Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1201-1212 de 1332
  • 21'

    Balanç del Palau de Congressos i actualitat política a Tarragona

    Balanç Econòmic i Activitat del Palau de Congressos L'any 2006 ha tancat amb un balanç extremadament positiu per al Palau de Congressos de Tarragona, generant un impacte econòmic de més de 4,3 milions d'euros. Aquesta xifra s'explica per l'arribada de més de 115.000 visitants, amb especial rellevància dels congressistes, que tenen una despesa mitjana diària de 200 euros. Previsions per al 2007 El tinent d'alcalde, Francesc Enric Coma, preveu que el 2007 sigui el millor any de la història de la instal·lació: Es confirmen 18 congressos (el doble que l'any anterior) i 10 fires. Tarragona es consolida com la segona ciutat catalana en turisme de congressos, només per darrere de Barcelona. El sector mèdic és el principal motor, aportant el 60-70% dels grans esdeveniments. Nova Filosofia Firal i Recinte Annex El nou recinte firal adjunt ha permès una dinamització sense precedents: S'ha passat d'un model de fires puntuals al carrer a un calendari estable de producció pròpia (6 fires organitzades per l'Ajuntament). L'espai de 2.500 m² és polivalent i atrau promotors privats per a fires d'habitatge o festes populars. "Hem passat de demanar preu per llogar sales a oferir un valor afegit perquè les empreses triïn la nostra ciutat davant la competència ferotge." Actualitat Política i Crisis al Partit Popular L'entrevista conclou amb una valoració de la situació interna del Partit Popular a Tarragona després de la marxa de dos regidors al grup mixt: Ricomà qualifica el fet de deslleialtat personal i acusa els exregidors de primar interessos privats per sobre del projecte col·lectiu. Malgrat la crisi, es mostra confiat en la solidesa del projecte i en la capacitat de renovació del partit de cara a les properes eleccions municipals.

  • 13'

    Tarragona, el camí cap a la modernitat: Urbanisme i Arquitectura

    Presentació de l'obra i l'autora En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la historiadora Helena D'Hortueta presenta el seu nou llibre, Tarragona, el camí cap a la modernitat, urbanisme i arquitectura. Una obra de gran qualitat visual i tècnica que analitza l'evolució de la ciutat des de 1834 fins a 1919, posant el focus en la transició d'una ciutat estancada com a plaça forta cap a una urbs moderna i comercial. Punts clau de l'evolució urbanística La unificació de la ciutat: El llibre narra com es van unir els dos nuclis de població: la Ciutat Alta (tradicional i senyorial) i la Marina (el barri del Port, de caràcter industrial). L'impacte de la Guerra del Francès: L'autora explica com el conflicte va destruir bona part del patrimoni romà i familiar, obligant a una renovació profunda de la part alta. El projecte de la Rambla Nova: Es destaca com un dels eixos comercials més importants, aconseguit després d'una lluita amb el Ministeri Militar per l'ús dels terrenys de l'antiga muralla de Sant Joan. Arquitectes i projectes inèdits El llibre fa justícia a figures que sovint han quedat en un segon pla, com ara l'arquitecte Magí Tomàs Sacay, juntament amb d'altres més reconeguts com Ramon Salas, Josep Maria Pujol de Barberà o Pablo Monguió. "Tarragona va haver de fer uns enllivellaments topogràfics molt importants... la pedra va fer que el creixement de la ciutat fos molt lent, perquè la ciutat no podia finançar tots aquests canvis." Projectes frustrats per falta de pressupost L'autora detalla tres grans idees que mai es van materialitzar a causa de l'alt cost dels terrenys a Tarragona: 1. Un gran teatre central. 2. Una estació de ferrocarril monumental (mantenint-se la provisional fins avui). 3. Una escalinata monumental per unir el Balcó del Mediterrani amb la platja. Qualitat de l'edició L'obra destaca per ser una edició de luxe que inclou plànols històrics inèdits i fotografies d'època amb una alta resolució, permetent al lector apreciar detalls tècnics i l'escala humana de la ciutat antiga.

