Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

157-168 de 1247
  • 12'

    Deu anys de la Residència Sant Jordi a Tarragona

    Una dècada d'allotjament universitari a Tarragona Josep Maria Granell, coordinador de la Residència Universitària Sant Jordi, explica la història i l'evolució d'aquest centre emblemàtic en el seu desè aniversari. L'entitat, gestionada pel grup RESA en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha esdevingut una peça clau per a l'acollida d'estudiants a la ciutat. Transformació i serveis del centre L'edifici ha viscut una profunda renovació per adaptar-se a les necessitats actuals: - Adaptació de l'espai: De les antigues habitacions múltiples d'alberg (6-8 persones) s'ha passat a un format d'habitacions individuals o dobles amb bany propi, wifi i calefacció. - Servei integral: Ofereix pensió completa, neteja i manteniment, facilitant que els estudiants se centrin exclusivament en els seus estudis. - Accessibilitat: La residència està totalment adaptada per a persones amb discapacitat, fet que la fa molt atractiva durant l'estiu per a col·lectius específics. Perfil de l'estudiant i convivència La residència acull prop de 170 estudiants. Tot i que la majoria provenen de les Terres de l'Ebre i Lleida, s'ha detectat un increment d'estudiants d'arreu de l'estat i internacionals: - Origen divers: Estudiants de Galícia, Canàries, Andalusia i beneficiaris de beques com les Erasmus o la Fundació Carolina. - Ambient familiar: Es fomenta un tracte proper entre el personal i els residents, buscant que es trobin "com a casa". - Normes de convivència: Existeixen regles mínimes de respecte (horaris de descans, prohibició d'animals) per garantir l'estudi i el benestar. "Si la universitat no creix, la residència no creix. Són dues coses que van juntes i van de la mà al 100%." Dualitat curs i estiu Durant l'any acadèmic (setembre a juny), el centre és purament universitari. En arribar el juliol i l'agost, s'integra a la xarxa d'albergs de la Generalitat (Xanascat), acollint grups i turisme juvenil, tot i que alguns estudiants internacionals hi romanen durant tot l'any.

  • 13'

    Seguretat viària i campanyes de Nadal a Tarragona

    Campanya de Seguretat Viària de Nadal El sotsinspector dels Mossos d’Esquadra i cap de l’àrea regional de trànsit a Tarragona, Josep Francesc Cuevas, detalla el dispositiu especial que va començar l'11 de desembre i s'allargarà fins al 7 de gener. L'objectiu principal és reduir la sinistralitat en unes dates marcades pels nombrosos desplaçaments i celebracions socials. Controls d'Alcohol i Drogues Es realitzen controls en horaris variables: matí, tarda i nit, ja que s'ha detectat consum vinculat tant a dinars com a sopars d'empresa. Les dades provisionals són preocupants: un 7% de positius en alcoholèmia i entre un 65-70% en el cas de drogues (en controls on se sospita de consum). S'alerta sobre el fenomen del policonsumidor: persones que combinen diverses substàncies com cocaïna, cànnabis i heroïna. Principals causes d'accidents L'element humà continua sent el factor determinant en la majoria de sinistres. Els Mossos destaquen tres perills crítics: Distraccions tecnològiques: L'ús de mòbils, GPS i altres dispositius digitals mentre es condueix. Velocitat: Es mantenen els controls amb vehicles logotipats i camuflats, especialment a la N-340. Relaxació en trajectes curts: El risc augmenta a les vies secundàries a prop del domicili, on el conductor acostuma a abaixar la guàrdia. Balanç de sinistralitat "La feina la farem quan la sinistralitat sigui zero; tot i que sembli utòpic, hem de lluitar per això." Actualment, la demarcació de Tarragona registra 34 víctimes mortals, una xifra inferior a les 47 del mateix període de l'any passat, però que el cos policial considera encara massa elevada. Recomanacions i consells Consum zero: Si s'ha de conduir, no beure ni una gota d'alcohol. Sistemes de retenció: Ús obligatori del cinturó i especial atenció a les cadiretes de seguretat infantil. Distància i velocitat: Mantenir la distància de seguretat en vies ràpides i moderar la velocitat segons el trànsit.

