El Nàstic de Tarragona a Holanda: Guia de l'estatge

Guia de l'estatge del Nàstic als Països Baixos El Gimnàstic de Tarragona inicia una nova pretemporada a la localitat d'Epe, als Països Baixos, deixant enrere les complicacions viscudes l'any anterior a Àustria. Aquest viatge es presenta com una preparació de primer nivell per afrontar el retorn a la Segona Divisió. Epe: El centre d'operacions L'equip s'instal·larà a Epe, una població situada a uns 100 km d'Amsterdam. Segons el delegat del club, Josep Maria Grau, les instal·lacions són d'alta qualitat: Allotjament: Hotel amb serveis complets de gimnàs, piscina i sauna. Entrenament: Camps de gespa natural en perfecte estat a només dos quilòmetres. Amistosos: Està previst un partit contra l'SV Baarn el dissabte 28 de juliol. Descobrint Holanda: Turisme i Cultura Gràcies a la col·laboració de Patricia Grossfeld, de l'ambaixada holandesa, es destaquen diversos punts d'interès per als seguidors que s'hi desplacin: Amsterdam: Visites obligades com el Rijksmuseum, la Casa d'Anna Frank i l'Ajax Arena (homenatge a Johan Cruyff). Gastronomia: Recomanen tastar l'arenque (peix cru amb ceba), les patates fregides amb maionesa i els pannekoeken (creps holandeses). Societat: L'Albert Espanyol, tarragoní resident al país, descriu els holandesos com una societat estructurada i meticulosa on la planificació i l'agenda són fonamentals. "Volem que els seguidors del Nàstic descobreixin que el nostre és un petit gran país, més enllà de la capital." Oci i vida nocturna El país ofereix una gran activitat a la plaça Leidseplein d'Amsterdam, coneguda pels seus concerts i vida nocturna, incloent-hi els famosos coffee shops i el Barri Vermell.

Present i futur del sector del taxi al Camp de Tarragona

El sector del taxi al Camp de Tarragona: Reptes i Infraestructures El President de l'agrupació provincial del taxi analitza la situació actual del sector després de la constitució de la Comissió Territorial de Tarragona del Consell del Taxi. Un dels eixos centrals és l'impacte de les noves infraestructures de transport i la necessitat d'adaptar el servei a una demanda creixent i canviant. Les àrees de prestació conjunta vs. àrea metropolitana Es debat la instauració d'un sistema similar al de Barcelona, però amb matisos territorials: Àrea de prestació conjunta: El sector prefereix aquesta opció per a zones com l'estació de l'AVE, l'aeroport de Reus i PortAventura. Es busca una regulació que eviti desequilibris entre la costa i l'interior. Diferència amb Barcelona: Es recalca que Tarragona no pot copiar el model de Barcelona degut a la dispersió geogràfica i la manca de fluixos constants de passatgers al carrer. Gestió de llicències i tarifes El sector es mostra prudent davant la creació de noves llicències: Prudència amb les llicències: Abans de crear-ne de noves, es proposa optimitzar les actuals mitjançant acords puntuals. S'esmenta la provisionalitat de les llicències a l'AVE del Camp. Tarifes elevades: S'explica que el preu del taxi a Tarragona és dels més alts de l'estat per diversos factors: el cost de la vida a la zona, el preu dels carburants i la manca de serveis de tornada (el taxi sol tornar buit al seu lloc d'origen). Perspectives de futur El sector accepta la necessitat de canvis graduals i de millorar la imatge per transmetre tranquil·litat tant als professionals com als usuaris. "El transport públic és el futur i la gent s'anirà mentalitzant que és la millor opció davant el cotxe privat."

