Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

697-708 de 1096
  • 16'

    Atractius turístics de Saragossa i concurs de Tarragona Ràdio

    Saragossa: Una ciutat transformada per l'Expo 2008 L'entrevista amb Elena Ayue, regidora de Foment i Turisme de l'Ajuntament de Saragossa, destaca la profunda transformació que ha viscut la capital aragonesa. L'herència de l'Expo 2008 ha deixat una ciutat innovadora i avantguardista amb nous referents arquitectònics. Punts clau de la visita Patrimoni Històric: La ruta de Caesaraugusta (passat romà), la Basílica del Pilar i la Seu. Arquitectura Mudèjar: Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entorn de l'Ebre: El Parc Metropolità de l'Aigua Luis Buñuel i el Acuari Fluvial, el més gran d'Europa. Cultura i Gastronomia: La figura de Goya i la gran tradició de tapear pels carrers del barri antic. Dates destacades "La Setmana Santa de Saragossa és la més important del nord de d'Espanya i està declarada d'interès turístic nacional." Setmana Santa: Destaca la concentració de més de 6.000 tambors el Divendres Sant. Abril: Coincidint amb el partit entre el Real Zaragoza i el Nàstic de Tarragona (18-19 d'abril). Octubre: Les festes del Pilar, el moment àlgid de la ciutat. Concurs: Acompanya el Nàstic Tarragona Ràdio, a través del programa Sempre Nàstic, sorteja una estada a l'Hotel Goya (4 estrelles) per al cap de setmana del 18 d'abril. Els oients poden participar votant el millor jugador del darrer partit enviant un SMS al 5588.

  • 18'

    Tarragona 2017: Reptes i detalls de la candidatura als Jocs Mediterranis

    La Candidatura de Tarragona 2017 En un moment clau per al futur esportiu de la ciutat, el president del comitè organitzador, Mario Rigau, repassa l'estat actual de la precandidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017. La propera fita decisiva serà el 29 d'abril, quan l'Assemblea General del Comitè Olímpic Espanyol (COE) haurà de designar la ciutat espanyola que optarà oficialment a l'esdeveniment. Aspectes clau de la proposta Rivals i possibilitats: Tot i que competeix amb Cartagena, el principal repte és convèncer el COE que el projecte és prou sòlid, ja que l'organisme no està obligat a presentar cap candidatura si no compleix els estàndards. Impacte econòmic: Es preveu que els jocs puguin generar un impacte de 1.500 milions d'euros i la creació de milers de llocs de treball. La Vila Mediterrània: L'anunci més rellevant és la ubicació de la vila d'atletes a la Ciutat de Repòs i Vacances. Aquesta decisió es basa en l'ús de terrenys públics per evitar l'especulació urbanística i oferir garanties al Comitè Internacional. "No podem aspirar als Jocs sense fer vila mediterrània. Això que s'ho tregui tothom del cap." Infraestructures i urbanisme El projecte es defineix visualment com una "T" de Tarragona, distribuint els equipaments des de Camp Clar fins a la Budellera, creuant amb la zona portuària. Les principals novetats inclouen: Palau d'Esports i un nou estadi d'atletisme prop del camp del Nàstic. Centre Aquàtic: Ubicat a l'actual gespa del Nàstic (subjecte a la construcció del nou estadi del club). Plaça de Braus: Una instal·lació fonamental per a la gimnàstica i per acollir grans esdeveniments, com un possible partit de la selecció espanyola de bàsquet amb Pau Gasol. Suport popular i futur Rigau destaca que els estudis realitzats per la Universitat de València indiquen un alt nivell d'adhesió ciutadana. Si el 29 d'abril Tarragona és escollida, el següent pas serà l'elaboració del dossier internacional i la promoció a Pescara per a la designació final el 2011.

