Història i llegendes del culte a Santa Tecla

Les petjades de Santa Tecla a Tarragona En aquesta conversa, Jordi Rovira, representant del Museu d'Història de Tarragona, desgrana la complexa i fascinant història de la patrona de la ciutat. A través de recorreguts pels carrers de la Part Alta i la Catedral, es convida a descobrir detalls sovint ignorats que conformen la identitat tarragonina. Una Santa rebel i visionària Origen i llegenda: Es vincula la santa amb la zona de Turquia/Armènia. Segons la tradició, va ser deixebla de Sant Pau i va destacar per ser una dona rebel i valenta que es va enfrontar a la seva família i al seu promès per defensar la seva fe. La protomàrtir: És considerada una de les primeres dones màrtirs de la cristiandat, un exemple de constància i persistència. El misteri de les relíquies i el braç El culte a la santa a Tarragona té moments curiosos i gairebé de pel·lícula: L'odissea del braç: El 1321 es va organitzar una expedició a Armènia per portar el braç de la Santa. L'intercanvi es va segellar amb regals luxosos, incloent-hi 6.000 formatges de Mallorca, or i teles precioses. Doble braç?: Durant la Guerra del Francès, la relíquia va ser robada. Se'n va aconseguir una de nova d'un convent de Barcelona, però anys després va aparèixer l'original. Actualment, la ciutat en custodia dues. Curiositats i presència internacional "A Tarragona no vam culpar la Santa per l''aigua de Santa Tecla' de 1876; vam ser racionals i ho vam tractar com un fenomen meteorològic." Arquitectura compartida: Existeix una capella barroca a la Catedral de Burgos que és, literalment, el projecte que s'havia de construir a Tarragona però que l'arquebisbe es va emportar en ser traslladat. La 'Tecla' de Parc Central: Investigacions recents han revelat una inscripció del segle V a la necròpolis de Tarragona que parla d'una altra Santa Tecla, d'origen egipci, complicant encara més el trencaclosques històric.

Músiques de canya i tradició a Santa Tecla

La recuperació de la gralla i la música tradicional L'espai se centra en la importància de la festa de Santa Tecla com a motor de la música tradicional catalana. Es destaca l'evolució del sector, que ha passat de ser una pràctica gairebé oblidada a viure un gran ressorgiment gràcies a les aules de música tradicional. • Els convidats, Josep Maria Salvador (dels Bordons) i Lluís Jiménez (dels Bernets), expliquen que la formació acadèmica actual permet una qualitat interpretativa molt superior a la de fa dècades. • Es defineix el concepte de músiques de canya, referint-se específicament als instruments de canya doble com la gralla, la tarota o el sac de gemecs. Repertori i composició actual Tot i l'arrelament històric, la música de gralla no és un element estàtic. Els interlocutors discuteixen la dualitat entre: 1. Recuperació històrica: Rescatar partitures d'autors del segle XIX i principis del XX com Feliu Monné o Francesc Toldrà. 2. Nova creació: La necessitat de compondre noves peces per a balls de nova creació o per adaptar estils moderns com el swing o el jazz a la gralla. "Tocar a les cercaviles és molt acollidor; veus les cares dels nens que miren els gegants i és una satisfacció tremenda." La vida del músic durant la Festa Major Es narra amb detall la duresa i el compromís que implica ser músic de seguici: • Les Matinades: La tradició de llevar-se a les 7 del matí per recórrer els carrers i despertar el veïnat, una activitat molt entranyable en barris petits però que de vegades genera queixes puntuals. • Gestió de la multitud: La dificultat de tocar enmig de riuades de gent, vigilant de no perdre la concentració ni ser colpejat per un element festiu o per les càmeres del públic. • Criteris musicals: La tria de les peces (pasdobles, marxes ràpides o el cèlebre Bequetero) depèn de l'element del seguici que s'acompanyi (gegants, nanos o bèsties).

