Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

133-144 de 1247
  • 27'

    Resum 2008: Sequera i Projectes de Ciutat a Tarragona

    Gestió de la Crisi de la Sequera La primera meitat del 2008 va estar marcada per una sequera extrema que va obligar el govern a prendre decisions dràstiques per garantir l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. Mesures d'Emergència i Polèmica • L'enviament d'aigua amb vaixells des del Port de Tarragona cap a Barcelona com a últim recurs. • El primer vaixell va salpar el 13 de maig amb 19.000 metres cúbics, l'equivalent al consum diari de 130.000 persones. • Forta oposició del territori, representat per la plataforma "L'Aigua No Ens la Prendran" i el sindicat Unió de Pagesos, criticant la falta de transparència i l'extracció de pous locals. El Transvasament de l'Ebre Es va produir una reactivació del conflicte pel projecte d'allargar el mini-transvasament de l'Ebre fins a Barcelona mitjançant una canonada cap a Vilafranca. Això va provocar l'emprenyament de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i crítiques per la incoherència política dels partits governants. Urbanisme i Projectes de Ciutat L'any 2008 va suposar tant l'avenç de plans urbanístics com el tancament de polèmiques històriques. • Aprovació del POUM: Consens polític per al nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal, corregint la densitat d'habitatges prevista inicialment. • El Fortí de la Reina: Final del procés judicial amb el tancament del restaurant i l'inici del seu enderroc per irregularitats constructives. • Pàrquing Jaume I: Decisió d'abandonar el projecte robotitzat (després d'una inversió de més de 25 milions d'euros) per convertir-lo en un aparcament convencional. Esdeveniments i Societat Candidatura Jocs del Mediterrani 2017 Tarragona va rebre el suport del Comitè Olímpic Espanyol, qualificant la candidatura de "guanyadora", tot i patir una crisi interna per presumptes irregularitats en la gestió del pressupost que va acabar amb el nomenament d'un nou gerent. Comerç i Infraestructures • Es preparen les obres i el sector comercial per a l'arribada d'El Corte Inglés. • Creació de la Brigada d'Intervenció Ràpida per a reparacions urgents a la via pública. • Mort de Rafael Tatay, dinamitzador comercial de la ciutat. "Tarragona és la ciutat dels eterns projectes mai acabats i vull tancar tots aquests temes." - Josep Fèlix Ballesteros.

  • 42'

    Nàstic 2008: L'Any de l'Empat i la Permanència

    Balanç del Gimnàstic de Tarragona l'any 2008 Aquest episodi realitza una crònica exhaustiva de la trajectòria del Nàstic de Tarragona durant l'any 2008, un període marcat per la inestabilitat a la banqueta, la lluita per la permanència a Segona Divisió i una estadística insòlita: 20 empats en 40 partits. Canvis a la banqueta i l'arribada de César Ferrando L'any va començar amb la destitució de Javi López després d'una derrota a Motril contra el Granada 74. El club va apostar per César Ferrando, un tècnic amb experiència a Primera Divisió, per redreçar el rumb. Ferrando va imposar un estil basat en la solidesa, tot i que els resultats inicials van ser una sèrie de quatre empats consecutius que mantenien l'equip a prop del descens. El mercat d'hivern i el factor Moisés Per salvar la categoria, el Nàstic es va reforçar al gener amb tres noms clau: • Moisés García León: Un veterà de 36 anys que va acabar sent vital per la seva capacitat golejadora i de lideratge. • Papacouly Diop: Un migcampista senegalès llavors desconegut que va aportar múscul. • Adrián González: El fill de Míchel, que va sumar qualitat tècnica. "Si no arriba a ser per Moisés, estaríem ara mateix a segona B. Un tio que manava als centrals i va despertar una plantilla dormida." Salvació èpica i el comiat d'una llegenda La permanència es va gestar gràcies a una ratxa de nou jornades sense perdre i moments clau com l'empat a tres al Molinón. La salvació matemàtica va arribar tancant el cercle contra el Granada 74. Al final de la temporada, el club va viure un moment històric: Antoni Pinilla, el gran capità, penjava les botes després de 20 anys de carrera professional. El segon projecte de Xavier Salvador (2008-2009) Amb la renovació de Ferrando, el club va iniciar una nova etapa amb un pressupost més baix i una plantilla totalment remodelada amb 15 incorporacions (incloent un jove Jordi Alba). Aquesta segona meitat de l'any va seguir la tònica de la irregularitat i els empats, tot i que es va tancar amb bones sensacions després de guanyar al camp del líder, el Xerès. Memòria històrica del club L'any 2008 també va servir per acomiadar figures històriques com Cintu López i Camilo Roig, i va evidenciar les tensions internes al Consell d'Administració de l'entitat.

