Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

505-516 de 1332
  • 12'

    Actualitat del Nàstic de Tarragona a l'stage d'Epe

    Seguiment de la pretemporada del Nàstic a Holanda L'expedició del Gimnàstic de Tarragona continua el seu stage de preparació a la localitat d'Epe (Països Baixos). La jornada ha estat marcada per la preparació del primer partit amistós i per la presència de figures vinculades al futbol internacional. Entrevista amb el nou fitxatge: Òscar Rubio El lateral dret, provinent del Lleida, analitza la seva arribada al club: * Adaptació positiva: Destaca el bon ambient en un vestidor amb moltes cares noves. * Herència futbolística: Fill del mític Miguel Rubio, l'Òscar afronta el repte com un pas clau per jugar a Segona A amb ambicions d'ascens. * Polivalència: Tot i haver jugat en posicions més avançades, se sent còmode sota les ordres de Javi López com a lateral. Marc Overmars i el vincle local S'ha destacat la figura de l'exjugador l'FC Barcelona, Marc Overmars, qui resideix a la zona: "És un personatge molt integrat aquí; els seus fills juguen a les categories inferiors de l'equip on el Nàstic realitza la seva estada." Mercat de fitxatges i infermeria Baixes probables: El club (Alfons Muñoz) obre la porta de sortida a Gilberto i Tobias Grahn per motius econòmics i de rendiment. Altes pendents: Se segueix buscant un davanter "tapat" i es negocia l'arribada de Calle (Albacete) i la possible renovació o recanvi per a Matellán. Estat físic: El jugador Xabó segueix al marge del grup recuperant-se d'una tendinitis al tendó d'Aquil·les. Primera prova de foc Demà el Nàstic jugarà el seu primer test seriós contra un rival de categories amateurs holandeses, on s'espera que Javi López comenci a dibuixar l'onze tipus, especialment en la línia defensiva.

  • 8'

    Presentació de les Festes de Sant Magí 2007

    Presentació oficial de les Festes de Sant Magí L'Ajuntament de Tarragona ha presentat el programa oficial de les festes de Sant Magí 2007, unes festes marcades pel debut del nou equip de govern i una voluntat clara de descentralització i obertura al públic jove. La presentació ha tingut lloc a la plaça Federico García Lorca de Torreforta, simbolitzant la intenció d'apropar la cultura als barris de la ciutat. Principals Novetats i Objectius Durada ampliada: Enguany les festes guanyen un dia i començaran el 15 d'agost. Democratització cultural: S'ha apostat per portar actes principals als barris de Ponent, com el concert de Peret a Torreforta. Aposta pel jovent: Inclusió d'estils musicals com el hip-hop per atraure les noves generacions. Cartell de Concerts i Espectacles L'oferta cultural d'enguany destaca per noms de gran rellevància, alguns dels quals ja han exhaurit totes les localitats: 1. Miguel Bosé: Actuarà el dia 15 al Teatre Auditori del Camp de Mart (entrades ja esgotades). 2. Violadores del Verso: Macroconcert gratuït el dia 16 a la plaça de la Font. 3. Peret: El rei de la rumba oferirà un concert gratuït el dia 17 al carrer Riu Glorieta. 4. Santi Millán: Amb el seu espectacle The Wanted. Tradicions i Cultura Popular Malgrat les novetats, la regidora Sandra Coloma ha subratllat la importància de mantenir l'essència tradicional: "Les tradicions també s'han de mantenir i és una cosa que nosaltres continuarem cuidant perquè forma part del nostre patrimoni cultural." Es mantindran actes emblemàtics com l'arribada de l'aigua de la Brufaganya, la Sindriada (enguany amb la banda de la Vela i Maix) i la popular Revetlla Remullada, que a més és la protagonista del cartell d'enguany.

