Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

97-108 de 219
  • 14'

    Cicle de cinema de l'Oest al Centre Cultural Pallol

    Inici de la Nova Temporada de Cinema L'Andrés i l'entrevistadora anuncien l'arribada de la nova temporada de cinema al Centre Cultural Pallol (antiga Audiència). Després d'un estiu amb col·laboracions intermitents dedicades a figures com Marilyn Monroe o Luis Mariano, el programa recupera el seu horari i sintonies habituals. Cicle d'aquest Mes: El Western A petició del públic, que l'Andrés descriu com una "gran família", s'ha programat un cicle dedicat exclusivament a les pel·lícules de l'Oest. Les sessions es realitzen els dimarts i dijous a les 18:00 hores amb entrada lliure. Sessió d'avui: S'estrena amb el clàssic Fort Apache, dirigida per John Ford i protagonitzada d'una banda per John Wayne i Henry Fonda. Sessió de dijous: Es projectarà El blanco, l'amarillo i el negro, una sàtira italiana rodada a Espanya que destaca per un diàleg inicial construït íntegrament amb títols de pel·lícules. Programació Destacada d'Octubre L'Andrés detalla una selecció de títols clau per a les properes setmanes: Soldado Azul: Una obra que destaca per mostrar una perspectiva diferent, on els soldats americans són els antagonistes i no els indis. Cat Ballou (La rubia explosiva): Una comèdia musical on Lee Marvin va guanyar l'Òscar per interpretar dos papers bessons totalment oposats. La conquista de l'Oeste: La gran traca final del cicle. Una superproducció de 148 minuts dirigida per tres directors diferents (Henry Hathaway, John Ford i George Marshall) que narra la saga d'una família a través de diverses generacions. "S'ha de dir que aquí a Lee Marvin li van donar un Òscar perquè amb aquesta pel·lícula interpreta dos papers: un pistoler terrible i el tonto del poble." Homenatge i Propers Passos L'entrevista conclou amb un record emotiu per a Lluís Navarro, col·laborador clau en la gestió cultural del port i el cinema, que ha mort recentment. Finalment, s'anuncia que la propera secció radiofònica estarà dedicada a les bandes sonores de James Bond.

  • 13'

    Cicle de cinema clàssic al Centre Cultural del Pallol

    Programació del cicle "El Gran Cinema" L'Andrés presenta la nova cartellera cinematogràfica que tindrà lloc al Centre Cultural del Pallol cada dia a les 18:00h amb entrada gratuïta. Tot i que l'horari podria veure's afectat per la campanya electoral, el calendari previst inclou: Dijous 3: Tambores Lejanos, protagonitzada per Gary Cooper. Dimarts 8: Encadenados, d'Alfred Hitchcock, amb Cary Grant i Ingrid Bergman. Dijous 10: Luz que agoniza, dirigida per George Cukor. Dimarts 15: Los Tres Mosqueteros. Dimarts 22: Eva al desnudo, el clàssic amb Bette Davis i Marilyn Monroe. Dijous 24: El Retrato de Dorian Gray. Dimarts 29: El musical Luces de Candilejas. Dijous 31: Venus era mujer, una comèdia amb Ava Gardner. Música i Cinema: L'anàlisi d'Amadeus Es destaca la pel·lícula Amadeus (1984) de Milos Forman, posant èmfasi en la seva banda sonora i la rivalitat històrica entre Mozart i Salieri. Es menciona especialment l'ús del Rèquiem (Lacrimosa) en les escenes finals del film, una obra mestra de la música clàssica adaptada magistralment al setè art. "És una missa dedicada al descans dels difunts que agafava un singular protagonisme amb les últimes escenes de la pel·lícula." Recomanació especial: Titanic Per al dissabte a la tarda, es recomana la projecció de La última noche del Titanic al Museu del Port de Tarragona. Segons l'Andrés, aquesta versió destaca per la seva rigorositat documental i fidelitat als fets històrics, allunyant-se de les trames romàntiques excessives d'altres adaptacions.

