Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1021-1032 de 1247
  • 14'

    L'Any Jubilar de Sant Fructuós a Tarragona

    Presentació de l'Any Jubilar de Tarragona L'acte commemora els 1.750 anys del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, cremats vius a l'amfiteatre de Tarragona l'any 259. Aquest esdeveniment es basa en les actes martirials més antigues de la península ibèrica, un document clau per a la historiografia eclesiàstica. Les quatre dimensions del jubileu L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, detalla que l'any jubilar no és només un esdeveniment religiós, sinó que s'estructura en quatre eixos fonamentals: Pastoral i espiritual: Centrat en la conversió, la reflexió i el pelegrinatge als llocs sants de la tradició cristiana. Social: Inclou projectes solidaris com l'ajuda als cristians de Terra Santa, la transformació de la Casa d'Acollida Sant Auguri per a persones sense sostre a Tarragona i projectes de cooperació a l'Àfrica. Educatiu: Elaboració de material didàctic per a les escoles sobre la història dels màrtirs i la Tarragona romana. Cultural: Organització d'un Congrés Internacional (juny de 2008), representacions històriques a l'amfiteatre i la creació de noves peces musicals sacres. Patrimoni i projecció exterior L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l'arquebisbe coincideixen a situar Tarragona com un referent mundial del turisme religiós i cultural: "Tarragona se situa com la segona capital més important del món cristià durant aquest any, sempre després de Roma." Es destaca la potència del patrimoni paleocristià, com la necròpolis, la Catedral i la Vílla romana de Centcelles, consolidant la ciutat com una destinació de primer ordre en l'àmbit internacional.

  • 19'

    Tarragona a Fitur: Jocs Mediterranis i Projecte Turístic

    Connexió Especial des de Fitur Madrid L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe des de la fira Fitur a Madrid, on la delegació tarragonina té una presència destacada sota el paraigua de la marca Catalunya. Durant la jornada, s'han abordat els eixos estratègics per al futur de la ciutat i el territori. Candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 Un dels moments clau ha estat la presentació oficial de la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017. S'ha presentat un espot promocional de 90 segons sota el lema "Tarragona imagina 2017". Màrius Rigau, president del comitè executiu, subratlla que la candidatura és un projecte real i no només una operació de màrqueting. L'objectiu és activar el teixit d'equipaments esportius i millorar les infraestructures del territori. Transformació del Model Turístic Sergi de los Rios, responsable de l'àrea de promoció, explica l'estratègia per treure tot el potencial patrimonial de la ciutat: Nou ENS de gestió: Durant el 2008 el Patronat Municipal de Turisme es transformarà en un organisme de col·laboració público-privada per guanyar agilitat. Sinergies territorials: Tarragona es reafirma com a capital de la Costa Daurada, complementant el turisme de sol i platja amb l'oferta de la Tàrraco Romana. Mercats estratègics: Es busca captar turistes en origen, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Aragó, el País Valencià i el sud de França. "Tarragona ha de sortir de l'aïllament turístic i exercir de motor de la zona de la mà de Turisme de Catalunya." Infraestructures i Logística AVE: Es destaca la facilitat de connexió amb Madrid (2h 20m) com un mercat vital. Ryanair: S'espera que la nova base operativa a l'Aeroport de Reus (prevista per a l'octubre de 2008) obri noves rutes clau per al turisme de ciutat i cultural.

  • 23'

    Tarragona a Fitur: Jocs del Mediterrani i estratègia turística

    Presència de Tarragona a Fitur El programa connecta en directe amb la fira Fitur a Madrid, destacant la importància de Tarragona en aquest certamen internacional. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, subratlla que és un espai clau per fer contactes i presentar projectes estratègics per a la ciutat. Projectes i Candidatures Clau Durant la fira es promocionen diversos esdeveniments de gran rellevància per al territori: • La candidatura als Jocs del Mediterrani 2017. • La promoció de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016. • La celebració de l'Any Jubilar amb la presència de l'Arquebisbe de Tarragona. Estratègia de Gestió i Infraestructures Model de Col·laboració Publicoprivada L'alcalde aposta per un canvi en el model de gestió turística cap a una aliança estratègica amb el sector privat. L'objectiu és crear un consorci que permeti fer promocions més efectives en els punts d'origen, especialment en ciutats connectades per l'AVE com Madrid o Saragossa. "Hem de fer una aliança estratègica amb el sector privat del turisme per fer una mena de consorci... i fer accions promocionals en origen." Impacte de l'AVE i Connectivitat L'arribada de l'alta velocitat ha situat Tarragona a només dues hores i mitja de Madrid, facilitant el turisme de negocis i el d'escapada de cap de setmana. Tot i això, es reconeix la necessitat de millorar les infraestructures locals i el transport públic per connectar millor l'estació del Camp amb el centre de la ciutat. Sinergies Territorials i Marques La Marca Costa Daurada Joan Aregio, president del Patronat de Turisme de la Diputació, destaca la importància d'anar de la mà de marques potents com Costa Daurada i Turisme de Catalunya. Es busca una complementarietat entre el sol i platja i el turisme cultural del conjunt de la província, incloent Port Aventura, la Ruta del Cister i l'enoturisme al Priorat. Ciutats Patrimoni de la Humanitat Es destaca la pertinença de Tarragona al grup selecte de Ciutats Patrimoni Mundial, un lobby que signa convenis amb entitats com Renfe i Turespaña per potenciar el turisme cultural d'excel·lència.