  • 14'

    Tacholes: L'emprenedoria de les xancletes amb senyera

    L'origen i concepte de les Tacholes El programa presenta les Tacholes, una nova marca de xancletes catalanes nascuda de la iniciativa de cinc amics de diferents sectors professionals (advocats, financers, perruquers) que, després d'un viatge al Brasil, van decidir crear un calçat que incorporés la senyera i la identitat pròpia. Característiques del producte Disseny atemporal: Han optat per colors neutres com el blanc i el negre per garantir que el producte no passi de moda i combini fàcilment. Identitat: Inclouen la bandera catalana i la paraula "catalanes" a la tira. Tallatge: Disponibles des de la talla 35 fins a la 44, amb un disseny totalment unisex. Vessant solidària: Part dels beneficis es destinen a l'ONG Jami Acafo de Vidreres, que treballa en projectes al Senegal. El nom: Una anècdota de vestuari "No sé per què va sortir el nom de tacholes... ja en el vestuari de boli... li deia: deixa'm les tacholes." El terme Tacholes no existia prèviament; és una paraula inventada per Javier Rodríguez durant la seva etapa com a jugador de boli (voleibol) al Sant Pere i Sant Pau. El que va començar com una broma interna s'ha convertit en la marca oficial del producte. Distribució i reptes comercials L'empresa ha tingut un gran èxit a les Terres Gironines, on ja han venut prop de 10.000 unitats. Tot i això, troben dificultats per introduir-se al mercat de Tarragona i Barcelona a causa de: 1. Estacionalitat: Van treure el producte al juny, quan moltes sabateries ja havien tancat les compres de temporada. 2. Canals de venda: Tot i que inicialment es venien en quioscos, ara s'estan obrint a sabateries i botigues de moda. 3. Cultura comercial: Comparen la situació amb el llançament del ruc català, que també va trigar un temps a consolidar-se a la zona sud del país.

  • 17'

    Núria Gómez presenta 'Tertúlia i cuina a Torredembarra'

    L'escriptora i periodista Núria Gómez presenta el seu darrer llibre, Tertúlia i cuina a Torredembarra, publicat per Arola Editors. L'obra és un maridatge perfecte entre la paraula i la gastronomia local, recollint l'ànima d'un municipi que ha sabut mantenir la seva essència de poble malgrat el creixement demogràfic. Estructura i Contingut del Llibre El llibre no és només un receptari, sinó un recull d'entrevistes realitzades durant quatre anys a personatges variats de la vila: * Perfils diversos: Des del rector i la monja fins a pescadors, immigrants, fusteres i joves en la seva primera feina. * El binomi tertúlia-cuina: Cada entrevistat ofereix una recepta personal que sap cuinar, fent que el contingut sigui accessible i pràctic. * Retalls de vida: L'autora destaca que el llibre recull històries quotidianes, aquelles que sovint s'escapen de la premsa diària però que conformen la història real de la comunitat. Plats Destacats i Tradició L'autora subratlla la importància de recuperar plats identitaris de Torredembarra: * El Bull: S'inclou la recepta de l'estómac sec de tonyina, un plat emblemàtic situat al mateix nivell que l'espineta de Tarragona. * Cuina marinera i exòtica: Hi trobem des de mousse de xocolata fins a bacallà amb truita de carxofa i aportacions culinàries dels nous veïns d'origen magrebí o argentí. Identitat i Crònica Local Núria Gómez reflexiona sobre el seu paper com a cronista de la vida quotidiana. L'objectiu és donar veu a les persones anònimes per convertir-les en protagonistes de la història local. Tot i ser una ciutat de 14.000 habitants, l'autora defensa que Torredembarra manté un esperit de proximitat i una gran riquesa associativa. "El que és important no és escriure la història, és ser-ne protagonista... jo l'únic que faig és prestar la meva mà perquè vagin escrivint la seva vida."

