Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

217-228 de 1096
  • 1h 19min

    Ofici de la Solemnitat de Santa Tecla a Tarragona

    Eucaristia Solemne de Santa Tecla L'episodi recull la retransmissió íntegra de la missa en honor a Santa Tecla, patrona de Tarragona, celebrada a la Catedral amb la presència de nombroses autoritats i delegacions de ciutats germanades com l'Alguer, Avinyó i Orleans. Desenvolupament de la Litúrgia • L'entrada de la relíquia: L'acte s'inicia amb la recollida de la relíquia del braç de la santa de la capella dels marbres per part de l'arquebisbe. • Música i estrenes: Destaca la interpretació del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de mossèn Miquel Barberà, amb l'estrena d'arranjaments d'Enselm Ferrer i motets de Tomàs Lluís de Victòria. • Homilia de l'Arquebisbe: El prelat centra el seu discurs en la figura de Sant Pau i la conversió de Santa Tecla, destacant la seva valentia i el seu paper com a "llavor de cristians". Dimensió Institucional i Històrica "Les festes de Santa Tecla es van iniciar l'any 1321, quan va arribar a la ciutat la relíquia del braç procedent de les terres d'Armènia." • Reconeixements: Es recorda que la celebració és Festa d'Interès Turístic Nacional i Festa Tradicional d'Interès Nacional. • Presència internacional: El senyor arquebisbe saluda en diversos idiomes (català, francès, italià i anglès) les delegacions estrangeres presents, subratllant la fraternitat amb la ciutat de l'Alguer.

  • 2h 17min

    Santa Tecla 2009: Processó i Entrada del Braç

    Crònica de la Festa Major de Tarragona Retransmissió en directe del moment culminant de les festes de Santa Tecla, centrada en la processó i l'entrada de la relíquia del braç de la patrona a la Catedral. Els locutors, acompanyats de l'expert Jordi Bertran, ofereixen una visió detallada tant de l'acte religiós com de la riquesa del Seguici Popular. Elements Clau del Seguici • Bèsties de foc i elements festius: Es descriu el simbolisme d'elements com el Ball de Diables, el Drac, la Víbria, l'Àliga i la Mulassa. Se subratlla que el foc serveix ritualment per "obrir pas" i depurar el camí cap al bé. • Gegants i Nanos: Repàs històric dels Negritos, els Gegants Moros i els Nanos Vells, incloent anècdotes sobre el seu origen al segle XIX i la seva evolució des de figures bèl·liques a personatges amables. • Balls Populars: Explicació de balls com el de Cossis (recuperat recentment), Cerculets, Pastorets i la Moixiganga, la qual marca la transició cap a la part més sagrada de la desfilada. Simbolisme i Història • La Relíquia: Es narra l'arribada del braç l'any 1321 i la seva misteriosa desaparició durant la Guerra del Francès, sent substituïda posteriorment per una nova relíquia provinent de Sant Cugat. • Ritual de l'Entrada: El moment àlgid es produeix al Pla de la Seu, on coincideixen el repic de totes les campanes de la seu (excepte la Capona), l'esclat pirotècnic de la Pirotècnia Martí i els pilars aixecats simultàniament per les quatre colles castelleres de la ciutat. Identitat i Protocol • Convivència de poders: La festa reflecteix la unió entre l'autoritat civil (Ajuntament) i l'eclesiàstica, sota el so de la Marxa de Santa Tecla. "L'entrada simbolitza la unió dels tres elements de la festa: l'Església, el clergat i la societat civil." • Sentit de comunitat: S'emfatitza com la festa genera un sentiment de pertinença i identitat tarragonina que supera qualsevol context racional.

  • 57'