  • 18'

    Preparatius i detalls de la gala Disfressador del Carnaval de Tarragona

    El Carnaval de Tarragona: Tradició i Espectacle L'episodi se centra en els preparatius del Carnaval de Tarragona, destacant especialment la gala de la Disfressador, un dels actes més multitudinaris i espectaculars de la celebració. Els convidats comparteixen les seves experiències tant en l'organització com en la participació activa en les comparses. La Gala de la Disfressador Direcció Artística: Vicenç Canyón explica que la seva funció és aportar teatralitat i ordre a l'escenari, transformant les coreografies de les comparses en un veritable espectacle escènic. Complexitat tècnica: El repte principal és gestionar les dimensions de les disfresses (que poden arribar als 3 metres) en un espai limitat com l'escenari del recinte firal. Novetats: Enguany s'ha introduït un assaig general amb disfresses a la tarda per millorar la coordinació amb els tècnics de llum i so. Experiències i Comparses Regnat: Iñaki Portugués (Cayo Largo) recorda el seu pas com a Rei del Carnaval fa tres anys, descrivint-ho com una setmana "trepidant i increïble" malgrat el cansament extrem. Logística de les comparses: Francisco Fiori (Sinus Esport) comenta que la seva comparsa mou a més de 100 persones i requereix mesos de feina i sacrifici de vacances personals. La monarquia del Carnaval: Es discuteix el paper de les reines i reis de cada comparsa, que funcionen de manera autònoma i sovint repeteixen càrrec si l'actuació ha estat exitosa. Normativa i Evolució Reglament: Es parla de la curiosa evolució de les normes, com la prohibició antiga (ara ja permesa) de portar rodes a les disfresses, fet que obligava els participants a carregar fins a 60 quilos a l'esquena. Competitivitat: Tot i que existeix un premi en metàl·lic i un cert "pique" sa entre colles, domina l'ambient de germanor. "L'espectacle està a la posada en escena; hi ha mesos d'assaig amb gent molt professional tot i ser amateurs."

  • 9'

    Ramon Solé: el pagès que va motoritzar el Carnaval

    L'experiència de Ramon Solé al Carnaval de Tarragona En Ramon Solé Pasqual, un pagès i tractorista que ha estat una figura essencial en el Carnaval de Tarragona des dels seus orígens als anys 80, comparteix la seva trajectòria. Després de més de 78.000 hores i 12 tractors diferents, es jubila de la part activa de la festa. Dels camps a les carrosses Els inicis: Va començar a petició de l'Esbart Dansaire i del seu amic Salvador Fa, quan feien falta tractors per moure les carrosses en una època on encara hi havia força pagesia a la ciutat. El contrast de la feina: El treball al camp és solitari; en canvi, el Carnaval representa un relax i una il·lusió per a ell, permetent-li gaudir d'estones de gresca. Seguretat i control: Conduir un tractor dalt de les rues requereix un instint especial per anticipar els moviments de la gent, especialment dels nens i la gent gran que busquen caramels sense mirar les rodes del vehicle. Vint anys de transformació i cultura "De pagesos d'aquests a Tarragona només en quedem dos o tres; la societat ha evolucionat i l'hem d'acceptar." Col·laboracions destacades: Ha format part d'entitats com la Coral l'Àncora i la Colla de la Bota, gaudint especialment de l'esperit satíric d'aquesta darrera. Preparatius tècnics: La seva feina comença dies abans, revisant enganxalls, seguretat i normatives de trànsit per evitar imprevistos a l'últim moment. El moment de la jubilació: Aquest any decideix viure el Carnaval com a espectador, acompanyat de la seva dona, tancant una etapa de servei fidel a la festa tarragonina.

