Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

673-684 de 1247
  • 18'

    Festival de Màgia de Tarragona amb el Mag Gerard

    Presentació del Festival de Màgia a Tarragona El Mag Gerard visita l'estudi per anunciar la consolidació del Festival de Màgia de Tarragona, una proposta inèdita que l'any passat va exhaurir totes les entrades i que enguany s'estén per diversos teatres de la ciutat durant un mes i mig. Detalls de la Programació i Espectacles Màgia a Quatre Mans (10 i 11 d'octubre): Estrena al Teatre Metropol amb el Mag Gerard i la Maga Inés (coneguda pel programa de TV Nada por aquí). L'espectacle barreja màgia visual, còmica i participativa. Paraules Màgiques (24 d'octubre): Amb Brando i Silvana a la Sala Trono, oferint un format de màgia de prop i íntim. Magic Mania (31 d'octubre): La companyia La Capsa Màgica (regents de l'històric Rei de la Màgia de Barcelona) realitzarà levitacions i grans il·lusions. Anthony Blake: El reconegut mentalista portarà el seu espectacle Más Cerca, on la interacció directa amb el públic és la protagonista. La Família Tamariz: El festival clourà amb la presència d'Ana Tamariz i el seu espectacle de la Cabeça Misteriosa, a més d'una producció escrita pel mateix Juan Tamariz. Màgia en Directe a la Ràdio Durant l'entrevista, el Mag Gerard realitza diversos trucs interactius: L'efecte de la tercera moneda: Un truc d'òptica on, fregant dues monedes del mateix valor, sembla aparèixer-ne una tercera. L'endevinació del 10 de cors: Després de barrejar la baralla, el mag endevina la carta escollida per la presentadora, culminant amb una sorpresa tecnològica: la mateixa carta li truca al mòbil directament. "Els mags no expliquem mai els trucs bàsicament perquè el que fem és crear il·lusions i no trencar-les."

  • 7'

    El nou paper de l'speaker al Concurs de Castells

    Transformació de la figura de l'speaker L'entrevista a David Parats revela un canvi significatiu en la concepció del speaker per a la 22a edició del Concurs de Castells de Tarragona. Fins ara, aquesta figura actuava merament com un portaveu del jurat, limitant-se a transmetre decisions tècniques per megafonia. Principals novetats del rol: De portaveu a conductor: Parats assumeix un paper de presentador i dinamitzador de l'espectacle. Gestió dels temps morts: L'objectiu és informar el públic sobre què passa durant les més de cinc hores d'esdeveniment, evitant que la diada es faci pesada. Comunicació interna: El contacte oficial entre el jurat i les colles passa a ser privat, permetent que el micròfon es centri en l'espectador. Equilibri entre tradició i espectacle Parats destaca que el món casteller pot ser reticent als canvis, però defensa la necessitat de modernitzar la narrativa del concurs: "El concurs no deixa de ser un espectacle més... no pots tenir ningú assegut en una cadira més de 5 hores sense explicar-li què succeeix." L'entrevistat subratlla que el concurs combina un 50% de tradició i un 50% d'espectacle, i que la passió que genera actualment el fet casteller a tota Catalunya és un caldo de cultiu ideal per a un gran esdeveniment mediàtic. Expectatives i favorits Tot i mantenir la seva imparcialitat professional, Parats assenyala que la victòria estarà previsiblement entre les colles tradicionals, fent referència implícita a la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca.

  • 7'

    Josep Fèlix Ballesteros i l'impacte del Concurs de Castells

    El Concurs de Castells com a motor de ciutat L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza les perspectives i novetats de la propera edició del Concurs de Castells. Es destaca el paper de l'esdeveniment com la "Champions" del món casteller i la seva importància estratègica per a la projecció internacional de la ciutat. Novetats organitzatives i infraestructures Remodelació de la Plaça de Toros: S'estrena la primera fase de les obres, oferint un espai més modern, còmode i amb millors serveis. Un dels grans avantatges és la futura protecció contra la pluja. Retransmissió televisiva: Per primera vegada, Televisió de Catalunya (TV3/Canal 33) emetrà el concurs en directe. Aquesta fita és fruit d'un esforç conjunt entre l'Ajuntament i l'organització per convèncer la cadena del valor mediàtic de la cultura castellera. Control del temps: La presència de la televisió ajudarà a complir els horaris previstos (timing), amb l'objectiu de finalitzar cap a les 15:00 o 15:30 hores. Projecció i futur de l'esdeveniment L'alcalde vincula l'èxit del concurs amb les candidatures de Tarragona per als Jocs del Mediterrani 2017 i la Capital Cultural 2016. A més, s'obre la porta a un debat important sobre el calendari: "No vull decidir-ho sol, però si el món casteller arriba a la conclusió que el concurs ha de ser anual, estaríem encantats de la vida." Pronòstics competitius Tot i el desig que una colla local s'emporti la victòria, Ballesteros reconeix el favoritisme dels Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, esperant que les colles tarragonines se situïn entre les cinc primeres posicions.

