Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

709-720 de 1096
  • 9'

    Acord pel nou Mercat Central de Tarragona i el seu pàrquing

    Consens sobre el projecte de remodelació del Mercat Central L'entrevista realitzada a l'interior del Mercat Central de Tarragona revela un canvi significatiu en el rumb del projecte de remodelació. Després de mesos de negociacions i pressió per part dels comerciants, l'Ajuntament ha rectificat el projecte inicial per incloure dues plantes de pàrquing subterrani sota l'edifici. Punts clau de l'acord Infraestructura logística: L'existència de pàrquing és considerada vital per a la viabilitat d'un supermercat dins l'edifici i per mantenir la competitivitat del centre comercial a l'aire lliure. Calendari d'obres: Es preveu que els treballs comencin a principis de 2010 i tinguin una durada d'entre 27 i 30 mesos, amb una possible inauguració a finals de 2012. Tècniques innovadores: S'utilitzarà un mètode constructiu que permet perforar i ocupar les plantes simultàniament, reduint així els terminis d'execució. La postura dels venedors Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors, destaca que, tot i no ser el projecte ideal (que demanava més places), és una solució pràctica que permet desbloquejar la situació sense tindre que recórrer a mesures de pressió desagradables. "No acceptaríem un projecte desgavellat... creiem que això és una bona solució que no atura el projecte gens ni mica." Continuïtat a la carpa provisional Rafael Martínez, gerent de l'associació, assegura que la instal·lació provisional de la Plaça Corsini està totalment preparada per aguantar els anys que durin les obres, oferint condicions òptimes tant per als clients com per als paradistes.

  • 17'

    Explorant Palerm: Història, Art i Curiositats

    Una immersió a l'ànima de Sicília L'entrevista amb l'experta Ima Teixell ens convida a descobrir Palerm, una ciutat marcada per la seva història de conquestes i la seva condició geogràfica ferestga. Sicília es presenta com un territori amb un caràcter tancat però autèntic, on la societat ha estat explotada històricament com una colònia, forjant una identitat única que es diferencia clarament de la Itàlia peninsular. L'essència de Palerm i els seus barris Per conèixer la ciutat, es recomana perdre's pels seus carrers i viure l'ambient de barris com el de la Calça: El barri de la Calça: Antic barri musulmà amb una arquitectura que barreja influències àrabs i normandes. Mercats autèntics: El mercat de la Boqueria Nova (Boqueria) és un festival de colors i olors on encara es pot palpar la Itàlia més profunda. Eixos principals: El Corso Vittorio Emanuele i la Via Maqueda divideixen el centre i connecten punts clau com els Quattro Canti i la Catedral. Riquesa Arquitectònica i Multiculturalitat Palerm destaca per ser un reflex de la multiculturalitat, amb un llegat artístic que inclou: Art Àrabo-Normand: Edificis com San Cataldo (amb les seves icòniques cúpules vermelles) o San Giovanni degli Eremiti. Gòtic Català: Fruit de l'ocupació de la Corona d'Aragó durant segles. La Catedral de Monreale: Situada a l'extraradi, famosa pel seu claustre esculpit i el seu impressionant Pantocràtor en mosaic de tradició grecollatina. Curiositats i anècdotes "A Sicília el 14% són planes, tota la resta és muntanyós... les carreteres són infernals i molt italianes." Per als més curiosos, l'entrevista destaca la Cripta dels Caputxins, un indret morbós on es poden visitar esquelets vestits i el cos embalsamat de la nena Rosalia Lombardo, que sembla estar viva malgrat el pas del temps des de 1920.

  • 13'

