Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

121-132 de 219
  • 13'

    L'Avi Ramon: Records de Cuba i el Canvi Climàtic

    En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre les seves vivències personals i la seva visió crítica respecte a la situació ambiental actual. L'episodi comença amb un record de la seva única estada a Cuba, la qual li serveix per connectar amb la nostàlgia de les havaneres i els boleros com a vehicles de la memòria. El nucli de la xerrada se centra en el canvi climàtic. Des de la seva perspectiva d'experiència vital, l'Avi Ramon planteja una idea clau: la intervenció de l'home és la principal responsable de les alteracions meteorològiques. Per argumentar-ho, utilitza diversos exemples: Manipulació local: Recorda com antigament es llançaven coets per desfer les tempestes de pedra i protegir les collites. Impacte geogràfic: Com la destrucció de muntanyes per a pedreres o la pèrdua de massa forestal (per incendis com els de Galícia) altera els cicles naturals. L'era nuclear: Atribueix gran part de l'escalfament i el forat de la capa d'ozó a les proves atòmiques i nuclears realitzades des de mitjans del segle XX. Finalment, es fa una reflexió sobre el preu del progrés i la manca de transparència en els experiments militars i científics, esmentant catàstrofes com la de Txernòbil i les seqüeles que encara perduren en les generacions actuals. "Qui porta el canvi climàtic? Els humans. Ens queixem del sol o la lluna, però la responsabilitat és nostra."

  • 13'

    Tradicions de Quaresma i l'art de l'allioli

    Tradició, Gastronomia i Supersticions En aquesta conversa s'exploren els costums catalans al voltant de la Quaresma, recordant com la religió i la tradició marcaven el dia a dia de les famílies. L'avi Ramon explica les restriccions de menjar carn i la curiosa pràctica de les bules. La Quaresma i la doble moral L'avi reflexiona sobre la rigidesa del passat i l'existència de mecanismes per esquivar les normes religioses: * El divendres de Quaresma: No es podia menjar carn de porc o vedella, només peix o tonyina. * Les bules: Pagant una petita quantitat al bisbe, es podia obtenir un document que permetia menjar carn sense que fos considerat pecat. * Crítica social: Es planteja la incoherència de seguir normes només per tradició o per por, sense una reflexió interna real. La Gastronomia de la Memòria Es recorden plats que abans eren exclusius de moments especials, a diferència de l'abundància actual: * El bacallà amb patates: Un plat econòmic però molt apreciat durant la Quaresma. * Els canelons: Fets a mà per aprofitar la carn d'olla del dia anterior (Nadal i Sant Esteve). * L'elaboració artesanal: La importància de cuinar sense presses, respectant els temps de repòs. L'allioli i les seves supersticions La conversa deriva cap a l'elaboració de l'allioli al morter i les moltes creences populars que l'envolten: * La tècnica: S'ha de remenar sempre a la mateixa velocitat i en el mateix sentit. * Estat d'ànim: Es diu que si algú està de mal humor o si una dona té la regla, l'allioli es nega (es talla). * Consistència: Una prova d'èxit era que la mà del morter es mantingués dreta ella sola. "A vegades ens obliguem a fer coses per tradició o norma i no sabem ni per què les fem." Per cloure, acorden dedicar el proper episodi exclusivament a les supersticions.

  • 13'

