Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

697-708 de 1247
  • 8'

    Entrevista a la soprano Marta Mathéu: de Santiago a Tarragona

    Marta Mathéu: Una trajectòria de gran èxit La reconeguda soprano tarragonina Marta Mathéu comparteix el seu frenètic calendari d'actuacions que la porta des de Galícia fins a casa seva, a Tarragona. L'artista destaca la constància i la formació contínua com a claus de l'èxit en el món de la lírica. Properes actuacions de relleu Santiago de Compostel·la: Inauguració de la temporada de la Real Filharmonia de Galícia amb una missa solemne de Mozart a la catedral. Tarragona: Concert amb el Trio Romàntic organitzat per la Fundació Caixa Tarragona el pròxim diumenge. Peníscola: Participació en el festival de la localitat amb el mateix repertori del trio. Reus: Represa de la producció Mort al Teatre Fortuny. Barcelona: Debut la temporada del Liceu el 18 d'octubre. El projecte del Trio Romàntic La soprano detalla la creació d'aquest conjunt format per Marisa Blanes (piano) i Josep Vicent Arnau (clarinet). El projecte ha culminat recentment en la gravació d'un disc que inclou: 1. Obres de l'època romàntica. 2. Àries clàssiques de Mozart. 3. Peces contemporànies escrites expressament pel compositor Conrad Setó. "El més important és trobar-nos i passar-nos-ho bé fent música; això és bàsic per a tot músic." Dedicació i realisme Malgrat l'èxit, Mathéu recorda que la carrera de soprano és exigent i que no ha gaudit de vacances durant l'estiu per atendre compromisos a indrets com Santander, Alacant o Peralada. Reivindica que les oportunitats arriben fruit de la feina ben feta i no pas per atzar.

  • 25'

    Expedició espeleològica de Tarragona a l'Equador

    Resum de l'Expedició a la Serralada de Cotucú Josep Estivill, membre de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, detalla la pròxima expedició científica a la Serralada de Cotucú, situada a l'Amazònia equatoriana, a la frontera amb el Perú. Aquesta aventura, que s'inicia l'1 d'octubre i durarà quatre setmanes, té com a objectiu principal la topografia i l'estudi geològic de cavitats en una zona d'accés extremadament difícil. Objectius Científics i Tècnics L'expedició no només busca l'exploració esportiva, sinó que se centra en diversos pilars: • Topografia: Mapejar sistemes de galeries que poden arribar a diversos quilòmetres. • Biologia i Entomologia: Estudi d'animals que neixen i moren a l'interior de les coves, en col·laboració amb doctors de la Universitat Pontifícia Catòlica de Quito. • Anàlisi de recursos: Estudi de la qualitat de l'aigua i el tipus de roca calcària. • Antropologia: Convivència amb les tribus locals, com els Xuar i els Axuar. Relació amb les Comunitats Locals Un dels reptes més grans és superar la barrera cultural i les creences locals que sovint veuen les coves com llocs sagrats o prohibits on habiten divinitats o éssers perillosos. Estivill subratlla la importància d'explicar que no busquen tresors materials (or o pedres precioses), sinó coneixement. "L'únic tresor que hi ha és la naturalesa viva." Logística i Finançament • Suport Institucional: L'expedició compta amb l'ajuda de l'exèrcit equatorià per al transport en zones de difícil accés i la col·laboració acadèmica de Quito. • Repte Econòmic: El cost aproximat és de 30.000 euros, finançats majoritàriament pels mateixos participants, sense subvencions públiques de moment. • Supervivència: Durant un mes, els cinc membres tarragonins viuran en condicions precàries, dormint en xinxorros (amaques) i alimentant-se del que ofereix l'entorn, com tapir o peixos. Altres Projectes i Memòria Històrica L'entrevista també repassa altres experiències com la preparació d'una expedició a Laos (aturada per la presència de mines antipersonals) i el treball de topografia de refugis de la Guerra Civil a Riudoms, demostrant la utilitat social de l'espeleologia.

