Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

781-792 de 1096
  • 21'

    El Carnaval arriba a les escoles de Tarragona

    Crònica del Tombet del Rei Carnestoltes i la Reina Aquest segment radiofònic de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per viure en directe el tombet de les comparses per les escoles de la ciutat. L'acció se centra en el col·legi del Serrallo, on la música de la xaranga i l'energia de la reina i les seves comparses animen els infants en aquest divendres de gresca. Protagonistes de la Festa Comparsa Quillamarro: Un dels seus membres, l'Aleix, destaca el gran impacte visual que genera la seva disfressa de Bollywood i el contrast de les reaccions entre els més petits (que sovint s'espanten pel maquillatge) i els més grans, que participen activament. La Reina del Carnaval: Cristina Imerich subratlla que val la pena l'esforç per veure la il·lusió dels nens i confirma que el planter de carnavalers a Tarragona està assegurat. Els Infants: Nens i nenes de 7 a 11 anys expliquen amb orgull les seves disfresses, algunes fetes a mà com les de romans i sacerdotesses, i d'altres més contemporànies com d'emo, esquelet o personatges de terror com Scary Movie. El Valor Educatiu del Carnaval La directora del centre, Maria Rosa Martín, explica com el Carnaval s'integra en el currículum escolar de manera transversal. No és només una festa, sinó una eina pedagògica per treballar: Llenguatge: A través de rodolins, versos i obres de teatre. Matemàtiques: Mitjançant problemes temàtics adaptats a la celebració. Integració: Facilitant que els alumnes nouvinguts coneguin les tradicions locals. "L'objectiu principal no és la festa sinó el treball diari i els objectius educatius." Properes activitats L'episodi conclou amb el recordatori de la Rueta infantil que tindrà lloc aquesta tarda a la Rambla Nova, amb la participació massiva de llars d'infants i escoles bressol de tota la ciutat.

  • 21'

    Mercamoda rep el Boter d'Honor pel Carnaval 2009

    Reconeixement a la trajectòria de Mercamoda L'establiment tarragoní Mercamoda, situat al carrer Jaume I, ha estat guardonat amb el prestigiós premi Boter d'Honor 2009. Aquest reconeixement, atorgat a proposta de les pròpies comparses, premia més de 18 anys de dedicació al món del tretzo i la confecció per al Carnaval de Tarragona. Tendències i novetats del Carnaval 2009 Segons el responsable de la botiga, Juan Luis Vilallé, les tendències d'enguany estan molt marcades per la cultura popular i l'actualitat: Estil Hippie i anys 70: Són les disfresses amb més demanda, influenciades per campanyes publicitàries recents. Clàssics que no fallen: Personatges com Marilyn Monroe, indis, monges i metges continuen sent opcions populars. Màscares polítiques: Tot i que les de Zapatero o Rajoy són habituals, s'espera amb ganes l'arribada de la màscara d'Obama per a l'any vinent. Originalitat: Destaquen opcions curioses com la disfressa de la protagonista de King Kong agafada per la mà del goril·la. Impacte de la crisi i serveis personalitzats L'entrevista també aborda la situació econòmica actual. Es detecta que molts usuaris opten per reciclar disfresses d'altres anys i centrar-se en la compra de complements (perruques, maquillatge o bigotis) per ajustar el pressupost. "Aquest any és un any d'aprofitar disfresses, només canviem perruques i els pressupostos han baixat bastant." Finalment, es destaca el servei de confecció a mida de l'establiment, capaç de crear dissenys complexos com els basats en personatges de manga o còmic quan no es troben als catàlegs estàndard.

  • 16'

