Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

973-984 de 1096
  • 19'

    Cultura i Jornades de la Casa d'Andalusia a Tarragona

    Jornades Culturals i Formatives a Tarragona La Casa d'Andalusia de Tarragona i Província organitza unes jornades culturals intenses a l'antiga Universitat Laboral (actual Complex Educatiu). Aquestes activitats busquen tant la formació interna com la difusió de la cultura andalusa a la ciutat. Formació en Protocol i Comunicació Les jornades, que se celebren principalment durant el dissabte, inclouen una vessant pedagògica per a les entitats: Protocol institucional: Curs impartit per Javier Heras (cap de protocol de l'Ajuntament de Tarragona) sobre com gestionar actes i autoritats. Relació amb els mitjans: Sessió a càrrec de José María Bonet per millorar la visibilitat de les associacions. Andalusos al món: Conferència del delegat de la Junta de Andalucía sobre la identitat i el suport als ciutadans a l'exterior. L'Espectacle: "Andalucía, Un Sentir" Com a plat fort, la companyia d'Antonio Morillas Rodríguez presenta aquesta nit un espectacle multidisciplinari. Els punts clau de l'obra són: Format: Un compendi que combina teatre, música flamenca, ball i poesia. Contingut: Es basen en textos d'autors com García Lorca, Antonio Machado i Rafael Alberti. Gira: Després d'actuar a ciutats com París, Brussel·les o Amsterdam, l'obra arriba a Tarragona amb un repartiment de 21 persones en escena. "L'obra pretén emocionar, que arribi al sentiment i al cor de tothom, siguin andalusos o no." Reptes de l'Entitat Durant l'entrevista amb Maximiliano López, vocal de la junta, s'ha destacat la vitalitat de l'associació malgrat les dificultats de manca d'espai al seu local actual del carrer Barcelona de Tarragona. L'entitat continua impulsant cursos de cajón, sevillanes i ball per atraure les noves generacions.

  • 23'

    Balanç de dos anys de gestió esportiva a Tarragona

    Gestió d'Equipaments i Servei al Ciutadà El regidor d'Esports, José Cosano, analitza l'evolució de les instal·lacions municipals destacant un creixement exponencial en l'ús ciutadà. Es destaca que s'ha passat d'un model de gestió fragmentat a un de centralitzat sota el Patronat Municipal d'Esports. Millores i Unificació de Serveis • L'increment d'usuaris ha estat espectacular: de 2.800 abonats el 2007 a prop de 10.000 actualment, elevant la ràtio d'activitat física de la ciutat del 3% al 10%. • S'ha implementat el carnet únic, que permet als ciutadans accedir a qualsevol instal·lació de la ciutat indistintament. • Modernització tecnológica amb nous sistemes de control d'accés per empremta dactilar, eliminant la necessitat de portar el carnet físic. Inversions en Infraestructures • S'han detectat deficiències en materials de la instal·lació del Serrallo, on caldrà renovar el 50% dels interiors per baixa qualitat dels materials originals. • Projectes futurs: cobertura de la piscina de Sant Salvador i finalització de la zona de fitness i spa a Riu Clar. Suport a Entitats i Esport d'Elit En un context de crisi econòmica, el regidor referma el compromís de l'ajuntament amb els clubs, tot i que adverteix de la necessitat de trobar noves vies de finançament. Finançament i Mecenatge • L'Ajuntament de Tarragona es defineix com una de les administracions que més aporta a les entitats en termes percentuals. • Creació de l'Agència de Patrocini i Mecenatge per a captar petites aportacions d'empreses privades destinades a l'esport base. El Repte del Bàsquet i el Futbol "No és necessari fusionar-se, és necessari coordinar-se per donar-li una solució a la ciutat." • Bàsquet: Diàlegs intensos entre el CBT i l'ADT per coordinar esforços i evitar la competència destructiva per recursos limitats. • Futbol: Es demana als clubs de barri (Torreforta, Campclar, Icomar) que assumeixin rols sostenibles segons la seva capacitat econòmica, prioritzant la formació sobre els fitxatges costosos que generen deutes. Estades Esportives d'Estiu S'ha produït una millora en l'organització de les activitats de vacances, amb l'objectiu que cap infant es quedi sense plaça. Per a l'any vinent, es preveu la incorporació de servei de menjador per facilitar la conciliació familiar.

