Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

229-240 de 1096
  • 25'

    Santa Tecla: Sentiment, Tradició i Seguici Popular

    Una Festa Feta pel Poble Aquest episodi reuneix diversos representants de les entitats del Seguici Popular de Tarragona per parlar sobre el significat profund de les festes de Santa Tecla. Els participants coincideixen que la clau de l'èxit i l'originalitat de la celebració és que neix de la pròpia ciutadania i no de les institucions. L'Experiència de les Entitats Els interlocutors, des de presidents de colles de diables fins a balladors i músics, descriuen la festa com una barreja d'emoció, treball constant i sentiment de pertinença: • Diables i Bèsties: Es destaca la feina logística, la preparació dels versots i la intensitat dels correfocs. • Balls Populars: Representants del Ball de Gitanes, Cercolets i el Lleó expliquen la importància del relleu generacional i la creació de les versions infantils per mantenir viva la tradició. • Música: La gralla i el sac de gemecs tenen un paper fonamental en la dinamització dels actes, especialment en els aniversaris de les entitats. Moments Clau de la Celebració Durant la conversa, se seleccionen els instants més emotius per als tarragonins: L'Entrada del Braç: Considerat unànimement el moment més àlgid. > "És un esclat de soroll, pólvora i músiques on t'esborrones i sents la devoció per la patrona d'una manera única." La Baixada de l'Àliga i la Processó: Actes multitudinaris que combinen la disbauxa amb la part més ritual de la festa. El Retaula: Un ball dedicat a la santa que genera una gran tensió emocional entre els balladors. Salut i Futur de la Festa Es debat sobre la massificació actual de Santa Tecla. Tot i que alguns sectors són difícils de transitar pel gran volum de gent, es valora positivament com un signe de vitalitat. El relleu generacional sembla garantit gràcies a les escoles de música tradicional i la participació activa de les famílies des que els nens són molt petits.

  • 26'

    Pregó de Santa Tecla amb Lluís Gavaldà

    Introducció i Identitat del Pregoner El músic Lluís Gavaldà, cantant de Els Pets, inicia el pregó de les festes de Santa Tecla a Tarragona amb un to proper i irònic. Malgrat el protocol, confessa el seu neguit per no sentir-se un pregoner convencional, ja que la seva vinculació amb la ciutat és tan profunda que no necessita buscar vincles artificials. Una vida lligada a Tarragona Gavaldà repassa la seva trajectòria vital i emocional a la ciutat: • L'etapa d'infantesa tocant ferro a la Rambla. • La joventut al carrer Trinquet Vell. • L'ús de la bandera de Tarragona en el vestuari de la seva banda per tot el país. Crítica Social i Cultural L'orador aprofita l'espai per fer una reivindicació crítica sobre l'estat de la ciutat, tot i admetre la seva naturalesa rondinaire (característica que atribueix a tot bon pelacanyes): "Tarragona és un lloc on les avantguardes i les ganes d'innovar xoquen amb un mur d'incomprensió." Punts clau de la denúncia: • La falta d'espais per a la música en directe i la cultura jove. • La burocràcia que frena els dinamitzadors culturals. • El contrast entre l'eufòria de les festes i el desert cultural la resta de l'any. L'Essència del Tarragonisme Finalment, el pregó se centra en el que Gavaldà considera el patrimoni més important: la gent. Defineix el tarragoní com algú que entén que la felicitat resideix en els petits moments, com fer un vermut o badar per la Part Alta. Cloenda Institucional L'acte clou amb el parlament de l'alcalde, qui destaca: • El guardó a Josep Sendra per la seva trajectòria. • La solidaritat de la ciutat (marató de sang, Alzheimer). • L'ambició de capitalitat cultural i els projectes de futur de la ciutat.

