Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

661-672 de 684
  • 15'

    Consells mèdics per a la pràctica d'esport a la primavera i l'estiu

    Introducció a l'activitat física estacional Amb l'arribada del bon temps i l'allargament dels dies, és habitual que la població senti la necessitat de recuperar l'activitat física. Tanmateix, el doctor Josep Mercader (Director de l'Hospital de Santa Tecla) i la doctora Montse Rico (Unitat de Medicina de l'Esport) subratllen la importància de no fer-ho de forma brusca. Punts clau per a una tornada saludable: Progressió: L'exercici ha d'incorporar-se a poc a poc per evitar l'esgotament i l'abandonament immediat. Benefici integral: L'esport no només té avantatges físics (millora cardiovascular, to muscular, equilibri), sinó també psíquics. Adaptació per edats: Cada franja d'edat té activitats recomanables, des de caminar o la petanca per a gent gran, fins a esports federats per als joves. La importància de la revisió mèdica Abans d'iniciar qualsevol pràctica, especialment en persones sedentàries o majors de 35 anys, és fonamental realitzar una valoració funcional per descartar patologies latents com la hipertensió arterial o arrítmies. "L'anamnesi és simplement la història clínica; preguntes sobre antecedents que, juntament amb un electrocardiograma, ens ajuden a prevenir riscos." Segons el tipus d'esport (com el busseig), poden caldre proves específiques com espirometries o radiografies de tòrax. A més, es destaca l'existència d'una guia d'activitats recomanables editada pel Departament de Salut per a col·lectius amb patologies específiques (diabetis, Parkinson) o dones embarassades. Riscos de l'estiu i prevenció Practicar esport en hores de màxima calor (entre les 11 h i les 16 h) comporta perills greus que cal conèixer: Deshidratació: És vital beure líquids abans, durant i després de l'activitat. Cop de calor: Cal estar alerta a símptomes com marejos, vòmits o calfreds. Lesions musculars: S'han d'evitar mitjançant un escalfament previ i estiraments en acabar. Servei de Medicina de l'Esport a Tarragona L'Hospital de Santa Tecla, mitjançant un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona, ofereix revisions esportives a preus reduïts per als empadronats. El servei també inclou assessorament en nutrició i tractament de l'obesitat per compaginar dieta i exercici de manera eficaç.

  • 27'

    La tuberculosi avui: reptes mèdics i socials

    Panorama actual de la Tuberculosi En aquest episodi, el doctor Vicente Romeu, cap de Medicina Interna de la Xarxa Santa Tecla, i el doctor Joan Maria Atzerà analitzen la realitat de la tuberculosi en l'actualitat. Tot i ser una malaltia que molts associen al passat o a la postguerra, continua essent una de les principals causes de mortalitat infecciosa al món, amb aproximadament 1,8 milions de morts anuals. Què és i com es contagia? La tuberculosi és una malaltia infecciosa causada pel Mycobacterium tuberculosis (bacil de Koch). Els punts clau de la seva transmissió són: • Es propaga per via aèria mitjançant la tos de persones infectades. • Cal diferenciar entre infecció (tenir el bacil latent) i malaltia (quan el cos no pot contenir el bacteri). • El bacil té un creixement extremadament lent, cosa que fa que les lesions triguin temps a manifestar-se. Diagnòstic i Tractament El diagnòstic es basa en la clínica (tos, febre, cansament), radiografies de tòrax (per detectar les típiques cavernes) i l'anàlisi d'esputs. Pel que fa al tractament: • Té una durada mínima de sis mesos. • L'adherència és crítica; la interrupció del tractament genera multiresistències molt perilloses. "Aquesta malaltia s'ha associat fins fa molt pocs anys a la misèria, i avui en dia la globalització i els fluxos migratoris canvien el seu perfil, però no la seva perillositat." El debat social i legal L'episodi aprofundeix en la polèmica sobre la llibertat individual versus la salut pública. Es discuteix la necessitat que l'autoritat sanitària tingui potestat legal per garantir que els pacients amb risc de contagi compleixin el tractament. A Catalunya, la incidència és superior a la mitjana estatal, especialment en zones amb condicions d'amuntegament i precarietat econòmica. Es proposa un Pla Nacional que inclogui la gratuïtat total dels medicaments per evitar l'abandonament del tractament per motius econòmics.

