Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

757-768 de 1332
  • 19'

    Neteja i Sostenibilitat a Tarragona: Gestió de Residus i Agenda 21

    Gestió de la Neteja durant les Festes de Santa Tecla L'Ajuntament de Tarragona destaca l'èxit de la coordinació entre el servei de festes i la neteja per mantenir la ciutat en condicions durant les celebracions. La regidora Carme Crespo subratlla que la planificació ha permès actuar immediatament després de cada acte per evitar l'acumulació de brossa. "Com més brutícia veiem, les persones més tendim a embrutar; que estigui net després de l'activitat ha estat primordial." Calendari i Reptes dels Contenidors Soterrats Es preveu que a finals d'octubre estiguin operatives totes les illes de contenidors soterrats restants. Els principals retards s'han degut a: * Troballes arqueològiques i manca de plànols del subsol. * Interferències amb canonades de gas, línies d'alta tensió i electricitat. * Tràmits administratius complexos a Madrid i Brussel·les per canviar ubicacions. L'Ajuntament busca finançament dels Fons FEDER (un 80% de la inversió) per instal·lar 100 noves illes en el futur i cobrir tota la ciutat en un termini de 4 anys. Nova Campanya de Civisme i Reciclatge Durant l'octubre es llançarà la campanya "Tarragona neta, polida i endreçada", que inclourà informadors a peu de carrer per fomentar la recollida selectiva. Els objectius són: 1. Estalvi econòmic: Reduir els costos d'incineració de residus mal separats. 2. Preservació ambiental: Combatre el canvi climàtic mitjançant la reducció de CO2. Futur del Contracte de Neteja i l'Agenda 21 La regidora planteja reformular el contracte amb l'empresa de neteja (Foment) per a l'any 2008, amb la intenció de prioritzar la neteja nocturna i l'adquisició de maquinària específica per a voreres. D'altra banda, s'ha posat en marxa la web de l'Agenda 21, un pla estratègic per al desenvolupament sostenible de la ciutat. Aquest instrument influirà directament en el nou POUM i en la planificació urbanística i econòmica de Tarragona fins al 2018.

  • 17'

    Tarracó Patina: L'impuls del patinatge urbà a Tarragona

    El moviment urbà de Tarracó Patina En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'explora l'activitat de l'entitat Tarracó Patina, una associació que ha transformat la ciutat en un espai apte per al patinatge. Amb més de 50 socis, el grup destaca per la seva organització i la seva voluntat de convertir els patins en un transport alternatiu i sostenible. La Ruta Fosforita i la seguretat L'activitat estrella és la Ruta Fosforita, que té lloc cada dimarts a la nit. Els punts clau d'aquesta activitat són: Nivells adaptats: El primer dimarts de mes es reserva per a novells, mentre que la resta de setmanes el nivell tècnic augmenta per afrontar les pujades i baixades de l'orografia tarragonina. Seguretat estricta: L'ús de l'armilla reflectant és obligatori. A més, s'ha creat la figura dels stoppers, patinadors experts que controlen el trànsit i protegeixen el grup. Ruta tipus: Inclou espais com el Fortí, la Rambla o el Serrallo, finalitzant habitualment amb una activitat social anomenada Roller Birra. Formació i reivindicacions L'entitat no només fa rutes, sinó que se centra en la pedagogia i la millora de la ciutat: Classes d'iniciació: Es realitzen els dissabtes a l'Escollera del Port, un espai ideal pel seu paviment llis i l'absència de cotxes. Carrils Verds: Reivindiquen una xarxa de vies no motoritzades que connecti els barris (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, etc.) amb el centre, evitant les zones de vianants més massificades. Projecció internacional: Membres de l'associació participen en esdeveniments massius com les 24 hores de Le Mans de patinatge o la Marató de Berlín. "Nosaltres pretenem ser un transport alternatiu per les ciutats; que la gent es pugui moure amb civisme i coneixement." Per a més informació, l'entitat remet a la seva pàgina web oficial como a centre neuràlgic de comunicació.