    Estratègies d'Ocupació i Formació a l'Ajuntament de Tarragona

    Resum de l'Entrevista: Mesures contra la Crisi a Tarragona L'entrevista a Lola Herrera, regidora de l'àrea de formació, ocupació i empreses de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en les accions municipals per pal·liar els efectes de la crisi econòmica en una ciutat que ja compta amb 8.700 persones aturades. Iniciatives d'Ocupació Directa L'Ajuntament, en col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), ha posat en marxa diversos programes que han permès la contractació d'unes 130-140 persones per a tasques de servei a la ciutat: * Manteniment i millora: Neteja de monuments, pintura d'edificis públics i jardineria al Pont del Diable. * Serveis a la comunitat: Treballs a la Quinta de Sant Rafael, mediadors, informadors juvenils i auxiliars de biblioteca. * Pla de Barris (Camp Clar): Un pla específic per al barri de Camp Clar que preveu l'ocupació de 50 a 60 veïns en projectes de rehabilitació i atenció al públic. L'Estratègia de la Formació com a Futur Herrera emfatitza que l'ocupació és urgent, però la formació és l'eina clau per a la reinserció a llarg termini, especialment per a aquells que van deixar els estudis per anar a la construcció o l'hostaleria: * Casa d'Oficis: Programa per a joves menors de 25 anys centrat en energies renovables (solar i climatització). * Taller d'Ocupació: Destinat principalment a dones per al sector de treballs familiars. * Simulació d'Empreses (CEFET): Un programa amb un índex d'inserció del 83%, on els alumnes practiquen totes les àrees d'una empresa durant sis mesos. * Sector Comercial: Cursos específics de vendes en col·laboració amb comerços locals i amb vistes a l'obertura del Corte Inglés. Col·laboració i Talent L'Ajuntament actua com a facilitador per connectar la Formació Professional amb les demandes reals de la indústria i els serveis de Tarragona. "Sense formació no anem a cap lloc. En una situació de crisi és bàsic que valorem el talent i l'Ajuntament ha d'afavorir aquest talent." Finalment, es destaca el paper dels fons d'inversió local que generaran més de 500 llocs de treball directes a través d'empreses privades que contractaran persones en atur.

  • 12'

    Concurs d'Eficiència Energètica i Renovables a Tarragona

    Educació per a un futur sostenible L'Agència d'Energia de Tarragona i la Fundació Privada Tàrraco d'Energia Local, en col·laboració amb el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, han posat en marxa la quarta edició d'un concurs de pòsters adreçat a alumnes de primer i segon d'ESO d'arreu de la demarcació. L'objectiu no és només artístic, sinó pedagògic, buscant que els joves adoptin hàbits sostenibles i comprenguin el funcionament del sistema energètic actual. Metodologia i participació a les aules La campanya destaca per la seva vessant pràctica, ja que inclou una formació prèvia a les escoles a càrrec del tècnic José Manuel Díaz. Durant les sessions es tracten els següents conceptes: Fonts d'energia: La dependència dels combustibles fòssils i la necessitat de transició cap a les energies renovables. Problemàtica mediambiental: Explicació didàctica de l'efecte hivernacle i les seves conseqüències. Certificació energètica: Es dóna a conèixer el desconegut sistema d'etiquetatge de l'IDAE per a cotxes, similar al dels electrodomèstics. Consells domèstics: La importància d'evitar el mode stand-by als televisors, tancar els llums i l'ús de bombetes de baix consum. Dades clau del concurs "El pòster guanyador serà la il·lustració del calendari que reparteix l'Agència d'Energia pel 2010." Participants: Prop de 1.300 alumnes de diverses poblacions com Tarragona, Reus, Valls o El Vendrell. Termini: La presentació dels treballs finalitza el 19 de maig. Exposició: Els 50 millors pòsters s'exposaran a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials. Premis: El lliurament tindrà lloc el 5 de juny, coincidint amb el Dia del Medi Ambient, i inclou des de càmeres de fotos fins a material didàctic per a tota la classe.

  • 14'

    Missió del veler Vell Marí: l'estat dels nostres mars

    La Fundació CRAM i el projecte Vell Marí El vaixell científic Vell Marí, de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), ha tornat a Tarragona com a part d'una ambiciosa expedició de 6.000 milles nàutiques. A diferència de l'any passat, aquesta campanya recorrerà 25 ports, incloent-hi el Mediterrani, l'Atlàntic, el Cantàbric i les Illes Canàries. Objectius Científics i Investigació L'objectiu principal és recopilar dades sobre la composició química de l'aigua per entendre el paper dels oceans en l'absorció de CO2 i la seva relació amb el canvi climàtic. El vaixell està equipat amb tecnologia d'avantguarda: Termosalinògraf: Mesura la temperatura i la salinitat. Fluoròmetre: Analitza la concentració de clorofil·la. Robot submarí i hidròfon: Per a l'exploració visual i acústica de les profunditats. Projecte CarboOcean: Les dades recollides s'integren en una base de dades europea amb més de 50 entitats internacionals. Impactes en l'Ecosistema Marí La Sílvia Maio destaca que els efectes de l'escalfament global ja són visibles: Mortalitat de coralls: Com que viuen fixats al substrat, no poden fugir de l'augment de la temperatura i l'acidesa de l'aigua. Plagues de meduses: Favoreides per una aigua més calenta, més salada i la manca d'aigua dolça dels rius per la sequera. Degradació de la Posidònia: Aquesta planta endèmica és vital com a barrera contra l'erosió i per absorbir CO2, però pateix per la contaminació, la pesca d'arrossegament i l'ancoratge d'embarcacions. "La nostra presa de dades no tindria significat si no la poguéssim comparar amb el temps i amb altres zones dels oceans." Educació i Conscienciació El programa també inclou una vessant pedagògica per a escolars, utilitzant ulleres de realitat virtual i aules mòbils per descobrir la fauna autòctona, com dofins, tortugues i taurons, trencant mites sobre la seva perillositat.