  • 24'

    Balanç dels fets destacats de l'any a Tarragona

    El desplegament dels Mossos d'Esquadra Aquest 2008 ha estat marcat per la fita històrica del desplegament complet dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Amb l'arribada d'uns 1.500 agents, la policia autonòmica assumeix les competències de seguretat ciutadana a tot el territori català. Seguretat i Cooperació • L'increment de les detencions no es deu a un augment de la criminalitat, sinó a l'emergència de la xifra negra gràcies a la proximitat de les noves comissaries. • S'ha signat un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona per delimitar competències. • La Guàrdia Urbana es reorientarà cap a tasques de proximitat i policia de barri. "Avui la policia de Catalunya ja és la policia de tota Catalunya." — José Montilla, President de la Generalitat. Successos i Medi Ambient L'any ha deixat diversos episodis crítics que han afectat tant la seguretat de les persones com l'entorn natural de la regió. Incidents Marítims i Industrials • L'enfonsament de la gavarra Sabinosa: Al setembre, aquest accident al port de Tarragona va obligar a activar el Pla Camcat per controlar el vessament de 180 tones de combustible. • Contaminació al riu Francolí: Repsol va ser protagonista per un abocament d'aigües residuals que va provocar la mort de 1.200 kg de peixos. Crònica Negra • Un tràgic cas de violència de gènere al carrer Colom de Tarragona al mes de març. • Assassinats a Vilaseca (empresa de gelats) i al Catllar, encara pendents de resolució judicial. • L'actuació d'un franc tirador a Reus que va ferir un agent de la Guàrdia Urbana. Equipaments, Ensenyament i Salut El panorama social i educatiu ha viscut una profunda transformació amb trasllats històrics i reivindicacions laborals. Canvis Universitaris i Escolars • La Facultat de Lletres abandona la plaça Imperial Tarraco després de 37 anys per traslladar-se al campus de l'Avinguda Catalunya. • L'Escola d'Adults s'ubica al convent de les Clarisses, però l'Escola Oficial d'Idiomes continua bloquejada per manca de finançament. • Protestes massives contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per por a una possible privatització de l'ensenyament públic. Sanitat i Tercera Edat • Vaga al Joan XXIII: S'ha arribat a un acord per millorar l'aplantillament i les instal·lacions d'urgències i quiròfans. • Millores en les residències de la gent gran amb la reforma de La Mercè i la primera pedra del centre de La Granja.

  • 19'

