Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

385-396 de 1247
  • 12'

    Crisi i protestes del sector agrari català

    Crisi al sector primari: Reivindicacions i mobilitzacions L'entrevista amb Josep Maria Coll, coordinador territorial d'Unió de Pagesos, desgrana els motius de la jornada de protesta convocada pel sector agrari. La situació crítica es fonamenta en un desequilibri insostenible entre els costos de producció i els preus de venda. Factors clau de la crisi Augment desmesurat dels costos: L'increment del preu del petroli ha arrossegat el cost dels adobs, els productes fitosanitaris i les tarifes elèctriques. Preus de venda insuficients: Molts productors es veuen obligats a vendre per sota del preu de cost, sota la pressió de les grans superfícies i multinacionals. Dependència exterior: Les crisis de transport han demostrat que el producte de proximitat arriba al ciutadà, mentre que les grans superfícies depenen de productes que vénen de l'altra punta del món. Crítiques a l'administració i solucions proposades "No s'han cregut mai que el sector agrari català podria ser potent i pioner; ha mancat suport i enginy." El sindicat critica durament tant la Generalitat de Catalunya com el Govern de l'Estat per la falta de polítiques agràries reals. Entre les demandes concretes destaquen: Establiment d'un gasoil professional. Rebaixa de l'IVA a un tipus reduït del 7%. Més inversió en la promoció de productes catalans per equiparar-se a altres regions com Andalusia. Un Pacte Nacional per l'Aigua que no s'oblidi quan les pluges alleugen momentàniament la sequera. Perspectives de la temporada Tot i les dificultats econòmiques, la meteorologia d'enguany ha afavorit determinats cultius, amb una verema que promet bona qualitat gràcies a les pluges primaverals. No obstant això, el sentiment d'incertesa persisteix fins que el producte no està venut i cobrat, ja que l'especulació continua sent la major amenaça per a la viabilitat de les explotacions i les cooperatives.

  • 15'

    25 anys del Ball de Diables de Tarragona

    Celebració del 25è aniversari del Ball de Diables L'episodi commemora el quart de segle de la recuperació d'una de les entitats més emblemàtiques del seguici popular de Tarragona. Javier Felip, actual president, i Josep Maria Macías, membre fundador, repassen els orígens i l'evolució d'aquest grup que va renéixer el 1983-1984 gràcies a la inquietud d'un grup de joves estudiants de l'institut Pons d'Icar i membres de la Colla Joves Xiquets de Tarragona. Orígens i evolució històrica Inicis (1983-1984): Els fundadors recorden com la ciutat pràcticament desconeixia l'existència històrica dels diables. Van rebre suport de figures com l'artista Toni Torrell, que va pintar els vestits, i les mares, que els van cosir. Recerca i tradició: Per definir el seu estil, van viatjar al Penedès (Vilafranca, El Vendrell, L'Arbós) per aprendre dels models tradicionals que havien perviscut. Transgressió i sàtira: Des del primer moment, l'entitat es va definir per la seva voluntat de ser transgressora a través del foc i, especialment, dels parlaments satírics. Activisme i creixement de l'entitat L'entitat ha demostrat ser una de les més actives de la ciutat, impulsant diversos projectes: L'Àliga de Tarragona: Recuperada fa anys per demostrar que podien aportar valor festiu sense necessitat de foc. L'Àliga Petita i el Ball de Diables infantil: Iniciatives per garantir el relleu generacional dins el Seguici Petit. Els Parlaments: Una tradició de crítica social que apunta a polítics i institucions, sempre intentant mantenir l'equilibri entre la mofa i el respecte, tot i les polèmiques puntuals. "Vam triar l'Àliga específicament perquè no portava foc, per demostrar que podíem aportar esperit festiu sense dependre només de la pirotècnia." Acte de celebració: El retorn dels veterans Per celebrar l'aniversari, s'ha organitzat una sortida especial que commemora el primer assaig de 1984: Es reuniran uns 76 vestits, incloent veterans que tornaran a tirar carretilles molts anys després. L'acte inclou una actuació de la Colla Jove i una cercavila pels carrers del Cos del Bou, la Nau i la Baixada de la Peixateria.