  • 22'

    50 Anys de Mans Unides: Solidaritat i Projectes a Tarragona

    Introducció i Trajectòria Entrevista a Sátur Sosa, delegada de Mans Unides a Tarragona, i Begoña de Burgos, presidenta nacional de l'entitat. La conversa destaca la celebració del 50è aniversari de l'organització, una fita que es commemorarà amb activitats especials i la publicació d'un llibre que recull la història del voluntariat a la demarcació. Valors Fonamentals: Voluntariat i Transparència L'entitat es defineix per uns pilars molt clars que la diferencien d'altres ONGs: Voluntariat pur: La base de l'organització són persones que dediquen el seu temps sense rebre cap remuneració. Austeritat i eficàcia: Es destaca que les despeses d'estructura i propaganda no arriben al 5%, destinant la gran majoria dels ingressos directament als projectes. Transparència absoluta: Els comptes estan auditats i són accessibles al públic a través de plataformes com la Fundació Lleialtat. Metodologia de Treball i Projectes Mans Unides no actua de forma assistencialista, sinó que aposta pel desenvolupament a llarg termini: Protagonisme local: Els projectes neixen de les necessitats demanades per les comunitats d'origen, no s'imposen des d'aquí. Focus en la dona: Es considera la dona com el pilar de la família i la societat, amb iniciatives de microcrèdits i tallers per fomentar la seva autonomia. Àmbits d'actuació: Educació, infraestructures (pous d'aigua, escoles), agricultura i sanitat (maternitats). Projectes destacats: S'esmenten col·laboracions a Uganda, Colòmbia, Índia, Bolívia i Moçambic, moltes d'elles finançades per administracions locals de Tarragona i Reus. "Nosaltres no anem allà a salvar ningú; sempre ens ho demanen ells i hi ha d'haver una persona responsable allà per tirar-ho endavant." Celebracions i l'Any Jubilar Finalment, es detalla la visita de 150 integrants de l'entitat a Tarragona amb motiu de l'Any Jubilar, que inclou una recepció per part de l'arquebisbe i diversos actes martirials a l'amfiteatre i la catedral.

  • 8'

    Estat de les obres a la Plaça de Braus pel Concurs de Castells

    Preparació de la Plaça de Braus de Tarragona L'episodi detalla la visita de seguretat i l'estat actual de les obres de remodelació de la Plaça de Braus de Tarragona a pocs dies de la celebració del Concurs de Castells. Malgrat els dubtes populars, es confirma que el recinte estarà a punt per a diumenge amb les garanties necessàries. Principals millores i novetats La Nova Coberta: S'ha instal·lat la fase fixa d'una estructura metàl·lica gegant de 92 metres de diàmetre. Destaca l'espai central o òcul de 40 metres, que en una segona fase permetrà obrir i tancar el sostre. Adequació i Seguretat: S'ha realitzat una profunda renovació per adaptar un edifici del segle XIX a les normatives del segle XXI: Increment de les sortides d'emergència i accessos a l'arena. Millora de les comunicacions entre plantes amb escales més amples. Reducció de l'aforament final fins a unes 7.000 persones assegudes per guanyar en comoditat i seguretat. Confort Tèrmic: Tot i que la climatització és per a la següent fase, la nova configuració permet que gairebé tot el públic i els castellers estiguin a l'ombra, evitant l'efecte hivernacle temut. Un espai polivalent per a la ciutat L'objectiu final és que la plaça deixi de ser un espai d'ús puntual per convertir-se en un recinte multifuncional capaç d'acollir: 1. Esdeveniments esportius i concerts. 2. Congressos i grans sopars. 3. Actes culturals sota qualsevol condició climatològica. "Tindran la impressió de ben segur d'estar en un recinte completament diferent."

