Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008

·393 episodis
RSS

episodis

73-84 de 393
  • 4'

    Descobrint l'Arbolí: Escalada, Història i Natura

    Descripció de l'Arbolí i el seu Entorn L'Arbolí és un petit municipi de la comarca del Baix Camp, situat a les muntanyes de Prades, amb una població de 118 habitants. El seu terme municipal es caracteritza per ser altament accidentat, destacant el barranc de l'Arbolí, un afluent del riu Siurana. Dins del seu terme també s'inclou el llogaret de Gallicant. Patrimoni Històric i Cultural El poble compta amb diversos punts d'interès arquitectònic i arqueològic: * Església de Sant Andreu: Un edifici neoclàssic de tres naus situat al centre de la vila. * Ermita de Sant Pau (o Sant Salvador): Construïda al segle XVII, és el centre d'actes populars. * Jaciments Arqueològics: S'hi han trobat restes ceràmiques de les èpoques del ferro i del coure. * Patrimoni Industrial: Antigament el poble produïa paper d'estrassa en quatre molins, avui dia en runes. Esports i Oci a la Natura L'Arbolí és un referent internacional per als amants de la muntanya: * Escalada: Les seves parets i cingleres atrauen escaladors d'arreu del món per la seva gran qualitat. * Castillejos: Alberga l'antic campament militar que va estar operatiu entre 1950 i 2001. * Excursionisme: El paisatge escarpat el fa un punt idoni per a rutes a peu. Gastronomia i Festes La tradició és un dels pilars del municipi: * El plat més típic és l'escudella. * La mel de la zona gaudeix de gran prestigi per la seva excel·lència. * Festivitats: Destaca l'esmorzar popular de Sant Pau (gener), la paella popular (agost) i la Festa Major (octubre). "Veniu a l'Arbolí a gaudir de la nostra tranquil·litat i del nostre entorn natural." L'accés principal es fa per carretera secundària des del Coll de les Borges, accessible des de Reus.

  • 7'

    L'Albiol: Mirador del Camp i Porta a les Muntanyes de Prades

    Descobrint l'Albiol: Natura, Història i Vistes L'Albiol és un municipi de la comarca del Baix Camp que destaca per la seva ubicació privilegiada i el seu entorn natural. Amb només 425 habitants, es converteix en un dels portals naturals de les Muntanyes de Prades, on el bosc ocupa el 70% del territori. Patrimoni i Llocs d'Interès El Castell de l'Albiol: Situat dalt del poble, conserva restes d'una fortalesa romànica que anteriorment havia estat àrab. És considerat un bastió inexpugnable per la seva situació estratègica. Vistes Panoràmiques: El gran atractiu és la seva panoràmica de tot el Camp de Tarragona. En dies clars, la vista arriba des de les muntanyes de Montserrat fins al Delta de l'Ebre. Villa Urrutia: Ubicada al nucli de Masies Catalanes, és una casa d'estil modernista construïda el 1918 per un contemporani de Gaudí, Domènech i Montaner, actualment reconvertida en restaurant. Església de Sant Miquel: Temple del segle XVIII situat al nucli del poble. Entorn Natural i Activitats L'entorn ofereix múltiples opcions per als amants de l'activitat a l'aire lliure: Excursions: Destaca la Font Major, un entorn natural a prop del poble on es troba un pou de gel molt ben conservat. Senderisme: Pel mig del poble transcorre el GR-65 (Camí de Sant Jaume), que connecta Tarragona amb Santiago de Compostel·la passant per Lleida i Saragossa. Serveis i Gastronomia El municipi compta amb diversos restaurants destacats com Villa Urrutia i el Mas i Ver (una casa del segle XIV). A més, s'està ultimant la construcció d'un nou alberg amb capacitat per a 48 persones per donar impuls al turisme del futur Parc Natural. "L'Albiol és un poble petit, però us asseguro que hi repetireu el viatge per les seves vistes i l'acollida."

