat: "Tot depèn de l'ull amb què es mira... és molt humà, però quan et toca, llavors es perd l'oremus." L'Avi Ramon conclou que, encara que ens declarem escèptics, tots guardem un raconet de superstició per si de cas, com exemplifica amb l'anècdota d'un ateu demanant un capellà al llit de mort.

  • 14'

    L'Evolució Tecnològica i el Contrast Generacional amb l'Avi Ramon

    Un Viatge de l'Analògic al Digital L'avi Ramon ens ofereix una reflexió entranyable sobre com la tecnologia ha transformat la vida quotidiana, comparant la senzillesa del passat amb la dependència actual dels aparells electronics. La conversa s'inicia amb una anècdota sobre els problemes tècnics dels audiòfons moderns, que serveix de disparador per parlar de la pèrdua d'autonomia humana davant la digitalització. Canvis en l'Estil de Vida i la Llar Es destaquen els canvis en els usos dels espais domèstics i la subsistència: Terrats i animals: Antigament, els terrats eren espais productius on es criaven gallines i coloms per a l'autoconsum. Ritus familiars: El caldo de colomí era un remei tradicional fonamental per a la recuperació de les dones després del part a casa. Solidaritat veïnal: Es compartien els habitatges i els escassos luxes tecnològics per poder fer front a les despeses. L'Arribada dels Mitjans de Massa L'avi recorda amb nostàlgia la introducció dels mitjans de comunicació a la llar: La Ràdio: Va ser el primer gran canvi; recorda la retransmissió d'un partit de futbol entre Espanya i Itàlia com un esdeveniment col·lectiu. La Televisió: Inicialment un luxe en blanc i negre que reunia tots els veïns en una mateixa casa. El fenomen de l'Helena Francis: Un programa de consells on la veu femenina amagava, en realitat, un guionista masculí. La Crítica a la Societat de Consum Actual Finalment, es tracta la proliferació de canals i la dependència de la premsa del cor. Ramon reflexiona sobre com el contingut televisiu ha passat d'unir les persones a generar conflictes domèstics per l'elecció del canal, i com la figura del personatge famós (com la Pantoja o els escàndols de Marbella) ha substituït les converses més culturals o quotidianes d'abans. "Abans ho feia en la mà... ara, si falla l'aparato, ja hi som."

  • 12'

    Memòries i reconeixements de l'avi Ramon

    Records dels Premis de la Comunicació En aquesta conversa, l'avi Ramon i el seu interlocutor recorden la recent celebració dels Premis de la Comunicació. L'avi descriu l'esdeveniment com una jornada memorable i especial, destacant el valor de retrobar-se amb antics companys i conèixer gent nova del sector. Trajectòria a la ràdio i vincles personals Durant la xerrada, es repassen moments clau de la seva carrera: El retrobament amb Lluís Figuerola, reconegut locutor de Valls amb qui va coincidir a Ràdio Nacional. L'evolució dels espais radiofònics a Tarragona, des de la Plaça del Fòrum fins a la Rambla. Els seus inicis fa 18 anys, quan va començar de manera casual després d'una entrevista sobre temes turístics. Un reconeixement emotiu L'avi Ramon expressa la seva profunda satisfacció pel caliu rebut durant el sopar de gala, on va ser ovacionat per tots els assistents: "Quan van cridar el meu nom per la foto, tot un sector va començar a aplaudir... avi, avi, avi! Em vaig quedar aclaparat i només vaig poder aixecar el braç." Reflexions sobre la vida i el futur Gratitud: El protagonista se sent compensat pel carinyo de la gent desinteressada que encara recorda la seva feina. Tradició: El programa tanca amb una pinzellada sobre la proximitat de Tots Sants i la tradició dels panellets, reflexionant sobre com ha canviat la seva elaboració i el preu de l'ametlla.