  • 18'

    Preparatius de la 22a edició del Concurs de Castells

    El Concurs de Castells 2008 a prop Falten només 72 hores per a la celebració de la 22a edició del Concurs de Castells a la Plaça de Toros de Tarragona. El programa destaca la finalització a corre-cuita de les obres de remodelació del recinte, que finalment estarà cobert per a l'esdeveniment. El repte de l'agilitat i el tempo L'organització, encapçalada per Sergi Puig (director del concurs) i Jordi Jarià (president del jurat), s'ha fixat l'objectiu d'acabar sobre les 15:00 hores. Per aconseguir-ho, s'aplicaran mesures estrictes: Reducció de temps morts: Les colles han d'estar preparades abans de ser anunciades. Ronda conjunta: Construccions com el 5 de 8 o el 4 de 8 amb l'agulla es faran de forma simultània per guanyar velocitat. Sancions: El jurat podrà penalitzar econòmicament o amb la retirada del dret a actuar aquelles colles que s'endarrereixin injustificadament. "Volem evitar aquells temps morts on el públic no sap què està passant." Novetats en el Reglament de 2008 El jurat ha introduït canvis significatius per millorar la competició i la seguretat: Inici del castell: Ara es considera que un castell ha començat quan s'alça l'últim casteller de la pinya (en lloc del primer), evitant que errors individuals invalidin el treball col·lectiu. Noves construccions: S'incorporen els castells de 3 amb el pilar a la taula de puntuacions. Protocols interns: S'han definit criteris d'actuació més clars per evitar la polèmica viscuda en l'edició de 2006. Expectatives de la Diada Tot i que el 3 de 10 amb folre i manilles és el somni de molts, el jurat preveu que la victòria es podria decidir per els anomenats castells nets (2 de 8 o 4 de 9 sense folre) a causa de la seva gran dificultat i puntuació estratègica.

  • 22'

    Acolliment familiar i acció social al Camp de Tarragona

    L'Acolliment Familiar com a Alternativa Social L'entrevista amb Jordi Tous, director dels serveis territorials d'Acció Social, destaca la importància de l'exposició a la Rambla Nova de Tarragona per sensibilitzar sobre l'acolliment familiar. Segons Tous, aquesta mesura busca oferir un "caliu familiar" a infants sota tutela de l'administració, evitant la seva institucionalització permanent. Es diferencien clarament dues modalitats de col·laboració: * Acolliment: Pot ser d'urgència (6 mesos), mitja durada (fins a 2 anys) o llarga durada. L'infant viu permanentment amb la família. * Col·laboració: Les famílies acullen els infants en períodes puntuals com caps de setmana o vacances. "No es tracta d'una adopció. Hi ha un plus d'altruisme perquè saben que l'infant retornarà a la seva família biològica o extensa." Suport Audiovisual per a la Immigració S'ha presentat un pack de sis DVDs editat en deu idiomes per facilitar l'arrelament de les persones nouvingudes. Aquesta eina, pionera a Europa pel seu abast lingüístic, explica la història, la llengua i el funcionament de serveis bàsics com la salut i l'habitatge a Catalunya. Pressupost i Llei de la Dependència En un context de crisi, Tous subratlla que la despesa en serveis socials a Catalunya ha crescut un 120% des de 2003. No obstant això, reconeix retards en l'aplicació de la Llei de la Dependència a causa de: 1. Un finançament estatal insuficient (l'Estat aporta només 1€ per cada 3,25€ de la Generalitat). 2. La manca de reglaments i sistemes informàtics en el moment del llançament de la llei. Nous Equipaments a Tarragona S'anuncien diversos projectes d'infraestructura social per a la regió: * Residència de la Mercè: Les obres avancen segons el calendari i es preveu el trasllat definitiu d'usuaris durant el 2009. * Nova residència a Ponent: Impulsada per la Xarxa de Santa Tecla, oferirà 180 places. * Projecte Sanitas: Remodelació de l'antic edifici de les Germanetes dels Pobres per a ús residencial.