  • 12'

    Vaga de jutges a Tarragona: Seguiment i reclamacions

    Seguiment històric de la vaga de jutges a Tarragona L'episodi analitza la jornada de vaga del col·lectiu judicial a la demarcació de Tarragona, destacant un seguiment notable del 68,11%. Això significa que prop de 7 de cada 10 jutges s'han sumat a l'aturada, una xifra especialment alta entre els jutges titulars en comparació amb els substituts. Reivindicacions principals Els magistrats subratllen que les seves demandes no són salarials, sinó estructurals per garantir un servei digne: Més mitjans i agilitat: Es reclama una modernització urgent per evitar casos com el de Pere Ruiz, un ciutadà que ha esperat quatre anys per un judici de faltes. Càrrega de treball: Sol·liciten que el Consell General del Poder Judicial fixi un límit màxim d'expedients per jutjat. Digitalització: Critiquen la manca de connexió informàtica entre comunitats autònomes i l'excés de burocràcia en paper. Reorganització: Demanen eliminar el trasllat forçós per ascens, que sovint deixa places vacants durant mesos i paralitza les causes. Situació de les infraestructures Es fa ressò de la precarietat de les seus judicials a Tarragona, disperses per tota la ciutat. S'esmenta l'anècdota d'Antonio Carril, president de l'Audiència Provincial, qui conserva un document de l'any 2001 que anunciava la primera pedra d'una Ciutat Judicial que, l'any 2009, encara no existeix. "Espero que abans de jubilar-me aquesta situació pugui millorar, tot i que encara em queden vuit anys." Legalitat i sancions Tot i que el Ministeri de Justícia considera la vaga com a al·legal (per manca de regulació específica per a aquest cos de l'Estat), els convocants no temen represàlies. Atès que l'aturada és d'un sol dia, segons el conveni no es considera una falta greu que pugui derivar en sancions importants.

  • 8'

    Seguiment de la vaga de jutges a l'Audiència de Tarragona

    Èxit de participació en la vaga de jutges a Tarragona La jornada de vaga convocada pels jutges i magistrats ha tingut una incidència notable a la demarcació de Tarragona, caracteritzant-se per una poca activitat judicial i una gran normalitat en el funcionament dels serveis mínims. Dades clau del seguiment Segons les dades facilitades pel comitè de vaga, el seguiment a la província ha estat del 68,11%. Aquesta xifra es desglossa de la següent manera: 73% de seguiment entre els jutges i magistrats titulars. 45% de seguiment entre els jutges substituts. D'un total de 69 places actives (descomptant vacants i permisos), la majoria s'han sumat a l'aturada. Reivindicacions i motius de la protesta Carlos Hugo Preciado, portaveu del comitè de vaga, ha definit la jornada com a "històrica" i ha subratllat que el sistema judicial pateix un col·lapse deplorable. Les principals demandes inclouen: Independència judicial i respecte a la figura del jutge. Modernització tecnològica: Connexió informàtica real entre comunitats autònomes. Millora de les condicions laborals: Establiment de càrregues de treball raonables i l'eliminació dels trasllats forçosos per ascens. "Les dades de seguiment són significatives de la situació de col·lapse i de servei deplorable a l'administració de Justícia que estem patint tots plegats." Escenari futur Tot i que el Ministeri de Justícia ha qualificat l'aturada d'al·legal, els jutges afirmen no tenir por a represàlies. Al mes de març hi ha prevista una nova assemblea per valorar l'estat de les negociacions, sense descartar unir-se a la vaga convocada per altres associacions el proper 26 de juny.

  • 24'