  • 28'

    Al·lèrgies i asma infantil: diagnòstic i normalització

    Entendre l'al·lèrgia i les seves manifestacions L'episodi comença amb una definició clara de l'al·lèrgia com una hiperreacció de l'organisme davant substàncies externes. El doctor Atzerán subratlla que l'al·lèrgia és intemporal i pot manifestar-se en diversos àmbits: • Medicaments: Reaccions que poden aparèixer fins i tot si s'havia pres el fàrmac anteriorment sense problemes. • Alimentària: Com l'al·lèrgia a les proteïnes de l'ou, que afecta fins i tot l'elecció de determinades vacunes. • Cutània: Reaccions a metalls (arracades, polseres). • Respiratòria: On destaca l'asma al·lèrgic com la traducció d'aquesta reacció en el sistema respiratori. Pediatria: Al·lèrgia digestiva i el paper dels pares En els nadons, l'al·lèrgia més comuna és a la proteïna de la llet de vaca. El doctor Maixell aconsella: • No actuar pel seu compte: Els pares mai han de canviar la dieta (com passar a la llet de soja) sense supervisió mèdica. • Sospita clínica: El diagnòstic sovint requereix una observació de símptomes suggerents abans de realitzar proves analítiques. • Treball de camp: A mesura que s'introdueixen nous aliments (fruites com la maduixa), cal fer-ho de forma espaiada per identificar possibles reaccions. "L'al·lèrgia és per tota la vida, el que pot canviar són les seves manifestacions." L'asma infantil: Gestió i crisi L'asma és una malaltia crònica que en nens i adolescents sol tenir un origen al·lèrgic. Els desencadenants principals són els àcars de la pols (típics de tardor i hivern) i els pòlens (primavera). Detecció d'una crisi aguda Un punt crític de la discussió és la gravetat del broncospasme. S'explica que el problema real no és entrar l'aire, sinó el buidatge del pulmó, que requereix un esforç muscular esgotador. Davant d'un quadre de distrès respiratori sobtat, els doctors són taxatius: cal anar immediatament a urgències. Normalització escolar i esportiva Un dels objectius principals de la xarxa sanitària és evitar la sobreprotecció. Els nens amb asma han de fer una vida absolutament normal: • Esport: No s'ha de prohibir, però cal adaptar-lo (escalfaments més llargs, pauses més freqüents). • Protocol a les escoles: S'està treballant en un projecte pilot al Tarragonès per formar mestres i professors de gimnàstica per normalitzar la malaltia a l'aula. • Integració: Es posa l'exemple d'esportistes d'elit que són asmàtics per demostrar que la malaltia no ha de ser una barrera social ni física.

  • 22'

    Meningitis: entenent la malaltia i els casos recents a Tarragona

    Què és la meningitis? La meningitis es defineix com la inflamació de les membranes (meninges) que envolten i protegeixen el cervell i la mèdula espinal. Segons expliquen els doctors Josep Mercader i David Castander, de l'Hospital de Santa Tecla, és una patologia potencialment greu perquè afecta un òrgan vital protegit pel crani. Tipus i causes principals Meningitis víriques: Són les més comunes i, habitualment, tenen un caràcter banal. Sovint es confonen amb quadres gripals i poden passar desapercebudes. Meningitis bacterianes:Són les més perilloses. El meningococ és el bacteri que causa els quadres més agressius i virulents. Altres causes: També existeixen meningitis derivades de la tuberculosi o com a complicació d'una otitis (neumococ). Símptomes d'alarma i diagnòstic És fonamental identificar els signes clau per actuar amb rapidesa: Rigidesa de nuca: Dificultat severa per doblar el coll. Vòmits en escopeta: Vòmits repetitius i sobtats sense causa digestiva. Febre alta i malestar general afectat. Lesions cutànies: Taques vermelles a la pell que s'estenen ràpidament (signe de gravetat extrema). "L'antibiòtic es comença l'abans possible, fins i tot abans de la confirmació del líquid cefalorraquidi, perquè sabem que la rapidesa evita complicacions fatals." Prevenció i vacunes El contagi requereix un contacte directe i mantingut (família, guarderies o escoles). Tot i que existeixen vacunes per als meningococs tipus A i C dins del calendari vacunal, actualment no hi ha vacuna per al grup B, que és el que sol provocar els casos més greus i fulminants. Casos recents a Tarragona L'entrevista neix arran de tres casos detectats a Tarragona, un dels quals ha estat fatal per a un jove de 17 anys. Els doctors subratllen que, tot i el ressò mediàtic, la incidència és baixa i les autoritats apliquen protocols de profilaxi antibiòtica per controlar l'entorn dels afectats.