  • 13'

    Presentació de la Bota i els Ninots del Carnaval de Tarragona

    Tradició i Sàtira a la Plaça de la Font En una connexió directa des de la plaça de la Font de Tarragona, es presenta la nova instal·lació de la Bota del Carnaval i els seus personatges principals: el Ninot i la Ninota. Els creadors d'aquestes figures, Jordina Ros i Pere Estadella de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives, expliquen els detalls d'una tradició que han mantingut viva durant dècades. Disseny i Crítica Social Enguany, les figures presenten una estètica aparentment clàssica i elegant, amb referències a l'alta costura, però amaguen elements de sàtira i doble lectura: Estètica monàrquica i conservadora: Els ninots vesteixen de negre i plata, amb un aire distant que critica el conservadorisme social actual. Detalls satírics: La Ninota presenta esgarrapades i pèl blanc, suggerint una "doble vida" nocturna. La Bota futurista: Inspirada en un estil Mad Max, la bota inclou elements de crítica social com referències a la sanitat, l'habitatge i el terrorisme, barrejats amb elements de la cultura popular local. El procés creatiu i la tradició Els artistes reflexionen sobre l'evolució de la festa i la necessitat d'adaptar-se als nous temps sense perdre l'essència: "El carnaval s'ha transformat en una qüestió estètica, però la bota ens permet conservar la part satírica envers la societat." Inspiració local: Les gàrgules del claustre de la Catedral de Tarragona han servit de model per a les màscares de la bota. Interactivitat: S'han amagat dotze ratolins petits per tota la figura perquè la canalla els busqui, seguint la llegenda de la processó de les rates. El destí final: Malgrat el greu que sap que les figures es cremin, els autors defensen que el foc és essencial per tancar el cicle i permetre que la creativitat torni a començar l'any següent. Història del Gremi La tradició de la bota es remunta a fa més de 120 anys, quan el gremi de boters plantava una bota a la plaça. L'associació actual ha recuperat aquesta pràctica, transformant-la en un element monumental que marca l'inici del carnaval tarragoní.

  • 10'

    Presentació del Rei, la Reina i la Bota del Carnaval

    El tret de sortida del Carnaval de Tarragona L'emissió en directe des de la plaça de la Font marca l'inici oficial de les festes amb la presentació de la Bota, el símbol emblemàtic on s'incineraran els ninots el proper dimarts de Carnaval. L'acte ha servit per mostrar les dimensions d'aquest element que presidirà els escenaris naturals de la ciutat durant la setmana de disbauxa. Entrevista amb Ses Majestats: El Rei i la Reina El programa ha comptat amb la presència de Dani (C.R. 10:45) i Laura (Som i Serem), que enguany ostenten els títols de Rei i Reina del Carnaval. Tot i anar vestits "de paisà" fins a l'arribada oficial de l'endemà, han compartit diversos detalls sobre la seva preparació: Elecció democràtica: Lluny de l'herència genètica, ambdós han estat escollits mitjançant processos assemblearis o votacions internes de les seves respectives comparses. Requisits del càrrec: Per ser escollit cal tenir, sobretot, disponibilitat total, capacitat de ball, ganes de gresca i, segons expressen amb humor, "molt de morro". Innovació musical: Enguany, una de les grans novetats de la Reina serà l'aposta per la música en directe amb una batucada que els acompanyarà en tots els actes. Els secrets de la festa i la sàtira Pel que fa als continguts més esperats, s'ha destacat: El Discurs: Prometen un pregó amb doble sentit i paròdia, defugint el sermó solemne per oferir un diàleg proper al "populatxo". La Bota: Els creadors (Pere Estadella i Jordina Ros) han estat enguany prudents amb els missatges polítics de la bota per assegurar la continuïtat del projecte en futurs anys. "És un rei més aviat republicà; és la paradoxa que té el Carnaval."

