Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

169-180 de 1247
  • 14'

    Entrevista a Ramon Homet: Música, Zen i el Premi Ciutat de Tarragona

    La Fusió de l'Orientalisme i la Música Contemporània L'entrevista presenta Ramon Homet, guanyador del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona. El compositor explica com la seva obra, titulada Gagaku, s'inspira en la tradició japonesa i en la contemplació de la natura, establint un paral·lelisme entre la filosofia zen i l'excursionisme català. Formació i Influències Homet destaca per una trajectòria singular que combina la música amb la tecnologia: Formació: És enginyer de telecomunicacions, fet que li permet utilitzar l'ordinador com una eina essencial en el procés creatiu. Mestres: Ha rebut influències directes de figures com Jonathan Harvey, Joan Guinjoan, així com dels referents del segle XX Messiaen i Ligeti. Instrument: Estudia el shakuhachi, la flauta de bambú tradicional que usaven els monjos zen per a la il·luminació. L'obra guardonada: Gagaku L'obra premiada rep el nom de la música ritual del Palau Imperial del Japó. Els trets distintius de la composició són: Llum i Consonància: A diferència de la foscor de molta música del segle XX, Homet aposta per l'ús de quintes justes i una orquestració transparent i lluminosa. Temporalitat Circular: Busca crear una sensació d'aturada del temps, oferint un paisatge sonor en lloc d'un discurs narratiu clàssic. Plurifocalitat: L'obra inclou grups de cambra situats darrere del públic per fer que la música circuli per tota la sala. "La novetat consisteix a presentar els paràmetres de sempre —harmonia, contrapunt, forma— des d'una perspectiva diferent, sigui l'oriental o l'electrònica." L'estrena de l'obra tindrà lloc a l'estiu amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a Tarragona, un marc que el compositor considera especial per ser a "casa".

  • 16'

    Klimt i la Programació de Nadal al CaixaForum Tarragona

    Nova Exposició: Gustav Klimt i l'Essència del Dibuix El director de CaixaForum Tarragona, Carles Marqués, presenta la nova exposició dedicada a l'austríac Gustav Klimt, que s'inaugura oficialment aquesta setmana. A diferència de les seves obres pictòriques més famoses marcades pels colors daurats, aquesta mostra se centra en 75 dibuixos originals de la col·lecció Savarski. L'obra nua: L'exposició destaca pel traç nu i minimalista que capta la personalitat femenina més enllà dels cànons de bellesa de l'època. Impacte social: Es recorda com el treball de Klimt va escandalitzar la Viena de finals del segle XIX en dibuixar dones en totes les seves etapes (embarassades, velles, grasses). Activitats complementàries: S'ha programat un cicle de conferències que abordarà la relació de Klimt amb la modernitat, el simbolisme i la música de la seva època. Cultura per a Tothom i Programació de Nadal El centre manté la seva filosofia de ser un espai viu amb activitats diàries, especialment enfocades a aquestes festes: Divulgació Musical: Continuen les sessions per apropar la música culta al gran públic, amb monogràfics sobre Bach, Dvorák i Carl Orff (Carmina Burana). Tallers Familiars: Activitats de creació de guarniments nadalencs sostenibles i tallers pedagògics sobre el dibuix de Klimt. Espectacles de Format Especial: Un toc de Pastorets: Una versió divertida i diferent de la tradició catalana. Graffiti Clàssic: Concert familiar amb molt de ritme. Comediants: Al gener arribarà l'espectacle Liu i els números, una producció que barreja teatre i ciència. "Són aquests artistes els que trenquen els sostres que ens imposem a la societat i van més enllà; gràcies a ells hem pogut veure altres realitzacions d'artistes valents que han transcendit la seva època."