  • 20'

    Entrevista a Daniel Pi sobre Pressupostos i Legislatura

    Balanç de l'actualitat política i pressupostària L'entrevista amb el diputat per Tarragona d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Daniel Pi, tanca un cicle de converses parlamentàries a Tarragona Ràdio coincidint amb l'equador de la legislatura i l'aprovació dels comptes públics. Els Pressupostos de la Generalitat 2009 i el Finançament Daniel Pi defensa els nous pressupostos com a eines necessàries per afrontar la crisi econòmica, destacant dos eixos fonamentals: * Polítiques socials i d'ocupació: Reforç del suport a les persones que busquen feina i inversions anticrisi. * El conflicte del finançament: El diputat qualifica l'actual sistema de finançament d'"il·legal" i "injust" perquè incompleix l'Estatut, situant Catalunya per sota de la mitjana de despesa per habitant en comparació amb altres comunitats. Pel que fa a la votació dels Pressupostos Generals de l'Estat, Pi justifica el vot contrari d'ICV per la falta d'acord en el finançament, marcant distàncies amb els socialistes catalans: "Un mal acord de finançament l'hauríem pogut fer fa molts mesos... cal molta més fermesa." Inversions al Camp de Tarragona Davant les crítiques de l'oposició (CiU i PP) sobre una davallada d'inversions al territori, el diputat argumenta que: 1. Es troben en el nivell d'inversió més alt de la història de la Generalitat. 2. Cal millorar la capacitat de lobby de les comarques de Tarragona a Barcelona per competir amb altres demarcacions. 3. L'esforç inversor és clau per moure sectors com el de la construcció en temps de crisi. Gestió dels departaments d'Iniciativa Pi fa un balanç positiu de la feina feta a les conselleries dirigides per la seva formació: * Interior (Joan Saura): Destaca la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra i els avanços en memòria històrica. * Medi Ambient (Francesc Baltasar): Remarca la gestió de la crisi de l'aigua prioritzant la reutilització, el reciclatge i la construcció de dessalinitzadores per reduir la dependència de l'Ebre. Finalment, sobre la polèmica per l'assistència de comandaments dels Mossos a una conferència de Saura, Pi la defineix com una "polèmica desafortunada" i defensa que s'ha actuat seguint la cortesia institucional habitual.

  • 28'

    Trasllat dels Estudis de Comunicació de la URV al nou Campus Catalunya

    Adéu al Seminari: Una Etapa de Set Anys L'episodi narra el moment històric de la mudança dels estudis de Periodisme, Publicitat i Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Després de set anys ubicats a l'antic edifici del Seminari, a la Part Alta de Tarragona, la comunitat acadèmica es prepara per traslladar-se a les noves instal·lacions de l'Avinguda Catalunya. Perspectives de la Comunitat Universitària El programa recull diversos testimonis que reflecteixen una barreja de nostàlgia i il·lusió: • Els Alumnes: Valoren la intimitat i el caliu del Seminari, descrivint-lo com una petita família, però esperen amb ganes el nou campus per la millora en recursos com la biblioteca, el bar i la facilitat d'aparcament. • La Consergeria: La Montse, figura emblemàtica del centre, expressa la seva tristesa per perdre el contacte diari amb el jovent, mentre els professors la lloen com el millor calmant sense efectes secundaris pel seu bon tracte. • El Professorat: Bernat López i Enric Castelló destaquen que, tot i l'encant de la Part Alta, el canvi posarà fi a problemes estructurals com el fred i la falta d'espai. Millores Tècniques i Futur L'Isidre Montreal, cap tècnic, detalla el gran repte logístic que suposa moure quatre camions de material, incloent estudis de ràdio i platós de televisió. "Passem de tenir un plató de 35 metres quadrats a dos platós de 100 i 85 metres quadrats respectivament." El Nou Campus Catalunya La integració en el nou campus permetrà: • Crear sinergies amb altres facultats com la de Dret o Lletres. • Estrenar tecnologia d'última generació per a la docència. • Consolidar el departament amb la possible incorporació plena del grau en Comunicació Audiovisual el 2009.

  • 19'

