Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

25-36 de 1096
  • 20'

    Reedició del llibre 'El Pessebre' de Joan Amades

    La Joia de la Cultura Popular: El Pessebre de Joan Amades L'editor Alfred Arola i el folclorista Antoni Serés presenten la nova edició revisada i ampliada del llibre El Pessebre de Joan Amades, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l'autor. Aquesta obra no és només un referent per als pessebristes, sinó una peça clau del patrimoni català. Característiques de la Nova Edició Aquesta publicació ha estat fruit d'una col·laboració entre l'Associació Cultural Joan Amades, la Federació de Pessebristes de Catalunya i Arola Editors. Els punts clau de l'edició són: Fidelitat a l'original: S'ha mantingut l'essència de l'edició de 1946, incloent les enquadernacions en tela i les il·lustracions pintades a mà. Ampliació visual: S'ha integrat un nou apartat de fotografies de les figures originals del Museu Etnològic de Barcelona, que antigament només apareixien dibuixades. Estudi crític: S'han sumat les revisions dels dos llibres anteriors per oferir una versió definitiva i actualitzada. Contingut i Estructura de l'Obra Antoni Serés descriu el llibre com la "Bíblia del pessebrisme català" i en destaca diversos aspectes: Inventari de tallers: Un catàleg vital de les famílies que es dedicaven a la fabricació de figures als anys 40. Recerca històrica: Recull dels orígens del pessebre des de l'edat mitjana fins al barroc. Simbolisme de les figures: Un estudi rigorós del significat del caganer, el nen Jesús, els reis i altres elements icònics. Abast geogràfic: L'obra explora la tradició a Catalunya, però també a la resta de la Península, Europa i Amèrica Llatina. Futur i l'Any Amades La conversa conclou amb la menció als actes de cloenda de l'Any Amades, que tindran lloc el 17 de gener amb la participació de més de 50 municipis. A més, s'anuncien futurs projectes editorials d'Arola per recuperar més obres de l'autor com el llibre dels Gegants o Llegendes de la Catedral de Barcelona. "És una autèntica joia que hauria d'estar a les prestatgeries de totes les escoles i llars."

  • 56'

    Debat Pressupostos i Directiva Europea a l'Ajuntament de Tarragona

    Debat sobre els Pressupostos Municipals El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat els pressupostos en un clima de forta confrontació política. L'oposició, encapçalada per Joan Aregio (CiU), ha criticat severament l'augment de les despeses de personal i el que consideren una gestió basada en la propaganda i el clientelisme. Punts clau del desacord pressupostari • Despeses de personal: S'ha denunciat que la despesa de personal creix en valors absoluts tot i que el pressupost global disminueix. • Incompliment de promeses: L'oposició reitera que el govern de Ballesteros no ha complert projectes emblemàtics com la Ciutat de la Música. • Inversions: Mentre el govern defensa un pla d'inversions de 150 milions per sortir de la crisi, l'oposició ho veu com un pressupost ‘poc divertit’ i perillós per a les arques públiques. "Portem una deriva perillosa amb el pressupost... ens gastem dos milions més d'euros en personal amb menys diners per administrar." — Joan Aregio Adquisició de l'Hostal del Sol S'ha aprovat l'adquisició de la finca de l'Hostal del Sol al Passeig de Sant Antoni. Tot i que hi havia informes d'intervenció inicialment desfavorables, el secretari municipal ha aclarit que les deficiències s'han esmenat mitjançant la retenció de crèdit i la motivació de la valoració. Transposició de la Directiva de Serveis (Llei Òmnibus) L'Ajuntament s'ha convertit en un dels pioners en adaptar la normativa municipal a la Directiva Europea de Serveis (directiva Bolkestein). L'objectiu és facilitar l'activitat econòmica eliminant traves administratives i substituint llicències per comunicacions prèvies. Impacte en la ciutadania i el sector comercial • Simplificació administrativa: Els ciutadans podran iniciar activitats i obres menors de forma immediata amb un règim de comunicació. • Ocupació de la via pública: Les concessions (com les de les paradistes) es limiten a un any per garantir la publicitat i la concurrència competitiva. • Polèmica per l'oci nocturn: El Partit Popular ha expressat preocupació per una possible "barra lliure" en la implantació de locals, demanant més temps per al debat social per evitar l'alarma veïnal.