  • 14'

    Nou Cicle de Cinema 'Noms de Dones' al Pallol

    Presentació del Nou Cicle de Cinema L'episodi d'avui se centra en l'anunci del nou cicle cinematogràfic que s'organitza al Centre Cultural Pallol. Aquest cicle, que s'allargarà durant tot el mes, té la particularitat que totes les pel·lícules seleccionades porten noms de dones com a títol. Les sessions tindran lloc els dimarts i dijous a les 6 de la tarda. Cartellera i Destacats del Mes S'han avançat els títols que formaran part d'aquesta programació especial, incloent clàssics del cinema daurat: Amanda (1938): La pel·lícula que inaugura el cicle avui mateix, protagonitzada per la mítica parella Fred Astaire i Ginger Rogers. És un film ple de claqué i números musicals fabulosos. Ninotchka: Protagonitzada per la cèlebre Greta Garbo. Sabrina: Un clàssic amb Audrey Hepburn i William Holden. Sissi: La popular primera entrega de la saga amb Romy Schneider. Laura: Un thriller dirigit per Otto Preminger per tancar el mes. Altres títols mencionats inclouen Ama Rosa, Fanny, Anna (amb Silvana Mangano) i Anastasia. Espai Musical i Curiositats El programa també dedica un temps a la música d'orquestra dels anys 30 i 40, destacant la peça Opus 1 de l'orquestra de Tommy Dorsey. A més, es fa una breu referència al famós casino i espectacle Stardust de Las Vegas, relacionant el glamur de les bandes sonores amb l'època daurada de l'espectacle. "Són pel·lícules que es gaudeixen com si estiguessin fetes aquesta mateixa tarda, amb ritme a la sang que et fa venir ganes de ballar."

  • 13'

    Cicle de cinema i música de febrer amb l'Andrés

    En aquesta conversa radiofònica, l'Andrés presenta la programació cultural de febrer al Centre Cultural del Pallol. La cartellera es divideix en dos eixos temàtics principals: L'amor i la música (els dijous) i De l'escenari a la pantalla (els dimarts). Cicle: L'amor i la música (Dijous) 1 de febrer: Eddie Duchin, una biografia sentimental del pianista interpretada per Tyrone Power. 8 de febrer: El clàssic San Francisco (1936), destacant els seus efectes especials de terratrèmol. 15 de febrer: Dos passions i un amor, amb la participació de Sara Montiel i Mario Lanza. 22 de febrer: El musical El rei i jo, centrat en el xoc cultural i la relació entre Deborah Kerr i Yul Brynner. Cicle: De l'escenari a la pantalla (Dimarts) 6 de febrer: El ballet Copélia, una producció russa sobre un fabricant de nines autònomes. 13 de febrer: La sarsuela filmada Las Leandras, amb Rocío Dúrcal i Celia Gámez. 20 de febrer: La revoltosa, clàssic del cinema espanyol amb Carmen Sevilla i Tony Leblanc. 27 de febrer: L'espectacle d'humor Entre tres del grup El Tricicle. L'Andrés també reflexiona sobre la importància d'oferir òpera amb subtítols per fer-la accessible al públic general i comenta la figura del director Michael Cimino i la influència del classicisme americà en el cinema de guerra. "Amb subtítols, la gent s'adona de la trama i l'argument, i entre la música i la comprensió, acaben entrant en el món de l'òpera."

  • 12'

    Records del teatre i Don Juan Tenorio a Tarragona

    Memòries del Teatre Tarragoní L'episodi és una conversa nostàlgica centrada en la tradició teatral de Tarragona i les anècdotes personals vinculades al clàssic Don Juan Tenorio. El relat comença amb un toc d'humor i recitació, derivant cap a una reflexió sobre com la vida i les relacions han canviat amb el pas del temps. Anècdotes i Tradició Teatral Les Falles de Tarragona: Es recorda com en l'època pre-guerra se celebraven falles a la ciutat, incloent escenes satíriques i iròniques sobre l'amor, com una versió capgirada de la declaració de Don Juan. Espais Teatrals: S'esmenten llocs emblemàtics com el teatre Modern, el Tarragona i els petits teatres d'aficionats a la Rambla, vinculats a l'Ateneu i al patronat obrer. Grans Figures: Es destaca la figura de Joan Maria Terrassa i la col·laboració amb companyies de Barcelona per donar més nivell a les representacions locals. L'experiència Personal de l'Avi L'avi comparteix una anècdota curiosa sobre el seu paper com a col·laborador: "Jo portava la roba de Doña Inés... era un honor col·laborar amb aquells artistes de Barcelona." Malgrat la seva passió, confessa que mai va poder interpretar el Tenorio a causa de la seva marxa al servei militar, tot i que tenia assignat el paper de l'escultor. Reflexions Finals L'episodi tanca amb una crida a mantenir el caràcter positiu i a valorar els records agradables. Es recomana activament contactar amb vells amics per reviure moments compartits i mantenir viva la solidaritat humana.