  • 9'

    Franca Masu: La veu de l'Alguer a les festes de Santa Tecla

    Franca Masu i la màgia de l'Alguer a Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, la ciutat de Tarragona ofereix espais de recolliment i música singular a la Plaça del Rei. Aquesta entrevista ens presenta Franca Masu, una de les veus més representatives de l'Alguer, que actua a la ciutat per presentar el seu treball Aquamare. L'evolució artística: del Jazz al Català Franca Masu explica com la seva trajectòria va fer un gir decisiu a finals dels anys 90. Tot i provindre del món del jazz en anglès, l'artista va descobrir una nova identitat a través de la seva llengua materna: Descobriment lingüístic: L'any 1996, després d'assistir a un concert de Maria del Mar Bonet l'Alguer, va quedar meravellada amb les possibilitats musicals del català. Recerca del léxic: L'artista ha treballat per refinar la parla algheresa, sovint limitada a l'àmbit quotidià o de mercat, per convertir-la en una eina d'expressió artística refinada. Simbiosi musical: El seu estil és una barreja natural —no forçada— de jazz, fado, sonoritats napolitanes i mediterrànies. Identitat i territori L'entrevista aprofundeix en el significat de ser una artista d'una "illa dins d'una altra illa". L'Alguer representa una singularitat lingüística catalana envoltada de territori sard i domini de l'italià. "He deixat de banda l'anglès per trobar la meva identitat, la meva història i, sobretot, una possibilitat nova d'expressar-me artísticament." El projecte Aquamare i el concert a Tarragona El concert a la Plaça del Rei es basa principalment en el disc Aquamare, però Masu promet sorpreses amb temes inèdits. El seu treball és una celebració de: La Mediterrània com a nexe d'unió entre cultures. La mar com a font d'inspiració constant del seu país. La naturalitat i sinceritat en la interpretació emocional.

  • 16'

    La narració oral de la llegenda de Santa Tecla a les escoles

    Narració i tradició oral a les festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, la narradora Jordina Biosca visita diverses escoles de la ciutat per transmetre la llegenda de la patrona a través de la paraula. L'entrevista explora com la tradició oral manté viva la història cultural, adaptant relats antics que originalment tenien una funció edificant i moralitzadora a un públic infantil contemporani. La figura de Santa Tecla: Entre el martiri i la llegenda El relat se centra en la vida de la santa, destacant punts clau de la seva biografia mítica: Origen i influència: Provinent de Pèrsia, Tecla esdevé una figura més mediàtica i popular que el mateix Sant Pau, a qui va seguir als 15 anys. Els martiris: Es narren episodis de gran duresa (com la foguera o les feres), que malgrat el seu contingut original de "sang i fetge", captiven l'atenció dels nens per la seva naturalesa èpica i fictícia. La resolució dels finals: Es discuteixen les diferents versions del final de la santa, especialment la de la balma, on Tecla desapareix dins la roca deixant només el seu braç a l'exterior. Evolució del relat: De la vida de sants a la ficció moderna L'entrevista reflexiona sobre com la societat actual, tot i ser laica, no renuncia a aquestes històries que formen part del seu teixit cultural. Es comenta la tendència moderna a adulcorar els contes clàssics (especialment a través de la influència de Disney), en contrast amb la cruesa de les versions originals dels germans Grimm o les hagiografies medievals. "Les històries hi són i culturalment ens pertanyen; es pot creure o no creure, però la història està aquí i no ha de ser necessàriament dogmàtica." L'impacte en el públic infantil Jordina Biosca destaca la receptivitat dels alumnes, que mostren una gran curiositat per aspectes com la relació de la santa amb la seva mare (qui la va denunciar) o els elements màgics de la cova. L'experiència demostra que la narració oral segueix sent una eina poderosa per connectar generacions i mantenir viva la identitat local.

  • 12'

    Duel de Malabars: Catalunya contra Argentina a Tarragona

    Tensions i Humor en la Roda de Premsa Post-Partit L'episodi recull una roda de premsa atípica i plena de sarcasme entre els representants de la selecció catalana i la selecció argentina de malabars, després de la victòria per 4-1 a favor dels catalans. La trobada a la Rambla Nova de Tarragona es caracteritza per una forta rivalitat dialèctica i reptes constants. Punts Clau de la Discussió Resultat Contundent: Es recorda la victòria catalana per 4-1, tot i que els argentins ho titllen de tongo i qüestionen decisions com l'últim penal no xutat. L'Aposta de la Zanahoria: S'ha proposat un repte per al proper partit a la Plaza Friki. El perdedor haurà de presentar-se l'endemà en calçotets i amb una pastanaga. Crítiques a l'Estètica: Els representants argentins han atacat durament el disseny de la samarreta catalana, qualificant-la de poc estètica i "cutre". Espectacle de Malabars en Directe Durant l'emissió a Tarragona Ràdio, el malabarista Boni ha realitzat una exhibició mentre rebia les burles i comentaris irònics del bàndol argentí: "A l'Argentina, als semàfors, els xavals ho fan millor que tu i no cobren el que cobres tu." La sessió ha finalitzat amb una invitació al públic per al proper enfrontament i una crida a la participació en la següent roda de premsa de l'entrenament.