Presentació de l'Skate Circus al Palau Firal de Tarragona

L'Skate Circus: Un nou certamen per al públic jove Eduard Vicente, responsable del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, presenta l'Skate Circus, una fira innovadora especialitzada en el món de l'skate (esquait) i la cultura urbana. L'esdeveniment neix amb l'objectiu de cobrir un nicho de mercat jove, d'entre 11 i 22 anys, que sovint no trobava espais propis en els certàmens firals convencionals. Una experiència més enllà de l'exhibició comercial La fira s'ha dissenyat perquè els assistents no siguin mers espectadors, sinó que participin activament: * Skatepark professional: Un espai segur on els joves poden portar el seu monopatí i competir. * Cultura urbana integrada: L'esdeveniment fusiona l'esport amb altres pilars de la cultura de carrer com el grafiti (amb tallers en directe), la fotografia dinàmica i la música hip-hop. * Pedagogia urbana: Es pretén conscienciar sobre el respecte a l'espai públic i el mobiliari urbà. La veu dels professionals: Nel Martín L'entrevista compta amb la participació de Nel Martín, patinador professional de Granollers i referent europeu, qui destaca la importància de professionalitzar aquests esports a casa nostra. Martín reivindica: "Necessitem instal·lacions professionals on no et facis mal perquè estan ben construïdes; si tenim bons espais, nosaltres no estarem al carrer fent malbé l'immobiliari." El professional compara la situació a Catalunya amb països com els Estats Units o Suècia, on l'skate està totalment integrat en els centres esportius o, fins i tot, en el sistema educatiu. Detalls de l'esdeveniment i premis Dates estràtegiques: Coincidint amb Santa Tecla (Tarragona), la Misericòrdia (Reus) i la Mercè (Barcelona) per atraure públic de tota l'àrea metropolitana. Competicions: Hi haurà premis en metàl·lic (300 euros per al guanyador) i material tècnic de marques patrocinadores per als millors trucs i classificats. Horaris: Obert d'12:00h a 22:00h de dissabte a dilluns.

L'experiència i els reptes dels grallers a Santa Tecla

La vida quotidiana d'un graller durant les festes L'entrevista a Josep Maria Salvador, membre del grup de grallers Els Bordons, revela la duresa i la passió que s'amaga darrere la música de la Festa Major. El ritme de vida durant aquests dies és frenètic, sovint dormint només 3 o 4 hores per poder complir amb tots els compromisos, des de les cercaviles de nit fins a les matinades. Les Matinades: Tradició i convivència Un dels moments més emotius per als músics són les matinades, especialment en nuclis com Ferran o Monnàs. Tot i l'hora primerenca (les 7 del matí), l'acollida del públic és molt positiva: A Ferran, la mainada espera els músics abans d'anar a l'escola. Tot i tocar repetidament la mateixa melodia, el suport de la gent és el que dóna energia al grup. Cites destacades: > "A vegades hem acabat amb 100 persones darrere nostre a les matinades; això realment anima moltíssim." Adaptació musical i repertori Els Bordons es distingeixen per no limitar-se al repertori antic, sinó per adaptar músiques festives d'orquestra, jazz i swing al so de la gralla. L'objectiu és recuperar la funció històrica dels grallers com a animadors del ball de festa major, fent que el públic reconegui i gaudeixi de les peces. Els reptes de la mobilitat al Seguici Popular Tocar en actes multitudinaris com la Professó o l'entrada de músics comporta dificultats tècniques i logístiques considerables: Concentració: Cal llegir la partitura mentre s'eviten cops del públic o empentes dels elements del seguici (com la Cucafera). Interferències sonores: La proximitat d'altres bandes o grups de percussió pot fer que els músics no se sentin a si mateixos. Protocol: El repertori s'adapta a l'element que s'acompanya (marxes per als gegants, peces alegres per a la Mulassa o balls específics com el del Patatuf).