  • 13'

    El Rec Major i la Tarragona desapareguda

    Memòria històrica: El Rec Major de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la Sílvia reflexionen sobre com la tecnologia actual, tot i els seus adelantos, sovint falla per petits detalls, a diferència de la feina manual d'abans. Aquest preàmbul serveix per introduir un viatge per la Tarragona antiga, centrant-se en elements geogràfics i industrials que han desaparegut amb la urbanització. L'impacte del Rec Major L'eix central de l'episodi és el Rec Major, un rierol que creuava parts vitals de la ciutat i que tenia una funció econòmica clau: Viver de planter: Al voltant de la Plaça Imperial Tàrraco i el carrer Prat de la Riba hi havia nombrosos horts on la gent anava a buscar planter de verdures i tomàquet. Energia per a la indústria: L'aigua del rec feia moure la maquinària de la fàbrica de farina situada a la zona del carrer Sant Miquel. Transformació urbana: Amb l'ampliació de la Plaça de Toros i la construcció de nous edificis, el rec es va anar tapant o desviant fins a quedar ocult sota el paviment actual. Anecdotari i paisatge urbà L'Avi Ramon recorda amb nostàlgia detalls com els lledoners on jugaven els joves i com zones que avui estan densament edificades (com la Rambla o Prat de la Riba) eren antigament espais oberts o horts. "Molts adelantos, però a vegades un petit detall fa fracassar... abans ho feien tot a mà i no fallava." Finalment, es fa una crida als oients perquè participin compartint els seus propis records per telèfon o carta, posant en valor la memòria oral de la ciutat.

  • 10'

    L'avi Ramon i el seu homenatge a Tarragona

    Homenatge i records a l'Ajuntament de Tarragona L'episodi se centra en l'emocionant acte de lliurament d'un guardó honorífic a l'avi Ramon a l'Ajuntament de Tarragona. Durant la conversa, es destaca la profunditat del seu discurs, que va aconseguir emocionar tots els assistents en recordar la seva trajectòria i el seu vincle històric amb la ciutat. Els punts clau de la celebració Sentiment i memòria: L'avi Ramon reflexiona sobre com determinats moments de la vida ens transporten a altres èpoques i com els records íntims són els que realment defineixen una persona. Reconeixement compartit: Tot i rebre ell el títol, l'avi emfatitza que el mèrit és de la seva dona i la seva família, per la paciència i el suport durant totes les hores que ell ha dedicat a la ciutat. Amor per Tarragona: Es descriu la ciutat des de diverses perspectives històriques, des de les barques del Serrallo fins als antics mercats de verdura i peix. Crida a les autoritats L'avi Ramon aprofita el seu discurs per fer una petició directa als governants de la ciutat: "Us demanaria una cosa: que Tarragona l'estimeu, l'amimeu, la cuideu, en benefici dels tarragonins." Finalment, es comenta l'experiència del sopar de gala, que enguany va ser especialment massiu, impedint la proximitat habitual amb els col·laboradors de la ràdio però permetent compartir taula amb altres guardonats.

  • 14'

    La consciència social i el civisme amb l'Avi Ramon

    En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona profundament sobre la pèrdua de civisme i el canvi en el comportament social a la platja i als espais públics. El diàleg transita des de la contaminació visible de l'aigua fins a la responsabilitat dels amos de gossos. La degradació de l'entorn marítim L'Avi explica com ha canviat l'estat del mar a Tarragona amb el pas dels anys: * La capa d'oli: Es queixa de la brutícia que deixen les cremes solars i les embarcacions, especialment visible a la tarda. * El record de la transparència: Rememora quan l'aigua era tan clara que semblava un mirall, permetent veure el fons i els peixos amb total nitidesa. * Incivisme a les roques: Lamenta la presència de plàstics, bosses i objectes personals abandonats. Responsabilitat i educació amb els animals Un dels punts centrals és la convivència amb els gossos en espais públics: * L'autor emfatitza que els animals s'han d'educar i que els amos sovint ignoren les molèsties que causen als altres, com ara deixar-los anar sense control a la platja. * Critica la pràctica d'amagar les necessitats dels animals sota la sorra: "Aquell gos s'hi fa necessitats... el pleguen o no el pleguen? Allà, fa una miqueta així amb el peu i queda sota." * Recorda anècdotes passades sobre com es transportaven els gossos als trens i la importància de no tractar-los com a simples joguines o "ninos". Reflexió sobre la hipocresia humana L'episodi conclou amb una crítica a la hipocresia social. L'Avi Ramon sosté que ens queixem de les situacions de les quals nosaltres mateixos som culpables. Proposa un exercici d'imaginació on si les cases fossin de vidre, la gent es comportaria d'una manera molt més correcta per por al judici extern.