    Reivindicació d'un edifici digne per a l'EOI de Tarragona

    La lluita històrica per una nova seu Després de 20 anys d'espera en un edifici provisional, la comunitat educativa de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona ha creat una comissió de seguiment. Aquesta entitat, formada per alumnes i professors, neix de la necessitat de pressionar les administracions per aconseguir unes instal·lacions adequades. Principals objectius i accions Reunió a tres bandes: L'objectiu prioritari és asseure en una mateixa taula l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la direcció de l'Escola per traçar un calendari d'actuacions real. Presència digital: S'ha creat el bloc volemunedificidigna.blogspot.com i un grup a Facebook per visibilitzar les deficiències de l'edifici actual i centralitzar les queixes. Incidència política: S'han enviat cartes al delegat d'Educació i a l'alcalde, tot i que fins ara el silenci administratiu ha estat la resposta predominant. Deficiències de l'edifici actual Les professores i alumnes denuncien una situació insostenible a l'edifici dels Caputxins: Mancances físiques: Absència de sala d'actes, espais de treball limitats per als departaments i una gran quantitat d'escales que dificulten l'accessibilitat. Problemes de climatització: Temperatures extremes tant a l'estiu com a l'hivern i falta d'insonorització a les aules. Incredulitat davant les promeses: Malgrat les declaracions sobre el projecte de la Chartreuse, la comunitat es mostra escèptica: "Fins que no tinguem l'escola feta, la inaugurem i s'hi hagi fet la primera classe, no ens ho creurem." Perspectiva de futur La comissió alerta que, si no es reben respostes concretes i compromisos pressupostaris immediats, passaran a realitzar accions més visuals i contundents. Consideren que el projecte de la Chartreuse pot ser una solució, però el que realment exigeixen és un edifici que estigui a l'altura d'una ciutat com Tarragona i dels seus més de 3.000 alumnes anuals.

  • 15'

    El Festival Dixieland de Tarragona i la música escolar

    La màgia del Dixieland arriba als escolars de Tarragona El programa d'avui connecta amb l'Auditori de Caixa Tarragona, on s'està celebrant la setzena edició del Festival Internacional de Dixieland. L'activitat central presentada és el Dixi per a Escolars, una iniciativa pedagògica que apropa el jazz als nens d'una manera lúdica i participativa. Formació i pedagogia musical La banda encarregada de les sessions d'enguany és la Sitges Band, una formació veterana que adapta el seu repertori segons l'edat del públic: Per als més petits (4-5 anys): S'utilitza un format de conte on els instruments són els protagonistes d'un viatge cap a un lloc millor. Per als nens més grans: S'ofereix una audició més detallada amb dates, noms i l'evolució dels estils que van confluir a Nova Orleans. Valors transversals: La música s'explica com un punt de trobada que supera barreres de classe, raça o gènere. "La música passava per sobre de tot això... de la fusió dels coneixements de tots plegats va sorgir aquest estil." El futur del jazz a Catalunya Durant l'entrevista amb Joan Pinós, membre de la banda, s'ha destacat que Catalunya és pionera mundial en el jazz tradicional, en part gràcies a la tasca de festivals com el de Tarragona. També s'ha fet una crida a donar suport a les noves generacions, com la Sant Andreu Jazz Band liderada per Joan Chamorro. Pròximes cites i novetats Jam Session final: Dissabte a la nit al carrer del Cos del Bou, un lloc de trobada per a tots els músics. Dixi i Maridatge: Demà el programa es traslladarà al restaurant Quimi Quima per parlar d'una nova activitat que combina música i vins de la DO Tarragona.

  • 4'

    Detenció per una presumpta violació al Port de Tarragona

    Crònica dels fets al Port Esportiu de Tarragona S'ha informat de la detenció de dos joves de vora 20 anys per una presumpta agressió sexual ocorreguda la matinada del passat dimarts, cap a les 5:00 hores, a la zona del Port Esportiu de Tarragona. Segons les informacions publicades pel diari El Punt i confirmades per fonts municipals, els fets van tenir lloc a la via pública. Detalls de la detenció i implicats L'agressor principal: Un dels joves hauria comès la violació material. El còmplice: El segon detingut no va participar directament en l'acte, però va enregistrar tota l'agressió amb la càmera del seu telèfon mòbil. Intervenció ciutadana: L'avís d'un testimoni que passava per la zona va ser clau per a la ràpida resposta policial. Resposta de l'Ajuntament i Seguretat El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, ha destacat l'eficàcia de la Guàrdia Urbana en la detenció immediata dels sospitosos. Castillo ha subratllat que s'està intensificant la vigilància en aquesta zona crítica en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra. "El fet d'haver detingut immediatament els dos agressors és fruit d'intensificar la vigilància al Port Esportiu d'una manera molt coordinada amb Mossos." Els detinguts han passat a disposició dels Mossos d'Esquadra i s'espera que declarin davant el jutge durant el dia d'avui.