  • 14'

    L'accés a Medicina: Notes de tall i manca de metges

    L'auge de la demanda en els estudis de Medicina Montserrat Giral, degana de la Facultat de Medicina de la URV, analitza l'increment desmesurat de les notes de tall, que han superat el 8 a totes les facultats catalanes. Aquest fenomen s'explica per diversos factors: Districte obert: Els estudiants realitzen preinscripcions a múltiples comunitats autònomes per assegurar-se una plaça, cosa que infla artificialment la demanda. Vocació i seguretat laboral: La percepció que falten metges converteix la carrera en una opció amb sortida professional garantida, malgrat la seva llarga durada (uns 10 anys entre carrera i especialització). El debat sobre les noves facultats de Medicina Davant l'anunci de la Generalitat de crear tres noves facultats, els deganat catalans expressen les seves reserves. Giral argumenta que: Inversió en l'existent: Abans de crear centres nous, caldria millorar les infraestructures actuals, com la facultat de Reus, que necessita traslladar-se prop de l'Hospital de Sant Joan. Cost de formació: Formar un metge és una de les inversions públiques més cares; es podria augmentar la capacitat de les facultats actuals amb un cost molt menor. La paradoxa del número: Catalunya ja forma metges per sobre de les recomanacions de l'OMS (1 per cada 10.000 habitants), però aquests no es queden al sistema català. La fuga de talent i la precarietat laboral Un dels punts més crítics és la pèrdua de professionals ja formats. Segons la degana, el problema no és només de quantitat, sinó de gestió: "Hem de veure si hem de formar-ne més o si hem de dignificar més la professió del metge i reconèixer el seu treball per tal que els que formem es quedin." Diferències salarials: Les retribucions a la resta d'Europa són molt més competitives, fet que incentiva la mobilitat dels facultatius cap a l'estranger. Fuga regional: Molts estudiants de fora (especialment valencians i portuguesos) venen a Catalunya per la nota d'accés i, un cop graduats, retornen als seus llocs d'origen. Reclamació d'una planificació global Es demana una taula de treball conjunta entre el Departament de Salut, el d'Universitats i els col·legis professionals per abordar no només el nombre de places, sinó també la disponibilitat de places MIR i les necessitats per especialitats.

  • 13'

    Activitats i màgia al Jardí Botànic de Gijón

    El Jardí Botànic Atlàntic: Un oasi de biodiversitat El Jardí Botànic Atlàntic de Gijón, tot i ser una institució jove amb només quatre anys d'història, s'ha consolidat com un espai natural únic al nord de la Península. Amb una extensió de 16 hectàrees, destaca per integrar elements històrics i naturals preexistents: Una carballera (roureda) amb més de 500 anys d'antiguitat. Un jardí històric dels segles XVIII i XIX amb espècies exòtiques. Una col·lecció de més de 30.000 espècies vegetals. L'espai està dissenyat perquè l'aigua sigui el fil conductor, amb el riu Peñafrancia i diversos enginys hidràulics recuperats. Les Nits Màgiques i la Mitologia Asturiana Una de les propostes més exitoses és el cicle de les Noches Mágicas, que consisteix en recorreguts nocturns teatralitzats. A través d'una il·luminació tènue i efectes de so, els visitants descobreixen els personatges de la mitologia asturiana: El Pesadieyu: Personatge que oprimeix el pit per dificultar la respiració. Les Sianes: Fades dels llacs que amaguen tresors. El Cuelebre: Un drac que custodia els secrets i riqueses de les coves. La Guestia: Una de les figures més terrorífiques, una processó d'ànimes que porta mal presagi. El Trasgu: Un follet domèstic bromista molt vinculat a les cases i els hórreos. Música amb Arrels: Un escenari privilegiat El cicle Música con Raíces busca oferir actuacions amb personalitat pròpia en un entorn immillorable. La programació és eclèctica i utilitza diversos escenaris dins del recinte: "Qualsevol tipus de música que tingui arrels i una idiosincràsia pròpia té cabuda al Jardí Botànic." L'oferta inclou des de cors d'espirituals negres en escenaris sobre el llac fins a orquestres de cambra interpretant Vivaldi enmig del bosc, o grups de blues amb instruments tradicionals asturians.