    Anàlisi de la Vaga de Jutges a Tarragona

    Impacte i reivindicacions de la vaga de jutges L'episodi analitza la jornada de vaga de la judicatura, destacant que a la demarcació de Tarragona el seguiment ha estat del 68,11%. Els diferents operadors jurídics —advocats, graduats socials i procuradors— debaten sobre la legitimitat d'aquesta aturada i les deficiències estructurals del sistema judicial. Problemàtica estructural i falta de mitjans Es denuncia una situació que qualifiquen de tercer-mundista en certs àmbits, especialment a la jurisdicció social: • La manca de dotació pressupostària i mitjans tècnics moderns. • L'increment desmesurat de la càrrega de treball (fins a 1.900 assumptes anuals per jutjat quan l'ideal són 800). • La judicialització excessiva de conductes que abans no eren delictives. El paper del ciutadà i la gestió judicial S'exposa que el gran perjudicat per la lentitud del sistema és el ciutadà, amb retards de fins a sis mesos en casos urgents com els acomiadaments. Els convidats qüestionen si la vaga unilateral és la millor solució, proposant alternatives com: Creació de plataformes unitàries de tots els operadors jurídics. Potenciació de la mediació i l'arbitratge. Millora de la coordinació entre les administracions (Generalitat, Estat i CGPJ). "El principi de tutela judicial efectiva està per damunt del dret de vaga." El futur de la justícia a Tarragona Es destaca la singularitat de Tarragona com una de les demarcacions més col·lapsades de Catalunya. Segons informen, tot i els intents d'introduir noves tecnologies com el sistema Lexnet, la falta de vocacions i l'alta mobilitat dels jutges substituts dificulten una millora real de la qualitat de la justícia.

  • 29'

    Entrevista a l'alcalde de Tarragona: Infraestructures i Futur

    Actualitat Judicial i Equipaments a Tarragona L'entrevista comença abordant la vaga de jutges a nivell estatal. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros expressa el seu respecte per les reivindicacions de més recursos, tot i que no comparteix el mètode de la vaga. Destaca que la manca de dotació és un problema estructural de fa 30 anys. El futur del Palau de Justícia • Es preveu que la inauguració efectiva de la nova Ciutat Judicial sigui l'any 2012. • Ballesteros admet frustració pels retards, però destaca que la ciutat ja ha complert posant els terrenys a disposició. Projectes Educatius i Culturals Un dels punts crítics és l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). L'Ajuntament proposa avançar el finançament per garantir l'obertura el curs 2010-2011, amb la condició innegociable que no suposi cap cost final per a les arques municipals. L'edifici de Lletres i el Banc d'Espanya L'antiga facultat de Lletres es convertirà en un node de serveis: • Ubicació provisional de l'Institut IES Tarragona 2. • Seu del Síndic de Greuges, l'OMIC i entitats musicals. • Possible acord amb la subdelegació del govern per a la biblioteca a canvi d'edificis a la Rambla. Pel que fa al Banc d'Espanya, es confirma que serà un centre d'informació turística i ciutadana d'alt nivell tecnològic, descartant-lo per a altres usos que no encaixin amb el nou pla d'equipaments culturals. Inversions Locals i Polítiques Socials L'alcalde detalla l'impacte dels Fons d'Inversió Local (23,8 milions d'euros): • 99 projectes aprovats que generaran ocupació immediata. • Renovació total de l'enllumenat públic per millorar l'eficiència i estalviar 740.000 euros anuals. • Construcció de la piscina de Riu Clar-Torreforta. Transport i Habitatge "Les promeses són per complir-les; no hi haurà cap canvi en la gratuïtat del transport per a jubilats." • Es manté la gratuïtat de l'autobús per a jubilats i escolars. • S'anuncien canvis en la gerència d'habitatge per agilitzar la creació de sol públic per a VPO (Habitatges de Protecció Oficial). Grans Superfícies i Mobilitat L'alcalde confirma que el Corte Inglés obrirà a finals d'any, generant uns 800 llocs de treball directes. Tot i les discrepàncies estètiques sobre la façana, el projecte avança prioritzant la mobilitat. Finalment, s'estan realitzant cates arqueològiques per al futur pàrquing de la Rambla.

  • 6'

    La Bota de Carnaval a Tarragona: Sàtira i Crisi

    Presentació de la Bota i els Ninots a la Plaça de la Font En el marc del dimarts de Carnaval, s'ha dut a terme l'emblemàtica plantada de la bota a Tarragona. Enguany, l'acte destaca per una forta càrrega de crítica social i política, reflectint el context d'inestabilitat econòmica. Una Bota marcada per la Crisi Pere Estadella, el dissenyador de la bota, ha explicat que l'estructura d'aquest any és conscientment esquelètica per simbolitzar la manca de recursos: Estètica d'obra: La bota apareix embolicada amb la típica xarxa taronja de construcció. Elements de venda: S'ha inclòs el telèfon de l'Ajuntament de Tarragona amb un cartell de "es ven", suggerint irònicament la privatització o subhasta de la institució. Estat inacabat: Les màscares i l'estructura presenten un aspecte sense polir, simulant una obra aturada per falta de pressupost. El Ninot i la Ninota Malgrat l'austeritat de la bota, el disseny dels vestits dels personatges principals ha anat a càrrec de Jordina Ros. A diferència d'altres anys amb influències brasileres, en aquesta edició els personatges van vestits de contes, mantenint una qualitat estètica que contrasta amb el minimalisme satíric de la bota. "Aquest punt àcid o crític s'ha de mantenir, perquè és part de l'esperit del Carnaval." La sàtira com a resistència La conversa subratlla que, mentre el Carnaval de Tarragona ha evolucionat cap a un model de més espectacle i coreografia, la bota roman com un dels últims baluards de la sàtira pura. Estadella defensa la necessitat de mantenir aquesta visió punyent per preservar l'essència històrica de la festa.