10 anys de la Llibreria La Capona: Resistència i vocació

Una dècada de compromís amb el territori En aquesta conversa amb en Pitu Rovira, un dels fundadors de la Llibreria La Capona de Tarragona, es repassa la trajectòria de l'establiment en el seu desè aniversari. El diàleg aprofundeix en la realitat del sector llibreter, la necessitat d'adaptació i el paper fonamental que juga la llibreria com a eix cultural local. L'ofici de llibreter: Vocació i supervivència L'inici de La Capona no va ser només una qüestió de romanticisme, sinó una necessitat vital de professionals que ja portaven dècades en el sector. En Pitu destaca conceptes clau per entendre l'èxit del projecte: • La resistència: No entesa com a victimisme, sinó com la capacitat de gestionar un espai limitat davant d'una demanda infinita. • La vocació: Element essencial en qualsevol comerç tradicional; sense passió és impossible dedicar-hi les hores i l'esforç que el llibre requereix. • L'agilitat: En un món dominat per la immediatesa, la llibreria ha hagut de modernitzar-se amb sistemes informàtics punters per competir i oferir servei en menys de 24 hores. Adaptació cultural i superproducció editorial El sector s'enfronta al repte de la superproducció editorial. En Pitu remarca que actualment es publica molt més del que el mercat pot absorbir, cosa que obliga el llibreter a actuar com un filtre i prescriptor. • Sinergies locals: La Capona ha crescut de la mà d'editorials del Camp de Tarragona, servint de plataforma per a publicacions de centres d'estudis que, sovint, queden fora del circuit comercial habitual. • Evolució dels gèneres: S'ha viscut un boom espectacular en els llibres de cuina i les guies de viatge, mentre que la poesia continua sent un gènere que requereix un esforç lector més gran. • Llibre infantil i juvenil: Des de fenòmens com Harry Potter (amb reserves massives de la versió original) fins a les lectures obligatòries acadèmiques, aquest segment és un motor econòmic vital. L'essència del llibreter "progre" La conversa també té un rerefons ideològic i sentimental. En Pitu reivindica la seva herència de la mítica llibreria VIP i l'etiqueta de progres i convallars (un terme més local), entesos com a persones que qüestionen les normes per fer avançar la societat. "Les normes estan per complir-les, però també les hem de qüestionar... els progres són els que fan avançar la societat." Funcionament intern i estratègies comercials Finalment, s'explica la cara oculta del negoci: Servei de novetats: Les editorials envien llibres sense que hagin estat demanats prèviament, un model gairebé únic en el comerç. Estratègies de format: Per què alguns èxits triguen a sortir en butxaca? Es tracta d'estratègies comercials honestes per mantenir el rendiment de la tapa dura mentre el producte funciona. La fira de Frankfurt: Es defineix com el "Construmat dels llibres", una fira purament professional d'intercanvi de drets i patents, més que una festa per al gran públic.

Entrevista a Lola Herrera: Estratègia econòmica de Tarragona

Entrevista a Lola Herrera sobre Promoció Econòmica i Ocupació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la regidora Lola Herrera, responsable de les àrees d'Empreses, Formació, Ocupació i Consum, detalla el seu full de ruta després d'un mes en el càrrec. La seva visió se centra en la modernització del teixit productiu de la ciutat i en una millor coordinació de les empreses municipals. Impuls Econòmic i Emprenedoria Un dels projectes estrella presentats és la creació d'un nou ens anomenat Tarragona Impulsa. Aquest organisme té com a objectius principals: Captar noves inversions: Especialment en sectors d'alt valor afegit com les noves tecnologies, la ciència del coneixement i l'àmbit audiovisual. Fomentar l'emprenedoria: Donar suport real als joves emprenedors mitjançant assessorament, recerca de recursos i subvencions. Col·laboració público-privada: Herrera destaca la voluntat de consensuar el model de futur amb les cambres de comerç, empresaris i sindicats. Ocupació i Formació La regidora subratlla la paradoxa del mercat laboral actual, on hi ha atur tècnic però les empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat. Es pretén connectar millor la formació reglada i no reglada amb les demandes reals dels empresaris (des de planta química fins a atenció a les persones). L'objectiu és que l'Ajuntament serveixi de nexe directe per abastir les empreses de treballadors preparats. Gestió de Serveis i Empreses Municipals Com a presidenta de l'empresa d'aparcaments i coordinadora de les entitats municipals, Herrera estableix diverses línies d'actuació: Aparcaments: Sobre el polèmic cas del Jaume I, es manté a l'espera d'una auditoria per prendre decisions. De cara al futur, aposta pels pàrquings dissuasoris per reduir el trànsit al centre. Polígons Industrials: Es considera una prioritat absoluta millorar els serveis i la infraestructura dels polígons Francolí i Riuclar. Atenció al Consumidor: S'anuncia un canvi de model per a l'OMiC, passant de ser un simple centre de queixes a una oficina d'informació activa sobre els drets dels ciutadans. "Volem que els empresaris considerin que l'Ajuntament està al seu servei, facilitant la seva activitat per poder créixer junts."