  • 1h 1min

    Debat Pressupostos Tarragona 2010: Crítiques i Respostes

    Resum del Debat Pressupostari de Tarragona El present document recull les intervencions clau durant la sessió plenària per a l'aprovació dels pressupostos municipals de 2010. El debat s'ha centrat en la gestió de la crisi, l'eficiència de l'administració i la priorització de les inversions en un entorn de caiguda d'ingressos. Crítiques de l'Oposició (Partit Popular i CiU) Els grups de l'oposició han mostrat un fort desacord amb la proposta del govern, destacant diversos punts crítics: • Manca d'eficiència administrativa: Es denuncia que l'Ajuntament ha esdevingut una màquina "poc eficient i poc eficaç". El regidor Joan Aregio (CiU) ha subratllat que es gasta massa en personal i estructures internes per gestionar cada vegada menys serveis directes al ciutadà. • Prioritats qüestionables: El Partit Popular ha criticat l'excés de despesa en propaganda, assessors i protocol en detriment de partides socials o de promoció econòmica en plena crisi. • Descoordinació del govern: Jordi Roca (PP) ha ironitzat sobre la manca de resultats tangibles, citant com a exemple la incapacitat d'instal·lar una pilona en sis mesos malgrat l'ampli ventall de conselleries implicades. "Aquest pressupost és la constatació del fracàs del projecte de transformació de ciutat que vostè va plantejar." Resposta de l'Equip de Govern (PSC i ERC) Els representants del govern han defensat la viabilitat i la responsabilitat dels comptes: • Complexitat econòmica: S'ha argumentat que tancar el pressupost ha estat un exercici "complicadíssim" a causa de la davallada de transferències de l'Estat i la caiguda de la recaptació fiscal general (IVA, IRPF). • Aposta social i seguretat: L'alcalde i el regidor Pau Pérez han destacat que l'increment en la despesa de personal es deu principalment a la contractació de nous agents de la Guàrdia Urbana i al reforç de l'acció social per pal·liar els efectes de la crisi. • Inversions i fons externs: S'ha posat èmfasi en la transició cap a projectes cofinançats per altres administracions, com els fons FEDER o el Pla Zapatero, que permeten mantenir el pols inversor malgrat les limitacions locals. Conceptes Clau i Tensions • L'ús de l'IPC de Tarragona vs. l'estatal per a la política fiscal. • La polèmica sobre el pressupost per a la candidatura Tarragona 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017. • L'estratègia de les empreses municipals com a via per gestionar inversions fora del pressupost ordinari (mercat, escoles bressol).

  • 54'