  • 20'

    Tarragona, pionera en l'ús d'internet a l'Estat

    Tarragona lidera la Societat de la Informació L'últim estudi de l'Observatori de la Societat de la Informació (OASI) de la Diputació de Tarragona confirma que les comarques tarragonines es mantenen com a punteres en l'ús d'internet a tot l'Estat espanyol. Amb un grau de penetració que arriba al 66% de la població, la província ha experimentat un creixement de 7 punts respecte a l'any anterior. Dades clau de l'Observatori Lideratge territorial: El Tarragonès és la comarca amb més penetració (72%), mentre que la Terra Alta presenta les xifres més baixes (40%), tot i que també creix. Intensitat d'ús: La meitat de la població es connecta cada dia, i els usuaris que passen més de 10 hores setmanals a la xarxa han pujat del 22% al 28%. Reducció de la fractura digital: L'ús d'internet en la franja d'edat de 55 a 69 anys ha passat d'un 23% a un 43%, demostrant que la bretxa generacional es pot combatre amb formació. Crítica a l'administració i al mercat de les TIC Alejandro Fernández destaca una paradoxa preocupant: la ciutadania està preparada, però les estructures no sempre acompanyen: L'Administració Pública: Es critica la renuència al canvi i la manca de dades creuades entre institucions. Segons Fernández: > "És impensable que puguis organitzar un viatge al país més llunyà per internet i no puguis fer una mínima gestió amb l'administració." El preu de la connectivitat: Es denuncia que Espanya té l'internet més car d'Europa i un mercat poc competitiu heretat de vells monopolis. El paper de TINET La xarxa ciutadana TINET, pionera a Europa des dels anys 90, continua sent un referent de qualitat, situant-se com el cinquè proveïdor de correu electrònic a la província, per davant de grans multinacionals, gràcies a un servei sense spam ni virus.

  • 18'

    Reconversió de l'antiga rectoria de Tarragona en hotel de luxe

    Transformació de Calardiaca: Del passat gòtic al luxe modern L'antiga rectoria de la catedral de Tarragona, coneguda com l'edifici de Calardiaca, s'encamina cap a una profunda metamorfosi per convertir-se en un hotel de cinc estrelles. Aquest projecte arquitectònic i arqueològic busca no només donar un nou ús a l'edifici, sinó recuperar l'esplendor d'un palau noble del segle XIV que ha quedat amagat sota reformes posteriors. Un valor històric polifacètic L'edifici és una joia superposada que narra la història de la ciutat: * Època Romana: Es troba sobre estructures fonamentals del Fòrum Provincial d'època flàvia (segle I), amb carreus de grans dimensions que marcaven el pas entre les terrasses de culte i de representació. * Època Gòtica: La configuració principal correspon al segle XIV, conservant elements d'un palau residencial d'alta noblesa, com arcs, columnes i un artesanat de fusta del 1500. * Època Moderna: Ha servit com a rectoria, despatx parroquial i fins i tot casal d'infants, patint un cert deteriorament que ara es vol revertir. El projecte de restauració i arqueologia L'arqueòloga municipal, Imma Teixell, destaca que la intervenció serà respectuosa i permetrà noves troballes: 1. Conservació integral: Es mantindran tots els elements històrics des de la base romana fins al coronament gòtic. 2. Soterrani visitable: L'excavació dels reompliments constructius romans podria generar un nou espai per admirar les fonamentacions antigues. 3. Recuperació de la façana: Es preveu reobrir finestres gòtiques originals que actualment estan tapiades o modificades. "Les cases, si no tenen vida, pateixen un deteriorament continu. Recuperar-les és l'única manera de no perdre el nostre patrimoni." Impacte a la ciutat L'hotel no serà només un espai exclusiu per als clients. Es preveu que disposi de 40 a 50 habitacions i un restaurant de prestigi obert al públic. A més, es planteja un conveni perquè certs espais històrics es puguin visitar, integrant el patrimoni en la vida quotidiana del barri de la Part Alta.