  • 29'

    El sistema de triatge i el paper de la infermeria a urgències

    Protocol de Triatge i Atenció a Urgències En aquest episodi es detalla com els serveis d'urgències de la Xarxa de Santa Tecla gestionen l'afluència de pacients mitjançant el sistema de triatge. L'objectiu principal és identificar les patologies amb risc vital per oferir una atenció immediata, diferenciant-les de casos menys greus que poden esperar. El Procés de Triatge i Classificació • El triatge no és un diagnòstic mèdic, sinó una orientació de la gravetat basada en símptomes i constants vitals. • S'utilitzen algoritmes objectius i programes informàtics per classificar els pacients en nivells de prioritat. • El sistema visual del semàfor a l'ordinador (vermell, blau, verd) permet que tot l'equip identifiqui a l'instant qui necessita atenció urgent. Circuits d'Atenció: Boxes vs. Atenció Continuada • Zona de Boxes: Per a pacients greus, com sospites d'angina de pit o infarts, on es requereix monitorització i camilla. • Atenció Continuada: Un circuit similar a l'atenció primària (CAP) per a casos lleus (talls, febre moderada, contusions). Aquest model permet agilitzar el servei i que els pacients menys greus no depenguin de les emergències vitals que arriben. El Nou Rol de la Infermeria L'episodi destaca l'evolució de les infermeres, que ara assumeixen una responsabilitat clau en la presa de decisions inicials: "Infermeria és la que està 24 hores al peu del llit... som qui estem al peu del canó i moltes vegades passem a ser la boca, els ulls i les orelles del pacient." • Es valora la seva capacitació professional per sobre de la simple titulació. • L'experiència permet a les infermeres reconèixer patrons de malaltia i gestionar el flux de pacients de manera eficient. Recomanacions i Ús Responsable • Es fa una crida al sentit comú: no saturar el servei per casos banals, però tampoc esperar massa a casa davant símptomes greus (com el dolor coronari), on el temps és vital. • La gent ha d'entendre que l'ordre d'atenció no és per arribada, sinó per gravetat clínica.

  • 21'

    Avenços en la cirurgia d'artroscòpia d'espatlla

    L'evolució de l'artroscòpia: de genoll a espatlla El doctor Joan Maria Atzerà i el doctor Joan Tomàs Geballí analitzen el creixement d'una tècnica quirúrgica que ha revolucionat la traumatologia. Tot i que l'artroscòpia de genoll ja és una pràctica consolidada i coneguda pel gran públic, l'artroscòpia d'espatlla representa un repte superior a causa de la complexitat biomecànica d'aquesta articulació, que permet rotacions de pràcticament 360 graus. Avantatges de la tècnica mínimament invasiva El principal valor d'aquesta cirurgia és la preservació de la "caixa forta" o curassa articular. A diferència de la cirurgia oberta, que requereix trencar estructures protectores per accedir a la lesió, l'artroscòpia permet: Realitzar incisions de menys d'un centímetre (entre 3 i 8 mil·límetres). Reduir dràsticament l'agressió als teixits i el risc d'infeccions. Accelerar el postoperatori: l'ingrés acostuma a ser de només 24 hores. Iniciar la rehabilitació passiva a les 48 hores de la intervenció. Patologies tractades i nous criteris Actualment, les intervencions més comunes se centren en dues àrees: Inestabilitats i luxacions: Especialment en pacients joves o esportistes on el labrum s'ha desinserit. Lesions del manegot dels rotadors: Problemes degeneratius o inflamatoris que causen un dolor sever i pèrdua de força. "Abans es tendia a ser molt restrictiu, però avui dia, fins i tot amb pacients asimptomàtics de 40 anys, es recomana la sutura per evitar una degradació futura que obligui a posar una pròtesi." Tarragona com a referent en formació L'Hospital ha acollit un curs d'abast nacional per formar especialistes de tot l'Estat (Canàries, València, Catalunya). La formació inclou cirurgies en directe i pràctiques amb models de plàstic per garantir que els cirurgians adquireixin la destresa necessària per manipular instruments a través de cànules en un espai tan reduït i complex com l'espatlla.