  • 14'

    L'Avi Ramon: Art, Memòria i Pintors Contemporanis a Tarragona

    Presentació de l'Exposició a l'Ateneu L'Avi Ramon visita el programa per anunciar la seva participació com a presentador en la segona Petjada Artística, una exposició col·lectiva que tindrà lloc a l'Ateneu de Tarragona (Carrer Sant Magí, 2). L’esdeveniment, previst per al dia 1 de juny a les 20h, reuneix un grup selecte d'artistes locals. Artistes Participants L'exposició compta amb noms destacats del panorama artístic tarragoní: - Enrica (joiera i escultora) - Mercè Alberni (pintora) - Soler Pedrol (pintor) - Maurici Montaner (pintor) - Fermí Carré (disseny i pintura) - Carles Corbella (pintor) Reflexions sobre la Vida i l'Art Durant la conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la seva capacitat per fer presentacions sense notes, basant-se en l'experiència viscuda més que en l'apresa a través dels llibres. Explica com la seva infantesa i joventut, treballant des dels 12 anys i convivint amb pintors exiliats a la Casa Castellarnau, van forjar el seu coneixement del món de l'art. El camí de l'artista Es debat sobre la dificultat de triomfar en el món de l'art i la diferència entre afició i passió absoluta: - La importància de la creativitat i el patiment en el procés artístic. - El paper dels marxants i les influències mediàtiques en la valoració dels quadres. - La reivindicació dels pintors locals que, tot i tenir gran qualitat, sovint no reben el reconeixement que mereixen. "Hi ha dues coses molt importants: la vida, haver-la viscut o l'altre, haver-la llegit. Quan l'has viscut, cada cosa queda gravada al seu temps."

  • 12'

    Havaneres, cremats i les tradicions de Tots Sants

    Les Havaneres i el Ritual del Cremat L'episodi comença amb una reflexió sobre la cançó popular El meu avi i la profunda vinculació entre les havaneres i el tradicional cremat. L'avi Ramon explica que el cremat és part essencial de la tradició, servit habitualment durant la mitja part de les cantades nocturnes. Origen i context: Les havaneres sovint s'associen amb la nit i el caliu del foc del ron cremat. Patrocini històric: Es menciona com antigament la casa Ron Pujol promocionava aquestes festes oferint la beguda gratuïtament. Internacionalització: S'esmenta l'existència de concursos d'havaneres on participen països tan diversos com els estats russos. La Festivitat de Tots Sants i la Castanyada A mesura que s'apropa el primer de novembre, la conversa es trasllada a les tradicions de Tots Sants. Es reflexiona sobre el pas del temps i com la festivitat marca l'avantsala del Nadal. La Castanyada: L'avi fa un joc de paraules entre les castanyes comestibles i les "castanyes" (bufetades o crítiques) de la vida quotidiana. Visites al cementiri: Es descriu com ha canviat l'ambient als cementiris; d'un espai de dolor i recolliment a un lloc que molts visiten gairebé com un passeig, mirant fotografies i recordant la història familiar. Gastronomia i Cultura Popular: Els Panellets i el Teatre Finalment, es debaten els canvis en l'elaboració dels panellets i les representacions teatrals clàssiques. Panellets: Es critica l'ús excessiu de patata o moniato en comptes de l'ametlla pura i el pinyó, a causa de l'increment de preus d'aquests últims ingredients. Don Juan Tenorio: Es recorda la tradició de representar aquesta obra per Tots Sants, destacant com el públic de l'època coneixia i seguia els diàlegs de memòria, especialment les escenes entre Don Juan i Doña Inés. "Abans el bacallà era el plat del pobre, i ara s'està convertint en el plat del ric. Doncs amb els panellets passa el mateix."

