Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

733-744 de 1332
  • 3h 4min

    Festa Major de Santa Tecla: Ofici i Seguici Popular

    Celebració de la Solemnitat de Santa Tecla a Tarragona L'episodi recull la retransmissió íntegra dels actes centrals de la Festa Major de Santa Tecla, combinant la solemnitat religiosa de la Catedral amb el dinamisme del folklore als carrers. El contingut se divideix entre l'Eucaristia solemne i la posterior tanda de lluïment del seguici. L'Ofici i la Relíquia Sentit de la festa: Didac Bertran i Lluís Maria Monconill expliquen que l'Ofici és el "nucli" de la celebració, centrat en la figura de la santa verge i màrtir. Liturga musical: Destaca la participació del cor de la Catedral, l'orgue i la intervenció de la soprano Marta Mateu. S'interpreten peces com el Glòria de mossèn Miquel Barberà i el Laudate Dominum de Mozart. L'homilia: L'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, repassa la vida de Santa Tecla, destacant la seva conversió a través de Sant Pau i el seu martiri. Fa una crida a la "primacia de Déu" en la societat actual. Els Misteris i la Història de la Santa "Tecla i Tarragona es compenetren, pràcticament es casen; ella dona el sentit a totes les festes." Es discuteix l'origen de la relíquia del braç de Santa Tecla, obtinguda pel rei Jaume II, i la seva importància arqueològica i devocional tant a l'Occident com a l'Orient (on és anomenada isapóstolos). Seguici Popular i Tanda de Lluïment La segona part del podcast es trasllada a una Plaça de la Font plena de gom a gom per veure les actuacions dels elements festius: • Bèsties: L'Àliga (majestuosa i imperial), la Molassa (juganera) i la Cocafera (repartint caramels). • Balls: El Ball de Bastons, el de Gitanes (amb el seu caire burlesc), el de Valencians (precursor dels castells) i el dels Set Pecats Capitals. • Sàtira i Diables: Els versots dels diables aporten la nota crítica de la jornada, amb referències àcides a la política local, problemes d'infraestructures (com el pàrquing Jaume I) i l'actualitat social. Preparatius per a la Diada Castellera L'episodi clou amb l'entrada a plaça de les quatre colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) i les previsions dels grans castells de nou que s'intentaran durant la jornada.

  • 56'

    Santa Tecla a Tarragona: Crònica de Festes i Previsions

    Crònica de les Festes de Santa Tecla L'episodi d'avui se centra en el seguiment directe de les celebracions de Santa Tecla a Tarragona, destacant l'èxit dels primers actes i la gestió de l'espai públic. Valoració de la Primera Baixada del Seguici En una conversa amb Pitu Rovira, es valora positivament la primera sortida del seguici: • L'afluència de públic va ser la correcta, però amb una distribució més esponjada que altres anys. • Es destaca la bona convivència, malgrat el temor inicial a grups petits que poguessin entorpir l'acte. • L'organització ha funcionat bé en el seu intent de reconduir els fluxos de gent per les places més concorregudes. L'Ofici dels Grallers i la Tradició Ritual Es parla amb Josep Maria Salvador, del grup de grallers Els Bordons, sobre la duresa i la seqüència ritual de les seves actuacions: • La Cercavila del dia 22 és un dels moments més exigents, amb més de tres hores de recorregut. • La tècnica per tocar la gralla implica una gran pressió als llavis, que es protegeixen forrant les dents amb el llavi mateix. • El tòpic de la Chartreuse (beguda típica) té una base pràctica: ajuda a mullar el llavi i recuperar força pel cansament acumulat. L'Amenaça Meteorològica i el Programa de Castells La jornada s'ha vist marcada per un 70-80% de probabilitat de pluja, provocant canvis logístics d'última hora: • L'emissió del programa Toc de Castells s'ha hagut d'adaptar ràpidament a causa de la pluja inesperada a la Plaça Verdaguer. • Hi ha una gran expectació per la Diada Castellera, un dels actes més multitudinaris de la ciutat que l'any passat ja es va veure afectat pel temps. "Quan portes una horeta i mitja o dues, el llavi ja es comença a ressentir i és quan ve l'efecte Chartreuse per recuperar força."