  • 10'

    Pas a pas: Poesia i fotografia en la Setmana Santa de Tarragona

    Introducció al llibre Pas a pas L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta una obra d'art editorial que combina la sensibilitat literària de l'escriptora Glòria Ganga i la visió visual del fotògraf Pere Amanós Gòria. El llibre, publicat per Silva Editorial, cerca omplir un buit en la tradició de la Setmana Santa tarragonina: la manca d'una mirada purament poètica i estètica sobre la seva riquesa iconogràfica. Una estructura ritual i emocional L'obra destaca per la seva organització meticulosa i el seu profund contingut: - Seqüència litúrgica: El llibre segueix l'ordre real de la professió de Divendres Sant, iniciant-se amb la creu de guia. - Sonets mallats: Conté 22 sonets, gairebé tots amb estructures mètriques diferents, basades en investigacions del Seminari d'Investigació Poètica de Barcelona. - Detalls visuals: Les fotografies eviten les figures humanes per centrar-se en detalls dels misteris: una llàgrima, una espelma o la textura de la fusta. Creació i col·laboració "No sé cada pas el que m'emociona; en el moment que el veig passar, escolto el meu interior per poder desenvolupar el poema." La gènesi del projecte ha requerit quatre anys de treball, durant els quals s'han seleccionat fotografies d'un arxiu de més de dues mil diapositives. L'autora subratlla que la seva condició de confrade i creient ha estat la base emocional per construir aquesta obra, que ha rebut una acollida excel·lent per part del món religiós i cultural, incloent-hi la proposta de mossèn Barberà de musicar algun dels poemes per al cor de la Catedral.

  • 11'

    Nova Guàrdia Urbana de Proximitat a Tarragona

    Presentació de la Policia de Proximitat S'ha presentat oficialment el nou servei de policia de proximitat de la Guàrdia Urbana de Tarragona, que ja estava operatiu des del passat 25 de març. Aquest cos té com a finalitat principal establir un contacte directe amb els ciutadans, comerciants i entitats per conèixer de primera mà les seves necessitats i problemàtiques. Organització i Itineraris El servei s'estructura de la següent manera: Recursos humans: Un total de 13 agents sota la supervisió del sotinspector en cap de la Divisió de Proximitat i Atenció Ciutadana. Planificació: S'han dissenyat 42 itineraris que cobreixen diferents zones de la ciutat: 17 al centre. 11 als barris de Ponent. 7 als barris del Nord. 2 a la zona de Llevant. 5 a la Canonja. Mobilitat: Les patrulles es fan a peu al centre i mitjançant scooters en les zones perifèriques o urbanitzacions. Objectius i Metodologia Proactiva L'inspector Jordi Martí destaca que es tracta d'un servei proactiu, a diferència de la policia reactiva que només actua sota demanda o trucada: Foment de la prevenció: Se centren en "col·lectius de risc" i comerços d'alta afluència com fleques, joiaries i farmàcies. Escenaris clau: Atenció especial a les rutes escolars i al compliment de les ordenances municipals. Resolució de problemes: Es recullen queixes sobre incivisme (excrements de gossos), desperfectes en el mobiliari urbà o petits furts per dissenyar polítiques de treball més eficients. "No es tracta d'unes patrulles perquè es vegin; estudien el problema, detecten el problema, ens informen i nosaltres dissenyem els procediments per a la seva resolució." Valoració del Servei Després de les primeres setmanes, els agents han detectat una bona acollida per part del sector comercial. El servei serà avaluat trimestralment (ara al juny) mitjançant indicadors numèrics per decidir si cal redissenyar els itineraris o canviar les estratègies segons el feedback obtingut.

  • 14'

