Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

745-756 de 1096
  • 15'

    5a Fira de Rebaixes al carrer a Tarragona

    La Fira de Rebaixes torna a la Rambla Nova Aquest cap de setmana, Tarragona celebra la cinquena edició de la fira de rebaixes al carrer, una iniciativa impulsada per l'Associació de Comerciants Ponent que serveix per tancar oficialment la temporada d'hivern. L'esdeveniment tindrà lloc al tram central de la Rambla Nova durant dissabte i diumenge. Detalls clau de l'edició Participants: Unes 30 botigues de diversos sectors (moda infantil, home, dona, calçat i complements). Descomptes: Es podran trobar productes amb una rematada de preus que arriba fins al 70%. Horaris: Dissabte i diumenge de 9:30 h a 19:00 h (fins que hi hagi llum natural). Sortejos: Es repartiran 30.000 butlletes i se sortejaran 30 vals de 30 euros finançats per la Cambra de Comerç, a més d'obsequis particulars de cada establiment. Situació del sector comercial La presidenta Neus Moncosí destaca que aquesta fira és crucial a causa de l'acumulació d'estocs provocada per una temporada difícil marcat per la crisi econòmica. L'objectiu és dinamitzar el comerç local i oferir una imatge festiva per atraure la clientela fidelitzada. "L'enemic no està a casa, l'enemic està fora. Hem d'unir esforços per tirar el comerç endavant." Canvis en la Federació d'Unions de Botigues (FUB) L'entrevista també aborda la dimissió de Jordi Figueres com a president de la FUB. Moncosí lloa la seva capacitat de consens i diàleg, però lamenta la manca de suport institucional per part de l'Ajuntament de Tarragona. Subratlla la necessitat d'una unificació real del sector comercial i una estructura de finançament més sòlida per part de les administracions públiques.

  • 19'

    Alba Sotorra: Trencant Estereotips de la Dona Musulmana

    Dones i Creació: Un Viatge de Bòsnia al Pakistan La directora Alba Sotorra presenta el seu documental Mirades Desvelades, fruit d'un periple de 13 mesos realitzat en autostop per diversos països de tradició musulmana. L'objectiu central de l'obra és desmuntar els prejudicis occidentals sobre la submissió femenina i mostrar la realitat de dones combatives, artistes i intel·lectuals. Protagonistes i Resistència El fil conductor del documental es basa en retrats de dones que usen l'art i la professió com a eina de lluita: Alma Súliavits (Bòsnia): Artista conceptual que es dedica personalment a desminar camps de guerra i ven la terra en fires d'art per finançar la neteja del territori. Eren Keskin (Turquia): Advocada i cantant, cap de l'Associació de Drets Humans a Istanbul, dedicada a defensar dones torturades a les presons. Raxan Bani-Etemad (Iran): Cineasta compromesa que tracta temes tabú com la drogoaddicció i que reflexiona sobre el desencís post-revolucionari. Moishgan (Afganistan): Poeta que reivindica la cultura com l'única via real per a la reconstrucció del país més enllà de les infraestructures. Sheema Kermani (Pakistan): Ballarina que va resistir la prohibició de la dansa durant la dictadura, ballant en la clandestinitat per preservar la identitat cultural. Reflexions sobre l'Eurocentrisme Sotorra critica la mirada prepotent d'Occident que intenta imposar receptes d'alliberament sense entendre les dinàmiques internes. Durant l'entrevista es planteja que: "Ens hem de treure els vels mentals i actuar... la cultura és la que ha d'aixecar el país." Es discuteix com certs elements occidentals (com la pressió estètica) poden ser tan opressors com el vel, i es destaca la necessitat de fer autocrítica abans de jutjar altres societats.

  • 18'