    Ple Ordinari: Pressupostos i Ordenances Fiscals 2010 a Tarragona

    Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El plenari ordinari del mes de desembre té com a eixos centrals l'aprovació del pressupost municipal per a l'exercici 2010 i la modificació de diverses ordenances fiscals. L'equip de govern presenta uns comptes marcats per la crisi econòmica, mentre que l'oposició critica la falta d'execució de projectes estratègics. Gestió del Pressupost 2010 El tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, ha exposat la complexitat d'aquest pressupost causa de la caiguda dels ingressos de l'Estat: • Es manté una despesa corrent de 144 milions d'euros. • Es prioritza l'increment en partides de Seguretat (Guàrdia Urbana), Acció Social (Serveis Socials) i Educació (Licitació de tres bressols). • S'aplica una reducció dràstica en despeses de protocol (68%) i publicitat (27%). • El pla d'inversions per al 2010 és de 29 milions d'euros, amb projectes destacats com el Mercat Central i la Caserna de la Guàrdia Urbana. Ordenances Fiscals i Pressió Tributària El debat sobre les taxes ha generat una forta confrontació sobre el criteri de l'IPC: • Congelació de taxes: L'equip de govern destaca la congelació de la majoria de tributs, inclosa la brossa, malgrat la pujada del cost del servei. • Ocupació: S'aprova una nova bonificació de fins al 10% en l'IAE per a empreses que creïn ocupació estable. • Fraccionament: S'amplien de 4 a 6 els terminis per al pagament de tributs periòdics per facilitar el compliment als ciutadans. • Polèmica amb l'ICIO: El PP critica l'augment del 9% en l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres en ple context de crisi del sector. Crítiques de l'Oposició Els grups de CiU i PP han coincidit en la diagnosi d'un govern "encallat": "Vostès han inundat la ciutat amb la paraula 'desencallar', però passats els mesos, la realitat és la lentitud burocràtica i projectes que no veurem complerts." • CiU denuncia que el govern no compleix la promesa de baixar les taxes un 1,1% segons l'IPC real. • PP critica que s'han gastat més recursos dels previstos sense veure acabats projectes com l'Auditori o el nou Estadi.

  • 14'

    El Pessebre Avantguardista de David Callau al Mercat Central

    Visita al Pessebre Artístic de Tarragona L'artista David Callau ens guia a través d'una instal·lació monumental al Mercat Central de Tarragona. Es tracta d'un pessebre avantguardista que trenca amb el costumisme clàssic per oferir una experiència immersiva i reflexiva en un espai de més de 2.500 metres quadrats. Escenografies i Simbolisme El recorregut es divideix en diverses escenes que barregen disciplines com l'escultura, la pintura i la il·luminació teatral: L'Inici i el Paradís: Una benvinguda amb figures d'Adan i Eva transformades en marionetes gegants de 6 metres, acompanyades d'una au del paradís. L'Anunciació i Sant Josep: Representacions minimalistes de la Verge Maria i el conflicte interior de Sant Josep entre el bé i el mal. Homenatge a la Terra i el Mar: Escenes dedicades a les pageses del camp tarragoní i una gran instal·lació marina amb embarcacions reals a tamany natural. Els Reis Mags: Una proposta trencadora que segueix teories històriques sobre l'origen de les figures i la seva procedència del desert. El Naixement Modern: Un tancament sorprenent que inclou un cotxe, una ecografia del nen Jesús i materials totalment reciclats. Caràcter i Materials L'obra destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat i la innovació: Materials Reciclats: Ús de palets, xapes, paelles, brides, portes velles i fins i tot palla per crear volums complexos. Audiovisual i Música: L'exposició s'acompanya de música clàssica i àries en lloc de nadales tradicionals per generar una atmosfera de pau. "He volgut transformar un espai que estava apagat en una mena de teatre de formats gegantins on es respira pau." L'artista recomana visitar el pessebre cap al vespre, ja que la il·luminació transforma completament el recorregut, convertint el mercat en un escenari màgic.

  • 20'

    Activitats de Nadal i noves exposicions al MNAT

    El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s'obre a l'accessibilitat i al Nadal En aquesta conversa amb la conservadora Pilar Sada, es detalla com el museu està transformant la seva oferta per ser més inclusiva i dinàmica. L'enfocament principal actual és l'adaptació de continguts per a persones amb discapacitat visual, una iniciativa que ja s'ha consolidat amb èxit i que permet "fer parlar les pedres" a través del tacte i altres sentits. Projectes d'accessibilitat i inclusió El museu ha implementat materials específics com: * Plànols i rètols en braille. * Maquetes i imatges en relleu per facilitar la comprensió tàctil. * L'activitat "Tàrraco a través dels sentits", que proposa una experiència sensorial completa (oïda, olfacte i tacte). "Volem que tothom pugui tenir accés als continguts del museu amb el format que necessiti." Programació de Nadal per a joves Per a les vacances escolars, s'han preparat tallers adreçats a nens i nenes d'entre 6 i 16 anys. Aquestes activitats s'organitzen en tres blocs de dates (desembre i gener) i permeten flexibilitat horària per a les famílies: 1. "Fem parlar les pedres": Taller que inclou versions adaptades per a infants amb discapacitat visual. 2. "Construeix l'Urbs Biolacuvitas": Una proposta complementària sobre la ciutat romana. Pròrroga i novetats expositives L'èxit de públic ha portat a prorrogar l'exposició "Tàrraco Pedra a Pedra" fins al 10 de gener. A continuació, el 28 de gener, s'inaugurarà la nova mostra: * "L'altre Olimp: Els Pirineus a l'antiguitat": Una col·laboració internacional amb museus francesos (Tolosa de Llenguadoc) que explora el Pirineu no com a frontera, sinó com un espai de trobada multiètnic i d'explotació de recursos naturals com el marbre de Sant Beat. Finalment, es destaca la importància del treball en xarxa entre museus europeus per intercanviar peces i enriquir el discurs històric compartit.