Pla Sanitari de Tarragona: Infraestructures i Futur

Planificació Estratègica de la Salut a Tarragona El director dels serveis territorials de salut al Camp de Tarragona, Felip Infiesta, detalla el nou full de ruta sanitari per a la ciutat (2007-2015). L'objectiu principal és adaptar els recursos al creixement de la població i millorar l'eficiència del sistema mitjançant la descentralització. Atenció Primària i Nous Equipaments Per descongestionar els centres actuals, es plantegen accions clau en l'atenció primària (CAP): • Desdoblament del CAP Jaume I: Es busca un nou espai a la part baixa (prop del port) per atendre una població que actualment supera els 30.000 habitants, quan el ràtio ideal és de 20.000. • Nou centre a Camp Clar: Un equipament que combinarà les funcions de CAP i de Centre d'Alta Resolució (CAR). • Actuacions a barris: Reformes i millores ja iniciades o previstes a Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i la segregació assistencial de la Canonja. Gestió de les Urgències i Centres d'Alta Resolució (CAR) Un dels problemes crítics és la saturació de les urgències de l'Hospital Joan XXIII. La solució passa per crear tres nodes de filtratge estratègics: Salou: Per absorbir la població de la costa. Camp Clar: Per a la zona de Ponent. Cap Tarraco (Centre): Aprofitant espais diàfans existents prop de l'hospital. "Un 85% de les urgències que es veuen actualment als hospitals es podrien atendre amb molt bona qualitat en centres de proximitat." Atenció Sociosanitària i Dependència El pla també posa el focus en la post-hospitalització i la llei de la dependència: • Projecte Casablanca: Un centre innovador amb 100 places residencials i 30 de centre de dia per a gran dependència (lesions medulars, malalties degeneratives). • Optimització del Francolí: Trasllat de llits de llarga estada a altres zones per alliberar espai per a malalts subaguts i convalescents que surten de centres d'aguts.

La companyia L'Aigua presenta l'espectacle Disco

Revivint l'esperit dels anys 70 i 80 L'entrevista amb la Maite Ullés, directora de la companyia L'Aigua, detalla l'espectacle itinerant Disco, una proposta que transforma els carrers en una autèntica discoteca mòbil. Amb una posada en escena espectacular, el muntatge destaca per la seva fidelitat a l'estètica retro i la qualitat de la seva música. Elements clau del muntatge Escenografia espectacular: L'espectacle es desplaça en una estructura de les dimensions d'un autobús que inclou una bola de miralls gegant, plataformes per als músics i acabats en escai i vellut. Música 100% en directe: Es reinterpreten grans clàssics de grups i artistes com Abba, Donna Summer o Earth, Wind & Fire. Segons Ullés, la qualitat artística d'aquella època encara no ha estat superada. Interacció i estètica: El públic té un paper fonamental. L'elenc utilitza: Plataformes de fins a 20 centímetres per ballar i tocar instruments. Vestuaris plens de lluentons, pestanyes postisses i maquillatges amb purpurina. Pentinats afro i crepats de grans volums. L'esperit de la festa major L'espectacle no és un concert estàtic, sinó una experiència itinerant on els actors i músics caminen i ballen entre la gent. "Ens agradaria que hi hagués molta gent passant-s'ho molt bé... l'energia i la sinergia és total quan el públic entra en la història." L'obra ja ha triomfat en gires per França i Portugal, i ara arriba a la festa de Santa Tecla amb l'objectiu de fer oblidar la quotidianitat a assistents de totes les edats, des de nens fins a gent gran.