    Santa Tecla 2009: L'Anada a Ofici i Seguici Popular

    Retransmissió del Dia de la Patrona de Tarragona El programa ofereix una crònica detallada des de les escales de la Catedral de Tarragona i el Pla de la Seu, capturant l'atmosfera de la matinal de Santa Tecla. Els locutors, acompanyats per l'expert Jordi Bertran, analitzen la seqüència ritual que es repeteix des del segle XIV, destacant la simbiosi entre la tradició històrica i la renovació constant de la festa. Gastronomia i Ritualitat Matinal • L'esmorzar de Forquilla i Ganivet és un element clau on el plat estrella és l'Espineta amb Caragolins. • Aquesta tradició gastronòmica té orígens pagesos, vinculats al final de la verema que històricament marcava l'inici de les festes. El Seguici Popular i la Pirotècnia • El Ball de Diables obre el seguici representant la lluita entre el bé i el mal. • L'anàlisi tècnica de la pirotècnia destaca l'ús de carretilles blanques i sortidors francesos per oferir millor contrast visual durant el dia. • Es comenten els aniversaris de grups com el Ball de Gitanes (25 anys) i la Moxiganga (10 anys). Protocols i Autoritat Civil "La festa major de Tarragona és el seguici, carrer Major amunt, carrer Major avall." • Es detalla la funció dels Trompeters Municipals, que realitzen tres tocs rituals per convocar el seguici i marcar el pas de la senyera de la ciutat. • La reincorporació de les autoritats civils a l'ofici es recorda com un fet recuperat l'any 1989. Elements Destacats del Patrimoni Festiu • L'Àliga de Tarragona i el seu simbolisme (corona del comte Robert Bordet). • El Lleó, vinculat al martiri de les feres de Santa Tecla i al retaule de la Catedral. • El Magí de les Timbales, personatge emblemàtic que encapçala part del protocol. Moment Culminant: L'Entrada al Pla de la Seu El resum finalitza amb l'entrada vibrante de la corporació municipal i la senyera, acompanyada de pilars castellers, trabucs i el repic de campanes, servint d'assaig general per a la professió de la tarda.

  • 1h 29min

    Seguici Popular de Santa Tecla a Tarragona

    El Cor de la Festa Major de Tarragona Aquesta retransmissió especial de Tarragona Ràdio des de la plaça de les Cols recull l'essència del Seguici Popular, un dels elements més emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Amb els comentaris de l'arqueòleg municipal Joan Menchón, s'analitza l'evolució històrica, la simbologia i el valor social de cada element que conforma el seguici. L'Estructura del Seguici L'esdeveniment s'organitza en tres cossos principals que garanteixen tant la seguretat com la vistositat de la desfilada: • El Foc i la Pòlvora: Elements encarregats d'obrir pas i anunciar l'arribada amb soroll i llum. • El Bestiari i els Gegants: Figures mitològiques i històriques que representen el poder local i la tradició medieval. • Els Balls i Entremesos: Danses gremials i representacions al·legòriques que culminen la processó. Elements Destacats • Ball de Diables i Bestiari de Foc: El Lucifer i la Diablesa encapçalen el seguici, seguits pel Drac, el Bou i la Víbria. Aquests elements han creat una gran pedrera entre la canalla, que participa activament sota les espurnes ben protegida. • L'Àliga i la Mulassa: L'Àliga, símbol de reialesa, balla al ritme del pasdoble Amparito Roca, considerada l'himne oficiós de la ciutat. La Mulassa destaca per la seva interacció esbojarrada amb el públic pujant les escales de la Catedral. • Gegants i Nanos: Figures amb més de 150 anys d'història, com els Negritos o els Gegants Moros, que mantenen l'estètica vuitcentista original. • Balls Parlats: Representacions com Dames i Vells o el Ball de Serrallonga aporten el component satíric i narratiu a la festa. Conclusió i Sentiment Local L'episodi subratlla com la festa s'ha convertit en una eina d'integració social. Segons els comentaristes: "Santa Tecla és una festa d'allò més participativa per totes les edats, colors i ideologies; és el que ens identifica amb nosaltres mateixos." El seguici finalitza amb l'actuació de la Banda Unió Musical, que tanca la jornada en un ambient de màxima eufòria col·lectiva.

  • 28'