  • 10'

    Cabassers: El cor de l'oli al Parc Natural del Montsant

    Descobrint Cabassers i el seu entorn Cabassers, situat a la comarca del Priorat, és un poble de 340 habitants amb un paisatge marcat per la dualitat del relleu: des de les altures del Parc Natural de la Serra de Montsant fins a les zones de regadiu a la vora del riu Montsant. Antigament part de la baronia que duia el seu nom, la vila conserva un patrimoni històric i natural d'alt valor. Patrimoni Històric i Cultural El municipi compta amb diversos punts de gran interès per als visitants: L'Església Parroquial: Allotja un magnífic retaule gòtic (segle XVI) restaurat recentment. Ermites: Destaquen la de Sant Joan (barroca, segle XVIII) i la de Sant Roc (renaixentista popular, construïda en una balma). Arquitectura Medieval: El Pont Vell, d'origen medieval, i les restes de l'antic castell. Museu Miquel Montagut: Un espai dedicat a l'art i la història local. L'Oli: El motor econòmic i gastronòmic A diferència d'altres zones del Priorat centrades en el vi, Cabassers és el priorat de l'oli. La seva cooperativa, que celebra el seu 75è aniversari, produeix un oli verge extra sota la DOP Siurana reconegut a nivell mundial. "Aquest clima ens dona un fruit diferent... un producte tan ric en aromes, d'una dolçor barrejada amb un toc picant. És únic." Gastronomia local i Tradicions Coca amb marruix: Una especialitat local única feta amb els residus de la mel bullida (marruix o arrull), que aporta una gran energia. Fira de l'Oli de la Baronia de Cabassers: Celebrada el 7 de desembre, és una festa on els veïns obren els seus garatges i entrades al carrer Major per oferir degustacions. Festes: La Festa Major (febrer) i la festa a l'ermita de la Foia (5 d'agost), un espai privilegiat per acampar al bell mig de la natura.

  • 8'

    L'Aldea: El Bresol del Delta i la seva riquesa

    L'Aldea, la cruïlla de les Terres de l'Ebre L'Aldea, un poble de 4.000 habitants situat al Baix Ebre, es presenta com un punt clau de comunicació i diversitat paisatgística. Gràcies a la seva centralitat deltaica, connecta la muntanya de la serralada del Boix amb la plana del Delta de l'Ebre, creant un entorn únic on conflueixen l'olivera i l'arròs. Una gastronomia d'excel·lència La cuina de l'Aldea és el reflex de la seva terra. Destaca per l'ús de productes de l'horta, l'oli de muntanya i l'arròs de la plana. Els plats més emblemàtics inclouen: L'arròs col i fasols: Un plat tradicional de subsistència convertit avui en gastronomia d'alta qualitat. Suquets d'anguila i els famosos cargolets de la boqueta roja. Pastisseria tradicional: cocs, pastissets i coquetes. Patrimoni i comunicacions L'alcalde, Dani Andreu, subratlla la importància estratègica del municipi com a nus regional: Disposa d'excel·lents connexions a través de l'AP-7, la N-340 i l'estació de ferrocarril. Compta amb les històriques Torres de Guaita i l'ermita de l'Aldea, espais on s'han trobat vestigis de civilitzacions antigues. "L'Aldea és el Bresol del Delta, un enclau absolutely primordial a la història de la regió." Fires, festes i hospitalitat El dinamisme del poble es manifesta en el seu comerç i les seves celebracions: Fira de l'Arròs i el Comerç: Celebrada al voltant del 21 d'abril, coincidint amb l'aniversari del poble. Festa Major: El 15 d'agost, a més de les festes de barri (l’Estació i l’Hostal). Capacitat d'acollida: Un poble que destaca per l'afabilitat de la seva gent i una oferta de restauració variada, des de menús diaris fins a grans celebracions.

  • 8'