  • 1h 11min

    Pregó de Santa Tecla 2009 amb Lluís Gavaldà

    Inici de les Festes de Santa Tecla L'acte solemne des de la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona marca el tret de sortida oficial al tram més intens de la festa major. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de les màximes autoritats locals, encapçalades per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, i representants de les ciutats agermanades. Compromís Social i Reconeixements L'acte ha començat amb un fort component solidari i de memòria històrica: • Lectura del manifest pel Dia Mundial de l'Alzheimer a càrrec de Jaume Soler, reclamant més recursos i residències. • Lliurament del premi Balcó Tarragoní de l'Any a Josep Sendra i Navarro per la seva llarga trajectòria en el món associatiu, cultural i polític. El Pregó de Lluís Gavaldà El cantant dels Els Pets, Lluís Gavaldà, ha ofert un discurs allunyat del protocol convencional, destacant per la seva proximitat i esperit crític: • Ha repassat la seva vinculació emocional amb la ciutat, des de la infantesa fins a la creació del mític tema Tarragona m'esborrona. • Ha llançat una crítica constructiva sobre la necessitat de renovació cultural i el suport als joves per evitar la "carrincloneria". • Ha definit el patrimoni més important de la ciutat com la seva gent: "El patrimoni més universal de la meva ciutat són els tarragonins". Cloenda de l'Alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha tancat l'acte agraint la sinceritat del pregoner i reforçant el missatge de capitalitat de Tarragona i l'optimisme davant els reptes futurs com la capitalitat cultural europea.

  • 43'

    Santa Tecla: Cafè, Copa i Puro per un duro i l'ambient festiu

    La Tradició del Cafè, Copa i Puro per un Duro L'acte central d'aquest reportatge és una de les tradicions més arrelades de les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'activitat consisteix en el lliurament d'un tiquet a canvi d'un duro (moneda de 5 pessetes) per gaudir de tres elements clàssics: • Cafè: Subministrat per establiments locals. • Copa: Habitualment de Chartreuse (groc o verd) o conyac Torres. • Puro: Tradicionalment del tipus palmeros o caliquenyo. Detalls de l'organització i assistència Logística: Al voltant de 1.500 racions es preparen cada any, i sovint s'exhaureixen ràpidament a causa de l'alta demanda. Interlocutors: Diversos ciutadans, incloent-hi gent de Constantí i turistes bascos, expliquen com guarden els duros tot l'any expressament per a aquest dia. Curiositat: Es planteja el misteri iconogràfic del perquè la figura de Santa Tecla sosté dos dits en una posició específica. L'Apartat Musical: Frank O'Lee Sons El grup Frank O'Lee Sons és l'encarregat d'amenitzar la tarda i la nit a la plaça del Rei. • Repertori de tarda: Cançons més relaxades i ambientals, com versions de la Creidence (Proud Mary) i un tema propi titulat Te contaré. • Repertori de nit: Una proposta més ballable i energètica per a la festa nocturna. • Instruments: La vocalista, Núria Cartanyà, destaca l'ús de percussió menor com una pandereta i un ou de fusta de Bali. "És una simbiosi molt bonic; quan el públic està animat, des de dalt s'encomana i la gent coreja les cançons."

  • 1h 54min

    Pregó de Santa Tecla 2009 amb Lluís Gabaldà

    Inici de les Festes de Santa Tecla 2009 L'acte solemne des de la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona marca el tret de sortida al tram fort de la Festa Major. Enguany, el protagonisme recau en el músic Lluís Gabaldà, líder d'Els Pets, com a pregoner, i en Josep Sendra, guardonat com a Tarragoní de l'Any. Manifest del Dia Mundial de l'Alzheimer Coincidint amb el 21 de setembre, Jaume Soler, president de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer (AFAT), ha realitzat una intervenció per: • Conscienciar sobre l'impacte de la malaltia en les famílies. • Denunciar la manca de residències i recursos assistencials a la ciutat. • Instar les administracions a desplegar la Llei de la Dependència. Premi al Balcó: Josep Sendra i Navarro Òmnium Cultural ha atorgat el Premi al Balcó 2009 a Josep Sendra per la seva trajectòria en el món associatiu i polític: • President de la Cooperativa Obrera durant 25 anys. • Membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'Estatut de Sau. • Impulsor de Càritas i del Casal Tarragoní. El Pregó de Lluís Gabaldà Amb un to proper i un punt crític, Gabaldà ha ofert un discurs basat en la seva connexió sentimental amb la ciutat: • Crítica cultural: Ha lamentat que Tarragona es converteixi sovint en un "desert cultural" fora de les festes i que els nous talents topin amb burocràcia. • Identitat tarragonina: Ha definit el valor de la ciutat no pels monuments, sinó per la seva gent (els pelacanyes), descrivint-la com un lloc de "mesura humana" ideal per badar. • > "M'estimo Tarragona perquè els tarragonins m'ensenyen cada dia el que és realment important: el contacte humà." Cloenda i Tradició L'acte ha finalitzat amb les intervencions de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l'Arquebisbe Jaume Pujol, seguides pel toc de trompetes, el ball de la senyera al balcó i la tradicional tronada a la Plaça de la Font.

