Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

25-36 de 1332
  • 12'

    Joan Negrié: El Tirant lo Blanc modern a Frankfurt

    Entrevista a Joan Negrié: De Tarragona a Frankfurt L'actor tarragoní Joan Negrié explica la seva experiència protagonitzant l'adaptació de Tirant lo Blanc, dirigida per Calixto Bieito, que s'estrenarà oficialment a la Fira del Llibre de Frankfurt després d'haver passat per Berlín. Detalls del muntatge i producció Estètica i posada en escena: El muntatge trenca amb el classicisme medieval presentant una estètica contemporània i futurista, pròpia del segell de Bieito. L'únic element històric és l'armadura de cavaller que porta el protagonista. L'armadura: Negrié revela que el vestit original pesava prop de 100 quilos, però que per fer-lo practicable a l'escenari s'ha hagut de reduir fins als 40-50 quilos. L'adaptació del text: Tot i que no s'ha utilitzat el valencià antic original per facilitar la naturalitat dels actors, s'ha mantingut l'argot d'època, els articles i la cadència poètica de Joanot Martorell. Trajectòria i gestió professional "La sort no va sola; l'esforç i la sort van sempre junts." Gestió cultural: Malgrat l'èxit internacional, l'actor continua al capdavant de la Sala Trono de Tarragona, compaginant la gira europea amb la programació de la sala. Evolució personal: Negrié recorda els seus inicis carregant furgonetes i muntant escenografies, destacant que el paper de Tirant és una recompensa a molts anys de feina constant i perseverança. Futur de l'espectacle L'obra, una coproducció internacional, té previst visitar ciutats com Madrid (Festival d'Otoño), París i finalment Barcelona el proper febrer, tot i que la complexitat tècnica de l'escenografia en dificulta la itinerància.

  • 14'

    Atenció domiciliària i cures al final de la vida

    Presentació de les Jornades sobre l'Atenció al Final de la Vida L'episodi se centra en la presentació d'unes jornades professionals sota el lema "Cuidar les persones fins al final de la vida, cosa de tots". L'objectiu és destacar la transcendència de l'atenció domiciliària en pacients terminals i persones dependents, especialment amb el desplegament de la Llei de la Dependència. Eixos Principals del Treball El congrés es vertebra al voltant de dues línies estratègiques: - Coordinació interdisciplinària: Millorar la col·laboració entre els equips d'atenció primària, els equips PADES (Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport) i els treballadors socials. - Atenció directa al domicili: Abordar els conflictes de caràcter ètic, el control del dolor i el dret del pacient a morir en el seu propi entorn envoltat dels seus éssers estimats. Reptes de la Societat i el Sistema Sanitari Durant la conversa, es fa una reflexió profunda sobre com la societat actual actua sovint negant la mort i la malaltia. Es destaca que: - L'estructura física dels hospitals no està dissenyada per a l'acompanyament terminal, ja que se centren tradicionalment en la curació. - El procés de dol no acaba amb la defunció; cal un seguiment professional per evitar que el dol esdevingui patològic. - Existeix una voluntat de caràcter ètic: garantir que cap pacient pateixi dolor, utilitzant els mateixos recursos tècnics (bombes de perfusió, fàrmacs) que hi ha en un centre hospitalari però aplicats a casa. "Un pacient que mor a domicili ha de morir sense dolor i en les millors condicions possibles. Si no, ja no és un criteri ètic." El Valor de l'Acomiadament a Casa Es reivindica la riquesa emocional que suposa tant per a la família com per al professional el fet d'acompanyar una persona en els seus últims moments a la seva llar. Tot i els reptes de conciliació laboral i familiar, la Llei de la Dependència es presenta com una "tercera pota" fonamental per aportar els recursos necessaris perquè aquesta autonomia sigui possible.

  • 16'