  • 14'

    Adam Manyer: Objectius i Repte d'ERC al Camp de Tarragona

    Entrevista a Adam Manyer, nou President d'ERC al Camp de Tarragona Adam Manyer, recentment escollit president regional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les comarques del Camp de Tarragona, exposa el seu full de ruta després d'un període de certa convulsió interna dins la formació política. Manyer destaca la voluntat de tancar etapes passades i centrar-se en el creixement territorial i la preparació dels propers cicles electorals. Consolidació i Estratègia de Partit El nou president remarca que el partit es troba en un procés de normalització i enfortiment estructural. Els punts clau de la seva gestió inclouen: Enfortiment de les seccions locals: Repàs i suport a les estructures municipals i millora dels espais de treball. Definició de discurs: Potenciar temes centrals com el finançament, el concert econòmic i l'estructura de país. Sectorials i Debat Ideològic: Revitalitzar els espais de debat per dotar el partit de contingut programàtic sòlid. Comunicació i Tecnologia: Millorar la transparència i l'explicació de la feina feta tant en l'àmbit intern com extern. Horitzó Electoral: 2010 i 2011 Amb la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya (2010) i les municipals (2011), Manyer subratlla la necessitat de recuperar la connexió amb la ciutadania. Tot i el descens d'electors en algunes conteses, considera que el partit té una base consolidada al territori, especialment en comarques com el Priorat o la Conca de Barberà. "Ens hem de posar la granota i fer de manobres i de paletes per enfortir l'estructura del partit i acostar l'acció política a la ciutadania." Acció de Govern a Tarragona i Cultura Com a director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Manyer analitza positivament el pacte de govern a l'Ajuntament de Tarragona. Destaca projectes estratègics com: La Tabacalera: La seva transformació en un gran pol cultural que inclourà el Museu Arqueològic, una biblioteca i un centre d'art contemporani. Patrimoni i Turisme: La millora de la senyalització i la projecció internacional de la ciutat gràcies al pla de dinamització de Tàrraco. Calendari d'obres: S'espera que a la tardor s'iniciïn els primers treballs a la Tabacalera, començant pel centre de catalogació de materials.

  • 8'

    Estat de l'obertura de la variant N-340 a Tarragona

    Situació de les obres i accessos a la N-340 El programa connecta amb la unitat mòbil per comprovar l'estat de les carreteres de Tarragona, posant el focus en l'anunciada obertura del ramal de la rotonda de la Mora cap al segon cinturó en direcció sud. Punts clau de la connexió: Retards en l'obertura: Malgrat l'anunci oficial que el ramal estaria operatiu a primera hora del matí, els operaris encara estan realitzant feines de darrera hora, com abocar sorra als vorals i instal·lar les tanques de protecció. Seguretat viària: Josep Sunyer ha advertit d'un risc potencial si s'obre el trànsit sense haver finalitzat la instal·lació de les proteccions laterals a causa del pendent de la via. Beneficis per al trànsit: L'obertura d'aquest tram ha de permetre : Descongestionar el trànsit de la costa, especialment en època de platges. Permetre que els vehicles en trànsit (cap a Reus o València) evitin el pas per l'interior de nuclis com Cala Romana. Sentit de la marxa: L'obertura només és efectiva en sentit sud; el sentit nord continuarà inhabilitat durant les properes setmanes. Expectació en directe: Durant la connexió, s'ha observat l'arribada d'un vehicle oficial del Ministeri de Foment, fet que suggereix una obertura imminent. "Sempre, un cop s'ha anunciat l'obertura, el que està passant és que estan acabant de fer les feines."