  • 8'

    César Ferrando analitza la situació crítica del Nàstic

    Diagnòstic de la situació actual L'entrenador César Ferrando es mostra contundent en la seva anàlisi sobre l'estat del Nàstic. Tot i admetre que disposa d'una bona plantilla, afirma amb rotunditat que encara no té un equip. Segons el tècnic, la situació classificatòria actual obliga a deixar de banda el passat i centrar-se exclusivament en la permanència i en la capacitat de competir. "Jo crec que tenim una bona plantilla, però no hi ha equip... la situació demana gent que competisca." Necessitats del mercat de fitxatges Ferrando confirma que el club disposa de tres fitxes lliures i té la intenció clara de reforçar-se. Les prioritats són: Mig del camp: Es busca un perfil similar a Sebastián Chabaud, que aporti ordre, serietat i control del joc. Banda esquerra: Cal doblar la posició per donar descans o alternativa a Antonio López. Davantera: L'equip està curt d'efectius, especialment per les lesions. L'entrenador aposta per incorporar algun jugador veterà amb mentalitat guanyadora, que sàpiga gestionar la pressió del vestuari i la realitat del club. Rendiment individual i compromís David García: Ferrando destaca el seu bon partit a Salamanca, tot i que li demana més prudència en la presa de decisions a causa del seu excés de confiança en la qualitat tècnica. Antonio: El tècnic lamenta la seva mala sort amb les lesions i subratlla la ràbia i el compromís del jugador jove per voler ajudar l'equip. Sebastián Chabaud: Sobre la seva marxa, l'entrenador és clar: el jugador no va fer res per quedar-se i el club no pot mantenir algú que vol marxar. Expectatives de futur El missatge cap a la plantilla ha canviat cap a una exigència màxima. Els propers partits, començant pel Còrdoba, es preveuen com a batalles duríssimes on l'únic que importa és el resultat positiu per sobre de l'estètica del joc.

  • 13'

    La 3a Baixada del Pajarito: Cursa de Carretons a Tarragona

    El Retorn dels Carretons al Carnaval de Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio presenta la tercera edició de la Baixada del Pajarito, una cursa de carretons que s'ha consolidat com un dels actes més esperats i satírics del Carnaval. Amb la presència de Jordi Llort, responsable de l'organització, i l'Ignasi Sarla, participant veterà, es detallen les novetats i el funcionament de l'esdeveniment. Detalls de l'Esdeveniment Data i hora: Dissabte a les 11:00h (s'avança una hora respecte a edicions anteriors). Ubicació: Concentració a la Plaça del Rei i recorregut fins al final del Cós del Bou. Modalitats: Clàssica: Carretons amb rodes de coixinet. Pajarito: Carretons amb qualsevol tipus de rodes, permetent més velocitat i llibertat creativa. Novetats i Organització Enguany, l'organització ha implementat canvis per millorar la fluïdesa de l'acte: Votació Popular: Els assistents podran votar els seus carretons preferits durant el vermut mitjançant butlletes. Agilitat: S'elimina la pujada intermèdia dels carretons per evitar esperes excessives, fent que tots baixin primer i pugin conjuntament al final. Seguretat: El circuit estarà protegit amb bales de palla per garantir la integritat de participants i públic. Premis i Esperit Satíric L'acte fuig de la competició professional i busca la sàtira i el divertiment. Els premis inclouen productes locals i obsequis originals: "No pretenem mai ser una competició esportiva... volem que la gent vingui a passar-s'ho bé, a criticar i a fotre canya." Els guanyadors podran endur-se des de pernil i llangonissa fins a premis més curiosos com pets de monja o menjar blanc de Reus.

  • 29'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona

    Actualitat Institucional i Projectes Estratègics L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, repassa els temes clau que marquen l'agenda de la ciutat, començant per la visita del ministre d'Indústria, Joan Clos. Aquesta visita serveix per donar impuls a projectes tecnològics i econòmics vitals per al territori. Infraestructures i Urbanisme • Parc Tecnològic i Centre Tecnològic de la Química: Es confirma una inversió de 6 milions d'euros amb un enfocament renovat cap a la sostenibilitat i les energies renovables. • POUM i consens veïnal: L'alcalde destaca l'acord amb els veïns de Torreforta, garantint que no es tocaran propietats actuals i solucionant un dels punts més conflictius del pla urbanístic. • Façana Marítima i Soterrament: S'anuncia la signatura d'un conveni al febrer per a l'estudi informatiu del nou traçat ferroviari, buscant alliberar la costa del pas del tren. "Les ciutats són els ciutadans i el que diuen s'ha de tenir molt en compte; aquest era un mal pla que s'havia fet d'esquena a la gent." Equipaments Culturals i Esportius • Teatre Tarragona: Inici imminent de les obres per garantir-ne el funcionament l'any 2009. • Museu Nacional Arqueològic: Ballesteros aposta per situar-lo a la Tabacalera i convertir-lo en un referent del món clàssic al sud d'Europa, dissenyat per un arquitecte de prestigi. • Complex Sant Jordi: Es garanteixen els equipaments esportius de pavelló i piscina, desmentint polèmiques sobre la prioritat de construir-hi un hotel de luxe. Projecció Internacional i Turisme L'alcalde detalla l'estratègia que es portarà a FITUR per promocionar Tarragona a través de tres grans eixos: 1. L'Any Jubilar. 2. La candidatura a Capital Cultural Europea 2016. 3. Els Jocs del Mediterrani 2017. L'objectiu final és assolir el milió de visitants anuals i augmentar les pernoctacions mitjançant una oferta cultural i patrimonial potent.