  • 12'

    La dansa al carrer a les festes de Santa Tecla

    La Dansa Contemporània conquereix Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio entrevista la Maribel i la Maia, impulsores del Taller de Dansa Màrmara, per parlar sobre la programació de dansa al carrer. Aquesta iniciativa, ja consolidada a la ciutat, busca apropar l'art del moviment a tota la ciutadania, trencant les barreres dels escenaris convencionals. Programació i Estils L'edició d'enguany destaca per l'aposta pels duets, amb tres companyies que exploren el llenguatge corporal des de perspectives molt diverses: Fernando Hurtado i Eva Martoveu: Presenten Un gramo de locura, una peça nascuda de la investigació psicològica i la bogeria compartida. Marion Spalberg i l'Anna (Breaking Glass): Ofereixen Diable, una proposta més fresca i juvenil que barreja jazz i contemporani. Taller de Dansa Màrmara: Les mateixes organitzadores tornen a l'escenari amb No me quité pa, un muntatge íntim sobre l'amor i el pas del temps. L'Art com a expressió personal Les convidades reflexionen sobre la naturalesa de la dansa contemporània: "Es balla el que es respira." Subratllen que la dansa és tan personal com la música o el cinema; no es tracta de si el gènere agrada o no, sinó de connectar amb l'estil o el missatge de cada creador. A més, destaquen l'obertura de la seva escola a la gent gran, defensant que mai és tard per començar a ballar i investigar el propi moviment corporal.

  • 17'

    Mirades internacionals de Santa Tecla: Tania i Guadalupe

    La fotografia com a eina de descoberta festiva En aquesta conversa, el reconegut fotògraf tarragoní Pep Escoda presenta dues mirades internacionals sobre les festes de Santa Tecla. El projecte consisteix a convidar fotògrafs estrangers perquè capturin l'essència de la festa des d'una perspectiva verge i externa, enriquint així el patrimoni visual de la ciutat. L'exposició de Tania Mercadella La fotògrafa italiana Tania Mercadella presenta la seva col·lecció "Les mans de Santa Tecla" al pati del Rei Jaume I. Els punts clau de la seva obra són: El simbolisme del treball: Se centra en les mans com a motor de l'esforç i l'amor que hi ha darrere de l'organització de la festa. Expressivitat mediterrània: Destaca com les mans transmeten emocions i conceptes sense necessitat de paraules. Detalls desapercebuts: Captura des de mans de castellers fent pinya fins a persones tapant-se les orelles pel soroll dels trons. "Més enllà de la festa, hi ha moltíssima feina i el símbol de la creació són les mans." El repte de Guadalupe de la Riva L'argentina Guadalupe, formada en filosofia, agafa el relleu amb una estratègia que barreja: Documentació teòrica: Ha estudiat la història de Santa Tecla per entendre el que fotografia. Espontaneïtat: Deixa marge a la sorpresa per no caure en estereotips i captar el sentiment real del moment. Impacte emocional: Ha quedat impressionada pel risc dels castells i el treball en equip que representen. L'experiència compartida i el futur del projecte Els tres fotògrafs coincideixen en la dificultat de treballar enmig de les multituds de Tarragona. Pep Escoda agraeix la visió dels convidats, ja que ajuden a veure l'evolució de la festa. De cara al futur, s'anuncia que el proper convidat podria ser un fotògraf llatinoamericà resident a Nova York, mantenint la diversitat de mirades.