  • 29'

    Activitats d'estiu al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

    Programació d'estiu del MNAT El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), representat per Pilar Sada, presenta una àmplia oferta d'activitats per a l'estiu, centrades en la divulgació del patrimoni romà a través de visites teatralitzades, tallers familiars i propostes artístiques en diversos escenaris com la Vila romana dels Munts, la Necròpolis i Centcelles. La Vila romana dels Munts (Altafulla) Una de les activitats estrella és la visita guiada pels personatges Caius i Faustina, que permet conèixer el dia a dia d'una residència d'alt estatus del segle II d.C. • Recerca i restauració: Es destaca la publicació imminent d'una monografia sobre la vila i el projecte d'un nou centre d'interpretació. • Experiència del visitant: L'activitat busca connectar els sentiments i hàbits quotidians romans amb la realitat actual. Tallers infantils i familiars al museu Sota el lema "Vacances a Tàrraco", el museu ofereix propostes cada dimecres i dijous de juliol i agost: • Fes d'arqueòleg: Taller pràctic on s'ensenya el mètode científic d'excavació. • CSI a la Necròpolis: Una activitat d'investigació d'antropologia física i epigrafia per resoldre "casos" a partir de restes òssies. • Construcció de ciutats: Un taller sobre urbanisme romà on els nens creen la seva pròpia maqueta de Tàrraco. Novetat: "Totes les arts porten a Centcelles" Aquest nou cicle a la Vila romana de Centcelles (Constantí) fusiona el patrimoni històric amb diverses disciplines artístiques: • Dansa: Representació de les quatre estacions i les feines agrícoles. • Literatura: Lectura de les cartes de Simmac per entendre la vida pública a l'Antiguitat Tardana. • Cinema i Música: Projeccions de cinema històric i un concert de cor de cambra centrat en la iconografia bíblica dels mosaics de la cúpula. "Hem entrat i ens hem convertit en romans; hem marxat i ens hem convertit en romans d'avui." — Cita d'un nen de 7 anys al llibre de visites del museu.

  • 12'

    Tancament al trànsit del Portal del Roser a Tarragona

    Tancament del trànsit al Portal del Roser L'episodi narra la crònica en directe del tancament del Portal del Roser als vehicles, una mesura destinada a la preservació del monument i l'inici de la vianantització de la Part Alta de Tarragona. Tot i que la mesura estava prevista per a les vuit del matí, el tancament efectiu s'ha produït al voltant de les deu o dos quarts d'onze, generant certa confusió entre els conductors. Reaccions de les Associacions de Veïns Les dues principals entitats veïnals de la zona han expressat opinions coincidents pel que fa al tancament: Joan Carles Vidal (AV de la Part Alta): Considera la mesura positiva i un pas necessari cap a la vianantització total, però critica la falta de previsió en la senyalització i la col·locació de tanques, que dificulten el pas a persones amb mobilitat reduïda. Quim Castellví (AV Casc Antic i Voltants): Denuncia una "falta de respecte" cap als veïns per la manca d'informació i la inexistència de rutes alternatives clarament indicades per entrar i sortir del barri. Principals queixes i mancances detectades "No s'ha de tancar així de cop a 4.000 persones sense donar alternatives." Els punts crítics destacats pels veïns i vianants inclouen: Manca de senyalització: Encara hi ha senyals que indiquen que el pas de turismes és permès. Incompliment històric: Es recorda que ja estava prohibit el pas de vehicles de més de 3.500 quilos, però que la falta de control ha acabat per deteriorar l'estructura de l'arc. Circuit alternatiu: La necessitat de fer grans voltes per la Rambla Vella o el Portal de Sant Antoni per sortir en direcció a l'Avinguda Catalunya torna la logística veïnal molt complexa. Actualment, el pas es manté obert exclusivament per a vianants, mentre s'espera l'inici de les obres per instal·lar un sistema de pilons per a residents i serveis.