2007-07-19 ENVELAT ALTAFULLA + RIUDOMS

L'Ecomuseu de Deltebre: Porta d'entrada al Delta de l'Ebre

L'entrevista amb Imma Juan, responsable d'educació ambiental del Parc Natural del Delta de l'Ebre, destaca la importància de l'Ecomuseu de Deltebre com a punt de partida essencial per a qualsevol visitant. Aquest centre no només ofereix informació logística, sinó que actua com una reproducció en viu dels diversos ambients que conformen el territori. Punts clau de la visita Simbiosi entre home i natura: L'Ecomuseu explica com l'activitat humana ha transformat el paisatge sense perdre la riquesa natural, posant èmfasi en els sistemes agrícoles, la fauna i la flora. Desmitificant el Delta: Molts visitants arriben amb la idea que el Delta és un parc temàtic tancat; el centre ajuda a entendre que és un espai obert, complex i amb ecosistemes litorals i llaconars únics. El fenomen del Birdwatching: S'observa un interès creixent, especialment per part del públic estranger (com el britànic), en l'observació d'ocells gràcies a la gran diversitat d'espècies de riu, platja i llacuna. Equipaments i Horaris L'oferta informativa es complementa amb la Casa de Fusta, situada al marge dret del riu. Els horaris d'estiu per a l'Ecomuseu són: - Matins: De 10:00h a 14:00h. - Tardes: De 15:00h a 19:00h (dissabtes fins a les 19:00h i diumenges tarda tancat). "L'Ecomuseu és una petita reproducció en viu i en petit del que podien ser els diferents ambients i zones d'interès del Delta."

Simulació del Parlament: Aprenentatge, Política i Futur

Una Experiència Formativa al Parlament de Catalunya El professor de Dret Constitucional, Jordi Haria, juntament amb els estudiants Aina Carot i Daniel Rodríguez, comparteixen els detalls de la tercera edició del Simulacre del Parlament Universitari. Aquesta activitat no només ensenya el funcionament tècnic de la institució, sinó que fomenta el civisme i la convivència entre joves de diverses procedències. El Rol dels Estudiants i la Dinàmica del Joc • Els participants assumeixen rols de parlamentaris, consellers i membres del govern. • S'utilitzen colors (blau, vermell, groc, etc.) per simular els partits reals i evitar personalismes directes. • Molts estudiants accepten el repte de defensar ideologies contràries a la seva per millorar la seva capacitat d'argumentació. Temes de Debat i Aplicació de la Llei Durant la setmana, es van treballar dos blocs principals de gran rellevància política: 1. Seguiment de l'Estatut: Control de l'activitat del govern en el desplegament de competències com aeroports i rodalies. 2. Reforma de la Llei Electoral: Una comissió legislativa per elaborar un nou projecte de llei. "Aquesta experiència té un element d'educació cívica que probablement sigui el més interessant de tot." La Realitat vs. La Simulació L'episodi destaca com els estudiants descobreixen que la feina parlamentària va molt més enllà de les sessions plenàries, implicant hores de negociacions als despatxos i reunions de comissió que sovint no apareixen als mitjans. Reptes de la Política Actual • L'impacte dels mitjans: La necessitat de generar titulars ràpids ha modificat el perfil del polític, prioritzant el bon comunicador sobre el gran orador. • L'abstencionisme: Els joves han pogut parlar amb polítics reals sobre la preocupació pel distanciament de la societat. • Endogàmia política: El risc que els representants perdin el contacte amb la realitat ciutadana degut a les dinàmiques internes dels partits.

