Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

37-48 de 1332
  • 10'

    Activitats de Mutuam Vila-seca pel Dia de la Gent Gran

    Tarragona Ràdio entrevista Toni Guerra, director de la residència Mutuam Vila-seca, per presentar la programació especial de commemoració del Dia Internacional de la Gent Gran (1 d'octubre). Sobre la Residència Mutuam Vila-seca Trajectòria: El centre funciona des de finals de l'any 2003 i forma part de la institució Mutuam. Capacitat: Compta amb 100 residents fixes i 25 places de centre de dia, atesos per un equip d'uns 50 professionals d'atenció directa més personal de serveis. Filosofia: L'objectiu és obrir la residència a la comunitat de Vila-seca i Tarragona, integrant els residents amb el seu entorn social. Programació d'Activitats La residència ha organitzat una setmana plena d'actes per a diversos públics: 1. Activitat per a residents: Festes internes, exposicions i conferències de sensibilització sobre la memòria i capacitats cognitives. 2. Acte Central (Dissabte 6 d'octubre): Celebració institucional i festiva a l'Auditori Josep Carreras. Comptarà amb la participació de l'alcalde Josep Poblet, actuacions de corals i entitats locals, i la presència del mític presentador José Luis Barcelona. 3. Paella Popular (Diumenge 7 d'octubre): Acte solidari als voltants de la residència. Solidaritat i Benestar L'organització destaca que els fons recaptats amb la paella popular es destinaran a La Marató de TV3, especialment per la seva relació amb malalties cròniques i patologies que afecten la gent gran. Guerra subratlla que aquestes activitats no només són entreteniment, sinó que són essencials per a la salut emocional i física dels usuaris. "L'activitat festiva on s'ajuda a sociabilitzar ajuda a oblidar els problemes del dia a dia i fa que la persona es trobi molt més saludable."

  • 18'

    Programació de tardor de la Fundació Caixa Tarragona

    Presentació de la nova temporada cultural Nando Terinó, tècnic de la Fundació Caixa Tarragona, presenta a Tarragona Ràdio la variada oferta d'activitats per a la tardor de 2007. La programació combina cicles consolidats amb noves propostes que abasten el cinema d'autor, la música local, propostes familiars i divulgació científica. Propostes Cinematogràfiques Cicle "La mirada de l'autor": Estrena un monogràfic dedicat a Woody Allen, projectant clàssics com Manhattan, Annie Hall i Match Point. Totes les sessions es fan en versió original subtitulada. Cinema per a la gent gran: Enguany se centra en el cinema espanyol de la democràcia, amb directors com Almodóvar, Saura o Zambrano, reivindicant la qualitat de la producció nacional. Música i Cultura Local Tarragona Estrena: Un nou cicle que aposta per formacions del territori amb contingut inèdit. Destaca la presentació del disc del grup Small River Dixie i un recital de poesia amb el Cor Tempus i Fina Anglès. Públic Familiar i Conferències Matins en Família i Desconcertat: Espectacles infantils que inclouen màgia, circ i concerts pedagògics (xalaparta). Les entrades tenen un cost simbòlic d'1,50 € destinat a finalitats benèfiques. Flashs de Natura: Cicle de conferències sobre el canvi climàtic amb experts com Martí Boada, Luis Miguel Domínguez i José Luis Gallego. "Si fem la invitació és per evitar-nos problemes d'aforament, ja que l'auditori té 300 places."

  • 9'

    Vaga a Lustran Polymers: reivindicacions i futur laboral

    Conflicte laboral a la planta de Vila-seca Els treballadors de l'empresa Lustran Polymers han iniciat una vaga de 48 hores per exigir el retorn de les concessions econòmiques i laborals realitzades fa dos anys. Rafael García Barrio, vicepresident del comitè d'empresa per l'UGT, detalla que la plantilla va acceptar una reducció salarial i un augment de jornada per evitar el tancament de la planta, uns compromisos que ara l'empresa es nega a compensar. Punts Clau de la Reivindicació Deute econòmic: Es reclama un 2,2% del salari pendent d'una retallada anterior. Jornada laboral: La devolució de 48 hores addicionals treballades durant aquest període. Compensació econòmica: El sindicat estima que el deute mitjà puja a 1.448 euros per treballador. Ruptura del diàleg: Tot i que el Tribunal Laboral va proposar una mediació de 750 euros, l'empresa es va desdir de l'acord l'endemà de signar l'acta. El context de la venda a INEOS La situació és d'especial incertesa ja que l'empresa canviarà de mans de forma imminent: "A partir de dilluns ja no som Lanxess ni Lustra, sinó que passem a una companyia anglesa anomenada INEOS." Els treballadors expressen el seu temor davant el nou propietari, INEOS, la tercera química més gran del món, per la seva política de no cotitzar a borsa i la manca de transparència que això implica. Seguiment i activitat La vaga ha tingut un seguiment del 100%, aturant totalment la producció de matèries primeres plàstiques basades en estirè i butadiè. El comitè es mostra disposat a aturar les mobilitzacions en qualsevol moment si l'empresa obre una negociació real sobre el retorn del seu esforç econòmic.