  • 12'

    Revifalla del carrer Unió: Sopar popular de l'associació CUA

    El carrer Unió i el seu teixit veïnal L'Associació de Veïns i Comerciants del carrer Unió i adjacents (CUA) organitza un sopar popular amb l'objectiu de dinamitzar la zona i estrènyer vincles entre els residents i els negocis locals. Segons el seu president, Lluís Monfort, l'entitat busca fer pinya per reclamar millores urbanístiques urgents en un moment on la reforma del Mercat Central pot servir de motor per a tot l'entorn. Principals reivindicacions urbanístiques L'associació denuncia que el carrer ha quedat antiquat i pateix mancances greus: - Accessibilitat: Les voreres són massa estretes, arribant a ser perilloses per a nens i cotxets de bebè. - Mobiliari urbà: Absència total d'arbres, bancs o elements que facin el carrer amable per als vianants. - Degradació social: Preocupació per la situació a la plaça Sant Joan i la presència d'indigents que generen problemes de neteja als aparadors. - Entorn: Es demanen millores en carrers adjacents com Méndez Núñez, que és una via estratègica cap al Palau de Congressos. Relació amb l'Administració El sopar d'aquesta nit comptarà amb la presència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Monfort destaca que: "L'intenció és convidar-lo a sopar perquè ell vegi que hi ha un neguit popular i que estem units per evitar que la zona vagi enrere." Tot i que reconeixen una millor comunicació amb el nou equip de govern, els veïns consideren que calen actuacions fermes per recuperar la tradició comercial d'un carrer que històricament ha estat una porta d'entrada clau a la ciutat.

  • 11'

    Nou punt d'atenció ciutadana de la Xarxa Santa Tecla

    Nou concepte d'atenció: La "Botiga" de Salut L'entrevista presenta el nou punt d'atenció sanitària i social de la Xarxa de Santa Tecla, ubicat estratègicament a la Rambla Vella de Tarragona. El Dr. Atzerà, director general de la xarxa, defineix el projecte com una "botiga" d'atenció, buscant trencar amb la fredor de les recepcions hospitalàries convencionals. Objectius del projecte Accessibilitat total: Establir un contacte directe i tranquil amb el ciutadà en un entorn que recorda un espai comercial. Finestra única: Centralitzar les consultes sobre els múltiples serveis de la xarxa per evitar que l'usuari hagi d'anar de finestreta en finestreta. Horari comercial: El servei està disponible de dilluns a dissabte, matí i tarda, facilitant que la gent hi entri mentre passeja. Serveis que s'hi poden consultar La Xarxa de Santa Tecla va molt més enllà de l'hospital, i aquest punt serveix per informar sobre: Prestacions socials: Residències assistides, centres de dia i llars d'infants. Atenció domiciliària: Informació sobre el servei d'ajuda a domicili (SAD). Tràmits sanitaris: Gestió de llistes d'espera i informació sobre intervencions. "Volem que el ciutadà se senti la nostra organització com a seva, i l'única manera és que trobin l'accés molt fàcil." Balanç de la primera setmana La Ima, una de les professionals que atén el públic, confirma que el balanç és molt positiu. Les consultes més freqüents durant aquests primers dies han estat relacionades amb l'atenció a la dependència i els temps d'espera per a operacions. Tot i les dificultats tècniques durant la connexió radiofònica, es destaca que el servei ha tingut una gran acollida coincidint amb les festes de Santa Tecla.