  • 15'

    La nova Ruta Modernista de Tarragona: Guia i Itineraris

    Presentació de la nova proposta turística a Tarragona El Patronat Municipal de Turisme ha llançat una nova guia i ruta dedicada al modernisme, que se suma a les ja existents rutes romana i medieval. Aquesta iniciativa busca diversificar l'oferta de la ciutat i mostrar un patrimoni que sovint queda a l'ombra del passat romà. Detalls de la Guia i el Patrimoni L'autora de la guia, Anna Isabel Serra, destaca que el modernisme tarragoní és reflex d'una societat portuària i una burgesia conservadora de principis del segle XX. Les característiques principals són: * Un estil més reposat i delicat, menys exuberant que el de Barcelona. * La presència de grans arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol i Lluís Domènech i Montaner. * La inclusió de 25 obres rellevants per tota la ciutat. Obres Emblemàtiques "Tarragona disposa d'una de les poques obres d'Antoni Gaudí a les comarques tarragonines: l'altar del santuari del Sagrat Cor." Entre els punts més destacats de l'itinerari trobem: 1. Teatre Metropol: L'obra paradigmàtica de Josep Maria Jujol. 2. Santuari del Sagrat Cor: Obra primerenca de Gaudí. 3. Casa Ximenis i el cambril dels pares carmelites. 4. L'església de Sant Llorenç (Gremi de Pagesos). Serveis i Visites Guiades La gerent del Patronat, Montse Pasqual, ha confirmat que s'ofereixen visites programades (el 15 d'agost i l'11 de setembre) amb un cost de 4 euros. També s'ha inaugurat una nova oficina de turisme a la Rambla Nova amb horaris amplis per atendre el creixent nombre de visitants. Finalment, es recorda l'existència de la Tarragona Card, una targeta que inclou el transport públic, l'entrada a museus i la gratuïtat en aquestes visites guiades.

  • 11'

    Prevenció i consells davant l'onada de calor a Catalunya

    Prevenció davant les altes temperatures L'episodi se centra en el pla d'actuació de la Generalitat de Catalunya per prevenir els efectes de les onades de calor. Geroni Ferrer, tècnic del Departament de Salut, subratlla que, tot i ser un fenomen estiuenc normal, cal aplicar el sentit comú per evitar riscos innecessaris. Col·lectius vulnerables i precaucions Les recomanacions s'adrecen especialment a aquelles persones amb major risc: * Gent gran i nadons: Tenen menys sensibilitat a la set i poden deshidratar-se ràpidament. * Malalts crònics: Persones amb diabetis, hipertensió o obesitat. * Treballadors a l'aire lliure: Com el sector de la construcció, que s'exposen directament al sol. "El sentit comú de vegades no és tan comú; és vital beure aigua sense esperar a tenir set." Consells pràctics per al dia a dia Hidratació constant: Beure aigua fresca (no gelada) cada 20-25 minuts. L'aigua massa freda calma la set abans d'hora, provocant que beguem menys del necessari. Evitar les hores centrals: No exposar-se al sol ni fer esport intens entre la una i les cinc de la tarda. Alimentació lleugera: Prioritzar amanides, fruita fresca i verdura. Alcohol: Limitar el seu consum, ja que no substitueix la hidratació necessària. El perill del cop de calor Es diferencia una molèstia lleu d'un cop de calor, que és una situació greu on el cos no pot eliminar la suor i supera els 40 graus. Els símptomes inclouen desorientació, pell seca i vermella, i pols ràpid. En aquest cas, cal avisar immediatament els serveis d'urgències.