  • 27'

    Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Política

    Crònica Local i Satírica per Santa Tecla L'episodi recull la representació del tradicional Ball de Dames i Vells durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. El text es basa en el recurs de la sàtira política i social, utilitzant personatges arquetípics com les dames, els vells, el mossèn, l'alcalde i les autoritats per criticar l'actualitat del moment. Els Temes Principals • Transició Política Municipal: Un dels eixos centrals és el canvi a l'alcaldia de Tarragona, passant de l'etapa de Joan Miquel Nadal (Convergència) a la de Josep Fèlix Ballesteros (PSC). Es fan bromes constants sobre el llegat de l'anterior alcalde, com el polèmic pàrquing Jaume I o les obres de la Via Augusta. • Crítica a les Institucions: - L'Església és representada a través d'un mossèn que prioritza els diners i la bona vida sobre la moral. - La Monarquia rep crítiques directes, mencionant la família reial i l'escalfament global de manera humorística. - La Guàrdia Civil i l'ordre públic es caricaturitzen mitjançant el personatge del Sargent Blázquez, que utilitza un llenguatge agressiu i expeditiu. Dinàmiques de Parella i Conflictes Socials "No permeteu la tortura que vivim amb la parella." El ball utilitza les discussions entre les dames i els vells per introduir temes com la vasectomia, l'aparició de nous personatges d'altres països (el personatge de Cuba) i la crítica al consumisme exagerat en els centres comercials com El Corte Inglés. Context Polític Català i Estatal Es fa referència directa a personatges de l'època com José Montilla, l'expresident de la Generalitat, i José Luis Rodríguez Zapatero, amb al·lusions a l'Estatut i a la gestió de l'esquerra institucional. L'humor es serveix de la rima clàssica i expressions populars per fer arribar la crítica al públic de la plaça.

  • 16'

    Passabarret i el seu nou circ íntim: Pequeño

    El retorn als orígens de la Companyia Passabarret El David Sancho, representant de la companyia Passabarret, presenta el seu darrer espectacle titulat Pequeño. Després d'anys centrats en la producció i formats itinerants, la companyia torna a l'espectacle estàtic amb una proposta que ha estat un any sencer en procés de creació i experimentació. Un dels elements més destacats d'aquest muntatge és la direcció, que ha anat a càrrec de la reconeguda pallassa Pepa Plana, aportant un nivell d'exigència i qualitat superior al projecte. L'espectacle: Pequeño L'obra gira al voltant de la figura del Sr. Pequeño, el propietari del circ, un personatge descrit com un "petit desgraciadet" que busca l'admiració del públic però que viu en un conflicte constant amb els seus propis artistes. Format: Es realitza dins d'una carpa íntima amb capacitat per a unes 120 persones. Disciplines: Se centra en l'acrobàcia, els malabars i l'humor, defugint de la màgia tradicional. Música: L'espectacle compta amb música en directe sota la direcció d'Albert Calzarà. Risc: Els artistes treballen sense xarxa, reivindicant el circ com l'art del risc real. Una nova filosofia del circ David Sancho defineix la seva feina com a "artesans de l'espectacle". La companyia, amb seu a Valls però formada majoritàriament per tarragonins, aposta per un model de nou circ inspirat en la tradició francesa: "Nosaltres creiem en una filosofia d'espectacle amb guió de principi a fi, on el circ ha deixat de ser una cosa estrictament infantil per ser un llenguatge universal." Dades pràctiques i agenda Aquest format de circ és versàtil gràcies a una carpa autònoma que no requereix perforacions al terra: * Ubicació: Avui a l'Antic Escorxador de Tarragona (Pàrquing de la Pedrera) i demà a la Plaça de la Mitja Lluna. * Horaris: Sessions nocturnes a les 21:00h i a les 23:00h (amb lleugeres variacions segons el dia).