  • 17'

    Solidaritat i esport: Suport a la Fundació Bona Nit

    L'acció social de la Fundació Bona Nit En un context de temperatures sota zero a Tarragona, la Fundació Bona Nit celebra el seu quart any de vida dedicada a l'atenció i el suport a les persones sense sostre. Antoni Coll, el seu president, explica que l'entitat va néixer per cobrir una mancança a la ciutat, oferint: Flexibilitat en les estades: A diferència d'altres centres, permeten estades més llargues segons la necessitat de la persona. Capacitat d'allotjament: Han passat de 15 a 17 llits actualment, amb la intenció d'arribar als 20, situats a la Pensió Carmen. Col·laboració institucional: Treballen coordinadament amb Càritas i participen en el nou menjador social de la ciutat. Canvis en el perfil de la pobresa S'ha detectat un canvi significatiu en les persones que requereixen ajuda degut a la crisi econòmica. Actualment se serveix a: Nous perfils: Persones que havien estat empresaris o que tenien una vida estable i han quedat fora del sistema. Perfils crònics: Persones amb malalties mentals, addiccions o ruptures familiars. Diversitat: Una tercera part són locals i la resta prové de països de l'est i del Magrib. La Cursa de Sant Silvestre com a motor solidari Per finançar aquesta tasca, el Club Rotary Tarracó August i Tarragona Fundistes han impulsat una iniciativa solidària dins la sisena edició de la Cursa de Sant Silvestre (31 de desembre): Aportacions voluntàries: Els 1.300 corredors inscrits poden fer donatius en el moment de la inscripció. Visibilitat: Els participants que col·laborin rebran un barret de Pare Noel per portar durant la cursa, visibilitzant la causa. Patrocini: Es busquen empreses i entitats que patrocinin els corredors per augmentar la recaptació. "Un euro a la setmana és una quantitat que la gent pot pagar... volem que això sigui una cosa de tota la ciutat."

  • 16'

    Ambient i compres de Nadal al Mercat Central de Tarragona

    Crònica de l'ambient nadalenc al Mercat Central A una setmana de Nadal, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, amb Josep Ardila al capdavant, s'ha desplaçat al Mercat Central de Tarragona per copsar l'ambient, els preus i el comportament dels consumidors en un context marcat per la crisi. Els productes estrella i l'estat de les parades L'activitat al mercat és frenètica, especialment a les zones de producte fresc: El peix com a protagonista: Les peixateries són les parades amb més aglomeració. El rap es consolida com l'estrella de les festes, juntament amb el llenguado, la gamba de Tarragona i l'escamarlà. Aviram i carns: A les parades d'aus destaquen els encàrrecs de pollastres de pagès, galls dindi i peces farcides. Tot i la bona afluència, els paradistes noten que la gent mira més la despesa a causa de les factures i altres despeses fixes. Fruita i plats preparats: Es registra un increment en la venda de pinya tropical i espàrrecs per als entrants. Així mateix, el menjar preparat (rodons de pollastre, capons) guanya terreny per la seva comoditat. Preus i estratègies de consum La percepció general, tant de paradistes com de clients, és que els preus es mantenen similars als de l'any passat, tot i que s'admet l'habitual repunt inflacionista de l'última setmana. "Em gastaré el que toqui perquè els preus per Nadal pugen; comprant cada setmana el mateix, ja saps que aquestes dates seran a top." Entre les estratègies dels tarragonins per estalviar, s'han detectat diverses tendències: 1. Planificació democràtica: Famílies que es reuneixen per decidir el menú segons el pressupost. 2. Compres ajustades: Evitar l'excedent històric en torrons i dolços. 3. Paciència gastronòmica: Clients que opten per menjar normal per festes i esperar al gener per consumir marisc a millor preu. L'episodi conclou amb una menció als sortejos de Nadal del mercat (un cotxe Mini i un ruc) i l'anunci d'una propera visita al pessebre avantguardista de David Callau.