  • 20'

    Mario Rigau i la Candidatura de Tarragona 2017

    Entrevista a Mario Rigau sobre els Jocs del Mediterrani El secretari general de la UGT a Tarragona, Mario Rigau, assumeix el nou repte de ser el comissionat per coordinar la candidatura de la ciutat per als Jocs del Mediterrani de l'any 2017. Motivacions i funcions del càrrec Rigau explica que accepta aquest càrrec per un sentiment de gratitud cap a la ciutat que l'ha acollit durant els darrers 10 anys. La seva funció principal no serà estrictament tècnica, sinó d'harmonització del projecte global i generació de consens entre les institucions, el teixit social i el món esportiu. "És una forma de retornar a aquesta ciutat i a aquest territori tot allò que m'ha donat." El referent d'Almeria 2005 Durant l'entrevista, es destaca l'experiència d'Almeria com el model a seguir. Segons Rigau, els Jocs van suposar per a la ciutat andalusa una transformació equivalent a uns Jocs Olímpics, amb un impacte directe en: * L'increment del PIB provincial per sobre de la mitjana. * La creació d'infraestructures esportives d'alt nivell que encara són útils per a la ciutadania. * Un impuls significatiu al sector turístic. Estratègia i calendari El camí és llarg i la designació final es farà a Atenes l'any 2011. Els punts clau de l'estratègia són: 1. Elaborar un pla director inicial amb un gran consens polític i social. 2. Implicar el territori del Camp de Tarragona mitjançant les subseus, exercint un lideratge integrador. 3. Presentar una candidatura potent per desincentivar la competència d'altres ciutats espanyoles. Mario Rigau mantindrà el seu càrrec a la UGT, ja que ambdues tasques són considerades compatibles.

  • 7'

    Santa Tecla a les escoles: la Moxiganga al Col·legi Saavedra

    Projecte educatiu sobre la cultura popular de Tarragona L'episodi narra una jornada del programa Santa Tecla a les Escoles, un projecte que acosta els elements del Seguici Popular als centres educatius per fomentar el coneixement de les tradicions locals des de la infància. La Moxiganga i la seva proposta didàctica Els membres de la Moxiganga de Tarragona expliquen als alumnes de primer i segon de primària els fonaments de la seva entitat: * Representació al·legòrica: Es descriu com una posada en escena de la Passió de Crist mitjançant figures estàtiques. * Metodologia: Utilitzen recursos com un conte infantil i vídeos per fer més entenedora la tradició. * Indumentària: Es menciona el color vi característic dels seus vestits, que té vincles històrics amb els antics regidors de l'ajuntament i el camp de Tarragona. "Volem ensenyar que també hi som, que la gent ens conegui més enllà de les feres de foc." Impacte en els centres educatius Leonor Frank, directora del Col·legi Saavedra, destaca la importància d'integrar la festa dins el currículum escolar per crear un sentiment de pertinença a la ciutat. L'objectiu final és que els infants no només coneguin els elements més mediàtics com el Lleó o l'Àliga, sinó que valorin tota la riquesa dels balls i entitats que formen el seguici. Altres elements a les escoles S'esmenta que aquesta iniciativa és global i afecta diversos col·legis de la ciutat amb diferents protagonistes: * Castells al CEIP Mediterrània. * Ball de Serrallonga al Carme. * El Lleó al Domènec de Guzmán. * La Víbria al Sant Pau Apòstol. * El Drac al Sant Rafel.

  • 8'

    Gastronomia de Santa Tecla: El Chartreuse i el Braç de la Santa

    Tradició i Innovació Gastronòmica a Santa Tecla En aquesta conversa s'exploren les vessants més dolces i creatives de les festes de Tarragona, posant el focus en dos elements centrals: el Chartreuse i el tradicional Braç de Santa Tecla. Creativitat a la Cuina amb Chartreuse Es debat sobre la versatilitat d'aquest licor emblemàtic, anant més enllà de la barreja convencional: * Ús en pastisseria: La possibilitat d'incorporar el Chartreuse en dolços tradicionals com les orelletes o les rosquilles en substitució de l'anís. * L'experimentació salada: Eduard proposa una recepta innovadora de gambes flambeajades amb Chartreuse, saltades amb all i bitxo, destacant que el licor té "cops amagats" quan se sotmet a la calor. * La Mamadeta: Es comenta la curiosa combinació d'àcid (llimona) i dolç (licor) que, tot i no ser ortodoxa en la cocteleria clàssica, ha esdevingut l'èxit de les festes. El Braç de Santa Tecla: Un acte multitudinari El Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona organitza un dels esdeveniments més esperats a la Plaça de la Font: * Xifres rècord: Es preparen unes 4.500 racions gràcies a la col·laboració de 10 pastisseries de la ciutat. * Elaboració: Cada obrador elabora uns 50 braços de nata de mig metre de llarg, seguint la recepta tradicional de biscuit amb una gelatina de maduixa en forma de Tau (la creu de Santa Tecla). * Logística i tiquets: Enguany, per millorar l'organització, caldrà recollir un tiquet previ (disponible a l'Ajuntament o al Diari de Tarragona) per poder gaudir de la degustació gratuïta. "Posem una gelatina de maduixa en forma de tau damunt de cada braç... és un postre de festa i de diumenge." La Ruta Gastronòmica Les festes no només són el braç; es recorda que el ritual festiu tarragoní inclou l'espineta amb caragolins, el gelat i la mamadeta, configurant una experiència completa que es pot trobar tant a les pastisseries com als restaurants de la Part Alta i la Part Baixa.

