Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

505-516 de 1096
  • 13'

    Fira de la Ciència 2009 al Campus Catalunya

    Explorant la Fira de la Ciència al Campus Catalunya L'emissió de Tarragona Ràdio es desplaça al Campus Catalunya per viure en directe la Fira de la Ciència 2009, celebrada en el marc de la Setmana de la Ciència. L'esdeveniment aplega estudiants de secundària de tot el territori i compta amb una trentena d'estands que mostren el vessant més pràctic i interactiu de la recerca universitària. Activitats i Tallers Destacats Durant la visita, es mostren diverses disciplines i les activitats que ofereixen per apropar la ciència al públic: Geografia: Ús d'espiroscopis per visualitzar relleus en 3D i recorreguts amb GPS per monitoritzar rutes en temps real. Arqueologia Clàssica: L'ICAC explica curiositats sobre l'alimentació i la vida quotidiana a l'època romana, incloent rifes curioses on es podien guanyar tant camells com mosques. Turisme: El concurs Anlairet, que permet als participants elevar-se en globus per fotografiar el campus des de l'aire. Psicologia: L'estat més popular, on s'explica el funcionament del polígraf. L'Experiència amb el Polígraf Un dels moments centrals de la connexió és la prova en directe de la màquina de la veritat per part del reporter Josep Ardila. L'estudiant de psicologia aclareix conceptes clau: "El polígraf és un bon detector de respostes emocionals, però no és 100% fiable com a detector de mentides, ja que depèn de la reacció nerviosa de cada individu." Punts clau de l'experiment: 1. Mesura la conductància elèctrica de la pell mitjançant elèctrodes i gel transmissor. 2. Estableix un nivell basal d'activació per a cada persona per evitar errors en el registre. 3. Detecta canvis en la suor i el pols davant de preguntes que generen tensió emocional.

  • 16'

    Qualitat ISO i futur al Col·legi Dominiques de Tarragona

    Excel·lència Educativa i Compromís amb la Millora El director del Col·legi Dominiques de Tarragona, Marcel Pallajà, detalla l'obtenció de la certificació de qualitat ISO, un reconeixement que avala l'eficiència dels processos tant en l'àmbit dels serveis com en el de l'aprenentatge. Aquesta fita no és un canvi sobtat, sinó la culminació d'un projecte de quatre anys d'auditories exhaustives realitzades per la Fundació Escola Cristiana i l'empresa Tiof Reinal. Processos i Gestió Escolar L'aplicació d'aquesta normativa implica que cada acció dins de l'escola segueix un protocol establert: Organització interna: Des de la gestió del menjador fins a la realització d'excursions, tot està pautat i redactat en un manual propi. Seguretat i comunicació: Qualsevol sortida escolar disposa de registres detallats per a la direcció i la porteria, facilitant la informació als pares. Acompanyament al professorat: S'ha editat una carpeta del professor que permet que fins i tot els substituts puguin seguir les pautes del centre sense fissures. Visió de Futur i Comunitat El col·legi no s'atura amb la ISO i ja treballa per assolir l'EFQM en els pròxims tres anys, un model que aprofundeix encara més en la qualitat pedagògica dins l'aula. Pallajà destaca que el cor de l'escola és la seva comunitat educativa, on la implicació de l'AMPA i la transparència amb les famílies són claus. "La missió és el que estem fent ara, la visió és com volem que sigui el futur del nostre col·legi." Memòria Històrica i Projecció Amb arrels que es remunten al segle XVII (1684), l'escola celebra aquest dissabte una trobada d'antics alumnes (amb més de 130 inscrits) per recordar el passat a l'antic Beateri del Pallol i presentar el vídeo del futur projecte educatiu. A més, el centre es prepara per ser l'amfitrió d'una trobada intercol·legial a nivell estatal l'any 2010.

  • 8'