  • 21'

    Gestió mediambiental i sostenibilitat a Tarragona

    Gestió de plagues i biodiversitat urbana La tinent d'alcalde Carme Crespo detalla les actuacions de l'Ajuntament de Tarragona per fer front a la plaga de mosquits al riu Francolí, intensificada per les pluges recents. S'està utilitzant un larbicida ecològic (bacillus trungensis) per garantir la seguretat de les persones i animals. Recuperació d'espècies: Es treballa en la sanitat dels xipresos afectats per l'excés d'aigua. Conveni amb l'Associació Aurora: Projecte per restaurar el bosc de ribera a la desembocadura del riu Gaià amb espècies autòctones com l'om i el tamariu. Estat de les platges i serveis Les 11 platges de la ciutat mantenen una qualitat d'aigua excel·lent segons l'ACA. Es preveu una millora visual i estètica a mig termini que inclou: Unificació paisatgística dels xiringuitos. Renovació dels sistemes sanitaris i mòduls de la Creu Roja. Manteniment de les banderes blaves mitjançant la millora de serveis. Planificació estratègica i canvi climàtic L'Ajuntament impulsa l'Agenda 21 amb la presentació de 8 itineraris (urbans i periurbans) per donar a conèixer el patrimoni natural als ciutadans. A més, es posa en marxa un nou pla de residus amb el desplegament de contenidors soterrats a barris com Sant Pere i Sant Pau. "El gener signarem un pacte d'alcaldes europeus pel canvi climàtic per aplicar polítiques reals d'eficiència energètica i control de mobilitat." Finalment, s'ha destacat la incorporació de Tarragona a l'Observatori de Salut i Medi Ambient per realitzar un seguiment exhaustiu de la qualitat de l'aire.

  • 15'

    Memòria de la lluita antinuclear a Catalunya

    L'activisme i el rigor a la crònica periodística L'entrevista amb l'escriptor i periodista Javier García explora la seva trajectòria com a activista i cronista dels moviments socials. García defensa que el periodisme no ha de ser una eina freda i prefabricada, sinó que ha de lligar la honestedat personal amb la subjectivitat pròpia de l'ésser humà per poder transformar la realitat. "L'objectivitat d'enviar una cosa vista des de fora pot semblar una cosa, però quan comences a analitzar veus molts factors que són propis del subjecte humà." La invasió nuclear dels anys 70 El llibre presentat documenta l'arribada de la tecnologia nuclear a Catalunya durant el tardofranquisme i la Transició. Els punts clau d'aquesta època inclouen: Desconeixement general: La població i els periodistes locals no tenien informació sobre els riscos de l'energia nuclear. Promeses de riquesa: Es va "vendre" el projecte als ajuntaments com una font de llocs de treball i salaris alts en zones agrícoles en crisi. Dependència hídrica: La ubicació de les centrals a la riba de l'Ebre i la costa va ser una decisió purament tècnica per la necessitat de refrigeració. La politització dels moviments de base García reflexiona sobre com les lluites socials dels anys 70 (antinuclears, dret a l'avortament, divorci) van ser absorbides pels partits polítics professionals a partir dels anys 80. Aquesta institucionalització va provocar que la societat civil de base perdés el seu espai i protagonisme, quedant fora del "pastís parlamentari". Riscos i realitat actual Finalment, l'autor vincula les advertències dels científics pioners com Mario Gaviria o Pedro Costa Morata amb els incidents actuals a les centrals d'Ascó i Vandellòs, afirmant que el model energètic actual és com "ballar sobre un polvorí".