    Anècdotes i curiositats de la gent gran i l'IMSERSO

    Conversa sobre la gent gran i el lleure En aquesta xerrada, l’Avi Ramon i el senyor José Gil, president de l’Associació de Jubilats del Port, comparteixen diverses vivències amb un toc d'ironia i humor. La conversa gira principalment al voltant de com ha canviat la societat i les curioses conductes de la gent gran en esdeveniments socials i viatges. El fenomen del "pica-pica" en les exposicions L'Avi Ramon reflexiona sobre com les inauguracions d'exposicions han passat de ser actes gairebé buits a omplir-se gràcies al reclam del menjar gratuït: Antigament, a les exposicions només hi anaven l'artista i pocs familiars. Es va introduir la copa de cava i, posteriorment, el pica-pica per atreure públic. Critiquen que molta gent hi va exclusivament pel menjar, creant aglomeracions que dificulten veure l'obra d'art o fins i tot saludar l'autor. Destaquen l'anècdota de dones que omplen la bossa de mà amb entrepans de manera dissimulada mentre critiquen els altres. L'experiència dels viatges de l’IMSERSO Els interlocutors comenten amb humor com es transformen les persones grans quan surten de vacances: Dietes i salut: Tot i que a casa segueixen règims estrictes sense sal o sucre, als bufets lliures dels hotels mengen de tot i en grans quantitats. Vitalitat sorprenent: Persones que durant el dia caminen amb bastó o es queixen de mals, a la nit es transformen a la pista de ball. L'evolució del servei: Recorden l'època en què s'havia d'esperar que el capellà o el director polític beneïssin la taula abans de menjar, contrastant-ho amb la immediatesa i el desordre actual. Projectes de futur El senyor Gil destaca que l'IMSERSO ha ampliat la seva oferta amb milers de places noves en balnearis i hotels, i ja té planejats els seus propers viatges a Mallorca i les Canàries. "Si a casa seva els fessin una pel·lícula i l'enviessin als seus fills, no es creurien el que mengen els avis als hotels."

  • 13'

    Comiat de temporada amb l'Avi Ramon a Tarragona

    Tancament d'etapa i reflexions de l'Avi Ramon L'episodi marca el darrer programa de la temporada de l'Avi Ramon abans de les pauses de vacances. En una conversa propera, el protagonista comparteix la seva gratitud pel suport rebut i reflexiona sobre la seva vida i el contacte amb la gent de Tarragona. Punts clau de la conversa: Reconeixement popular: L'Avi Ramon expressa la seva satisfacció en ser reconegut pel carrer. Explica anècdotes com la d'una senyora a la parada de l'autobús que el va identificar davant del seu nét. El contacte humà com a motor: Amb 81 anys, l'entrevistat afirma que el tracte amb la gent és la seva "gasolina": > "Els que trobo em donen gasolina, em posen gasolina al motor i vaig..." Estil i filosofia: Es defineix com una persona que parla amb ironia i bona intenció, sense voler mai enfadar ningú, tot i que reconeix que a vegades es mossega la llengua per no entrar en política. Calendari festiu: Es repassen les celebracions imminents com Sant Joan i Sant Pere, juntament amb els perills dels petards i el descontrol dels coets durant les revetlles. Orgull tarragoní: Es destaca la riquesa dels barris de Tarragona (el Serrallo, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau) en comparació amb altres localitats veïnes, lloant l'ambient de les terrasses i places històriques. Properes activitats Malgrat les vacances radiofòniques, l'avi no s'aturarà. Té previst organitzar una exposició monumental al setembre i participar en el prestigiós concurs de romesco per Santa Tecla.

  • 14'

    Reflexions de l'avi Ramon: De la Cuaresma a la vida moderna

    Reflexions sobre el canvi de generacions i la societat actual En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió crítica però humana sobre com ha evolucionat la societat, des de les tradicions religioses fins al consumisme modern. Tradicions i Hipocresia Social La Cuaresma i el Carnaval: S'analitza la transició brusca entre la festa i la penitència. L'avi recorda com antigament el canvi era visual i radical, amb l'ús del negre i les mantellines. Dues vides i l'aparença: Es critica durament la hipocresia de voler aparentar el que no s'és. L'avi reflexiona sobre les persones que gasten el que no tenen segons qui les visita o qui les mira. El consumisme i l'educació dels infants La bogeria dels Reis: Es debat sobre com els regals s'han convertit en un "mal de cap". L'avi destaca que abans els nens jugaven amb una simple capsa de cartró i un cordill, mentre que ara s'avorreixen ràpidament de joguines cares que acaben a les escombraries pocs dies després. El preu de les coses: Es parla de la inflació de preus causada pel robatori i la propaganda excessiva, contraposant-ho a l'antiga publicitat basada simplement en oferir bon preu i bona presentació. El paper dels avis i la família Vici i sacrifici: L'avi Ramon explica que el veritable "vici" dels avis són els nets. Remarca el paper fonamental que tenen actualment aguantant les càrregues familiars, sovint sacrificant el seu propi temps lliure. Separacions i regals: Es fa un apunt sobre les separacions matrimonials i l'error de voler "comprar" l'amor dels fills amb regals materials. "Si les cases fossin de vidre, més de quatre no farien el que fan."