  • 4'

    Implantació de la tarifa integrada al Camp de Tarragona

    Llançament del bitllet únic al Camp de Tarragona Aquest 1 d'octubre s'ha iniciat oficialment la implantació de la tarifa integrada al transport públic del Camp de Tarragona. Aquesta mesura respon a una vella reivindicació històrica del territori per equiparar-se a zones com Barcelona, Girona i Lleida. Detalls de la fase inicial Àmbit geogràfic: El sistema s'aplica en cinc zones que agrupen un total de 131 municipis. Període de prova: El secretari de mobilitat, Manel Nadal, ha destacat que els propers tres mesos serviran per anar adaptant el servei de manera pilot. Estalvi econòmic: Es calcula que l'usuari estalviarà aproximadament la meitat del preu anterior gràcies a la facilitat d'intercanvi modal. Tipus d'abonaments i disponibilitat Actualment, la mesura ha començat amb la targeta T-Més: Cost i ús: Té un preu de 42 euros i permet viatges il·limitats durant un mes. Tecnologia: Funciona amb un xip sense contacte i és personalitzada amb foto. Futures modalitats: S'espera que durant el primer quadrimestre de l'any vinent s'incorpori la T10 a un preu aproximat de 8 euros. "No solament una rebaixa en el preu, sinó que fruit d'aquesta facilitat de l'intercanvi modal puguin disfrutar més del transport públic i augmenti substancialment el nombre d'usuaris." Informació per als usuaris S'han editat butllatins informatius disponibles a punts clau com la plaça Imperial Tàrraco i l'estació d'autobusos de Tarragona, on es detallen les zones, els trajectes i la comparativa de preus per resoldre els dubtes de la ciutadania.

  • 2'

    Inici de la integració tarifària al Camp de Tarragona

    Llançament del sistema de transport integrat Avui s'ha posat en marxa la primera fase de la integració tarifària al Camp de Tarragona. Aquesta mesura permet que els usuaris puguin desplaçar-se per tot el territori utilitzant un sistema de bitllet únic que connecta els diferents serveis d'autobús. L'abonament T-Més L'element central d'aquesta posada en marxa és la targeta T-Més: - Permet realitzar un nombre indefinit de viatges durant un mes. - Té un cost fix de 42 euros. - Es tracta d'una targeta personalitzada amb la fotografia de l'usuari. Un canvi estructural per a la regió Les autoritats, incloent-hi l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, han qualificat la jornada com a "històrica". Els beneficis principals destacats són: Estalvi econòmic: Els usuaris podran reduir la despesa en transport gairebé a la meitat. Eficiència temporal: Es reduiran els temps d'espera i transbordament. Cohesió territorial: Es facilita la creació d'una autèntica regió metropolitana. "És un dia històric perquè agafa més força que mai la construcció d'aquesta regió metropolitana que és el camp de Tarragona." En la prova oficial han participat alcaldes de municipis com Reus, Salou, Cambrils i Valls, demostrant el consens territorial al voltant d'aquesta iniciativa de mobilitat.

  • 14'

    Programació Cultural de la Fundació Caixa Tarragona

    Retorn de l'Activitat Cultural a Tarragona Amb l'arribada del mes d'octubre, la Fundació Caixa Tarragona reprèn la seva programació estable a l'auditori, centrada en eixos com el cinema, la música i els espectacles familiars. Nando Terino, tècnic de la Fundació, detalla l'àmplia oferta d'activitats que busquen dinamitzar la vida cultural de la ciutat amb propostes de qualitat i preus simbòlics. Propostes per a Públic Familiar L'oferta per als més petits i les seves famílies s'estructura en dos grans cicles que tenen lloc els diumenges a les 12:00 h: Matins en Família: Espectacles de teatre, màgia i clown. Comença amb l'il·lusionisme d'Enric Magú. Té un preu simbòlic d'1,5 euros destinat a l'associació La Muralla. Desconcertat: Cicle de concerts pedagògics i singulars que s'inicia a mitjans d'octubre. Destaca la participació del reconegut pianista Jordi Sabatés, que musicarà en directe el film de cinema mut Sherlock Holmes Jr. de Buster Keaton. Els beneficis d'aquest cicle es destinen a la FANOC. El Cinema com a Eix Central La Fundació aposta fortament pel setè art amb dues línies diferenciades: La mirada de l'autor: Cicle que busca crear un efecte filmoteca. Les projeccions es fan cada dimecres a les 20:00 h en versió original subtitulada i en format de 35 mil·límetres. La temporada s'obre amb un monogràfic sobre Stanley Kubrick, incloent clàssics com 2001: Una odissea de l'espai. Cinema per a la Gent Gran: Sota el títol Petites grans joies del cinema actual, ofereix una selecció de cinema europeu i internacional de qualitat, amb títols com El festí de Babette, Cinema Paradiso o Los chicos del coro. Exposicions i Art Visual A més de les arts escèniques, el vestíbul de l'auditori acull l'exposició fotogràfica "Miopia" de Ramon Giné, que presenta una visió fragmentada i artística dels elements tradicionals de les festes de Tarragona (els nanos), i continua la mostra sobre Josep Sunyer. "Volem acostumar la gent que cada dimecres de l'any puguin veure cinema en les condicions en què s'ha de veure: versió original i 35 mil·límetres."

