Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

361-372 de 1247
  • 9'

    Sèrie de comiat i subtitulació repetida

    Resum de la interacció El contingut consisteix en una successió repetitiva de comiats, seguits per indicacions de subtitulació i llargues pauses o silencis en el text. No s'identifica un diàleg articulat, sinó una estructura monòtona centrada en el tancament. Punts clau del contingut Comiat constant: La frase "Fins demà!" es repeteix de forma contínua durant els primers dos minuts. Subtitulació externa: Apareixen referències a la Société Radio-Canada com a entitat responsable dels subtítols. Absència de diàleg: La resta de la seqüència està marcada per silencis o punts suspensius, indicant una falta de contingut verbal. "Fins demà!" Aquesta expressió marca la totalitat del component parlat de la primera part de l'enregistrament.

  • 22'

    Entrevista a Sandra Coloma: Sant Magí i festes de Tarragona

    Sant Magí 2008 i el Model de Festes de Tarragona L'entrevista amb la regidora de Cultura i Festes, Sandra Coloma, se centra en el tret de sortida de les festes de Sant Magí. Es destaca que el programa inclou prop de 60 actes i manté un model basat en la descentralització, amb l'objectiu que la festa arribi a tots els barris de la ciutat i no es concentri només a la Part Alta. La Casa de la Festa Un dels punts clau de la gestió actual ha estat l'obertura de la Casa de la Festa, un equipament que acumulava anys de retard: Ha rebut unes 15.000 visites en només dos mesos. Funciona com a espai museològic i centre de difusió dels elements tradicionals (el bestiari, els balls, etc.). S'inicien visites guiades durant Sant Magí. Balanç del Festival d'Estiu i el "Feestiu" La regidora fa una valoració molt positiva del nou format del festival: S'ha apostat per la gratuïtat i els espectacles de carrer per fer la cultura accessible. El festival QS s'ha consolidat en un format d'una setmana dedicat a les músiques del món i la interculturalitat. S'ha observat que el públic prefereix el format de carrer davant dels espectacles de pagament al Camp de Mart. Projectes de Futur i Tardor Cultural De cara als propers mesos, la regidoria treballa en: Centenari del Teatre Metropol: Una programació especial que inclou l'aposta per l'escena alternativa (Escena Metro). Indústria Cultural: Suport a les companyies locals per fomentar la producció pròpia. Centre de Creació Contemporània: Confirmació de l'espai a la Tabacalera (magatzems de 4.000 m²) com a projecte estratègic de referència internacional. "La nostra fita és fer que la gent conegui la festa i la faci seva, perquè en definitiva és la festa de la ciutat." Finalment, es menciona l'homenatge als 25 anys de la Comissió de Festes dels carrers del voltant de l'Ermita de la Brufeganya i la tradicional baixada de l'aigua.

  • 14'

    Homenatge als 25 anys de la Comissió de Festes de Sant Magí

    Homenatge a tota una vida dedicada a Sant Magí En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, s'entrevista en Miquel Rodríguez, en Jordi Moncosí i en Carles Favà, membres clau de la comissió de festes dels carrers Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç i Puig d'en Pallars. L'entrevista posa en valor la trajectòria de 25 anys d'aquest grup de veïns que ha estat el motor de la celebració a l'ermita de Sant Magí. Els orígens i l'evolució de la festa La comissió va néixer l'any 1983 per encàrrec del doctor Pere Batlle. Els convidats recorden com van començar amb una estructura molt senzilla i com han anat professionalitzant la logística: Evolució del subministrament: Van passar de repartir només 100 litres d'aigua en ampolles de plàstic a les actuals 4.000 ampolles de vidre i més de 2.000 càntirs de ceràmica. Innovacions: Van recuperar les plataformes amb canalla vestida de catalans i van instaurar la tradició de la xocolatada. Patrimoni propi: A causa de les dificultats per trobar tractors i remolcs, la comissió va acabar adquirint la seva pròpia carrossa en propietat. El paper fonamental de les dones Els tres entrevistats coincideixen a destacar que el Gruix de la feina recau en les dones de la comissió: "La feina sense les dones no es faria. Elles porten el 70-80% del pes, els homes fem la força física i anem a donar la cara." Aquesta feina inclou l'etiquetatge manual, l'ompliment de les ampolles per als hospitals (com els de Santa Tecla i Joan XXIII) i les llargues jornades de repartiment que comencen a les 4 de la matinada el dia de la festivitat. El futur i el relleu generacional Malgrat la il·lusió per l'homenatge que rebran a la Casa de la Festa, la comissió demana la implicació de voluntaris joves. Tot i que tenen ganes de continuar, admeten el desgast físic i fan una crida per trobar persones a qui ensenyar el funcionament i garantir així el futur de la festa al barri.