    Diplomàtics espanyols i el salvament de jueus a l'Holocaust

    L'exposició "Visados para la Libertad" L'exposició, organitzada per la Casa Sefarad i ubicada al moll de costa de Tarragona, ret homenatge als diplomàtics espanyols que, durant la Segona Guerra Mundial, van actuar per salvar la vida de milers de jueus perseguits pel règim nazi. La mostra destaca que aquestes accions van ser, en la seva majoria, actes de consciència personal i solidaritat, més que una política institucional del règim de Franco. Figures clau i accions de rescat L'entrevista amb Ángel Vázquez destaca diversos noms propis que van marcar la diferència: Ángel Sanz Briz: Conegut com "l'àngel de Budapest", va crear una xarxa d'edificis protegits sota la jurisdicció espanyola a Hongria, salvant unes 5.000 persones. José Ruiz Santaella: Va protegir dones jueves a la seva pròpia residència a Berlín sota l'aparença de servei domèstic. Rojas Moreno: Ambaixador a Bucarest que va arribar a adoptar un nen jueu i va negociar amb el govern romanès per evitar impostos abusius i confiscacions. Context Històric i Llegat Els diplomàtics es van centrar especialment en les comunitats sefardites, que mantenien vincles culturals i lingüístics amb Espanya des del segle XVI. "Aquests homes van interpretar les normes de manera lliure i van actuar segons el seu deure moral, posant sovint en risc la seva pròpia carrera." L'exposició inclou: * Documentació oficial: Passaports, visats i salvoconductes originals. * Material audiovisual: Testimonis directes de supervivents i els seus descendents que narren com un simple visat de trànsit per Espanya va suposar la diferència entre la vida i la mort.

  • 38'

    Setmana Santa Tarragona: Debat sobre el futur Museue

    La Mostra de Patrimoni Artístic a la Plaça Verdaguer La gran novetat d'aquesta Setmana Santa 2009 és la instal·lació d'una vela o carpa a la plaça Verdaguer. Aquest espai permet exposar els misteris de les confreries que no disposen de seu pròpia, facilitant que tant tarragonins com turistes puguin admirar els passos de prop. • La mostra inclou panells informatius sobre la història de cada cofradia i els seus escultors. • S'han obert també les esglésies de Natzaret, Sant Miquel del Pla, Sant Llorenç i Sant Nicolau de Bari. • L'èxit de públic en el primer dia confirma l'interès per conèixer els detalls artístics que sovint passen desapercebuts durant la processó. El Projecte del futur Museu de la Setmana Santa El debat central de la tertúlia gira al voltant de la creació d'un museu permanent. Hi ha diverses postures sobre la seva ubicació i format: Models de gestió espai • Museu centralitzat: Alguns representants proposen un espai únic, com el pàrquing Jaume I o l'antic Museu Arqueològic, per facilitar la logística i la visita. • Ruta itinerant: Altres prefereixen que les entitats amb església pròpia mantinguin els seus passos i que el museu aculli només els passos que estan "perduts" o sense seu definitiva. "Tarragona necessita polítics que busquin la unanimitat pel futur; no pot ser que cada govern canviï de rumb i els projectes quedin aturats." Projecció i difusió exterior Els tertulians coincideixen que, tot i ser Festa d'Interès Nacional, la Setmana Santa de Tarragona encara és una gran desconeguda fora de l'àmbit català en comparació amb les tradicions de Castella o Andalusia. • S'aposta per l'ús de les noves tecnologies i la transmissió per internet per arribar a tot el món. • Es destaca la importància de certàmens musicals i trobades de bandes com a eina de promoció turística. • Es planteja la possibilitat d'afegir una processó el Diumenge de Resurrecció per culminar la setmana amb un caràcter festiu i de joia. El sentiment del Divendres Sant L'episodi dedica un espai emotiu a parlar del que representa el Divendres Sant per als confrares. Es destaca la Recollida de Passos com un dels moments més íntims i tarragonins, així com el silenci sepulcral del Via Crucis de les sis del matí.

  • 49'