  • 28'

    Gènesi i evolució de la Universitat Rovira i Virgili

    La creació de la Universitat Pública del sud de Catalunya L'episodi explora els orígens de la Universitat Rovira i Virgili (URV), remuntant-se a l'etapa en què els estudis depenien de la divisió setena de la Universitat de Barcelona. Els convidats, Joan Martí Castell (primer rector) i Antoni González Sant Martí (secretari general), detallen el procés de transició cap a l'autonomia. Eixos del model universitari • Autonomia i gestió: La independència va ser clau per adaptar l'oferta acadèmica a les necessitats reals de la Catalunya meridional, anant més enllà del que permetia ser una delegació territorial. • Model urbà vs. Campus: Es va produir un intens debat sobre si la universitat s'havia de concentrar en un campus equidistant entre Reus i Tarragona o integrar-se en el teixit urbà. • Decisions estratègiques: Finalment es va apostar per un model urbà, entenent que el concepte de campus aïllat estava superat i que la universitat havia de viure dins les ciutats. Repartiment territorial i polèmiques El programa aborda les tensions polítiques i socials derivades de la distribució de facultats: • Medicina i Econòmiques: Es recorda el trasllat de Medicina a Reus com una decisió històrica impulsada per l'oferta d'infraestructures de la Diputació i l'Ajuntament de Reus. • Identitat i Nom: Joan Martí Castell expressa que, tot i la denominació actual, la institució s'hauria hagut d'anomenar originalment Universitat de Tarragona. • Projectes d'excel·lència: S'esmenten fites com la creació de la facultat d'Enologia, referent absolut, i el suport inicial al projecte d'Atapuerca sota la direcció d'Eudald Carbonell. Reptes i futur de la institució Els interlocutors reflexionen sobre el creixement de la URV, des d'una situació de "precarietat absoluta" en infraestructures fins a la consolidació dels seus diversos campus actuals. Finalment, es debat sobre la qualitat de l'ensenyament en un context de massificació i la capacitat dels estudiants actuals d'"aprendre a aprendre". "No volíem que fos una universitat més, ni copiar models d'altres llocs; vam voler pensar la universitat per a les terres de la Catalunya meridional."

  • 13'

    Exposició sobre el retorn dels documents confiscats

    El Retorn de la Memòria Històrica: L'Exposició dels Documents Confiscats Josep Maria Sanz Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, ens presenta una exposició itinerant al Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona sobre el retorn dels documents confiscats durant la Guerra Civil, popularment coneguts com els papers de Salamanca. De "Papers" a Documents de Dret L'entrevistat subratlla un canvi terminològic crucial: ja no s'han d'anomenar simplement papers, sinó documents. Aquesta distinció és vital perquè: Darrere de cada paper hi ha un dret reconegut d'una persona o institució. Són part de la memòria històrica escrita del país. Representen béns que van ser confiscats contra la voluntat dels seus propietaris legítims. La Funció Repressiva de la Confiscació L'extracció d'aquesta documentació per part de les tropes franquistes l'any 1939 no va ser casual. La seva finalitat principal era: Confeccionar fitxes de repressió: Es van crear uns 3 milions de fitxes per identificar "enemics del règim". Identificar desafectes: El 80% de les fitxes feien referència a ciutadans catalans, des de càrrecs polítics fins a sindicalistes i funcionaris. Controlar el teixit associatiu: Es van espoliar arxius de partits, sindicats (CNT, UGT) i entitats culturals, com la Societat Tipogràfica de Tarragona. Una Reivindicació Llargament Esperada La lluita pel retorn va començar ja l'any 1980 amb el conseller Max Cahner. Sanz Travé critica la politització innecessària d'un procés que hauria d'haver estat una simple devolució administrativa en democràcia. Finalment, la llei aprovada el 2005 ha permès iniciar el retorn no només de documents, sinó també de llibres i altres objectes. "S'ha pres un bé en contra de la voluntat dels seus propietaris legítims; en el moment de la democràcia, aquest bé s'havia de retornar." Impacte i Itinerància L'exposició ha generat un gran interès social, amb llargues cues a Barcelona i bona acollida a ciutats com Perpinyà. Actualment es pot visitar a: * Tarragona: Tinglado 1 (fins al 21 de gener). * Flix: Versió reduïda inaugurada recentment. * Falset: Propera destinació de la mostra itinerant.