    Rafael Batestini: Medicina, Catalanisme i Repressió

    Rafael Batestini: Un referent de la medicina i l'humanisme a Tarragona L'escriptor i historiador Josep Maria Vallès presenta la seva nova obra biogràfica sobre el doctor Rafael Batestini, figura clau del segle XX a Tarragona, conegut per la seva tasca com a director de l'Hospital de Santa Tecla i la seva tràgica fi sota la repressió franquista. Trajectòria Professional i Compromís Social Batestini no només va destacar per la seva habilitat clínica, sinó per una visió utòpica i humanista de la medicina: Va modernitzar l'Hospital de Tarragona introduint la cirurgia moderna, serveis de raigs X i una farmàcia pròpia per estalviar costos. Va exercir una gran tasca pedagògica formant les monges que feien d'infermeres. Atenia a persones sense recursos, fet que li va generar conflictes i enveges amb el sector més conservador del Col·legi de Metges. El procés i l'execució Amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939, Batestini va decidir no fugir, convençut de la seva innocència. No obstant això: Fou detingut el 9 de març de 1939 i sotmès a un sumaríssim d'urgència. Se l'acusava principalment de ser catalanista i de no haver estat prou corporativista amb altres metges del règim. Va ser afusellat a la muntanya de l'Oliva el 22 d'abril de 1939. "Batestini era un bon metge, una bona persona i, sobretot, un bon catalanista." Memòria Personal i Històrica L'autor, Josep Maria Vallès, revela un vincle personal emocional: Batestini va atendre el seu avi matern a l'hospital i va ajudar la seva família en moments crítics. El llibre busca rehabilitar una figura que, tot i tenir un carrer dedicat a la ciutat, el seu sacrifici i integritat havien quedat difuminats pel pas del temps.

  • 20'

    Entrevista a Jordi Jané sobre política i crisi

    Anàlisi política i econòmica amb Jordi Jané El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Jordi Jané, analitza el panorama polític actual un any després de les eleccions generals i en un context marcat pels resultats a Euskadi i Galícia. Jané reflexiona sobre el paper de CiU al Congrés i la necessitat urgent de mesures contra la crisi econòmica. Relacions polítiques i governabilitat Suports al PSOE: Jané descarta ser un soci estable o permanent del govern de Zapatero. Critica que el PSOE busqui ajuda a Madrid però no respecti la llista més votada a Catalunya. Pactes d'Estat: Proposa uns Pactes de la Moncloa II que incloguin partits, sindicats i patronals per afrontar la recessió amb un ampli consens social i polític. Economia i Finançament El finançament de Catalunya: Qualifica de "vergonya" l'incompliment dels terminis de l'Estatut i critica la gestió dels recursos, posant com a exemple la ineficàcia de la mesura dels 400 euros de l'IRPF. Impacte de la crisi: Destaca la gravetat de les dades de l'atur a Catalunya i demana que els recursos públics es destinin a infraestructures i ajudes directes a la ciutadania. Infraestructures al Camp de Tarragona Connexions vitals: Reivindica la finalització de l'A-7 (autovia del Mediterrani) i el desdoblament de la N-420, denunciant que molts trams estan "estrangulats" o incomplets. Projectes locals: Expressa la seva preocupació per la lentitud en projectes de Tarragona ciutat com la façana marítima, el Mercat Central i el traspàs de l'edifici del Banc d'Espanya. "No estem disposats a ser un soci permanent; allà on ens necessiten ens busquen, però aquí a Catalunya ens fan fora de les institucions."

  • 21'

    Activitats i Polítiques d'Igualtat pel 8 de Març a Tarragona

    Commemoració del Dia Internacional de les Dones L'Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Polítiques d'Igualtat, ha organitzat un extens programa d'activitats per celebrar el centenari del 8 de març. La tinent d'alcalde, Victòria Pellegrin, destaca que l'objectiu principal és la sensibilització sobre la igualtat efectiva entre homes i dones. Actes Principals i Exposicions El programa inclou una gran varietat de formats per arribar a tots els públics: Exposicions: Destaquen les mostres fotogràfiques "Amulls de dona" i "Imatges contra la violència", així com l'exposició de pintura "Donart". Recerca Històrica: Es presenta un projecte sobre la vida de les dones treballadores a la Tabacalera de Tarragona. Concurs Literari: La novena edició de "Relats de Dona", amb el lliurament de premis previst pel divendres 6 de març. Lectura del Manifest: Sota el lema "Sumant per la igualtat", es realitzarà el divendres a l'Ajuntament i el diumenge 8 a la Rambla Nova. Eines Estratègiques: Pla de Dones i Consell Municipal Pellegrin detalla el full de ruta institucional per garantir la igualtat a la ciutat: Pla de Polítiques de Dones: Un estudi exhaustiu realitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) que identifica les desigualtats de gènere al municipi. Consell Municipal de Dones: Es defineix com un òrgan participatiu i consultiu per canalitzar les inquietuds de les entitats i les dones a títol individual. Casal de les Dones: Es manté el compromís de crear un espai propi, tot i que es replanteja com un centre plurifuncional per optimitzar equipaments. "Si no hi ha una participació directa i real del conjunt de la societat, la feina es queda a mitges." Altres Projectes Socials En l'entrevista també s'ha anunciat un nou projecte al barri de Bonavista: un equipament multidisciplinari que inclourà una Unitat Respir, centres de dia i places residencials tant per a gent gran com per a persones amb discapacitats severes, pal·liant així el dèficit de places assistencials a la ciutat.