  • 29'

    Gestió i realitat de les llistes d'espera al sistema sanitari

    La naturalesa de les llistes d'espera En aquesta sessió amb el Dr. Joan Maria Adserà i la Sra. Dolça Cortassa, s'aborda la percepció social i la realitat operativa de les llistes d'espera hospitalàries. Els experts aclareixen que les llistes d'espera no només són inevitables, sinó que són un instrument necessari per a l'ordenació i planificació del rendiment dels recursos (com els quiròfans). Tipologies de patologies i prioritats • Urgències (60% de l'activitat): Són intervencions que no admeten espera i es realitzen de forma immediata segons la pressió assistencial. • Patologia greu (Càncer): Existeixen els circuits de diagnòstic ràpid (mama, colon-recte i pulmó) que garanteixen el tractament en un termini aproximat d'un mes. • Patologia no aguda (40% de l'activitat): Aquí és on s'apliquen els temps de garantia per a procediments programats que no comprometen la vida de manera imminent. Criteris d'inclusió i temps de garantia El procés per entrar en una llista d'espera no és automàtic des de la primera visita. El pacient s'inclou quan: Hi ha un diagnòstic clar i confirmat amb proves. El metge determina que el pacient és operable. El pacient accepta la intervenció. "Els sis mesos de garantia són un compromís tant individual com de mitjana del sistema per garantir l'equitat." El cas complex de les pròtesis de genoll A diferència de la pròtesis de maluc, la de genoll presenta reptes addicionals: • Requereix un procés de recuperació i fisioteràpia molt dur i llarg. • Els criteris d'inclusió són més restrictius per assegurar l'èxit funcional posterior. • Històricament, ha superat els temps de referència, situant-se sovint en l'any d'espera, tot i que s'està treballant per reduir-ho als sis mesos legals. Transparència i drets del ciutadà L'actual sistema de llistes centralitzades pel CatSalut ha permès eliminar duplicitats i augmentar la transparència. S'utilitzen protocols comuns a tota Catalunya que puntuen el dolor, la mobilitat i l'entorn social (si la persona viu sola o la seva situació laboral) per prioritzar casos de manera objectiva. Finalment, es destaca que davant un retard excessiu, el ciutadà informat pot adreçar-se al CatSalut, qui té la potestat de derivar el pacient a altres centres de la xarxa pública per agilitzar la intervenció.

  • 30'

    Impacte del tabaquisme passiu i prevenció del càncer

    El perill invisible: Fumadors de segona mà L'episodi se centra en el Dia Mundial del Càncer, posant el focus en les conseqüències del tabaquisme passiu, especialment en els nens. Els experts discuteixen com el fum ambiental no és només una molèstia, sinó un risc real que causa més de 1.200 morts anuals a Espanya entre persones no fumadores. Mecanismes cel·lulars del càncer La doctora Ester Martí, cap d'anatomia patològica, explica el procés biològic pel qual el tabac indueix el càncer: • El fum conté milers de components, dels quals almenys 60 són carcinògens demostrats. • Aquestes substàncies provoquen mutacions irreversibles al DNA de les cèl·lules. • Les cèl·lules canceroses perden la comunicació amb l'organisme, trencant les normes de creixement i invadint òrgans vitals. "La cèl·lula cancerosa no obeeix cap ordre i va per lliure; és un trencament de la comunicació fina que regula l'organisme." L'especial vulnerabilitat dels infants Es denuncia la pràctica de fumar en espais tancats com els vehicles amb menors, titllant-ho de "barbaritat". Els nens són més vulnerables perquè: El seu sistema immunològic i pulmons estan en ple desenvolupament. No tenen capacitat de decisió per abandonar l'ambient contaminat. S'ha demostrat una relació directa entre el fum ambiental i la mort sobtada del lactant, l'asma infantil i l'otitis. Crítica a la laxitud política i social El doctor Joan Maria Etzerà reclama més valentia política per aplicar lleis antitabac més estrictes, especialment en el sector de la restauració, on els treballadors pateixen riscos laborals evitables. També es critica l'estratègia de les tabaqueres de focalitzar-se en el tercer món i en la publicitat dirigida a adolescents. La memòria genètica del dany Un concepte clau discutit és la memòria de la cèl·lula. Encara que una persona deixi de fumar, el dany genètic previ roman, augmentant el risc de desenvolupar malalties en el futur si es presenten altres factors co-carcinogènics.