  • 1h 40min

    Debat Municipal: Habitatge, Cultura i Serveis a Tarragona

    Resum del Plenari Municipal de Tarragona Aquest episodi recull el debat polític del plenari de l'Ajuntament de Tarragona, centrat en diverses mocions i el torn de precs i preguntes. Els temes principals han girat entorn de l'atenció social, la gestió cultural i els projectes d'infraestructures de la ciutat. Temes Socials i Convivència • Persones sense sostre: S'ha debatut una moció del PP per garantir els drets dels sense sostre i la convivència. L'equip de govern ha defensat que ja s'estan aplicant programes de seguiment individualitzat i coordinació amb la Guàrdia Urbana. • Llibertat religiosa i convivència: Discussió sobre el respecte a les confessions religioses i la politització de l'Any Jubilar. Cultura i Promoció de la Ciutat • Pla Cultural: Debat sobre l'estat del Pla Cultural de la ciutat. L'oposició reclama conèixer els resultats d'estudis previs, mentre que el govern aposta per un nou Consell de Cultura i xarxes participatives. • Història de Tarragona: S'ha anunciat el desbloqueig d'un conveni amb la Diputació i una editorial per publicar una obra enciclopèdica sobre la història local. • Turisme i Fires: Crítiques a la gestió de fires com Movidec i celebració de la presència de Tarragona a Fitur sota la marca Costa Daurada. Infraestructures i Serveis Públics • Complex Esportiu Sant Jordi: Polèmica pel retard en les obres i el model de gestió. Es confirma que el projecte inclourà piscina coberta i pavelló poliesportiu d'ús públic. • Telefonia mòbil: Debat sobre la instal·lació de mesuradors de radiofreqüència per atendre les preocupacions veïnals per les antenes. • Llars d'Infants: Discussió sobre el ritme de construcció dels centres de les Clarisses i el Cèsar August, ambretrets mutus sobre l'herència de projectes i la gestió de restes arqueològiques. "El dret a la llibertat d'expressió és un dret fonamental reconegut; no farem dels valors de la convivència un debat polític electoral."

  • 15'

    Impulsivitat i agressivitat en l'adolescència

    Estudi sobre la impulsivitat i el rendiment escolar L'entrevista a Fàbia Morales, professora de la URV, analitza com la impulsivitat i l'agressivitat afecten els adolescents d'entre 12 i 17 anys. La investigació destaca que la impulsivitat no és un tret unitari i que la seva variant disfuncional té conseqüències directes en el fracàs escolar. Tipologies d'impulsivitat Es defineixen dos conceptes clau per entendre el comportament adolescent: - Impulsivitat funcional: Actuar ràpid quan la situació ho requereix i pot ser beneficiós (com en un concurs). - Impulsivitat disfuncional: Tendència a respondre ràpidament i amb poca reflexió, la qual cosa comporta errors i conseqüències negatives per a l'individu. Relació amb l'agressivitat L'estudi diferencia entre l'agressivitat premeditada (amb un objectiu) i la impulsiva (emocional i gratuïta). Les conclusions indiquen que: - Els adolescents impulsius tendeixen a una agressivitat física per sobre de la verbal. - Els nois mostren nivells d'agressivitat física més elevats que les noies, tot i que ambdós gèneres experimenten la mateixa resposta emocional de ira. Impacte en l'aprenentatge Una conclusió esperançadora de la recerca és que els joves impulsius mantenen les mateixes aptituds mentals innates que la resta. No obstant això, la seva impulsivitat dificulta l'adquisició de coneixements que depenen de l'aprenentatge continu. "Si es pogués fer una detecció precoç dels alumnes impulsius i aplicar mesures compensatòries, el rendiment escolar milloraria significativament." L'error de les etiquetes Es fa una crida a la prudència a l'hora d'etiquetar els nens com a "dolents" o "hiperactius", ja que l'adolescent tendeix a actuar conforme al rol que la societat o la família li ha assignat, identificant-se amb la definició externa.