  • 30'

    L'impacte de la mort de Josep Lluís Navarro a l'Ajuntament de Tarragona

    Balanç del buit polític i humà a Tarragona La tertúlia se centra principalment en les conseqüències de la sobtada mort de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme de Tarragona. Els tertulians coincideixen que la seva figura era clau no només pel càrrec, sinó pel seu tarannà mediador en un moment crític per a la ciutat. La gestió de l'urbanisme i el POUM El tema central és el futur del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), un projecte complex que Navarro havia començat a desbloquejar mitjançant el diàleg directe amb els veïns afectats. • L'herència del diàleg: Navarro va aconseguir obrir les portes de l'Ajuntament a les associacions de veïns, rebaixant la tensió política. • El relleu: Es debat sobre qui podrà assumir una regidoria tan exigent. El perfil ha de ser el d'una persona amb gran capacitat de treball i proximitat ciutadana, més que un simple gestor tècnic. • Interinitat: L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros assumeix provisionalment les funcions, però la incorporació d'Antonio Rodríguez planteja incertesa sobre la continuïtat del model de gestió. Balanç dels primers 100 dies de govern L'episodi coincideix amb el compliment dels primers 100 dies del mandat del PSC i ERC. Els periodistes fan un balanç agredolç: • Transparència i comunicació: Es destaca l'eslògan "parlem" com la principal acció del nou govern, en contrast amb el mandat anterior de Joan Miquel Nadal. • Crítica a la inacció: Alguns tertulians critiquen que, més enllà del diàleg i de temes anecdòtics com el logotip nou o incidents puntuals (com el Tauró), no s'han vist grans canvis estructurals. Projectes de futur i infraestructures Es discuteixen temes pendents que marquen el futur de Tarragona a llarg termini: • El desviament del tren per l'interior per alliberar la costa. • La reforma de la façana marítima i el futur de projectes encallats com el de Jaume I. "Josep Lluís Navarro va ser un polític que va parlar amb els ciutadans després de molts anys d'escoltar només constructors."

  • 23'

    Memòria històrica i líders republicans a Tarragona

    El debat sobre la Memòria Històrica L'entrevista amb la historiadora Montserrat Duch s'inicia analitzant l'estat de les lleis de memòria tant a nivell espanyol com català (Memorial Democràtic). Duch subratlla que la dificultat per arribar a acords polítics demostra que la Guerra Civil espanyola continua sent una memòria traumàtica no resolta. La Transició i l'herència del silenci Segons l'experta, la Transició es va basar en una "lògica de consens" que va imposar l'amnèsia sobre les memòries incòmodes. Altres punts clau inclouen: • La feblesa mútua entre el règim franquista i l'oposició democràtica. • L'ús polític de la història com a cortina de fum per a problemes actuals. • El paper de les noves generacions (els nets) en la petició d'exhumacions i reparació. Pedagogia democràtica i figures tarragonines Duch presenta el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili, que pretén socialitzar la biografia de personatges que sovint són només noms de carrers: • Antoni Rovira i Virgili: Historiador i president del Parlament a l'exili. • Marcel·lí Domingo: Ministre d'Instrucció Pública i figura clau de l'educació. • Pere Lloret: L'alcalde de Tarragona, representant d'un catalanisme moderat i víctima d'injustícies polítiques. • Macià Mallol: Empresari filantrop i signant del Pacte de Sant Sebastià. "Cada generació té dret a repensar la història i a fer preguntes noves als documents." La República més enllà de la Guerra Finalment, es reivindica l'etapa 1931-1936 com un període de reformes profundes (agrària, educativa, militar) que sovint ha quedat eclipsat pel conflicte bèl·lic posterior.