La Festa del Cava de Prades: Tradició i 5.000 Ampolles

Una cita multitudinària al Baix Camp La Festa del Cava de Prades s'ha consolidat com un dels esdeveniments més emblemàtics de l'estiu a les comarques de Tarragona. Cada tercer dissabte de juliol, entre 3.000 i 4.000 persones es reuneixen a la plaça de la vila per presenciar un fenomen gairebé màgic: el moment en què la famosa font del poble deixa de rajar aigua per oferir cava de forma ininterrompuda. Organització i funcionament de la font Tal com explica la responsable de la comissió de festes, Ima Saúl, la logística de l'esdeveniment és complexa però efectiva: Logística tècnica: Es tanca el subministrament d'aigua de la font i s'instal·la un sistema de canonades des del terrat de l'Ajuntament. Equip humà: Un grup de voluntaris dalt del terrat s'encarrega d'obrir i buidar les ampolles a les canaleres. Abastiment: Per a l'edició d'enguany s'han preparat 5.000 ampolles de cava procedents de Blancafort (Conca de Barberà). Programació i seguretat La festa no només se centra en la beguda, sinó que és una celebració intergeneracional que inclou: Música en directe: Dues orquestres amenitzen la vetllada des de les 12 de la nit fins a les 6 del matí. Seguretat i salut: Hi ha un dispositiu actiu amb metges, infermeres, ambulàncies i seguretat privada. Allotjament: Es recomana fer ús de les opcions locals (càmping, fondes o zones d'acampada habilitades) per evitar la conducció sota els efectes de l'alcohol. "Ens puja gent molt sana; beuen, però no fan desgràcies ni xafen coses." L'èxit de la festa recau en la col·laboració desinteressada dels veïns, des del jovent que treballa a les barres fins als jubilats que ajuden en les tasques de neteja l'endemà.

Projectes i reptes del nou regidor d'esports a Tarragona

En aquesta entrevista, José Cosano, el nou regidor d'esports de l'Ajuntament de Tarragona, repassa la seva gestió després d'un mes en el càrrec. El regidor detalla la situació crítica de diversos equipaments i exposa el seu full de ruta per a la legislatura. Equipaments en situació crítica Piscina del Serrallo: Cosano explica que l'obertura s'ha desplaçat per una situació d'il·legalitat absoluta en els convenis de gestió heretats. Cal refer tota la tramitació administrativa i assegurar les llicències abans d'obrir. Vòlei Sant Pere i Sant Pau: Es descarta la reforma del pavelló actual per falta d'espai normatiu i s'anuncia la construcció d'un nou pavelló amb el suport de la Generalitat. Pavelló de Ponent (ADT): S'estan executant millores a càrrec de l'ajuntament per garantir l'inici de la competició. Estratègia i Model Esportiu Mapa d'equipaments: S'està enllestint un catàleg complet d'instal·lacions que inclourà convenis amb centres educatius per maximitzar l'ús de les pistes. Jocs Mediterranis 2017: L'objectiu és impulsar la candidatura per aconseguir un gran Palau d'Esports de referència. Gestió pública: El regidor aposta per recuperar la gestió de les instal·lacions per a l'ajuntament i unificar preus: "Aquella idea de donar-li les instal·lacions esportives a una empresa a través d'un concurs s'ha acabat; les anem a recuperar totes cap a l'Ajuntament." Subvencions i Patrocinis Es crearà una Agència de Mecenatge per captar fons privats per a l'esport d'elit, mentre que l'ajuntament focalitzarà els seus recursos directes en l'esport base. La regidoria assumeix totes les competències d'esdeveniments que abans depenien de Relacions Ciutadanes, com els patrocinis d'esportistes i exposicions tecnològiques.

Veïns de Torreforta creen una coordinadora pel POUM

Conflicte urbanístic i resposta veïnal Els veïns de Torreforta i altres zones de Tarragona s'han unit per crear una coordinadora d'afectats per les expropiacions previstes en el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de tenir una veu única i forta davant l'Ajuntament després que molts propietaris es trobessin amb la sorpresa que les seves cases podrien anar a terra. El procés d'al·legacions i la defensa legal L'advocada Marta Montserrat, que representa la majoria de veïns, destaca la importància d'aquest front comú: S'han presentat centenars d'al·legacions individuals per tractar cada cas particular. L'Ajuntament ha d'estudiar ara les alternatives viables i escollir la més racional i coherent. S'espera que durant els mesos d'octubre i novembre hi hagi un nou període d'informació pública per esmenar la manca de transparència inicial. Impacte emocional i social Els testimonis de Javier Rojano i Jesús Maganya reflecteixen un sentiment d'angoixa i incertesa profunda entre els residents del carrer Francolí i voltants: "El primer que penses és que et quedes sense casa teva." Els punts clau de la seva preocupació inclouen: - Manca de comunicació: Molts veïns es van assabentar del pla per casualitat en demanar permisos de reforma. - Perfil dels afectats: Un 70% són gent gran i jubilats que veuen perillar el treball de tota la seva vida. - Pèrdua de valor: El fet que el pla estigui vigent impossibilita fer reformes i devalua els immobles. Expectatives de futur La coordinadora ja ha nomenat representants per zona i mantindrà reunions periòdiques amb el consistori. Tot i que els representants municipals actuals han mostrat predisposició al consens, els veïns mantenen la guàrdia alta fins que les modificacions siguin definitives i estiguin aprovades per la Generalitat.

