Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

769-780 de 1096
  • 17'

    Josep Sobirats i l'horror de la presó de Pilats

    Memòries de repressió: Un testimoni directe de la postguerra El prestigiós senyor Josep Sobirats, economista i expolític, comparteix un relat estremidor sobre la seva estada a la presó de Pilats (Tarragona) l'any 1939. Amb només 19 anys, sent el més jove dels reclusos, va ser condemnat a pena de mort, una sentència que més tard es convertiria en reclusió perpètua. Vida i mort a la Torre del Pretori La conversa destaca les condicions infrahumanes i el clima de terror constant que es vivia a l'interior del recinte: Massificació extrema: Més de 1.200 persones convivien en espais on s'havia de dormir de costat per falta de lloc, fins i tot als graons de les escales. Higiene inexistent: Els presos havien de fer les seves necessitats en forats de cloaques romanes al costat d'altres companys que dormien. El pes del silenci: Sobirats denuncia que s'ha parlat molt de l'exili, però s'ha guardat un silenci excessiu sobre la repressió interna basada en denúncies de veïns. Acompanyament a la mort Un dels punts més colpidors és el paper que va haver d'assumir Sobirats: "Molts companys em cridaven per passar la seva última nit en capella abans de ser afusellats. Baixava d'allà totalment desfet." L'oblit de la repressió femenina L'entrevistat també reivindica la memòria de les dones preses. Critica que les commemoracions actuals sovint s'obliden de les recluses que van passar pel centre i pel convent de les Oblates, recordant el tràgic trasllat a peu que van patir en plena nit. De la presó a la càtedra Malgrat la duresa del passat, Sobirats explica com va seguir el consell de Josep Tarradellas d'apartar-se de la primera línia clandestina per formar-se acadèmicament, arribant a ser doctor en Economia i professor universitari, transformant el dolor en un llegat de servei públic.

  • 26'

    Guerra Civil i l'Església: Història i Memòria

    Un Congrés Singular a Tarragona L'episodi se centra en el congrés monogràfic sobre la Guerra Civil i l'Església, organitzat pel personal de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Arxiu Històric Arxidiocesà. Segons els participants, aquest esdeveniment és únic per la seva especialització en la relació entre la institució eclesiàstica i el conflicte bèl·lic, un tema que sovint ha quedat inacabat o s'ha tractat amb recança. El Paper de Vidal i Barraquer Un punt clau de la discussió és la figura del cardenal Vidal i Barraquer. Es destaca que va ser l'únic bisbe (juntament amb Mujica) que no va signar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols de 1937. • Considerava que el document era una interferència política. • Tenia por de les represàlies contra preveres i fidels. • Va predir que el suport oficial a Franco passaria factura a l'Església en el futur. Instrumentalització i Legitimitat Els interlocutors debaten com Franco va necessitar la legitimació de l'Església per elevar el seu cop d'estat a la categoria de "creuada". Aquesta aliança no va ser totalment natural a l'inici, sinó una estratègia per guanyar suport internacional, especialment davant l'opinió catòlica de països com els Estats Units. "Franco, absent d'una legitimitat, necessita quelcom per donar suport a les seves campanyes a l'estranger i s'utilitza de l'Església." El Control Social i Educatiu Es discuteix la pèrdua de poder de l'Església durant la Segona República: • La República va fer un esforç sense precedents en l'educació laica i la construcció d'escoles. • L'Església va veure amenaçat el seu monopoli del pensament i la moral social. • La radicalització de tots dos bàndols va impedir el triomf de les terceres vies o sectors més aperturistes dins la institució.

  • 31'