  • 12'

    Evolució humana i el paper de l'IPHES en la societat

    L'Evolució Humana Més Enllà del Cine En aquesta conversa amb Rafael Sospedra, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'analitza com la imatge popular dels nostres avantpassats ha estat sovint distorsionada pels mitjans i el cinema. L'objectiu de la ciència actual és apropar-nos a la realitat quotidiana de la prehistòria. Atapuerca i el Rigor Científic S'esmenten les recents troballes a Atapuerca, com la dent d'un milió d'anys que ha canviat el cronograma de l'evolució a la Península. La ciència es defineix com un procés de construcció i revisió constant: > "En ciència no hi ha res exacte... tot són construccions que cauen i es tornen a fer." Es destaca la col·laboració entre Tarragona i Burgos, on s'ubicarà el futur Museu de l'Evolució Human. Socialització i el Projecte "Evoluciona" L'institut es basa en tres eixos fonamentals: recerca, docència i socialització. Aquest últim és el que impulsa l'activitat a la Rambla de Tarragona: 1. Retorn social: La voluntat de tornar a la societat el coneixement finançat amb fons públics. 2. Eines digitals: El llançament de la web revoluciona.org i materials didàctics digitals. 3. Humanització de l'homínid: Es busca trencar el mite del "troglodita salvatge" per mostrar éssers que estimaven, enterraven els seus morts i tenien tecnologia. Activitats a la Rambla L'activitat proposada convida a nens i adults a dibuixar la seva visió de l'home prehistòric per estudiar els coneixements previs de la població. Aquesta instal·lació lúdica i d'investigació pretén ser itinerant, portant la divulgació científica a espais com centres comercials.

  • 17'

    Preparatius, seguretat i climatologia a Santa Tecla

    Gestió de la Festa Major i reptes logístics En aquesta conversa a Tarragona Ràdio amb Jordi Bertran i Pitu Rovira, s'analitzen diversos aspectes claus de les festes de Santa Tecla, posant l'èmfasi en la seguretat, les tradicions i l'amenaça de pluja. Seguretat i civisme a la Baixada de l'Àliga Un dels temes centrals és la conscienciació per a la Baixada de l'Àliga. Els organitzadors fan una crida al sentit comú i al civisme per garantir que l'acte no es degradi: Control d'accessos: Es realitzaran controls a la Plaça de les Cols per evitar l'entrada de vidre i begudes en format gran (litres). Protecció dels músics: Es denuncia l'actitud d'alguns assistents que llencen líquids dins dels instruments, un fet que obliga a aturar l'actuació. Espais i aforament: Es recomana distribuir-se per zones més àmplies com la Plaça del Fòrum o la Plaça de la Font per evitar aglomeracions perilloses. Presència de nens: S'adverteix que no és un acte adequat per a infants en certs trams estrets del recorregut, tot i que poden gaudir-ne des de les escales de la Catedral. L'amenaça de la pluja i canvis de programació La meteorologia és la principal preocupació per als propers dies, amb previsions de pluja de fins al 70%. Això ha obligat a activar plans de contingència: Trasllats al Moll de Costa: Els concerts de gran format, com el de Saratoga i Gàtaka, es mouen a recintes coberts o més resguardats. La Cercavila i el Palau de Congressos: Si la pluja persisteix, la cercavila de demà es podria convertir en una tanda de lluïment al Palau de Congressos. Debat sobre els escenaris: S'enceta la reflexió sobre la necessitat de cobrir escenaris principals com el de la Plaça de la Font per evitar cancel·lacions en el futur. "No podem posar un vigilant darrere de cada persona, ni necessitem que ningú ens vigili; cal aplicar el sentit comú i el respecte per passar-ho bé." Records i cultura popular L'entrevista també dedica un espai a la nostàlgia, comparant les begudes típiques (Mamadeta vs. l'invent de la Mau Mau) i recordant espectacles clàssics com el de la Banda de l'Empastre o el Teatro Argentino, tot reflexionant sobre com han evolucionat els gustos del públic.

