Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

193-204 de 1096
  • 12'

    Programació de tardor a la Fundació Caixa Tarragona

    Presentació de la temporada cultural de tardor Ignando Terino, responsable de la Fundació Caixa Tarragona, detalla les activitats i cicles culturals que tindran lloc a l'auditori durant el darrer trimestre de l'any. La programació destaca per la seva varietat i pel seu fort component solidari. Principals Cicles i Activitats Matins en Família: Un cicle consolidat amb més de sis temporades d'èxit. Se celebra el primer diumenge de cada mes a les 12:00 h. Inclou espectacles de circ, màgia (com la del mag Selvin) i concerts familiars. Bandes en Concert: Arriba a la seva quarta edició presentant les formacions guanyadores del certamen de l'Escènia. Es destaca la participació de bandes valencianes i la Unió Musical de Tarragona. Tarragona Estrena: Un espai dedicat exclusivament a formacions de la província de Tarragona per a la presentació de nous discs i projectes de qualitat, com el grup The Sixters. Cinema per a la Gent Gran: Projeccions mensuals de grans clàssics de Hollywood (anys 40 i 50). La temporada s'obre amb El vampiro de Dusseldorf de Fritz Lang. Compromís Social: El Programa "Tu Ajudes" "No volem que la recaptació sigui per benefici propi, sinó que es destini sempre a una activitat benèfica a través del programa Tu Ajudes." L'entrada a la majoria d'activitats té un preu simbòlic de 2,5 euros. Aquesta recaptació s'integra en el fons social de l'entitat, on els mateixos clients de Caixa Tarragona decideixen, mitjançant votació, a quines entitats solidàries es destinen els ajuts. Exposició Destacada: Reverberatio Es manté vigent l'exposició retrospectiva de l'artista Tom Carr, nascut a Tarragona. L'obra inclou: 1. Escultures de gran format a l'interior de la sala. 2. Intervencions lumíniques amb leds a la façana de l'edifici a la Plaça Imperial Tàrraco.

  • 14'

    Concert i taller musical inclusiu al CaixaFòrum

    Taller musical inclusiu al CaixaFòrum Tarragona L'auditori del CaixaFòrum de Tarragona acull un concert molt especial protagonitzat per persones amb discapacitat psíquica. Aquest esdeveniment és el resultat d'un taller intensiu de cinc dies on la música ha estat l'eix vertebrador per potenciar la creativitat i l'expressió dels participants. Metodologia i creativitat La coordinadora del projecte, Queralt Roca, explica que l'objectiu principal no és només ensenyar música, sinó fer emergir la capacitat artística innata dels alumnes: Composició pròpia: Les cançons, incloent-hi la de benvinguda, han estat creades pels mateixos participants, aportant temàtiques, lletres i motius rítmics. Adaptació d'instruments: S'utilitzen instruments Orff (xilòfons, metal·lòfons) i ginys fabricats expressament que permeten una lliure manipulació sense por a fer-los malbé. Riquesa musical: El repertori inclou gèneres variats com blues, música africana i melodies irlandeses. L'experiència dels protagonistes Els participants es mostren entusiasmats i, en molts casos, sorprenentment tranquils abans del concert: "Això ens ha donat energia per a un munt de dies. Això no s'oblida mai." L'equip docent destaca la immensa voluntat i entrega dels alumnes, subratllant que sovint superen en motivació als estudiants de música convencionals. La feina dels professionals consisteix a "posar les pautes del joc" i acabar de donar forma a les idees que els participants generen de manera intuïtiva.

  • 11'