    Església i Guerra Civil: debat històric a Tarragona

    L'Església i la Guerra Civil a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, realitzat des del Pretori Romà, aprofundeix en la complexa relació entre la institució eclesiàstica i el conflicte bèl·lic de 1936. Amb motiu del 70è aniversari del final de la Guerra Civil, diversos experts analitzen el paper legitimador de la religió i la repressió a la ciutat. El Congrés Monogràfic sobre l'Església Es presenta un congrés considerat únic per la seva temàtica específica, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Arxiu Arxidiocesà. Els punts clau de la discussió inclouen: • La figura del cardenal Vidal i Barraquer, conegut per ser l'únic bisbe que no va signar la carta col·lectiva d'ajuda a Franco. • El rebuig de Vidal i Barraquer a la interferència política en la vida de l'Església. • La transició de l'Església cap a una eina de legitimació del franquisme sota el concepte de "Cruzada". Instrumentalització i Control Social Els historiadors debaten com el bàndol franquista va utilitzar el factor religiós per guanyar suports internacionals, especialment després dels bombardejos de Durango i Guernica. • L'Església va exercir un control ideològic i educatiu ferri per contrarestar l'impuls modernitzador de la República. • Es discuteix la pèrdua d'influència eclesiàstica sobre les masses obreres i la radicalització de l'esquerra. Memòria de la Presó de Pilats L'espai des d'on s'emet, la Torre del Pretori (coneguda llavors com a Presó de Pilats), serveix de recordatori físic de la repressió. S'esmenta que prop de 700 persones van passar per aquest edifici abans de ser afusellades a la muntanya de l'Oliva. "Vidal i Barraquer no signa la carta perquè considera que és una interferència política amb la vida de l'Església i que, amb el temps, passarà factura."

  • 13'

    Tractament de drogodependències amb perspectiva de gènere

    Atenció específica per a dones i canvi de perfil social En aquesta conversa, Pilar Malla (vicepresidenta de la CECAS i síndica de greuges de Barcelona) i Pauli Gascon (director de Catalunya de la CECAS a Tarragona) analitzen la realitat de les drogodependències i l'impacte de la crisi econòmica en els serveis socials. L'especificitat del tractament femení Un dels punts clau és la necessitat de centres residencials separats per sexes. Segons les dades exposades: * El grau de retenció en el tractament ha passat del 34% al 64% des que les dones tenen espais propis. * Les dones sovint presenten addiccions afectives, falta d'autoestima o trastorns alimentaris que requereixen un abordatge diferenciat. * S'evita el risc d'abandonament del tractament per dependències emocionals cap a companys masculins dins el centre. Noves realitats i perfils de consum Actualment, la imatge clàssica del "toxicòman d'heroïna" ha donat pas a un abús creixent de l'alcohol, la cocaïna i les pastilles. Són persones que sovint tenen la vida familiar i laboral completament desfeta i necessiten: 1. Un espai protegit i lliure de substàncies. 2. L'acompanyament de professionals especialitzats. 3. Suport econòmic per a la reinserció laboral final. L'impacte de la crisi en els serveis socials Pilar Malla destaca un augment alarmant de les peticions d'ajuda bàsica. El perfil ha canviat cap a famílies i autònoms que mai havien requerit assistència: "Són persones que mai havien tingut necessitat d'anar a demanar ajuda econòmica ni per pagar el pis ni per pagar menjar." Es fa una crida als ajuntaments perquè prioritzin les necessitats bàsiques —alimentació i allotjament— davant l'augment dràstic de l'atur a Catalunya.

  • 24'

    Entrevista a Albert Avelló, president de la Cambra de Tarragona

    Diagnosi de la Crisi Econòmica El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Avelló, analitza la situació econòmica actual i critica la manca de valentia en les decisions polítiques. Segons Avelló, les mesures dels governs central i autonòmic no estan sent eficients i no arriben al teixit empresarial real. Problemes Principals de les Empreses L'empresariat de la demarcació s'enfronta a tres grans obstacles detectats per la Cambra: • Davallada de la demanda: Amb caigudes d'entre el 15 i el 35% segons el sector. • Falta de liquiditat: Dificultats extremes per renovar pòlisses de crèdit i l'incompliment de la llei de pagaments per part de l'administració. • Costos laborals: Convenis signats a l'alça just abans de la patacada econòmica. "Si les empreses no tenen liquiditat, això se'n va a l'aire." Sectors i Internacionalització L'anàlisi per sectors revela que la immobiliària i el transport són els més castigats, mentre que l'alimentació resisteix millor. Com a nota positiva, Avelló destaca la internacionalització com a via de sortida: • Més de 22 empreses han participat recentment en missions comercials al nord d'Àfrica (Ghana, Nigèria, Togo) amb èxit notable. • Es reivindica la visió global com una eina estratègica per a la supervivència de la PIME. Grans Projectes i Infraestructures a Tarragona Comerç i Urbanisme • El Corte Inglés: Tot i el retard en la llicència, es veu com un motor dinamitzador crucial que crearà uns 800 llocs de treball. • Mercat Central: Suport a la reforma i necessitat d'un aparcament municipal de gran capacitat a la zona de la Rambla-Cursini per abaratir preus i garantir l'accessibilitat. Mobilitat i Transports • Autovia A7 i variant de la Móra: Crítica a la lentitud administrativa i a l'incompliment sistemàtic dels terminis d'obra pública. • Ferrocarril i AVE: Avelló qualifica de deficient l'accés a l'estació del Camp de Tarragona. L'elevat cost dels aparcaments i les males connexions fan que el servei no sigui competitiu per anar a Barcelona. • Estació Intermodal: No es considera un error històric si es planifica amb bona accessibilitat, pensant en la futura unió urbana entre Tarragona i Reus.