  • 18'

    Entrevista a Joaquín Fortuny, nou vicari de Tarragona

    El relleu a la vicaria general de l'Arcabisbat de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de mossèn Joaquín Fortuny, qui acaba de prendre possessió com a vicari general de l'Arcabisbat de Tarragona, succeint a mossèn Miquel Barberà. Aquest canvi s'emmarca en una profunda renovació del Consell Episcopal impulsada per l'arquebisbe Jaume Pujol. Característiques de la nova etapa Continuïtat i renovació: Fortuny destaca que el seu objectiu és ser "bo i fidel" a l'arquebisbe i a la diòcesi, tot mantenint la bona feina de l'equip anterior però aportant "aires nous". El Consell Episcopal: Es defineix com l'òrgan que assessora l'arquebisbe en temes de govern i pastorals. El vicari general n'actua com a moderador de la cúria. Pla Pastoral 2009-2012: Una de les primeres tasques del nou equip serà l'elaboració d'un nou full de ruta per als pròxims tres anys, que s'ha d'enllestir després de l'estiu. Desafiaments socials i pastorals Situació econòmica: Fortuny reconeix que l'Església tarragonina està en dèficit a causa del manteniment del patrimoni i el personal, tot i que agraeix la col·laboració dels fidels. Crisi i ajuda social: S'ha detectat un increment exponencial de les peticions d'ajuda a entitats com Càritas. Fortuny admet que és impossible atendre totes les necessitats, especialment les relacionades amb hipoteques. Posicionaments doctrinals: > "L'avortament és la supressió d'una vida... un llenguatge per amagar un crim." Sobre la polèmica del preservatiu a l'Àfrica, el vicari subscriu les paraules del Papa Benet XVI, posant l'accent en la responsabilitat i l'educació en l'estimació per sobre de la banalització de la sexualitat. Relacions institucionals Finalment, es destaca el paper de Tarragona com a seu primada, que l'obliga a una coordinació estreta amb la resta de bisbes de Catalunya per mantenir una unitat d'acció en temes doctrinals i pastorals, malgrat les possibles discrepàncies en matèria política amb altres sectors de l'Església espanyola.

  • 11'

    2009-04-01

    Fira Abril del Perelló: Tradició i Producte Local L'alcaldessa del Perelló, Genoveva Margalef, presenta l'edició de la Fira Abril 2009, un certamen centenari que ha evolucionat de ser una fira ramadera a convertir-se en un referent multisectorial i agroalimentari. Tot i l'expansió, manté l'essència en els seus productes estrella: la mel i l'oli d'oliva. Productes Insígnia i Concursos La Mel: El Perelló és el principal centre productor de mel de la província. Durant la fira se celebra el Concurs de la Mel (24a edició) amb categories com Milflors, Romaní, Taronger i Alta Muntanya. L'Oli: Es promociona l'oli de la collita actual, destacant la seva alta qualitat i la participació de la cooperativa local amb denominació d'origen. Sortejos Singulars: Un dels reclams més populars és el sorteig on el guanyador obté "el seu pes en mel" mitjançant una balança romana, o el premi de l'olivera (100 litres d'oli). Cultura, Gastronomia i Entitats "Si tu tens un producte i no el dones a conèixer, no el pots vendre. La fira és la millor eina de promoció." L'esdeveniment destaca per la implicació del teixit associatiu: * Bunyolada Popular: Una degustació tradicional que combina mel i oli. * Exposicions: Mostra sobre la indumentària tradicional de les Terres de l'Ebre. * Celebracions: Homenatges pels 25 anys dels Donants de Sang i de l'Associació de Conicultors.