    Història de l'Aeroport de Reus: De l'impuls local a node europeu

    L'evolució històrica de l'Aeroport de Reus En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'analitza la publicació del nou llibre de la col·lecció "Història dels Aeroports Espanyols" editat per AENA, dedicat íntegrament a l'aeroclub i l'aeroport reusenc. L'autor, Lluís Utrilla Navarro, tècnic d'aeroports i expert en aeronàutica, desgrana els punts clau que fan d'aquesta infraestructura un cas singular dins el panorama estatal. Una gènesi d'iniciativa ciutadana A diferència de molts altres aeroports que neixen per decisió ministerial, el de Reus destaca per ser fruit de l'esforç de la pròpia societat civil: Orígens: El projecte neix als anys 30 gràcies a l'entusiasme d'un grup de ciutadans per crear un aeroclub. Impacte de la Guerra Civil: El conflicte va aturar els somnis inicials, però va transformar l'espai en una fàbrica d'avions (model Polikarpov I-15) per a l'exèrcit republicà. Postguerra: Va funcionar com a base aèria militar i escola de caça abans de la seva reconversió comercial. L'era daurada i el turisme L'autor identifica el punt d'inflexió real amb l'eclosió de la Costa Daurada en els anys 70: L'obertura al trànsit xàrter internacional va ser el motor principal del seu creixement. L'any 1958 ja s'havia establert la primera línia comercial regular (Madrid-Reus) amb la companyia Aviaco. Present i futur: El paper dels aeroports secundaris Utrilla defensa que l'aeroport de Reus no és secundari en sentit pejoratiu, sinó que és l'ànima del transport aeri europeu actual: "Els grans aeroports han quedat per al trànsit intercontinental, mentre que els regionals com Reus permeten el servei 'punt a punt' que defineix la mobilitat a la Unió Europea." Sobre el llibre L'obra és un volum de divulgació de 100 pàgines que inclou: * Prop de 200 fotografies històriques (des de vols a la platja de Salou el 1913). * Una estructura en tres grans capítols: dels pioners a la Guerra Civil, la postguerra i l'etapa de desenvolupament turístic modern.

  • 10'

    Renovació i estrena de la Llar d'Infants El Ninot

    Renovació integral de les instal·lacions Després de 27 anys sense actuacions significatives, la llar d'infants El Ninot de Camp Clar ha viscut una transformació total gràcies a les obres realitzades durant l'estiu. La directora del centre, Josepa Clavero, destaca que el canvi de fisonomia és impressionant, amb espais més amplis i moderns. Millores clau en l'edifici Espais comuns: S'ha creat un passadís molt més ample i s'han renovat totalment els despatxos, la cuina i el menjador del personal. Aules i seguretat: Instal·lació de terratou (paviment tou) a tota l'escola per permetre que els infants caminin descalços i gategin sense fred ni perill de cops. Visibilitat: S'han col·locat vidrieres entre aules i als lavabos per millorar el control visual dels infants i reduir la sensació de solitud de les educadores. Serveis: Renovació completa de piques i sanitaris. Capacitat i servei a la comunitat El centre acull actualment 99 nens i nenes, sent un dels més grans de Tarragona. L'eficiència de l'empresa constructora ha permès iniciar el curs al setembre amb normalitat, malgrat que les obres s'havien de prolongar fins a l'octubre. A més, actualment acullen temporalment tres aules de la llar d'infants de Bonavista, que encara està en obres. "Sembla que vingués a treballar en un altre centre... les companyes venen a treballar amb molt més gust perquè sembla una llar nova." Acte d'inauguració Aquesta tarda es durà a terme l'acte oficial d'inauguració amb la presència de l'alcalde i el regidor d'ensenyament. L'esdeveniment inclourà un pica-pica i està obert a famílies, exalumnes i veïns del barri per celebrar la nova etapa d'aquesta institució històrica de la ciutat.

  • 15'

    Impuls a l'Associació d'Amics de l'Alguer a Tarragona

    Enfortiment dels lligams entre Tarragona i l'Alguer L'entrevista presenta oficialment el naixement de l'Associació d'Amics de l'Alguer, una iniciativa civil impulsada per enfortir els vincles històrics, culturals i econòmics entre la ciutat de Tarragona i la ciutat sarda de l'Alguer. El seu president, Antoni Fortuny, explica com la connexió entre ambdues localitats es remunta al segle XIV, quan tarragonins van repoblar la ciutat de l'Alguer, deixant una petjada lingüística i emocional que perdura fins avui. Objectius i filosofia de l'entitat L'associació no neix amb una voluntat política, sinó com una entitat cívica destinada a omplir els buits que el germanament institucional no sempre arriba a cobrir. Entre els seus eixos principals destaquen: Intercanvis culturals i artístics: Projectes per portar pintors de Tarragona a l'Alguer i viceversa, així com col·laboracions entre grups ajedristas i altres col·lectius. Desenvolupament econòmic: Potenciar el turisme sostenible i el comerç local aprofitant l'atractiu gastronòmic i natural de l'Alguer. Facilitació de vincles: Actuar com a pont per a tarragonins que vulguin conèixer la realitat algaresa de manera familiar i propera. "L'Alguer respira tarragonisme per tot arreu; val la pena que els tarragonins coneguin els algaresos i viceversa." Creixement i participació Tot i ser una entitat de creació molt recent (constituïda el 8 de setembre), l'associació ja compta amb més de 100 socis. La quota anual és simbòlica, de només 12 euros, per fomentar una participació àmplia de qualsevol ciutadà del Camp de Tarragona. Per facilitar les inscripcions, s'han habilitat punts físics com la Farmàcia Font, la Llibreria La Rambla i l'Hotel Imperial Tàrraco. A més, es preveu que a l'Alguer es creï de forma imminent una associació mirall anomenada Amics de Tarragona, presidida per Antonello Moroni.