  • 15'

    Casals d'estiu de la Fundació Casal L'Amic a Campclar

    Inici de l'estiu i activitats de lleure a Tarragona Amb l'arribada del bon temps i la finalització del curs escolar, s'inicien a Tarragona les activitats juvenils i casals d'estiu. En aquest context, es destaca la tasca de la Fundació Casal L'Amic, una entitat amb una llarga trajectòria de treball social als barris de Ponent, que organitza activitats en punts com el SEIP Campclar. Els Casals d'Estiu i el seu model educatiu Les activitats estan dirigides a infants i joves d'entre 4 i 12 anys, dividits en grups de petits, mitjans i grans. Els punts clau del servei són: Eix d'animació: Enguany es focalitza en una escola d'arts escèniques, on es treballen disciplines musicals, plàstiques i d'expressió corporal. Objectius educatius: Generar alternatives al carrer, fomentar el coneixement de l'entorn i oferir un espai de socialització i lleure de qualitat. Cronograma: El casal s'allarga fins al 17 de juliol, seguit de colònies a Rasquera a finals del mateix mes. Compromís social i realitat del barri La Fundació posa un èmfasi especial en l'atenció a la infància en risc social. Malgrat que el perfil de les famílies és heterogeni, la crisi econòmica ha afectat la participació. Per aquest motiu, l'entitat ofereix: Sistema de beques: Preus subvencionats que, amb l'ajut de l'Ajuntament i la pròpia Fundació, poden reduir-se significativament per a famílies sense recursos. Camps de treball: Una proposta per a joves d'entre 15 i 17 anys perquè facin els seus primers passos com a premonitors i s'impliquin en la seva comunitat. "Volem ser un complement institucional; el dia que no calguem serà estupendo perquè voldrà dir que la cobertura social és global." Protagonisme dels infants L'episodi dóna veu a participants com l'Àngela i el Sergi, que després d'un curs amb bones notes, combinen el casal amb vacances familiars i viatges, mostrant la diversitat i l'esperit positiu dels joves del barri.

  • 25'

    Balanç de Patrimoni i Tarragona 2016 amb Rosa Rossell

    Balanç de dos anys de gestió en Patrimoni a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, repassa les actuacions més destacades d'aquesta meitat de mandat. L'objectiu principal ha estat potenciar l'àrea de Patrimoni dins de l'Ajuntament, desvinculant-la del Museu d'Història per donar-li una entitat pròpia i posar ordre als projectes pendents. Principals intervencions en el llegat romà Rossell destaca el dinamisme en les obres i restauracions de diversos espais emblemàtics: • Pont del Diable: És l'obra de major magnitud, amb una previsió de 26 mesos i el finançament de l'1% cultural del Ministeri. • Portal del Roser: Actuació immediata per reparar danys causats pel trànsit i posterior tancament a vehicles no autoritzats mitjançant pilons amb lectura de matrícula. • Amfiteatre: Projecte de l'accés a l'arena i creació del nou jardí d'inspiració romana al parc de les Tres Granotes. • Muralles: S'ha completat el Pla Director de la Muralla, clau per coordinar futures fases de restauració amb la Generalitat (Incasol) i el Ministeri. Reptes i Candidatura Europa 2016 Amb l'horitzó del desè aniversari de la declaració de l'UNESCO l'any 2010, la ciutat ha de passar una revisió de manteniment. Rossell es mostra confiada gràcies a la creació d'un ens de gestió i a la presidència de la comissió d'arqueologia urbana en el grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Pel que fa a Tarragona 2016, s'han definit els terminis: "El projecte ha de ser sostenible per la ciutat; no podem fer castells a l'aire sense saber el finançament real." • La convocatòria oficial sortirà a finals de 2009. • Hi haurà 10 mesos per presentar el projecte. • Es preveu conèixer les ciutats finalistes abans de les eleccions municipals de 2011. Equipaments Culturals i Futur S'està polint el Pla d'Equipaments Culturals amb la Generalitat, que inclourà tant espais municipals com d'altres entitats (arxius i biblioteques) per definir usos de futur, com la Ciutat de la Música o l'ampliació de la Casa de la Festa.