  • 25'

    Balanç de dos anys del TAV al Camp de Tarragona

    Balanç i Reivindicacions per l'Estació del Camp En motiu del segon aniversari de l'arribada del tren d'alta velocitat a les comarques de Tarragona, els alcaldes de la Secuita i Perafort, Eudal Roca i Joan Martí Pla, denuncien l'incompliment sistemàtic dels acords signats amb Adif. Tot i l'èxit de passatgers, les millores promeses en infraestructures i serveis bàsics continuen aturades. Incompliments de l'Estat i l'Administració Central Els alcaldes expressen una profunda decepció pel desinterès de l'administració central de Madrid. Els punts clau no resolts inclouen: • Manca d'il·luminació a les rotondes d'accés. • Problemes amb el subministrament d'aigua potable i l'eliminació d'aigües residuals. • Absència d'un pla de seguretat i evacuació vinculat al polígon químic proper. • Deficiències en les carreteres i la comunicació amb els nuclis urbans. "Dos anys després la cosa està exactament igual. No s'ha complert cap acord del conveni per incompetència o falta de mitjans per part d'Adif." Reptes de la Mobilitat i el Transport Públic Malgrat que l'estació ha superat les previsions inicials, assolint més de 450.000 usuaris anuals, la connectivitat és el gran punt feble: • Autobusos: Es considera un fracàs l'oferta actual per la manca de freqüències i la supressió de línies de la Generalitat. • Taxis: S'anuncia la creació d'una àrea concertada del taxi entre Perafort i la Secuita amb tarifes úniques per resoldre els conflictes territorials. • Aparcament: Es reclama ampliar el pàrquing actual però amb una premissa clara d'integració paisatgística per protegir l'entorn natural. Impacte Socioeconòmic i Futur L'alta velocitat s'ha consolidat com una eina fonamental per a estudiants i treballadors que es desplacen a Barcelona, Lleida o Madrid, permetent mantenir la residència al territori. Els alcaldes proposen imitar models com el francès, on les estacions perifèriques es connecten amb tramvies o sistemes de rodalies lleugers per evitar el col·lapse de les vies convencionals.

  • 26'

    Adéu a la Facultat de Lletres: Memòries i Trasllat

    L'Adéu a la Plaça Imperial Tarracó L'episodi d'avui se centra en els darrers dies de l'ocupació dels estudis de lletres a l'antiga facultat. Els tertulians, destacats professors i antics alumnes, reflexionen sobre el significat emocional i pràctic de deixar aquest espai històric per traslladar-se al nou campus. Expectatives del Nou Edifici Els professors Santiago Roda i Joan Prat comparteixen les seves primeres impressions després de visitar les noves instal·lacions: • Funcionalitat: Reconeixen que el nou edifici és molt més modern i pràctic. • Despatxos compartits: Una de les principals preocupacions és la pèrdua d'espais individuals, cosa que pot complicar les trucades internacionals i l'atenció personalitzada als alumnes. • Nostàlgia material: El dilema d'haver de buidar despatxos amb més de 30 anys d'acumulació de treballs, tesis i documents. Memòries de les Primeres Classes Es fa un recorregut nostàlgic pels inicis de la docència als anys 70 i 80: • Aules massificades: Es recorden classes amb més de 100 alumnes de diverses disciplines com psicologia i pedagogia. • Tabac a les aules: Una anècdota curiosa és l'època en què es fumava lliurement a classe, arribant a crear-se aules segregades per a fumadors i no fumadors durant els exàmens. • Efervescència política: Santiago Roda recorda les assemblees d'estudiants dels anys 70, on convivien des de sectors del PSUC fins a candidatures d'extrema dreta. "Qualsevol temps passat no fou millor, simplement enyorem la joventut. Hem perdut la calidesa humana per la burocràcia, però seguim treballant en el que ens agrada." Actes de Comiat Significatius José Carlos Suárez detalla les activitats previstes per tancar aquesta etapa: • Cinema de terror: Una sessió de 12 hores dedicada a Dràcula com a homenatge a les sessions nocturnes que es feien antigament. • El sofà d'en Joan Prat: S'ha convertit en un símbol de la facultat i hi ha la voluntat col·lectiva de traslladar-lo al nou despatx com a patrimoni emocional. Evolució del Model Universitari L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre com la universitat s'ha tornat més freda i burocratitzada. Pere Navarro suggereix que l'alumne ha passat a ser un client i el professor un simple caixer automàtic, perdent-se la connexió personal que caracteritzava els primers anys de la institució.