    Anàlisi de la pobresa a Tarragona: Estudi de Càritas i la URV

    Estudi sobre la Precarietat Econòmica a Tarragona El director de Càritas Interparroquial, Jordi Borràs, i l'investigador de la URV, Francesc Valls, presenten una "fotografia" detallada de la situació social a la ciutat, basada en una mostra de 931 llars. El Llindar de la Pobresa L'estudi revela que el 20% de les llars de Tarragona viu sota el llindar de la pobresa. Aquest límit es defineix tècnicament: Es calcula com el 60% dels ingressos mitjans per unitat de consum. Per a una persona sola, el llindar se situa en els 7.560 euros anuals (menys de 800 € al mes). Aquestes dades mostren un estancament; el creixement econòmic de les darreres dècades no ha aconseguit reduir aquest percentatge estructural. Perfils de Vulnerabilitat S'identifiquen quatre perfils principals en risc de pobresa: Dones d'edat avançada: Majoritàriament vídues que viuen soles amb pensions mínimes. Dones amb càrregues familiars: Llars monoparentals derivades de ruptures familiars on hi ha infants implicats. Joves i treballadors precaris: Persones emancipades o que sustenten la llar però amb una vinculació feble amb el mercat laboral (working poor). Nuclis diversos i immigració: Llars on conviuen diversos nuclis familiars sense parentiu o col·lectius de nouvinguts. Previsions i Acció Social Els interlocutors expressen la seva preocupació per l'actual crisi econòmica i l'augment de l'atur. Adverteixen que la situació es pot agreujar durant els mesos de febrer i març, quan moltes persones acabin de percebre les prestacions de desocupació. "L'estudi ha de servir perquè ens aturem un moment i diguem cap a on hem d'anar; quines actuacions en recursos humans i econòmics fan falta a partir d'ara." Es fa una crida a la col·laboració entre Càritas, els serveis socials municipals i les administracions per implementar mesures estructurals més enllà de l'ajuda puntual d'emergència (aliments, roba i habitatge).

  • 21'

    Estudi sobre la pobresa i les condicions de vida a Tarragona

    La pobresa a Tarragona: Una radiografia preocupant L'estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a petició de Càritas Interparroquial revela dades alarmants sobre la situació socioeconòmica de la ciutat. La conclusió més destacada és que una de cada cinc llars tarragonines (el 20%) viu per sota del llindar de la pobresa, una xifra que s'ha mantingut estancada malgrat els anys de creixement econòmic previs. Perfils més vulnerables L'informe identifica quatre perfils principals en risc d'exclusió: * Dones grans: Vídues que viuen soles amb pensions mínimes. * Famílies monoparentals: Dones amb fills a càrrec després de ruptures familiars. * Joves precaris: Tot i tenir feina, els seus ingressos són insuficients per cobrir les despeses d'habitatge i vida. * Nuclis diversos i immigració: Llars on conviuen diverses famílies o persones nouvingudes sense xarxa de suport. Context econòmic i territorial L'anàlisi destaca una forta desigualtat territorial, amb una concentració de la pobresa als barris de ponent en contrast amb la zona de llevant. A més, s'alerta que les dades, recollides fins a l'abril del 2008, no reflecteixen totalment l'impacte de la crisi actual, la qual cosa fa preveure un agreujament imminent quan s'esgotin les prestacions per atur. "Un 20% de llars per sota del llindar de la pobresa vol dir persones amb dificultats reals per desenvolupar una vida digna." El paper de les entitats i l'administració Càritas i els serveis socials es troben actualment col·lapsats per l'increment de sol·licituds d'ajuda bàsica (aliments, roba i habitatge). Els experts reclamen mesures estructurals per part de les administracions per no deixar tota la responsabilitat a les entitats del tercer sector.

  • 17'

    150 anys d'història dels Bombers de Tarragona

    Commemoració i Recerca Històrica L'entrevista gira entorn de la presentació del llibre que commemora els 150 anys del cos de bombers de Tarragona. L'autor, Josep Ferrer, destaca per la seva doble faceta de bomber i historiador, el que ha permès dotar l'obra d'una visió interna i tècnica combinada amb el rigor acadèmic. Evolució del Cos a Tarragona L'historiador divideix la trajectòria dels bombers en diverses etapes clau: Els orígens (1858): Sorgiment d'un cos modern lligat al creixement urbanístic i a l'incipient industrialització. Precarietat inicial: Els primers bombers no eren professionals per oposició, sinó que es reclutaven entre oficis específics com paletes, fusters o serrallers, ja que tenien coneixements estructurals útils per extingir incendis. Mancança de mitjans: Al principi s'utilitzaven carros estirats per animals o pels mateixos bombers, sovint llogats a particulars. Professionalització: El gran salt es produeix amb l'arribada de la Generalitat de Catalunya, que modernitza les estructures i la formació. Ubicacions i Fets Rellevants El llibre repassa els diferents emplaçaments que ha tingut el parc a la ciutat, des de magatzems precaris a la Baixada del Roser o la Plaça de la Font, fins a la seu històrica al carrer Cos del Bou (actual local casteller) i l'actual ubicació al Polígon Francolí. "És més important tenir compromís amb la feina que tenir vocació." Reptes i Futur L'autor també reflexiona sobre la realitat actual del col·lectiu, destacant: * La preparació específica per als riscos de la indústria química de Tarragona. * La lenta però progressiva incorporació de les dones en les tasques operatives. * Les reivindicacions laborals històriques, com la regulació de l'edat de jubilació.