  • 22'

    Riscos i realitats de la cirurgia per obesitat mòrbida

    La cirurgia de l'obesitat com a últim recurs En aquesta conversa amb els doctors Joan Maria Atzarà i Juanjo Pamiés, s'analitza l'estat actual de les intervencions de reducció d'estómac arran d'alguns títolars recents sobre desenllaços fatals. Els especialistes subratllen que aquest tipus d'intervenció no és una solució estètica, sinó una cirurgia de risc extrem indicada només quan tots els altres mètodes han fracassat i la vida del pacient perilla. Per què és una cirurgia de risc? Els doctors expliquen que el perill no resideix generalment en la tècnica, sinó en el perfil del pacient: Patologies associades: Els pacients amb obesitat mòrbida solen patir problemes cardíacs, respiratoris i diabetis, cosa que complica l'anestèsia i el postoperatori. Estat del teixit: El greix acumulat a l'interior del cos dificulta l'accés als òrgans i empitjora la cicatrització de les sutures. Complexitat tècnica: Tot i que actualment s'utilitza la laparoscòpia, la intervenció segueix sent agressiva, ja que sovint implica l'amputació de part de l'estómac. El fracàs dels hàbits saludables Els facultatius volen deixar clar que arribar al quiròfan és, en certa manera, un fracàs preventiu: "Recórrer a la cirurgia d'amputació o de limitació és perquè tot l'anterior ha fracassat. El que s'ha de fer és intentar que no hi hagi d'anar ningú." Requisits per a una intervenció segura Per minimitzar els riscos, és imprescindible que l'operació es realitzi en unitats especialitzades i pluridisciplinars que incloguin: Suport psicològic i psiquiàtric: Per tractar els trastorns emocionals lligats a l'alimentació. Seguiment endocrinològic i dietètic: Per preparar el cos abans de l'operació i controlar la nutrició posterior. Cirurgia plàstica: Sovint necessària a posteriori per eliminar l'excés de pell després d'una pèrdua de pes de 60 o 70 quilos.

  • 20'

    Nous Protocols en Revisions Ginecològiques i Prevenció

    Actualització dels Protocols Ginecològics L'episodi aborda els canvis recents en els protocols de les revisions ginecològiques a Catalunya, centrant-se en la distinció entre la prova de cribratge i la visita mèdica general. Els doctors Etzerà i Santís aclareixen la confusió mediàtica sobre la periodicitat i els professionals implicats. La Citologia i el Virus del Papil·loma Humà (VPH) Espaiament de les proves: S'ha demostrat científicament que realitzar la citologia cada tres anys (en lloc d'anualment) és segur i eficaç, ja que el procés des de la infecció pel virus fins a l'aparició d'un càncer de coll d'úter pot trigar uns 10 anys. Noves tècniques: La inclusió de la detecció del VPH com a prova complementària redueix dràsticament els falsos negatius, permetent aquest major interval de temps. Vacunació: Es discuteix la gratuïtat de la vacuna del papil·loma per a nenes d'entre 11 i 14 anys, una mesura que s'espera consolidar el 2009-2010. "La citologia la poden fer perfectament les llevadores, però el concepte de revisió integral és millor que el faci un metge." Rol dels Professionals i l'Atenció Primària Llevadores i Metges de Família: Es destaca que les llevadores estan plenament capacitades per a la presa de mostres. Així mateix, s'està formant a metges de família referents en ginecologia per augmentar la resolubilitat dels centres de salut. Optimització de recursos: L'objectiu és que els ginecòlegs especialistes puguin concentrar-se en casos de patologia complexa i llistes d'espera, mentre que la prevenció i el seguiment de la dona sana es faci a l'atenció primària. Cribratge de Càncer de Mama Periodicitat: Es manté el protocol de mamografies cada dos anys per a dones d'entre 50 i 70 anys. Debat econòmic i clínic: Tot i que s'ha plantejat avançar l'edat als 45 anys, la rendibilitat clínica i el cost econòmic fan que, de moment, es mantingui als 50, on la incidència és més alta.

