Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1045-1056 de 1247
  • 15'

    Recerca sobre el cambrilenc i el parlar tarragoní

    Exploració de la Parla de Cambrils En aquesta conversa, el filòleg Pere Navarro explica el seu projecte de recerca centrat en el tarragoní, concretament en la variant local de Cambrils (coneguda popularment com a cambrilenc). L'autor, que ja ha estudiat parlars de la Terra Alta i el Matarranya, analitza com es mantenen o es perden determinades formes lingüístiques autòctones. Els conceptes de Correcció i Adequació El filòleg destaca que, en l'actualitat, s'evita parlar de formes "correctes" o "incorrectes" per referir-se a les variants dialectals: Es prefereix el terme adequació. Una forma dialectal com xiquet en lloc de nen no és incorrecta, sinó una riquesa de la llengua. Existeix el prejudici que el català de Girona és el "pur", però l'expert aclareix que tots els accents configuren la llengua catalana. L'ús de certs termes històrics, com juguet o careta, a vegades es bandeja per por a semblar castellanismes, quan realment són formes genuïnes. El Lèxic Mariner i les Peculiaritats Locals La recerca posa un focus especial en el vocabulari de la gent de mar i les diferències internes entre els nuclis de població: El lèxic de la pesca: S'estudia el nom dels peixos, com el cas del gadagán (escamarlà), un terme històric que està sent arraconat per la forma estàndard. Diferències entre 'la Vila' i 'la Platja': Fins i tot en distàncies curtes, hi ha variacions fonètiques, com la pronúncia de la E (oberta o tancada) en paraules com galera. L'article 'lo' (l'ú): Una característica del Baix Camp que encara es manté viva en la parla de Cambrils. Metodologia del Treball de Camp Navarro detalla com es duu a terme un inventari lingüístic d'aquest tipus: "Busquem persones, dones i homes, que siguin fills de la localitat que vols estudiar per assegurar les formes històriques d'aquell lloc." S'utilitzen qüestionaris amb imatges per agilitzar l'entrevista. Es prioritzen informants de més edat per capturar les formes més pures, encara que també es té en compte l'evolució sociolingüística en els joves.

  • 16'

    Estratègia d'ICV-EUiA a Tarragona per a les eleccions

    L'estratègia electoral d'ICV-EUiA a Tarragona Lluís Sunyer, candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per la demarcació de Tarragona, exposa els eixos principals de la seva formació per a les properes eleccions generals. El seu projecte se centra en la defensa d'una política d'esquerres real i una planificació territorial basada en la participació ciutadana. Crítica a la legislatura de Zapatero L'entrevistat valora negativament la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero, atorgant-li un 4,9 (suspens). Els motius principals del distanciament inclouen: L'incompliment de la promesa sobre l'Estatut de Catalunya. La falta de compromís en temes socials com l'avortament. La tendència a pactar lleis econòmiques amb Convergència i Unió (CiU) que, segons Sunyer, afavoreixen bancs i elèctriques en lloc dels ciutadans. Infraestructures i Medi Ambient ICV-EUiA proposa un canvi radical en la gestió del territori, allunyant-se de la "cultura del totxo" i les grans obres imposades: Priorització del transport públic i ferroviari: Rebuig a noves autovies si no es millora abans la xarxa actual i el transport de mercaderies per tren. Protecció natural: Proposen la creació del Parc Natural del Gaià per connectar espais protegits i fomentar un turisme de qualitat que no depengui només de l'urbanisme litoral. Diversificació econòmica: Crida a reduir la dependència de la construcció i apostar per energies renovables. El repte electoral a Tarragona Sunyer reconeix la dificultat d'obtenir representació directa a la província, on la formació no té diputat des de l'època de Soler Barberà. Tot i això, destaca la seva implantació territorial actual i la seva procedència dels moviments socials, reivindicant una radicalitat política necessària per mobilitzar el votant d'esquerres. "Les urnes estan buides i això ens permet treballar a fons amb il·lusió per presentar una nova actitud al Camp de Tarragona."