  • 13'

    Festa Major de Constantí: Tradició i Cultura per a Tothom

    Celebració en honor a Sant Feliu La vila de Constantí, a la comarca del Tarragonès, es troba en plena celebració de la seva Festa Major d'estiu. Mercè Balart, regidora de Festes i Cultura, detalla una programació inclusiva que combina la tradició religiosa amb activitats lúdiques modernes, comptant amb la implicació directa de les entitats locals. Actes tradicionals i participatius El programa destaca per mantenir les arrels de la vila: Actes institucionals: El dia de Sant Feliu, la cobla acompanya les autoritats a l'església, seguit d'una ballada de sardanes i un aperitiu popular. Baixada d'Andròmines: Un dels esdeveniments més singulars on els veïns construeixen vehicles casolans amb rodes (trasts) per competir en una cursa. Activitats d'entitats: El Club d'Escacs, el Sindicat Agrícola (futbol humà) i el Motoclub (amb un campió del món d'estil lliure) hi aporten el seu granet de sorra. Programació per a tots els públics La festa destaca per la seva diversitat d'estils i edats: Infantil: Tres dies d'actuacions, jocs interactius i activitats aquàtiques a la piscina municipal. Música i Espectacles: Des de l'orquestra La Meravella o Metropol, fins al rock de Barricada, breakdance i música celta. Teatre: La representació de l'obra Gorda, èxit a tot Europa. "M'encantaria veure les festes plenes de gent... convido tothom a vindre, són tots els actes gratuïts." L'objectiu principal de l'ajuntament és fomentar la funció social de la festa, servint com a punt de trobada generacional entre la gent gran, els joves i els més petits.

  • 17'

    Actualitat del Nàstic: Fitxatge d'Abraham i entrevista a Roberto

    Crònica de l'estatge del Nàstic a Holanda L'expedició del Gimnàstic de Tarragona continua la seva preparació a Epa (Holanda) amb novetats significatives tant en la plantilla com en l'estat físic dels jugadors sota les ordres de Javi López. Noves incorporacions i el perfil d'Abraham La notícia més destacada és l'arribada del central argentí David Ángel Abraham, provinent de l'Independiente. El jugador s'ha incorporat a l'estatge acompanyat de la direcció esportiva i ja ha realitzat la seva primera sessió suau. Perfil: Se'l descriu com un jugador de 21 anys, amb aspecte de "bon noi" però amb grans referències tècniques. Convivència: Comparteix habitació amb el veterà Dani Tortolero. Situació a la infermeria i entrenaments No tot són bones notícies, ja que s'ha confirmat la primera lesió de la pretemporada: Sebastián Xabó: Ha hagut d'abandonar la sessió preparatòria a causa d'una tendinitis al tendó d'Aquil·les. Càrrega física: Les sessions estan sent de gran intensitat, incloent exercicis de peses, esprints, slaloms i finalitzacions a porteria. Mercat de fitxatges i possibles sortides El club segueix buscant un davanter de referència. S'han posat sobre la taula noms com Calle, Nino, Jandro, Jesús Perera o Rubén Castro. Així mateix: S'ha rumorejat l'interès per Aito (Betis), tot i que la posició de mig centre és la més coberta. Es busca la sortida de Tobias Grahn i Gilberto per alleugerir la massa salarial. "El Nàstic és un gran que ha de tornar on es mereix, a Primera Divisió." Entrevista amb Roberto Jiménez El nou porter, cedit per l'Atlético de Madrid, destaca la il·lusió del projecte. Roberto es defineix com un porter alt que treballa per ser eficaç també per baix, tenint com a referents Santiago Cañizares i Leo Franco. Davant la lesió de Rubén Pérez, Roberto apunta a la titularitat per a l'inici de lliga contra l'Alavés.