  • 17'

    Tai-txi-tuan: Disciplina per l'Equilibri i la Salut

    Introducció als Nous Cursos de l'Escola Tai Chi Chuen L'escola Tai Chi Chuen inicia la seva activitat a l'octubre amb una oferta formativa que inclou Tai-txi-tuan, meditació i dietètica medicinal xinesa. Juan Luis Mellado, responsable del centre, explica que aquestes disciplines no són només activitats físiques, sinó un estil de vida integral que busca el benestar de la ment i el cos. Conceptes Fonamentals i la Veritable Natura de la Disciplina Tai-txi vs. Tai-txi-tuan: Mellado aclareix que el Tai-txi és un concepte filosòfic basat en l'equilibri del yin i el yang. El terme correcte per a la pràctica física és Tai-txi-tuan, on Chuen indica moviment o art marcial. Art Marcial No Progressiu: Malgrat els seus orígens en l'art de la guerra, es basa en la filosofia de vèncer sense lluitar, promovent la pau i l'autocontrol en lloc de l'agressivitat. Relaxació amb Intenció: A diferència de la relaxació passiva, en aquesta disciplina es busca un equilibri: "El cos d'un mestre és com cotó per fora i com ferro per dins." L'Ensenyament i la Pràctica al Centre L'escola posa èmfasi en la perseverança i el rigor tècnic per evitar lesions i obtenir beneficis reals. Els aspectes clau de la seva metodologia són: Sessions Estructurades: Classes de dues hores que inclouen preparació física, regulació de la respiració, pràctica de formes i una part final de teoria i resolució de dubtes. Accessibilitat: És apta per a totes les edats, des de joves fins a persones de més de 70 anys, sempre que es tingui una salut bàsica. Ubicació i Horaris: Les classes es realitzen a Tarragona (Hotel d'Entitats) i Reus, amb sessions especials de perfeccionament els dissabtes a l'aire lliure (Ermita del Loreto).

  • 14'

    Cicle Flasjos de Natura: El Tresor Submarí de Tarragona

    Descobrint el Fons Marí de Tarragona El cicle Flasjos de Natura arriba a la seva cinquena temporada amb l'objectiu d'explorar els ecosistemes marins. En la primera sessió, presentada pel biòleg Jaume Fol i coordinada per l'ambientalista Ferran Aguilar, es posa el focus en la riquesa biològica desconeguda que s'amaga davant de les costes de Tarragona. La Metàfora de la Catifa Durant la conversa, s'utilitza una imatge molt potent per descriure la relació actual de la societat amb el mar: "El mar és com aquella catifa on la gent que no és polida hi tira la porqueria a sota; l'aixeques i resulta que hi ha el tresor de la família." Aquesta reflexió serveix per denunciar el mal tractament que rep el fons marí a causa del desconeixement, malgrat ser el motor de moltes activitats econòmiques i socials de la ciutat. Eixos Principals de l'Estudi Els herbessars marins: Es destaca l'existència d'autèntics "prats de gespa" submarins (Posidònia o similars) que actuen com a pulmons i refugis de biodiversitat. La "guarderia" de peixos: El fons costaner és l'hàbitat on creixen espècies comercials fonamentals com la sardina o el saitó. Parc Subaquàtic de Tarragona: S'explica com els biotops (vaixells enfonsats) funcionen com a punts de gran concentració de vida on es poden observar meros, morenes i corbes. Seducció ambiental: El cicle busca connectar el coneixement científic amb la bellesa visual de la fotografia subaquàtica per fomentar el respecte pel medi ambient. Calendari i Sessions El cicle consta de tres sessions geogràfiques diferenciades: 1. Tarragona: El medi més proper i l'estudi documental pioner sobre la costa local. 2. Oceans: Un recorregut per la biodiversitat global amb el fotògraf Jordi Chias. 3. L'Antàrtida: L'exploració d'un espai natural llegendari i clau per al canvi climàtic.

  • 25'