    8a Trobada d'Exalumnes del Col·legi Jaume I a Tarragona

    Homenatge i retrobament del Col·legi Jaume I L'entrevista amb José Luis Tejada, un dels promotors de la iniciativa, detalla els actes de la vuitena trobada d'exalumnes de l'històric Col·legi Jaume I de Tarragona. Aquest centre, situat antigament a la Part Alta (on ara es troba el pàrquing homònim), continua viu en la memòria dels seus antics alumnes. Actes previstos per a dissabte Enguany la celebració és especialment rellevant per la combinació d'un acte institucional i el tradicional sopar de germanor: Inauguració d'una placa commemorativa: A les 12:00 h, a la Plaça de la Palleresa, s'inaugurarà un carreu romà amb una placa en record de l'escola. L'acte serà presidit per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Sopar de germanor: Com és tradició des de fa set anys, els exalumnes es reuniran a l'Hotel Imperial Tàrraco per compartir anècdotes i records. La lluita contra l'oblit Tejada explica el sentiment de nostàlgia que mou el grup, recordant que el col·legi va ser enderrocat de forma sobtada. Per preservar-ne la memòria: S'han recollit signatures per aconseguir el reconeixement institucional. El promotor va enregistrar el procés d'enderrocament en vídeo i ha repartit DVDs commemoratius a tots els assistents. Es fa una crida especial als exprofessors i a aquells alumnes que han marxat de la ciutat o que encara no s'han apuntat. "És una enyorança que tindrem sempre tota la vida; aquí vam aprendre a conèixer el que és la mà dreta i la mà esquerra." L'organització subratlla la importància de confirmar l'assistència amb antelació per facilitar la logística del restaurant, especialment en un context on la crisi econòmica ha afectat lleugerament la participació respecte als primers anys.

  • 24'

    Debat sobre la futura Llei Electoral de Catalunya

    Context i urgència institucional L'episodi analitza la constitució de la ponència al Parlament de Catalunya per elaborar la primera llei electoral pròpia, un deute històric des de l'Estatut de 1979. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta a la desafecció política i els casos de corrupció, amb l'objectiu d'apropar la gestió pública a la ciutadania. Desafiaments del consens • Catalunya és l'única comunitat autònoma sense legislació electoral pròpia, regint-se encara per una disposició transitòria. • Es requereix una majoria de dos terços (90 diputats), cosa que obliga a un pacte entre les forces principals, habitualment PSC i CiU. • L'expert Jordi Jària es mostra escèptic respecte a l'aprovació abans de les eleccions de 2010 per la complexitat tècnica i política. Propostes de reforma i models comparats Llistes desbloquejades i representació El debat se centra en modificar el sistema actual de llistes tancades i bloquejades cap a un model de llistes desbloquejades, on l'elector pot marcar preferències personals mitjançant vots preferencials. "Una llei electoral determina qui mana i acostuma a ser molt estable en el temps, funcionant com una norma paraconstitucional." El mirall alemany i les vegueries • Model Alemany: Es caracteritza pel doble vot (un per candidat de districte i un altre per llista de partit), facilitant la cultura de coalició i permetent que el ciutadà incideixi en el disseny dels pactes de govern. • Circunscripcions: Es proposa passar de les 4 províncies a 7 o 6 demarcacions basades en les vegueries, buscant una major proporcionalitat poblacional que podria donar més pes a l'àrea metropolitana de Barcelona en detriment de zones com Tarragona.

  • 9'

    Consells i promoció dels vins de la DO Tarragona

    El creixement i la qualitat de la DO Tarragona En aquesta entrevista, Àngels Collado, secretària del Consell Regulador de la DO Tarragona, destaca la gran evolució que han experimentat els vins de la zona en els darrers dos anys. El punt clau ha estat la millora dràstica en la qualitat del producte per part dels cellers, cosa que ha permès eliminar antics prejudicis i guanyar presència tant a les llars com a la restauració. Reconeixements i puntuacions de prestigi L'esforç del sector s'ha vist recompensat amb resultats tangibles: * Deu vins de la DO Tarragona han superat els 90 punts a la prestigiosa Guia Peñín. * La Guia Peñín és considerada un referent d'objectivitat i qualitat a l'estat espanyol. * Els tastadors valoren els vins directament a la seu del Consell, garantint una anàlisi rigorosa. "Els últims dos anys, els tastadors de la Guia Peñín es van adonar que aquí havia passat alguna cosa." Iniciatives culturals i maridatges La DO Tarragona aposta per apropar el vi al públic mitjançant activitats innovadores que combinen el tast comentat amb altres disciplines: - Monòlegs del vi: Un nou cicle que se celebra al Palau de Fires i Congressos de Tarragona els dijous 19 i 26 de novembre, i el 3 de desembre. - L'activitat inclou un monòleg d'humor (per Enric Company) seguit d'un tast de cinc vins de l'actual collita guiat per una enòloga. - Aquestes accions busquen que el consumidor aprengui sobre el vi d'una forma lúdica i distesa. Sostenibilitat i consum de proximitat Collado fa una crida a consumir vins de quilòmetre zero per diversos motius fonamentals: 1. Sostenibilitat econòmica: Manteniment dels llocs de treball locals als cellers. 2. Sostenibilitat ecològica: Estalvi de combustible i reducció d'emissions en el transport. 3. Qualitat contrastada: Productes que no tenen res a envejar a vins d'altres regions.