  • 13'

    Emma Vilarassau estrena 'Carta d'una desconeguda' al Metropol

    L'estrena de la temporada al Teatre Metropol L'actriu Emma Vilarassau conversa sobre la inauguració de la temporada d'hivern al Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra Carta d'una desconeguda, basada en el relat d'Stefan Zweig. L'espectacle ha generat una gran expectació, exhaurint totes les localitats dies abans de la funció. Una posada en escena polifònica L'adaptació, dirigida per Fernando Bernués, destaca per una decisió artística clau: en lloc d'un monòleg tradicional, el personatge femení és interpretat per quatre actrius diferents (Emma Vilarassau, Àngels Bassas, Carlota Olcina i Ivana Miño). Aquesta tria permet: Representar les diferents etapes vitals de la protagonista. Aportar un color i una matisació específica per a cada edat (infantesa, joventut, maduresa). Donar dinamisme a una obra que, originalment, és un text epistolar (una carta). Reflexions sobre l'amor i el sentiment L'entrevista aprofundeix en la vigència dels temes que tracta Zweig, especialment la naturalesa de l'amor no correspost i la seva capacitat com a motor vital. Vilarassau destaca algunes idees fonamentals: "L'amor és de qui estima, no tant de qui és estimat. El que realment omple és estimar i donar." L'obra explora la ratlla entre l'amor i l'obsessió, presentant una dona que dedica la seva vida a un sentiment malgrat la manca de correspondència. L'actriu reflexiona sobre com el sentiment amorós, tot i que pugui semblar propi del romanticisme del segle XIX, segueix sent un element universal que transcendeix les èpoques. Es diferencia entre la passió inicial, el desig sensual, l'amor maternal i la reflexió vital de l'edat adulta. Maduresa del muntatge i gira Vilarassau comenta que l'obra ha recorregut ja diversos escenaris (com Reus o Barcelona) i que el muntatge ha madurat positivament, adquirint nous matisos i profunditat. Després de Tarragona, la companyia continuarà la seva gira per diverses localitats fins al mes d'abril.

  • 15'

    Darrere el Carnaval: L'engranatge de la botiga Guassa

    Els secrets de la confecció del Carnaval L'episodi ens submergeix en el cor de la botiga Guassa, al carrer Portalet, per descobrir la complexa logística i el treball frenètic que precedeix les festes de Carnaval. L'Anton Guassa, la Luzi i la Vero expliquen els reptes de gestionar comandes massives per a comparses i la pressió del rellotge. La logística de les comparses i el disseny Producció a mida: Quan una comparsa encarrega 40 o 50 disfresses, s'inicia un procés de tallatge, disseny i proves que dura mesos. Tot s'ha de coordinar amb la carrossa. Gestió de materials: La dificultat rau en la combinació de materials diversos com plomes, lamés o casquets, que sovint provenen de proveïdors diferents. L'estat d'estrès: Les setmanes prèvies són d'una intensitat brutal, especialment quan s'afegeixen persones d'última hora o el transport de materials falla. Tendències i curiositats d'enguany Noves generacions: Hi ha un segment creixent de bebès disfressats; enguany han vestit fins i tot un nadó de només 20 dies. Temàtiques populars: Malgrat les novetats, personatges com els Power Rangers, Spider-Man, pirates i mosqueters continuen sent els reis de la festa. El secret professional: La botiga manté un rigorós top secret sobre els dissenys de cada comparsa per evitar coincidències i mantenir el factor sorpresa. Mercat global i tradició local "Tu estàs entre el mig de la comparsa i del fabricant... si t'has compromès, el que dic va a missa." La Luzi detalla la complexitat de tractar amb fabricants d'arreu (Espanya, Portugal, Tailàndia o països de l'est). També es destaca la importància del Coso Blanco de Salou i la puixança del Carnaval de Tarragona, que destaca per la seva coreografia i riquesa de vestuari. Finalment, els protagonistes confessen la seva admiració pels carnavals italians (Venècia o Parma) per la seva bellesa estètica.

  • 12'