    Albert Salvador presenta 'L'informe Phaeton' a Tarragona Ràdio

    L'informe Phaeton: Entre la història i la reflexió científica L'escriptor Albert Salvador visita Tarragona Ràdio per presentar la seva nova obra, L'informe Phaeton. A diferència de les seves obres anteriors, com la trilogia de L'ombra de l'Alibei, en aquesta ocasió l'autor s'allunya de l'encasellament per oferir una proposta que barreja novel·la històrica, ciència-ficció i especulació científica. Punts clau de la novel·la Originalitat i estructura: La novel·la destaca per tenir un protagonista sense nom, un recurs que Salvador utilitza per donar un aire innovador a la narració. Base documental: Tot i ser una ficció, l'autor ha estat extremadament curós amb la informació, incloent-hi una àmplia bibliografia que abasta des de Plató fins a la Bíblia. Temàtiques transversals: El llibre explora diversos camps com: Energies alternatives (hidrogen i química). Manipulació genètica i els Neandertals. Mites universals com el diluvi universal i grans cataclismes compartits per 83 cultures diferents. Un missatge d'esperança i llibertat Malgrat que la portada i el títol puguin suggerir un to catastrofista, Salvador aclareix que l'obra és un crit d'esperança. L'autor reflexiona sobre com el passat pot reflectir el nostre present: "Som lliures de pensar, de sentir, d'imaginar... com que som lliures, les nostres decisions configuraran el futur." Èxit editorial i recepció La campanya de llançament ha estat un èxit, amb tiratges de 10.000 exemplars en català i 40.000 en castellà. Salvador destaca la capacitat actual de la literatura catalana per abordar qualsevol temàtica sense complexos. Tot i rebre algunes crítiques digitals de persones que no havien llegit el text, aquells que l'han finalitzat n'elogien la capacitat de mantenir el misteri fins a l'última pàgina sense necessitat de recórrer a la violència pròpia d'un thriller convencional.

  • 16'

    Remodelació i asfaltatge temporal de la Rambla Nova

    L'asfaltatge de la Rambla Nova de Tarragona El tinent d'alcalde d'Espais Públics, Javier Terres, explica els detalls de la recent intervenció a les dues coques centrals de la Rambla Nova, un dels punts més emblemàtics de la ciutat. Aquesta mesura ha generat un intens debat entre els veïns per l'ús de l'asfalt en una zona tradicionalment enrajolada. Motius i justificació de la mesura L'Ajuntament defensa que la intervenció és una solució temporal motivada per diversos factors: * Seguretat viària: Les rajoles antigues estaven molt malmeses, suposant un risc de caigudes per als vianants. * Desgast pel mercadet: El trànsit pesant de camions i furgonetes durant els mercats dels dimarts i dijous provocava una trencadissa constant difícil de mantenir. * Eficiència de recursos: El manteniment peça a peça de les rajoles era ja insostenible i ineficaç. Incidències tècniques i futur del paviment Durant les obres s'ha detectat un punt crític davant del Motoclub, on antigament hi havia uns urinaris públics soterrats. Per evitar el risc de col·lapse per la maquinària pesant, aquest tram s'ha pavimentat a mà amb ciment. "La Rambla no es quedarà així, és una decisió temporal per garantir la seguretat i aguantar el pes del trànsit quotidià." Nou cartipàs i Urbanisme En l'entrevista, Terres aborda els rumors sobre el seu futur polític, confirmant que l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros li ha fet una proposta en ferm per assumir la regidoria d'Urbanisme. Aquest canvi implicaria: * Centrar-se en el nou Pla d'Ordenació Urbana (POUM). * Deixar les responsabilitats actuals de Serveis Centrals (Personal i Organització) i Espais Públics per donar prioritat exclusiva al desenvolupament urbanístic.

  • 15'

    Activitats i caminada de tardor del Patronat d'Esports

    Inici del curs esportiu a Tarragona Entrevista a Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, sobre la represa de l'activitat esportiva a la ciutat després de l'estiu. El nou curs inclou propostes clàssiques i consolidades: Escoles municipals d'iniciació: Adreçades a infants de primer i segon de primària per tastar diversos esports. Revisions mèdiques: Essencials per als esportistes que comencen la temporada amb els seus clubs. Activitats aquàtiques: Cursos de natació, aigua gym i circuits de gimnàstica a l'aigua en les diverses instal·lacions municipals. Tornejos de futbol sala: Amb una alta demanda i llistes d'espera. La Caminada Popular de Tardor L'activitat estrella del mes d'octubre és la Caminada Popular que tindrà lloc el proper diumenge 7 d'octubre. Aquests són els detalls clau: Recorregut: Aproximadament 12,5 quilòmetres amb una durada estimada de 3 a 4 hores. Sortirà de la Passejada de la Font i, com a novetat, finalitzarà al Parc de la Ciutat. Itinerari: Passarà pel Pont del Diable, els boscos de Sant Pere i Sant Pau i la nova zona de la Ciutat Judicial prop del riu. Inscripcions: Són gratuïtes però obligatòries, limitades a 1.000 persones. Es poden realitzar al mòdul de la Rambla Nova o al centre comercial Carrefour. Recomanacions: Ús de calçat esportiu amb bona sola, roba còmoda i prevenció per si canvia el temps. Properes cites: La Mitja Marató Es recorda que la Mitja Marató Ciutat de Tarragona se celebrarà el 25 de novembre. Barberà destaca el creixement de la prova, que ha passat de 50 a més de 500 participants locals en 16 anys, tot i que encara es busca fomentar una major participació femenina.