    Màrqueting del vi: el futur del sector i el consumidor

    Una crisi de consum i la solució del màrqueting L'episodi analitza la situació actual del sector vitivinícola, marcat per una caiguda continuada del consum de vi en litres i l'acumulació d'excedents a les bodegues. A partir d'un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec de la cooperativa Covides, es proposa un canvi de paradigma: passar de la tradició romàntica a una estratègia empresarial basada en el màrqueting. Les Denominacions d'Origen (D.O.) com a motor L'estudi revela una dada clau: tot i que les vendes generals baixen, els vins emparats per una D.O. resisteixen millor. Per tant, es recomana: • Potenciar la imatge de marca de les D.O. catalanes per sobre de les marques individuals de bodegues petites. • Aprendre d'exemples d'èxit com la D.O. Rioja, que manté una presència constant als mitjans de comunicació. • Millorar la distribució per evitar que restaurants catalans no puguin oferir vins del seu propi territori. Noves demandes i segments de mercat El consumidor ha canviat i el sector s'ha d'adaptar a les seves realitats: • L'ampolla de mig litre: Els restauradors demanen formats més petits per adaptar-se a les restriccions d'alcoholèmia i als sopars de dues persones. • Joves i dones: Són els segments amb més potencial de creixement. Es destaca el cas del Lambrusco o els vins afruitats com a porta d'entrada al consum. • La competència de la cervesa: Amb un múscul financer molt superior, la cervesa ha guanyat la partida en la publicitat televisiva i en el patrocini d'esdeveniments. Cercant dades contra la llegenda urbana "El màrqueting no és una acció d'un dia, és una carrera de fons i una filosofia que ha de començar escoltant el client." L'estudi també obre la porta a futures recerques sobre la fisiologia del consum, com ara determinar amb base científica quina quantitat de vi es pot consumir en un àpat sense donar positiu en un control d'alcoholèmia, una informació que el sector considera vital per recuperar el consum social.

  • 26'

    Mobilitat i seguretat a Tarragona: entrevista a Carles Castillo

    Gestió del Transport Públic i l'EMT L'entrevista comença analitzant el paper de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i els reptes de millora contínua per al curs 2008-2009. Carles Castillo destaca la necessitat de reajustar línies en les anomenades "zones fosques" de la ciutat. Projectes Clau del Transport • Bus Nocturn: S'ha fet un balanç molt positiu des de la seva posada en marxa al maig, superant les expectatives. Es preveu una campanya publicitària en locals d'oci nocturn. • Seguretat i estafes: S'ha detectat una banda d'estafadors que robaven abonaments comprats amb targeta de crèdit, fet que ha obligat a cancel·lar temporalment el pagament amb targeta a les màquines. • Integració Tarifària: A partir de l'1 d'octubre s'implementa la unificació tarifària al Camp de Tarragona, facilitant l'ús d'una sola targeta per a busos urbans i interurbans. Mobilitat Urbana i Seguretat Ciutadana El regidor aborda la problemàtica dels punts negres de trànsit com la Rambla Nova, la Rambla Vella i els accessos a la Plaça Corsini. Noves Figures Policials • Agents de Mobilitat: Es crearà aquest nou cos a l'octubre per alliberar la Guàrdia Urbana de tasques de trànsit i centrar-los en la seguretat ciutadana. La seva prioritat seran les escoles i els aparcaments incívics. • Policia Verda: Projecte a mig termini per controlar els abocadors incontrolats i el civisme en l'entorn natural. Gestió de l'Espai Públic i Civisme Castillo posa èmfasi en la lluita contra l'incivisme, especialment pel que fa a l'ús de la grua i el soroll a les terrasses. "Val més l'educació que la sanció, però moltes vegades has d'arribar a la sanció perquè la gent s'adoni que les actituds incíviques destorben la ciutadania." • Bosc de la Marquesa: S'han realitzat prop de mil actuacions aquest estiu per evitar el risc d'incendi provocat per acampades i fogueres il·legals. • Plaça de la Font: S'ha prioritzat el descans dels veïns mitjançant el control estricte dels horaris de tancament de les terrasses, tot i haver permès un parèntesi durant les festes de Santa Tecla.