    Records de cuina, modisteria i la Seu d'Urgell

    Conversa amb la Carme sobre tradicions i records En aquesta amable conversa radiofònica, la Carme comparteix les seves experiències personals sobre la vida domèstica, la seva antiga professió i el contrast entre el passat i el present. La passió per la cuina La Carme confessa que la seva tasca preferida de la llar és, sens dubte, cuinar. Entre les seves especialitats destaca: * L'arròs (paella): El seu plat estrella, aclamat pels seus fills. El prepara amb marisc o carn (mai barrejat com a mar i muntanya) i utilitza un bon fumet de peix o rap. * El sofregit: Un punt curiós del seu mètode és que no hi posa ceba, ja que considera que l'arròs ja la porta en altres variants o simplement prefereix el tomàquet. D'ofici, modista L'entrevistada recorda la seva joventut com a modista, una professió que avui dia s'està perdent a causa de la roba industrialitzada. Explica que: * Antigament es feia tota la roba a mida, fins i tot americanes per als fills. * Actualment, la gent prefereix comprar roba feta perquè és més econòmica que comprar la tela i dedicar-hi hores de feina. * Lamenta que les noves generacions no sàpiguen ni cosir un botó o fer una vora. "Ara tothom va a comprar la roba feta... avui fer-te-la tu mateix és molt car." Orígens a la Seu d'Urgell Tot i que fa gairebé 40 anys que viu a Tarragona, la Carme és filla de la Seu d'Urgell. Recorda amb nostàlgia: * La vida en un poble petit on tothom es coneixia. * Les visites a Andorra quan la frontera era estricta i es baixava principalment sucre, cafè i mantega. * La qualitat de la llet i la mantega a les lleteries tradicionals de la Seu, abans de la industrialització actual. El dia a dia actual Actualment, la Carme dedica el seu temps lliure a tasques com el punt i el ganxet, tot i que reconeix que les feines de la casa i la preparació dels àpats ocupen la major part de la seva jornada.

  • 9'

    L'educació i el valor de la història amb Carme Gómez

    Una vida dedicada a la docència i la pedagogia En aquesta conversa, la Carme Gómez, professora d'història a l'institut Martí i Franquès, comparteix la seva visió sobre el món educatiu i la seva trajectòria personal. Tot i haver nascut a Granada (concretament a La Puebla de Don Fadrique), fa més de 35 anys que viu a Tarragona, ciutat que considera casa seva. El valor de l'ensenyament i la justícia Com a professora, la Carme destaca la importància de la justícia com a eix vertebrador de la relació amb els alumnes. Afirma no haver tingut mai cap decepció en la seva professió i defensa que, tot i ser una feina exigent, és profundament agraïda quan s'aconsegueix despertar l'interès dels joves. La història com a eina de coneixement propi Respecte a la seva especialitat, la Carme ens ofereix una reflexió clau sobre per què cal estudiar el passat: "El que no coneix la seva història no es coneix a si mateix. La història no és una cosa d'erudits, és una cosa dels homes." Segons la seva visió, la història permet entendre les relacions socials, culturals i polítiques actuals, així com valorar el progrés de les generacions passades que ha permès el benestar del present. Referents i anhels personals Personatges històrics: Destaca figures femenines vinculades a l'educació com Concepción Arenal o Victoria Kent. Passions amagades: Malgrat la seva passió per la història, confessa que li hauria agradat fer teatre o dedicar-se més a la literatura, reptes que no descarta emprendre ara que s'apropa a la jubilació. Preferència pel present: Malgrat ser historiadora, prefereix viure en l'època actual per les millors condicions de vida i el paper de la ràdio, que descriu com una companya indispensable.

  • 7'

    Conversa amb Rosa Claravall sobre l'actualitat a Tarragona

    Entrevista a Rosa Claravall: Actualitat i vida quotidiana En aquesta conversa distesa, la Rosa Claravall, veïna de la urbanització de la Mora a Tarragona, ens explica com és el seu dia a dia i la seva visió sobre diversos temes locals. L'entrevista repassa des de les notícies del Diari de Tarragona fins a les problemàtiques estacionals de la zona. Temes destacats de l'entrevista: Actualitat Local: La Rosa comenta les darreres notícies sobre les obres del Mercat Central i el futur de la plaça dels Carros. Expressa la dificultat creixent de circular pel centre de la ciutat a causa de les obres. Problemes amb els mosquits: Es comenta la plaga de mosquits (possiblement mosquit tigre) a la Mora, destacant la virulència de les seves picades i la intensitat de les reaccions al·lèrgiques. Hobbies i temps lliure: La protagonista dedica les tardes a mirar TV3, fer sudokus i cuinar, tot i que confessa que no li agraden les tasques manuals com el ganxet o la mitja. Desitjos i estudis: En un moment de reflexió, la Rosa admet que, si pogués retrocedir en el temps, li hauria agradat cursar una carrera universitària, especialment Magisteri o Història. Una reflexió sobre la mobilitat i el passat: "Si ara pogués recular 30 anys enrere, faria una carrera, estudiaria, que no ho veia en aquella època." Finalment, es destaca el canvi d'ambient a la Mora amb l'arribada de la tardor, tornant a la tranquil·litat habitual per als residents que hi viuen tot l'any, lluny de l'enrenou turístic de l'estiu.