  • 14'

    Presentació del Ninot i la Ninota al Carnaval de Tarragona

    El Carnaval de Tarragona arrenca amb força Aquesta secció del programa El Matí de Tarragona Ràdio se centra en la presentació oficial del Ninot i la Ninota, figures emblemàtiques que marquen l'inici dels actes més tradicionals de la festa. El programa recull les impressions dels principals protagonistes i l'ambient a la Plaça de la Font. Els protagonistes: El Rei i la Reina En una conversa amb la dissenyadora Jordina Ros i els representants del Rei Carnestoltes (Paco Fiori) i la Reina Concubina (Cristina), es detallen els següents punts: Inspiració en els contes: Els disfresses d'enguany estan basats en personatges de contes amb una "moralitat positiva", allunyant-se del cinisme per cercar la justícia i el bon cor. Similituds físiques: Malgrat no assemblar-se físicament als ninots, els protagonistes destaquen que els detalls del vestuari i la caracterització són un reflex fidel d'ells mateixos. Nervis i expectació: La Cristina i en Paco confessen un cert estat de nerviosisme davant l'inici de la Disfressada i la Rua. Declaracions de la Regidora de Festes La regidora Sandra Coloma destaca l'èxit de convocatòria i la resposta de la ciutadania: Crítica social: La "Bota" d'enguany conté una forta crítica a la situació del sector immobiliari i la transgresió pròpia del carnaval. Èxit de vendes: Les entrades per a la Disfressada es van esgotar el primer dia, tot i tenir per primer cop un preu simbòlic d'un euro. "La gent té moltes ganes de sortir, d'oblidar-se una mica de tots aquests maldecaps que tenim tots avui en dia i disfrutar del Carnaval." Curiositats i Agenda Es menciona la complexitat de les coreografies coordinades entre les comparses, que poden durar fins a 10 minuts i requereixen mesos de preparació. Els presentadors debaten sobre la música del carnaval, criticant els tòpics i proposant una "crònica musical" de la rua de dissabte. A l'avançament de continguts futurs, es parla del llibre de Moises Espanyol sobre criminologia i les curioses maneres de descobrir criminals per les empremtes de les orelles.

  • 18'

    Primera vaga de jutges: Impacte a Tarragona

    La primera vaga de la judicatura a l'Estat L'entrevista analitza la convocatòria històrica de la primera vaga de jutges a Espanya. Tot i la divisió entre les associacions —amb el suport de les minoritàries (Associació Francisco de Vitoria i Foro Judicial Independiente) i les reticències de les majoritàries—, es preveu que a la província de Tarragona el seguiment sigui molt elevat. Impacte i prevenció per al ciutadà Segons el president de l'Audiència Provincial, Antonio Carril, l'afectació per als ciutadans es preveu mínima gràcies a la planificació prèvia: La majoria de jutges que faran vaga han evitat fixar citacions per a aquest dia. S'estan tramitant trasllats de judicis amb antelació per evitar molèsties. Els serveis mínims s'han establert de forma una mica improvisada a causa de la falta de previsió del Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial, cobrint principalment: Judicis amb presos. Assumptes civils urgents (com internaments). Reivindicacions i situació del sistema judicial El sector judicial reclama una millora profunda de les condicions de treball, enfocant-se en dos pilars fonamentals: Més mitjans materials i personal: Creació de nous òrgans judicials per gestionar el volum de casos. Reforma de l'Oficina Judicial: Millorar l'eficàcia administrativa per oferir una justícia de més qualitat. "El Ministeri ha sigut l'aglutinant més important de la huelga; cada vegada que el ministre feia una declaració, se sumava gent a la protesta." El futur de la justícia a Tarragona Antonio Carril, que deixarà el seu càrrec de president el proper mes de març després de 30 anys de servei, expressa la seva decepció per la manca d'infraestructures a la ciutat. Qualifica de "fracàs tremendo" el fet que no s'hagi posat ni la primera pedra del futur Palau de Justícia, una carència que considera un obstacle crític per al bon funcionament de la justícia al territori.