  • 11'

    Vivències de Nadal: Tradicions, Cuina i Convivència

    Reflexions de Nadal entre generacions En aquesta conversa propera i plena de nostàlgia, un avi i la seva néta repassen les tradicions nadalenques i els canvis en la vida social. El diàleg comença amb el polsim d'il·lusió que genera la loteria de Nadal, tot i que l'avi remarca que la salut és sempre el més important. Costums perduts i la figura del metge L'avi recorda com era la vida fa uns anys, destacant la relació de proximitat amb el metge de família, qui coneixia tothom personalment. El regal del pollastre: Era habitual criar un pollastre a les golfes dels pisos grans per regalar-lo al metge com a mostra de gratitud per les atencions de tot l'any. Criança natural: Es diferencia la qualitat del bestiar d'abans, alimentat a casa, enfront dels mètodes industrials actuals. La convivència a les escales de veïns L'avi lamenta la pèrdua de la interacció veïnal. Antigament, els veïns formaven una gran família on tothom s'ajudava: Es compartien remeis casolans (com el vi calent amb mel per als refredats). Hi havia una confiança absoluta que permetia entrar a les cuines dels altres. Figures com el sereno o el carter eren part fonamental del teixit social del barri. La màgia de la cuina i el comiat El resum final de les festes es trasllada als fogons, on la preparació de l'olla de Nadal i els canelons de Sant Esteve simbolitzen la unió familiar. L'avi descriu la satisfacció de cuinar per als altres com una autèntica "condecoració". "Hi ha coses petites que a la vida engrandeixen la satisfacció." L'episodi acaba amb un comiat emotiu, desitjant un bon any 2008 i celebrant que, mentre el cap funcioni, les vivències s'han de continuar explicant.

  • 13'

    Reflexions de l'avi Ramon sobre viure l'edat i la moda

    La tertúlia de l'avi Ramon i la vida al port En aquesta sessió, l'avi Ramon personifica la vitalitat de la gent gran amb un to humorístic i crític. La conversa s'inicia amb bromes sobre un viatge fictici a Cuba i deriva cap a la presentació de José Gil, president de l'Associació de Jubilats del Port, qui recorda la importància d'escoltar les "batalletes" dels més grans. L'art de viure cada etapa Un dels punts centrals és la filosofia de vida de José Gil, qui defensa amb fermesa el fet de viure l'edat que et correspon: * Rebuig a la idea d'aparentar ser més jove del que s'és (ell té 70 anys i no vol treure's l'edat). * La importància de la paciència i l'aprenentatge a través de les experiències passades. * Una crítica a la societat actual que vol que tot sigui immediat i ràpid. Crítica a l'artifici i la moda L'avi Ramon reflexiona sobre com la publicitat i la televisió intenten imposar una imatge de joventut eterna, creant el que ell anomena un "carnaval" constant: * Critica l'ús excessiu de cosmètics i roba massa cenyida que no és natural per a certes edats. * Observa amb humor les dificultats de la gent per encabir-se en peces de roba modernes que semblen "disfresses". * Es menciona la preocupació per la salut davant la deixadesa física d'alguns joves. "Tot això que vivim no som naltros, és una preparació que fan... buscant la gent fer-la més jove." L'episodi clou amb una cançó romàntica que subratlla el caràcter amable i festiu de la tertúlia.

  • 13'