  • 21'

    Entrevista a Alfred Fort, pregoner de Santa Tecla

    Memòria i evolució de la Festa Major de Tarragona L'entrevista amb Alfred Fort, gestor cultural i pregoner de les festes de Santa Tecla, ofereix una mirada retrospectiva sobre com ha canviat la celebració i la ciutat en les darreres dècades. Fort descriu el sentiment d'estar "en un núvol" davant l'encàrrec de fer el pregó, fet que l'ha obligat a rememorar els seus inicis en l'associacionisme local. De la improvisació a la professionalització El diàleg destaca el contrast entre la cultura popular dels anys 70 i 80 i l'actualitat: Els orígens: Fort recorda una època de poca activitat organitzada, on tot s'havia d'inventar. Va participar en la creació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona el 1979 i en la fundació de l'associació de portadors dels Nanos. L'evolució del seguici: Es recorden anècdotes com la participació de nens amb gegants de cartró o l'arribada d'influències de la cultura de masses de l'època (com Los Pajaritos a la Rambla). Gestió cultural: Fort subratlla que en els seus inicis no existia la professió de gestor cultural; ell es va formar directament a través de l'organització de la festa a l'Ajuntament. La festa com a motor social i econòmic L'entrevistat reflexiona sobre la magnitud que ha adquirit la festa: "Al mar no li pots posar cap tipus de frontera; la festa creixerà i evolucionarà, i a menys segur que no anirà." Impacte econòmic: Es destaca que Santa Tecla és avui un aparador polític i un motor econòmic vital per a l'hostaleria tarragonina. El moment preferit: Per a Fort, el moment més especial és el migdia del dia de la Mercè a la Plaça de la Font, un espai de retrobament amb ciutadans que només veu un cop l'any. Trajectòria professional al TNC Finalment, es comenta la seva etapa actual com a administrador general del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Fort defineix la institució com un "transatlàntic" de la cultura i defensa un estil de gestió basat en el diàleg i la conciliació, malgrat les servituds i crítiques constants que rep el sector cultural.

  • 22'

    Revisió del POUM i nous projectes urbanístics a Tarragona

    Actualitat sobre el POUM i el futur de Tarragona L'entrevista amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Josep Lluís Navarro, repassa l'estat actual de la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i altres iniciatives clau per a la ciutat de Tarragona. Revisions del POUM i diàleg amb els veïns L'Ajuntament està duent a terme una ronda de reunions amb associacions de veïns per abordar les al·legacions presentades al pla aprovat originalment el 15 de maig. Els punts clau són: Eliminació d'expropiacions: Es busca substituir la figura de l'expropiació per fórmules menys agressives, com el polígon de protecció, especialment en zones sensibles com el Teatre Romà. Compromís de rehabilitació: Els veïns accepten mantenir els seus habitatges a canvi de realitzar millores i rehabilitacions que preservin la singularitat urbana. Calendari previst: Es preveu tenir un esborrany del nou dibuix urbanístic a finals de novembre, amb una aprovació inicial el febrer de 2008 i l'aprovació definitiva a la tardor de 2008. Microurbanisme i mobilitat Navarro destaca la importància del microurbanisme, aquells projectes que afecten directament el dia a dia dels ciutadans: Escales mecàniques de la Part Baixa: Un projecte estratègic per connectar el centre comercial i el mercat amb la zona baixa, millorant la mobilitat de les persones amb dificultats. Dignificació d'espais: Inclou la reforma de la Plaça dels Infants i l'obertura al públic dels jardins del carrer Zamenhof. Cessió de carreteres estatals: L'Ajuntament ha demanat la titularitat de trams de la N-340 i la N-240 (com l'Avinguda Roma o el Passeig de la Independència) per transformar-los en vies realment urbanes amb finançament del Ministeri de Foment. Infraestructures i equipaments L'entrevista també aborda el futur del transport i els equipaments culturals: "El ferrocarril ha d'anar pel nord de la ciutat buscant la multimodalitat i la connectivitat." Camp del Nàstic: Es planteja una coberta per a les quatre grades per igualar les condicions de tots els espectadors. Teatre Tarragona: Les obres han patit retards per problemes en els fonaments dels edificis adjacents, però es reprendran un cop aprovat el projecte de reforma.