  • 21'

    Consells pediàtrics per a infeccions respiratòries infantils

    Gestió de la salut infantil davant la grip i els encostipats En aquest episodi, el doctor Josep Mercadé, director de l'hospital, i la pediatra Ana Maria Velasco, aborden les malalties víriques més comunes durant l'hivern, especialment en els nens petits. Es destaca la importància de diferenciar entre un encostipat comú i la grip, aquesta darrera caracteritzada per febre alta i dolors incapacitants. Mesures generals i control de la febre Els especialistes recomanen una sèrie de mesures bàsiques per gestionar els símptomes a casa: Hidratació constant: Oferir líquids (aigua, sucs) en petites quantitats i de forma freqüent per evitar la deshidratació. Control de la temperatura: Ús d'antitèrmics habituals i mètodes físics. Banys de temperatura controlada: L'aigua ha de ser tèvia (uns 33 graus), mai freda, per afavorir la vasodilatació i l'intercanvi de calor. Neteja nasal: Ús de serum fisiològic o aigua de mar per mantenir la via aèria permeable, especialment abans de les menjades. Signes d'alarma per consultar al metge És crucial identificar quan una situació requereix atenció professional immediata: Febre persistent que no cedeix amb medicació. Dificultat respiratòria: Observar si se li marquen les costelles (tiratge) o si respira molt ràpid. Deshidratació: Ulls enfonsats, pell seca, absència de saliva o somnolència excessiva. Vòmits constants que impedeixen la ingesta de líquids. Mites i remeis tradicionals Es revisen algunes pràctiques populars desaconsellades pels experts: "No s'ha de posar mai oli a l'orella ni utilitzar cotó per netejar els ulls; cal usar gases estèrils i camamilla." També es desmenteixen remeis com l'ús de begudes de cua per a problemes intestinals, suggerint en el seu lloc sucs amb sucre o cereals per evitar la generació de cetona a causa del dejuni i la febre.

  • 31'

    Gestió i realitat de les urgències a la Xarxa de Santa Tecla

    Anàlisi del col·lapse estacional en els serveis d'urgències L'episodi aborda la pressió assistencial que pateixen els hospitals durant les festes de Nadal i l'hivern. El doctor Joan Maria Adserà i el doctor Josep Mercadé expliquen que l'augment de la demanda no es deu exclusivament a la gravetat de les patologies, sinó a una combinació de factors: • Patologia banal: Increment de virus respiratoris i afeccions lleus vinculats al fred. • Població desplaçada: Molta gent de vacances o en segones residències (especialment al Vendrell) acudeix a l'hospital en no tenir el seu metge de referència a prop. El sistema de Triatge: Objectivitat vs. Subjectivitat Per gestionar aquest volum, els centres utilitzen un sistema de triatge basat en protocols internacionals (com el model d'Andorra). Els punts clau són: • L'atenció inicial la realitza el personal d'infermeria amb suport mèdic. • S'utilitza un sistema de colors (semàfor) per prioritzar qui "li va la vida" en lloc de seguir un ordre estrictament cronològic. • L'objectiu és reduir la subjectivitat mitjançant l'ús de programes informàtics i preguntes estandarditzades. Estructures i nivells d'atenció Es detallen les diferències entre l'atenció continuada i l'urgència hospitalària: • Nivell Blau (Baixa intensitat): Per a patologies banals com mal de coll o febre moderada, que es deriven a espais físics separats per donar agilitat. • Segon Nivell: Intervenció d'especialistes (traumatòlegs, ginecòlegs, etc.) per a casos greus com infarts o oclusions intestinals. "No és que la gent vagi a urgències quan no toca, és que davant el dubte o el dolor, l'hospital ha d'estar organitzat per conduir aquests fluxos de manera eficient." Projectes de futur i consells de salut Es discuteix la creació de Centres d'Alta Resolució (CAR) a Vilaseca i Torredembarra per reduir les derivacions hospitalàries. Finalment, es destaca la importància de la vacunació de la grip per evitar descompensacions en gent gran i la higiene de mans com a mesura principal per evitar contagis.