  • 26'

    L'Auca de Sant Magí: Tradició, Història i Miracles

    L'Auca dels Portants de l'Aigua de Sant Magí En aquesta conversa es presenta l'obra artística i tradicional de la nova auca dedicada als portants de l'aigua de Sant Magí a Tarragona. L'obra és fruit de la col·laboració entre el dibuixant Josep Riera i Güell, de 94 anys, i els textos de Josep Maria Sabater, qui ha redactat 48 vinyetes en forma de rodolins per explicar el recorregut i les anècdotes d'aquesta tradició. El Recorregut i la Duresa del Camí La baixada de l'aigua no és només una desfilada, sinó una prova de resistència física per a les persones i el bestiar: • El primer dia és el més exigent, amb un tram de 32 quilòmetres des de la Brufaganya fins a Santes Creus. • Es viatja a un ritme d'uns 6 quilòmetres per hora, difícil de seguir a peu durant molta estona. • Les condicions climàtiques a l'agost són extremes, especialment en els trams sense ombra on l'asfalt bull. Tradicions i Vida dels Portants Els interlocutors descriuen la logística i els costums que envolten l'expedició: • Dormir al ras: Els carreters mantenen el costum de dormir sota els carros o en tendes de campanya. • La barreja: Una beguda tradicional a base de cafè i aiguardent que actua com un "Red Bull" històric per als traginers. • Solidaritat dels pobles: El recorregut inclou parades a Pontils, Carol, el Pont d'Armentera i Bràfim, on els alcaldes i veïns reben els portants amb menjar i hospitalitat. Miracles i Devoció Popular L'auca recull també la dimensió espiritual de Sant Magí: • El Certificat d'Aigües: Un document històric (que data del 1843) que garanteix l'autenticitat i procedència de l'aigua miraculosa. • L'exvot de la bomba: Es recorda el miracle de la Guerra del Francès (1813), on una bomba a la capella de Sant Magí no va explotar perquè el sant va "humitejar la metja". • Curacions: Es comenten testimonis de curacions certificades per metges i la gran fe que mariners i pescadors del Serrallo tenen en el sant. "L'aigua que baixem amb les portadores és simbòlica, el que realment importa és el testimoniatge de la fe i la tradició."

  • 17'

    Exposició Musealia: Un viatge didàctic pel cos humà

    Explorant l'interior de la vida humana Luis Ferreiro, coordinador de Musealia, ens presenta una exposició única que utilitza la plastinació per mostrar el funcionament real del cos humà. Basada en la pedagogia de la mítica sèrie de televisió Érase una vez... el cuerpo humano, la mostra pretén educar a través de peces reals i recreacions en tres dimensions. Dels embrions a l'anatomia adulta L'itinerari comença amb la creació de la vida, mostrant embrions i fets on es pot observar el desenvolupament ossi i cutani. S'explica la curiositat que el nombre d'ossos és constant, però en els nens encara no estan soldats, donant la impressió de tenir-ne gairebé 300 davant els 206 de l'adult. S'inclouen diferents sistemes, com el muscular, el nerviós i l'espinada, amb peces que mostren talls verticals i perfils interns detallats. L'impacte dels hàbits en la salut L'exposició posa un èmfasi especial en la medicina preventiva i en com el nostre estil de vida afecta els òrgans: * Tabac: Comparativa visual entre un pulmó sa i un pulmó ennegrit per la nicotina i l'arsènic. * Cor: Estudi de la màquina principal del cos i comparativa amb el cor de cavall per entendre la relació entre volum i bombament. * Cervell: Mostra de les seqüeles d'un infart cerebral per convidar a la reflexió sobre l'estrès i la cura personal. La ciència darrere la plastinació "Si durant el procés de plastinació es fa malbé una sola vena, tot el cos queda inservible." La tècnica, inventada per Gunther von Hagens, requereix milers d'hores de precisió. La mostra compta amb l'assessorament de la Universitat de Múrcia i altres institucions internacionals, garantint que les peces tinguin un destí lectiu per a futurs metges un cop finalitzi l'exposició.