  • 15'

    Sergi Brú assumeix la presidència del Club Basqueta Tarragona

    Nova etapa al Club Basqueta Tarragona (CBT) El passat dijous es va oficialitzar el nomenament de Sergi Brú com a nou president del Club Basqueta Tarragona. Com a únic candidat, Brú encapçala una junta directiva que busca un canvi de model per garantir la sostenibilitat del club i recuperar la il·lusió dels aficionats després del recent descens de categoria. Objectius estratègics i canvi de model La nova directiva planteja una línia clara de treball basada en la professionalització i el pragmatisme: Consolidació econòmica: S'ha refinançat el deute per transformar-lo en una limitació gestionable i no en un obstacle diari. Noves oficines: El club obrirà un local a peu de carrer (prop de l'estació de busos) per apropar-se a la ciutat i ser més visible. Formació d'entrenadors: S'ha creat la figura del coordinador d'entrenadors per millorar la qualitat formativa de la base. Campaña de socis: L'objectiu és arribar als 1.200 socis aquesta temporada. Relació amb el bàsquet local i unificació Brú reconeix que Tarragona és una plaça ideal per al bàsquet d'elit, però alerta sobre la fragmentació actual: "Mentre no hi hagi realment aquest impuls de gent que està al darrere i que té ganes de fer això, la unificació es queda en una il·lusió." Sobre una possible fusió amb l'ADT (Associació de Basquetbol de Torreforta), el president afirma que, tot i que es va proposar obertament sense èxit immediat, segueix sent un objectiu a mitjà termini per poder aspirar a categories com l'ACB o la LEB. Inici de la temporada esportiva Malgrat el context de descens, el club aposta per la confiança en la plantilla actual i l'entrenador. L'objectiu prioritari no és l'ascens immediat, sinó jugar com un equip solidari i tornar a il·lusionar els tarragonins des del pavelló del Serrallo.

  • 5'

    Entrevista a Carles Belda i el conjunt Bada-Badoc

    Entrevista a Carles Belda sobre el projecte Bada-Badoc L'entrevistador connecta per via telefònica amb el músic i acordionista Carles Belda, integrant del conjunt Bada-Badoc, que es dirigeix en tren cap a Tarragona per actuar a les festes de Santa Tecla. Filosofia Musical: Fidelitat a la Infidelitat Amb una trajectòria rica i variada, Belda explica la seva necessitat de canvi constant i el gust per l'experimentació en diferents gèneres: Es defineixen com a "fidels a la infidelitat", explicant que el seu interès per la música i la humanitat els porta a tocar gèneres tan diversos com el rockabilly o peces més clàssiques. Es defineixen de forma irònica com a grup paràsit, ja que el seu repertori es basa exclusivament en versions de grans clàssics de la música catalana. Estils i Repertori La proposta de Bada-Badoc transforma cançons nostrades en ritmes principalment caribenys i ballables: Utilitzen gèneres com el ska, el reggae, el rocksteady, la rumba i, recentment, la cúmbia. Adapten temes de grups i autors tan variats com Sopa de Cabra (amb el mític tema Empordà), La Trinca, Jaume Arnella o cançons populars com La vall del riu vermell. Concert de la Beguda Convidada Aquesta nit actuaran a la plaça del Rei de Tarragona (Espai Sabina) en el marc de la presentació de la beguda convidada d'aquest any, el Mau-mau de la Patum de Berga. "No ens caldrà la beguda per animar-nos amb la música." L'entrevistador també destaca la faceta de Belda dins la música tradicional, el seu domini de l'acordió i la seva vinculació amb el País Basc col·laborant amb artistes com Fermín Muguruza.