    Memòries de Sant Joan i supersticions amb l'avi Ramon

    Tradició, festes i creences populars En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records d'infantesa i joventut, centrant-se en els costums d'abans al voltant de la nit de Sant Joan i la vida quotidiana a les destil·leries de barri. Costums d'altres temps i l'anís L'avi recorda com antigament hi havia un contacte més directe amb el alcohol a la llar, fins i tot per als nens, però sempre sota un respecte i control parental que avui dia s'ha perdut. Explica l'existència de destil·leries locals, com la de les 100 escales, on anaven a comprar licors a granel que, tot i no tenir marca, eren de gran qualitat. La Nit de Sant Joan i les fogueres La conversa reviu l'essència de la revetlla de Sant Joan d'abans: Fogueres comunitàries: Es feien en carrers que encara no estaven asfaltats o sobre sorra, utilitzant mobles vells i fusta que els veïns guardaven. Barris units: Tota l'escala es coneixia i participava en la celebració. Ritus de pas: El perillós joc de saltar les brases per demostrar valentia, on sovint algun "xulo" acabava cremat. Festes populars: Els balls a la Plaça de Toros, on gent de tot ambient es trobava per ballar i acabar la festa veient sortir el sol a la platja. Supersticions i manies personals Es debat sobre la psicologia darrera de les supersticions. L'avi sosté que, tot i que molts neguen ser supersticiosos, tothom té les seves "manies" (com entrar amb el peu dret o evitar gats negres). "Hi ha persones que certs rituels els hi donen una certa força durant el dia per no decaure." Finalment, conclouen que aquestes creences, tot i poder semblar ridícules si s'analitzen fredament, ajuden les persones a afrontar el dia amb més confiança o seguretat.

  • 13'

    Vivències de l'Avi Ramon: Entre Londres i el Carnaval

    Connexions Internacionals i Records de Tarragona L'espai comença amb una notícia engrescadora: el programa té oients a Londres. En Fernando, un tarragoní resident a la capital britànica, segueix les històries de l'Avi Ramon perquè el connecten amb les seves arrels. El presentador i l'avi valoren molt positivament aquestes mostres de suport: Les vivències compartides actuen com una «vitamina» per a l'avi. Es planteja la possibilitat d'una futura trobada a l'estació amb els oients de l'estranger. L'objectiu de la tertúlia és mantenir viva la memòria de les coses viscudes. L'Esperit Transgressor del Carnaval Amb l'arribada de l'Enterrament de la Sardina, l'Avi Ramon aprofita l'ambient de Carnaval per explicar anècdotes amb un toc d'ironia i picardia. Argumenta que, durant aquestes festes, es permet una llibertat d'expressió que normalment està més limitada. "Carnaval se'n diuen les coses, però que és Carnaval. Com que és tot l'any Carnaval, a vegades convé dir algunes coses." Anècdotes i Confusions Divertides L'avi recorda situacions on les aparences enganyen, destacant dues històries principals: L'enterrament a Barcelona: Durant el seu servei militar, va presenciar un seguici fúnebre molt seriós amb dones de dol rigorós, fins que un incident amb una faldilla va revelar que eren, en realitat, homes disfressats amb les cames peludes. L'incident a Sitges: Explica la sorpresa d'un mariner americà en descobrir que una noia que l'havia captivat era un home disfressat, provocant-li un atac de riure incontrolable. Comiat de la Festa i l'Inici de la Quaresma El programa tanca reflexionant sobre l'evolució de les festes de Carnaval a Tarragona, les concubines i el Carnestoltes, abans d'entrar en el període més restrictiu de la Quaresma. L'espai finalitza amb la cançó Un beso y una flor.

  • 13'

    Records de Nadal a Tarragona amb l'avi Ramon

    L'aniversari de l'avi i la Loteria de Nadal L'episodi comença amb una conversa distesa sobre el proper aniversari de l'avi Ramon, el dia 19 de gener. Entre bromes sobre si s'haurà de fer una programació especial o si acceptarà regals amb retard, els interlocutors reflexionen sobre la importància de la salut i l'humor per sobre de les coses materials. També comenten la proximitat del sorteig de la Loteria de Nadal, tot recordant que històricament la Grossa mai ha caigut a Tarragona, a excepció de petites aproximacions. L'avi narra una anècdota tràgica d'una persona que va morir d'una aturada cardíaca per l'emoció de veure sortir el seu número premiat. La fira antiga i els animals en viu L'avi Ramon descriu amb nostàlgia com era el Nadal a la Tarragona de la seva infantesa: El contrast entre els carrers estrets de la Part Alta i l'amplitud actual. La fira que es feia a la Plaça de la Font i a la Plaça de les Coques, on el principal atractiu era el bestiari viu. Els pagesos arribaven amb carros plens de galls dindis, conills i gallines, cosa que suposava un espectacle pels nens de l'època. "Ara veus el gall dindi amb figuretes... abans era una atracció veure'ls vius al mercat." El misteri de les portes del Pallol L'avi aprofita el final de la conversa per llançar una crítica i un enigma local. Explica la desaparició d'unes antigues portes de fusta de Melis que tancaven la ciutat antigament. Aquestes peces històriques es van utilitzar per a un pessebre a la Plaça del Rei i, un cop finalitzat l'esdeveniment, es va perdre el seu rastre durant el transport de retorn.