  • 12'

    Història i tècnica del Pilar de Quatre Caminant

    Origen i evolució del pilar caminant a Tarragona L'entrevista amb l'Albert Pallarés, responsable de l'arxiu dels Xiquets de Tarragona, ofereix una visió detallada sobre la tradició del pilar caminant el dia de la Mercè. Tot i que avui el pilar de quatre és l'estàndard, la història revela gestes sorprenents: Segle XIX: Hi ha referències documentades de la Colla Nova dels Xiquets de Valls l'any 1877 intentant pujar les escales del Pla de la Seu amb un pilar de sis. Canvi de recorregut: Antigament el destí era l'antic ajuntament al carrer Major, però amb el trasllat del consistori a la Plaça de la Font, el recorregut es va allargar considerablement. Consolidació local: A partir de 1926, les colles tarragonines recuperen aquesta tradició com a tancament festiu. Tècnica i evolució de l'estructura El pilar ha passat d'una execució més improvisada a una tècnica altament perfeccionada. Els aspectes clau mencionats són: Canvi de complexió: Antigament s'usaven segons corpulents, però figures carismàtiques com el Quico Pino van marcar la tendència cap a segons més lleugers i àgils. La gestió de la pinya: Tot i ser reduïda per permetre el moviment, requereix una coordinació extrema. El canvi de baixos: És el moment més crític. S'ha de parar el pilar i el nou baix s'ha de col·locar a pes sota l'estructura. Rotació de mans: Existeix un sistema de relleus sincronitzat per als primeres i daus per evitar el cansament durant els 500 metres de trajecte. "Baixar el pilar d'aquella època era considerat una gesta comparable a un 3 de 8" El Pilar de Cinc: Una fita difícil Pallarés recorda que els Xiquets de Tarragona van intentar recuperar el pilar de cinc caminant durant els anys 80. Tot i que es va aconseguir pujar i baixar les escales en quatre ocasions, completar tot el recorregut fins a la plaça es considera gairebé impossible per la inèrcia i el cansament acumulat.

  • 7'

    Balanç positiu dels incendis al Camp de Tarragona

    Balanç de la campanya forestal d'estiu L'entrevista amb Agustí Gatell, cap de la Regió d'Emergències dels Bombers de la Generalitat al Camp de Tarragona, destaca un any excepcionalment positiu pel que fa a la prevenció d'incendis. Les dades confirmen que aquest estiu ha estat un dels més tranquils de les darreres dècades. Dades clau i estadístiques Catalunya: S'han cremat unes 621 hectàrees en total, una xifra inferior al mínim històric de 1997. Camp de Tarragona: La superfície cremada se situa entre les 15 i 20 hectàrees, una quantitat que Gatell qualifica de "pràcticament insignificant". Comparativa: En contrast amb l'any anterior, on incendis a Mont-roig del Camp i la Torre de Fontaubella van cremar 500 hectàrees, enguany els focus han estat petits i controlats ràpidament. Factors de l'èxit en l'extinció La baixa sinistralitat s'explica per una combinació de factors ambientals i operatius: Meteorologia favorable: Les pluges constants durant la primavera van mantenir uns nivells d'humitat òptims en el sotabosc. Eficàcia en la resposta: Tot i que el nombre de sortides dels bombers ha estat elevat, la capacitat de resposta ràpida ha evitat que els focus inicials passessin a ser grans incendis. Manteniment de recursos: Tot i les bones condicions, s'han mantingut els dispositius de personal i els mitjans aeris fins a final de setembre. Previsions i riscos futurs Malgrat el tancament de la campanya d'estiu, Gatell adverteix que no s'ha de baixar la guàrdia: "Un dia de vent a l'hivern, si hi ha hagut un episodi de sequera important, també pot comportar un risc important." L'excés de vegetació a causa de les pluges ha generat molt combustible fi (herbes i matolls). Si bé ara està verd i humit, si s'assequés en el futur podria esdevenir un perill per a nous incendis en qualsevol època de l'any.