  • 48'

    Migracions i identitat: El curs de Berkeley a la URV

    Debat sobre Migracions al Segle XXI L'episodi se centra en la col·laboració acadèmica entre la Universitat de Berkeley i la Universitat Rovira i Virgili (URV), abordant les migracions internacionals sota una perspectiva crítica i històrica. Els participants discuteixen com els esdeveniments de l’11 de setembre de 2001 han redefinit la percepció de la seguretat i la mobilitat humana en un món globalitzat. Conceptes Clau i Crítica Social • L'Estat-Nació i el mite de la homogeneïtat: Es qüestiona la vigència del model d’Estat-Nació, argumentant que la multiculturalitat ha existit sempre, però que les estructures de poder defineixen qui pertany a la nació i qui en queda exclòs. • Terrorisme i Terrorisme d'Estat: El professor Ramón Grosfoguel proposa una reflexió sobre la violència, afirmant que no es pot entendre el terrorisme de grups no estatals sense analitzar el terrorisme d'Estat i els seus efectes en poblacions civils, posant com a exemple els casos d'Iraq i Palestina. • Herència Colonial: Es destaca com el passat colonial de països com Espanya, França o Bèlgica encara influeix en el racisme actual i en la percepció dels migrants, que sovint són vistos com a "estrangers" fins i tot quan ja han nascut al país receptor. "Tan terrorista és l'Estat que assassina civils en massa com el grup no estatal que assassina civils en massa també." Experiència dels Estudiants a Tarragona • Identitats Fluvials: Les estudiants Janet i Alison comparteixen la paradoxa d'identificar-se amb múltiples cultures (mexicana-estatunidenca i panamenya-alemanya), subratllant que les històries d'èxode i discriminació són universals, independentment de l'origen geogràfic. • L'ús de la llengua: S'analitza la situació del català, la sorpresa dels estudiants davant el bilingüisme i la importància de reconèixer les llengües minoritzades com a part de la riquesa cultural, tot criticant les resistències institucionals a l'ús del català en espais polítics centrals.

  • 13'

    Gastronomia d'Astúries: Tradició, Dolços i Sidra

    Explorant la Gastronomia Asturiana: Més enllà de la Fabada En aquesta conversa amb el periodista i crític gastronòmic David Fernández, es desgrana l'excel·lent moment que viu la cuina a Gijón i en tota la regió d'Astúries. Tot i que la fabada, el formatge Cabrales i la sidra són els emblemes internacionals, el sector s'ha diversificat per oferir des de cuina tradicional de qualitat fins a propostes altament innovadores. La Passió pel Dolç: Els "Llambiones" Un dels trets més distintius d'Astúries és la seva gran cultura pastissera. Segons Fernández, la regió podria ser la que presenta una major concentració de pastisseries per habitant de tota Espanya, amb referents que han estat campions mundials. Terminologia local: Als amants del dolç se'ls anomena llambiones. Especialitats clau: Tarta Jijonesa: Elaborada amb ametlla i una capa de caramel torrat. Tarta Charlota: Una recepta d'origen austríac totalment arrelada a Gijón. Arròs amb llet: Destaca per la seva cremositat extrema, fruit d'una elaboració lenta (fins a tres hores remenant amb cullera de fusta). Frisuelos: Postres similars a les filloas gallegues o les crêpes franceses, sovint farcits de crema o xocolata. Iniciatives Turístiques i Productes de Temporada Per facilitar l'accés a l'alta cuina, s'ha consolidat el projecte Gijón Gourmet, que ofereix menús de degustació a preus tancats (uns 40 euros) en els millors restaurants. "És una bona manera de conèixer el que Astúries ofereix; els restaurants estan molt ben escollits." Pel que fa al producte fresc, el mar Cantàbric mana a la cuina segons l'estació: el bonítol (especialment la ventresca), els chipirones de potera, el pastís de cabracho i peixos com el llobarro o la besugo són fonamentals en les cartes actuals. L'Evolució de la Sidra La sidra ha passat de ser un producte de consum local i sense etiqueta a una beguda amb Denominació d'Origen i noves variants: Sidra de Nova Expressió: Filtrada i servida en copa de vi, ideal per a l'exportació. Sidres Escumoses (Brut i Brut Nature): Elaboracions de gran qualitat i preu assequible que competeixen en elegància amb altres vins escumosos. Finalment, es destaca l'hospitalitat asturiana com a factor d'èxit turístic, convidant els visitants a gaudir de les futures jornades gastronòmiques de San Miguel el 29 de setembre.