  • 13'

    Anècdotes de l'avi Ramon: De TV3 a les colònies màgiques

    L'experiència de l'avi Ramon a la televisió L'episodi se centra en les vivències de l'avi Ramon durant la seva visita al programa de la Maripau Huguet a TV3. L'avi recorda com va arribar-hi per una invitació de grup i narra amb humor la seva reacció davant les càmeres i la gestió dels nervis, afirmant que un cop a l'escenari se sent "com a casa". La farsa del perfum i la realitat L'anècdota principal gira al voltant d'un fragment del programa dedicat als perfums. El presentador feia creure que una fragància concreta atreia irresistiblement les dones. L'avi Ramon explica la seva desenganyada però divertida realitat: Va decidir comprar un d'aquests perfums pensant que atrauria la joventut. En una festa posterior, el perfum va funcionar, però l'avi es va trobar rodejat exclusivament de gent de la tercera edat. Aquesta experiència li va servir per reflexionar sobre la publicitat i el caràcter programat de la televisió. Reflexions sobre l'espectacle i l'humor L'avi reflexiona sobre la artificialitat dels mitjans: "Això que heu dit, això és un cuento. La televisió fa molta propaganda de moltes coses." També discuteix la importància de la improvisació basada en l'experiència de vida i l'ús de l'humor i la ironia per tractar temes seriosos sense ofendre ningú. Acaba l'episodi amb una darrera anècdota sobre un maquillatge televisiu excessiu que el va fer passar vergonya pel carrer a altes hores de la nit.

  • 14'

    Memòria de Tarragona: Cabarets, vaqueries i oci popular

    Transformació de l'oci i el paisatge urbà a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia i ironia l'evolució de Tarragona, centrant-se en la zona de la Plaça Ponent i el carrer Sevilla. El relat bascula entre la vida quotidiana i l'oci nocturn de mitjans del segle XX. Els contrastos de la ciutat antiga L'avi descriu un paisatge urbà que ha desaparegut gairebé per complet: La llet real: Rememora una vaqueria a prop de les Cent Escales on la gent anava amb lletis d'alumini a buscar llet acabada de munyir, destacant-ne la qualitat natural enfront dels productes actuals. El 'Dancing' i el Cabaret: Just davant de la vaqueria hi havia un local d'espectacles tipus cabaret. L'avi explica amb gràcia com els curiosos s'enfilaven a les pedres per mirar a través de les finestres del carrer Sevilla per veure les artistes. L'atracció dels mariners i la 'Molino' tarragonina El port tenia un pes fonamental en l'economia i l'oci de la ciutat: Els mariners que arribaven al port buscaven diversió pujant per la zona de la Saponeta fins arribar a aquests centres d'espectacles. Es compara l'ambient de l'època amb el famós El Molino de Barcelona, però a escala local. La figura de l'estrella: Es recorda una noia de la Part Baixa que va esdevenir l'atracció principal, generant polèmica i alhora gran expectació entre la gent del poble, sovint marcada per la hipocresia social. Del franquisme a la desaparició dels solars El pas del temps i la repressió van transformar aquests espais: Amb l'arribada del franquisme, la llibertat dels espectacles es va restringir, convertint els cabarets en simples sales de ball més "familiars" o més decadents. L'avi lamenta la pèrdua d'identitat de la ciutat: "Ara passes per allí i veus que només hi ha un solar. Tot això ha desaparegut." Es fa referència a la destrucció d'antics negocis com una fàbrica de lleixiu, una sabateria històrica o el bar Taurino, deixant pas a espais buits que ja no expliquen la història de qui hi vivia.

  • 13'