  • 7'

    L'Orquestrina de l'Escola de la Festa al Convit de Sant Magí

    El tret de sortida de Sant Magí El passacarrers del Convit s'ha consolidat com l'acte oficial que inaugura les festes de Sant Magí a Tarragona. Enguany, el protagonisme recau en una formació inèdita: l'Orquestrina de l'Escola de la Festa. Aquest grup neix de la col·laboració de músics provinents de tres projectes referents del folk català: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: Amb la presència d'Artur Gaya i altres membres. La Carrau: Aportant la sonoritat de l'acordió diatònic i el violí. Sol i Serena / La Criatura Verda: Amb la col·laboració de Francesc Tomàs "Panchito". Una proposta basada en la tradició i la paraula L'essència d'aquest convit és l'ús de l'overç cantat, on la paraula i la improvisació tenen un paper fonamental per convidar la ciutadania a la festa. Els músics han adaptat instruments diversos (guitarra, guitarró baix mexicà, acordió i percussions) per crear un repertori que barreja temes propis amb el pregó tradicional de la festa. La mirada externa sobre la festa L'Artur Gaya destaca que, per als qui venen de fora, l'element més captivador de Sant Magí és el protagonisme de l'aigua. Cita aspectes emblemàtics com: La Baixada de l'Aigua des de la Brufaganya. La importància històrica i miraculosa del Sant. La capacitat de la festa per implicar-se en les tradicions locals, com els pomets de flors i els homenatges a entitats. "Si no t'impliques, no és el mateix. Es tracta d'estudiar les tradicions i el que sent la gent en aquell moment."

  • 17'

    El Misteri de la Selva: El drama assumpcionista més antic

    El Misteri de la Selva del Camp: Tradició i Modernitat El Misteri de la Selva es consolida com el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica, datat del segle XIV. Amb gairebé tres dècades de representacions ininterrompudes des de la seva recuperació l'any 1980, aquesta obra és un pilar fonamental de la cultura popular catalana. Punts Clau de la Representació Riquesa lingüística: El text utilitza el català de la segona meitat del segle XIV. Segons Núria Cavallé, el llenguatge reflecteix una frescor única, especialment en els personatges negatius (jueus i dimonis) que s'expressen amb modismes populars. Simbolisme musical i escènic: Els personatges interpretats com a "bons" canten a capella amb músiques dels segles XIII i XIV. Els personatges "dolents" no tenen el privilegi de cantar, ja que el cant s'associa a la divinitat i l'harmonia. L'escenografia és horitzontal, aprofitant tot l'espai de l'església de Sant Andreu Apòstol, organitzat simbòlicament d'Oest (foscor/infern) a Est (llum/paradís). Novetats d'Enguany Aquesta edició incorpora millores tècniques i logístiques per enriquir l'experiència de l'espectador: 1. Renovació de l'il·luminotècnia: Un nou equip de llums que millora els canvis d'escena i l'ambientació de l'infern. 2. Assajos personalitzats: S'ha implementat un sistema d'assaig individual per perfeccionar la veu dels protagonistes. 3. Canvi d'horari: La representació de la vigília (dia 14) s'avança a les 22:00h per facilitar l'assistència. Internacionalització del Misteri L'obra ha transcendit les fronteres de la Selva del Camp, essent representada en llocs tan emblemàtics com: "Hem anat a Montserrat, a Roma (Santa Maria in Trastevere) i l'any passat vam arribar al punt màxim: Jerusalem, a l'Església de la Dormició."