  • 11'

    Festa Major de Sant Jaume a Creixell

    Celebració de la Festa Major de Sant Jaume Creixell celebra la seva Festa Major d'estiu en honor a Sant Jaume, una festivitat que s'ha consolidat com la més important del municipi gràcies a l'afluència de turisme i la gran participació ciutadana. La programació s'estén durant deu dies, del 20 al 29 de juliol, oferint activitats per a totes les edats. Actes Tradicionals i Destacats La festa combina la solemnitat de les tradicions amb propostes lúdiques i musicals: Pregó i Inici: Les festes van començar amb un pregó d'humor a càrrec de Pep Plaza, seguit de la ballada dels gegants i nans de Creixell. Diada de Sant Jaume (25 de juliol): Inclou l'ofici solemne, la processó i un concert i ball amb l'Orquestra Gironina. Recuperació del Ball del Fanalet: Una de les novetats d'enguany és la recuperació d'aquesta tradició on els assistents ballen amb un fanalet encès. Havaneres a la platja: El dijous 26 se celebra la cantada d'havaneres al Club Nàutic amb el tradicional ron cremat. Concerts i Oci Nocturn L'Ajuntament de Creixell ha apostat per una oferta musical variada i d'entrada lliure: Míticos 70 (27 de juliol): Actuacions de figures com Micky, Tony Ronald, Jeanette i Lorenzo Santamaría. Concert de Dissabte (28 de juliol): Amb la participació de Nash (representants d'Eurovisió) i una discoteca mòbil dels anys 80. Infraestructura: El recinte disposa de servei de bar gestionat per entitats locals (gegants, futbol, centre cultural) per oferir sopars i begudes. Una Festa per a Tothom La regidora Pili Romero destaca la voluntat inclusiva de la celebració, amb actes pensats tant per a la gent gran com per al jovent i la canalla, incloent-hi la Beach Party, festes de l'escuma i activitats de circ. "Creixell obre les portes a tothom i estem contentíssims de rebre-us."

  • 25'

    Anàlisi i futur del sector immobiliari a Tarragona

    Situació actual del mercat immobiliari a Tarragona L'episodi analitza la situació del sector de l'habitatge a la demarcació de Tarragona, marcat per una davallada del 30% en els habitatges projectats durant el primer semestre de 2007. Els experts atribueixen aquesta dada a diversos factors conjunturals i normatius. Factors clau del canvi de tendència • L'efecte del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE): L'entrada en vigor d'aquesta normativa el juny de l'any anterior va provocar un avançament massiu de projectes el 2006 per evitar els nous requeriments i sobrecostos (estimats en un 10%). • Estandardització cap a la demanda natural: Després d'una dècada de creixement excepcional, el mercat tendeix a estabilitzar-se cap a unes 450.000-500.000 vivendes anuals a nivell estatal. • Reducció de la superfície: S'observa que els habitatges han passat de mitges de 90-120 m² a superfícies d'entre 70 i 100 m² per ajustar-se a la capacitat adquisitiva del client. Problemàtiques i reptes socials El sector s'enfronta a un greu problema d'accessibilitat, amb un 60% de la demanda potencial que queda fora del mercat degut a l'increment de preus i la pujada dels tipus d'interès. "El sòl ha estat un dels motius claus de l'increment del preu; l'ajuntament és qui té la potestat exclusiva de planejar on i com creix la ciutat." Perspectives de futur i preus • Sòl disponible: Es reclama un paper més actiu dels ajuntaments per posar sòl al mercat a preus raonables (idealment un 15% del cost total) per permetre la construcció d'habitatge social. • Turisme i segona residència: Tarragona es manté com una zona forta gràcies a la seva diversitat econòmica i la seguretat jurídica i tècnica que ofereix al mercat europeu frente a destinacions més econòmiques però exòtiques. • Moderació de preus: No es preveu una punxada de la bombolla ni una davallada dràstica, sinó una estabilització amb increments més propers a l'IPC (un 1-2% per sobre) en els pròxims anys.