  • 11'

    Ruta històrica: El setge de Tarragona de 1811

    El Setge de 1811: Un Punt d'Inflexió Històric L'episodi del setge de Tarragona de l'any 1811, en el marc de la Guerra del Francès, representa un dels moments més dramàtics i transformadors per a la ciutat. Segons l'historiador Jordi Rovira, aquest esdeveniment va marcar un abans i un després tant en l'àmbit urbanístic com en el social. Dades Devastadores del Conflicte D'una població d'unes 30.000 persones, en van morir més de 10.500 (un terç del total). Només unes 300 famílies van tenir continuïtat a la ciutat després de la guerra. El setge va durar 52 dies de resistència contra la maquinària de guerra napoleònica. La Ruta Nocturna: "Tarragona 1811" El Museu d'Història de la Ciutat organitza una sèrie de visites guiades dins del programa Històries de la Fresca per recórrer els escenaris clau: Casa Castellarnau: Punt d'inici on s'exhibeixen imatges de 1813 que mostren els estralls i la devastació dels edificis. Passeig Arqueològic: Visita a les muralles i a la Falsa Braga, a més de l'observació de la maqueta del setge. Fortificacions: Explicació de punts estratègics com el Fortí de l'Oliva i la bretxa del Carrer de l'Assalt, punt feble per on van entrar les tropes franceses. Pla de la Seu: Final de la ruta a les escales de la Catedral, escenari de l'episodi final del conflicte. "Tarragona va quedar completament transformada... la societat de tot el segle XIX patiria les conseqüències d'aquella guerra terrible." Detalls de l'Activitat Les rutes es realitzen durant els mesos d'agost i setembre (dies 12, 22, 29 d'agost i 5 de setembre) a les 22:00h. Les invitacions, que s'han de recollir a Casa Castellarnau, solen esgotar-se ràpidament donat l'alt interès dels ciutadans per descobrir aquest capítol de la seva història local.

  • 8'

    L'impacte de la crisi econòmica i l'atur a Tarragona

    Anàlisi de la situació laboral a la demarcació de Tarragona L'entrevista amb Jaume Prost, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, exposa una visió crítica sobre les dades de l'atur i la precarietat laboral en un context de crisi econòmica. Impacte del sector de la construcció i frau en la contractació Dades preocupants: S'ha assolit la xifra de gairebé 34.000 aturats a la demarcació, amb un increment interanual del 42,5%. Crisis de la construcció: Més del 50% dels nous aturats provenen directament d'aquest sector. Frau estiuenc: El sindicat denuncia que en els sectors de l'ensenyament i la neteja es rescindeixen contractes al juliol per estalviar-se sous i vacances, tornant a contractar al setembre. Propostes per a un nou model econòmic Prost argumenta que el model actual té "peus de fang" i requereix un canvi estructural profund basat en: Inversió productiva: Fomentar la indústria i la innovació tecnològica en lloc del benefici ràpid. Serveis de cohesió: Reforçar l'educació, la sanitat i la dependència. Política fiscal justa: Gravar més les rendes altes i les especulatives. La negociació col·lectiva i els salaris "Els salaris no són els responsables de la inflació, sinó les seues víctimes." El secretari general subratlla que no acceptaran una congelació salarial com a única solució. Reivindica la importància de les clàusules de revisió salarial davant una inflació propera al 5%, rebutjant que es vulguin "socialitzar les pèrdues" després d'anys de beneficis privats espectaculars.

  • 25'