  • 11'

    Les Contalles de Sant Magí: sisena edició a la plaça de la Pagesia

    Les Contalles de Sant Magí i l'Esbart Santa Tecla L'entrevista amb Jaume Aguas, director de l'Esbart Santa Tecla, se centra en la sisena edició de les Contalles de Sant Magí, una representació escènica que narra la vida i martiri del sant. L'espectacle tindrà lloc aquest divendres a les 10 de la nit i marca, simbolicament, el tret de sortida del cicle festiu a la ciutat de Tarragona. Novetats i Canvi d'Ubicació La principal novetat d'enguany és el canvi d'escenari a la plaça de la Pagesia (prop de l'església de Sant Llorenç). Aquest és el tercer emplaçament de l'obra, buscant un espai més recollit i estable: Origen: L'espectacle es va crear pensant en l'Amfiteatre Romà, un marc que Aguas considera incomparrable però que actualment no està disponible per problemes d'accessibilitat. Evolució: Després de passar per la plaça de les Cols, s'ha optat per la plaça de la Pagesia per aprofitar les graderies i oferir un ambient més íntim per als espectadors. "Reivindiquem des d'aquí que l'espectacle ha de tornar a l'amfiteatre romà, perquè el marc era incomparable i servia per promocionar el patrimoni." Estructura de l'Espectacle Les Contalles es defineixen com una proposta de música, veu i dansa que consta de: Cinc quadres estàtics: Des de l'arribada a la Brufaganya fins al martiri de Sant Magí. El cor grec: Dirigit per Enric Garriga, un grup que narra la història de viva veu mentre els balladors la representen. El contrapàs de l'aigua: Un ball final que simbolitza l'arribada de l'aigua beneïda a Tarragona. Projectes de Futur: El Pas de Titans L'Esbart treballa en una futura trilogia amb un nou projecte anomenat El Pas de Titans. Es tracta d'una creació coreogràfica original que requereix un relleu generacional i més voluntaris per poder-se materialitzar, amb l'objectiu d'iniciar-ne la producció a finals d'any.

  • 13'

    50 anys del Concurs de Castells de Sorra a Tarragona

    50è Aniversari del Concurs del Club Maginet L'Anna Mula, presidenta del Club Maginet, presenta la 50a edició de l'històric Concurs de Castells de Sorra de Tarragona, que se celebrarà el proper 15 d'agost a la platja de l'Arrabassada. Aquest esdeveniment, amb més tradició que el mateix club, va ser heretat dels antics organitzadors (Coca-Cola i Correu Català). Detalls sobre el concurs i la sorra Participants i categories: El concurs és individual i es divideix en dues franges d'edat: de 0 a 12 anys (una hora de temps) i de 13 a 99 anys (dues hores). La sorra de Tarragona: Es destaca que la sorra local té poca argila, cosa que dificulta la construcció i obliga els artistes a dominar la proporció d'aigua per evitar que les figures es desfacin. Tècnica i eines: Els participants més experimentats fan ús de pales d'obra, ganivets per als relleus i planifiquen el disseny prèviament, sovint començant per una gran muntanya de sorra de la qual van extraient material. Valoració de les obres El jurat, format pel Club Maginet, aparelladors i representants municipals, valora especialment: L'alçada: Es premia el risc de fer estructures altes com castells i torres. La complexitat: Més enllà de figures clàssiques com sirenes o esfinxs. L'originalitat: Figures efímeres que desapareixen en acabar la jornada. "Com més gran fas la muntanya de sorra, millor pots treballar la figura; l'important és la base." Per commemorar el 50è aniversari, es realitzarà un homenatge al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics per la seva col·laboració històrica en el jurat.

  • 24'

    Actualitat Municipal amb Begoña Floría

    Polèmica per Tarragona 2017 i el Consens Polític La regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floría, aborda la controvèrsia sobre la candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 i el lideratge de Mario Rigau. Floría lamenta que s'hagi trencat el consens polític per interessos partidistes i defensa la gestió del govern municipal. • Es critica a l'oposició (Convergència i Unió i el Partit Popular) per haver obert una polèmica pública en lloc d'utilitzar els canals institucionals. • S'anuncia una Junta de Portaveus per al dia 20 d'agost amb l'objectiu de recuperar la unitat política. • > "En política, la forma també és el fons. Les coses s'han de fer en el seu espai i de forma responsable." Grans Projectes Urbans i Econòmics Floría repassa l'estat de diverses infraestructures clau per a la ciutat, marcades per la herència de governs anteriors i la crisi econòmica: • Pàrquing Jaume I: Es defineix com el pitjor "forat econòmic" de la ciutat. S'està ultimant una auditoria amb exquisida prudència per prendre decisions definitives. • Fortí de la Reina: El calendari de desmuntatge es manté per al mes de setembre, a càrrec de l'empresa Recoprestauraciones. • Nou Estadi del Nàstic: Les negociacions amb l'empresa constructora continuen obertes a causa de l'impacte de la crisi immobiliària i la manca de tràmits urbanístics previs. Participació i Noves Tecnologies Com a responsable de l'àrea, la regidora destaca iniciatives per apropar l'Ajuntament a la ciutadania: • Club dels Tarraconins: Amb 1.400 socis, aquest club infantil busca generar identitat de ciutat i transversalitat social. Inclourà avantatges com l'autobús gratuït per a escolars i un CD musical per Nadal. • Terracoparty 2017: La tercera edició se celebrarà de l'11 al 13 de setembre, vinculada a Santa Tecla, amb un enfocament més educatiu gràcies a la col·laboració amb la URV. • Estudi de la Part Alta: S'ha iniciat una diagnosi del teixit associatiu del barri per aplicar un futur pla de mobilitat i millora del barri de manera participativa.