  • 6'

    Josep Benevent: Una vida entre l'Ajuntament i el Mercat

    Entrevista a Josep Benevent: Records i vida quotidiana En aquesta conversa als Amics de Tarragona Ràdio, coneixem en Josep Benevent, un tarragoní de 73 anys amb una trajectòria vital molt vinculada al territori. Durant l'entrevista, en Josep comparteix detalls sobre la seva jubilació, les seves aficions i la seva llarga experiència professional. Una vida activa al 'Mas' Tot i estar jubilat, en Josep no s'atura. Viu en un mas prop de la zona de Campclar i la carretera de Reus, on dedica el seu temps a diverses tasques: Jardineria: Ha après a cuidar les plantes gràcies als coneixements de la seva dona, filla de jardiner. Documentals: És un gran aficionat als documentals d'animals (àligues, panteres i fauna marina). Salut: Manté el costum de sortir a caminar una hora cada dia abans que es faci fosc. Trajectòria Professional i el Mercat de Tarragona L'entrevistat destaca per haver compaginat diverses facetes laborals al llarg de la seva vida: Va treballar durant 31 anys a l'Ajuntament de Reus, d'on es va jubilar per lesions a l'espatlla. Va gestionar, juntament amb la seva família, diverses parades al Mercat de Tarragona. "Teníem diverses parades: xarcuteria, pollastreria, olives, bacallà i llegum cuit. Érem tota la família al mercat." Visió crítica del sector comercial En Josep ofereix una visió honesta sobre la situació actual del Mercat Central. Tot i reconèixer que les instal·lacions són bones, es mostra escèptic amb les dades oficials de vendes: Afirma que, segons els seus contactes i familiars que encara hi treballen, les vendes han baixat significativament. Comenta que el que abans es venia en una setmana, actualment es triga un mes a facturar. L'entrevista finalitza de manera sobtada a causa d'un problema tècnic amb la línia telefònica que impedeix acomiadar el convidat correctament.

  • 5'

    Entrevista al carrer: La banca i la pintura amb el Batista

    Anàlisi de la crisi bancària i la vida de prejubilat En aquesta secció de trucades a l'atzar, el programa connecta amb el Batista, un veí del carrer Prat de la Riba de Tarragona. Com a antic treballador de la banca que ara es troba en situació de prejubilació, ofereix una visió crítica i personal sobre el sector financer i la gestió del temps lliure. Visió sobre la banca i la crisi El convidat comparteix la seva experiència al sector i analitza la situació actual amb les següents idees: * Especulació en temps de crisi: Segons el Batista, el sector bancari no pateix una crisi real, sinó que aprofita aquests moments per a "fer més cèntims". * Seguretat dels estalvis: Tranquil·litza els oients explicant que, en cas de fallida, existeixen assegurances que protegeixen els dipòsits, de la mateixa manera que les hipoteques estan vinculades a l'habitatge. * Responsabilitat del consumidor: Reconeix que part de la culpa de la crisi és del consumidor que ha volgut "estirar més el braç que la màniga" demanant crèdits per sobre de les seves possibilitats. L'afició per la pintura i la música Des de la seva prejubilació als 51 anys, el Batista dedica el seu temps a l'art: * Pinta quadres de caràcter realista (paisatges, flors, bodegons) a partir de fotografies. * Es defineix com un artista autodidacte que aprèn a través d'Internet i llibres. * Es declara seguidor del cantant mallorquí Tomeu Penya, definint la seva música com una de les seves preferides. "Mentre arribi a final de mes, per a mi no hi ha crisi... tot i que molta part de la culpa la tenim nosaltres per no ser conscients de fins on podem arribar amb el sou." L'entrevista conclou amb un to optimista i la dedicatòria de la cançó Plou del seu artista favorit.