  • 18'

    Polítiques de Joventut i Reptes al Camp de Tarragona

    Balanç i Reptes de la Coordinació de Joventut El coordinador territorial de Joventut a Tarragona, Jean-Marc Cegarra, fa balanç dels seus primers sis mesos en el càrrec. L'entrevista se centra en les iniciatives per combatre la violència de gènere, les dificultats d'emancipació dels joves i els nous projectes d'infraestructures juvenils a la demarcació. Projectes en Marxa i Conscienciació Social Talla amb els arrollos: Una iniciativa conjunta entre Joventut, l'Institut Català de les Dones i Educació. L'objectiu és formar agents educatius (joves de 21 a 30 anys) per prevenir relacions abusives als centres escolars. Conscienciació juvenil: S'ha detectat que els joves actuals són molt més conscients de la violència verbal i latent que generacions anteriors, encara que persisteix un cert escepticisme en alguns sectors. L'Emancipació: Habitatge i Treball Cegarra trenca el tòpic del jove "mandrós" i afirma que la participació juvenil existeix, però per canals diferents als convencionals. Els problemes principals són: Dificultat d'accés a l'habitatge: L'especulació i la falta de sòl públic compliquen el lloguer i la compra. Precarietat laboral: Fins i tot amb una alta formació (currículums impressionants), els joves s'enfronten a contractes temporals i inestables. Llei de Polítiques de Joventut: Es preveu l'aprovació d'una nova llei després de Nadal que ha de dotar de pressupost i transversalitat les accions del Govern. Infraestructures a Tarragona "Hem d'evitar les duplicitats i aprofitar el que ja tenim; construir 'xiringuitos' paral·lels seria malbaratar els pocs diners que tenim." Respecte a la ciutat de Tarragona, s'està treballant en: Alberg de Joventut: Es busca integrar la residència de la Laboral (Complex Educatiu) a la xarxa d'albergs de la Generalitat per optimitzar recursos. Oficines d'Emancipació: Espais de "finestra única" on els joves puguin resoldre dubtes de salut, formació i treball. Espais culturals: Converses avançades amb l'Ajuntament per crear macroespais amb bucs d'assaig i sales de reunió.

  • 10'

    Inici de la campanya de vacunació de la grip a Tarragona

    Detalls de la Campanya 2024 Avui, 1 d'octubre, s'ha posat en marxa la campanya de vacunació contra la grip, que s'allargarà fins al 30 de novembre. La Conselleria de Salut ha previst la distribució de més de 100.000 dosis al Camp de Tarragona, formant part d'un total d'un milió i mig a tot Catalunya. Com i on vacunar-se? El punt de referència principal és el Centre d'Atenció Primària (CAP) més proper. Els ciutadans han de demanar cita prèvia a través del seu professional d'infermeria de referència. Es garanteix l'accessibilitat mitjançant l'atenció domiciliària per a persones amb mobilitat reduïda i desplaçaments a empreses de serveis essencials (com policia o bombers). Grups de risc i recomanacions La vacuna és voluntària i gratuïta, però es recomana especialment als següents col·lectius per evitar complicacions greus com la pneumònia: Persones majors de 60 anys. Projectes amb patologies cròniques (cardiovasculars, pulmonars, asma, diabetis). Dones gestants i infants amb malalties metabòliques. Personal sanitari i cuidadors de persones fràgils. Residents en centres geriàtrics. "Es fa la campanya de vacunació per baixar les complicacions i evitar la mortalitat i les pneumònies." Característiques del virus i la vacuna La vacuna és de disseny anual, ja que el virus de la grip té una gran capacitat per mutar. Segons la tècnica Núria Vell, les previsions per a aquest any indiquen que podria tractar-se d'una grip suau, tot i que la vacunació és l'única via eficaç per evitar la saturació hospitalària i protegir la comunitat.