  • 26'

    Comiat i trasllat de la Facultat de Lletres de la URV

    Adéu a l'antic edifici: un canvi d'era El podcast recull una tertúlia emotiva amb professors i exalumnes de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) davant l'imminent trasllat al nou campus. Els participants, molts dels quals han passat més de 30 anys a l'edifici antic, reflexionen sobre el xoc entre la funcionalitat moderna i la nostàlgia del passat. El trasllat i la gestió de l'espai Els professors Santiago Roque, Joan Prat, Pere Navarro i José Carlos Suárez discuteixen les seues primeres impressions sobre les noves instal·lacions: • Funcionalitat vs. Intimitat: Tot i que el nou campus és més útil i lluminós, critiquen el pas de despatxos individuals a compartits, cosa que pot dificultar la concentració i les tutories. • L'acumulació de material: El problema logístic de traslladar dècades de tesis doctorals, treballs d'alumnes i documents personals a espais més reduïts. • El sofà de Joan Prat: Com a nota curiosa, es planteja el trasllat d'un sofà vell com a símbol del patrimoni sentimental de la facultat. Evolució de la docència i la vida universitària Es fa un repàs històric des dels anys 70 fins a l'actualitat, destacant com han canviat les normes i les actituds: • L'època del fum: Recorden amb sorpresa com fa anys era habitual fumar a les aules, tant professors com alumnes, fins i tot durant els exàmens. • L'activisme polític: Santiago Roque recorda les assemblees dels anys 70, on convivien ideologies extremadament oposades, des del PSUC fins a grups obertament fatxes. • La deshumanització actual: Pere Navarro expressa una visió crítica sobre l'evolució de la universitat: "Les persones hem deixat de ser persones i hem passat a ser un client amb una targeta; el professor s'ha convertit en un caixer automàtic." Actes de comiat Per tancar l'etapa a l'edifici vell, s'han organitzat activitats especials: • Una sessió de 12 hores de cinema de terror dedicada a Dràcula. • La projecció d'un audiovisual amb música de l'època i imatges personals. • Un reconeixement a figures emblemàtiques com l'Antonio, el responsable del bar.

  • 25'

    Acomiat de la Facultat de Lletres a la Imperial Tarraco

    Records i Nostàlgia en el Trasllat de la Facultat L'episodi se centra en el tancament de l'activitat universitària a l'emblemàtic edifici de la plaça Imperial Tarraco de Tarragona. Diversos membres de la comunitat universitària es reuneixen al bar de la facultat per compartir records abans del trasllat definitiu al nou Campus Centre. L'Edifici com a Casa i Laberint • L'antiga Salle: L'edifici, amb més de cent anys d'història, ha passat de ser una escola a delegació de la UB i, finalment, seu de la URV. • El personatge de l'Antonio: Es destaca la figura del cambrer del bar, l'Antonio, com a eix vertebrador de la vida social, capaç de conèixer els gustos de tothom. • Gestió i manteniment: El Joaquim, cap de consergeria, descriu l'edifici com "un malalt de cent anys" que requereix una atenció constant per seguir funcionant. Contrast entre el Vell i el Nou • Funcionalitat vs. Creativitat: Mentre que alguns professors, com el Dr. Oliveras, veuen el canvi amb pragmatisme, l'Alice Russell expressa la seva tristesa per la pèrdua d'un espai "caòtic i espontani". • El concepte de Campus: Es critica que el nou espai sigui més un "bloc docent" que un campus real amb espais oberts i oxigen. • Problemes d'espai: Hi ha preocupació pel trasllat de biblioteques personals i per haver de compartir despatxos molt petits, fet que pot afectar la privadesa en l'atenció als alumnes. Símbols i Futur de l'Espai • La Palmera: Ha sorgit la incògnita sobre què passarà amb la palmera del pati, símbol de la facultat. Es rumoreja l'existència d'una comissió per estudiar-ne el trasllat. • Urbanisme: Es debat sobre el futur de l'edifici actual, amb la possibilitat que una part es destini a habitatges i l'altra a equipaments públics. "Aquest edifici ha generat molts bons ambients; un edifici molt cartesià és difícil que generi les mateixes convivències."