  • 9'

    Inauguració del 6è Saló de Formació i Treball (FITA)

    Inauguració del 6è Saló de Formació i Treball (FITA) S'ha inaugurat a Tarragona la sisena edició del Saló de Formació i Treball (FITA), organitzat per la CEPTA (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona). Aquesta iniciativa busca consolidar-se com un punt de trobada clau entre el teixit empresarial i els joves que busquen la seva primera oportunitat laboral. Objectius i Participació Inserció laboral: La fira compta amb més de 40 expositors que ofereixen contractes de treball reals. Sectors representats: Hi ha una àmplia mostra del teixit econòmic local, incloent-hi els sectors químic, turístic i de serveis. Públic objectiu: Estudiants de formació professional i universitaris que estan finalitzant els seus estudis. Jornades Congressuals i Debats Paral·lelament a l'espai firal, s'han organitzat unes jornades congressuals amb 150 inscrits per debatre temes estratègics del mercat de treball actual: Gestió del talent: Com emprendre i gestionar itineraris d'inserció. Noves normatives: L'impacte de la Llei de Dependència i la Llei d'Igualtat. Conciliació i Igualtat: Un dels punts estrella és la conciliació de la vida familiar i laboral i l'impuls de l'ocupació femenina, que actualment es troba al voltant del 55% i es busca potenciar fins al 70%. "No cal anar a buscar a fora emigrants que cobreixin aquests llocs de treball si tenim un sector [el de les dones] que està poc o malament representat en el món laboral." Col·laboració Estratègica L'esdeveniment és fruit del Pacte de Sant Ecce-Homo, un exemple de sintonia entre la patronal (CEPTA) i els sindicats principals. Sebastià Cabré, president de la CEPTA, destaca la importància que també s'hi sumin les administracions locals per generar dinàmiques d'ocupació eficaces al territori.

  • 19'

    El Bou Petit: nova incorporació al Seguici de Santa Tecla

    El projecte del Bou Petit s'emporta el premi T6000 El Bou Petit de Tarragona serà una realitat per a les properes festes de Santa Tecla gràcies a la dotació econòmica del projecte T6000, una iniciativa de Repsol-IPF que premia propostes de cultura popular. Segons ha explicat Josep Bertran, cap de relacions externes de la companyia, les bases es van modificar per atorgar una ajuda única de 6.000 euros a un sol projecte, garantint-ne així la viabilitat total. Detalls tècnics i construcció La nova peça serà una rèplica exacta del Bou gran, seguint estrictament els protocols establerts per la comissió consultiva: Dimensions: Tindrà una alçada d'aproximadament 1,70-1,80 metres (comparat amb els 2,20 metres de l'original). Materials: Estructura d'alumini i cos de fibra de vidre per fer-lo lleuger. Pes: Un total de 20 quilos, ideal per ser portat per nens d'entre 11 i 12 anys. Constructors: L'encàrrec ha recaigut en l'empresa Art Temàtic dels germans Gallego. Gestió de la colla i participació infantil Júlia Moncada, secretària de la colla, ha destacat l'alta demanda per participar en el projecte: Hi ha una gran llista d'espera, especialment de timbalers, tot i que encara es busquen portadors tant per al Bou Petit com per al gran. La seguretat en el foc és primordial; els nens no manipularan directament la pirotècnia, sinó que seran adults (encenedors) els encarregats de col·locar les carretilles. "No volem que el bou petit marxi a un altre lloc; tenim molts nens que tot el dia preguntaven quan el faríem." Finalment, s'ha posat en relleu la germanor entre entitats, ja que la colla de la Víbria ha assessorat en la redacció del projecte i cedeix el seu local per a les reunions, a l'espera que la futura Casa de la Festa estigui operativa.