I Trofeu d'Orientació Ciutat de Tarragona

L'esport de l'orientació arriba a Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, el Club Montsant organitza la primera edició del Trofeu d'Orientació Ciutat de Tarragona. Aquesta activitat s'estrena amb un gran èxit de convocatòria, assolint el límit de 150 inscrits. L'objectiu és apropar aquesta disciplina, sovint vinculada exclusivament a la muntanya, al gran públic mitjançant un format urbà. Modalitats i característiques de la prova L'esdeveniment d'aquesta nit a la Part Alta de Tarragona destaca per diverses particularitats tècniques: Sprint Urbà i Nocturn: Una modalitat explosiva d'entre 10 i 15 minuts de durada. Format Score: A diferència de les curses lineals, els participants poden visitar els controls en l'ordre que prefereixin, posant a prova la seva estratègia. Mapa tècnic: Elaborat pel cartògraf Eduard Ambizcalla, el mapa inclou detalls precisos com bancs, arbres i desnivells (corbes de nivell). Beneficis de l'orientació Els convidats, Gemma Soler i Eduard Ambizcalla, subratllen que l'orientació és un esport que equilibra el físic i l'intel·lecte: "L'orientació és un 50% córrer i un 50% pensar; cal prendre decisions ràpides sota pressió." Desenvolupa la capacitat de concentració. Fomenta la rapidesa en la presa de decisions. És apte per a totes les edats, des de nens de 10 anys fins a veterans de 75. Agenda de les festes i futur del club L'entrevista també repassa altres actes destacats de la jornada com la Cercavila Petita i concerts de Sisa o Poete in Process. De cara al futur, el Club Montsant continuarà impulsant la Copa Tarragona i organitzarà el Campionat de Catalunya de Relleus al desembre.

Roda de premsa humorística: Selecció Catalana vs. Argentina

Trobada d'Artistes i Esportistes a la Plaça Friki En un context festiu a Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme una roda de premsa atípica entre els membres de les seleccions catalana i argentina d'artistes de carrer. L'acte, marcat per l'humor, la rivalitat sana i la improvisació, ha servit per escalfar els motors de cara a l'espectacle final. Punts clau de la sessió Resultats i polèmiques: Es comenta el partit de la nit anterior, que va quedar interromput per la pluja amb un marcador de 0-1 a favor d'Argentina. Els catalans defensen que va ser un partit ajornat, mentre que els argentins proclamen la seva victòria. Baixes a l'equip català: S'informa amb ironia que el jugador Sebas és a l'hospital Joan XXIII per una suposada entrada dura, tot i que els argentins ho titllen de "deserció". Demostració de malabars: Durant l'emissió s'ha realitzat un duel de malabars en directe, amb llançament de maces i la participació d'una senyora del públic per augmentar la tensió. Una conclusió conciliadora Malgrat els retrets i les bromes sobre les samarretes i l'estil de joc, els protagonistes han recordat que tot forma part de l'espectacle: "Tot plegat és una farsa. Nosaltres som sis col·legues artistes que ens dediquem a l'espectacle i hem vingut a Tarragona a entregar uns somriures a tothom." L'acte ha finalitzat amb una crida a la convivència i a la tolerància, convidant tothom a la gran final a l'antic escorxador.

Exposició Cultura Cultures al Museu Arqueològic

Una mirada global a la condició humana L'entrevista presenta l'exposició Cultura Cultures, una col·laboració inèdita entre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i el Museu de Montserrat. L'objectiu és mostrar que, malgrat les diferències temporals i geogràfiques, l'ésser humà manté les mateixes necessitats i essència. Continguts i peces destacades La mostra aplega objectes de civilitzacions molt diverses, oferint una experiència tant estètica com reflexiva: - Antic Egipte: Destaquen dos sarcòfags antropomorfs policromats de dos germans fills d'un terratinent. - Mesopotàmia i Orient: Figures de divinitats, ceràmica de l'Iran i una escultura de Xiva. - Àsia i Amèrica: Un Buda daurat del segle XIX i urnes funeràries xineses del segle IV a.C. - Cultures aborígens: Objectes que connecten l'home contemporani amb el primitiu. El missatge de la mostra Segons el pare Josep Laplana, l'exposició no és només una col·lecció d'objectes, sinó un missatge sobre l'evolució i el refinament de l'espècie: "L'home és l'home en totes les cultures; cadascú ho fa de la seva manera, i això és el que pretén demostrar aquesta exposició." Activitats i col·laboració futura Francesc Terrats subratlla que aquesta és la primera de diverses col·laboracions, com la futura mostra sobre els gravats de Piranesi. Entre les activitats complementàries destaquen: - Conferència: A càrrec de Josep Corredor Mateus el 16 d'octubre. - Concert singular: Els sons del fang per Ernest Martínez (20 d'octubre), una proposta experimental amb percussió etnològica. - Visites guiades: Gratuïtes tots els diumenges a les 12:00h.