  • 13'

    Activitats al MNAT: Dones i Prehistòria

    Les Dones a la Prehistòria: Una Nova Mirada Educativa El Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona (MNAT) presenta una sèrie d'activitats vinculades a la seva exposició temporal sobre les dones a la prehistòria. Aquesta iniciativa busca trencar tòpics i estereotips de gènere mitjançant la recerca arqueològica més recent i una pedagogia activa adreçada a infants i adults. Activitats i Formació del Pensament Crític L'oferta educativa del museu inclou tallers específics i visites guiades que aborden la història des d'una perspectiva paritària i complementària: Tallers de Nadal: Activitats per a nens centrades en la reflexió sobre la igualtat i el seu paper en la societat actual. Material Didàctic: Quaderns de treball on els alumnes comparen imatges bibliogràfiques tradicionals (que mostren rols de gènere rígids) amb la realitat material trobada en els jaciments. Col·laboracions socials: Visites organitzades amb centres cívics i associacions de dones en col·laboració amb l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Tarragona. Resultats de la Recerca Arqueològica L'exposició subratlla que en les societats caçadores-recol·lectores, la supervivència del grup depenia de la col·laboració de tots els membres. Es destaca que les dones no només realitzaven tasques domèstiques, sinó que també participaven en la cacera, la pintura rupestre i la fabricació d'estris. "No és només una interpretació feminista de la història, sinó una mirada a les restes materials amb altres ulls per comprendre millor la nostra actualitat." Relativitzant el Temps i el Rol Humà Les activitats conviden a situar els orígens de la humanitat en una cronologia global, recordant que l'aparició de l'ésser humà a Àfrica (uns 2,6 milions d'anys) és molt anterior a l'europea. Aquesta contextualització ajuda els visitants a relativitzar el paper de la nostra cultura en el món.

  • 17'

    Plans de formació i ocupació a Tarragona per combatre la crisi

    Estratègies d'Ocupació i Formació a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la regidora Lola Herrera, ha presentat un conjunt de mesures i subvencions destinades a pal·liar els efectes de la crisi econòmica mitjançant el foment del treball i la qualificació professional. El focus principal se centra en la coordinació amb el teixit empresarial i el suport als col·lectius amb més dificultats. Inversions i Zones Prioritàries Gràcies a una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) de més de mig milió d'euros, s'actuaran en barris específics acollits a la Llei de Barris: * Camp Clar: Rebrà prop de 500.000 euros per donar formació i feina a 62 persones durant sis mesos en serveis a la comunitat. * Part Alta: Amb una dotació de 60.000 euros, s'enfocarà en estudis de situació i formació en màrqueting per a dones. Noves Eines de Suport al Ciutadà Per tal d'apropar l'administració als veïns, es crearà una xarxa d'orientació descentralitzada: * Orientadors laborals: Contractació de quatre nous professionals que treballaran de forma rotatòria pels centres cívics de barris com Bona Vista, Torreforta, Sant Salvador i el Serrallo. * Formació específica: Cursos de més de 200 hores per a dependents de comerç, incloent competències en català, informàtica i comptabilitat. Projectes de Recuperació de Patrimoni i Sostenibilitat L'Ajuntament aposta per formar en sectors amb futur i recuperar l'espai públic: 1. Energia Solar: Nova escola d'oficis que combinarà plaques solars i refrigeració. 2. Quinta de Sant Rafael: Projecte de restauració de l'edifici modernista i la seva tanca, on 24 joves realitzaran la seva part pràctica. 3. Patrimoni: Actuacions de jardineria al Pont del Diable i neteja de monuments. "L'objectiu no és només donar feina, sinó donar formació perquè les persones puguin estar preparades per tenir una feina estable en el futur." Consum i Atenció al Ciutadà En l'àmbit del consum, es destaca la campanya de consum responsable per Nadal i el futur trasllat de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) a un espai més visible i obert de la ciutat a principis d'any.