  • 17'

    Evolució i capacitats de la mà als jaciments d'Atapuerca

    La mà com a eix de la humanitat L'entrevista se centra en una tesi doctoral presentada a la Universitat Complutense de Madrid que analitza les restes fòssils trobades a la Serra d'Atapuerca. La conclusió principal és que les mans dels nostres avantpassats de fa mig milió d'anys ja tenien les mateixes capacitats de manipulació que les nostres, podent realitzar la pinça del polze i agafar objectes amb precisió. Troballes clau i jaciments L'estudi s'ha basat en l'anàlisi de 500 ossos de mans que corresponen a uns 30 individus. Aquestes restes provenen de dos llocs emblemàtics: * Gran Dolina: Amb una antiguitat de prop de 800.000 anys. * Sima de los Huesos: Amb restes de fa 500.000 anys. Vida quotidiana i salut en la prehistòria A través de l'estudi forense (similar a les tècniques de CSI), s'ha determinat que: - L'esperança de vida era baixa, al voltant dels 40 anys, a causa del fort desgast físic. - No s'han trobat gairebé lesions ni fractures en les mans, la qual cosa indica una gran resistència òssia. - No hi havia un impediment físic per escriure o dibuixar; la falta d'art en aquella època era una qüestió de nivell cultural i tecnològic, no de capacitat anatòmica. "Les mans dels homínids d'Atapuerca tenien les mateixes capacitats que les nostres... no hi havia un impediment físic pel qual no poguessin agafar un bolígraf." Conceptes sobre l'evolució L'experta aclareix que l'evolució no funciona per l'ús o desús dels òrgans (com la idea errònia que el dit petit del peu desapareixerà), sinó per la selecció natural i les mutacions genètiques favorables que es transmeten entre generacions.

  • 8'

    Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya

    Celebració de les Jornades Europees del Patrimoni L'episodi se centra en la presentació de les Jornades Europees del Patrimoni, un esdeveniment que busca apropar el patrimoni monumental i cultural a la ciutadania. Aquestes jornades, coordinades per Esteve Mac, destaquen per la seva gran magnitud i la capacitat de mobilització del teixit social del país. Punts clau de les jornades Participació massiva: Catalunya organitza unes 450 activitats gratuïtes, xifra que duplica l'oferta de tota la resta de l'estat espanyol o de països com Suïssa. Protagonisme local: Tot i la coordinació de la Generalitat, l'èxit recau en la gestió de petites associacions, museus, arxius i ajuntaments que fan possible la descoberta de llocs sovint desconeguts. Visió integral del patrimoni: No es limita exclusivament al vessant històric, sinó que abraça el patrimoni monumental, arquitectònic i cultural en un sentit ampli. "Un castell o un monestir és patrimoni arquitectònic, però també és històric. És incomprensible la funció del castell sense la referència històrica." Exemplificació al Tarragonès Es destaquen propostes concretes al municipi del Catllà, on els visitants poden gaudir de visites guiades a l'Església de Sant Joan Baptista, la pujada al seu campanar de 40 metres, o la descoberta del castell de la Vila i el seu singular Pou de Glàs. Aquestes activitats són una oportunitat per posar en valor elements restaurats i d'alt interès històric del segle XI al XVI.