  • 19'

    La Maternitat d'Elna: Llum en l'exili republicà

    La Maternitat d'Elna i l'èxode del 1939 L'entrevista amb la historiadora Assumpta Montellà rememora un dels episodis més commovedors de l'exili republicà: la creació de la Maternitat d'Elna. El context se situa en la gran diàspora de 1939, on mig milió de persones van creuar cap a França, acabant moltes d'elles en condicions infrahumanes a les platges d'Argelers. L'Elisabeth Eidenbenz i la seva missió El cor d'aquesta història és Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que va transformar un antic palauet abandonat en un refugi segur per a dones embarassades. Condicions extremes: En els camps de concentració francesos, la mortalitat infantil era gairebé del 100% per la manca d'higiene i alimentació. L'edifici: Es tractava d'un casolot d'estiu habilitat amb pocs recursos però molta voluntat, recollint caixes de fruita per fer-ne bressols. Treball en equip: La institució funcionava sota el lema de l'Elisabeth: > "Entre totes ho farem tot", on les mares col·laboraven en les tasques diàries segons la seva salut. Un llegat de dignitat i música L'Elisabeth no només oferia assistència sanitària, sinó també suport emocional a través de la música, tocant peces de Bach o Mozart per restaurar l'ànim de les dones traumatitzades per la guerra. La maternitat va sobreviure fins al 1944, quan la Gestapo va tancar el centre degut a l'ajuda que l'Elisabeth prestava també a dones jueves perseguides pel nazisme. Impacte social actual Avui dia, la Maternitat d'Elna és un fenomen social que ha traspassat l'àmbit acadèmic per convertir-se en un símbol de solidaritat i valors humans. El seu llegat perdura en: Noms de nenes que es diuen Elna. Carrers i llars d'infants que porten el seu nom (com el proper carrer a Tarragona). La recuperació de la memòria històrica oral per evitar que aquests fets caiguin en l'oblit.

  • 11'

    Dinamització i futur del comerç als centres històrics

    El potencial del comerç als centres històrics En el marc de la jornada "Quo Vadis, Part Alta" celebrada al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, l'expert Santiago Martín Subirats, president de Barna Centre i de la COCAI, analitza les claus per revitalitzar el comerç en els nuclis antics. Martín destaca que la combinació de monumentalitat i història ofereix un avantatge competitiu abismal respecte als centres comercials convencionals. Reptes i estratègies de millora Malgrat el potencial natural de zones com la Part Alta de Tarragona, l'expert assenyala diversos punts crítics que cal abordar: Mobilitat i accessibilitat: El gran dèficit dels centres històrics és l'aparcament. Tot i que advoca per la peatonalització total, aquesta només és viable si s'ofereixen facilitats per deixar el vehicle privat i un transport públic eficient. El binomi Turisme-Comerç: El flux turístic és vital per resistir crisis econòmiques. Carrers amb gran atractiu visual necessiten una oferta comercial potent que sàpiga treure profit d'aquest trànsit de visitants. Creació de marca: És essencial instituir sistemes de comunicació que projectin una imatge cohesionada del nucli històric. La importància de l'associacionisme L'entrevista posa un èmfasi especial en la necessitat que els comerciants treballin de manera conjunta per tenir força davant les institucions: "Una paraula resumida val més que 2.000 paraules sense resumir." Martín critica l'individualisme clàssic del sector, recordant que l'únic "rei" al qual han de servir és el consumidor. L'èxit de models com el de Barcelona, Bilbao o Santiago de Compostel·la demostra que la unió és l'única via per aconseguir carrers nets, patrimoni rehabilitat i serveis mancomunats com el repartiment a domicili.