  • 19'

    La tradició i evolució de la Baixada de l'Àliga per Santa Tecla

    El fenomen de la Baixada de l'Àliga L'episodi explora un dels actes més emblemàtics i multitudinaris de les festes de Santa Tecla a Tarragona: la Baixada de l'Àliga. Els convidats, Pitu Rovira i Josep Maria Macias, portadors experimentats, expliquen com aquest acte s'ha convertit en el tret de sortida de la "festa desenfrenada" per als noctàmbuls. Evolució i control de l'acte Dels orígens a l'actualitat: L'acte va néixer el 1986 com una necessitat logística d'un grup d'amics i ha evolucionat d'uns pocs participants a una explosió massiva de gent. Descontrol controlat: Tot i la imatge de caos que es pot percebre des de fora, l'organització compta amb un cordó de seguretat format per uns 40 o 50 membres del Ball de Diables que protegeixen l'element i els músics. Seguretat: Malgrat la multitud, els convidats destaquen que mai s'ha produït cap incident greu en tots els anys d'història de l'acte. L'experiència de ser portador Els convidats descriuen el sentiment de devoció i el compromís que requereix formar part de l'entitat: Recanvi generacional: Existeix un pacte d'honor per jubilar-se als 50 anys i deixar pas a gent jove, evitant l'endogàmia familiar, tot i que reconeixen que costa trobar persones amb les capacitats físiques i el sentit de l'humor necessaris. Participació popular: La Baixada permet que qualsevol persona de la ciutat pugui posar-se sota l'Àliga per uns moments, formant cues espontànies de fins a 15 persones. "És llibertat absoluta, però començant amb un mateix i respectant la integritat de la gent que participa." Cultura i patrimoni Finalment, es fa referència a la recent publicació d'un llibre de Miquel Àngel Magan que recull la història de la Baixada des d'un vessant antropològic, consolidant aquest acte espontani com una part essencial del ritual festiu tarragoní. L'acte es tanca amb la preparació del "tunejat" secret que l'Àliga lluirà durant la nit.

  • 13'

    Logística i coordinació tècnica de les festes de Santa Tecla

    Gestió de l'engranatge festiu tarragoní L'entrevista amb Javi González (coordinador tècnic) i Esther Roca (tècnica de cultura popular) revela la complexitat organitzativa que hi ha darrere dels deu dies de la Santa Tecla. El dispositiu compta amb un equip transversal d'unes 150 persones, incloent personal municipal, sanitaris, seguretat i producció tècnica, que treballen sota protocols mesurats al mil·límetre. Els reptes de la meteorologia i els espais La pluja ha estat un factor crític en les primeres jornades, obligant a l'activació de plans de contingència: Suspensió i trasllat d'actes: La cancel·lació del concert de Mago de Oz i el trasllat del de Melendi han posat en evidència la manca d'un gran espai cobert per a esdeveniments de gran format (6.000-8.000 persones). Gestió en exteriors: Malgrat les previsions catastròfiques, l'equip destaca la capacitat de l'escenari urbà (Plaça del Pallol, carrer Major, etc.) per acollir la festa mediterrània. Tradició, seguici i pedagogia ciutadana Amb l'inici de la part més tradicional de les festes, el focus es desplaça cap al seguici popular i les entitats: Protocols de seguretat: L'organització fa una tasca de pedagogia per garantir la seguretat en carrers estrets de la Part Alta. Protagonisme de les entitats: > "La filosofia nostra és deixar fer, perquè el qui s'està preparant tot l'any pugui fer el ball en tota la seva plenitud." El valor del civisme L'èxit de les festes es basa, segons els tècnics, en el civisme dels tarragonins i l'ús del sentit comú. Tot i que nits com la de la Baixada de l'Àliga són logísticament complicades pel volum de gent jove, l'absència d'incidències greus demostra la maduresa de la festivitat.