  • 19'

    DJ La i el mestissatge musical a Tarragona Ràdio

    Entrevista a Laura Casadevall (DJ La) En aquesta edició especial d'estiu a la plaça de la Font, Tarragona Ràdio convida la Laura Casadevall, coneguda artísticament com DJ La. Tot i ser periodista de professió, la Laura s'ha convertit en una figura clau de l'escena nocturna tarragonina, concretament en locals emblemàtics com El Cau i La Vaqueria. L'estil musical: El mestissatge A diferència de la tendència electrònica dels anys 90, la Laura aposta pel mestissatge, la rumba catalana i la fusió. Durant l'entrevista, destaca l'auge d'aquests gèneres al segle XXI i com han passat de ser estils alternatius a convertir-se en la banda sonora generalitzada de la festa. L'ofici de DJ en clau femenina La Laura reflexiona sobre la seva experiència com a dona en un sector encara dominat majoritàriament per homes. Assenyala alguns dels reptes de la professió: La gestió del públic: La capacitat de llegir l'ambient i saber quan posar un "èxit" per revifar la pista. Compatibilitat vital: Les dificultats de compaginar la vida nocturna amb la vida familiar o la futura maternitat. Evolució tècnica: Tot i la moda del programari informàtic, ella segueix preferint el format CD per la seva versatilitat en els gèneres que punxa. Selecció musical i recomanacions Durant el programa se seleccionen diversos temes clau que defineixen l'estil de DJ La: Sabor de Gràcia i La Troba Kung-Fú: Una versió rumbera del clàssic de Jaume Sisa. Muchachito Bombo Infierno: Un imprescindible per a moments de màxima energia. Macaco: Amb el seu èxit Moving, analitzant el seu impacte mediàtic i social. Gertrudis: Representants de la nova rumba catalana. Fats Domino: El clàssic atemporal que serveix per tancar les sessions amb optimisme. "Hi ha cançons que no caduquen mai; moltes s'estan fent de nou amb ritmes actuals i tenen un èxit extraordinari."

  • 27'

    Tabac i adolescents: l'impacte de les sèries de TV

    L'impacte del tabac en el món audiovisual En aquest episodi, s'analitza com la indústria tabaquera i les produccions audiovisuals influeixen en els hàbits dels joves. La infermera Cristina Rey i la col·laboradora Cinta Daufí discuteixen un estudi premiat sobre la presència del tabac en sèries juvenils d'èxit. La publicitat subliminal en les sèries Malgrat que la publicitat directa de tabac està prohibida, l'estudi revela l'ús del placement (publicitat de producte) per influir en els adolescents: • Normalització del consum: Personatges atractius o rebels apareixen fumant en situacions de gran intensitat emocional. • Sèries analitzades: S'esmenten produccions com Física o Química, Sin tetas no hay paraíso i El Internado, on el tabac es presenta com una "teràpia" davant situacions traumàtiques. • Contrasts: En sèries de comèdia com Aída, el personatge que fuma sol tenir un rol ridícul, generant un efecte de rebuig oposat. L'estratègia de la indústria tabaquera Es debat la possible vinculació econòmica entre les tabaqueres i les productores: "Les companyies tabaqueres han trobat altres maneres de fer publicitat indirecta... els diners que abans anaven a anuncis directes ara es destinen a finançar aparicions en la ficció." • La indústria busca captar el públic vulnerable (adolescents) per assegurar futurs consumidors. • Es destaca la importància de fomentar l'esperit crític dels joves per interpretar la realitat audiovisual. El procés de deixar de fumar i el concurs TASTA L'episodi també aborda l'actualitat de la campanya TASTA per ajudar a deixar de fumar: • S'observa una davallada en les inscripcions, atribuïda a l'ansietat generada per la crisi econòmica. • Es recorda que les infermeres d'atenció primària són les professionals clau per acompanyar en aquest procés. • S'anuncia el sorteig de premis per als participants que s'han mantingut abstinents durant el mes del programa.