  • 14'

    70 anys de la fi de la Guerra Civil a Tarragona

    Recuperació de la Memòria Històrica a Tarragona L'historiador Jordi Piqué presenta el cicle d'activitats titulat "Només en fa 70", una iniciativa coordinada per diverses institucions per commemorar el 70è aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Tarragona el 15 de gener de 1939. L'objectiu principal és recuperar la història local de l'oblit i apropar-la a les noves generacions. Eixos i Objectius del Cicle Proximitat temporal i espacial: El títol remarca que els fets no són llunyans; van ser viscuts pels avis dels joves actuals. Homenatge i reconeixement: Es pretén retre homenatge a la capacitat de supervivència de la gent gran que va viure el drama de la guerra. Difusió i recerca: El programa combina la divulgació popular amb el rigor acadèmic de la Universitat Rovira i Virgili. Activitats Destacades Exposicions: Robert Capa: Fotografies de l'èxode i l'exili a Tarragona. Pau Casals i l'exili: L'ajut del músic als refugiats. Lluís Companys: Trajectòria del president. Quan plovien bombes: Sobre els bombardejos a Catalunya. Musealització del Refugi Antiaeri: S'obrirà al públic el refugi del Palau Municipal amb un audiovisual que inclou imatges inèdites en moviment. Conferències i Congressos: Cicle de biografies amb ponents de la talla de Paul Preston. Congrés sobre l'Església i la Guerra Civil: Un esdeveniment inèdit que analitza el paper de la institució religiosa durant el conflicte. "No s'explicarà bé als joves fins que no siguem capaços de consensuar una història que es pugui ensenyar a les escoles."

  • 16'

    Només en fa 70: Commemoració de la Guerra Civil a Tarragona

    Memòria Històrica: 70 anys de l'Ocupació de Tarragona L'entrevista amb l'historiador Jordi Piqué, cap de l'Arxiu Municipal, detalla el cicle d'activitats Només en fa 70. Aquesta iniciativa commemora el final de la Guerra Civil i l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona el gener de 1939. Objectius del Cicle Apropar la història als joves: Connectar les noves generacions amb les vivències dels seus avis per evitar que es vegi com un passat remot. Homenatge a la gent gran: Reconèixer el patiment i la capacitat de supervivència d'aquells que van viure la guerra directamente. Lluita contra l'oblit: Difondre el coneixement històric per permetre una reflexió i condemna moral del període. Activitats Destacades El programa, que s'estén del 13 de gener al 30 d'abril, inclou: Exposicions: Robert Capa: Fotografies inèdites del dia de l'ocupació a la Font del Centenari. Pau Casals i l'exili: L'ajut del músic als refugiats republicans. Lluís Companys: Trajectòria del president de la Generalitat. Quan plovien bombes: Sobre els bombardejos a Catalunya. Musealització del Refugi Antiaeri: Visites guiades al refugi del Palau Municipal amb la projecció d'audiovisuals inèdits sobre els atacs aeris. Conferències: 14 ponències amb experts de renom com Paul Preston o Joan Baptista Culla. Congrés inèdit: Església i Guerra Civil a Espanya (1936-1939), analitzant el paper de la institució religiosa durant el conflicte. Una reflexió sobre la memòria viva Jordi Piqué subratlla la urgència de recollir testimonis orals, ja que molts protagonistes estan desapareixent. Segons l'historiador: "Fins que no siguem capaços de consensuar una història que es pugui explicar ben bé a l'escola, no ens en sortirem."