  • 3'

    Entrevista a la Laura: Teatre, Bàsquet i Somnis

    Entrevista a una jove tarragonina: Talents i Futur El programa connecta en directe amb la Laura, una noia de 17 anys de Tarragona que trenca la mitjana d'edat habitual de les trucades del llistat telefònic. Durant la conversa, es descobreix el seu perfil polifacètic com a estudiant, esportista i futura actriu. Estudis i Interessos Literaris Actualment, la Laura cursa el segon curs de batxillerat humanístic. En el moment de la trucada, estava llegint "Amor i pedagogia" de Miguel de Unamuno, una lectura obligatòria per a l'assignatura de literatura que, malgrat la seva complexitat, troba fascinant. Hòbits: Entre l'esport i l'escenari La Laura compagina els seus estudis amb dues activitats molt diferents: * Bàsquet: Juga al Club Bàsquet Tarragona (CBT), una activitat que veu més com una forma de diversió i socialització. * Teatre: És la seva gran passió. Es forma actualment a l'Aula de Teatre de la URV (Universitat Rovira i Virgili). Ambició Professional Tot i que li agrada el bàsquet, la Laura té clar que la seva vocació és el teatre perquè li permet "expressar coses que sents". El seu objectiu futur és clar: "La meva intenció era presentar-me a les proves de l'Institut del Teatre una vegada hagués acabat el batxillerat." Els presentadors conclouen la secció amb un to optimista, suggerint que guardaran l'entrevista per quan la Laura es converteixi en una actriu famosa i actuï en teatres emblemàtics com el Metropol.

  • 4'

    Entrevista a Roser Clot: de Barcelona a Tarragona

    Adaptació i nova vida a Tarragona En aquesta conversa telefònica a Tarragona Ràdio, coneixem la Roser Clot, una antiga resident de Barcelona que s’ha traslladat a Tarragona fa un any i mig. La Roser explica que el motiu del seu canvi va ser personal, després de quedar viuda i afrontar certs problemes familiars, trobant a la seva nova ciutat un ritme de vida molt més tranquil i relaxat. Integració a la ciutat i cultura Tot i que encara s'està situant, la Roser mostra un gran entusiasme per la vida social tarragonina: Ha gaudit de les seves primeres festes de Santa Tecla. Li agrada la participació ciutadana, especialment veure els castellers i l'ambient del carrer. Destaca la seva afició pel futbol, sent una seguidora reconeguda del RCD Espanyol. Una actitud vitalista Malgrat els canvis i les dificultats passades, la Roser transmet una energia molt positiva als micròfons: "Tinc 60 anys, tinc ganes de viure i de disfrutar de la vida... al final has de tirar endavant i seguir camí." Connexions esportives i ràdio La conversa revela vincles personals amb l'emissora, ja que la Roser és amiga de Manel Sant Romà, col·laborador del programa sobre l'Espanyol a la ràdio local. Els presentadors l'han convidat oficialment a visitar els estudis a l'Avinguda Roma i, fins i tot, a participar en les tertúlies esportives.

  • 8'

    Entrevista a l'Antoni i la Josepa: Una Vida Activa

    Conversa amb l'Antoni Costa i la Josepa En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, connectem amb la ciutadania a través de l'espai dedicat als tarragonins anònims. L'entrevista d'avui ens descobreix la rutina i les aficions de l'Antoni Costa i la seva esposa, la Josepa, una parella jubilada que demostra com mantenir-se actiu intel·lectualment i física. La rutina de l'Antoni i la Josepa Activitat física: L'Antoni explica que cada matí camina diversos quilòmetres amb el seu cunyat per zones com Torreforta, Bonavista o Les Gavarres per mantenir la forma. Estimulació intel·lectual: A les tardes, es dedica a fer sudokus, llegir (actualment repassa La Divina Comèdia) i mirar la televisió francesa mitjançant una antena parabòlica. Connexió cultural: La Josepa, que va créixer a França, prefereix els mitjans francesos i gaudeix dels concursos de cultura general i pel·lícules sense publicitat. "Cadascú té alguna cosa interessant que explicar; ho estem descobrint en aquest espai." Altres continguts de l'episodi L'episodi també destaca diverses seccions culturals i lúdiques: Gastronomia local: Presentació d'un llibre sobre productes de qualitat del Camp de Tarragona. Cultura i Oci: Secció musical Popper Mint amb Martín Gracià, cinema amb la cartellera d'OCine Les Gavarres i cròniques des del Festival de Sitges. Dedicatòria: El programa es dedica al col·lectiu naturista i finalitza amb la cançó "Desnuda al sol" de M-Clan.