  • 19'

    Màrqueting i patrocinis al Concurs de Castells 2008

    Estratègia de Màrqueting i Identitat Visual En aquesta edició del Concurs de Castells, s'ha posat un èmfasi especial en la creació d'una identitat visual sòlida denominada comercialment com la pell castellera. Aquest concepte neix de l'element més icònic de la tradició: el mocador casteller. Disseny: Inspirat en l'art abstracte, utilitza geometries planes i el clàssic patró vermell amb punts blancs. Aplicació: Aquesta imatge s'ha traslladat a una gran varietat de productes de merchandising com samarretes, gorres, bolígrafs i fins i tot una edició numerada de vi anomenat 'Mocador' i un plat gastronòmic específic. El paper dels patrocinadors privats El finançament privat ha esdevingut una pota fonamental per a l'esdeveniment, suposant actualment entre el 25% i el 30% del pressupost total. Segons Xavi Romeu, l'objectiu és que el patrocini no sigui només una aportació econòmica, sinó una relació de feedback recíproc. "Hem de buscar que el patrocinador s'involucri més i vegi el concurs com una oportunitat per tenir visibilitat per a la seva empresa." La retransmissió en directe pel Canal 33 actua com el principal reclam per a les marques de gamma mitjana, ja que els ofereix una visibilitat massiva a un cost molt inferior al d'una campanya publicitària convencional. Promoció i presència digital Per primera vegada, s'ha realitzat un tour promocional per les principals diades castelleres de Catalunya (com les Santes o Santa Tecla) amb un estant propi. Aquesta acció ha servit per: Funció didàctica: Explicar actes paral·lels com el sorteig d'ordre d'actuació. Captació d'opinions: Copsar les inquietuds del món casteller de fora de Tarragona. Digitalització: S'ha impulsat el portal concurs.tarragona.cat, un blog participatiu i l'ús de plataformes com Flickr per mantenir viu l'esdeveniment durant els dos anys entre concursos.

  • 16'

    Crisi i incertesa en el petit comerç de Tarragona

    Anàlisi de la situació de la FUB L'entrevista a Tarragona Ràdio aborda la polèmica al voltant de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB) després de l'anunci de la seva possible dissolució. Els convidats, Jordi Figueres (president de la FUB) i Neus Moncosí (representant de l'Associació de Comerciants Ponent), aclareixen que la decisió de dilluns passat va ser precipitada i no compta amb el consens de totes les associacions. Punts clau del conflicte Manca de representativitat: La reunió on es va proposar la dissolució només va comptar amb la presència de 5 de les 11 associacions membres. Crítica a la CECOCET: S'acusa el senyor Tatai d'intentar absorbir la federació sense respectar els càrrecs actuals ni els procediments interns. Problemes estructurals: La FUB arrossega mancances econòmiques i no disposa de secretària ni de suport tècnic per gestionar subvencions i activitats. Relació amb l'Ajuntament: Existeix una queixa pel poc marge de temps per presentar documentació oficial i la necessitat d'una implicació real del consistori. "No es pot determinar el futur del comerç de Tarragona sense el vistiplau de tots els membres de la Junta." Propostes de futur Els directius proposen una reunió unitària amb l'Ajuntament de Tarragona i la Cambra de Comerç per reorganitzar el sector. Defensen una federació forta on els presidents de les zones s'impliquin activament i de forma altruista per millorar el vessant comercial de la ciutat, més enllà dels interessos personals o de control d'entitats externes.