  • 1h 16min

    Resum Esportiu de Tarragona 2007: Nàstic i referents

    Balanç de l'Any Esportiu 2007 a Tarragona L'any 2007 ha estat un període de grans contrastos per a l'esport tarragoní, marcat per descensos dolorosos però també per èxits històrics en diverses disciplines. El programa repassa cronològicament i per blocs els esdeveniments més rellevants de l'esport local. El Gimnàstic de Tarragona: Del somni de Primera a la crisi El primer semestre del Nàstic va estar marcat per la lluita infructuosa per mantenir la categoria a la Lliga de les Estrelles. Inestabilitat Institucional • La dimissió del president Josep Maria Andreu a principis d'any va desencadenar una crisi directiva. • Raül Font va assumir la presidència de manera interina amb l'objectiu de convocar eleccions. • Finalment, Xavier Salvador va ser escollit per liderar el nou projecte a Segona Divisió. Moment Esportiu i Cas Macucula • Malgrat victòries èpiques a estadis com Sant Mamés o contra el Sevilla, el descens es va consumar el maig de 2007. • L'entorn grana va viure moments surrealistes amb el cas Macucula, on la condició física del jugador va ser comparada pel cap mèdic amb un "cotxe de segona mà". • La nota positiva va arribar amb la consecució de la primera Copa Catalunya de la història del club davant el FC Barcelona. El Bàsquet: Una de Freda i una de Calenta El bàsquet de la ciutat va viure realitats oposades durant el 2007: • Club Bàsquet Tarragona (CBT): Va patir el descens de la Lliga LEB, fet que va provocar la dimissió de Rafa Pintado després de 10 anys com a president i 29 a la directiva. • ADT (Associació Deportiva Torreforta): Va celebrar el seu 25è aniversari amb l'ascens històric a categories professionals (LEB Bronze). Voleibol i Futbol Modest: Els Grans Èxits El Retorn del Sant Pere i Sant Pau L'equip de vòlei va completar una temporada gairebé perfecta: "Vam sumar 26 victòries seguides entre Lliga, Copa i Play-off." • Es van proclamar campions de la Copa FEB i van aconseguir l'ascens a la Superlliga Masculina. La Pobla de Mafumet a Tercera Divisió • Per primer cop en 54 anys d'història, el filial grana va assolir l'ascens a la Tercera Divisió, gràcies a una combinació de resultats favorables (carambola) dels equips catalans en les promocions a Segona B. Motor i Altres Continguts • Joan Olivé: Va tancar el seu millor any al Mundial de 125cc, finalitzant vuitè a la general. • Albert Cabestany: Va destacar amb el triomf al Trial de les Nacions. • Artur Aragonès: Va completar amb èxit la seva participació al Ral·li Dakar. • Dani Morros: El tarragoní va debutar amb la selecció espanyola de futbol platja durant l'Europeu celebrat a la platja de la Rebassada.

  • 11'

    Els pessebres de la Brigada Municipal a Riuclar i plaça del Rei

    Tradició i artesania en els pessebres de Tarragona Des de fa 30 anys, la Brigada Municipal de Tarragona té la tradició de muntar dos pessebres monumentals per a la ciutat: un al centre històric i un altre que recorre els diferents barris. Aquest any, l'exposició arriba per primera vegada a la plaça del Progrés de Riuclar. Característiques dels muntatges Els pessebres destaquen per la seva elaboració artesanal i l'ús de materials reciclats: Figures a mida real: Adquirides originalment a l'empresa Arte Cristiano d'Olot, són restaurades anualment pels propis membres de la brigada. Animals vius: És l'atractiu principal per a les famílies. A Riuclar es poden veure rucs, polls i cabrits, mentre que a la plaça del Rei hi ha aus, oques, conills i galls indis. Escenografia detallada: S'inclouen elements com salts d'aigua amb bomba de recirculació, horts reals, garrofers i oliveres per recrear el paisatge típic del Camp de Tarragona. Compromís de la Brigada El regidor Antonio Rodríguez i el responsable de tallers Enric Roque subratllen que aquests pessebres són una "obra mestra" que tota la brigada realitza amb una implicació personal absoluta. "És una exposició davant de la gent d'una feina que fan amb un valor afegit, perquè està fet de veritat amb molt carinyo." Els pessebres es podran visitar fins al dia de Reis, moment en què es desmuntaran per començar a planificar les novetats de l'any vinent.

  • 29'

    Tarragona 2007: El POUM, expropiacions i transformació urbana

    Gestió del Nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) L'any 2007 a Tarragona ha estat marcat per la polèmica aprovació del nou POUM, que preveu l'enderrocament de més d'un miler d'habitatges. Aquesta mesura ha generat una forta oposició veïnal i un intens debat polític. Conflicte i Negociació Veïnal • Més de 1.500 habitatges s'han vist afectats en set zones diferents de la ciutat. • Els veïns, liderats per portaveus com Santiago Blanco, s'han organitzat en coordinadores per negociar amb l'Ajuntament. • L'actual equip de govern ha aconseguit reconduir la situació amb el 70% dels afectats, acceptant moltes de les al·legacions presentades. Projectes Urbanístics en Crisi i Polèmica L'episodi repassa diversos punts crítics de la infraestructura i el patrimoni tarragoní: El Fortí de la Reina i el Pàrquing Jaume I • La sentència d'enderroc del restaurant Fortí de la Reina ha creat incertesa en desenes de parelles que hi tenien previstos els seus banquets. • El projecte del Pàrquing Jaume I presenta un sobrecost alarmant: s'estima que acabarà costant 24 milions d'euros, sis vegades més del pressupost inicial. El Cas Terres Cavades • S'ha reobert la investigació judicial per indicis de tràfic d'influències i negociacions prohibides amb funcionaris, implicant exregidors i constructors. Grans Infraestructures i Millores Tot i les polèmiques, s'han impulsat projectes clau per al futur de la ciutat: • El Corte Inglés: L'enderroc de les 'cases dels mestres' ha permès l'inici d'aquest gran centre comercial, previst per al 2009. • Justícia i Seguretat: S'han concretat els projectes de la nova presó de Mas Enric i la Ciutat Judicial, que agruparà serveis ara dispersos. • Esports: S'ha definit el disseny del nou estadi del Nàstic a Campclar, inspirat en el model anglès (com Anfield o Stamford Bridge) per potenciar la pressió ambiental. Transformació del Centre i la Part Alta "El pla de barris ha de fer de locomotora que dinamitzi el conjunt del barri." • Mercat Central: Trasllat provisional a la carpa de la Plaça Corsini per iniciar una reforma integral de quatre anys. • Llei de Barris: La Part Alta ha rebut una injecció econòmica vital per a la rehabilitació d'edificis i la dinamització comercial, tot i la pugna inicial amb el barri de Sant Salvador.