    Balanç de gestió i futur del Consell Comarcal del Tarragonès

    Balanç del primer any de mandat El President del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, fa una valoració positiva i tranquil·la del seu primer any al càrrec. Els objectius principals s'han centrat en: • L'atenció directa al ciutadà. • La reestructuració interna d'un ens que ha crescut fins als 100 treballadors. • La cerca de l'excel·lència en la gestió i l'agilitat administrativa. Projectes Estratègics: El Gaià i el Turisme Una de les grans apostes és la recuperació del cabal del riu Gaià i la dinamització de la seva conca. Roca destaca que: • S'està negociant amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'empresa Repsol per recuperar un cabal ecològic. • Es vol potenciar la subcomarca del Gaià mitjançant un pla de dinamització turística basat en els castells, el turisme familiar i les cases rurals. "Estem en negociacions amb Repsol perquè el riu recuperi un cabal mig que permeti recuperar tot l'entorn ecològic." Ordenació Territorial i Infraestructures L'episodi aborda la futura organització de Catalunya en Vegueries i el nou Pla Territorial del Camp de Tarragona: • Reunió de presidents comarcals: Prevista per a l'octubre per mancomunar serveis davant la nova divisió territorial. • Pla Territorial: El Consell coordina els alcaldes per presentar al·legacions en temes com la protecció paisatgística i la via de mercaderies de Roda. • Equilibri territorial: Es busca que el creixement de grans ciutats com Tarragona, Reus i Valls no hipotequi els petits nuclis d'interior. L'Estació de l'AVE i les Deficiències de l'ADIF En la seva faceta com a alcalde de La Secuita, Roca critica durament la manca d'inversió en el manteniment de l'entorn de l'estació del Camp de Tarragona: • Incompliments de l'ADIF: Falta d'enllumenat a les rotondes, accessos sense recepcionar i subministrament d'aigua precari. • Pàrquing i Seguretat: L'èxit d'usuaris (mig milió el primer any) no s'ha vist acompanyat d'una millora en la senyalització ni en els serveis bàsics d'aparcament, tot i que defensa que els preus de l'abonament mensual són assequibles comparats amb la ciutat.

  • 19'

    Cessió de l'arxiu històric de la llibreria La Rambla

    Cap a la preservació del patrimoni col·lectiu de Tarragona El responsable de la llibreria La Rambla, Ramon Marrugat, explica els motius i el contingut de la cessió del seu fons documental a l'Arxiu Històric Municipal de Tarragona. Aquesta decisió respon a la voluntat de conservar el testimoni del que va ser un dels principals focus de resistència cultural i activisme sociopolític a la ciutat durant el final del franquisme i la Transició. Un fons documental divers i significatiu L'arxiu consta de prop de 1.500 documents que abasten principalment el període entre 1968 i 1980. Entre el material cedit destaca: Documents administratius: Permisos governatius i instàncies (sovint signades a títol personal per esquivar la censura). Material gràfic: Cartells d'un gran valor artístic de noms com Hernández Pijuan, Subirachs o Cuixart. Testimonis culturals: Fotografies de personalitats com Pere Quart, Montalbán o Joan Fuster, i referències a la renovació pedagògica i l'edició catalana. Correspondència i fulletons: Invitacions i cartes de figures com Vicent Andrés Estellés o Marta Mata. La llibreria com a eixopluc de la clandestinitat Marrugat recorda com la llibreria va suplir la mancança de locals a la ciutat, convertint-se en la seu de facto de moviments que sovint es movien en la frontera entre la legalitat i la clandestinitat: Entitats com l'Associació d’Espectadors de Teatre, el Bloc Feminista o el moviment Lila i Rosa. Suport a organitzacions com Comissions Obreres, objectors de consciència i la delegació (encara no oficial) d'Òmnium Cultural. Visites de líders polítics i intel·lectuals com Ernest Lluch, Cirici Pellicer o Pérez Casado. "El que no surt al 'Diari Español' no és història, i per això cal aquest arxiu: per demostrar que tot allò existia malgrat el silenci oficial." Commemoració dels 40 anys Aquesta cessió coincideix amb el 40è aniversari de la llibreria, fundada el Sant Jordi de 1968. Per celebrar-ho, s'ha programat una exposició al Tinglado 4 del Moll de Costa (del 30 d'octubre al 30 de novembre) i una trobada de llibreries alternatives de tot Catalunya per reivindicar el paper d'aquests espais en la difusió de la lectura i la cultura en temps difícils.