    Resum Informatiu de l'Any 2008 a Tarragona

    L'Impacte de la Crisi Econòmica L'any 2008 ha estat marcat per un canvi dràstic de cicle, passant de l'eufòria a una recessió profunda. A la demarcació de Tarragona, l'atur ha crescut un 60%, arribant gairebé als 44.000 desocupats. El sector de la construcció és el més castigat, amb una caiguda dràstica en la licitació d'habitatges i la concessió d'hipoteques. IPC: S'ha situat en el 2%, la taxa més baixa de Catalunya, fet que desperta por a la deflació. Vulnerability: Entitats com la Casa del Transeünt alerten que perfils joves i persones que mai havien patit penúries ara demanen ajuda. "Tarragona té una economia dinàmica amb sectors potents, cosa que ens permet afrontar la crisi amb més garanties." — Celestino Corbacho, Ministre de Treball. Infraestructures i Mobilitat L'àmbit del transport ha viscut moments de gran tensió i canvis estratègics: Vaga de Transports: Al mes de juny, les protestes per l'alt preu del gasoil van provocar problemes de subministrament als supermercats i enfrontaments amb piquets. L'AVE i l'Avant: Es consolida el servei d'alta velocitat amb Barcelona, tot i les crítiques pel preu del bitllet i la manca de connexions amb els nuclis urbans. Aeroport de Reus: Ryanair obre la seva base operativa, ampliant les destinacions internacionals i potenciant el turisme de baix cost. AP-7: Millores en la circulació pel tercer carril, però amb la polèmica proposta d'un "peatge selectiu" per part d'Acesa. Energia i Seguretat Nuclear El sector nuclear ha estat sota el punt de mira per múltiples incidències a les centrals d'Ascó i Vandellòs. L'episodi més greu va ser la detecció de partícules radioactives a l'exterior d'Ascó, que ha comportat una proposta de sanció de 22,5 milions d'euros per part del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Crònica Política L'any electoral ha deixat un mapa dominat pel PSC, que va aconseguir un resultat històric amb 4 dels 6 diputats en joc a la província. Posteriorment, els partits han renovat lideratges en els seus congressos territorials, destacant l'ascens d'Alejandro Fernández al PP i Albert Pereira a ERC.

  • 27'

    Resum de l'Any Cultural i Festiu a Tarragona 2008

    Panorama dels Castells i Cultura Popular L'any 2008 ha estat marcat per la fita històrica dels Castellers de Vilafranca, que s'han adjudicat la seva quarta victòria consecutiva al Concurs de Castells de Tarragona. Tot i l'èxit del certamen, ha sorgit un debat polític sobre la seva periodicitat: • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros proposa passar d'una celebració biennal a una anual. • Les colles castelleres es mostren majoritàriament partidàries de mantenir el format actual. Transformació Urbana i Patrimoni Industrial Un dels eixos conceptuals de la ciutat és la conversió d'espais industrials en equipaments culturals, seguint el model de Liverpool: • L'antiga fàbrica Tabacalera es projecta com a futur Museu Arqueològic i Centre de Creació Contemporània. • Altres espais com la fàbrica Chartreuse es transformaran en escoles d'idiomes. • Es recorda la lluita de les dones treballadores de la fàbrica de tabacs per l'equiparació laboral. Grans Esdeveniments i Exposicions Tarragona s'ha consolidat com a referent visual i expositiu amb: • La primera edició del Festival SCAN de fotografia internacional. • Macroexposicions d'èxit com la dedicada al Titanic i la mostra anatòmica Érase una vez el cuerpo humano. • La celebració de la desena edició de Tarraco Viva, que ja rep prop de 45.000 visitants i obre una oficina permanent. Lletres i Equipaments Culturals En l'àmbit literari, destaca el reconeixement a Montserrat Abelló amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, contrastant amb la pèrdua de l'escriptor i polític Josep Anton Baixeres. Pel que fa a les infraestructures: • S'ha reobert el Museu d'Art Modern després d'una reforma d'un milió d'euros. • Han començat les obres del nou Teatre Tarragona, que podrà acollir òpera i grans formats escènics. Religió i Tradició L'any ha estat excepcionalment intens per a la comunitat catòlica i els amants de la tradició: • Celebració de l'Any Jubilar de Sant Fructuós, que ha apropat milers de pelegrins a les arrels paleocristianes de la ciutat. • Un fenomen social inesperat va ser l'àlbum de cromos sobre l'any jubilar, convertit en una autèntica gimcana ciutadana. • Commemoració del 250è aniversari dels Armats de Tarragona durant la Setmana Santa. "Sóc catalana fins al moll de l'òs." — Montserrat Abelló sobre la seva identitat i el seu guardó literari.