  • 13'

    Campanya Reis Solidaris: Recollida de Joguines a la URV

    Introducció a la iniciativa Reis Solidaris La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través de la seva Oficina del Voluntariat, s'ha unit a la Jove Cambra de Tarragona i l'Associació d'Antics Alumnes de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials per impulsar la campanya Reis Solidaris. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal el repartiment de joguines i regals a: - Centres d'acollida. - Entitats per a persones amb necessitats educatives especials. - Associacions de malalts d'Alzheimer i geriàtrics. Un projecte col·laboratiu i sostenible La col·laboració sorgeix de la necessitat de sumar esforços i voluntariat, ja que la campanya és molt ambiciosa. Enguany es destaca la importància de la sostenibilitat i el reciclatge: - S'accepten tant joguines noves com de segona mà en bon estat. - Un equip de voluntaris s'encarrega de netejar, revisar (comprovant piles o peces de puzles) i embolicant els regals per garantir que estiguin en condicions òptimes. - > "Si tot i netejant veiem que no queda com a nova, evidentment no la posem per respecte a l'infant que l'ha de rebre." Crida a la participació: Materials i Voluntariat Encara es poden realitzar aportacions de material a les caixes habilitades a les facultats de Tarragona, Reus, Tortosa i Vila-seca. A més de joguines, es demana: - Material escolar: llibres, llibretes, llapis de colors i rotuladors. - Complements per a gent gran: mocadors, guants o colònies. El "centre d'operacions" està situat a l'Aula Magna de la Facultat d'Economia i Empresa de Reus. Es fa una crida urgent a qualsevol ciutadà que vulgui oferir el seu temps com a voluntari (de 17h a 21h) per ajudar en la classificació i el repartiment, que es realitzarà disfressats de Reis Mags el dijous i divendres de la setmana actual.

  • 17'

    Donació del Fons Fotogràfic de Joaquim Cabezas

    Donació del Llegat de Joaquim Cabezas a l'Arxiu Històric L'entrevista presenta la generosa donació del fotògraf tarragoní Joaquim Cabezas a l'Arxiu Històric de Tarragona, representat pel seu director Ricard Ibarra. Aquest fons és d'una riquesa excepcional tant per la seva vessant documental com artística. Contingut del Fons i Gestió Arxivística El material cedit és extens i variat, destacant: * Més de 3.000 cartells de temàtica fotogràfica d'arreu del món. * Centenars de fotografies pròpies que capturen l'evolució de Tarragona des de 1968. * Publicacions, catàlegs de l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona i imatges del segle XIX amb tècniques de colorejat. * Dossiers sobre els pioners de la fotografia a la ciutat. Ricard Ibarra subratlla la importància de conservar aquest material en dipòsits climatitzats amb materials de pH neutre per garantir-ne la preservació futura, a més d'aplicar-hi les noves tecnologies de digitalització. Visions de l'Autor i Crítica Cultural Cabezas divideix la seva obra en la part històrica i l'apartat artístic o personal (concursos, retrats, col·leccions temàtiques com els "Presoners de l'Asfalt"). Malgrat la satisfacció per la donació, l'autor expressa una certa decepció amb les institucions oficials: "Estic una miqueta desenganyat amb els estaments oficials de Tarragona respecte al tracte que no fan sobre la fotografia." L'artista reivindica la figura del fotògraf com a assessor cultural i la necessitat que la ciutat compti amb equips d'experts amb experiència real per gestionar el patrimoni gràfic i la futura capitalitat cultural.