L'OBC i el Festival d'Estiu: Tradició i Avantguarda

L'OBC al Festival d'Estiu de Tarragona En aquesta conversa amb Joan Oller, director del Consorci de l'Auditori i l'OBC, s'analitza la consolidació del concert de l'orquestra al Camp de Mart com una cita ineludible. L'estratègia de programació és clara: combinar el gran repertori clàssic amb l'estrena de l'obra guanyadora del Concurs Internacional de Composició Ciutat de Tarragona. Músiques Contemporànies i el seu Públic Oller reflexiona sobre la dificultat d'introduir noves sonoritats al gran públic i destaca diversos punts clau: Pluralitat estilística: És millor parlar de músiques contemporànies en plural, ja que no responen a una única escola i són molt variades. El repte de l'acceptació: El trencament de la tonalitat ha creat un "divorci" amb part del públic, que encara té pendent assimilar el segle XX abans d'entendre el XXI. L'aposta pel futur: És deure de l'orquestra arriscar-se amb estrenes per garantir que la música segueixi viva en el futur. "Si no hi ha mai risc, ens quedarem sempre a repetir el mateix repertori i això serà un molt feble favor a la música." El Programa: José Luis Campana i Tchaikovsky El concert d'aquest any presenta l'estrena de l'obra per a piano amplificat i orquestra de l'argentí José Luis Campana, un exemple d'experimentació tecnològica. Per compensar el risc, la segona part ofereix la Cinquena Simfonia de Tchaikovsky, una peça emocional i popular que atreu tot tipus d'oients. Finalment, es destaca la figura del jove director François-Xavier Roth, un talent emergent molt valorat pels músics de l'OBC per la seva capacitat de connectar ambdós mons musicals.

Festival d'Estiu de Tarragona: Música i Art

Panorama del Festival d'Estiu de Tarragona L'episodi d'avui repassa la quarta setmana d'un festival que destaca per la seva intensitat i varietat, des del teatre de Comediants fins a la música cubana dels Valdés. Roger Mas: Mística i Tradició Es reflexiona sobre el recent concert de Roger Mas al pla de la Seu, destacant el seu currículum malgrat la seva joventut: • Ha estat un dels líders de la renovació de la cançó catalana. • El seu espectacle de cançons telúriques recupera el folclore des de ritmes contemporanis. • Inclou elements singulars com els gojos de la Mare de Déu de Solsona o el Ball de l'Àliga de la Patum, sota un ambient místic i transcendent. Arts Escèniques: Comediants i Tarantel·les El programa analitza l'obra El Gran Secret de Comediants, posant èmfasi en: • L'escenografia innovadora: una plataforma inclinada formada per quadrats mòbils que actua com una "capsa màgica". • La temàtica amorosa: un repàs didàctic i desenfadat per la història del teatre. • Les opinions del públic, que oscil·len entre la fascinació visual i certes reticències cap a la "moralina" final. D'altra banda, s'anuncia l'arribada d'un grup de quatre dones italianes que portaran l'energia de les tarantel·les i la música del sud d'Itàlia al festival. Estrena Mundial amb l'OBC Es conversa amb Joan Ullé (director de l'OBC) i el compositor José Luis Campana sobre el 14è Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona: • L'estrena de l'obra D'un diari sonor per a piano i orquestra. • La peça està inspirada en un viatger imaginari que recorre l'Àfrica, la Xina i l'Argentina, traduint sonoritats d'instruments tradicionals al piano acústic. • El debat sobre la música contemporània: la necessitat d'educar l'oïda del públic sense oblidar el gran repertori clàssic (com la 5a de Tchaikovsky). La Saga Valdés: Jazz i Emoció El plat fort de la setmana és l'actuació de Chucho i Bebo Valdés. En una entrevista amb Chucho, es destaca: • La connexió familiar dalt l'escenari (pare, fill i germana). • El repertori basat en el disc Calle 54 de Fernando Trueba. • La trajectòria del gran Bebo Valdés, des dels seus inicis a l'orquestra del Tropicana als anys 50. "El piano és el diari íntim on el viatger reprodueix tot el que ha escoltat pel món."