    Maridatge de Jazz i Vins de la D.O. Tarragona

    El Festival Dixieland i la Logística de l'Èxit L'episodi comença destacant la professionalitat de l'equip de Jean Reeves i el departament de producció local per portar artistes internacionals a Tarragona. Es destaca l'esforç logístic per coordinar allotjaments i trasllats en un any on el festival s'ha hagut d'adaptar. Canvis en el format del festival • El nombre d'actuacions ha passat de cent a 65 concerts amb 21 bandes. • S'aposta per espais locals i restaurants en lloc del Teatre Metropol. • L'objectiu és crear nous públics, especialment entre els infants, per garantir el futur del festival. Maridatge: Gastronomia, Vi i Música Una de les iniciatives clau d'enguany és la col·laboració entre el restaurant Quim Quima i la D.O. Tarragona. L'enòloga Elisa Ribé i el cuiner Francesc expliquen com han dissenyat un menú on cada plat es marida amb un vi i una peça musical específica. La Ciència del Tastar Es descriu un exercici pràctic sobre com la música influeix en la percepció del vi: • Les músiques vives (samba) mariden amb caves i bombolles. • Les peces clàssiques o de reserva lliguen amb vins negres complexos. • La música sensual s'acompanya de vins dolços. "Maridem la nostra vida quotidiana amb determinades músiques sense adonar-nos-en; la música ajuda a desnubular el cervell." Guia Pràctica per a Consumidors de Vi Els experts ofereixen consells per als aficionats que volen gaudir del vi de la terra: • La Copa: S'ha d'agafar sempre per la tija per no escalfar el líquid ni tapar-ne el color. • Fase Visual: Buscar reflexos verds en blancs joves. • Fase Olfactiva: Olfaccions suaus i llargues per detectar aromes volàtils i, posteriorment, els més pesats. • Militància Territorial: Es reclama una major presència dels vins de la D.O. Tarragona a les prestatgeries dels supermercats i a les cartes dels restaurants locals. Jazz At Limitum: El Futur del Gènere El grup barceloní Jazz At Limitum, una formació jove amb membres des dels 18 anys, tanca l'episodi. Parlen de la seva aposta pel jazz clàssic (swing i dixieland) en un panorama musical que sovint prioritza estils més moderns.

  • 11'

    Lluís Reverter, pregoner de la Setmana Santa de Tarragona

    Entrevista a Lluís Reverter: Tradició i Fe a Tarragona L'entrevista realitzada a Lluís Reverter, secretari general de la Fundació La Caixa, ens apropa a la seva figura com a pregoner de la Setmana Santa de Tarragona 2009. Reverter destaca el seu vincle emocional amb la ciutat i la importància històrica d'aquesta celebració. Estructura del Pregó El pregó d'aquest diumenge es divideix en tres eixos fonamentals: * Història i Identitat: Un repàs a la trajectòria de la Setmana Santa tarragonina, considerada la més antiga i forta de Catalunya. * Víncles espirituals: La relació de la ciutat amb figures com Sant Fructuós i Sant Pau, recordant el passat de Tarraco com a capital de l'Imperi. * Solidaritat en temps de crisi: Un missatge actual sobre la necessitat d'ajudar els qui pateixen, apel·lant als valors cristians. La Singularitat de la Setmana Santa Tarragonina Reverter argumenta que, tot i el caràcter industrial i turístic actual de la ciutat, la festivitat viu un moment d'esplendor i eclosió. Això es deu a: 1. L'arrelament de la tradició i la fe en el poble. 2. La participació de persones no creients que busquen un vincle cultural. 3. L'impacte de la Processó del Sant Enterrament, marcada pel seu silenci colpidor. "Un poble que no té memòria de la seva tradició i història, i que no la sap utilitzar per projectar-la cap al futur, s'equivoca." Religió i Espectacle Davant la dualitat entre l'espiritualitat i el component folclòric, el pregoner afirma que no són contraposats. L'expressió externa i la teatralitat de la fe són formes històriques de compartir i expandir uns valors que es mantenen vigents al segle XXI.

  • 25'

    30 anys de democràcia municipal a Tarragona (1979-2009)