  • 20'

    Balanç electoral de Maria Mercè Martorell i el futur del Grup Independent

    Anàlisi dels resultats i futur polític de Maria Mercè Martorell Maria Mercè Martorell, líder de la nova formació Tarragona Grup Independent (TGI), analitza els resultats de les eleccions municipals a Tarragona Ràdio. Tot i no haver obtingut representació, Martorell es mostra ferma en la seva voluntat de continuar el projecte polític de cara al 2011. Valoració dels resultats de TGI Vots obtinguts: La formació ha sumat 1.370 vots en només quatre mesos i mig de vida. L'obstacle de la visibilitat: Martorell denuncia un bloqueig mediàtic per part dels partits majoritaris que ha impedit la seva participació en debats i fotografies de candidats. Perspectiva de futur: Considera que aquests vots són "incondicionals" i que serviran de base per créixer com a grup d'opinió i associació durant els propers quatre anys. Lectura de l'escenari polític a Tarragona Martorell reflexiona sobre el tomb electoral a la ciutat: * La davallada de CiU: Atribueix la pèrdua de vots de Convergència i Unió a un candidat que no ha connectat amb l'electorat i al desgast després de 18 anys de l'era Nadal. * L'ascens del PSC: Reconeix la victòria incontestable del Partit Socialista i el trasbàs directe de vots des de CiU. * Manteniment del PP: Sorpresa pel manteniment dels 4 regidors populars malgrat la pèrdua de vots cap a nous partits. Balanç personal i experiència institucional Després de 12 anys a l'Ajuntament, Martorell fa un balanç "de 10" a nivell personal, destacant fites com la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. "No m'arrepenteixo de res d'aquests 12 anys, ho tornaria a fer tot exactament igual. He tingut l'oportunitat de fer coses molt bones per la meva ciutat." Finalment, l'exregidora assegura que seguirà treballant des de la societat civil, donant un marge de confiança al nou govern però mantenint una actitud vigilant i constructiva.

  • 16'

    Alejandro Fernández analitza els resultats del PP a Tarragona

    Balanç electoral i nova etapa del Partit Popular a Tarragona El regidor electe del Partit Popular (PP), Alejandro Fernández, analitza l'escenari polític post-electoral en una entrevista coincidint amb el seu 31è aniversari. Malgrat el canvi de govern a la ciutat, Fernández mostra la seva satisfacció per haver mantingut els quatre regidors, superant les enquestes adverses i la fragmentació del vot de dretes. Anàlisi dels resultats i resiliència del projecte Consolidació del vot: El PP ha resistit l'aparició de noves candidatures com Ciutadans de Catalunya i l'abstenció que ha afectat altres formacions. Superació de les enquestes: Fernández destaca que han passat de ser donats per "perduts" a fregar el cinquè regidor (quedant-se a només 252 vots). Gestió valorada: El regidor defensa que les àrees gestionades pel PP durant els darrers vuit anys són les millors valorades per la ciutadania. Lideratge de l'oposició i relació amb el nou govern L'estratègia del PP per al proper mandat es basarà en un lideratge clar des de l'oposició: Fiscalització del PSC: Es comprometen a vigilar el compliment de les nombroses promeses electorals de Josep Feliu Ballesteros. Defensa d'un model liberal: Representen els prop de 19.000 tarragonins que no han votat opcions d'esquerres, advocant per la seguretat ciutadana i la contenció d'impostos. Obertura al diàleg: Fernández es mostra disposat a pactar grans temes de ciutat com la façana marítima o el Pla General, sempre que es miri cap al futur. "Tot el que sigui mirar cap al futur i tractar els temes de ciutat, estem absolutament oberts al diàleg. Tot el que sigui mirar cap enrere des de la rancúnia, no ens hi trobaran." Perspectiva de futur i renovació El grup municipal comptarà amb tres cares noves que aportaran joventut i empenta. Fernández agraeix l'herència de Francesc Ricomà, que va treure el partit de la marginalitat, i es fixa l'objectiu d'ampliar la base electoral del 15% actual durant els propers quatre anys.