    Ball de Dames i Vells de Tarragona: Versots de Santa Tecla

    El Retorn de la Sàtira Popular a Tarragona L'episodi recull la primera representació completa del Ball de Dames i Vells realitzada a la plaça que porta el seu nom, davant la sala Trono, en el marc de les festes de Santa Tecla. Aquest ball és un dels elements més esperats pel seu contingut crític, mordaç i humorístic sobre l'actualitat social i política. Temes Socials i Crítica Política El guió d'enguany repassa de forma satírica diversos temes que afecten la ciutadania: • La Crisi Econòmica: S'esmenta constantment la falta de diners, la precarietat de les pimes i les dificultats per arribar a final de mes. • Salut Pública: Es fa referència a la por per la grip nova (grip A) i les mesures de distanciament. • Política Local: L'alcalde Ballesteros i el regidor Castillo són blanc de les crítiques, especialment pel forat econòmic del Pàrquing Jaume I i la gestió de la seguretat local. • Religió i Església: La figura del Rector personifica la crítica a l'Opus Dei i a les posicionaments conservadors de l'arquebisbat sobre l'avortament. Personatges i Estructura El ball manté la seva estructura tradicional on els diàlegs entre les parelles de Dames i Vells serveixen per introduir els conflictes, que després intenten (sovint sense èxit) mediar les autoritats: "Si aquesta crisi no ens mata, potser ho farà la grip nova." • L'Autoritat Civil i Policial: La intervenció del batlle i de forces policials (Guàrdia Urbana i Civil) serveix per satiritzar l'estat policial i la pressió de les multes per finançar els projectes municipals. • Homenatges: L'edició d'aquest any dedica un record especial al còmic Pepe Rubianes. Humor irreverent i llenguatge popular El text destaca per l'ús d'un llenguatge col·loquial, ple d'insinuacions sexuals, escatologia i referències a personatges de la premsa del cor (Letícia, Berlusconi, Hannah Montana), utilitzats com a metàfora de la decadència de determinades institucions.

  • 26'

    Santa Tecla: Vigília, Músics i el Concert Vermut

    Ambient de Vigília a la Plaça de les Cols L'emissió capta l'esperit de la vigília de Santa Tecla a Tarragona, concretament des del Pla de la Seu i la plaça de les Cols. Els locutors descriuen una jornada marcada per la tradició, la música popular i l'espera del plat fort de les festes. • Entrada dels Músics: Diverses formacions fan la seva entrada oficial per la plaça després de recórrer el portal del Roser. • Cultura i Tradició: Es destaca la participació ciutadana en balls com el Ball de Valencians i el Ball de Bastons. Conciliació i Ambient Familiar El podcast reflexiona sobre la dificultat de conciliar la vida familiar i festiva durant aquests dies. Moltes famílies s'organitzen per torns per poder assistir a actes nocturns com la Baixada de l'Àliga i actes diürns familiars. "Hem de conciliar vida laboral, vida familiar i vida festiva. Aquests dies la cosa és complicada." Formacions Musicals i Estils Es fa un repàs de les colles que participen en la cercavila i la processó: • Factoria Folk: Un dels grups del Camp de Tarragona presents a l'entrada. • Grallers i Timbalers: Es comenta la tendència estètica de molts grups a vestir de negre, vinculat sovint a l'Aula de Músiques Tradicionals. • Banda de Cardona: Formació nombrosa que tanca l'entrada abans del vermut. La Unió Musical de Muro Com a orquestra convidada del País Valencià, la Unió Musical de Muro aporta un repertori centrat en la festa de Moros i Cristians. El seu director explica que interpretaran: El pasdoble Girona (com a picada d'ullet local). Marxes mores i cristianes per mostrar la seva cultura autòctona. El Repartiment del Vermut Un dels moments més esperats és el concert vermut. L’organització és estricte: no es comença a servir el vermut Izaguirre fins que sona la primera nota de la banda. La gent s'organitza amb la seva pròpia intendència (neveretes i patates) per gaudir de la música en directe mentre el cel comença a tapar-se amenaçant pluja, tot i que les previsions són optimistes.

  • 6'

    2009-09-22 UM

    Celebració del Concert Vermut a la Part Alta L'episodi recull l'ambient festiu a Tarragona, concretament a la Plaça de les Cols i les escales de la Catedral, on se celebra el tradicional concert vermut. El reporter Josep Ardila connecta en directe per descriure l'entrada de les formacions musicals i el bullici de la gent. Ambient i Protagonistes Música en directe: Les gralles són les grans protagonistes de la jornada, acompanyant la tanda de lluïment de diverses colles. Interaccions amb el públic: Es destaca el canvi de hàbits dels tarragonins de la Part Alta, que passen de gaudir de la nit a viure la festa de dia amb la canalla i la cercavila petita. Turisme: La presència massiva de turistes és notable, molts dels quals es troben la festa per sorpresa i s'uneixen a la celebració. L'organització del vermut popular "Fem cua i gratuïtament passem per aquí, totes les vegades que vulguin." El resum logístic del vermut inclou: 1. Productes: Se serveix vermut ben fresquet, patates, olives i cervesa. 2. Preparatius: Les cues ja estan organitzades amb tanques per garantir l'accés a la degustació popular. 3. Col·laboracions: Destaca la participació de la Banda Unió Musical d'Alcoi i formacions del País Valencià. Es preveu que el concert principal comenci amb un lleuger retard sobre l'horari previst (la una del migdia) a causa de la gran quantitat de colles que encara han d'entrar a la plaça.