  • 14'

    Reflexions de l'Avi Ramon sobre l'amor i la lectura

    Reflexions sobre l'amor i les relacions humanes L'Avi Ramon inicia la conversa destacant que l'enamorament no és un sentiment exclusiu de les parelles, sinó que es pot sentir envers una flor, un escriptor o una obra d'art. En el context de les relacions personals, reflexiona sobre com el desengany pot fer que una persona perdi la confiança i vegi el món amb desconfiança o interès. "L'enamorament existeix a les persones... l'amor d'una cosa pot fer canviar de pensament o d'opinions sobre aquelles coses." El món de la literatura i els premis Es debat sobre l'evolució de l'escriptura i la indústria editorial: * Crítica als concursos literaris: L'avi qüestiona la transparència de certs premis, on el nom de l'autor sembla pesar més que l'obra mateixa. * L'esforç de l'escriptor: Es reivindica la feina de documentació i les hores de dedicació que requereix crear una novel·la de qualitat. * Canvi en els hàbits de lectura: L'Avi Ramon confessa que amb l'edat li costa més mantenir la concentració en llibres densos, recordant amb nostàlgia clàssics com Els tres mosqueters o Quo Vadis. Vivències, viatges i la societat Finalment, es comparen les experiències de vida reals amb la ficció. L'avi recorda viatges llargs en tren, com l'Orient Express o rutes per Portugal, com una font inesgotable d'inspiració per a les novel·les per la riquesa de detalls i personatges que s'hi coneixen. També es fa una breu reflexió sobre la doble moral de la societat actual i la tendència a guardar només allò que ens interessa al nostre "disc dur" mental.

  • 13'

    Homenatge i reflexions de l'avi Ramon Martí

    L'actitud positiva davant l'adversitat En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una reflexió profunda sobre com afronta els seus problemes de salut, especialment les seqüeles d'una embòlia que li afecta la cama i el peu. Destaca la importància de no centrar-se en el dolor i de mantenir el cervell actiu per superar les limitacions físiques. Dualitat personal: L'avi explica que té dues facetes: la del "jaio" que pateix quan està a casa i la de la persona que es transforma i s'omple d'energia quan interactua amb la gent a la ràdio. Conviure amb els altres: Recomana buscar l'humor, ser solidari i parlar amb les persones com a mètode d'estimulació vital. Reconeixements i trajectòria a Tarragona L'episodi serveix per repassar els diversos homenatges que ha rebut l'avi Ramon per la seva tasca cultural i social a la ciutat de Tarragona: Diploma per serveis distingits: Atorgat per la ciutat fa uns deu anys. 20è aniversari d'exposicions: Recentment ha estat homenatjat al Moll de Costa (Tinglat 1) pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, per la seva iniciativa d'organitzar exposicions monumentals i artístiques que ja sumen dues dècades. Impacte en els artistes: L'avi se sent orgullós de veure com pintors que van començar amb ell ara tenen èxit internacional. La vida com a camí de records i moviment L'avi es defineix com un observador de la realitat. Li agrada asseure's a la Rambla o a les places per veure el moviment de la gent: estudiants, gent gran i treballadors. Aquesta observació el porta a concloure que la vida segueix malgrat el pas del temps i que l'essencial és no aïllar-se. "Aquests moments a la vida et donen a entendre que existeixes; el fumut és quan quedes aïllat de la vida."

  • 14'

    Canvis en la societat, la platja i el clima natural

    La transformació dels costums i la relació amb el medi L'avi Ramon i la seva interlocutora mantenen una conversa distesa i plena d'ironia sobre com ha canviat la societat respecte al passat, centrant-se especialment en el contrast entre les generacions d'abans de la guerra i les actuals. Els canvis en l'ús de la platja L'avi recorda amb nostàlgia i humor com eren les visites a la mar antigament: La modèstia d'abans: Les dones es canviaven en cabanyes de canyes improvisades i usaven vestits de bany que cobrien fins als genolls. Contrast cultural: Es destaca l'anècdota de les turistes alemanyes que van ser denunciades per la seva llibertat a l'hora de banyar-se, mostrant la doble moral de l'època. L'exposició solar actual: Es critica l'ús excessiu de cremes, el desig de tenir un bronzejat artificial abans d'hora i el perill de prendre el sol en hores de màxima radiació. L'obsessió per la imatge i la higiene Es reflexiona sobre com la societat d'avui dia s'ha tornat més artificial i hipòcrita en certs aspectes: L'engany de l'edat: La pressió per semblar jove i les floretes falses que es diuen entre coneguts per educació o convinença. Sobreexplotació dels productes: L'ús constant de xampús i sabons que, segons l'avi, poden arribar a desgastar la protecció natural de la pell. Una visió filosòfica de la realitat L'avi Ramon conclou que els humans som "climàtics de nosaltres mateixos", ja que provoquem canvis dràstics al nostre propi cos. "No se m'envalli per les terres d'Huvida, home... Vingui cap a la ràdio, vingui cap a la ràdio." L'episodi acaba amb una nota musical, la cançó Pedro Navaja, que reforça la idea de les sorpreses i els girs inesperats que dona la vida.

