Josep Sobirats i l'horror de la presó de Pilats
Memòries de repressió: Un testimoni directe de la postguerra El prestigiós senyor Josep Sobirats, economista i expolític, comparteix un relat estremidor sobre la seva estada a la presó de Pilats (Tarragona) l'any 1939. Amb només 19 anys, sent el més jove dels reclusos, va ser condemnat a pena de mort, una sentència que més tard es convertiria en reclusió perpètua. Vida i mort a la Torre del Pretori La conversa destaca les condicions infrahumanes i el clima de terror constant que es vivia a l'interior del recinte: Massificació extrema: Més de 1.200 persones convivien en espais on s'havia de dormir de costat per falta de lloc, fins i tot als graons de les escales. Higiene inexistent: Els presos havien de fer les seves necessitats en forats de cloaques romanes al costat d'altres companys que dormien. El pes del silenci: Sobirats denuncia que s'ha parlat molt de l'exili, però s'ha guardat un silenci excessiu sobre la repressió interna basada en denúncies de veïns. Acompanyament a la mort Un dels punts més colpidors és el paper que va haver d'assumir Sobirats: "Molts companys em cridaven per passar la seva última nit en capella abans de ser afusellats. Baixava d'allà totalment desfet." L'oblit de la repressió femenina L'entrevistat també reivindica la memòria de les dones preses. Critica que les commemoracions actuals sovint s'obliden de les recluses que van passar pel centre i pel convent de les Oblates, recordant el tràgic trasllat a peu que van patir en plena nit. De la presó a la càtedra Malgrat la duresa del passat, Sobirats explica com va seguir el consell de Josep Tarradellas d'apartar-se de la primera línia clandestina per formar-se acadèmicament, arribant a ser doctor en Economia i professor universitari, transformant el dolor en un llegat de servei públic.