  • 12'

    El CV Sant Pere i Sant Pau torna a la Copa del Rei

    El repte de la Copa del Rei a Almeria El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau torna a la fase final de la Copa del Rei després de quatre anys d'absència. El president de l'entitat, Dioni Camacho, ha expressat la gran motivació de l'equip davant d'aquesta cita especial que se celebrarà a Almeria. Gràcies a una situació còmoda a la lliga, el conjunt cooperativista pot centrar tots els seus esforços en aquesta competició del format de KO. L'estat de la plantilla i el factor Saucedo L'atenció de l'equip mèdic i tècnic es concentra en la recuperació de la seva estrella: Gustavo Saucedo: El jugador franquícia és dubte per unes molèsties. Segons Camacho, fins i tot estant a un 60% de la seva capacitat, Saucedo continua sent un dels millors jugadors de l'estat. Resta de l'equip: Jugadors com Pablo Bengolea, Marcos Dreyer i la resta de la plantilla arriben en bones condicions i amb molta confiança. Anàlisi dels rivals i el quadre de competició El debut es produirà divendres a les 20:30 h contra el Numància Sòria, un rival que el president defineix com l'equip més en forma del moment. Sòria: El gran obstacle inicial; els van guanyar a l'anada però van perdre a la tornada. Almeria i Barça: Possibles rivals en una hipotètica semifinal. Palma i Teruel: Els grans favorits de l'altre costat del quadre. Diferències estructurals i econòmiques Camacho ha admès que el club encara està per darrere dels grans pressupostos de la Superlliga. La manca d'un patrocinador privat és el gran escull per consolidar el projecte, especialment pensant en una futura participació a Europa. Actualment, el club subsisteix gràcies a les subvencions municipals indirectes i a la gestió d'un dèficit històric. "Estar a la Copa ja és un premi per a nosaltres, però si passem la primera fase seria un èxit total."

  • 11'

    La Zarzuela a Catalunya amb Alicia Moreno

    Preservació i èxit de la Zarzuela Alicia Moreno, responsable de la companyia, explica la seva tasca dins de l'obra cultural de la Caixa d'Estalvis de Terrassa i com porten el gènere líric per tot Catalunya i Espanya. Tot i que sovint s'associa a la tercera edat, Moreno defensa que les festes majors s'omplen d'un públic divers quan es programa Zarzuela de qualitat. Organització de la temporada La companyia gestiona un repertori de més de 50 títols. Programen temporades estables de sis mesos amb sis títols diferents per no repetir obres durant almenys vuit anys. L'equip està format per unes 67 persones, incloent-hi 14 músics, solistes, un cor de vint i tants membres i un cos de ball. Els grans clàssics i les audicions "Si et coneixen els títols, s'omple per complet." L'Alicia destaca títols fonamentals com Los Gavilanes, La Leyenda del Beso o Doña Francisquita. També explica el seu rigorós procés d'elecció de personal: Realitza audicions constants al seu despatx. Classifica els intèrprets segons les seves capacitats per a solistes o cor. Busca artistes que, més enllà de la veu, tinguin la capacitat emocional que el gènere exigeix. L'argument de Los Gavilanes Durant l'entrevista es desgrana la trama d'aquesta peça clau de Jacinto Guerrero, que narra el retorn d'un indià que, després de fer fortuna al Perú, torna al seu poble i s'enamora de la filla de la seva antiga estimada, generant un conflicte d'interessos i sentiments universals.