  • 12'

    Tercera edició del programa 'Tu ajudes' de Caixa Tarragona

    Detalls de la nova convocatòria social L'entrevista amb Javier Bas, director de l'obra social de Caixa Tarragona, desgrana la tercera edició del programa 'Tu ajudes'. Aquesta iniciativa destaca per la seva gestió participativa, on els clients tenen el poder de decisió sobre el destí dels fons. Caràcters i requisits del programa Participació oberta: Entitats privades sense ànim de lucre amb un mínim d'un any d'antiguitat. Àmbits d'actuació: S'inclouen set categories que van des de la integració social i la dependència fins a la cultura, l'esport de base i el medi ambient. Territorialitat: Els projectes s'han d'executar estrictament en l'àmbit d'actuació de l'entitat financera. Pressupost: Es preveu un increment d'entre el 15% i el 20% respecte a l'any anterior, podent assolir els 1,7 milions d'euros. El calendari del procés Fase de presentació: Fins al 31 de gener, les entitats han d'inscriure els seus projectes exclusivament via web. Fase de votació: Durant els mesos de març i abril, els clients podran votar a través de la web, caixers o oficines. Execució: Els projectes seleccionats s'hauran de desenvolupar a partir de juny. "La característica fonamental és que són els clients de Caixa Tarragona els qui decideixen amb quins projectes es donarà el suport." Impacte i visibilitat L'èxit de la convocatòria és creixent, passant de 261 entitats beneficiades el primer any a 452 el segon. Com a novetat, el calendari 2009 de l'entitat homenatja 12 d'aquestes associacions, les quals participaran en un acte públic el proper dilluns a l'auditori de la caixa.

  • 7'

    La Ventafocs de Plan B: Dansa contemporània al Metropol

    La reinvenció d'un clàssic per a públic familiar L'entrevista amb Arantxa Sagardoi, directora de la companyia Plan B, ens presenta una versió de la Ventafocs que combina la fidelitat al conte original amb el llenguatge de la dansa contemporània. L'espectacle, que es recupera dins la programació del Metropol Familiar, destaca per la seva capacitat d'apropar la dansa a tots els públics. Detalls de la posada en escena Aquesta versió manté els elements icònics que els nens esperen trobar, però sota una mirada artística actual: Fidelitat a la història: Malgrat l'ús de coreografia contemporània, es mantenen els personatges clàssics (madrastra, germanastres, príncep) i objectes clau com la calabassa i la sabata. Música: Una combinació orquestrada o col·lage de peces clàssiques de compositors com Mozart i Bizet. Escenografia i vestuari: Fruit de la col·laboració amb l'Escola d'Art i escoles de dansa de Tarragona, integrant la comunitat local en el procés creatiu. Caràcter col·laboratiu i internacional Una de les grans novetats d'aquesta representació és la participació de ballarins de Mallorca. Seguint la filosofia de la companyia d'establir vincles amb les ciutats on actuen, un grup de vuit ballarins mallorquins es desplaçarà expressament a Tarragona per participar en la funció al Teatre Metropol. "La nostra fada té un problema: fa molt de temps que ningú li demana cap desig perquè els nens ja no creuen en les fades." Propers projectes Arantxa Sagardoi ha avançat que, a part de les obres de repertori com aquesta, la companyia està immersa en la gira de Dinamo Visions i ja prepara nous projectes per a l'any vinent, mantenint un ritme d'assaig constant per oferir propostes tant al carrer com a les sales de teatre.

  • 2'

    Protesta estudiantil en l'acte d'enllaç de la Facultat de Lletres

    Protesta durant l'acte de trasllat a la URV Durant l'acte institucional d'acomiat de l'antic edifici de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a la plaça Imperial Tàrraco, s'ha produït una acció de protesta per part d'un grup d'estudiants. L'acte, que simbolitza el trasllat al nou Campus Catalunya, s'ha vist interromput momentàniament per membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Detalls de l'acció Participants: Un grup d'alumnes vestits de negre i amb màscares. Reivindicacions: Protesta contra la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, conegut com el Pla Bolonya. Acció física: Han desplegat una pancarta amb el lema: "No a l'espai d'educació europeu. Volem decidir" Desenvolupament de l'acte Malgrat que la interrupció ha obligat a aturar les intervencions inicialment, la situació s'ha normalitzat sense incidents greus. Els conferenciants, incloent-hi l'exalumne i director del Ramon Llull, Josep Bargalló, han hagut de desplaçar-se als extrems de la taula presidencial per continuar amb els parlaments mentre els estudiants mantenien la pancarta visible davant de l'audiència. Canvis en el campus universitari Aquest trasllat no afecta només a Lletres, sinó que també implica el moviment dels estudis de comunicació, que abandonen la seva seu actual al Seminari per integrar-se a les noves instal·lacions del campus.