  • 15'

    Memòria viva: L'evolució de Torreforta i Tarragona

    Memòria històrica dels barris de Tarragona En aquesta conversa, s'explora la transformació urbana i social de Torreforta i altres barris de ponent. Els interlocutors recorden amb nostàlgia com era la zona als anys 40, destacant el contrast entre les primeres cases i els grans edificis i places actuals. Anècdotes del cinema i la vida quotidiana El Cine del Penedès: Una curiositat històrica sobre com arribaven les pel·lícules a Torreforta. S’explica que els rotlles de film feien un intercanvi físic constant entre el barri i el centre de Tarragona mitjançant un cotxe que pujava i baixava les cintes durant les mitges parts. L'estrena del Cine Capitol: Es recorda l'any d'inauguració d'aquesta mítica sala a la Rambla Vella amb la pel·lícula Samson i Dalila. Abans del cinema: La zona on es va construir el Capitol era ocupada per quadres de l'exèrcit que portaven el ranxo a la presó de Pilats. Un recorregut per l'educació de l’època Josep repassa la seva trajectòria escolar per quatre centres diferents, oferint un retrat de la disciplina i l'entorn educatiu d'aquells anys: Les Beates: On recorda el rigor de les monges. La Normal: Una estada curta marcada per les seves entremaliadures. Saavedra: On destaca un element pedagògic desaparegut: un mapa de relleu d’Espanya amb aigua real per simular el curs dels rius. Carrer Granada: L'etapa final abans de començar a treballar a la font de la Plaça de la Font amb només 13 anys. "Tot ha tingut la seva història... ara veiem edificis i places i penses: vols dir que aquí és on vaig estar jo?" Reflexions sobre el pas del temps L'avi Ramon tanca la intervenció reivindicant el valor de la gent gran. Destaca que, tot i que ara s'expliquin com a "batalletes", són vivències que han construït la ciutat actual. S'acomiada desitjant un bon viatge a Andalusia i recordant que la vida mateixa és una loteria plena de sorpreses i satisfaccions.

  • 14'

    Experiències i anècdotes dels viatges de l'Imserso

    L'Imserso: Evolució i Experiències Socials En aquesta conversa, dos avis comparteixen les seves vivències personals durant els viatges de l'Imserso, des dels inicis del programa fins a l'actualitat. El diàleg comença amb una anècdota sobre les dificultats d'usar les màquines de cafè modernes, un fet que serveix per introduir la desconfiança o l'atordiment que senten alguns avis quan viatgen. 40 anys de transformació del programa Els orígens: Es recorda que al principi només existien unes poques residències a llocs com Màlaga, Tarragona o Santander. Antigament, el sector era molt més restrictiu i a vegades depenia de preferències polítiques o socials. Canvis logístics: Abans, els viatges en tren o avió se'ls pagava el mateix usuari (amb descompte), mentre que ara el sistema està molt més organitzat amb trasllats inclosos. L'actitud dels viatgers: Es critica el comportament d'alguns usuaris que "munten numerets" o que malbaraten menjar i beguda, oblidant que estan en un servei públic i no en un hotel de gran luxe. L'art de gaudir del viatge "L'Imserso te'l fas tu mateix. Te donen el dormir i el menjar, però la vida és teva." Els interlocutors coincideixen que la clau per a un bon viatge és la iniciativa personal: Autonomia: No dependre exclusivament de les excursions organitzades pel programa, que sovint són més cares que les locals. Participació: Es destaca la importància de socialitzar, participar en els espectacles de talents i interactuar amb els animadors. Anècdota del gadità: El senyor José explica com va aconseguir propines fent acudits i cantant per després donar-les a l'animador del grup com a mostra d'agraïment. Finalment, es clou la xerrada emplaçant-se a una futura trobada per parlar de glossari portuari i altres històries de joventut.