  • 5'

    Miquel Gelabert presenta Converses amb la mama al Metropol

    Entrevista amb Miquel Gelabert: Comèdia i reflexió al Teatre Metropol L'actor Miquel Gelabert presenta l'obra Converses amb la mama, una peça teatral que arriba al Teatre Metropol de Tarragona amb totes les entrades exhaurides. L'espectacle, protagonitzat per Gelabert i Mercè Comas, es defineix com una comèdia negra que amaga una gran profunditat emocional. Els eixos de l'obra L'argument gira al voltant d'un home d'estatus benestant que, de sobte, perd la seva estabilitat econòmica i busca refugi en la seva mare. Els punts clau de la trama són: El contrast generacional: El fill es presenta com un personatge cansat i desenganyat, mentre que la mare mostra una vitalitat sorprenent. La relació filial: A través d'un diàleg sincer, es destapen sentiments que van des de l'afecte fins a la impaciència. L'evolució del personatge femení: La mare revela una faceta desconeguda que desconcerta el fill. Una experiència agredolça Segons Gelabert, el valor principal d'aquesta versió teatral de Santiago Carlos Oves és la seva capacitat de commoure l'espectador. Tot i que el públic comença rient, l'obra acaba tocant la fibra sensible: "Et fa passar una bona estona rient, però també surts amb l'ànima remoguda." L'actor destaca la gran entesa a l'escenari amb Mercè Comas, tot i ser la primera vegada que treballen junts, i celebra la calidesa del públic de Tarragona.

  • 19'

    Entrevista a Lluís-Anton Baulenas per 'El nas de Mussolini'

    Lluís-Anton Baulenas i el Premi Sant Jordi 2008 L'escriptor Lluís-Anton Baulenas visita Tarragona Ràdio per presentar la seva obra guardonada, El nas de Mussolini. L'entrevista comença amb una crítica directa als crítics literaris que revelen el final de les novel·les, un fet que l'autora de l'entrevista ha patit recentment i que Baulenas considera una falta de professionalitat i respecte envers el producte literari. La gènesi i el gènere de la novel·la En comptes de classificar l'obra com a novel·la històrica pura, Baulenas prefereix definir-la com una novel·la de personatges ubicada en un període concret (la dictadura de Primo de Rivera): L'autor utilitza la narrativa per vehicular la imaginació i la creació de personatges, allunyant-se del missatge doctrinal propi de l'assaig. Els personatges són descrits com a arquetips complementaris que fan avançar la trama. L'obra és valenta en tractar la disciplina de partit i les ombres de l'esquerra de l'època, fugint del maniqueïsme de bons i dolents. Berta: L'activista extrema La protagonista, la Berta, és una dona jove i decidida en una època de masclisme paternalista. L'autor la defineix com una activista extrema més que no pas com una terrorista recreada sota paràmetres actuals: "És una persona disposada a matar per una proposta concreta, utilitzant la seva condició de dona i el seu atractiu com a mitjà per apropar-se al dictador." L'escenari i el procés creatiu L'acció es trasllada de Barcelona a un poble imaginat del Pirineu, un recurs que permet a l'autor: 1. Crear un univers tancat i aïllat per a la protagonista. 2. Recrear les contradiccions socials més dures que es donen en comunitats petites. 3. Posar els personatges emocionalment al límit, una característica constant en la trajectòria de Baulenas. Finalment, l'autor anima els lectors a descobrir nous horitzons literaris més enllà del seu èxit La felicitat, reivindicant la vigència i la força de la seva nova història.