  • 20'

    Humor i anècdotes del Nàstic a Las Palmas

    Retorn del Futbolí a Tarragona Ràdio L'espai d'anàlisi esportiva i extraesportiva torna amb la seva dosi habitual d'ironia i bon humor. En aquesta secció, els interlocutors repassen l'últim desplaçament a les Canàries per cobrir el partit del Gimnàstic de Tarragona. Crònica del partit i anècdotes del viatge El partit: Tot i que el Nàstic va dominar la possessió (fins a un 80%), la derrota per 1-0 a Las Palmas va deixar un gust agredolç i un partit marcat pel poc perill a porteria. Jordi Blanc: Es comenta amb humor l'estat de salut del periodista durant el viatge, descrivint-lo com una farmàcia amb potes per la quantitat d'analgèsics que portava. El petit Òscar: Una de les sorpreses positives va ser l'Òscar, un nen d'11 anys nascut a Las Palmas que parla un català perfecte gràcies al seu pare tarragoní i que és un gran seguidor grana. Personatges i curiositats El Pitonisso: Presenten un aficionat local que, amb la seva "bola de cristall" (en sentit figurat), va encertar el resultat de 1-0 abans de començar el partit. Paillo i el concurs: Es recupera la figura de Paillo, un personatge peculiar de Còrdova. Llancen un concurs per als oients per desxifrar què diu en els seus talls de veu gairebé ininteligibles. > "Yo soy el protagonista, el diseñador y el diseñador todo." Souvenirs i premis El Quim porta regals del viatge amb un pressupost molt ajustat: 1. Pedres de les Canàries: Una caixa de dolços de xocolata que arriba pràcticament buida a l'estudi. 2. La cullera de l'avió: Una cullera de plàstic "robada" del servei d'àpats de la companyia aèria. Finalment, es recorda als oients que poden votar pel millor jugador del Nàstic enviant un missatge al 5588 per guanyar la samarreta oficial.

  • 9'

    Prevenció i seguretat en la recollida de bolets

    Guia de seguretat per a la temporada de bolets L'increment de persones que surten al bosc a buscar bolets ha anat acompanyat d'un augment preocupant de les intoxicacions. Anna Ossam, responsable de Salut Alimentària, ofereix pautes clau per evitar riscos per a la salut que poden arribar a ser mortals. Riscos i espècies perilloses Hi ha al voltant d'un centenar d'espècies tòxiques a Catalunya, moltes d'elles amb conseqüències fatals. S'alerta especialment sobre el Groguet (Tricholoma equestre): tot i que tradicionalment es considerava comestible, actualment la seva comercialització i consum estan suspesos cautelarment degut a casos de toxicitat per consum freqüent. Falsos mites i mètodes perillosos Cal desmentir totalment els mètodes tradicionals per identificar bolets, ja que no tenen cap base científica: * No serveix mirar si s'enfosqueix una cullera de plata. * No és cert que si un caragol se'l menja, el bolet sigui segur per als humans. "Davant del dubte, millor no agafar el bolet. S'ha de conèixer l'espècie amb total seguretat." Consells de conservació i consum Identificació visual: L'estat climatològic pot canviar l'aspecte del bolet (descolorit, inflat), induint a errors. Estat del bolet: Evitar exemplars descomposats, florits o amb cucs. Transport: Usar sempre cistells airejats en lloc de bosses de plàstic. Moderació: El bolet ha de ser un acompanyament o ornament, ja que pot ser indigest en grans quantitats. Com actuar en cas d'intoxicació Si apareixen símptomes gastrointestinals (vòmits, nàusees o diarrees) o marejos, cal anar immediatament a l'hospital portant les restes dels bolets consumits. Aquesta mesura és vital per a una identificació ràpida del verí i han de fer la consulta totes les persones que hagin participat en el mateix àpat, encara que no presentin símptomes.

  • 6'

    Inici de l'asfaltat de la Rambla Nova de Tarragona

    Obres de reforma a la Rambla Nova S'han iniciat els treballs de millora a la Rambla Nova de Tarragona, concretament en els trams compresos entre els carrers Canyelles i Adrià. Aquesta intervenció consisteix principalment en l'aplicació d'una capa d' asfalt en calent d'uns 5 centímetres de gruix sobre el paviment actual. Motius i abast de la intervenció Protecció del paviment: L'objectiu és reforçar la zona central per resistir el pes i el tràfec constant de les furgonetes i camions dels marxants del mercadet setmanal (dimarts i dijous). Seguretat viària: S'estan repicant i substituint les rajoles malmesses o movibles dels laterals per evitar caigudes dels vianants. Caràcter provisional: Aquesta mesura es planteja com una solució temporal mentre durin les obres del Mercat Central, que han obligat a traslladar les parades a la Rambla per un període previst d'almenys dos anys. Dificultats d'accessibilitat Durant la crònica, s'entrevista en Carles Balanyà, usuari de cadira de rodes, qui destaca les deficiències del projecte: "Falta continuïtat. Per anar de la Rambla a la vorera encara hi ha molts passos de vianants que no estan adequats. Ara que fan obres, haurien d'aprofitar per fer les rampes d'accés." Calendari dels treballs Es preveu que les obres avancin a ritme accelerat per estar enllestides el proper dilluns, permetent que el mercat es pugui instal·lar amb normalitat el dimarts següent. Tot i ser una solució funcional, es reconeix un cert sentiment de pèrdua en tarragonins i tarragonines pel fet que desapareix la rajola tradicional característica d'aquest tram emblemàtic de la ciutat.