  • 1h 49min

    Ple Municipal Tarragona: Urbanisme, Imatge Corporativa i Transport

    Resum del Ple Municipal El present plenari de l'Ajuntament de Tarragona recull un conjunt de debats clau sobre la gestió de la ciutat, marcats per la unanimitat en projectes urbanístics i la confrontació dialèctica en temes de gestió administrativa, comunicació visual i infraestructures energètiques. Projectes Urbanístics i Portuaris Es ratifica l'aprovació d'actuacions a l'autoritat portuària, destacant el projecte de la marina de luxe. Els grups coincideixen en la bondat del projecte per a la ciutat, tot i haver hagut de resoldre conflictes judicials previs mitjançant eines urbanístiques recents. • El Port de Tarragona es defineix com un motor estratègic i fonamental. • Es destaca la voluntat de solucionar problemes heretats sense voluntat de revenja política. Gestió de la Imatge Corporativa Un dels debats més intensos ha girat entorn de la moció del Partit Popular per encarregar als serveis tècnics municipals el desenvolupament integral de la imatge corporativa de la ciutat. • L'oposició critica la dispersió de logos (citant l'exemple del cocodril del patronat d'esports) i demana unificar criteris per estalviar costos. • El govern defensa que ja existeix una circular de criteris i que l'externalització és necessària per no saturar la plantilla municipal. Mobilitat i Tarifes de Transport S'ha debatut la implantació de les noves targetes magnètiques per a l'autobús i la pujada de tarifes. • Convergència i Unió demana que les targetes siguin gratuïtes per evitar un sobrecost als ciutadans. • El govern argumenta que la tecnologia és una exigència de la integració tarifària del Camp de Tarragona i que el servei ja està altament subvencionat. El Debat Nuclear L'oposició ha presentat una moció de rebuig a la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears (MTC) al territori. • Se subratlla que el territori ja ha complert la seva quota de solidaritat amb les tres centrals actives. • El govern ha rebutjat la moció recordant que ja n'hi ha una de vigent i acusant l'oposició de fer tacticisme polític. "No necessitem governs perfectes, sinó governs eficients." Aniversari dels Ajuntaments Democràtics L'acte clou amb una nota de consens per celebrar els 30 anys dels ajuntaments democràtics, homenatjant els electes del 1979 i reivindicant una nova llei de finances locals.

  • 2h 13min

    Aprovació de l'Institut a Tarragona 2 i Modificacions Pressupostàries

    Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple municipal ha abordat temes crucials per a la ciutat, destacant especialment la polèmica per la ubicació del nou institut a la zona de Tarragona 2 i una sèrie de modificacions de crèdit per reorientar inversions públiques. Debat sobre el Nou Institut a Tarragona 2 L'aprovació de la cessió de terrenys per al nou centre educatiu ha generat un intens debat entre l'equip de govern i l'oposició: • Arguments de l'Oposició (PP i CiU): Consideren que el solar de 7.000 m² és insuficient (la Generalitat en demana 10.000) i que provocarà greus problemes de mobilitat i clavegueram. Acusen l'alcalde d'incomplir la promesa de consensuar la decisió amb els veïns. • Resposta de l'Equip de Govern: L'alcalde Ballesteros i el regidor Sanahuges defensen que l'institut és una prioritat social irrenunciable. S'han compromès a millorar la mobilitat amb nous ponts i accessos, afirmant que l'interès general de la comunitat educativa preval sobre les queixes veïnals. "No posaré fre a que un equipament educatiu públic i necessari tiri endavant en aquesta ciutat. Quan un governa, ha de prendre decisions pensant en l'interès general." Gestió Econòmica i Modificacions de Crèdit S'han aprovat diverses modificacions del pressupost (més de 9 milions d'euros d'altes) per ajustar les inversions a la realitat actual: • Inversions Reorientades: S'han mobilitzat recursos per a projectes com la reforma del carrer Apodaca, la millora de la caserna de la Guàrdia Urbana i l'Anella Verda. • Fons Europeus: S'ha destacat la captació de fons FEDER per alliberar recursos municipals i destinar-los a altres reformes urbanes. • Crítica a la Planificació: L'oposició ha criticat que, pocs mesos després d'aprovar el pressupost, ja s'hagin realitzat 11 modificacions, acusant el govern de falta de previsió. Altres Acords Relevants Turisme i Patrimoni • Consorci de la Tàrraco Romana: Creació de l'ens amb Altafulla, Constantí i Roda de Berà per gestionar el Pla de Competitivitat Turística. • Hotel de 5 Estrelles: Aprovació del conveni per rehabilitar Ca l’Ardiaca al Pla de la Seu, garantint una supervisió arqueològica estricta. Acció Social i Transports • Consell de les Dones: Creació d'aquest nou espai de participació per fomentar la igualtat i lluitar contra la violència de gènere. • Tarifes dels Autobusos (EMT): Polèmica pujada del 9% del bitllet senzill. El govern ho justifica per mantenir la gratuïtat a jubilats i escolars en un context de crisi.