  • 18'

    Presentació de 'El conte de Nadal' al teatre El Magatzem

    El conte de Nadal: Una versió musical i familiar L'espai de Tarragona Ràdio ha rebut els responsables de la companyia Xerima per presentar l'espectacle musical El conte de Nadal, dirigit per Marc Chornet. L'obra, basada en el clàssic de Charles Dickens, es representa a la sala El Magatzem i destaca per la seva aposta pedagògica i el seu format de teatre musical. Punts clau de la producció Creació col·lectiva i formació: L'espectacle barreja actors experimentats amb noves promeses, com l'Anna Abad, sota la direcció musical de Teresa Valls. S'emfatitza la importància de l'actual formació integral (cant, ball i interpretació) en el teatre musical. Un gir narratiu feminista: La dramatúrgia introdueix el personatge de la Margarideta Dickens, la germana oblidada de l'autor, reivindicant el seu paper com el veritable geni de la família. Música i posada en escena: Adaptacions de cançons populars i nadales amb versions fresques. Veus en directe i un format visual molt atractiu per als més petits. Escenografia i vestuari cuidats per a una experiència immersiva en una sala acollidora. Reflexions sobre l'ofici teatral Els convidats han compartit la realitat de les gires i els bolos, descrivint-los com un procés de desmuntar i adaptar-se a diferents escenaris: "L'ofici s'aprèn anant de bolos pels pobles, muntant i desmuntant; és on realment descobrim la quantitat de situacions que poden sorgir." Informació pràctica i interacció L'obra es presenta els dies 30 i 31 de desembre i el 2 de gener a les 18:30h. Durant l'entrevista, s'ha premiat els oients amb el sorteig d'entrades dobles per a les diferents funcions.

  • 11'

    Sorteig i activitats del Club dels Tarraconins

    El Club dels Tarraconins reparteix regals de Nadal En una edició especial de Tarragona Ràdio, diversos oients han participat en directe per aconseguir lots de productes del Club dels Tarraconins. L'espai ha servit per posar en valor la cohesió social i les activitats infantils a la ciutat durant les festes. Participació i premis Avis, pares i mares han trucat per destacar l'experiència dels seus fills i nets amb el club. Els guanyadors s'han endut un lot que inclou: * El CD musical "Som els Tarraconins" amb col·laboracions de Lluís Gavaldà i Marc Timón. * Una samarreta exclusiva amb el logotip i la lletra de l'himne. * Xapes i productes promocionals del club. Valoració de la iniciativa Els participants han coincidit en la importància de tenir una oferta d'oci de proximitat sense haver de desplaçar-se a altres ciutats: "Trobo que és molt encertat perquè així podem fer activitats aquí a Tarragona i no haver d'anar sempre a Barcelona." Informació comercial i serveis L'episodi també ha inclòs espais publicitaris rellevants pel territori: * Toyota Certified: Vehicles revisats amb garantia oficial a l'Autoforum. * Pizarro Gala: Especialistes en moda de cerimònia al carrer Mallorca de Tarragona, oferint promocions en complements per a nuvis i convidats.

  • 13'

    Vida i Relacions a la Residència de la Mercè

    Gestió Familiar i Adaptació a la Residència El personal de la residència destaca la importància de la relació amb les famílies, que sovint arriben desbordades o amb sentiments de culpabilitat. Un cop superat el procés inicial d'adaptació, les famílies s'integren en la vida del centre gràcies a un horari obert de nou del matí a nou de la nit, convertint l'espai en una segona residència. Alimentació i Dietes Personalitzades La Iolanda explica com es gestiona la cuina per satisfer les necessitats nutricionals i els gustos dels residents: S'ofereix un menú estàndard i una opció de règim (verdures, planxa). Les dietes es pauten conjuntament amb l'equip mèdic i d'infermeria. Es celebren les festivitats amb menús especials (torrons, neules, coca de Sant Joan). Els residents són exigents i participatius, valorant molt positivament la qualitat del menjar. La Tasca de l'Equip Humà L'episodi dóna veu a diferents perfils professionals: Montse (Administració): Amb 31 anys d'experiència, recolza la gestió de personal i la complexa paperassa. Mari (Auxiliar de Geriatria): Responsable de l'atenció directa (higiene, suport diari). Fins i tot s'encarrega de detectar necessitats de roba i ha col·laborat en projectes creatius com la confecció de vestits per als gegants de la residència. La Carta als Reis Mags Com a punt final, el resident José Luis Caballero llegeix una emotiva carta col·lectiva adreçada als Reis d'Orient, on destaca el sentiment de ser una gran família i es formulen desitjos com: "Un paraigües que al girar-lo ens permeti recollir tots els estels de felicitat i poder-los repartir des del terrat de casa nostra." La carta demana salut per al personal, records preservats i que els familiars no s'oblidin de visitar-los.

