Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

961-972 de 1096
  • 18'

    Trobada Estatal de Bandes de Setmana Santa a Tarragona

    Josep Maria Guinovar, president del Gremi de Marejans, presenta els detalls de la tercera trobada de bandes de Setmana Santa a nivell estatal que se celebrarà aquest dissabte a Tarragona. L'esdeveniment, de caràcter bianual, aplegarà unes set bandes provinents de punts com Sòria, Logronyo, Saragossa i Calataiud, a més de la presència local de la banda de Jesús de Natzaret. Detalls de la Jornada Participants: Prop de 400 timbalers es reuniran en una jornada de germanor. Activitats turístiques: Durant el matí, els convidats faran una ruta per la Tarragona romana i visitaran esglésies emblemàtiques per conèixer els passos de la ciutat. Exhibicions: A les 17:30h a la Plaça de les Cols, exhibició individual de cada banda. A les 20:30h a la Plaça de la Font, repic conjunt final davant l'Ajuntament. Objectius i Futur del Gremi L'entitat busca enriquir la Setmana Santa tarragonina important sons i estils d'altres regions. En l'àmbit patrimonial, Guinovar destaca el projecte del Museu de la Setmana Santa i el proper conveni amb l'Autoritat Portuària per cedir l'arxiu històric del gremi (amb documents des de 1819) per a la seva conservació i consulta pública. "Volem que la gent vegi el que es fa en altres llocs i que això serveixi per esperonar-nos a millorar els nostres nivells de so i qualitat."

  • 16'

    La Nit de l'Empresari 2009: Innovació i Motivació

    Renovació de la Nit de l'Empresari de la CEPTA La Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA) reprèn la celebració de la Nit de l'Empresari el pròxim 27 de març al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. Després d'un petit parèntesi, la novena edició es presenta amb un canvi radical de format, prioritzant el contingut acadèmic i la motivació per sobre de l'acte social tradicional. Eixos del Nou Format L'esdeveniment s'allunya del clàssic sopar de gala assegut per adaptar-se al context econòmic actual i oferir més valor afegit: Austeritat i eficàcia: Se substitueix el gran sopar per un acte més àgil que culmina amb un còctel a peu dret per fomentar el networking. Motivació empresarial: La ponència central anirà a càrrec de Santiago Álvarez de Món (IESE), expert en lideratge, per encoratjar el sector en temps de crisi. Societat del Coneixement: El lema de l'acte s'alinea amb el futur de la regió, destacant la col·laboració entre l'administració (Diputació de Tarragona) i la universitat (URV). Guardons i Reconeixements Durant la vetllada es lliuraran diversos premis que busquen visibilitzar l'esforç del teixit empresarial: Guardó d'Honor: Enguany concedit al Port de Tarragona per la seva trajectòria. Categories clàssiques: Innovació, internacionalització, emprenedoria i responsabilitat social, entre d'altres. Nous reconeixements: Es lliuraran distincions a unes 45 empreses proposades directament per les associacions sectorials de la CEPTA. "El principal no és el sopar, el principal són els empresaris; volem que se sentin protagonistes i motivats cap al futur." Detalls de l'Esdeveniment L'acte comptarà amb el suport institucional de les grans patronals (Foment del Treball i CEOE) i la presència d'autoritats com el vicepresident de la Generalitat. L'assistència és gratuïta, però requereix inscripció prèvia a través del web de la confederació.

  • 29'

    La Ciutat Anònima: Musical de producció pròpia

    Presentació de l'obra "La Ciutat Anònima" En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, es presenta l'espectacle musical "La Ciutat Anònima", una producció totalment local que s'estrena aquest cap de setmana. L'obra aborda temes contemporanis com la incomunicació, la deshumanització de la societat actual i l'impacte de la tecnologia en les relacions humanes. Temàtica i Rerefons Social L'obra neix de la necessitat de reflexionar sobre la humanitat en un context marcat pels elements virtuals i tecnològics. Segons el seu director, Marc Jornet, l'escenari serveix per subratllar conflictes latents: • La fredor i falta de tendresa en els entorns urbans deshumanitzats. • L'ús de les xarxes o xats com a via principal de contacte emocional. • La integració de la violència quotidiana com una cosa "normal" a través dels mitjans. Procés Creatiu i Producció Local L'espectacle destaca per ser una producció pròpia al 100%, sense versions ni adaptacions literàries prèvies. Els punts clau de la producció inclouen: • Música en directe: La banda sonora és nova i interpretada per músics dalt de l'escenari (piano, saxo, bateria, baix i contrabaix). • Treball estable: La companyia porta sis anys de feina continuada, cosa que permet una gran complicitat entre els actors i l'equip directiu. • Talent del territori: Tots els implicats són professionals de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Estructura de l'Espectacle El compositor Tomàs Simón explica que la música no s'atura; actua com un fil conductor constant que acompanya tant les cançons com els diàlegs, creant una experiència immersiva. "Les coses que es pugen damunt d'un escenari és per subratllar-les, per dir a la gent: ep, aquí passa alguna cosa."