  • 6'

    Negociació pel disseny de la rotonda a la T11

    Diàleg entre veïns i Govern per les obres de la T11 El president de l'Associació de Veïns de la Floresta, Antoni Peco, ha explicat el resultat de la visita d'obres realitzada conjuntament amb la subdelegada del govern central a Tarragona, Teresa Pallarès. El focus de la trobada és el conflicte generat per la ubicació d'una de les noves rotondes de l'autovia T11. Punts clau de la reunió Proximitat excessiva: Els veïns denuncien que el disseny actual de la rotonda s'apropa massa als habitatges, eliminant una vorera i dificultant el pas dels vianants cap a la passarel·la i el centre comercial. Disposició al pacte: La subdelegada ha mostrat una actitud positiva i s'ha compromès a buscar una solució tècnica en el termini d'una setmana. Alternatives proposades: Es busca desplaçar l'eix de la rotonda cap a una esplanada propera on no hi ha construccions o bé reduir-ne el diàmetre per guanyar espai per a la vorera. Impacte del projecte a Ponent Malgrat la polèmica específica de la Floresta, els veïns celebren la transformació de la T11 en una via urbana: Millora de la connectivitat: Les rotondes facilitaran la unió entre barris com La Floresta, Camp Clar i Torreforta. Seguretat viària: La reducció de velocitat farà la via més amable per als residents. Accés comercial: Es preveu que la futura rotonda de Les Gavarres acabi amb les retencions endèmiques dels caps de setmana. "La carretera ha d'estar al servei dels ciutadans i no pas al contrari; creiem que estem en posició de la raó i el sentit comú." Calendari d'execució Segons ha apuntat Peco, el termini total per a la finalització de totes les rotondes és de tres anys. La previsió és que la rotonda de la Floresta estigui enllestida aquest mateix mes de novembre per continuar posteriorment amb les de Torreforta i el complex comercial.

  • 26'

    Aquaticòfons: L'Art dels Sons de l'Aigua

    Introducció a l'Exposició d'Art Emergent El podcast ens trasllada a la Casa de la Generalitat a Tarragona, on es presenta la setena mostra d'Art Emergent. L'exposició, d'una gran singularitat, és obra de Guillermo Fernández, enginyer en telecomunicacions que ha unit la seva experiència tècnica amb la sensibilitat artística per explorar els sons de l'aigua. El concepte dels Aquaticòfons Els aquaticòfons són mecanismes creats específicament per aïllar, reproduir i amplificar sons aquàtics concrets que sovint ens passen desapercebuts en la vida quotidiana. L'autor busca reivindicar l'atenció sobre la natura a través d'una experiència estètica i sonora. • Fonaments tècnics: Cada aparell inclou una bomba que recicla l'aigua, micròfons preparats per a la humitat i petits altaveus per donar realç al so. • Disseny: Les peces tenen un acabat minimalista i atemporal, utilitzant materials com l'acer inoxidable, fusta i cuir. Principals Sons Reproduïts L'exposició consta de sis peces (amb la intenció d'ampliar-les a deu) que imiten diferents fenòmens: La galleda que s'omple: Capta el moment precís de la tonalitat canviant mentre l'aigua puja de nivell. El bombolleig: Inspirat en el so relaxant dels aquaris. La barqueta: reprodueix el so de l'aigua vessant-se quan un recipient es desestabilitza. El rierol: Un so suau que convida a la reflexió sobre el silenci i el soroll urbà. La gota d'aigua: Explora la dualitat d'un so que pot ser tant relaxant com desesperant. El pati de pluja: L'aparell més gran, que utilitza una bomba especial per crear una "palmera d'aigua" i imitar la pluja fina. Referents i Futur del Projecte L'autor destaca la seva formació en acústica i control de sorolls com a base per a aquest projecte. També esmenta referents històrics i contemporanis: "Els àrabs ja treballaven l'aspecte acústic de l'aigua als jardins de l'Alhambra i el Generalife, una tradició que s'ha perdut en favor dels aspectes purament visuals." Projectes futurs Fernández també parla del seu proper projecte, Iriscendium, un laboratori per experimentar amb les coloracions iridiscents de les bombolles de sabó, becat per la Generalitat de Catalunya.