  • 19'

    XIII Premis Ones Mediterrània: Ecologia i Solidaritat

    La XIII Edició dels Premis Ones Mediterrània a Tarragona El proper divendres 1 de juny, Tarragona es convertirà en l'epicentre mundial de l'ecologisme i la cooperació amb la celebració de la 13a edició dels Premis Ones, organitzats pel Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània. La gala tindrà lloc al restaurant del Fortí de la Reina i comptarà amb la presència de personalitats de gran prestigi internacional. Caràcter Internacional i Humanitari L'entitat, presidida per Ángel Juárez, ha passat de ser una organització ecologista local a una ONG amb projectes en més de nou països. Juárez destaca que el seu concepte d'ecologia és indissociable de la justícia social i els drets humans: Personatges destacats: Aquest any visitaran la ciutat figures com el Pare Olarán (Àfrica), el Pare Patera, l'ex-ministre Federico Mayor Zaragoza i representants de la Universitat de Veracruz. Ecologia Social: Mediterrània defensa que no es pot salvar la natura sense salvar les persones, enfocant-se en la cooperació i la lliita contra la pobresa. Xarxa d'Escriptors: Dissabte se celebrarà la primera reunió de la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra, consolidant a Tarragona com a referent literari i científic global. Els Guardons i l'Impacte Local A banda dels reconeixements a trajectòries, es mantenen els premis amb dotació econòmica per a projectes concrets, com el premi ambiental o el nou premi Mareterra. "Un ecologista que no sigui solidari, per a mi és un ecologista fals." Juárez també reflexiona sobre el reconeixement de l'entitat a la ciutat, afirmant que, tot i que a vegades són més coneguts a l'estranger, l'èxit de convocatòria (amb més de 400 persones) demostra el suport de la societat civil tarragonina més enllà dels colors polítics.

  • 17'

    Programa Viure i Conviure a Tarragona: 10 anys d'èxit

    L'intercanvi generacional a Tarragona Rosa Llurba, tècnica de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona, presenta la desena edició del programa Viure i Conviure. Aquesta iniciativa, impulsada conjuntament amb la Fundació de Caixa Catalunya i la universitat, busca pal·liar la soledat de la gent gran mitjançant la convivència amb joves estudiants. Beneficis per a les dues parts El programa no es basa en una relació de serveis, sinó en la companyia mutua i l'enriquiment personal: Per a la gent gran: Proporciona seguretat (especialment durant la nit), combat la soledat i fomenta un envelliment actiu i responsable. Per als estudiants: Ofereix un entorn de tranquil·litat i silenci ideal per als estudis, a més d'un estalvi econòmic important en habitatge. Funcionament i Condicions L'èxit de la convivència es garanteix a través d'un protocol estricte: Habitatge: L'estudiant ha de disposar d'una habitació pròpia amb taula d'estudi i armari. Relació: S'estableix el deure de fer, almenys, un àpat conjunt al dia per fomentar l'intercanvi relacional. Perfils: Es busquen persones grans autònomes i estudiants responsables. Es realitza un seguiment per part de psicòlegs i treballadors socials. Aspecte econòmic: La fundació atorga 100 euros mensuals a la persona gran per cobrir les despeses extres de llum i aigua. Crida a la participació Tot i que hi ha molta demanda per part dels estudiants, Rosa Llurba fa una crida a la gent gran de Tarragona perquè s'animin a participar-hi. Destaca que la relació que s'estableix sovint transcendeix el programa, creant llaços d'amistat que duren anys. "És una motivació tornar a tindre gent jove a casa i poder transmetre la seva experiència; per als joves és una experiència irrepetible."

