Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

13-24 de 1096
  • 24'

    Debat sobre la capitalitat i vegueries a Tarragona

    La lluita per la capitalitat i l'ordenació territorial En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos representants d'entitats locals debaten sobre la polèmica al voltant de la futura Llei de Vegueries i la convocatòria d'una concentració en defensa de la capitalitat de Tarragona. L'episodi analitza la unitat d'acció de les entitats, la desconeixença ciutadana i la històrica rivalitat amb Reus. L'opinió del carrer i la diversitat de postures • Mitjançant una unitat mòbil, s'han recollit veus de tarragonins amb opinions contraposades: - Alguns ciutadans defensen la capitalitat històrica de manera absoluta i total. - Altres es mostren més moderats o conservadors, demanant respecte mutu amb Reus. - Hi ha una part important de la població que admet desconèixer el contingut real de l'avantprojecte de llei, malgrat haver signat el manifest. Unitat d'entitats i gestió política • Els tertulians destaquen que és un fet excepcional que 300 entitats i tots els partits polítics locals s'hagin posat d'acord en una mateixa causa. • Es qüestiona la coherència política: "Com pot ser que polítics del mateix partit a Tarragona diguin una cosa i a Reus una altra?" • Es reclama que la capitalitat no sigui només un nom, sinó una capacitat de decisió econòmica i d'infraestructures (com el cas de l'aeroport o la universitat). El concepte de Vegueria i el futur legal • Es discuteix la transició del sistema provincial al de vegueries i les dificultats que això pot comportar a nivell estatal i electoral. • Els representants recorden que l'avantprojecte encara està en fase d'al·legacions i que és el moment crític per a la mobilització ciutadana per evitar que la ciutat quedi diluïda en una co-capitalitat que la perjudiqui.

  • 16'

    Balanç del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona

    Creixement exponencial d'usuaris a Tarragona El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, realitza un balanç de l'any recordant que la ciutat ha experimentat un augment espectacular d'abonats. En els darrers dos anys, s'ha passat de 3.000 a 9.500 abonats, un increment de 6.500 persones que demostra la voluntat de la ciutadania de mantenir-se activa. Noves activitats i equipaments L'èxit es deu en gran part a la diversificació de l'oferta: * Obertura de gimnasos: L'adequació de sales ja existents per fer activitats dirigides com pilates, ioga i spinning ha atret prop de 3.000 persones. * Activitats aquàtiques: S'ha registrat un creixement notable, passant de 930 a 1.630 inscripcions en un any. * Optimització d'espais: Es treballa en convenis amb entitats externes com el Sagrat Cor i el Club Natació Tàrraco per oferir més hores de pavelló i preus reduïts en l'ús de piscines per als ciutadans. Projectes per al 2010 El Patronat no s'atura i planteja millores de cara al nou exercici: 1. Servei de menjador: S'estudia oferir aquest servei en les estades esportives d'estiu per millorar la conciliació familiar. 2. Milla Urbana Popular: Es preveu la creació d'una cursa popular per fomentar l'atletisme entre els més joves. 3. Gestió de l'ocupació: Per evitar la saturació en hores punta (17:30h - 20:30h), es fomenta l'ús de les instal·lacions al matí i al migdia. "Tarragona es mou i la ciutadania està cada dia més involucrada en la part esportiva; el nostre repte és que ningú es quedi fora." Congelació de tarifes Com a mesura de suport al ciutadà, s'ha anunciat que els preus es mantindran congelats durant tot l'any 2010. Malgrat l'augment de serveis i la millora de les instal·lacions, el Patronat aposta per no incrementar la pressió econòmica sobre els abonats, consolidant així l'èxit del model actual.

  • 34'

    El Parc de Nadal de Tarragona: Activitats i Tradició

    Activitat al Palau Firal i de Congressos L'edició d'enguany del Parc de Nadal de Tarragona destaca per una gran afluència de públic familiar i una organització dividida en dos espais diferenciats. L'exterior se centra en les activitats esportives i d'aventura, mentre que l'interior acull més de 30 tallers lúdics i educatius. Les atraccions estrella • La Granota: Una atracció firal clàssica que genera la màxima expectació i llargues cues entre els infants. • Tallers de circ: Espai on els nens poden provar bicicletes petites, cordes d'equilibri i malabars. • Maquillatge de fantasia: Una de les parades més concorregudes per tematitzar-se de personatges com Batman o papallones. Cultura i Tradició Catalana L'episodi subratlla la dedicació del parc a la figura del folklorista Joan Amades, commemorant el 50è aniversari de la seva mort. • Es realitzen activitats sobre el Costumari Català. • Els infants aprenen les llegendes del Tió de Nadal i descobreixen variacions de les cançons tradicionals segons la població. • Hi ha un fort component de cultura popular amb gegants, gralles i timbals en directe. Educació i Sensibilització El parc no només és entreteniment, sinó que inclou espais de formació ciutadana: • Alimentació saludable: Tallers per aprendre la piràmide alimentària mitjançant jocs. • Llengua de signes: Un espai per apropar la realitat de les persones sordes als més petits. • Responsabilitat animal: El taller Estimar-vos és cuidar-vos ensenya que els gossos no són una joguina i fomenta l'adopció. • Educació viària: Circuits amb bicicletes tutelats pel Servei Català de Trànsit i la Guàrdia Urbana. "Un gos no és una joguina; els nens aprenen a detectar-ne les actituds i la importància del xip i l'adopció."

  • 15'

    Operatiu Iglú: Atenció a les persones sense sostre a Tarragona

    Cooperació per l'atenció ciutadana L'episodi detalla l'Operatiu Iglú a Tarragona, un dispositiu coordinat per la Guàrdia Urbana, la Creu Roja, Protecció Civil i els Serveis Socials de l'Ajuntament. L'objectiu principal és localitzar i oferir refugi a les persones que dormen al carrer durant les nits de fred intens. Funcionament del dispositiu Els voluntaris i agents s'organitzen cada nit a partir de les 22:30 h per recórrer la ciutat en dos equips diferenciats per zones (Rambla Nova amunt i avall). El procés inclou: Identificació i contacte: Es visiten punts habituals com caixers automàtics, portals i pàrquings. Oferta de recursos: S'ofereix l'allotjament en albergs o pensions concertades (Fundació Bona Nit, Casa del Transeünt). Assistència material: En cas que la persona rebutgi l'allotjament, la Creu Roja subministra mantes i begudes calentes. Perfils i noves realitats Els testimonis destaquen un canvi en el perfil de l'indigent. Ja no es tracta només de persones cronificades al carrer, sinó de víctimes de la crisi econòmica: Homes amb vides prèviament normalitzades que han perdut la feina i l'habitatge. Joves que viuen en vehicles per falta de recursos. Persones sense xarxa familiar a la ciutat. "Rep més que dona: és una fórmula no escrita que funciona en el voluntariat." Requisits i protocols futur Per accedir als recursos d'allotjament, s'han de complir certes normes de convivència, com no ser agressiu ni consumir alcohol dins dels centres. L'Ajuntament treballa ara en l'automatització d'aquest protocol perquè s'activi de manera immediata quan les temperatures baixin d'un llindar determinat.

  • 26'

    Tarragona, Capital: Concentració i Futur del Territori

    Reivindicació de la Capitalitat de Tarragona En aquesta edició del podcast, es discuteix l'ampli suport social, ciutadà i polític que ha rebut el manifest per la capitalitat de Tarragona en el context del nou avantprojecte de llei de divisió territorial de la Generalitat. Els convidats, Anna Gispert i Jordi Bertran, destaquen la unitat històrica a la ciutat per defensar el seu paper institucional. El Malestar Territorial a Catalunya L'avantprojecte de llei no només ha generat crítiques a Tarragona, sinó que hi ha diversos focus de conflicte arreu del país: • El Pirineu i la Vall d'Aran: On es tem per la dilució dels drets d'autonomia i la pròpia llengua aranesa. • Catalunya Central: Amb la disputa per la capitalitat entre Vic i Manresa. • El Penedès: Territori que reclama una vegueria pròpia en lloc d'adscriure's a la barcelonina. • Terres de l'Ebre: On reapareix la dualitat competitiva entre Amposta i Tortosa. "És una llei que no s'ha fet des del territori, sense consens, i els avantprojectes només són això, projectes que es poden aturar si s'escolta la gent." Identitat, Història i Nomenclatura Un dels punts més crítics de la conversa és el debat sobre el nom de la vegueria i el concepte de Camp de Tarragona. Es qüestiona que tècnicament el terme Camp no és inclusiu per a zones de muntanya com el Priorat o la Conca de Barberà. A més, es defensa que Tarragona no pot ser considerada una "ciutat de segona" en comparació amb Barcelona, Lleida o Girona, especialment pel que fa a infraestructures com l'AVE. La Concentració del 30 de Desembre S'ha convocat un acte cívic i unitari a les escales de la Catedral (Plaça de les Cols) amb l'objectiu de: • Mostrar la força de la societat civil (més de 300 entitats i 2.000 signatures individuals). • Reivindicar el patrimoni històric, des de les pedres romanes fins al modernisme. • Presentar al·legacions abans de la data límit de la vigília de Reis. L'acte clourà amb un sentiment de pertinença que va més enllà de la política, recordant que la identitat de Tarragona és un continu històric que no es pot esborrar per decret.

  • 27'

    25 anys de la Fundació Casal Amic i el projecte comunitari

    Celebració i compromís social a Tarragona El programa especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de la Fundació Casal Amic, una entitat clau en la intervenció social als barris de Ponent, especialment a Torreforta. L'episodi combina música en directe, testimonis d'educadores de carrer i una anàlisi profunda de l'evolució del tercer sector a la ciutat. Intervenció en medi obert i educació de carrer Les educadores Maria i Aube descriuen la seva tasca diària de proximitat: • Actuen com a pont entre els joves i els recursos de la xarxa social. • Estableixen vincles de confiança sent referents positius directament a la plaça i al carrer. • Destaquen la naturalesa impredictible i engrescadora d'ajudar en entorns de risc social. Trajectòria i nous horitzons de la Fundació El president de l'entitat, Jordi Navarro, reflexiona sobre el creixement de la fundació: • Professionalització del sector: De l'esperit del voluntariat de fa 25 anys a una estructura tècnica consolidada. • Projecte 'Punt d'Accés': Una col·laboració amb el Casal dels Infants per millorar l'èxit escolar mitjançant el treball compartit entre educadors comunitaris i centres educatius. • Model exportable: La voluntat de portar aquest sistema de valors i mètode professional a altres zones de Tarragona. Comunicació i futur Per visibilitzar la seva feina, la fundació ha llançat el segon número de la seva revista corporativa i anuncia un proper programa de ràdio setmanal per al 2010. "Nosaltres sempre parlem del realisme de l'esperança: estem en situacions dures, però sense optimisme i sense una aposta per les persones és impossible." L'acte clou amb una dedicatòria emotiva pel naixement de la Paula, filla d'un company tècnic, simbolitzant la renovació i el futur.

  • 53'

    Programes Comunitaris i de Salut als Barris de Ponent

    Treball Comunitari i Cohesió Social En aquest episodi especial de El Matí de Tarragona Ràdio, es destaca la tasca de la Fundació Casal l'Amic i les diverses xarxes de suport als barris de Ponent. La intervenció comunitària es basa en la cooperació entre el sector tècnic i l'associatiu per afavorir l'èxit educatiu i la convivència. Projectes de Desenvolupament i Intercanvi • El Pla Educatiu d'Entorn busca la cohesió social a través de la coordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament. • La Xarxa d'Intercanvi de Coneixements compta amb més de 80 usuaris que ofereixen tallers de teatre, dibuix manga i català de manera voluntària. • L'ús de la web tarragonaponent.com serveix com a eina de difusió per a comerços i entitats locals. Càritas i la Nova Realitat de la Pobresa Els representants de Càritas expliquen el canvi de model assistencial: de repartir aliments a oferir tallers i acollida. L'objectiu és evitar la cronificació de la pobresa i dotar les persones de recursos per a la inserció laboral. "S'ha passat d'un model assistencial a intentar construir xarxa i teixit social davant les dificultats concretes." Pediatria Social i Salut Pública El Dr. Xavier Allué aporta una visió experta sobre la pediatria social al CAP de la Granja: • Mites de la immigració: Desmenteix que la immigració importi malalties exòtiques, subratllant que els problemes de salut solen derivar de la precarietat laboral i la pobresa. • Competència cultural: La necesitat que els metges entenguin l'entorn cultural del pacient per oferir una millor atenció. • Higiene i al·lèrgies: Explica que l'excés de neteja actual impedeix el desenvolupament de defenses, augmentant els casos d'al·lèrgia.

  • 57'

    Nadal als Barris de Ponent amb Vergüenza Ajena

    Programa Especial des de Torreforta El programa es trasllada a la plaça del Tarragonès, a Torreforta, per realitzar una emissió especial de Nadal en col·laboració amb la Fundació Casal l'Amic. Tot i la pluja intensa, l'acte compta amb una xocolatada popular i la participació activa de veïns i entitats del teixit associatiu dels barris de Ponent. La Música de Vergüenza Ajena El grup musical Vergüenza Ajena, format per joves de diversos barris de Tarragona com Riu Clar i Sant Salvador, posa la banda sonora a l'esdeveniment: • Presenten la seva trajectòria, destacant que es van conèixer a la plaça dels Sedassos. • Expliquen el seu vincle amb el territori i la preparació del seu primer disc previst per a la primavera. • Interpreten temes en directe com "El Manolo" i "El Punky", cançons amb un fort contingut social i arrelament local. Debat sobre la Realitat dels Barris de Ponent En una taula rodona amb Santiago Blanco i Toni Peco (Associació de Veïns de la Floresta), s'analitza l'evolució de la zona: • Dèficits estructurals: Es denuncia la manca d'ascensors en blocs pisos on viu gent gran i la insuficiència dels centres d'atenció primària. • Gestió de la immigració: S'exposa que la densitat de població nouvinguda a Ponent (quasi un 20%) dobla la de la resta de la ciutat, requerint més recursos educatius i tècnics. • Crítica a l'administració: Els líders veïnals reclamen que els polítics passin de la "intuïció" a l'acció basada en dades reals i estudis del territori. "La ciutat va expulsant cap a la perifèria tota una sèrie de cossos que no s'acomoden al centre, creant un model de societat diferenciat." Integració i Comerç Local Es connecta amb el Bar Nou Centre, on el seu propietari, el Pedro (d'origen hondureny), explica com el seu establiment s'ha convertit en un punt de trobada multicultural. El seu cas s'exposa com un exemple d'èxit en la integració social a través del comerç de barri.

  • 53'

    Especial Nadal 2009: 25 anys de la Fundació Casal l'Amic

    Celebració i Acció Social als Barris de Ponent L'emissora municipal Tarragona Ràdio trasllada els seus estudis a la Plaça del Tarragonès, a Torreforta, per commemorar el 25è aniversari de la Fundació Casal l'Amic. L'episodi destaca la importància de crear sentit de comunitat en un entorn divers i sovint complex. La Tasca de la Fundació Casal l'Amic En Jordi Collado, director de l'entitat, explica l'evolució d'un projecte que va néixer el 1983 com un simple esplai de voluntaris i que s'ha convertit en un referent de l'educació social a Tarragona. • Intervenció al carrer: La fundació prioritza el contacte directe amb els joves en el seu entorn natural per detectar problemàtiques d'exclusió. • Col·laboració institucional: Treballen colze a colze amb escoles i l'administració, arribant sovint on les institucions no poden ser tan flexibles. • Gestió de la diversitat: Es rebutja el concepte de discriminació positiva per centrar-se en projectes universals per a persones en risc, independentment del seu origen. Projectes Clau d'Educació i Integració • Unitat d'Escolarització Compartida (UEC): Un projecte vital per a joves amb risc d'abandonament escolar que combina tallers manipulatius amb continguts acadèmics per obtenir el títol d'ESO. • Suport Escolar i Beques: Es discuteix la preocupació per les retallades en les beques de menjador, que en molts casos garanteixen l'únic àpat complet del dia per a molts infants. • Lleure Educatiu: Projectes d'aprenentatge d'anglès vinculat a les habilitats socials i la psicomotricitat. Vida de Barri i Comerç Local L'episodi connecta amb el Mercat de Torreforta, on es copsa el pols de la ciutat a pocs dies de Nadal: • Entrevistes amb paradistes sobre els preus del peix i la carn per a les festes. • Testimonis de veïns de tota la vida i nous residents que conviuen en harmonia comercial. "La nostra missió és intentar estirar l'administració fins allà on no arriba. Som més valents perquè estem al carrer i ens coneixem."

  • 15'

    Els Pastorets de La Golfa al Teatre Metropol

    Els Pastorets de La Golfa: Tradició i Sàtira a Tarragona La companyia de teatre La Golfa presenta la seva versió de Els Pastorets al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta adaptació, que es representarà el dissabte 26 i el diumenge 27 de desembre, es distancia de la versió clàssica per oferir una visió carregada d'actualitat social i política, tant local com internacional. Una estructura clàssica amb esperit renovador Tot i que l'essència es basa en el text de Folch i Torres, l'obra incorpora canvis significatius que la fan única: Guió adaptat: El text base va ser escrit per Josep Bargalló i s'actualitza cada any sota la direcció de Ferran Vidilla. Localització: L'acció no se situa a Terra Santa, sinó que es trasllada directament a Tarragona. Crítica i Sàtira: Les famoses cobles i les intervencions d'actualitat són el plat fort, tractant temes que van des de la política italiana fins a la rivalitat amb la ciutat de Reus. L'experiència dels actors i el lligam amb el públic Els convidats, Núria Cirera (Verge Maria) i Josep Maria Tosset (Satanàs), expliquen la seva llarga trajectòria en el món del teatre amateur i la particularitat d'aquesta producció: Interactivitat: A diferència d'altres obres, el públic dels Pastorets (especialment la canalla) és molt actiu, cridant i reaccionant a les malifetes dels personatges. Innovació constant: El grup busca sorprendre fins i tot els propis actors amb canvis d'última hora per mantenir la frescor de la sàtira. Vocació teatral: Per als membres de La Golfa, el teatre és una necessitat o "droga" que practiquen durant tot l'any en diversos grups de la ciutat. "L'actualitat és una gran guionista i això ens ajuda molt a posar el punt d'actualitat als pastorets." Preparatius finals L'obra compta amb una cinquantena de persones entre actors, fures i tècnics. L'assaig general es realitza amb tot el maquillatge i vestuari poc abans de l'estrena per garantir que la maquinària d'improvització i les noves escenes funcionin perfectament davant d'un públic que no és gens sumís i que vol ser part de l'espectacle.

  • 15'

    Estat del trànsit a Tarragona i campanya de Nadal

    Balanç de la sinistralitat i campanyes de trànsit a Tarragona L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza la situació actual de la seguretat viària coincidint amb un fatídic accident d'un camioner a l'AP-7 a l'Ametlla de Mar. Balanç de la darrera dècada i dades del 2009 Reducció històrica: En els darrers 10 anys, Tarragona ha registrat una reducció del 60% en les víctimes mortals, superant l'objectiu del 50% marcat per la Unió Europea. Dades anuals: El 2009 tanca amb una reducció del 11% respecte a l'any anterior (56 morts enfront dels 63 del 2008). Factors clau: La millora és fruit d'una combinació de la conscienciació dels conductors, el permís per punts, les millores en infraestructures i la seguretat dels vehicles. Canvis en el perfil dels accidents Vies secundàries: Mentre l'accidentalitat baixa en vies principals com l'AP-7 o l'N-340, s'ha detectat un increment relatiu en les carreteres secundàries. Velocitat i alcohol: S'ha reduït considerablement la sinistralitat lligada a la velocitat. L'alcohol i el consum d'estupefaents continuen sent el focus principal de les campanyes policials. El perill de la distracció: Molts accidents recents, inclòs el d'aquesta matinada, s'atribueixen a distraccions o somnolència. Dispositiu de seguretat per Nadal "Alcohol i conducció són absolutament incompatibles." Amb l'arribada de les festes, el Servei Català de Trànsit intensifica els controls: - Controls preventius: Els Mossos d'Esquadra realitzaran controls d'alcoholèmia i drogues en llocs i hores imprevistes per mantenir l'alerta. - Riscos meteorològics: Es demana extrema precaució per la presència de gel i plaques a la calçada a causa de les baixes temperatures nocturnes. - Mobilitat: Tot i que Tarragona no és una zona de muntanya, es recomana anar ben equipat si es viatja cap als Pirineus.

  • 53'

    Ple Municipal de Tarragona: Ordenances i Vegueries

    Resum del Ple Municipal de Tarragona El present plenari municipal ha estat marcat per la discussió de diverses ordenances tècniques i, especialment, per una declaració institucional d'unitat en defensa de la capitalitat de Tarragona davant del nou projecte d'organització territorial de Catalunya. Ordenances i Simplificació Administrativa • S'ha debatut l'ordenança de comunicació prèvia d'obres, amb l'objectiu de simplificar l'administració i traslladar més responsabilitat al ciutadà. • L'oposició ha manifestat preocupació per la manca de recursos del cos d'inspectors per gestionar les comprovacions a posteriori. • S'ha aprovat inicialment la limitació d'activitats de serveis (Llei 17/2009), amb un focus polític sobre la proliferació de locals d'oci nocturn a la Part Alta i Part Baixa de la ciutat. Polèmica sobre l'Oci Nocturn i Civisme "No podem comprometre els drets dels ciutadans a no patir molèsties provocades per l'incivisme i el soroll." • S'ha generat un debat intens sobre si les limitacions territorials per a bars i discoteques són compatibles amb la directiva europea. • El govern defensa una visió tècnica, mentre que l'oposició acusa l'executiu de "rendició" en la defensa del benestar veïnal. Creació del Consell de Mobilitat i Gestió Econòmica • S'ha aprovat per unanimitat la creació del Consell Municipal de Mobilitat de Tarragona. • S'ha delegat en la Junta de Govern Local la facultat d'aprovar projectes finançats pel Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local. • S'ha aprovat el pla de control tributari per a l'any 2010. La Defensa de la Vegueria de Tarragona L'últim punt del ple ha estat una declaració d'unitat històrica de tots els grups polítics (PSC, CiU, PP i ERC): • Rejecció de la denominació Camp de Tarragona en favor de Vegueria de Tarragona. • Reivindicació de la capitalitat única i inqüestionable de la ciutat basada en la seva història bimil·lenària i el seu pes econòmic actual. • Els portaveus han conclòs que la unitat de les forces socials i polítiques és "imbatible" davant els intents de perjudicar el pes real de la ciutat en el nou model territorial.