    Tarragona 2017: Missió a Almeria i Madrid per als Jocs Mediterranis

    La Candidatura de Tarragona 2017 mira cap a Almeria El president del comitè de promoció de la candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis de 2017, Mario Rigau, explica els detalls de la seva visita de treball a Almeria. L'objectiu principal és conèixer de primera mà l'experiència de la ciutat andalusa, que va organitzar els jocs l'any 2005, i analitzar les seves infraestructures esportives. Punts clau de la visita a Almeria Instal·lacions d'alt nivell: Rigau destaca que estadis com el de l'Almeria o pavellons annexos van ser finançats pel Consejo Superior de Deportes (CSD) i la Junta, una oportunitat que Tarragona vol replicar per millorar els seus equipaments. Referent organitzatiu: A diferència d'Almeria el 2005, Tarragona compta amb el mirall d'un model d'èxit per no haver de començar de zero. L'experiència tècnica: S’ha confirmat el fitxatge de Vicent Anyó, considerat un «crac» en l'organització de grans esdeveniments (Barcelona 92, Sevilla 99), com a futur director general de la candidatura. Estratègia i calendari institucional L'estratègia de la candidatura es divideix en dues línies d'actuació fonamentals: 1. Implicació social: L'adhesió unànime d'ajuntaments, entitats i el teixit esportiu del Camp de Tarragona. 2. El dossier tècnic: La creació d'un document sòlid que demostri la capacitat organitzativa de la ciutat, previst per estar enllestit el 2009. Reunions d'alt nivell a Madrid La delegació tarragonina es desplaça a Madrid per reunir-se amb figures clau de l'esport espanyol: "A qui hem de convèncer és al Comitè Olímpic Espanyol (COE), perquè són ells qui han d'assumir la candidatura com a seva a nivell internacional." Entrevista amb Jaime Lissavetzky (Secretari d'Estat per a l'Esport). Reunió amb el COE per posicionar Tarragona com la candidata oficial de l'Estat davant d'altres possibles rivals com Cartagena.

  • 10'

    Informatització solidària a l'hospital de Tuba, Senegal

    Projecte d'Informatització al Senegal L'entrevista presenta una iniciativa solidària impulsada pel Fòrum Solidari de l'Hospital Joan XXIII. El projecte, liderat per professionals de la informàtica com Jordi Grifoll, té com a objectiu principal la modernització tecnològica de l'Hospital de Tuba, al Senegal, i els seus centres de salut dependents. Objectius Clau del Projecte Registre de dades clíniques: Implementar un sistema informàtic per substituir els registres actuals en paper. Això permetrà crear una història clínica per a cada pacient. Formació local: No es tracta només d'instal·lar equips, sinó de formar personal senegalès perquè puguin mantenir la xarxa i els ordinadors. Fins i tot es preveu que aquests tècnics viatgin a Tarragona per completar la seva formació. Intercanvi de coneixement: Establir canals de comunicació (correu electrònic, web de casos clínics) perquè els metges del Senegal puguin consultar especialistes de l'Hospital Joan XXIII. Ús de programari lliure: Tota la infraestructura es basarà en sistemes Linux i aplicacions de codi obert per evitar costos de llicències i assegurar la sostenibilitat. Impacte en la Salut Pública "No és només posar quatre ordinadors, és un tema absolutament transcendent per al control de la salut de les persones." La informatització és vital per a: - Evitar la duplicitat de tractaments. - Fer un seguiment real de les patologies endèmiques i les campanyes de vacunació. - Garantir que cap pacient quedi sense registrar a causa de deficiències administratives. Aquest projecte destaca per la seva voluntat de continuïtat, amb visites periòdiques d'equips informàtics per mantenir i fer créixer la xarxa al llarg del temps.

  • 17'

    Col·loqui Pompeu Fabra: Vigència i futur de la llengua catalana

    L'obra de Pompeu Fabra i la seva vigència actual El resum de l'entrevista destaca el paper fonamental de Pompeu Fabra com el principal codificador de la llengua catalana moderna. Els professors Jordi Ginebra i Miquel Àngel Pradilla expliquen que Fabra no va crear un sistema rígid, sinó una carcassa normativa (ortografia, gramàtica i diccionari) que ha permès al català adaptar-se als reptes del segle XXI, incloent-hi el ciberespai i les noves tecnologies. Punts clau de la discussió: Modernització i dinamisme: La normativa fabriana ha permès que la llengua passi de contextos de privacitat a la plena formalitat en mitjans audiovisuals i digitals sense traumes. Qualitat lingüística als mitjans: Es destaca que, tot i que hi ha variabilitat, el nivell del català als mitjans de comunicació és raonablement bo i comparable al d'altres llengües europees. L'estàndard i les varietats geogràfiques: S'ha superat el prescriptivisme rígid per evolucionar cap a un model més descriptiu i flexible que integra les diferents parles del territori. El III Col·loqui Internacional sobre la Lingüística de Pompeu Fabra La Universitat Rovira i Virgili organitza aquest esdeveniment amb l'objectiu de no quedar-se només en el record històric, sinó d'analitzar la llengua des d'una perspectiva sociolingüística i de futur. "Pompeu Fabra no construeix un artefacte tancat, sinó una eina dinàmica que possibilita la modernització del sistema." Projecció internacional L'interès per la figura de Fabra i el procés de normalització del català traspassa les fronteres. Filòlegs i romanistes d'arreu d'Europa (Alemanya, Hongria, França, etc.) estudien el cas català com un paradigma o model per a altres llengües en procés de recuperació.