  • 14'

    Solidaritat i activitats de Nadal a l'Hospital Joan XXIII

    L'hospital com a espai humà i solidari L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona transcendeix la seva funció mèdica per convertir-se en un centre de cooperació i dinamització social, especialment durant les festes. A través de la Ciberaula, es coordinen projectes que busquen millorar el benestar emocional dels pacients i fomentar la solidaritat internacional. La Ciberaula: Un oasi d'acompanyament La Ciberaula és un espai d'oci i formació que ofereix una àmplia gamma d'activitats per humanitzar l'entorn hospitalari: * Teràpia musical: Sessions de música en directe els dissabtes per alleujar l'estada dels ingressats. * Escola de pares: Tallers sobre la cura del nadó, higiene postural i lactància. * Suport emocional: Un espai on el pacient se sent cuidat i pot compartir experiències fora del context clínic agressiu. Programació especial de Nadal Per evitar l'aïllament dels pacients durant les festes, s'han organitzat diversos actes: * Concerts i Nadales: Actuacions del mestre Godall al piano i la coral del conservatori pels passadissos. * Visites tradicionals: Arribada del Pare Noel mariner (Agrupació del Serrallo), el tió i els patges reials per recollir cartes. * Mercat Solidari: Venda d'artesania elaborada per dones a Guatemala per finançar beques educatives per a nenes indígenes. "Això és com una carícia dins d'un context que sol ser bastant agressiu." Cooperació Internacional L'hospital manté una línia activa amb Guatemala. Els fons recaptats mitjançant el mercat d'artesania i altres esdeveniments com calçotades solidàries permeten que noies joves accedeixin a estudis de magisteri o infermeria, trencant el cicle de pobresa i maternitat precoç.

  • 8'

    Santiveri Tarragona: Nova botiga al carrer Governador González

    Expansió i unificació de Santiveri a Tarragona L'emblemàtica marca de dietètica i salut Santiveri inicia una nova etapa a la ciutat de Tarragona. Després de 35 anys de trajectòria, l'establiment regentat per Teresa Guà fa un salt qualitatiu important amb el trasllat i la unificació de les seves dues botigues actuals (carrer Colom i carrer Estanislau Figueres) en un sol local de grans dimensions. Característiques del nou espai Ubicació: Carrer Governador González, 24. Espai: Passen d'un local petit de 20 metres quadrats a un de 200 metres quadrats. Objectiu: Millorar l'experiència del client, oferir un catàleg de productes més ampli i dignificar el comerç local. Productes i especialitats La botiga manté el seu catàleg de productes naturals i biològics, incloent: Cosmètica: Línies corporal i facial. Salut: Plantes medicinals i dietètica personalitzada. Nadal saludable: Una gamma especial de torrons, polvorons i bombons sense sucre, així com cava sense alcohol. "El comerç és el cor d'una ciutat. Una ciutat sense comerç és morta." Inauguració i atenció al client El nou establiment obrirà les seves portes el proper dilluns, dia 21, a partir de les 17:00 h. Teresa Guà destaca que, tot i el canvi físic, la base de l'èxit ha estat i seguirà sent el tracte personalitzat i la confiança mútua amb els clients fidels de Tarragona.