2007-09-19 STAND 01 NENS + LA SALLE

Santa Tecla Petita: L'alegria del seguici infantil a Tarragona

Celebració de la Santa Tecla Petita L'episodi es centra en la cobertura en directe de la Santa Tecla Petita a Tarragona, una rèplica de la Festa Major adaptada als nens i nenes de la ciutat. La connexió es realitza des de la plaça de la Font, on el seguici popular infantil es prepara per a la cercavila. Participants i Elements del Seguici El programa destaca la importància del relleu generacional en les tradicions tarragonines: • El Bou Petit: És la gran novetat de l'any i protagonitza el seu bateig oficial al carrer. • La Momeroteta de Mataró: Ha viatjat des de Mataró per exercir de padrina del Bou Petit en el seu 25è aniversari. • La Cucafera Petita: Un dels elements més populars que reparteix caramels per la boca durant tot el recorregut. • Altres elements: També hi participen la vibrieta, el lleonet, la molasseta i els gegants negritos petits. Entrevistes amb els Protagonistes S'entrevisten diversos nens i nenes que porten aquests elements, reflectint el seu esforç i assajos: "No pesa gaire i és molt fàcil de portar, però el de davant ha d'estar molt atent a les escales." També es recullen testimonis de pares i avis, molts dels quals ja formen part del seguici de grans, subratllant la tradició familiar i l'emoció de veure els més petits continuar la festa. Ambient Musical i Itinerari La festa s'omple de música amb bandes com la Xeranga Tal com Sona de les Terres de l'Ebre i els sons tradicionals de les gralles i els timbals. Les seccions musicals acompanyen balls emblemàtics com el de Bastons, Pastorets, Gitanes i el Patatuc. Altres Anècdotes de les Festes Durant la connexió, apareixen personatges com un actor vestit de Charlie Chaplin que reivindica més espai per als artistes de carrer, i es comenten rumors sobre concerts recents, com el de Fangoria i la suspensió del concert de Pastora per la pluja.

Recerca arqueològica a la Catedral de Tarragona

Investigació del subsol de la Catedral: El Temple d’August L'episodi detalla les recents prospeccions geofísiques realitzades a la nau central de la Catedral de Tarragona. L'objectiu principal d'aquesta recerca és localitzar les restes de l'emblemàtic Temple d'August, un referent històric i simbòlic de l'antiga Tarraco. Metodologia i tecnologia puntera Per evitar intervencions agressives inicials, s'ha aplicat una tecnologia innovadora coordinada pel professor Albert Casas, que inclou: GeoRadar de diverses freqüències per assolir fins a 10 metres de profunditat. Tomografia sísmica per a una reconstrucció tridimensional del subsol. Electromagnetisme per identificar estructures arquitectòniques. Calendari i expectatives futures Els experts Josep Maria Macías (ICAC) i Andreu Muñoz (Arquebisbat) estimen que el processament de dades requerirà entre dos i cinc mesos. Primavera de 2008: Es preveu tenir un model teòric consolidat. Intervencions selectives: Si els resultats són positius, es plantejaran sondejos físics (caixes de sorpresa) per confirmar l'estratigrafia. "Fer una radiografia a la catedral per poder veure quins són els indicis de que encara conservem estructures."