  • 21'

    Balanç del primer any de legislatura amb Francesc Ricomà

    Balanç polític i econòmic: Un any de govern socialista El diputat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, analitza el primer any de la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. El balanç és de preocupació absoluta, marcat principalment per la crisi econòmica i l'augment de l'atur. Les crítiques a la gestió econòmica Ricomà assenyala tres errors greus del govern del PSOE: * Inacció: No haver aprofitat l'herència econòmica positiva per aplicar reformes. * Negacionisme: Negar l'existència de la crisi durant els primers mesos. * Mesures ineficaces: Implementar accions aïllades sense una estratègia global. Les alternatives del Partit Popular Davant la situació actual, el PP proposa un canvi de rumb basat en: 1. Política fiscal: Una baixada generalitzada d'impostos per a empreses i famílies per estimular el consum i la inversió. 2. Reformes estructurals: Cambis de fons en els àmbits de l'energia, el mercat laboral i l'ensenyament. 3. Control del dany: Reduir la destrucció d'ocupació, destacant que a Espanya es destrueixen 9 de cada 10 llocs de treball de la UE. Impacte a Tarragona i projectes locals El diputat denuncia la paràlisi de les infraestructures clau a la província, com l'A27 i el pla de rodalies, i critica la gestió de projectes específics a la ciutat de Tarragona: "Sembla que la prioritat socialista és que el projecte tingui paternitat socialista abans que tirar-lo endavant per al bé de la ciutat." Els projectes en disputa inclouen la façana marítima, el Mercat Central i el Banc d'Espanya, on Ricomà lamenta que s'hagin abandonat acords previs per motius purament polítics.

  • 16'

    Setmana Cultural de l'Escola de Música de Tarragona

    Projecte Educatiu i Musical Obert a la Ciutat L'Escola Municipal de Música de Tarragona celebra la seva Setmana Cultural amb un programa que va més enllà de les aules. Maria Teresa Montaner, directora del centre, explica que l'objectiu principal és apropar la música a tota la ciutadania i descentralitzar l'aprenentatge mitjançant les subseus als barris (Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Camp Clar i Bonavista). Durant aquests dies, s'aturen les classes convencionals per substituir-les per activitats amb un alt valor pedagògic, com tallers d'improvisació i concerts temàtics. Activitats Destacades del Programa Música Moderna i Improvisació: Tallers amb el trompetista Xavi de la Salut i una xerrada sobre la composició en el rock i el pop a càrrec de Nando Terino (Whiskins, Gallina). Concerts Temàtics: Una interpretació de la banda sonora de Star Wars amb flautes de bec pel grup Red Beck de l'escola del Morell. Pedagogia Infantil: L'estrena del conte musical 'La nit del bosc', de Jaume Fraga, adreçat a infants de 4 a 7 anys amb la participació dels professors. Coneixement de l'Instrument: El taller 'Viatge a l'interior d'un piano', on l'afinador Josep Puig desmuntarà l'instrument per ensenyar-ne el funcionament. Història i Instruments Antics: Conferències sobre la figura de Tàrrega i demostracions d'instruments antecessors de la corda actual, com la viola de gamba. Una Visió Inclusiva de la Música L'escola fomenta la participació de totes les edats, des del grup d'adults i la seva coral fins a l'Orquestra Interbarris. Com diu la directora: "Hem de donar una visió àmplia de l'ensenyament musical i cobrir la demanda de cada persona, des dels 4 anys fins als jubilats." Cal destacar que l'aula de música tradicional manté una programació pròpia mensual a la Casa de la Festa, amb monogràfics sobre instruments com el pandero o el sac de gemecs.

  • 20'

    20 anys dels centres cívics i futur del model comunitari

    Commemoració dels 20 anys dels Centres Cívics L'Ajuntament de Tarragona celebra el 20è aniversari de l'obertura dels centres cívics de Torreforta i Bonavista, els pioners de la ciutat. Tot i que l'efemèride va ser el setembre de 2008, els actes s'han traslladat a aquest any per qüestions de reorganització interna. Les activitats previstes inclouen: - Un concurs de fotografia per recuperar la memòria històrica de les dues dècades. - Actes lúdics vinculats a la dècada dels 80, com el Carnaval de Bonavista inspirat en la "movida madrilenya". - Una gran festa familiar el 6 de juny a la plaça de Torreforta. Nou model: de l'assistencialisme a la comunitat Begoña Flòria detalla una transició profunda en la filosofia d'aquests equipaments. L'objectiu és passar d'un model assistencial (molt lligat exclusivament als serveis socials) a un model comunitari i transversal. "Volem veure on vam néixer, on estem ara i cap a on volem anar, potenciant el treball en xarxa i la solidaritat." Es pretén que els centres siguin espais de proximitat per a tota la ciutadania, no només per als residents del barri o col·lectius amb dificultats. En aquest sentit, s'aplicarà una inversió de 400.000 euros per redistribuir espais, millorar l'accessibilitat i optimitzar l'ús de les sales. Oferta formativa i Societat de la Informació Es posa en marxa una nova modalitat de cursos monogràfics (salut, jardineria, risoteràpia) amb preus públics. Pel que fa als telecentres, es destaca el seu èxit en la lluita contra la bretxa digital: - Cursos d'iniciació a Internet i correu electrònic amb llistes d'espera. - Càpsules formatives específiques per buscar feina i crear currículums. - Facilitats per a l'adquisició d'ordinadors mitjançant convenis amb el Ministeri d'Indústria. El Senat Tarragoní i el Patrimoni Històric Finalment, s'anuncia la segona trobada del Senat Tarragoní per al 28 de febrer. Aquesta sessió serà monogràfica sobre patrimoni i cultura, vinculada a la candidatura per a la Capitalitat Cultural 2016. Els senadors visitaran espais clau com el Metropol, el Teatre Tarragona i la Tabacalera per assessorar l'alcaldia sobre la posada en valor dels actius de la ciutat.