  • 13'

    Tradicions, coques i records: De Corpus a Sant Joan

    Reflexió sobre el pas del temps i les tradicions En aquesta conversa, l'avi i el David reflexionen sobre com ha canviat la nostra manera de viure les festes populars i el dia a dia. Es destaca la sensació de pressa constant i com el ritme actual ens fa perdre, a vegades, el detall de les celebracions i el contacte amb els altres. El calendari de les coques El diàleg comença amb la transició entre les diferents festivitats i els seus dolços típics: * La coca de cireres (o xereres) pròpia de Corpus. * La preparació per a la coca de Sant Joan (de crema o llardons). * La reflexió sobre com anem "de coca en coca" sense gairebé temps de pair-les. Canvis en el consum i l'excepcionalitat L'avi recorda que antigament certs productes eren moments de vida extraordinaris: * El cava: Abans es reservava per a ocasions molt especials o visites a casa. Ara, es considera una beguda molt més comuna, quasi com el vi. * Les pastisseries: S'ha passat d'anar-hi només per un tortell de diumenge a poder comprar pastes selectes o xutxos qualsevol dia de la setmana per caprici. * El mosquatell i la mistela: Es comenta com ha canviat el gust i la graduació d'aquestes lletis, recordant quan es donava una petita cullereta als nens en celebracions. El valor de la tradició Es destaca que el valor d'una tradició no rau en el preu del producte, sinó en el record i el ritual: "He estat mitja hora de cua per una simple coca, però aquella coca té un valor... perquè és una tradició." Finalment, s'introdueix el tema de la seguretat a Sant Joan, criticant la inconsciència de llençar petards des dels balcons, un tema que prometen ampliar en la següent sessió.

  • 13'

    Reflexions sobre la delinqüència i el passat

    Una anàlisi sobre la moralitat i la memòria històrica En aquesta conversa, l'avi Sabi Ramon reflexiona sobre la societat actual, la permissivitat davant els petits delictes i les dràstiques diferències amb l'època de la dictadura. A través d'anècdotes personals, s'explora com la tolerància cap a les petites faltes pot acabar generant problemes molt més grans. La paradoxa de la delinqüència i la presó L'interlocutor exposa una realitat inquietant: la pèrdua de por al càstig. Es debaten diversos punts clau: * La permissivitat inicial: L'avi utilitza l'anècdota de la xocolata menjada d'amagat per il·lustrar com una petita falta, si no es corregeix, creix fins a convertir-se en un problema incontrolable. * El coneixement de la llei: Es comenta que molts delinqüents coneixen els límits legals millor que els advocats, actuant just per sota del llindar que comporta presó. * La presó com a refugi: S'esmenta el cas real de persones que prefereixen estar tancades perquè a la presó tenen menjar, llit i televisió, coses que no tenen al carrer. Memòria històrica: L'època de Franco Arran de la frase típica "això amb Franco no passava", l'avi Ramon aporta una visió crua i realista del que significava viure en aquell règim: * Manca de llibertat: El simple fet d'escoltar emissores de ràdio prohibides, com la Pirinenca, podia portar algú a la presó. * Violència i repressió: Explica com s'usava el terme "roig" no només per ideologia, sinó sovint per enveges personals o per treure's del mig algú que tenia terres. * Vigilància constant: Tot i que hi havia més seguretat ciutadana, aquesta era fruit d'una vigilància política extrema que generava una por constant. "A l'època de Franco hi havia de tot... però si t'enganxaven amb propaganda de la part real dels americans o anglesos, et podien fotre una palissa." Conclusió i tancament L'episodi acaba amb una reflexió sobre com la història queda gravada en els joves i com, malgrat la duresa dels temes tractats, és necessari parlar-ne per educar les noves generacions que sovint parlen sense coneixement de causa sobre el passat.