  • 17'

    La unió del Chartreuse i Fargi per Santa Tecla

    Col·laboració Gastronòmica: El Gelat de les Festes En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, s'ha presentat una col·laboració innovadora entre l'empresa de gelats Fargi i el tradicional licor Chartreuse. Aquesta unió ha donat lloc al denominat gelat de les festes, una proposta que busca maridar el paladar tarragoní amb els ingredients més emblemàtics de la ciutat. Característiques del producte Després d'un procés de tastos i proves, la combinació escollida ha estat: * Base: Gelat de mandarina totalment natural. * Complement: Una salseta de caramel elaborada amb una barreja de Chartreuse groc i verd. * Acabat: Regat amb xocolata negra calenta per crear un contrast tèrmic i de sabor. "A Tarragona, no posar Chartreuse dóna la impressió gastronòmicament que falta un element." Tradició i Expansió Mundial Mariana, responsable de Chartreuse Difusió, destaca que el licor està vivint una gran expansió internacional, arribant a més de 100 països com Austràlia o Nova Zelanda. Malgrat aquesta projecció global, el vincle amb Tarragona segueix sent especialment fort, reflectit en: * El llançament d'una edició limitada de 4.000 ampolles de groc i 600 de verd amb el cartell de les festes. * L'ús del licor en altres productes locals com panellets o torrons. Filosofia de Qualitat Trini Ferrer, de Fargi Tarragona, subratlla que la filosofia de la seva empresa es basa en la utilització de productes naturals, sense colorants ni conservants, un valor que comparteixen amb la destil·leria dels pares cartoixans. El local de la Rambla ofereix un ambient de relax per gaudir d'aquesta recepta, que també es pot encarregar per portar a casa en formats separats per garantir la qualitat del postre.

  • 15'

    Roda de premsa de la Selecció Argentina i Catalana a la Plaça Friqui

    Presentació de l'Esdeveniment a la Plaça Friqui S'ha celebrat a l'estat de les festes de Tarragona Ràdio una roda de premsa inusual que serveix de punt de partida per a la Plaça Friqui. L'acte ha estat marcat per la paròdia i l'humor, simulant una rivalitat esportiva extrema entre les seleccions de Catalunya i Argentina. Intervenció de la Selecció Argentina El combinat argentí, liderat pel carismàtic Chacovaci i acompanyat pel Loco Brusca i Nánico Borno, ha utilitzat una estratègia basada en la provocació verbal i el sarcasme: Han reivindicat les Malvines i han proclamat que la Plaça Friqui serà argentina. Han fet broma sobre el descobriment d'Europa i la seva superioritat en finals mundials. Han respost amb humor a temes polèmics com el cas Maradona i el doping. "Nosaltres juguem quatre finals del món, vell. Catalunya va jugar contra el País Basc una vegada i va perdre." Resposta de la Selecció Catalana Per la seva banda, l'equip català, representat per Boni, Montchupi i Sebas, ha apostat per un missatge basat en la qualitat artística i l'acció per sobre de la paraula: Han agraït la col·laboració de la Federació Espanyola i el president del Nàstic. Han destacat l'avantatge de jugar a casa. En Xupi ha realitzat una demostració tècnica de moviments de risc com a tastet del que es veurà en l'espectacle. Detalls de la Programació L'ambient ha estat descrit pels locutors com un moment de "tensa calma" amb poc aspecte esportiu real però molta càrrega teatral. La cita principal serà a la Plaça Friqui, a partir de les 19:00 h, amb nous encontres i rodes de premsa programats per a l'endemà.