  • 10'

    Celebració del Dijous Gras i el Carnaval a Tarragona

    Dijous Gras a la Rambla de Tarragona Aquest segment radiofònic de Tarragona Ràdio ens trasllada al cor de la ciutat durant el matí de Dijous Gras. L'ambient festiu està marcat per la música i les tradicions gastronòmiques pròpies d'aquesta jornada inicial del Carnaval. Degustació de coca de llardons i botifarra d'ou El punt neuràlgic de l'activitat es troba a la Rambla Nova, on els ciutadans es reuneixen per gaudir dels productes típics: Coca de llardons: Es ven en porcions individuals generoses al preu d'un euro. Botifarra d'ou: Una degustació gratuïta oferta pel Gremi de Cansaladers i Xarcuters de Tarragona. El repartiment segueix una "puntualitat britànica", començant exactament a les 11:00 h. La recepta: Es destaca que la botifarra segueix la recepta tradicional de Vicenç Bardolet. Actes destacats i agenda del Carnaval L'emissió també repassa altres esdeveniments clau de la setmana: La Disfressador: L'acte principal de la jornada al Palau de Congressos. S'informa que les entrades es van esgotar el mateix dia que van sortir a la venda. Actuacions musicals: Es menciona la participació del grup tarragoní Tumbuktu a la gran festa del recinte firal. Animació: La Colla de la Bota és l'encarregada de dinamitzar el matí amb música i megafonia. Una nota de dol a la festa "Ahir a la tarda coneixíem la mort de la Pepi Montero, la responsable i presidenta de la comparsa La Vallaruga." Es fa ressò de la trista notícia del traspàs de Pepi Montero, una figura històrica del carnaval tarragoní (comparsa del barri de Torreforta), fet que podria alterar la participació del grup en els actes previstos.

  • 13'

    Dijous Gras: Coca de llardons i tradició a Tarragona

    Celebració del Carnaval a Tarragona L'episodi d'avui se centra en l'arrencada de les activitats de Dijous Gras a la ciutat de Tarragona, posant un èmfasi especial en la vessant gastronòmica i cultural de la festivitat. Actes Gastronòmics a la Rambla Nova La connexió en directe ens trasllada al cor de la Rambla, on la Colla a la Bota organitza el tradicional repartiment de coca de llardons: Preu simbòlic: Cada tall de coca Costa només un euro. Volum de vendes: S'han preparat unes 1.500 racions per satisfer la demanda de ciutadans, estudiants i treballadors. El misteri del pastisser: Com a tradició, la identitat de qui elabora les coques es manté en secret, aportant un toc de màgia a l'esdeveniment. Inclusió social: Diversos voluntaris han acompanyat persones del centre de dia Cap Llevant perquè també puguin gaudir de la festa. Properes Activitats i Música El programa també destaca l'agenda per als propers dies: Concert de Carnaval: Demà divendres, el recinte del Palau de Congressos acollirà l'actuació de Los Delinqüentes, precedits per la banda local Tombuctú i el DJ I-la. Botifarra d'ou: El repartiment d'aquest embotit típic també és protagonista a la Rambla de la mà de la xarcuteria Bardoleta. Visites Reials: El Rei i la Reina del Carnaval visiten avui diverses escoles bressol i col·legis de la ciutat. "Hi ha festes molt típiques a tot arreu, però el Carnaval de Tarragona és especialment apassionat i obert."