  • 12'

    Final d'obres i Festes a la Residència la Mercè

    Reestrena de la Residència Mare de Déu de la Mercè Després de sis anys d'obres de remodelació integral, la residència finalment inicia la seva etapa definitiva. El director del centre, Anton López, i l'animadora, Àngels Durant, expliquen la culminació d'aquest procés que ha permès modernitzar les instal·lacions sense aturar l'activitat diària. Millores estructurals i tecnològiques La reforma ha transformat l'edifici per adaptar-lo a les normatives actuals de seguretat i mobilitat: Mobilitat: S'ha passat d'un antic ascensor tipus funicular a quatre ascensors moderns. Habitabilitat: El 50% de les habitacions són ara individuals i l'altre 50% dobles, totes amb terrassa pròpia i vistes al mar o a la catedral. Tecnologia: S'han instal·lat nous sistemes de comunicació i ajudes tècniques d'última generació per al personal i els usuaris. "Estem en la fase del regal de reis; els residents estan nerviosos per traslladar-se a les plantes noves com si estrenessin sabates noves." Un programa festiu complet per Santa Tecla i la Mercè Malgrat el trasllat imminent cap a les zones noves, el centre manté el seu viu calendari d'activitats socioculturals, integrant la residència en la vida de Tarragona: Participació externa: Visites del seguici popular, incloent el ball de Dames i Vells i els Nans del carrer Merceria. Actes propis: Bateig de figures festives pròpies (el nan Július) i celebracions religioses presidides per l'arquebisbe. Integració ciutadana: Els residents surten de forma organitzada a veure actes com el toc de prima o l'entrada de músics. Esport i lleure: Un destacat campionat de billar professional al casal annex. El centre referma la seva filosofia de ser un substitut de la llar, on es respecten les tradicions, els àpats especials de festa major i el contacte constant amb les famílies.

  • 19'

    Tecla TV: La televisió de les festes de Santa Tecla

    Tecla TV: La innovació tecnològica al servei de la festa El projecte Tecla TV retorna per segon any consecutiu com la plataforma audiovisual clau per seguir les festes de Santa Tecla a Tarragona. Aquesta iniciativa de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació pretén apropar la festa a tota la ciutadania, especialment a aquells que no poden ser físicament als carrers. Canals de difusió i accessibilitat La programació s'emet de manera ininterrompuda les 24 hores: - Pantalles gegants ubicades en punts estratègics de la ciutat. - Retransmissions en línia a través del portal teclatv.cat. - Xarxes socials com Facebook per interactuar en temps real. - Llenguatge de signes incorporat durant el pregó per garantir una festa inclusiva. Actes principals i desplegament tècnic La cita destaca el gran esforç humà i material per fer possible la visualització d'actes com: - El pregó de Lluís Gabaldà i la Baixada de l'Àliga. - Les diades castelleres i el pilar caminant. - Un desplegament de 15 professionals, 5 càmeres en directe i fins a 7 quilòmetres de cablejat. "Volem que la festa la puguem apropar el màxim possible a tothom, no només als d'aquí, sinó a la gent que està fora." Balanç positiu de la Regidoria de Festes La regidora Sandra Coloma subratlla que, malgrat les inclemències meteorològiques inicials, la participació està sent massiva. S'ha aconseguit crear un circuit còmode per als vianants que facilita el moviment entre els diferents escenaris de la ciutat, consolidant Santa Tecla com una celebració social i solidària.

  • 4h 18min

    Èxit històric a la Diada de Santa Tecla 2009

    Una Diada per a la Història de Tarragona La Diada Castellera de Festa Major del 2009 a la plaça de la Font serà recordada com una de les cites més potents del calendari casteller. Amb la participació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, la jornada ha ofert castells de gama extra i fites que feia més d'una dècada que no s'assolien. La Colla Jove i la Tripleta Màgica L'èxit absolut de la jornada ha estat per a la colla lila, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que ha aconseguit completar l'anomenada tripleta màgica encadenant tres construccions de gran dificultat: • 5 de 8: Una estructura de gran seguretat inicial. • 3 de 9 amb folre: Executat amb una tècnica millorada respecte a actuacions anteriors. • 4 de 9 amb folre: Una descàrrega èpica que ha suposat el retrobament amb la tripleta onze anys després de l'última vegada (1998). Domini tècnic de Vilafranca i l'honor de la Vella Els Castellers de Vilafranca han demostrat per què són la colla puntera actual, completant una actuació de màxim nivell amb el 4 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el castell de gama extra 2 de 9 amb folre i manilles, culminant amb el pilar de 8 amb folre i manilles carregat al límit. Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha mostrat una gran tenacitat. Tot i un intent fallit inicial de 2 de 9, han sabut reaccionar descarregant un impecable 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, aconseguint finalment carregar el 2 de 9 amb folre i manilles en una ronda de repetició plena d'emoció. La lluita dels Xiquets de Tarragona Els matalassers han viscut la cara amarga de la jornada. Malgrat una aposta valenta per castells de nou pisos, una lesió d'un casteller de tronc i el cansament acumulat després de diversos peus desmuntats han condicionat el seu resultat. Tot i així, han demostrat coratge en carregar el 3 de 9 amb folre i completar el 4 de 8, refermant la seva aposta per la màxima categoria. "No ens ho mereixem, ens ho hem guanyat a la plaça suant i treballant durant dos anys." Conclusions de la Jornada La diada confirma la plaça de la Font com un escenari de referència mundial. La col·laboració entre colles a les pinyes i l'alt nivell de les execucions situen aquesta Santa Tecla com una de les més brillants de la història recent del món casteller.