  • 19'

    15 anys de l'Aula de Teatre de la URV i el seu futur

    Celebració i evolució de l'Aula de Teatre de l'URV L'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinada per Joan Pasqual, celebra 15 anys d'història amb un balanç de més de 900 participants. Durant aquest temps, l'espai s'ha consolidat no només com un centre de formació, sinó com un laboratori de llibertat creativa i recerca escènica, lluny de les pressions comercials del teatre professional. Dos eixos fonamentals de recerca El currículum de l'aula s'ha estructurat principalment en dos àmbits: * Teatre Clàssic: Amb una tasca de reconstrucció històrica del teatre romà (vinculada a Tarracoviva), destacant la recerca sobre les farses atelanes i els titellers romans. * Teatre Contemporani: Centrat en la recerca de noves poètiques i llenguatges subversius que connecten amb les problemàtiques humanes que, segons Pasqual, no han canviat tant des de l'època clàssica. Una nova etapa: obertura a la ciutadania Amb motiu de l'aniversari, l'Aula fa un pas endavant per convertir-se en un referent de ciutat, i no només universitari: * Formació per a totes les edats: S'ofereixen tallers a partir dels 8 anys. * Cicle Formatiu de 3 anys: Es proposa una formació més estructurada i reglada amb professors especialistes per dotar l'alumnat d'una base sòlida i professional. * Laboratori contemporani: Un espai d'experimentació que barreja teatre amb música, arts plàstiques i videoteatre. Una reivindicació de les arts Pasqual posa de manifest la manca d'oferta reglada fora de Barcelona i reclama una major implicació institucional. Defensen que la formació artística és vital per al desenvolupament integral de qualsevol persona, independentment de si es dedica professionalment a l'escena o no. "Si no hi ha recerca, és difícil evolucionar. La universitat és l'espai ideal per a la recerca teòrica i pràctica."

  • 13'

    Remodelació de la Plaça Imperial Tàrraco i parcs a Tarragona

    Renovació Urbana: La Nova Cara de la Imperial Tàrraco L'Ajuntament de Tarragona ha iniciat les obres de remodelació de la Plaça Imperial Tàrraco, un dels punts neuràlgics i la principal entrada a la ciutat. Segons la tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, l'actuació busca dignificar l'espai amb diverses millores estètiques i funcionals: Ornamentació floral: S'instal·laran les lletres de Tarragona en gran format i fetes amb flors per donar la benvinguda als visitants. Millora de l'equipament: Renovació del mobiliari urbà amb nous bancs i la instal·lació d'una font d'aigua potable per al públic familiar. Actualització de la vegetació: Substitució d'espècies velles per noves i renovació dels paviments i l'asfaltat. Gestió hídrica i sostenibilitat Un aspecte clau de les noves intervencions a la ciutat és la instal·lació de sistemes de rec automàtic. Aquesta mesura permet: 1. Assegurar la supervivència de les noves plantacions. 2. Reduir els costos de manteniment a llarg termini. 3. Optimitzar l'estalvi d'aigua respecte al reg convencional. "Posem rec perquè no podem plantar sense posar rec... d'aquesta manera estalviem aigua i evitem que les plantes morin al poc temps." Altres projectes i planificació futura L'actuació a la Imperial Tàrraco forma part d'un conjunt d'uns 20 petits projectes que s'estan executant aquest any a tota la ciutat, com els de la plaça Fèlix Rodríguez de la Fuente o el Parc Saavedra (ja gairebé finalitzat). També s'han anunciat projectes més ambiciosos: Prova pilot de LED i plaques solars: S'implantarà a la Riera de Riuclar un sistema d'enllumenat pioner que s'alimenta d'energia solar durant el dia. Jardí Romà: El projecte del Parc de les Granotes avança a bon ritme i s'espera que estigui enllestit a finals d'any. Benestar animal: La regidora ha confirmat que els ànecs no tornaran a la Imperial Tàrraco per motius d'higiene i salut pública, ja que actualment viuen en millors condicions en una granja adaptada.