  • 10'

    Rosalia Gras, primera dona Secretària General a l'Arquebisbat

    Una fita històrica a l'Arquebisbat de Tarragona L'entrevista presenta a Rosalia Gras, qui ha estat nomenada Secretària General i Cancellera de l'Arquebisbat de Tarragona. Aquest fet destaca per ser la primera vegada que una dona laica ocupa aquest càrrec en la història de la diòcesi, una posició tradicionalment reservada a membres del clergat. Trajectòria i formació de la nova cancellera Rosalia Gras compta amb una àmplia experiència dins la institució que l'ha preparat per a aquest nou repte: Experiència: Fa 19 anys que treballa a l'Arquebisbat, des d'on va començar a l'Arxiu Històric i posteriorment a la Secretaria General. Formació: És llicenciada en Filologia Catalana, una preparació que li ha permès encarregar-se de la correcció de documents i la maquetació de la revista diocesana. Càrrecs previs: Anteriorment va exercir com a vicecancellera, actuant com a notària per donar validesa jurídica a documents eclesiàstics com partides de baptisme. El paper del Consell Episcopal Rosalia s'integra ara en el Consell Episcopal, l'òrgan consultiu més directe de l'arquebisbe. Les seves funcions principals inclouen: "Qualsevol cosa que s'hagi de decidir, l'arquebisbe normalment ho consulta amb els seus col·laboradors més directes." Té veu però no vot dins les reunions del consell. S'encarrega d'aixecar les actes de les reunions. Treballarà conjuntament amb el vicari general i els vicaris episcopals. Decisió basada en el pragmatisme La tria de Gras, segons ella mateixa explica, respon a un sentit pràctic. Davant la manca de capellans, l'Arquebisbat aposta per laics qualificats per a tasques administratives i burocràtiques, permetent que els mossens es dediquin prioritàriament a la tasca pastoral. La seva designació ha estat rebuda amb optimisme tant pel personal de la cúria com pel seu entorn personal.

  • 24'

    Fotoperiodisme i memòria amb Pilar Aymerich

    El valor del fotoperiodisme i la memòria històrica En aquesta conversa s'explora l'evolució del fotoperiodisme a Catalunya i la importància de la fotografia com a document històric. La discussió se centra en la inauguració de l'exposició Imatges 2008 a Tarragona i en la trajectòria de la reconeguda fotògrafa Pilar Aymerich. La mirada femenina i el canvi de paradigma Un dels punts clau és la irrupció de la mirada de la dona en un món tradicionalment masculí. Pilar Aymerich destaca que la seva aportació no només ha estat estètica, sinó temàtica: • La visibilització del moviment feminista durant la Transició. • El focus en les víctimes col·laterals de les guerres (dones i nens) més que en la batalla directa. • El rescat de figures històriques femenines que havien estat categoritzades com a "sense professió". L'ofici davant les noves tecnologies Es debat la diferència entre el document informatiu immediat, que qualsevol pot fer amb un telèfon mòbil, i la feina del professional: "El fotògraf que sap contextualitzar i enquadrar no només ens presenta un document en brut, sinó que ens fa tot un discurs." Continuïtat i formació • Fonaments: Tot i les noves tècniques digitals, els fonaments de la comunicació basats en l'explicació d'històries es mantenen intactes. • Relleu generacional: Es destaca la importància del contacte entre els professionals veterans i els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. • Projectes personals: Aymerich explica els seus treballs de maduresa, com Cementiris d'Ultramar o la seva visió intimista de l'Havana.

  • 10'

    Jordi Bertran i la direcció de la Fira Mediterrània

    Nou rumb professional de Jordi Bertran El fins ara tècnic de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Bertran, confirma que ha rebut una oferta formal de la Generalitat de Catalunya per assumir la responsabilitat de la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional Mediterrània a Manresa. Aquest moviment suposa el retorn de Bertran a un projecte que ja va dirigir en la seva fase embrionària. Detalls del nou càrrec i la Fira Naturalesa de la Fira: Es tracta d'un dels tres grans mercats de contractació artística de la Generalitat, juntament amb Tàrrega i Vic, enfocat a generar indústria cultural. Rol de Bertran: S'incorporarà per donar suport a la direcció artística actual, encapçalada per Tere Almar, aportant la seva experiència en la internacionalització del certamen. Calendari: La incorporació està prevista per a després de Setmana Santa. Vinculació amb l'Ajuntament de Tarragona Tot i haver demanat l'excedència al mes de gener per un procés de reflexió personal, Bertran destaca la seva fidelitat absoluta a l'alcaldia. Existeixen converses institucionals entre el Departament de Cultura i l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros per mantenir algun tipus de col·laboració: "El que necessiti l'alcalde Ballesteros l'ajudaré... Santa Tecla no para mai i ja hi ha coses preparades amb els grups de treball." Finalment, Bertran desvincula totalment la seva marxa de la recent remodelació del cartipàs municipal, recordant que la seva decisió de demanar l'excedència va ser anterior a aquests canvis polítics.