  • 8'

    La Tecla Tapa: Gastronomía y Carnaval en Tarragona

    La Tecla Tapa: El punt d'avituallament de la Festa Major L'entrevista amb Dani Mayandia, secretari de la Comparsa 1045, ens apropa a la sisena edició de la Tecla Tapa. Aquesta iniciativa gastronòmica, situada a la carpa de l'Ajuntament de Tarragona, reuneix 12 comparses de Carnaval que ofereixen una gran varietat de productes per recuperar energies durant les festes. Una iniciativa amb doble benefici Intervé com un espai essencial de intendència per als ciutadans i, alhora, serveix com a motor econòmic per a les entitats festives: Suport al Carnaval: Els beneficis recaptats es destinen a finançar les carrosses, els vestits, els equips de so i els generadors per a les properes festes de Carnaval. Evolució constant: El projecte ha crescut des del seu inici l'any 2002, passant de 6 comparses durant un sol dia a les 12 comparses i 3 dies de servei actuals. L'oferta gastronòmica: El Menú de la Carpa Cada comparsa ofereix un producte únic i diferenciat. Alguns dels destacats són: Quiamarro: Entrepans de xoriço i llonganissa. Tarraco de Luxe: Patates braves amb salsa especial. Duendes (Hostalets): Botifarra blanca i negra. Som-hi-serem: Entrepà de llom amb salsa riojana. La Unió: Entrepans de calamars a la romana. Comparsa 1045: El seu clàssic Frankfurt de dos pams. Col·lectiu de Dones de Sant Salvador: La tradicional Coca (CO). "No som cuiners, però preparem les coses amb molt de carinyo, gràcia i traça per cuinar tots plegats." Preus i Horaris L'organització ha optat per preus unificats per facilitar la gestió i evitar la competència deslleial: 1. Tapa/Entrepà: 2,50 €. 2. Cervesa i aigua: 1,00 €. 3. Refrescos: 1,50 €. La carpa obre les portes cada dia a les 18:00 hores i es manté operativa fins a la matinada, oferint un servei ràpid, transparent i de proximitat.

  • 19'

    Emoció i tradició en el Retaule de Santa Tecla

    L'essència del Retaule de Santa Tecla El programa aborda la festivitat de Santa Tecla a Tarragona, centrant-se en l'emoció que envolta la representació del Retaule, un acte únic que només es pot veure un cop l'any. En Jaume Guasch (coreògraf) i la Mariona Prunera (dansaire veterana de l'Esbart Santa Tecla) expliquen el sentiment col·lectiu que genera aquesta dansa. Els nervis i la preparació La Mariona descriu com es viu el dia del Retaule amb una intensitat incontrolable: * Nervis a flor de pell: Malgrat l'experiència, cada any se senten com si fos el primer cop. * Rigorós directe: No hi ha marge d'error en una representació carregada de misticisme i solemnitat. * Clímax emocional: En acabar, la descàrrega de tensió es manifesta en abraçades i llàgrimes entre els dansaires. El relleu generacional i la tradició Un dels punts forts és la continuïtat del projecte: * Coexisteixen dansaires veterans i noves generacions de 13 o 14 anys. * Es produeix el fenomen de pares i fills ballant junts, un fet que omple d'orgull la institució. * > "És un honor i és un privilegi... jo estic fent el retaule i tu no el podràs fer mai." Reptes i futurs projectes En Jaume destaca la complexitat de mantenir el nivell malgrat les dificultats externes: * Obres a la Catedral: Enguany la representació conviu amb bastides i malles de protecció, tot i que confien que la força del ball superi la manca d'estètica de l'entorn. * Nit de Dansa: Demà al Teatre Metropol tindrà lloc l'espectacle Aires de l'Esbart Manresà, apostant per la nova creació. * Centenari de Joaquim Serra: Al novembre s'estrenarà Els colors d'en Serra, un homenatge al compositor amb música en directe i la participació del Cor Ciutat de Tarragona.