  • 16'

    Entrevista a Pere Navarro pel Ball de Dames i Vells de Tarragona

    La tradició del Ball de Dames i Vells a Santa Tecla En aquesta conversa, en Pere Navarro, veterà de la companyia, desgrana els secrets i la preparació de la representació per a les festes de Santa Tecla a Tarragona. Coincidint amb el seu 51è aniversari, l'actor reflexiona sobre l'evolució d'aquest ball parlat, que enguany celebra 29 anys de vida. Novetats i canvis en l'elenc Aquest any la companyia ha viscut una renovació important de personatges: - S'han produït quatre baixes: dues dames, el dimoni i el capellà. - S'ha realitzat un càsting amb una desena d'aspirants per cobrir les vacants. - El personatge de l'Oriol (el capellà) és substituït pel Fermí per motius laborals, provocant un ball de parelles intern. La sàtira: censura i llibertat d'expressió Un dels punts més calents de l'entrevista és la naturalesa crítica de l'espectacle. Navarro aclareix que, tot i els rumors, no hi ha hagut censura institucional, però sí anècdotes curioses de ciutadans que se senten decebuts si no se'ls critica: "Més val que parlin malament de tu, que no pas que no diguin res." L'essència tarragonina i el caràcter mediterrani L'entrevistat defensa l'estil irreverent, marrà i xotxo del ball com una manifestació necessària del caràcter mediterrani. Destaca la complicitat amb el públic i diferencia el model de festa de Tarragona del de Reus, afirmant que a Tarragona el ciutadà és el protagonista actiu de la celebració.

  • 12'

    La mirada de Mika: Fotògrafa Israeliana a Santa Tecla

    Anàlisi del projecte fotogràfic per a Santa Tecla En aquesta conversa, Pep Escoda presenta la fotògrafa israeliana Mika, qui ha estat convidada aquest any per capturar l'essència de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El projecte busca oferir una mirada externa i renovada sobre les tradicions locals, evitant repetir estils d'anys anteriors. Conceptes clau de l'entrevista Visió internacional: La Mika, tot i portar poc temps a l'estat, ha aprofundit en la història de la Santa i les tradicions de la ciutat. Tecnologia i tècnica: La fotògrafa està utilitzant tècniques de 360 graus i un equipament especialitzat per documentar la festa des de dins. L'emoció dels Castells: L'artista destaca el component del treball en equip i la col·laboració intergeneracional com els aspectes més colpidors de la diada castellera. La filosofia de l'encàrrec L'objectiu de Pep Escoda és seleccionar cada any fotògrafs amb estils diferents i, preferiblement, que no hagin vist les imatges dels seus predecessors per no tenir interferències en la seva pròpia creativitat. "És millor no saber què han fet els altres i tenir la teva pròpia visió de les festes: la festa als ulls." Actualitat festiva a peu de carrer El segment final connecta amb Josep Ardila des de la Plaça de les Cols, on s'informa de l'entrada de les bandes de música: Innovació musical: Grups com l'agrupació Zona Gralla que adapten temes moderns al so tradicional. Actuacions destacades: L'arribada de la banda d'Alacant per al concert vermut i els clàssics Grallers als Bordons.

  • 10'