    Crònica de tres dècades d'ajuntaments democràtics En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista Xavier Abelló i l'historiador Jordi Piqué presenten el llibre 30 anys d'eleccions democràtiques municipals a la ciutat de Tarragona. L'obra analitza l'evolució política i social de la ciutat des de les primeres eleccions del 1979 fins a l'actualitat del 2009. Estructura i contingut del llibre El llibre s'organitza de manera meticulosa per cobrir les vuit convocatòries electorals del període: • Visió documentalista: Recull de propaganda electoral, fotografies de campanya i gràfics de resultats. • Cartipàs municipal: Relació de tots els consellers electes i la configuració dels governs. • Crònica periodística: Vuit periodistes que van viure cada legislatura en directe n'ofereixen una visió personal i d'hemeroteca. L'herència del 1979: Un repte majúscul Els ponents destaquen la complexitat del primer mandat democràtic. La ciutat es trobava en una situació explosiva: • Creixement desmesurat: Tarragona va créixer un 75% en deu anys (1965-1975) sense les infraestructures necessàries. • Manca de serveis: Barris sencers sense clavegueram, enllumenat ni transport públic. • Aprenentatge polític: Els primers electes eren "amateurs" que van haver d'aprendre a gestionar una administració amb lleis encara franquistes. "L'any 1979 és irrepetible per d'on veníem i cap a on hem anat; la il·lusió d'aquell moment era social i no només política." De l'amateurisme a la professionalització Al llarg dels 30 anys, la política municipal ha passat per una clara professionalització, visible també en el màrqueting electoral. S'ha passat de cartells "artesanals" i iconografia d'esquerres (com les jaquetes de pana) a campanyes dissenyades per tècnics i experts en comunicació política. Assignatures pendents i futur L'episodi tanca amb una reflexió sobre els reptes actuals dels ajuntaments: • La manca de finançament crònic de les administracions locals. • La necessitat de no dependre exclusivament de les llicències d'obres per evitar l'especulació urbanística. • Projectes històrics que encara avui apareixen com a cíclics, com la reforma de la façana marítima.

  • 46'

    Maridatge de Jazz, Cuina i Vins D.O. Tarragona al Festival Dixieland

    El Festival Dixieland i la seva vessant gastronòmica L'episodi d'avui es trasllada a un restaurant de Tarragona per parlar de la 16a edició del Festival Dixieland, destacant la capacitat de l'esdeveniment per reinventar-se malgrat la crisi econòmica. Innovació i Creativitat en Temps de Crisi • El director del festival, Jordi Bertran, explica que la reducció del pressupost s'ha combatut amb creativitat i col·laboracions amb agents locals. • Es destaca l'èxit inicial del festival amb el ple total en els concerts de Diane Reeves i el grup de boleros a ritme de jazz de Joana Font. • Es posa en valor la professionalitat de l'equip per superar imprevistos com la vaga de pilots que va posar en perill l'arribada de les estrelles internacionals. La Unió del Jazz amb l'Enologia: D.O. Tarragona Una de les grans novetats és la secció de maridatges, on es coordinen la música en directe, la cuina inspirada en els anys 20 i els vins locals. L'Art del Tast i el Maridatge Musical • Elisa Ribé, enòloga de la D.O. Tarragona, detalla el procés d'elecció dels vins per representar la tipicitat del territori. • Se'ns ofereix una petita guia pràctica per quedar bé en un tast: 1. Agafar la copa per la tija per no escalfar el vi ni embrutar el vidre. 2. Observar el color i els reflexos (verds per a vins joves). 3. Olorar el vi aspirant suaument per detectar aromes volàtils i, posteriorment, remenar la copa per oxigenar-lo. "Maridem la nostra vida quotidiana amb determinades músiques sense adonar-nos-en; l'olfacte és un dels sentits que menys valorem i que més records ens evoca." Propostes Gastronòmiques i Vinícoles • El xef Francesc Lleodó ha preparat un menú basat en la cuina clàssica dels anys 20, incloent plats com l'ossobuco maridat amb vins de cellers com Mas Vicenç, Adernats de Nulles o Padró de Bràfim. Jazz Ad Limitum: Joventut i Tradició El programa tanca amb l'entrevista a Xavi Casanovas, membre de la formació Jazz Ad Limitum, qui reivindica el paper del jazz clàssic en l'actualitat. • La banda destaca que el festival de Tarragona és un referent gairebé únic a Catalunya per al Dixieland i el Swing. • Tot i que la majoria de clubs aposten pel jazz modern, ells prefereixen el gènere més genuí, el qual consideren més fàcil de connectar amb el públic general.