    L'Avi Ramon i la seva visió de la televisió actual

    Reflexions sobre la graella televisiva i els canvis en el consum L'Avi Ramon comparteix la seva visió crítica i humorística sobre l'estat actual de la televisió, comparant-la amb els continguts que solia consumir anteriorment. La conversa gira al voltant de la falta de varietat, l'excés de publicitat i la pèrdua de programació de qualitat en horaris accessibles. La presència de Tarragona a la ficció L'Avi explica una anècdota sobre la sèrie El cor de la ciutat de TV3: * Critica la imatge negativa de Tarragona que es va donar en un capítol on robaven a un personatge al carrer Prat de la Riba. * Malgrat això, valora positivament que la ciutat aparegui a la pantalla, mencionant també la sèrie La Via Augusta. Crítica als programes de safareig i estranys horaris L'interlocutor expressa el seu desinterès pels programes anomenats de corazón o safareig, lamentant que ocupin totes les cadenes simultàniament: * Menciona la repetició de formats de viatges (Miqui Moto, Sardà). * Es queixa dels horaris tardans de les pel·lícules, que dificulten el descans de qui ha de matinar. * Denuncia l'excés de publicitat, que descriu com a interminable: "Aprofitaré per anar a fer una necessitat... i quan tornes encara està la publicitat." El valor de la realitat en les sèries Tot i les crítiques, confessa estar "viciat" a El cor de la ciutat perquè: 1. S'emet en el seu moment de descans després de dinar. 2. Considera que els guionistes capten molt bé la realitat social i el parlar del carrer, a diferència d'altres serials més artificials. Experiència personal a la televisió L'Avi Ramon tanca la secció recordant breument quan va anar de públic al programa de la Mari Pau Huguet, destacant com tot està preparat i orquestrat, incloent-hi els aplaudiments forçats.

  • 13'

    Vivències de la Tarragona d'abans amb l'avi Ramon

    Memòries i Transformacions de Tarragona En aquesta edició del programa, l'avi Ramon ens convida a fer un viatge pel passat de Tarragona, centrant-se en com la ciutat estava dividida per sectors amb caràcters i ambients molt diferenciats. El diàleg destaca la importància de les vivències personals per damunt de la història acadèmica. La Desaparició de la Plaça Ponent L'eix central de la conversa és el canvi urbanístic. L'avi Ramon comenta amb certa nostàlgia la desaparició definitiva del que quedava de la plaça Ponent, concretament l'enderroc del mític bar Taurino, que ara s'ha convertit en un solar. Sectors i Ambients de la Ciutat Es descriu una Tarragona fragmentada per zones: Casc Antic i Plaça de la Font: Espais de pagesia i fires tradicionals, com la de Nadal o la festa de Sant Ramon. Eix Comercial: Carrers com Unió, Canyelles i Apodaca, on destacaven comerços curiosos com el del mono de la xocolata (Tupinamba). Zona Alta i Baixa: La connexió entre el carrer del Mar i la part alta a través de les Cent Escales, un recorregut habitual abans de la generalització del cotxe. Cites i Anecdotari L'avi posa èmfasi en l'objectiu del programa: "No parlem d'història escrita o llegida, són vivències que he sentit, que he viscut i que he comentat." També es recorda l'època daurada de la plaça de Toros, que atreia aficionats de tota la província, especialment de la zona de Tortosa, mitjançant trens especials. Cloenda Musical L'episodi finalitza amb una reflexió sobre la terra i les arrels, acompanyada d'una peça musical que crida a la consciència mediambiental i al respecte per la Mamà Terra.

  • 14'

    La vida com a comèdia: Reflexions de l'avi Ramon

    Reflexions sobre el pas del temps i la societat En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la rapidesa amb què passa el temps, prenent com a referència el tancament del mes de febrer. L'avi destaca com antigament el temps es mesurava a través de la fruita de temporada (cireres, maduixes, reballons), una noció que s'ha perdut en l'actualitat. L'anomalia del 29 de febrer Es planteja la curiositat de les persones nascudes en any de traspàs. L'avi comenta, amb humor, que aquestes persones tenen l'avantatge de "no fer-se velles" tan ràpidament, tot i que reconeix que els anys passen igual per a tothom. La vida com un teatre L'avi Ramon sosté la tesi que la vida és una comèdia que barreja diferents gèneres: Drama: Quan la gent paga el seu mal humor amb qui no en té la culpa. Monòleg: Aquelles persones que t'aturen pel carrer i no paren de parlar sense deixar-te marxar. Humor: Les situacions absurdes i els acudits que recorden fets reals. "Si analitzes bé les coses, et trobes que la vida és una comèdia." Crítica a la tecnologia i la incomunicació Es fa una crítica directa a l'ús excessiu dels telèfons mòbils. L'avi se sorprèn de veure gent parlant sola pel carrer (amb mans lliures) o discutint de forma pública, cosa que genera una paradoxa: malgrat estar més connectats, hi ha una gran incomunicació i un aïllament de l'entorn. Finalment, l'avi convida els oients a compartir les seves pròpies vivències i proposa parlar en el futur sobre els canvis urbanístics i socials de Tarragona.