  • 20'

    Entrevista a Sebastià Cabré sobre l'economia de Tarragona

    Anàlisi del Context Econòmic i Industrial El president de la CEPTA, Sebastià Cabré, analitza la situació econòmica actual i les perspectives de futur per a la província de Tarragona. Malgrat la percepció social d'una crisi imminent, Cabré manté un missatge de confiança, destacant que l'economia encara creix per sobre del 3% del PIB. Sectors Clau i l'Impacte de la Crisi Construcció: Es reconeix com el sector més vulnerable a causa de la seva forta dependència del finançament bancari. Es preveu una aturada que podria afectar fins al 50% de la seva activitat, cosa que repercutirà en l'ocupació activa de la zona. Turisme i Indústria: Es postulen com els pilars que mantindran la fortalesa econòmica. L'estratègia turística s'orienta cap a un model menys massificat i amb un valor de despesa més alt per visitant. Infraestructures i Planificació Territorial L'entrevista aborda també el nou Pla Territorial del Camp de Tarragona i els Pressupostos Generals de l'Estat: Valoració Positiva: Hi ha satisfacció pel fet de tenir finalment un document de planificació sobre la taula. Infraestructures Crítiques: Es destaca la importància de l'A7 i l'A27, així com la necessitat de millorar la sortida de mercaderies per ferrocarril des del Port. L'efecte AVE: Tot i que encara s'ha d'explotar el seu potencial turístic, ja ha millorat dràsticament la connectivitat empresarial amb Madrid i el sud de l'estat. Reivindicacions Locals a Tarragona "Els polígons industrials són la cara d'entrada de la ciutat i el seu estat actual és deplorable." Cabré exigeix a l'Ajuntament de Tarragona una actuació urgent als polígons de Riu Clar i Francolí, denunciant deficiències en la pavimentació, senyalització i la gestió de residus.

  • 12'

    Presentació de Nació.cat i l'èxit del domini català

    Presentació del llibre Nació.cat a Tarragona L'escriptor i periodista Saúl Gordillo presenta a la llibreria La Capona de Tarragona el seu darrer llibre, Nació.cat. L'obra, que ja ha exhaurit la seva primera edició en només tres mesos, detalla el complex procés per aconseguir el domini propi per a la llengua i cultura catalanes. El procés de consecució del domini .cat Gordillo explica que l'obtenció del domini va ser una fita històrica plena de traves polítiques, especialment durant la transició entre els governs d'Aznar i Zapatero al Ministeri d'Indústria. Segons l'autor: "Pots navegar per tot el món amb el .cat, mentre que encara es multa qui porta el distintiu CAT a la matrícula del cotxe." Alguns punts clau de la negociació van ser: - La neutralitat oficial del govern de José Montilla (Ministeri d'Indústria), que no es va oposar a la petició. - El suport estratègic del govern d'Andorra per evitar el bloqueig de França o Itàlia. - La influència de figures catalanes a la cúpula de la Internet Society i l'ICANN, com Manel Sanromà i Amadeu Abril. La potència del català a la xarxa El llibre destaca la vitalitat de la llengua catalana a internet, on ocupa una posició privilegiada malgrat no tenir un estat al darrere: - El català és una de les 40 llengües preferents de Google. - Malgrat ser la llengua número 88 en parlants, se situa en el lloc 23 en presència a la xarxa. - Catalunya va ser pionera en la creació de pàgines web i comunitats virtuals (com Tinet a Tarragona). Democratització i futur tecnològic L'entrevista també reflexiona sobre el fenomen dels blocs i com les noves tecnologies han convertit el ciutadà en un agent actiu que pot esquivar la censura, posant com a exemple les recents protestes a Birmània. Per al futur, Gordillo demana: 1. Millorar l'equilibri territorial en l'accés a la banda ampla. 2. L'aparició d'un operador de telefonia propi que prioritzi el mercat català. 3. Més pedagogia perquè les grans multinacionals (Apple, etc.) incloguin el català en tots els seus dispositius.