  • 22'

    Candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017

    Entrevista amb Mario Rigau: El projecte Tarragona 2017 El president executiu de la candidatura, Mario Rigau, detalla l'estat actual i els objectius del projecte per convertir Tarragona en la seu dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017. La iniciativa es troba en una fase intensa de reunions amb entitats, clubs i institucions per garantir la implicació de tota la societat. Què són els Jocs del Mediterrani? L'entrevistat defineix la competició no només com uns "Jocs Olímpics en petit", sinó com un esdeveniment multiesportiu de gran rellevància internacional: * Participen països de la conca mediterrània. * Se celebren cada quatre anys, just un any després dels Jocs Olímpics. * Es preveu la participació d'uns 4.000 esportistes i milers de tècnics i delegats. Impacte i Transformació Urbana Rigau subratlla que l'objectiu principal és que els Jocs deixin un llegat permanent a la ciutat, similar al que va suposar Barcelona 92 o, més recentment, Almeria 2005. "Per una ciutat de les dimensions de Tarragona, organitzar uns Jocs representa el mateix que va significar per Barcelona els Jocs Olímpics." Infraestructures: Es reconeix que els equipaments actuals són precaris, però es treballa en un pla per construir installacions d'alt nivell que siguin útils l'endemà dels Jocs. Subseus: Es preveu la implicació de municipis propers com Reus, Salou, Cambrils, Valls o El Vendrell per repartir les competicions i els entrenaments. Calendari i Propers Passos El camí cap a la designació oficial (que es decidirà el 2011) té dates clau en l'horitzó immediat: 1. Gener de 2008: Visita oficial a Almeria i reunió amb el Comitè Olímpic Espanyol. 2. Febrer de 2008: Inauguració de l'oficina de la candidatura i presentació del primer informe d'equipaments. 3. Primer trimestre de 2010: Decisió del tall a nivell de l'Estat espanyol per triar la ciutat candidata única.

  • 11'

    Cicle de cinema documental sobre les músiques de l'Islam

    Explorant les dimensions musicals de l'Islam En un context marcat per les festes nadalenques i l'eurocentrisme cultural, l'obra social de la Caixa a Tarragona proposa un cicle de cinc documentals dedicats a la música sacra i mística de l'Islam. L'objectiu és trencar els estereotips negatius i mostrar la riquesa i heterogeneïtat d'una cultura sovint percebuda com un bloc unitari i violent. Punts clau de la proposta cultural Diversitat i riquesa: El cicle demostra que no existeix un únic Islam, sinó múltiples manifestacions espirituals i culturals repartides per l'Afganistan, el Marroc, Turquia i el Paquistan. L'herència compartida: Es destaca com certes tradicions cristianes, com les processons de Setmana Santa, tenen les seves arrels en pràctiques islàmiques orientals. La mística sufí: La major part de la música religiosa musulmana està vinculada al sofisme (la branca mística), que utilitza el so per buscar l'èxtasi i el trasbals emocional. Impacte en la cultura contemporània "Hi ha un interès merament musical indiscutible... músiques que han estat concebudes per provocar l'èxtasi de les persones que les escolten." El coordinador Miquel Cuenca ressalta com la potència d'aquestes músiques ha traspassat el mur de la religió, influenciant artistes d'èxit mundial com Youssou N'Dour o el músic tecno Mercan Dede, demostrant que l'atractiu estètic és universal i capaç d'unir cultures a través de l'empatia i el coneixement.