  • 43'

    Nova temporada de Tarragona Ràdio: novetats i programació

    Presentació de la temporada 2023-2024 El matí de Tarragona Ràdio ha presentat la seva nova graella per a la temporada que comença formalment el 25 de setembre. Amb un enfocament clar en la proximitat i la participació ciutadana, l'emissora municipal manté les seves estructures informatives però reforça els espais temàtics i de carrer. Programació de Matí i Seccions Setmanals L'espai conduït per Jolanda Garcia manté la seva estructura de set del matí a dos quarts de dues del migdia, dividit en tres grans blocs: • Informació: Fins a un quart de deu. • Opinió i Tertúlia: Fins a les onze del matí. • Societat i Cultura: Fins al tancament del programa. S'han confirmat el retorn de col·laboracions emblemàtiques com la de la Biblioteca Pública (dilluns), el Col·legi d'Advocats (dimarts), la xarxa sanitària de Santa Tecla i l'espai lingüístic Un Quart de Català (dimecres). Novetats a la Tarda i Nit Una de les grans apostes és el renovat programa Ja Tardes, presentat per Josep Sunyer i Núria Cartanyà. Els punts clau d'aquest espai són: • Unitat mòbil: Voluntat de ser al carrer constantment, des dels punts més alts fins a les clavegueres de la ciutat. • Noves veus: Incorporació d'un jardiner mensual i el retorn de la psicòloga Sònia en la Barra. • Seccions consolidades: Salut amb Felip Caudet i música amb Albert Miró. Per a la matinada, el programa Boira celebra la seva sisena temporada amb un canvi al dissabte nit (de 00:00 a 02:00 h) i la promesa d'investigacions en directe des de cases encantades. Món Casteller i Esports El Toc de Castells es prepara per al gran esdeveniment del Concurs de Castells (5 d'octubre), amb una cobertura diària la setmana prèvia. En l'àmbit esportiu, la redacció d'esports manté el lideratge amb el programa Sempre Nàstic, que arriba a la seva 14a temporada oferint tots els partits de l'equip en directe. "Apostem per la proximitat i per explicar les coses que passen al carrer, allà on realment hi ha l'acció."

  • 16'

    Els grallers i la música tradicional a la Santa Tecla

    La gralla: Molt més que un instrument d'acompanyament El programa d'avui se centra en la figura dels grallers, personatges fonamentals que posen la banda sonora a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Els convidats, Jordi Salvador (dels Bordons) i Jordi Enfedac (dels Quatre Garrufers), reflexionen sobre el seu paper a la festa i la necessitat de dignificar la seva professió. El repte de la pluja i la gestió de les entitats Un dels punts més crítics de la conversa gira al voltant de la gestió de la pluja durant la processó d'enguany. Els músics expressen la seva decepció per la manca de previsió i el risc que va suposar per a la seva salut: Manca de representació: Es queixen que el col·lectiu de grallers no va ser convidat a les reunions de decisió sobre si se suspenien o no els actes per pluja. Desigualtat amb les autoritats: Els músics critiquen que se'ls exigeixi sortir a tocar sota l'aigua mentre els representants polítics desfilen amb paraigües. Protecció de l'instrument i la salut: Els sonadors subratllen que, a diferència de les bandes convidades que van poder decidir no tocar per protegir els seus instruments, els grallers locals es van veure gairebé obligats a acompanyar els elements festius. "Ens estem fent un fart d'assajar, estem tocant molt més... i arriba una reunió d'aquest tipus i no hi ets present." El relleu generacional i la professionalització Malgrat les dificultats logístiques, hi ha motius per a l'optimisme: Formació: Gràcies a les escoles de música, ara hi ha més joves preparats per incorporar-se als grups, assegurant la continuïtat de la tradició. Creativitat: Els grups no es limiten a repetir el repertori; dediquen gran part de l'any a la creació de noves melodies, arranjaments i fins i tot a la gravació de discos. Dignificació: S'està fent un esforç per veure l'instrument no només com un acompanyament per als gegants o castells, sinó com una especialitat musical amb valor propi. El Concert Amable: El gran final Com a punt final a la temporada de Santa Tecla, se celebra el Concert Amable. Aquest acte és especialment emocionant per als grallers, ja que és el moment en què prenen tot el protagonisme i poden mostrar el treball tècnic i creatiu preparat durant mesos fora de l'enrenou de les cercaviles.