    Darrere de la Festa: l'Organització de Santa Tecla

    L'Engranatge de Santa Tecla: Entre l'Invisibilitat i l'Eficàcia Representants de l'organització municipal de les festes de Santa Tecla a Tarragona, coneguts popularment pel seu polo vermell, analitzen la logística i l'esforç humà necessari per garantir l'èxit dels actes multitudinaris. El balanç de la Baixada de l'Àliga ha estat extremadament positiu, qualificada com una de les millors dels últims anys sense incidents destacables. Els Reptes de l'Organització Treballar en la gestió de les festes implica gestionar un mecanisme complex on la perfecció es troba en passar desapercebut: Variables imprevisibles: El canvi de calendari anual i, sobretot, la pluja, són els factors que més compliquen la planificació. Imprevistos d'última hora: Des de la coordinació amb empreses externes fins a oblits logístics (com la manca de taules per a un acte), que se solucionen amb la complicitat de col·laboradors i empreses. L'experiència vs. la joventut: Els veterans destaquen la importància de mantenir la sang freda davant l'aparent caos inicial que aclapara els nous integrants de l'equip. Convivència i Civisme La conversa subratlla que la festa de Tarragona és, en general, molt cívica, tot i que la gran afluència de públic genera tensions puntuals: Gestió d'espais: Se citen conflictes habituals a la Plaça de les Cols quan la gent intenta ocupar llocs privilegiats a última hora, sovint gestionats per la mateixa ciutadania mitjançant xiulades col·lectives. Solidaritat intergeneracional: Es destaca com els adults cedeixen les primeres files als nens perquè puguin veure els gegants i el seguici. "L'ideal seria que no se'ns veiés, que fóssim invisibles; això voldria dir que tot funciona perfectament." El Sacrifici Personal L'equip de festes reconeix que durant aquests dies la vida familiar queda en un segon pla i el descans és gairebé inexistent, basant la seva dieta en entrepans i moltes hores de peu per oferir el millor servei a la ciutat.

  • 6'

    L'ofrena del Ciri de Santa Tecla de Casa Cordaret

    L'ofrena tradicional de Casa Cordaret En aquesta conversa amb Xavier Pagés, representant de la cereria Casa Cordaret (establerta el 1751), s'explica la tradició de lliurar el Ciri de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona. Aquesta ofrena és un homenatge a la patrona que recupera l'esperit dels oficis medievals. Característiques i simbolisme del ciri El ciri d'enguany destaca per la seva elaboració artesanal i el seu profund contingut simbòlic: Internacionalitat: Cada any el ciri reprodueix una imatge d'una de les moltes "Tecles" que hi ha al món. Aquest cop és una imatge gòtica austríaca, a prop de Salzburg. Tècnica artesana: No es tracta de pirografia, sinó de pintura a mà amb relleus creats a base de capes de pintura que requereixen uns 15 dies d'assecat. Simbologia dels colors: Blanc: Representa la llum. Vermell: Simbolitza el martiri de la santa. Lila: Incorporat com a color identitari del Camp de Tarragona. Aroma: Els siris estan aromatitzats amb llorer, l'arbre mediterrani que identifica la "llorejada patrona". L'ofici i la tradició a la Part Alta "És la nostra ofrena que fem a la ciutat de Tarragona i en concret a Santa Tecla... per acostar-nos a lo que eren els oficis medievals." Tot i que els artesans de la Part Alta viuen les festes sovint "darrere del vidre" per l'alt volum de feina, la seva tasca és fonamental per mantenir viva l'essència de la celebració. El ciri es pot veure a la Capella de Santa Tecla i s'encén durant l'ofici religiós abans de la processó.

  • 21'

    Impacte de la normativa de foc a Santa Tecla

    Reptes i tradicions del foc a Santa Tecla En aquesta tertúlia des del Pla de la Seu, representants de diverses entitats festives de Tarragona analitzen l'estat actual de la festa major, centrant-se especialment en els elements de foc i les limitacions que imposen les noves normatives. La Baixada de l'Àliga i la vida festiva Els convidats comenten l'èxit de la Baixada de l'Àliga, destacant que va ser una de les més ràpides i participatives que es recorden gràcies a la fluïdesa del cordó de seguretat. També es reflexiona sobre la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral amb la festa, especialment durant la vigília de Santa Tecla. El conflicte de la normativa europea de pirotècnia El punt central del debat és la preocupació per la Directiva Europea que regula l'ús de la pirotècnia i les distàncies de seguretat: * El buit generacional: Existeix un problema crític per als joves d'entre 12 i 18 anys, que ja no poden participar en el seguici infantil per l'alçada però encara no tenen l'edat legal per manipular foc en el seguici gran. * Inviabilitat urbanística: S'assenyala que cap carrer del casc antic de Tarragona compleix les distàncies mínimes que exigeix la normativa de seguretat. * Baixa accidentalitat: Els representants recorden que les festes tradicionals tenen un índex de sinistralitat gairebé inexistent gràcies a la prudència dels participants. Accions reivindicatives Es comenta la iniciativa de fer un correfoc amb els diables despullats com a mesura de protesta per posar el focus mediàtic sobre la situació de la cultura popular. "La prudència és la reina de la nostra festa; som més prudents del que demana qualsevol normativa."