  • 23'

    La píndola de l'endemà: Venda a farmàcies i nous protocols

    Context de la Píndola de l'Endemà sense Recepta L'episodi analitza l'entrada en vigor de la normativa que permet a les oficines de farmàcia dispensar la anticoncepció d'emergència (coneguda com la píndola de l'endemà) sense necessitat de recepta mèdica. Tot i el debat social generat, s'emfatitza que aquest medicament segueix sent gratuït en els centres d'assistència primària (CAP) i d'urgències. Motius i Accessibilitat Les rons principals per oferir la via de la farmàcia inclouen: • Accessibilitat geogràfica i horària: Les farmàcies ofereixen una cobertura més àmplia i immediata. • Evitar cues: Reducció del temps d'espera en centres de salut. • Objectió de consciència: Evitar problemes històrics on alguns metges es negaven a prescriure-la. Protocols de Dispensació i Paper del Farmacèutic El President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona destaca que, tot i ser un medicament sense recepta, el farmacèutic ha d'actuar amb sentit comú i professionalitat. Criteris Clau • L'interval de temps: L'efectivitat és màxima en les primeres 12 hores i el límit són les 72 hores. • Menors de 16 anys: Es reconeix que encara queden serrells legals per resoldre sobre si cal el consentiment dels tutors, deixant la decisió a la valoració de la maduresa feta pel farmacèutic. • L'ús de kits informatius: S'espera l'arribada de materials que inclouen un preservatiu i fulletons sobre malalties de transmissió sexual (MTS). "Aquest medicament és d'emergència i no substitueix en cap cas les barreres físiques com el preservatiu per prevenir malalties de transmissió sexual." Recepta Electrònica i Altres Temes En el tram final, es discuteix el funcionament de la recepta electrònica, que malgrat alguns microtalls tècnics puntuals, es considera un gran avenç en comoditat per a l'usuari. També s'esmenta l'impacte estacional de la grip A i la grip comuna en l'activitat de les farmàcies.

  • 13'

    El sindicat de Caixa Tarragona avala la fusió amb Caixa Catalunya

    Una aposta per la solvència i el futur de l'entitat El secretari general del sindicat d'empleats de Caixa Tarragona, Gaieta Jové, ha defensat fermament el projecte de fusió de l'entitat tarragonina amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa. Segons el sindicat, aquesta unió és una resposta necessària a la reestructuració del sector financer espanyol i a l'impuls del Fons de Reestructuració d'Ordenació Bancària (FROB). Els beneficis de la nova entitat Els principals arguments a favor d'aquesta operació inclouen: La creació de la quarta caixa més gran d'Espanya, cosa que aportarà més solvència i competitivitat. Una representativitat institucional per a Tarragona superior a la que li correspondria pel seu volum d'actius. Més oportunitats de promoció professional per als treballadors joves gràcies a la major dimensió de l'empresa. Garanties laborals i model d'oficina Pel que fa als llocs de treball, el sindicat es mostra tranquil i descarta mesures traumàtiques: Es preveu que els excedents de personal es gestionin mitjançant prejubilacions i baixes incentivades. S’estima que uns 1.500 treballadors del grup (uns 250 a Caixa Tarragona) tenen l'edat idònia per acollir-s'hi. Es proposa un canvi cap a oficines més grans i productives, agrupant sucursals petites de dos empleats en centres amb més capacitat comercial i menors despeses generals. "No es pot perdre cap lloc de treball ni plantejar cap mesura traumàtica; el sindicat serà bel·ligerant si això succeeix, tot i que no creiem que passi." Finalment, Jové desmenteix que hi hagi una pèrdua de confiança de la clientela o que la identitat territorial es vegi compromesa, assegurant que els usuaris notaran una millora en l'atenció i el servei.

  • 22'

    Campanya de vacunació i novetats sanitàries a Tarragona

    Campanya de vacunació contra la grip El director territorial de Salut al Camp de Tarragona, Joaquim Pallajà, explica que la campanya de vacunació contra la grip estacional s'ha avançat al 15 de setembre. Aquesta decisió estratègica busca alliberar el calendari per a la futura vacunació contra la grip A (grip nova) al novembre. Població diana: A Catalunya es vacuna a partir dels 60 anys i a persones amb malalties cròniques. Dosis previstes: S'han preparat unes 120.000 dosis per a la grip estacional a la regió. Grip A: Es preveu que la vacuna estigui disponible al novembre, pendent de confirmar si caldran una o dues dosis. Situació epidemiològica i centres escolars Actualment, la incidència és de 60-70 casos per 100.000 habitants, per sota del llindar epidèmic (100 casos). Pallajà transmet un missatge de tranquil·litat: "El curs escolar ha començat amb normalitat i no s'han detectat fets rellevants que justifiquin tancar aules." Es preveu que el virus de la grip A acabi desplaçant l'estacional, convertint-se en el virus predominant dels pròxims anys. Infestructures i Recepta Electrònica S'actualitza l'estat de diversos projectes clau per a la demarcació: CAP Sant Salvador: Les obres avancen a bon ritme i es preveu l'obertura a principis de l'any vinent. Hospital Joan XXIII: Les obres de les urgències progressen segons el calendari per estar llistes en un any. Recepta Electrònica: Ja està operativa al 100% dels centres del Camp de Tarragona. Actualment, el 35% del total de receptes ja són digitals, amb l'objectiu d'arribar al 90% a finals d'any. Es prepara una prova pilot per estendre-la a l'atenció especialitzada (Medicina Interna).