  • 16'

    Vida i convivència a la Residència de la Mercè

    L'experiència humana a la Residència de la Mercè El programa ofereix una mirada íntima a la realitat quotidiana d'un centre de gent gran, destacant la importància de la gestió emocional tant per als residents com per a les seves famílies. Es posa un èmfasi especial en el procés d'adaptació, on sovint apareix un sentiment inicial de culpabilitat en els familiars, que es transforma en agraïment en observar el benestar dels seus éssers estimats. Pilars del benestar: Alimentació i Atenció Personalització de la dieta: La Yolanda explica com es dissenyen els menús combinant una dieta equilibrada amb opcions de règim i atenció preferencial a les festivitats tradicionals com Nadal o Sant Joan. Atenció directa i integral: La Mari, com a auxiliar de geriatria, detalla que la seva feina va més enllà de la higiene; inclou el suport en activitats diàries i la creació de vincles afectius i confidències. Gestió administrativa: La Montse, amb més de 30 anys d'experiència, destaca la complexitat de la paperassa i el suport constant a la direcció per mantenir el centre en funcionament. Veu i desitjos dels residents "Volem un paraigües que al girar-lo ens permeti recollir tots els estels de felicitat i poder-los repartir." L'episodi culmina amb la lectura d'una emotiva carta als Reis Mags per part del resident José Luis Caballero, on es demana pau, carícies, records preservats i una millora en la comunicació entre polítics per ajudar els més desfavorits. L'acte clou amb una actuació musical en directe a càrrec de Francesc García, simbolitzant l'esperit acollidor de la residència.

  • 50'

    Vida i convivència a la Residència Mare de Déu de la Mercè

    Benvinguda i experiència de l'usuari L'episodi s'inicia destacant la importància del tracte humà i l'afecte que reben els usuaris a la Residència i Casal Mare de Déu de la Mercè de Tarragona. Els residents subratllen que, més enllà de les activitats, se senten persones especials gràcies a l'educació i l'amabilitat del personal. Actuacions musicals i entreteniment • Francesc García, resident i cantant professional, amenitza la jornada interpretant temes clàssics com el bolero Sabor a mí i passodobles com Sierra de Luna i El hijo del ganadero. • La música actua com un element cohesionador que genera alegria i moments de ball entre els assistents. Gestió i funcionament del centre L'Anton, director del centre, explica l'estat actual de les obres de remodelació, que busquen millorar l'accessibilitat amb nous ascensors i espais més de qualitat. La residència, que depèn del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, funciona com una substitució de la llar on es cobreixen necessitats: • Sanitàries i físiques: Metges, infermeres i fisioterapeutes. • Emocionals i socials: Mitjançant un pla interdisciplinar personalitzat per a cada resident. Testimonis de les residents Es presenta una taula rodona amb diverses usuàries que comparteixen la seva visió de la vellesa: • Cinta Pla (88 anys): Explica com la residència la va ajudar a superar una depressió, i destaca que per a ella és una "segona oportunitat" de vida. • Pilar Sogranyes (94 anys): Malgrat els problemes de vista i memòria, valora positivament la companyia i el fet d'estar al centre de Tarragona. • Carme Cambronero (92 anys): Ressalta la rutina diària i el sentiment de família que s'ha creat dins de la institució. • Pepita Duc (85 anys): Coneguda com la "número 1" per la seva memòria, descriu les activitats de gimnàstica, memòria i musicoteràpia. El paper vital del voluntariat El voluntariat es defineix com un engranatge clau per al benestar dels avis. Es destaquen tres perfils: 1. Isabel: Una jove alemanya del Servei de Voluntariat Europeu que aporta música amb el seu clarinet. 2. Marià: Col·laborador en la creació del pessebre i acompanyaments. 3. Miquel Iglesias: Qui llegeix el diari als residents i acaba les sessions recitant poesia clàssica, un dels moments més esperats per les usuàries. "Almenys aquesta nit fem el possible per ser uns homes de bona voluntat." Equip professional i convivència Finalment, es dona veu a les treballadores (treballadora social, auxiliars, administració i restauració). Destaquen que la seva feina és vocacional i basada en l'estimació mútua. L'Encarna, la treballadora social, comenta els reptes de la convivència en habitacions compartides i com l'edat sovint accentua les virtuts de les persones.