  • 7'

    Congrés de Cirurgia d'Espatlla i Colze a Tarragona

    Presentació del X Congrés de la SECHC a Tarragona Aquest matí s'ha presentat al Palau de Congressos de Tarragona la desena edició del congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia d'Espatlla i Colze (SECHC). L'esdeveniment reuneix uns 220 especialistes, incloent-hi referents d'àmbit europeu provinents de països com el Regne Unit, Suècia, França i Alemanya. Aspectes clau de l'especialitat El doctor Jaume Calmet, responsable de la secció corresponent a l'Hospital Joan XXIII i president del comitè organitzador, ha destacat l'evolució d'aquesta branca mèdica: Malalties prevalents: Les consultes més habituals afecten la cofia dels rotadors i els tendons, especialment en persones majors de 45-50 anys. Patologia esportiva: Increment de casos d'inestabilitat i luxacions recidivants en pacients joves. Avenços tecnològics: Ús intensiu de la artroscòpia i noves tècniques protèsiques per a grans destruccions articulars. Objectius de la cirurgia moderna Segons el Dr. Calmet, la prioritat actual de la professió és: "Aconseguir els millors resultats possibles amb la menor agressió i de la forma més eficaç possible." Es busca reduir el temps en què el pacient recupera la seva autonomia, xifrant-se actualment en unes 4 o 6 setmanes per a una vida normal, tot i que la reincorporació plena a l'esport o la feina pot requerir entre 4 i 5 mesos. Impacte local i activitat acadèmica A Tarragona, només a l'Hospital Joan XXIII, s'operen entre 350 i 380 casos anuals, xifra que demostra el pes d'aquesta especialitat a la regió. El congrés inclourà un programa intens amb sis taules de comunicacions, tres taules rodones i la presentació de 45 treballs científics.

  • 11'

    Victoria Arbeloa: Primera presidenta de la Setmana Santa de Tarragona

    Una fita històrica per a la tradició tarragonina L'entrevista se centra en la figura de Victoria Arbeloa, que recentment ha estat nomenada presidenta de la Congregació del Descendiment. Aquest fet és especialment rellevant perquè es converteix en la primera dona que presideix una confraria de la Setmana Santa a Tarragona, una institució històricament dominada per homes. El paper de la dona i la igualtat Arbeloa reflexiona sobre la seva elecció i el camí cap a la igualtat en les tradicions religioses: - Afirma que la seva elecció hauria de ser vista amb normalitat, tot i reconèixer que a la ciutat ha causat sorpresa. - Destaca que la seva congregació és mixta i ja va ser pionera l'any 1984 en incloure la primera dona banderada en una processó. - Subratlla que la revifalla de la Setmana Santa a les darreres dècades es deu, en gran part, a la incorporació de les dones a les fileres. Projectes i reptes de la Congregació del Descendiment Com a nova presidenta, té varis objectius sobre la taula: - Acabament del pas escultòric: El gran repte és completar el grup de set imatges. Actualment se n'estan esculpint tres de noves a Palència amb l'objectiu d'estrenar el pas complet l'any vinent. - Activitats immediates: Destaca la presentació de l'opuscle a càrrec d'Andreu Muñoz Melgar i la participació en el Via Crucis del Dilluns Sant. - Situació econòmica: Reconeix que la crisi ha afectat la captació de patrocinis per a les publicacions, però manté l'optimisme gràcies al suport dels congregants. "No hauria de ser notícia, hauria de ser normalitat. Però estem encara lluny d'arribar a aquesta igualtat." El futur de la festa Finalment, Arbeloa es mostra optimista sobre la salut de la Setmana Santa tarragonina. Valora molt positivament iniciatives noves com la carpa de la plaça Verdaguer, que permetrà mostrar els passos com a obres d'art fora de les esglésies, facilitant l'accés tant a tarragonins com a turistes.

  • 23'

    Actualitat del Port de Tarragona: Sentència de Port Tarraco i inversions 2009

    Gestió de la sentència judicial de la Marina Port Tarraco L'entrevista s'inicia abordant la sentència judicial que obliga a l'Ajuntament de Tarragona a elaborar un pla especial d'usos en dos mesos per evitar l'enderroc de sis edificis a la Marina. Josep Anton Burgasé, president de l'Autoritat Portuària, transmet un missatge de tranquil·litat: • L'Autoritat Portuària ja ha elaborat el document tècnic necessari. • Es preveu que l'Ajuntament aprovi aquest pla en les properes setmanes, regularitzant així la situació legal. • