Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

37-48 de 1096
  • 17'

    Sopa de Galets: Art i iniciativa a la Part Alta

    Sopa de Galets: Un Nadal creatiu a Tarragona El col·lectiu d'artistes Transit Art organitza aquest cap de setmana les jornades Sopa de Galets, una iniciativa que busca dinamitzar la Part Alta de Tarragona a través de l'art i la creativitat durant les festes nadalenques. El projecte destaca per la seva aposta per apropar el talent local a la ciutadania en un entorn privilegiat i històric. Principals espais i activitats Reobertura de l'antic Mercat del Fòrum: Un dels punts forts és la transformació de l'antic mercat en un espai d'exposició i venda d'art. Les parades de peix es convertiran en aparadors on els artistes locals oferiran obra original a preus assequibles per fomentar el regal artístic per Nadal. Tallers oberts: Els artistes de la Part Alta obriran els seus espais creatius perquè el públic pugui conèixer de prop els processos de treball i dialogar amb els autors. Animació i música: Es comptarà amb la presència d'un mim (pallasso de carrer), els músics Stromboli i guies que acompanyaran els visitants pels carrers del barri. Investigació comunicativa i participació L'esdeveniment inclou propostes innovadores i experimentals per fomentar la interacció del públic: Polipoesia i gastronomia: El performer Pedro Alba realitzarà accions en restaurants on els comensals relacionaran el menjar amb el sexe a través de frases que formaran poesies visuals i projectades. El Confessionari: Una instal·lació al carrer on la gent podrà "confessar-se" de manera simbòlica. Creació col·lectiva: Un cub de grans dimensions a la plaça del Fòrum on tothom podrà deixar la seva empremta creativa. Concurs Junior: Una modalitat per a infants de 10 a 12 anys per incentivar el talent dels més joves, amb la Part Alta com a temàtica central. "A Tarragona hem de trencar el mite que no es fa res; quan s'organitzen coses que valen la pena, la participació ciutadana és el millor agraïment a l'esforç." Horaris i continuïtat La inauguració tindrà lloc divendres a les 18:00 h. Les activitats es concentren durant tot el cap de setmana (matí i tarda), però el Mercat del Fòrum romandrà obert fins al dia 24 de desembre en horari de tarda per facilitar les compres de darrera hora.

  • 8'

    L'art pessebrista de Tarragona: El gran projecte del Didac i el Joan

    Un espectacle de realisme i tradició En aquesta connexió des de la Part Alta de Tarragona, coneixem el Didac García i el Joan Maria Bertran, dos dels creadors d'un pessebre excepcional que destaca per la seva complexitat tècnica i el seu alt nivell de detall. El projecte és el resultat de nou mesos de feina intensa, concebut com un puzzle on cada peça ha estat fabricada a mà. Innovació en materials i so El pessebre no és només una representació estàtica, sinó una experiència sensorial completa: Cicle dia/nit: Mitjançant un sistema d'il·luminació, el pessebre transita entre la llum diürna i la foscor de la nit, incloent-hi un sostre amb estrelles il·luminades. Ambientació sonora: L'obra disposa d'efectes de so realistes que canvien segons l'hora del dia, com el cant de grills, granotes, ocells i el brogit de l'aigua d'un riu amb vapor real. Materials moderns: Han substituït l'escaiola tradicional per l'ús de poliestirè d'alta densitat, un material més net que permet treballar detalls amb una precisió quirúrgica. Homenatge a la ciutat de Tarragona Els autors han volgut integrar elements arquitectònics reconeguts de la seva ciutat dins l'escena bíblica: Recreacions de la Plaça del Pallol i els carrerons de la Part Alta. Els emblemàtics arcs del carrer Merceria i de la zona del Roser. Una picada d'ullet a l'Amfiteatre Romà, símbol de la Tarragona patrimonial. "S'ha d'anar amb peus de plom i dir prou, perquè si no, seguiries afegint detalls i no hi hauria lloc a la sala per als visitants." Cap al primer premi Després d'haver guanyat el tercer premi l'any anterior, els autors s'han professionalitzat formant-se a l'Associació de Pessebristes, aprenent noves tècniques que han aplicat en aquesta obra amb l'objectiu d'endur-se la màxima distinció en el concurs d'enguany.

  • 15'

    Tradició i novetats de l'Associació Pessebrista a la Casa Canals

    La ruta dels pessebres a Tarragona En un recorregut per la tradició nadalenca de la ciutat, la unitat mòbil visita l'exposició de diorames a les cavallerisses de la Casa Canals. Aquesta mostra, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona, presenta una vintena de peces d'una qualitat extraordinària i gran detallisme. L'exposició a la Casa Canals Permanència: Gràcies a l'acord amb Patrimoni, l'exposició serà pràcticament permanent, podent-se visitar durant tot l'any (excepte a l'octubre i el novembre per tasques de renovació). Contingut: Inclou 18 diorames que reprodueixen escenes clàssiques com l'adoració dels Reis o l'empadronament, ambientades en paisatges catalans i bíblics. Espai monumental: L'entorn de pedres romanes i medievals de la Casa Canals proporciona un marc incomparable per a les figures, incloent-hi algunes a mida real de l'escultor Eustaquio Vallès. El valor del pessebrisme L'Eugeni Bosch, president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, destaca que fer un pessebre és una tasca que dura tot l'any: "Un pessebre no és només pels dies de Nadal; hi ha unes 200 hores de feina darrere de cada diorama." L'associació, fundada l'any 1928, viu actualment un moment de ressorgiment. Treballen activament en el relleu generacional mitjançant una escola de pessebrisme per a joves, on s'ensenyen tècniques de perspectiva, electricitat, escultura i pintura. Recomanacions i horaris Carrer Girona: Exposició tradicional oberta cada dia de 18:00 a 21:00 h (festius també matins de 12:00 a 14:00 h). Casa Canals: Visitable demanant l'entrada als conserges de l'edifici. Pessebre de suro i molsa: Es fa una crida a mantenir la tradició més senzilla i familiar a les llars, ideal per fer amb la canalla.

  • 18'

    La tasca de la Creu Roja davant l'emergència social

    Resum de l’entrevista a Creu Roja Tarragona En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la tasca humanitària que realitza la Creu Roja a la demarcació, especialment enfocada en el col·lectiu de la gent gran i les noves cares de la pobresa derivades de la crisi econòmica. L'emergència social i el nou perfil d'usuari Anna Sabat, coordinadora de l'entitat, explica que la situació actual es pot definir com una emergència social. S'ha detectat un canvi significatiu en les persones que demanen ajut: * S'ha incrementat un 30% el nombre d'usuaris respecte a l'any anterior. * Apareix un perfil de persona "normalitzada" que, per primer cop, es veu obligada a recórrer a l'ajuda humanitària per falta de recursos econòmics. * Existeix una gran dificultat emocional per demanar ajuda: > "És potser molt més complex reconèixer la solitud que la pobresa". Programes d'ajuda i acompanyament Jéssica González detalla el funcionament del programa d'ajuda domiciliària i àpats a domicili. La diferència clau entre la Creu Roja i una empresa de càtering convencional és el component humà: * No només s'entrega menjar; es combat la solitud i es fa un seguiment de l'estat de salut i benestar de l'usuari. * Els voluntaris actuen com a nexes amb els serveis socials, detectant necessitats que d'altra manera quedarien ocultes. * Es realitzen accions de suport emocional, com el lliurament de roses per Sant Jordi o felicitacions d'aniversari personalitzades. La força del voluntariat i la societat civil Malgrat la minva de recursos públics, la sensibilització de la societat civil ha crescut. Empreses familiars i ciutadans a títol individual estan incrementant les seves col·laboracions i el seu temps com a voluntaris per pal·liar els efectes de la crisi a la seva pròpia ciutat.

  • 22'

    Historicitat i Arqueologia del Naixement de Crist

    L'Anàlisi Històrica del Naixement de Jesús En aquesta conversa amb Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, s'explora la vessant més factual i arqueològica del naixement de Crist, anant més enllà de la tradició pessebrista i el simbolisme religiós. L'objectiu de l'exposició "Natus Est" és precisament aportar una intel·ligibilitat històrica a un fet que sovint es percep només des de la fe. Les Fonts i el Context Històric Els Evangelis d'infància: Només els evangelis de Mateu i Lluc recullen el naixement. Tot i tenir una càrrega teològica i hermenèutica important, contenen elements que l'arqueologia pot validar. Cronologia real: Es calcula que Jesús va néixer cap a l'any 5 o 6 abans de Crist. L'error de càlcul prové de Dionís l'Exigu en establir l'era cristiana. El Cens d'August: S'explica que el famós cens va ser un procés administratiu llarg que va durar anys i que va generar grans revoltes a Judea, especialment sota el governador Quirini. Arquitectura i Arqueologia a Betlem Un dels punts més reveladors és la reconstrucció de l'espai on va néixer Jesús: La Catàlima: El terme grec catàlima no es refereix a una "posada" (mala traducció llatina), sinó a la sala superior o de convidats d'una casa hebrea. L'Establia: Les cases a Betlem aprofitaven les coves calcàries del terreny com a planta baixa per als animals (establis) i tallers, mentre que la família vivia al pis de dalt. El Pessebre: Jesús va ser posat en un pessebre (menjadora d'animals) perquè la sala superior estava plena. Per tant, va néixer en una casa particular, no en un bosc o un bosc nevat com en la tradició catalana. "Si els pessebristes fessin un pessebre històric, haurien de representar una casa a l'interior del recinte emmurallat de Betlem." Símbols i Tradicions Els Reis Mags: Tot i que els evangelis no especifiquen que fossin tres ni que fossin reis, representen el reconeixement del Messies per part dels pobles estrangers. L'Estel de Betlem: Es documenta l'aparició d'una nova (fenomen astronòmic) en aquella època, tot i que el seu ús narratiu és principalment simbòlic de reialesa. L'Exposició: Inclou maquetes de cases hebrees, monedes d'època, fragments de tauletes babilòniques i figures de pessebre de gran valor artístic del taller Castells.

  • 6'

    Loteria de Nadal a Tarragona: Crisi i Privatització

    Situació del Sorteig de Nadal a Tarragona En una entrevista a l'administració de loteria Pere Sants, situada a la Rambla Nova, s'analitza l'estat de les vendes quan falta tot just una setmana pel sorteig de la Grossa de Nadal. Tot i que a Tarragona mai ha caigut el primer premi d'aquest sorteig, les expectatives es mantenen malgrat el context econòmic. Impacte de la Crisi en les Vendes El loter assenyala una davallada important en les vendes respecte a l'any anterior: S'estima una caiguda del 15% en la facturació. Els clients no han deixat de jugar, però han retallat el pressupost. Per exemple, qui abans comprava un bloc de 5 dècims per repartir, ara en compra només 3. Aquesta davallada és crítica, ja que el sorteig de Nadal representa més del 50% de la facturació anual de les administracions. Preferències i Costums dels Tarragonins Pel que fa als números, la demanda es manté tradicional, amb especial predilecció pel 7, el 9 i el 3. El número 5 ha perdut una mica de força pel fet de ser la terminació del premi de l'any passat. Existeix una percepció que a Tarragona no toquen premis, però l'administrador aclareix el motiu: "No és que els tarragonins no juguem, el que passa és que tenim molta mania de jugar de fora. Jo un 70% de la loteria que venc, la venc fora de Tarragona." Aquesta exportació de dècims fa que, estadísticament, la probabilitat que el premi es quedi a la ciutat disminueixi significativament. La Amenaça de la Privatització L'entrevista també aborda el futur del sector davant els rumors de privatització i canvis en el model de negoci: El dècim físic: Es considera l'element vital del negoci. Retirar el paper seria "matar la loteria". Canals de venta: L'administrador critica l'obertura de vendes en supermercats o gasolineres, argumentant que es perdria la imatge protegida i l'especialització que fa que la loteria espanyola sigui la més rendible del món.

  • 9'

    L'ajuda domiciliària de Creu Roja a Tarragona

    El rostre real de l'assistència a Tarragona El reportatge acompanya una unitat de la Creu Roja de Tarragona que reparteix aliments a domicili. L'objectiu de la crònica és trencar amb els tòpics sobre la precarietat i mostrar la diversitat de perfils que necessiten suport. Actualment, el servei atén 85 persones a la ciutat, des de la Part Alta fins a la Vall de l'Arrabassada. Testimonis de superació i realitat social L'episodi recull veus que humanitzen les estadístiques de vulnerabilitat: La Maria: Va patir una depressió severa i desnutrició que la va portar al coma. Gràcies al suport nutricional i a l'acompanyament de Creu Roja, s'ha recuperat i ha aconseguit una feina temporal. Destaca que l'ajuda no és només alimentària, sinó també emocional. El Roberto: Un home amb problemes de mobilitat i una pensió mínima que no li permet cobrir les necessitats bàsiques. Depèn del servei per menjar i rep visites d'ajuda domèstica. La Marisol: Afectada de fibromiàlgia, representa el perfil de vulnerabilitat per malaltia crònica. Més que aliments: Suport integral El programa subratlla que la tasca de l'entitat va més enllà del lliurament de menjar: "M'han ajudat no solament en el menjar, sinó com a persones també m'han ajudat moltíssim." Es posa de manifest que la manca de recursos a Tarragona es presenta de formes molt diverses, sovint invisibles, i que la intervenció social permet a persones com la Maria recuperar l'autonomia i reincorporar-se a la vida activa.

  • 12'

    Repartiment d'aliments de Creu Roja a Tarragona

    La tasca social de Creu Roja Tarragona Tarragona Ràdio acompanya la unitat mòbil de la Creu Roja en el seu itinerari de repartiment de menjar a domicili per a persones amb dificultats econòmiques o de salut. Aquesta iniciativa no només cobreix una necessitat nutricional, sinó que també combat la soledat no volguda. Funcionament del servei i logística Freqüència corporativa: El repartiment es fa els dilluns i dimecres als barris (Buenavista, Torreforta, Campclar), i els dimarts i dijous al centre de la ciutat. El menú: Els menús estan adaptats a les necessitats de salut (com dietes gàstriques o per a diabètics) i inclouen primer, segon, postres i pa. Estan preparats per una empresa de càtering i degudament envasats. Volum d'ajuda: Se'n beneficien unes 85 persones a la setmana, amb una demanda que ha crescut a causa de la crisi econòmica. El valor del voluntariat i el testimoni directe El Diego, voluntari des de fa deu anys, destaca que el més gratificant és el contacte amb la gent gran, que sovint passa moltes hores sola i rep els voluntaris amb gran alegria. "Ells voldrien que ens hi quedéssim més temps... estan moltes hores sols i quan arribem es posen molt contents." Cas pràctic: La visita a la Marisol L'equip visita la Marisol, una veïna de la Rambla Nova que pateix fibromiàlgia i ha patit una reducció de la seva prestació. Ella explica que el servei és vital per a ella: Limitacions: La seva malaltia li impedeix cuinar amb seguretat (se li cauen les olles). Ajuda extra: En motiu de les festes, ha rebut un lot de Nadal amb productes sense sucre adaptats a la seva diabetis. Impacte emocional: El moment de la visita és el més esperat de la setmana per parlar i trencar la rutina.

  • 22'

    Urbanisme a Tarragona: Ciutat Esportiva i futur del POM

    Prioritats Urbanístiques i el Nàstic de Tarragona L'entrevista amb Javier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, se centra en la reordenació dels projectes clau de la ciutat sota un context de crisi econòmica. El govern municipal ha decidit prioritzar la construcció de la Ciutat Esportiva a Camp Clar per davant del nou estadi del Nàstic. Projectes del Gimnàstic de Tarragona Ciutat Esportiva: Es manté el projecte original amb millores tècniques. El pressupost estimat oscil·la entre els 4 i 5 milions d'euros. Es preveu que el projecte executiu estigui enllestit aviat per incloure'l als pressupostos del 2010. Nou Estadi: La seva construcció queda posposada. Segons Terrés, l'actual situació econòmica obliga a prioritzar obres socials més urgents. Nou Estadi actual: Es preveu realitzar remodelacions i millores a l'estadi actual (de titularitat municipal) per garantir-ne l'ús en competicions oficials i de cara als Jocs Mediterranis 2017. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM) S'informa d'un desbloqueig en les negociacions amb el Departament d'Interior de la Generalitat. El principal escull era la discrepància en l'avaluació de riscos per part de Protecció Civil en els nous sectors a urbanitzar. "Se'm fa difícil entendre que l'execució d'un camp de futbol pugui ser dintre d'aquest any... estem prioritzant projectes que avui en dia es necessiten més." Infraestructures i Fons d'Inversió Local Escales mecàniques: Les del carrer Vapor s'obriran de forma imminent, mentre que les del Palau de Congressos finalitzaran durant els primers mesos del 2010. Fons FEIL: Es confirma el compliment dels terminis de les obres del 2009 (com la piscina de Riuclar) i s'anuncia que els projectes del 2010 tindran un caire més social i tecnològic, destacant la rehabilitació de la primera planta del Banc d'Espanya.

  • 10'

    Art Embras: Arbres de Nadal artístics a la Part Alta

    Iniciativa Art Embras a Tarragona El reportatge ens transporta a la Part Alta de Tarragona, on l'associació Taller 03 ha impulsat la iniciativa Art Embras. Aquest projecte consisteix en la creació i instal·lació de 40 arbres de Nadal únics, dissenyats per diversos artistes locals, que guarneixen els aparadors i les entrades dels comerços dels carrers Merceria i Major. Creativitat i Materials Diversos Els arbres no segueixen l'estètica tradicional, sinó que són interpretacions artístiques que sovint utilitzen materials reciclats o temàtics: Arbre de Hansel i Gretel: Ubicat en una botiga de llaminadures, està decorat amb gominoles i núvols de sucre. Arbres sostenibles: S'han utilitzat materials com càpsules de cafè premsades (fent formes de campana) i elements naturals que evoquen el mar i la terra. Crítica i reflexió: Alguns artistes han creat peces més conceptuals, com un arbre decorat amb coberts i referències a medicaments per reflexionar sobre el consum i la fam al món. Objectius del Projecte La Rosa Siurana, vicepresidenta de Taller 03, explica que l'acció busca unir comerç i creativitat. Els objectius principals són: Dinamitzar el barri: Incentivar que la ciutadania pugi a la Part Alta durant les festes. Visibilitzar els artistes: Donar veu a la gran quantitat de dissenyadors, il·lustradors i pintors que tenen tallers a la zona. Crear un itinerari: Configurar un recorregut visual que connecti els diferents carrers comercials. "Es tracta de fer una acció conjunta d'arbre, botiga i creatiu per fer que la gent pugi cap aquí dalt a la Part Alta." Malgrat el mal temps i el fred, la iniciativa ha estat molt ben rebuda pels comerciants, que veuen en aquests arbres una manera original i diferenciadora de guarnir els seus establiments.

  • 22'

    Hamlet: La nova revista de referència de les arts escèniques

    Presentació de Hamlet: Una aposta pel teatre en paper En un context dominat pel món digital, Arola Editors presenta la revista Hamlet, una publicació dedicada exclusivament a les arts escèniques. El projecte neix de la necessitat d'omplir un buit en el panorama cultural català, oferint una mirada profunda i professional sobre el teatre contemporani. Els pilars del projecte Vocació universal: Tot i néixer a Tarragona, la revista té la intenció d'abastar la creació teatral a Catalunya, l'estat espanyol i l'àmbit internacional (Londres, Berlín, Buenos Aires, etc.). Equilibri entre cultura i oci: Damià Barbany, el director de continguts, destaca que la revista prioritza la demanda cultural per sobre de la frivolitat de l'entreteniment pur. Estètica i disseny: Fèlix Arola subratlla que s'ha treballat molt el grafisme per oferir un producte molt visual i modern, inspirat en revistes històriques de prestigi. Continguts del "Número Zero" La revista s'ha estrenat amb un número gratuït que inclou: * Crítiques teatrals de fons signades per autors com Joan Anton Benach i Begoña Barrena. * Reportatges fotogràfics d'alta qualitat, com el de Ros Ribas sobre l'obra Rock and Roll. * Articles d'opinió i col·laboracions de luxe com les d'Eduardo Mendoza o Lluís Permanyer. * Entrevistes a figures rellevants del sector com Sílvia Munt i Pipo del Bono. "Hamlet és l'emblema teatral per excel·lència; una icona sonora i gràfica que no necessita traducció." Detalls sobre la publicació A partir del mes de febrer, la revista tindrà una periodicitat mensual (sortirà el dia 15 de cada mes). La distribució es realitzarà principalment per subscripció, però també es podrà trobar en llibreries especialitzades i als mateixos teatres, amb l'objectiu d'arribar als 10.000 exemplars mensuals.

  • 17'

    L'impacte de l'e-book i la biblioteca digital de Tinet

    La revolució de la lectura digital Enric Brulles, director d'OASI, analitza l'eclosió dels e-books i com aquests dispositius estan canviant els hàbits culturals. Tot i ser una tecnologia en plena evolució, destaca que no pretén substituir el recurs tradicional, sinó sumar noves possibilitats d'accés al coneixement. Característiques i avantatges de l'e-reader Tecnologia de tinta electrònica: A diferència de les pantalles LCD, només consumeix energia en canviar de pàgina, permetent una autonomia de setmanes. Portabilitat extrema: Capacitat per emmagatzemar fins a 1.500 obres en un dispositiu lleuger de pocs mil·límetres de gruix. Futur flexible: S'espera que en pocs anys els llibres electrònics siguin tan prims i flexibles com un full de paper. Tinet Biblioteca: Un aparador cultural Tinet ha posat a disposició dels internautes un catàleg de 240 obres literàries en format PDF. Aquesta iniciativa inclou: 1. Premis Literaris Ciutat de Tarragona: Recull de narrativa curta, tant de guanyadors com de finalistes. 2. Clàssics locals: Digitalització d'obres d'autors tarragonins de la Biblioteca Digital Tarraconense. 3. Plataforma per a autors novells: Espai on qualsevol escriptor pot cedir la seva obra per a la seva difusió gratuïta. "Això no resta, sinó que suma unes possibilitats de coneixement i cultura extraordinàries." El debat sobre la indústria i els drets d'autor L'entrevista aborda la necessitat d'adaptació de la indústria editorial i discogràfica davant la societat de la informació. Es proposa un canvi de model on el preu dels continguts digitals sigui molt més competitiu (al voltant d'1 euro) per desincentivar les descàrregues no autoritzades i fomentar el consum legal.