  • 53'

    Experiències i vida al Casal i Residència de la Mercè

    Una mirada humana a la gent gran de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio ens trasllada al Casal i Residència Mare de Déu de la Mercè. A través d'entrevistes amb usuaris, voluntaris i personal, es descobreix una comunitat vibrant on l'art de les puntes de coixí, la música i les relacions humanes són els protagonistes. L'art i la història de les puntaires El programa comença amb la veu de la Neus i la Leonor, dues expertes puntaires que mostren la complexitat de la seva feina: • Utilitzen eines tradicionals com els buixets, el coixí i fils especials per crear peces d'una finor extrema. • Moltes d'elles han començat a aprendre l'ofici en edats avançades, demostrant que mai és tard per desenvolupar un nou talent. • Realitzen des de mocadors fins a jocs de llit i vanos, en una feina que requereix una paciència infinita. Vida i activitats a la residència L'Anton, director del centre, explica la transformació de la residència i com funcionen els espais renovats. Diverses residents comparteixen la seva experiència personal: • La Cinta (88 anys): Explica com la residència li va donar una "segona oportunitat" després d'una depressió. • La Pilar (94 anys): Parla obertament sobre els reptes de la vellesa, com la pèrdua de vista, però destaca la importància de la companyia. • La Pepita i la Carme: Destaquen activitats com la musicoteràpia, la gimnàstica i el taller de memòria. "Això és més bo que una loteria; aquí m'han donat vida i salut mental." El paper vital del voluntariat Es destaca la tasca de l'Associació de Voluntaris del Tarragonès i del voluntariat europeu. Entre ells: • La Isabel, una jove alemanya que toca el clarinet per als avis. • En Marià, que ha ajudat a fer el pessebre del centre. • En Miquel Iglesias, que llegeix diaris i recita poesia per combatre la soledat dels residents. El valor de l'equip humà El programa finalitza amb el testimoni del personal (treballadores socials, auxiliars i administratives), que reben constants elogis per part dels usuaris. Es descriu el centre no com una institució, sinó com una gran família on es prioritza l'afecte i el respecte mutu.

  • 4'

    Poesia i Somnis de Nadal amb Carme Sainz

    El Pessebre Imaginat i el Somni de Pau L'episodi presenta una profunda reflexió sobre el significat del Nadal a través de la veu de la Carme Sainz, integrant de la coral i guanyadora d'un premi de poesia de l'Ateneu de Tarragona. El contingut es divideix en dues parts clarament diferenciades pel seu to i temàtica: 1. La tradició del pessebre En un primer bloc, es descriu la voluntat de construir un pessebre tradicional català ple de vida i natura. S'enumeren elements clàssics com: * Boscos i muntanyes amb fonts i ovelletes. * Figures centrals: la Verge Maria, Sant Josep i l'Infant Jesús. * L'arribada dels Reis d'Orient sota un cel estrellat. 2. La poesia: "Somni de Nadal" La Carme recita la seva obra premiada, inspirada per la cruesa de les notícies sobre el tercer món i els conflictes bèl·lics. Els punts clau de la poesia són: * La denúncia que l'infant no plora de fam, sinó de veure el conflicte entre germans. * Una crida directa a la pau substituint el material bèl·lic per símbols de celebració: "No llenceu més bombes. Llenceu capons. No tireu més bales. Tireu torrons." L'anhel de soterrar les armes i substituir les traïcions per abraçades i petons, buscant les benediccions d'un món més humà.