  • 17'

    Nou menjador social a la Casa del Transeünt de Tarragona

    Iniciativa social coordinada a Tarragona Aquesta setmana ha començat a funcionar un nou menjador social a la Casa del Transeünt, situada a la Part Alta de Tarragona. L'objectiu principal és donar resposta a la precarietat derivada de la crisi econòmica que afecta moltes famílies i persones sense sostre de la ciutat. El projecte neix de la col·laboració de tres institucions clau: - Càritas Interparroquial: Cedeix les instal·lacions i ha estat l'impulsor inicial des del febrer. - Ajuntament de Tarragona: Proporciona el lideratge polític i el suport econòmic necessari. - Xarxa de Santa Tecla: S'encarrega de la gestió tècnica i del subministrament dels àpats. Funcionament i logística del servei El servei no és d'accés lliure, sinó que se segueix un protocol d'entrada: 1. Derivació: Els usuaris han de venir derivats per Serveis Socials, Càritas, Guàrdia Urbana o la Creu Roja. 2. Criteris de selecció: Es valora la manca de recursos socioeconòmics i la situació de marginalitat. 3. Capacitat progressiva: S'ha començat amb 40 àpats diaris, però es preveu ampliar la capacitat fins a 120 o 130 àpats en breu. 4. Horari continu: El menjador estarà obert els 365 dies de l'any. Perfil dels usuaris i serveis addicionals "No volem que sigui un menjador on les persones hi vagin d'una manera cronificada, sinó un recurs més d'urgència mentre es busquen alternatives." A més de les persones sense llar, el perfil inclou gent gran amb dificultats de mobilitat o famílies que no poden cuinar a casa seva. A més del menjar (preparat a les cuines de Santa Tecla i regenerat in situ), s'ofereix servei de dutxes i entrega de roba neta. Tot i que el menjador té un caràcter més temporal per pal·liar l'emergència actual, el servei d'atenció nocturna a la Casa del Transeünt (amb 24 places) es manté de forma permanent.

  • 18'

    Tres anys d'alta velocitat al Camp de Tarragona

    Tres anys d'alta velocitat i reptes pendents En el marc del tercer aniversari de l'arribada del tren d'alta velocitat a les comarques tarragonines, l'alcalde de la Secuita i president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, fa un balanç crític sobre l'estat actual de la infraestructura i el seu entorn. Valoració del servei i les infraestructures Balanç positiu del servei ferroviari: S'ha aconseguit una connectivitat excel·lent amb ciutats com Barcelona, Lleida, Saragossa i Madrid, quadruplicant el nombre de trens i augmentant el volum d'usuaris fins als 450.000 anuals. Fracàs en els accessos i manteniment: L'alcalde denuncia un estat d'abandonament per part d'ADIF i altres administracions. Menciona específicament: Falta d'enllumenat en rotondes amb alta sinistralitat. Manca de manteniment de la xarxa viària existent. Problemes persistents amb el subministrament d'aigua a l'estació. Mobilitat i transport públic Dependència del vehicle privat: Tot i que l'aparcament no és excessivament car (especialment amb els abonaments d'uns 35 € al mes), molts usuaris opten per deixar el cotxe als vorals a causa de la falta de comoditat. Disfunció horària: El transport públic és ineficaç perquè no està coordinat amb les arribades i sortides dels trens, provocant esperes inacceptables en un context d'alta velocitat. Model d'ubicació i referents internacionals Roca defensa fermament el manteniment de l'estació fora del nucli urbà, citant exemples d'èxit com Segòvia o l'estació de Valence-TGV a França, sempre que estiguin ben connectades amb una xarxa potent de rodalies. El debat sobre els noms i la política territorial Aeroport: Proposa una fórmula de consens que inclogui tant Reus com Tarragona per facilitar la identificació del destí a l'usuari final. Vegueries: Critica durament l'ajornament del debat per interessos electorals. "El ciutadà demanda resultats, no demanda polítiques de parador. Hem de ser valents amb les decisions que es prenen."