  • 15'

    Balanç del Síndic de Greuges de Tarragona

    Primers passos del Síndic Municipal de Greuges Josep Francesc Ferrer, el primer Síndic de Greuges de Tarragona, fa un balanç del seu primer mes i mig en el càrrec. Tot i haver pres possessió el gener de 2009, l'oficina física encara no està operativa a causa de diversos tràmits administratius i el procés de trasllat de la Facultat de Lletres. Ubicació i situació actual de l'oficina La seu s'ubicarà a l'antic despatx del Degà de la Facultat de Lletres (Plaça Imperial Tàrraco). Actualment s'estan realitzant tasques de manteniment com pintar i adequar el mobiliari i els sistemes informàtics. Es preveu que l'obertura definitiva sigui abans de Setmana Santa. Gestió de queixes i funció pedagògica Fins ara, s'han rebut una vintena de casos principalment a través de l'OMAC (Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà). Ferrer destaca la importància de fer pedagogia per clarificar les competències de la figura: "De les 20 queixes rebudes, unes 14 o 15 no són aplicables al Síndic Municipal perquè no afecten l'administració local." Aprenentatge i xarxa de col·laboració El Síndic no ha estat inactiu durant aquest temps de preparació: * Manté contacte amb el Fòrum de Síndics de Catalunya, que agrupa 47 síndics. * Està aprenent de l'experiència de ciutats veïnes com Reus, que ja té una trajectòria de 10 anys amb aquesta institució. * Preveu realitzar una ronda de visites i xerrades amb entitats i associacions de veïns per apropar la sindicatura a la ciutadania.

  • 21'

    Dones de la Tabacalera: Memòria i recerca a Tarragona

    Homenatge i recerca històrica sobre les treballadores del tabac Aquesta conversa presenta un projecte pioner dirigit per l'antropòloga Maria Jesús Pinto i l'ex-treballadora Anna Huasc (o Guas), que busca rescatar la memòria de les dones que van treballar a la fàbrica Tabacalera de Tarragona des de la seva obertura fins al tancament. El projecte se centra en la història oral i la visibilització d'un col·lectiu que va ser clau per a l'economia local en temps de precarietat. Evolució del paper femení a la fàbrica Treball manual i traça: Històricament, la producció de cigarrets es va feminitzar perquè es considerava que les dones tenien més finura per a les tasques manuals i rudimentàries. Trencar el sostre de vidre: Tot i que inicialment només els homes podien ser caps d'equip, cap al final de la vida de la fàbrica, les dones van començar a ocupar càrrecs de responsabilitat i de manteniment mecànic. El salari com a motor: Per a moltes famílies de classes populars, el sou de la Tabacalera era el principal ingrés, superant sovint el dels homes de la casa. "Les dones de les classes populars sempre es van haver de buscar la vida; no es van incorporar al treball ara, sinó que ara ho han fet les de les classes mitjanes." Control social i repressió durant el franquisme L'estudi destaca la duresa de la postguerra i la depuració ideològica: S'investigava el passat polític de les treballadores i de les seves famílies. Policies feien enquestes entre el veïnat per assegurar que les noves empleades no fossin "reivindicatives". Existia una doble moral que volia retornar la dona a la llar mentre, per necessitat, se les condemnava a treballar en condicions precàries en altres sectors. Llegat i futurs espais de memòria L'objectiu final del projecte és la creació d'un centre d'interpretació dins l'antiga fàbrica, gestionat amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. Es vol que les noves generacions comprenguin que els drets actuals són fruit de l'esforç d'aquestes dones invisibilitzades. Actualment, la informació es pot consultar al portal donastabacalera.net.

  • 20'

    Setmana de la Igualtat a la URV: Visibilitat i Ciència

    La Setmana de la Igualtat a la Universitat Rovira i Virgili L'Observatori de la Igualtat de la URV organitza una setmana farcida d'activitats per commemorar el Dia de les Dones. L'edició d'enguany ha crescut considerablement respecte a l'any anterior, amb més de 100 alumnes inscrits i un programa que s'estén per diversos campus de Tarragona i Reus. L'objectiu principal és posar èmfasi en la invisibilitat històrica de les dones en la recerca i el coneixement, rescatant noms i aportacions que han quedat a l'ombra. Ciència, Tecnologia i Gènere Durant la conversa amb l'especialista en coeducació, Núria Solsona, s'analitzen diversos punts clau: Dones i ciència oficial: Les dones han fet ciència històricament, però sovint fora dels paràmetres oficials o ocupant espais no visibilitzats. Segregació horitzontal: Encara persisteix una divisió en la tria d'estudis. Mentre les dones ja són majoria en carreres científiques, les enginyeries i la tecnologia mantenen una forta empremta de masculinitat, cosa que genera que les noies no s'hi sentin còmodes. El pes de les cures: Carreres com Infermeria continuen sent gairebé exclusivament femenines, reflectint rols socials de gènere molt arrelats. "Les dones han fet molta ciència durant la història, el que passa és que no ha estat recollida en la memòria del currículum de la pròpia universitat." Activitats Destacades Exposició "Dones de Ciència": Ubicada al campus Sescelades fins al maig, busca visibilitzar figures històriques des de l'època medieval fins a l'actualitat. Astronomia: Es presenta un calendari dedicat a les astrònomes que van fer història, coincidint amb l'Any Internacional de l'Astronomia. Distinció de la URV: El dia 11 de març s'entregarà un premi a entitats o persones que hagin lluitat pels drets de les dones, amb la presència de la presidenta de l'Institut Català de les Dones.