  • 14'

    Lectura de les actes del martiri de Sant Fructuós

    Commemoració del Martiri a l'Amfiteatre de Tarragona En el marc de l'inici de l'Any Jubilar 2008, l'Amfiteatre Romà de Tarragona ha estat l'escenari de la lectura de les actes martirials de Sant Fructuós, bisbe de la ciutat, i els seus diaques Auguri i Eulogi. A l'acte hi han assistit unes 400 persones, incloent-hi autoritats municipals, nombrosos escolars i representants de l'església catòlica i ortodoxa. Punts clau de la celebració: Lectura institucional: No s'ha tractat d'una representació teatral (com la Passió), sinó d'una lectura solemne sobre l'arena, lloc original del martiri. Rellevància ecumènica: L'acte ha comptat amb la presència de l'arquebisbe Josif, metropolità ortodox de París, qui ha destacat la universalitat de la figura de Sant Fructuós per a tot el cristianisme. Relleu generacional: Els testimonis han posat èmfasi en la importància que la joventut conegui i valori les arrels històriques i religioses de la ciutat. Cites i referències: Durant la lectura s'ha escoltat el passatge on el sant consola la comunitat abans de morir: "Això que ara veieu és breu com la feblesa d'una hora." L'arquebisbe ortodox ha recordat la frase de Tertul·lià per subratllar el valor del sacrifici: "Sanguis martyrum semen christianorum" (La sang dels màrtirs és llavor de cristians).

  • 22'

    Entrevista a Jordi Jané: Prioritats per Tarragona

    Entrevista Pre-electoral: Jordi Jané (CiU) El cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona a les eleccions del 9 de març, Jordi Jané, exposa el seu programa i la seva visió sobre les necessitats del territori en una entrevista a Tarragona Ràdio. Jané, amb una dilatada experiència al Congrés, respon a les crítiques sobre el seu coneixement del territori i detalla les claus de la seva candidatura. Compromís amb el Territori i Experiència Política Vincle local: Jané rebat les acusacions del PSC sobre la seva falta d'arrelament, subratllant que és fill de l'Arbós i que el seu trasllat a la llista de Tarragona és una "il·lusió afegida" per treballar a casa seva. Trajectòria: Destaca la seva feina a Madrid en comissions de Seguretat Viària i la investigació de l'11-M, argumentant que la política general i la territorial no són incompatibles. Objectiu electoral: CiU busca ser la clau de la centralitat política per frenar la confrontació entre el PSOE i el PP, especialment en un context de desacceleració econòmica. Infraestructures i Inversions Pendents Jané denuncia un "abandó" d'inversions de l'Estat a les comarques tarragonines malgrat ser la demarcació que més creix en població a Catalunya: Mobilitat: Exigeix el desdoblament definitiu de la N-340 i la finalització de l'eix ferroviari mediterrani. Aeroport de Reus: Reclama el traspàs immediat de la gestió a la Generalitat de Catalunya com a motor econòmic. Façana Marítima de Tarragona: Insta a desencallar el projecte de soterrament de les vies, prioritzant la viabilitat i l'acord per sobre de debats que aturin la inversió. Economia i Balances Fiscals "Els catalans paguem molt més del que rebem, i volem que es publiquin oficialment les balances fiscals que el Govern té guardades en un calaix." Jané proposa un model basat en l'economia productiva: * Rebaixa de l'impost de societats i ajustament de les retencions de l'IRPF per donar liquiditat a les famílies. * Aposta pels autònoms i les empreses locals davant la deslocalització de les multinacionals. * Exigència del compliment íntegre de l'Estatut com a condició per a qualsevol pacte de govern a Madrid.