  • 7'

    Projecte Llaios: Teràpia amb gossos per a la gent gran

    Introducció al Projecte Llaios El programa Quarts de Nou a Tarragona Ràdio presenta el Projecte Llaios, una iniciativa solidària impulsada per l'Alberg d'Animals de les Terres de l'Ebre i finançada pel programa Tu ajudes de Caixa Tarragona. Aquest projecte busca combatre la solitud de les persones grans mitjançant la interacció amb gossos de l'alberg. Objectius i Benefici Mútua La iniciativa es basa en la premissa que existeix un benefici mutu entre els animals i els avis: Per als gossos: Molts d'ells són d'edat avançada i tenen poques possibilitats de ser adoptats. El projecte els permet sortir de les gàbies i rebre afecte. Per a la gent gran: Proporciona companyia, estimulació sensorial i la possibilitat de sentir-se útils cuidant un altre ésser viu. "Aquestes persones grans necessiten estimar i ser estimades; aquest intercanvi pot propiciar un benefici de cara als llaios." Funcionament i Metodologia L'Encarna López, responsable de l'alberg, explica que el projecte es desenvolupa a través de sessions periòdiques en diverses residències (Ulldecona, Amposta i Sant Carles de la Ràpita): Periodicitat: Es realitza una sessió mensual per residència durant el cap de setmana. Activitats: Els avis poden passejar els gossos, pentinar-los o, en el cas de persones amb mobilitat reduïda, simplement tenir cadellets a la falda per acaronar-los. Selecció dels animals: No tots els gossos són aptes. Es seleccionen animals amb un caràcter tranquil, sociable i no agressiu. Control sanitari: Tots els animals passen un estricte control veterinari, estan vacunats, desparasitats i passen per la perruqueria abans de cada visita per garantir la seguretat de les persones. Impacte i Futur Després d'una primera edició amb informes molt favorables per part dels educadors socials, el projecte continua aquest any amb l'objectiu de mantenir l'estímul cognitiu i emocional dels residents, demostrant que la teràpia amb animals és una eina clau per al benestar social.

  • 9'

    Èxit en la reducció de llistes d'espera dentals a Tarragona

    Èxit del nou model de gestió bucodental L'entrevista amb el doctor Ramiro Soler, director de la Unitat de Salut Bucodental de l'Atenció Primària al Camp de Tarragona, detalla com un projecte conjunt entre l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Hospital Joan XXIII ha aconseguit reduir dràsticament la llista d'espera per a la cirurgia de cordals (caixals del seny), passant de prop de dos anys a una espera mitjana de només tres mesos. Estratègies de descentralització La clau de l'èxit ha estat un canvi de model basat en la descentralització i la gestió eficient dels recursos: Atenció Primària: S'ha creat una unitat quirúrgica que assumeix la majoria de les intervencions, evitant que els casos de complexitat mitjana hagin d'anar a l'hospital. Formació Especialitzada: Un cirurgià maxilofacial ha format fins a set professionals per realitzar aquestes intervencions a Reus i Tortosa. Sinergia Hospitalària: Els especialistes de l'hospital es desplacen als centres de salut per operar, optimitzant els quiròfans per a casos d'alta complexitat. Tipologia de la patologia El doctor explica que els caixals del seny causen freqüentment inflamacions i dolor degut a la erupció o la manca d'espai: "Arriba un moment que el tractament farmacològic és innecessari i s'ha d'optar pel tractament quirúrgic." Prevenció i estil de vida Finalment, es destaca que l'increment de l'activitat ha estat notable, passant de 700 a més de 1.500 intervencions anuals. Tot i el reforç del sistema, el doctor recorda que la salut bucodental depèn fonamentalment dels hàbits de vida saludables i la prevenció personal.