  • 21'

    Inversió i plans d'Acció Social al Camp de Tarragona

    Inversions en serveis socials a Tarragona El director dels serveis territorials d'Acció Social, Jordi Tous, detalla una inversió de 22 milions d'euros destinada a la creació de 488 places assistencials al Camp de Tarragona. Aquestes places es divideixen principalment entre la cura de la gent gran, persones amb discapacitat i malaltia mental. Projectes destacats per a la gent gran El Tarragonès: És la comarca on es concentra més inversió (entre un 35-40%), ja que històricament presentava un dèficit de places. Antiga residència de les Germanetes dels Pobres: S'anuncia una reforma integral per part d'iniciativa privada amb gestió de Sanitas. Es preveu que les obres comencin abans de l'estiu i durin uns 16 mesos, amb una capacitat de 160 places (un mix de concertació pública i privada). Residència de Camp Clar: Projecte conjunt amb la Fundació Santa Tecla que aportarà 180 places residencials. Infància, adolescència i centres d'acollida L'entrevista aborda la situació del centre d'acollida de La Mercè i la necessitat de polítiques proactives: Acolliment familiar: Es fa una crida a les famílies per incrementar el nombre de llars d'acollida, ja que cada infant requereix un perfil específic. Atenció en origen: Tous destaca l'acord amb el Magrib per formar joves als seus països i evitar la institucionalització com a única sortida. "La millor intervenció que podem fer és la que se situa abans de la institucionalització, que sempre ha de ser l'última opció." Ocupació i formació de professionals L'ampliació de la xarxa generarà entre 170 i 180 llocs de treball directes. El repte principal no és només el finançament, sinó la carència de professionals formats (cuidadors i auxiliars) per cobrir l'atenció directa en un sector que continua creixent malgrat la crisi econòmica.

  • 16'

    L'impacte de l'acció social de l'Església a Tarragona

    Anàlisi del Tercer Sector i l'Església Catòlica L'estudi, dirigit per Àngel Belzunegui de la Universitat Rovira i Virgili, posa de manifest la funció diagnòstica i assistencial de les entitats vinculades a l'Església dins de l'Arxidiòcesi de Tarragona. L'informe destaca que aquestes organitzacions arriben a col·lectius on l'administració pública, per limitacions burocràtiques o de recursos, no pot incidir de manera directa. Dades clau de l'informe Volum de servei: Es comptabilitzen entre 164 i 170 punts d'atenció permanent que atenen a uns 50.000 usuaris. Força de voluntariat: Hi participen prop de 1.390 voluntaris, dels quals la gran majoria (entre el 73% i 80%) són dones d'edat avançada. Càritas: Aquesta entitat gestiona el 54% de la tasca socioassistencial total de l'Església al territori. Atenció a l'exclusió severa: El 90% de les persones en situació d'exclusió extrema (com immigrants sense papers) són ateses exclusivament per aquestes entitats. El paper del finançament i l'administració L'estudi revela un sistema d'autofinançament molt arrelat: 1. 63% dels ingressos provenen de donacions de voluntaris, programes propis i campanyes. 2. 37% restant neix de subvencions públiques, principalment d'administracions locals. "L'acció social de l'Església és coneguda, però no reconeguda socialment parlant." Reptes davant la crisi econòmica L'expert adverteix que la xifra de necessitats s'ha incrementat en un 50% a causa de la crisi econòmica del 2008, passant de 50.000 a prop de 75.000 possibles beneficiaris. Es demana una major col·laboració entre l'administració i el tercer sector per evitar el col·lapse del sistema i garantir el relleu generacional dels voluntaris.