  • 18'

    Programació i reptes culturals a Tarragona 2008

    La reobertura del Teatre Metropol i la nova temporada L'entrevista amb Joan Pasqual, coordinador d'una àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, se centra inicialment en la reobertura del Teatre Metropol després de les obres estructurals realitzades durant la tardor. Pasqual destaca la millora de la seguretat i la impermeabilització del recinte, coincidint amb el centenari de l'edifici. Projectes destacats pel 2008 Punt d'informació cultural: Es crearà un espai informàtic i audiovisual al vestíbul del Metropol per centralitzar tota l'activitat cultural de la ciutat. Escena Metro: Un nou cicle que aposta per llenguatges teatrals contemporanis, barrejant noves tecnologies i arts visuals per arribar a nous públics. Estacionalitat cultural: L'ajuntament planteja estructurar l'any segons les estacions: Hivern: Arts escèniques. Primavera: Arts visuals i fotografia. Estiu: Activitats al carrer i espais naturals lligats al mar i al patrimoni. Tardor: Tradició literària i celebració del centenari del Metropol. Gestió d'equipaments i col·laboracions Pasqual aborda la relació amb entitats com la Sala El Magatzem i la Cooperativa Obrera, refermant la voluntat de col·laboració però marcant la necessitat de redefinir espais. Per a la Cooperativa Obrera, la proposta municipal és transformar-la en la Casa de les Lletres. "Nosaltres sempre diem que la cultura no la fa l'Ajuntament, sinó que la fan les persones que hi ha a la ciutat." Finalment, es confirma la intenció d'impulsar la construcció del nou Teatre de Tarragona i la dignificació del Teatre Auditori del Camp de Mar per optimitzar-ne l'ús durant tot l'any.

  • 21'

    Francesc Vallès presenta la llista del PSC per Tarragona

    Entrevista a Francesc Vallès sobre la candidatura del PSC Francesc Vallès, cap de llista del PSC per Tarragona, analitza la configuració de la llista electoral i els eixos principals de la proposta socialista per a les eleccions generals del 9 de març. L'entrevista posa èmfasi en l'equilibri territorial entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Eixos del programa electoral Polítiques Socials: Vallès destaca la consolidació de l'estat del benestar com el "patrimoni socialista". Enalteix la Llei de Dependència i l'increment del pressupost destinat a la despesa social. Infraestructures: Es reivindica la feina feta durant els darrers quatre anys amb el desdoblament de la N-340, les millores a l'Aeroport de Reus i el desenvolupament del Corredor del Mediterrani. Mobilitat i Futur: L'objectiu és garantir la mobilitat interna dins de la demarcació i millorar la connectivitat del tren amb la ciutat de Tarragona. Crítica a l'oposició El candidat sosté que un govern del Partit Popular posaria en perill els avenços aconseguits i recorda el que considera vuit anys d'oblit inversor del PP a Catalunya: "Votar el Partit Popular no és només votar el senyor Ricomà; és votar el senyor Rajoy, el senyor Zaplana i el senyor Aznar, que mou els fils darrere." Pròxims esdeveniments de campanya Vallès anuncia la presència de referents nacionals per engrescar l'electorat, destacant la visita de l'expresident Felipe González a Tarragona prevista per al 23 de febrer.

  • 16'

    Discussió post-partit: Empat del Nàstic i anècdotes de l'AVE

    El Futbolí de Tarragona Ràdio: Resum de l'Actualitat del Nàstic L'episodi d'avui del futbolí ha estat marcat per un to distès i ple d'anècdotes, combinant la crònica esportiva amb les peripècies del viatge de tornada de l'equip de redacció des de Salamanca. L'empat contra el Salamanca El focus futbolístic s'ha centrat en l'anàlisi de l'últim partit del Nàstic: * David García, el gran protagonista: Després de gairebé un any sense jugar per lesió (des de l'abril de 2007), va reaparèixer i va marcar el gol de l'empat al minut 9 de la segona part. * Polèmica tècnica: S'ha generat un debat intens sobre l'estat de forma de jugadors com Campano i Mico, i si han de ser titulars quan surten de lesions. * Crítica a la retransmissió: S'han comentat amb humor les picabaralles entre els narradors Àngel García i Quim Pons durant el partit, que alguns oients van qualificar de "violentes". Connexió des de l'AVE En Quim Pons ha participat en el programa de manera accidentada des del lavabo d'un tren AVE per no molestar la resta de passatgers que miraven la pel·lícula Freedom Writers. * S'ha parlat de la velocitat del tren (293 km/h) i de les curioses "ofrenes" o souvenirs que porta de Salamanca: unes sabatilles robades d'un hotel. Properes cites i promocions "Aquesta nit al Sempre Nàstic hi haurà el president Xavier Salvador per respondre les preguntes dels oients." A més, s'ha anunciat el sorteig d'una samarreta oficial del primer equip per a aquells oients que hagin participat votant el millor jugador.