  • 15'

    Prevenció i seguretat per a la Revetlla de Sant Joan

    Seguretat i Prevenció per a la Nit de Sant Joan Entrevista a l'Agustí Gatell, cap de la regió d'emergències de Tarragona dels Bombers de la Generalitat, sobre el dispositiu de seguretat i els consells per a una celebració segura. Els Riscos de les Fogueres i la Pirotècnia Els professionals dels bombers realitzen rutes de control durant la tarda per verificar que les fogueres estiguin situades en llocs segurs, lluny de cases i zones boscoses. La radiació del foc pot ser perillosa si no es respecten les distàncies. Urgències: L'any passat, el telèfon 112 va atendre més de 7.600 trucades durant la revetlla. Protocols Escolars: Enguany s'ha iniciat un pla pilot a centres educatius i centres cívics de Tarragona per conscienciar els més joves sobre les "Revetlles amb precaució". Consells Bàsics d'Ús dels Petards "Qualsevol accident es produeix perquè en algun moment no s'ha complert alguna norma." L'Agustí Gatell recorda unes pautes de sentit comú que sovint s'obliden per l'emoció de la festa: * No guardar petards a les butxaques. * No subjectar-los amb les mans un cop encesos. * Llegir les instruccions de cada envàs pirotècnic. * Supervisió adulta: La normativa és estricta pel que fa a l'edat (classes 2 i 3 només per a majors de 18 anys). Estat de la Vegetació i Risc d'Incendi A diferència de l'estiu passat, que va ser atípic per la falta d'incendis, enguany la situació és crítica: 1. Primavera plujosa: Ha fet créixer molta herba i vegetació fina. 2. Maig sec: Les altes temperatures han assecat aquesta vegetació, convertint-la en combustible fàcil. 3. Reforços: Un dispositiu de 160 persones reforçarà la regió de Tarragona per atendre qualsevol incidència. Finalment, es demana a la població que davant de qualsevol indici de foc truquin immediatament al 112, ja que la rapidesa en l'actuació és clau per evitar que un incendi petit es converteixi en una catàstrofe.

  • 19'

    Cultura popular i la màgia de Sant Joan amb Jordi Bertran

    La gestió de la cultura popular i el foc festiu L'entrevista amb l'expert en gestió cultural Jordi Bertran, actual director de la Fira Mediterrània de Manresa, se centra en la importància de les fires d'espectacles com a mercat per als programadors i la vitalitat de la cultura tradicional a Catalunya. Mercats i formació cultural Bertran destaca que Catalunya és un referent europeu en l'ocupació de l'espai públic i l'organització de mercats d'espectacles: Fires de referència: Es mencionen la Fira Mediterrània (Manresa), la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i el Mercat de Música de Vic. Descentralització: L'aposta per escoles d'estiu i festivals fora de Barcelona (Llívia, Esterri d'Àneu, Horta de Sant Joan) per reequilibrar el mapa cultural. Formació: La necessitat de formar nous gestors i educadors per garantir el futur de la festa. La Nit de Sant Joan i el simbolisme del foc L'episodi aprofundeix en la riquesa de la nit més curta de l'any, tot explorant diverses tradicions vinculades als Països Catalans: Foc no pirotècnic: Es parla de les falles del Pirineu (Isil i Andorra) i el seu caràcter ecològic i ancestral. Flama del Canigó: El ritual sagrat que uneix el territori des del Pirineu fins a punts com la Plaça de la Font de Tarragona. Mitologia: L'aparició de criatures fantàstiques i llegendes associades a l'emperador Carlemany i la seva argolla d'or. "La plaça de la Font és l'àgora de la ciutat i del camp de Tarragona." Finalment, es fa referència a la normativa europea sobre pirotècnia, subratllant la lluita del Parlament de Catalunya per protegir les festes tradicionals davant de regulacions excessivament restrictives.