  • 5'

    Debat sobre el nom de l'aeroport de Reus

    Polèmica pel canvi de nom de l'aeroport El programa aborda la proposta de l'Ajuntament de Tarragona per modificar la denominació oficial de l'aeroport de Reus per la de Tarragona-Reus. Aquesta iniciativa ha generat un debat intens entre la ciutadania, recollit a través de trucades i entrevistes a peu de carrer. Opinions dels ciutadans Les respostes dels veïns de la zona mostren una gran diversitat de punts de vista: Prioritats reals: Alguns ciutadans consideren que es tracta d'un debat estèril o inútil i que hi ha qüestions de gestió i serveis molt més urgents que la nomenclatura. Reivindicació de la capitalitat: Hi ha qui defensa que, en ser Tarragona la capital, l'aeroport hauria de dur el seu nom per una qüestió de visibilitat internacional. Consens i identitat: Es plantegen alternatives neutrals com Costa Daurada per evitar conflictes entre Reus i Tarragona. Identitat local: Els residents de Reus i alguns sectors tradicionals defensen mantenir el nom original pel seu arrelament històric. Malestar per les infraestructures Durant les entrevistes, ha sorgit un sentiment de greuge respecte a la manca d'infraestructures a la ciutat de Tarragona: "És que no tenim res, ni tren, ni avió... la universitat s'hauria de dir Universitat de Tarragona." Aquesta crítica subratlla que el debat sobre el nom és, per a molts, un reflex d'una mancança més profunda d'inversions en transport i educació a la regió.

  • 14'

    Presentació de l'Arxiu de l'Experiència a Tarragona

    L'Arxiu de l'Experiència: Un pont entre generacions Aquest matí s'ha presentat al Pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona el recull d'entrevistes Arxiu de l'Experiència. Aquesta iniciativa, impulsada pel Ministeri d'Indústria a través del Plan Avanza, té com a objectiu principal fomentar l'ús de les noves tecnologies entre la gent gran, a la vegada que es preserva el patrimoni oral i la història viva de la ciutat. Els testimonis i la memòria històrica El projecte ha recollit les vivències de 108 tarragonins i tarragonines majors de 55 anys, que han compartit davant de la càmera relats personals sobre moments clau del segle XX. Segons els participants, el propòsit és que les noves generacions no oblidin el passat: Carme Casas i el Leandre: Han compartit la seva experiència en la resistència antifranquista, l'exili a França i el paper de la dona durant la República i la dictadura. Artur Tomàs: Ha presentat el seu testimoni sobre la retirada de Catalunya i la fi de la Guerra Civil, destacant la importància de documentar els fets reals. Tecnologia i accés públic La tinent d'alcalde de Comunicació, Begoña Floria, ha destacat que el projecte aconsegueix unir les eines tecnològiques del segle XXI amb les històries del segle XX. Molts dels avis s'han apropat per primera vegada a Internet gràcies a aquest projecte, sovint acompanyats pels seus nets. "És una forma d'aprofitar la tecnologia del segle XXI per mantenir viva la nostra memòria col·lectiva a partir d'experiències personals." On consultar l'arxiu Tot el material editat estarà disponible per a la consulta pública, servint com a recurs per a historiadors, estudiants i ciutadania general: 1. A la web oficial: www.archivodelaexperiencia.es. 2. En un mes, es podrà consultar també al portal de l'Ajuntament de Tarragona (www.tarragona.cat). 3. Tota la documentació serà cedida a l'Arxiu Municipal per a la seva conservació permanent.

  • 22'

    50 anys de trànsit a Tarragona: passat i futur

    L'Evolució del Trànsit i els 50 Anys de la DGT Amb motiu del 50è aniversari de la creació de la Direcció General de Trànsit (DGT) i de la Prefectura Provincial de Tarragona, el cap de la prefectura, Juan Ramón Galbenzu, repassa la trajectòria de l'organisme des de 1959. En aquella època, Espanya tot just iniciava el seu procés de motorització amb vehicles emblemàtics com el SEAT 1400. Dades Històriques d'Interès El 1959, el parc automobilístic espanyol no arribava al milió de vehicles. Més de la meitat del parc eren motocicletes i encara convivien amb carros de tracció animal. La seguretat viària era precària: es recorden accidents de motocicletes contra carros que no portaven llums posteriors. Es van crear simultàniament la DGT per a la gestió administrativa i l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil per a la vigilància en carretera. Competències Actuals i el Carnet per Punts Des de l'any 2000, la gestió de la vigilància a Catalunya va passar als Mossos d'Esquadra i al Servei Català de Trànsit. No obstant això, la Prefectura manté competències claus en la gestió administrativa de seguretat viària: Vehicles: Matriculacions, transferències i baixes (desballestament ecològic). Conductors: Exàmens, renovacions de permisos i bescanvis amb l'estranger. Permís per punts: Galbenzu valora positivament el sistema implementat el 2006, tot i reconèixer que la lentitud administrativa n'ha estat el principal defecte. La Nova Reforma de la Llei de Trànsit L'entrevista culmina amb l'anàlisi de la nova reforma legal aprovada al Congrés, que busca principalment l'agilització administrativa i la fi de la impunitat. "L'objectiu és que un procediment sancionador no duri més de cinc mesos." Principals Canvis en la Reforma Supressió de la retirada administrativa: Ja no es retirarà el carnet de forma temporal per sancions administratives, sinó que es confiarà en el sistema de punts i la via penal. Enduriment específic: Es penalitzarà severament l'ús i instal·lació de inhibidors de radar. Administració electrònica: S'introdueix el tauler d'edictes virtual i la notificació telemàtica obligatòria per a empreses, posant fi a la ineficàcia del correu postal tradicional.