  • 9'

    Anàlisi de la històrica Diada Castellera de Santa Tecla

    La millor diada de la història a Tarragona L'expert Joan Ramon Ocanya analitza els resultats de la recent actuació castellera de Festa Major, destacant que ha estat la millor de la història a la ciutat des de la instauració d'aquest format el 2005. Es van poder veure fins a tres castells de gamma extra i sis castells de nou pisos. Actuació de les colles locals Colla Jove Xiquets de Tarragona: La gran protagonista per haver assolit la tripleta màgica (3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8), una fita que no aconseguien des de fa 11 anys (1998). Xiquets de Tarragona: Malgrat carregar el 3 de 9 amb folre, l'actuació va estar marcada per la mala sort a causa d'una lesió d'un casteller de tronc. Es destaca l'heroïtat del Sergi Feijó, que després de 7 anys sense pujar, va haver de substituir al casteller lesionat sense gairebé assaig. El duel de les colles convidades La jornada va estar dominada pels Castellers de Vilafranca, que van descarregar tota la seva actuació, incloent el Pilar de 8 amb folre i manilles (tot i que el pilar només fou carregat). Per contra, la Colla Vella dels Xiquets de Valls es va veure perjudicada per un error d'estratègia en l'ordre dels castells, fet que els va impedir brillar com s'esperava. "En números globals, és la millor diada de festa major a Tarragona de la història." Previsions per a la Diada de Santa Tecla (23 de setembre) Es preveu una jornada intensa on les colles buscaran consolidar o repetir els èxits recents: Colla Jove: Intentarà repetir el 3 de 9 i el 5 de 8. Xiquets de Tarragona: Tenen l'objectiu de descarregar el 3 de 9 i portar el 5 de 8. Colles de barri: Sant Pere i Sant Pau buscaran el pilar de 6 o estructures amb agulla, i el Serrallo se centrarà en el 5 de 7.

  • 14'

    Dia Mundial de l'Alzheimer 2009 a Tarragona

    Commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio connecta amb la Rambla Nova per donar veu a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona. Malgrat l'ambient festiu, l'entitat manté la seva tradició de sortir al carrer cada 21 de setembre per informar i conscienciar la ciutadania. Novetats i reivindicacions de l'any 2009 El president de l'entitat, Jaume Soler, destaca una fita històrica per a l'associació: la lectura d'un manifest reivindicatiu a l'Ajuntament just abans del pregó de festes a càrrec de Lluís Gavaldà. Les principals demandes inclouen: - Major inversió en investigació científica, ja que el cervell i els neurotransmissors presenten una gran complexitat. - Millores en la Llei de Dependència, amb la qual l'entitat no es mostra satisfeta. - Transparència en les dades estadístiques per part de l'administració. "No només són festes, sinó que hi ha gent que ho passa malament. El fet que ens hagin obert les portes de l'Ajuntament és un punt de referència important." Etapes de la malaltia i suport a les famílies Soler descriu l'evolució de l'Alzheimer en tres fases crítiques: 1. Fase inicial: Pèrdua de memòria recent i intents de dissimulació. 2. Fase segona: Desorientació espai-temps i dificultats en el llenguatge i l'autonomia bàsica. 3. Fase avançada i terminal: Incomunicació total, rigidesa muscular i situació vegetativa, sovint amb complicacions que porten a la mort. Serveis de l'Associació L'entitat ofereix suport integral durant tot l'any per evitar l'estrès del cuidador: - Tallers d'estimulació cognitiva al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. - Grups d'ajuda mútua i atenció psicològica. - Assessorament legal i social per a les famílies.