  • 20'

    El servei públic i les amenaces a la comunicació

    Reflexió sobre la Comunicació com a Servei Públic En aquesta lliçó inaugural, es planteja la comunicació no només com un espai de mercat, sinó com un servei públic essencial comparable a la sanitat o l'educació. Tot i que els mitjans —tant públics com privats— tenen la missió de vertebrar la societat, s'adverteix que no reben la mateixa exigència de rigor ni de control per part de la ciutadania. Les principals amenaces al periodisme actual L'anàlisi se centra en quatre eixos crítics que erosionen la qualitat informativa: Interessos empresarials i polítics: Els mitjans s'han convertit en eines de poder estratègic. Les empreses sovint prioritzen els guanys econòmics, la borsa o els favors polítics per damunt de l'objectiu de comunicar amb independència. L'autocensura professional: Fruit de la precarietat laboral, molts periodistes eviten investigar o qüestionar certs poders per por a perdre la feina. L'espectacle vs. la informació: S'ha imposat un model que busca el soroll i la polèmica ràpida. Sovint, es confon l'opinió amb la dada rigorosa. Manca d'honradesa professional: Es detecta una pèrdua de l'escala de valors on el rigor científic i la comprovació de fonts queden en segon pla davant l'èxit immediat. El marc legislatiu i la llengua Es fa una menció especial a la Llei General de l'Audiovisual, alertant que pot limitar la competitivitat de la televisió pública catalana. En un context on la iniciativa privada en català és encara "tímida", la televisió pública esdevé l'únic motor real per a la visibilitat de la indústria cultural i els emprenedors del país. "El nostre periodisme ja no necessita censura com a l'època franquista; està sotmès a l'autocensura dels nostres professionals, i aquest és el mal més gros." Conclusió i Crida a l'Acció Finalment, es demana una societat amb més sentit crític i uns professionals amb més valentia. La universitat ha d'actuar com a referent d'excel·lència i rigor per contrarestar uns mitjans que sovint ignoren els debats acadèmics o científics a favor de la dinàmica de l'espectacle.

  • 9'

    Mònica Terribas inaugura el curs de la URV

    Inauguració del curs acadèmic a la Universitat Rovira i Virgili L'acte oficial d'inici de curs de la URV ha tingut lloc al paranimf del rectorat, situat a l'antic escorxador de Tarragona. La jornada ha servit per fer balanç del curs anterior i presentar els reptes futurs de la institució. Novetats acadèmiques i infraestructures Durant la sessió s'ha projectat un vídeo amb la memòria del curs 2008-2009, destacant fites clau: * El trasllat de la Facultat de Lletres al nou Campus Catalunya. * L'adaptació de gairebé el 60% de les titulacions al nou Pla de Bolonya. * L'expansió territorial amb nous estudis d'Infermeria i Magisteri al Baix Penedès (El Vendrell). La lliçó inaugural de Mònica Terribas La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, ha estat l'encarregada de pronunciar la conferència magistral titulada "Qui defensa el servei públic de radiodifusió?". El seu discurs s'ha centrat en una anàlisi crítica del panorama comunicatiu actual basat en quatre eixos: Control corporatiu i polític: Denuncia que els mitjans s'estan convertint en eines de poder estratègic per a grans empreses i partits, perdent la seva vocació de servei a la societat. Llei de l'Audiovisual: Terribas critica que el marc legislatiu actual prioritza el benefici de les empreses privades i limita la competitivitat dels mitjans públics catalans. Precarització i autocensura: Alerta que la inestabilitat laboral empeny els periodistes a l'autocensura per por a perdre la feina si investiguen temes controvertits. Informació vs. Espectacle: Lamenta la creixent confusió entre informació i opinió, on es tendeix a l'espectacle per sobre del rigor informatiu. "Els diaris, les ràdios, les televisions, existeixen per comunicar la societat, vertebrar-la socialment i aconseguir tenir un entorn millor del que tenim." L'acte ha conclòs amb el tradicional cant universitari Gaudeamus Igitur i els parlaments del rector Francesc Xavier Grau.