  • 15'

    Acomiadament dels estudis de Lletres a la plaça Imperial Tàrraco

    Adéu a un edifici històric de la URV L'episodi recull l'acte institucional d'acomiadament dels estudis de lletres a l'emblemàtic edifici de la plaça Imperial Tàrraco, després de 37 anys d'activitat. La jornada combina la solemnitat institucional amb la nostàlgia dels que van viure els inicis de la universitat a Tarragona. Memòries i anècdotes del professorat Diversos testimonis clau comparteixen les seves experiències personals sobre la precarietat i l'esperit dels primers anys: Josep Oliveras i Joan Prat: Recorden el contrast entre la inexperiència dels inicis i la magnitud de les primeres classes en espais reaprofitats. José Manuel Jiménez: Destaca el paper del bar com a "aula per antonomàsia", on es gestaven projectes de tesi en tovallons de paper, i recorda l'arribada dels primers ordinadors i els disquets de 5 i quart. Joan Igual: Rememora els orígens de la Facultat de Química i les deficients condicions materials dels anys 70, incloent-hi goteres i instal·lacions precàries. El paper cabdal del personal no docent Es fa un reconeixement especial a figures com l'Antonio (responsable del bar) i el Joaquim (conserge), descrits com a peces fonamentals per al funcionament diari de la facultat al llarg de les dècades. Interrupció de l'acte per protestes L'esdeveniment s'ha vist alterat per una acció de protesta: "L'acte en aquests moments es troba interromput perquè s'ha boicotejat per part d'alumnes del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans en contra del Pla de Bologna." Aquesta mobilització ha aturat la lliçó magistral del professor Lluís Navarro, qui havia de ser l'encarregat de cloure simbòlicament les classes a l'edifici. Propers passos: El trasllat al Campus Centre Malgrat la interrupció, el programa preveu una cercavila per unir les antigues instal·lacions amb les noves al Campus Centre de l'Avinguda Catalunya, simbolitzant el començament d'una nova etapa.

  • 9'

    Cantada de Nadales escolar a la Rambla Nova de Tarragona

    Ambient nadalenc al cor de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb la Rambla Nova, on s'està celebrant la tradicional cantada de Nadales a càrrec dels centres escolars de la ciutat. Enguany, l'esdeveniment ha canviat d'ubicació —de la plaça Corsini a la Rambla, a l'alçada de la Fonda del Centenari— a causa de la instal·lació de la carpa provisional del mercat. Protagonistes i centres participants En aquesta edició hi participen un total de vuit escoles de primària, entre les quals destaquen: * Col·legi Sagrat Cor: Els alumnes de primer i segon han interpretat peces com la Christmas Song. * Col·legi Mare de Déu del Carme: Alumnes de quart curs encarregats de tancar l'acte amb Sant Josep i la Mare de Déu i El Pobre Alegre. * Altres centres mencionats: Joan Roig, L'Ensenyança, Saavedra, CEIP Bonavista, El Carme i Sant Domènec. Testimonis i vivències L'emissora recull les impressions de diversos col·lectius que participen en la festa: * Els Pares: En Francesc Sabata, pare d'una alumna, destaca la il·lusió dels nens i com aquestes celebracions ajuden a recuperar l'esperit d'infantesa, tot i haver-se d'escapar de la feina per la conciliació familiar. * Les Mestre: La Míriam i altres docents del Sagrat Cor expliquen que la preparació comença al novembre i inclou treballs manuals, assajos intensius i la decoració de tota l'escola. Activitats complementàries Com a novetat, després de cantar, els grups escolars visiten el Belén Bancaja, situat al Mercat Central. Es tracta d'un pessebre monumental, considerat un dels més grans d'Europa, que està generant un gran èxit de públic i cues considerables. "Et recorda la teva pròpia infància i gaudeixes molt de la seva il·lusió."