  • 16'

    Debat sobre el futur comercial de la Part Alta

    Revitalització del Comerç a la Part Alta de Tarragona El programa aborda la presentació d'una jornada de debat i reflexió emmarcada dins del Pla Integral de la Part Alta. L'objectiu principal és analitzar la situació actual del teixit comercial d'aquesta zona històrica i plantejar estratègies de futur per garantir-ne la viabilitat davant els nous reptes urbans. Eixos Principals de la Jornada Estudi de Dinamització: Es presentarà un anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per conèixer la realitat exacta del barri abans de proposar solucions. Visió Comparativa: La jornada comptarà amb Santiago Martín per comparar el model de Tarragona amb altres cascos històrics d'Espanya, evitant el model de "ciutat museu" i apostant per un barri amb vida real. Professionalització: Es destaca la necessitat que els petits comerciants col·laborin i es professionalitzin per ser competitius. Reptes i Oportunitats L'arribada d'El Corte Inglés: Es considera una amenaça o un element que "girarà el mitjó" del comerç de tota la ciutat, obligant a la Part Alta a diferenciar-se. Gestió d'Horaris: S'apunta a la llibertat horària per ser zona turística com una oportunitat desaprofitada. Es proposa una acció coordinada (per exemple, obrir tots els diumenges) per guanyar atractiu comercial. Equilibri Veïnal i Turístic: Cal mantenir el comerç de proximitat per als residents joves i nouvinguts, sense oblidar l'atractiu monumental per als visitants. "La foto de la ciutat en dos anys serà tan diferent que no ens podem imaginar què passarà." Context dels Plans Integrals L'experiència prèvia al barri de Camp Clar serveix de precedent positiu, on s'ha aconseguit el premi de la Generalitat de Catalunya a la dinamització comercial. Ara, l'objectiu és traslladar aquest èxit a la Part Alta adaptant-se a la seva personalitat única, on el patrimoni i la creativitat dels artistes locals tenen un pes fonamental.

  • 17'

    Jornades Literàries sobre Escriptores Tarragonines

    Veu de dona a la Tardor Literària L'episodi tracta sobre les jornades científiques i literàries dedicades a les escriptores de Tarragona, coordinades per Montserrat Palau des del Departament de Filologia Catalana de la URV. Aquesta iniciativa s'emmarca dins la Tardor Literària de la ciutat, que enguany posa l'accent en el gènere sota el lema "en veu de dona". Anàlisi del panorama literari femení Durant la conversa, s'aborden diversos aspectes de la situació actual de les dones en el món de lletres: L'efecte tisora: Es destaca que, tot i que les dones són majoria en els estudis d'humanitats i aules d'escriptura, la piràmide s'inverteix en arribar a càrrecs directius en editorials o càtedres universitàries. Centralisme i gènere: Es debat si la dificultat de publicar recau en el gènere o en la territorialitat, assenyalant que la visibilitat mediàtica a Barcelona és molt superior a la de territoris perifèrics. Absència de victimisme: S'emfatitza que les jornades no busquen el victimisme, sinó la reivindicació i la visibilitat de la desigualtat existent. "Hi ha un punt de desigualtat més que de discriminació... la piràmide s'inverteix quan mirem qui acaba publicant o qui arriba a la direcció." Homenatges i recerca històrica Les jornades combinen l'estudi de figures contemporànies amb un treball d'arqueologia cultural per rescatar autores oblidades: Grans referents: Reconeixement a figures consolidades com Olga Xirinacs i Montserrat Abelló. Rescat històric: Es recuperen noms com Josepa Massanès (precursora del feminisme) i les germanes Antònia i Regina Opisso, periodistes i escriptores avançades al seu temps. Activitats destacades: Una conferència inaugural d'Olga Xirinacs i una ruta literària surprise pel nucli antic de Tarragona basada en els seus textos de misteri.