  • 17'

    Anàlisi de la pèrdua de representació d'ICV a Tarragona

    Fracàs electoral i pèrdua de la representació municipal L'entrevista a Lluís Balard, president d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) al Camp de Tarragona, se centra en la valoració dels resultats de les eleccions municipals, on la formació s'ha quedat fora de l'Ajuntament de Tarragona. Malgrat haver obtingut un 4,71% dels vots, la manca de només 124 vots per arribar al llindar del 5% ha suposat la pèrdua dels seus dos regidors. Causes i diagnòstic del resultat Balard assumeix la responsabilitat del que qualifica com un fracàs col·lectiu i identifica diversos factors clau: Volatilitat de l'electorat: Una part dels votants d'esquerres hauria optat pel vot útil per assegurar el canvi de govern. Pèrdua de perfil propi: L'organització no ha sabut transmetre la necessitat de la seva presència per garantir polítiques de cohesió. Impacte de propostes polèmiques: Es reflexiona sobre si la proposta de la mesquita a l'edifici del Banc d'Espanya o l'oposició al finançament del Nàstic han pogut influir negativament en la recta final. Divisió interna: La decisió de l'exregidor Lluís Hernández de presentar-se en una altra llista mentre encara formava part del grup municipal d'ICV s'ha vist com un acte de deslleialtat i incoherència. Visió de futur i nou escenari polític "És l'anomalia que Tarragona sigui l'única gran ciutat que no té representació d'Iniciativa en la nova majoria d'esquerres." Tot i la desfeta a la capital, Balard recorda que el partit manté representació a la Diputació, al Parlament i als Consells Comarcals. Sobre el nou govern de Tarragona (PSC i ERC), el líder d'ICV ofereix: Suport extern: Col·laboració en totes les polítiques progressistes i de pau. Vigilància crítica: Seguiment de prop per garantir que es facin polítiques d'inclusió social i s'elimini la fractura del riu Francolí. Lleialtat institucional: Confiança en què el nou alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, millorarà les relacions amb la Generalitat i l'Estat.

  • 13'

    Dia Mundial del Medi Ambient: Acció a Cala Jovera

    Commemoració pràctica del Dia Mundial del Medi Ambient Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient el proper 5 de juny, les entitats Depana i l'Associació Mediambiental La Sínia han organitzat una jornada de voluntariat a la Cala Jovera (Castell de Tamarit). Més enllà dels manifestos institucionals, la iniciativa busca la implicació directa de la ciutadania en la preservació de l'entorn local. Objectius i activitats de la jornada La jornada, definida com una activitat familiar i reivindicativa, consta de dues parts principals: Neteja de l'entorn: Recollida de deixalles a la platja i zones forestals properes. Foment de la biodiversitat: Penjada de menjadores per a ocells per apropar els infants a la fauna local. Conscienciació: Descobrir espais naturals sovint desconeguts per la pròpia gent de Tarragona. Problemàtiques ambientals detectades Héctor Hernández, representant de La Sínia, destaca la paradoxa de trobar objectes voluminosos (com somiers o rentadores) a la natura malgrat l'existència de deixalleries gratuïtes. També s'alerta sobre: El canvi climàtic i el desglaci: El lema de l'ONU d'enguany se centra en el desglaci, un fenomen que afectarà directament el litoral tarragoní amb la pujada del nivell del mar. Espècies invasores: Es treballa intensament en la retirada de la tortuga de Florida (alliberada sovint per particulars) per protegir la tortuga de rierol, l'espècie autòctona de la desembocadura del riu Gaià. "El problema del canvi climàtic és que no el veiem; fins que no ens ho creiem no hi actuem, però el dia que ho veiem ja serà difícil fer marxa enrere." Calendari d'accions Dissabte (10:30h): Jornada de neteja i penjada de menjadores a Cala Jovera. Diumenge (12:00h): Alliberament d'una espècie salvatge a la desembocadura del Gaià en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient.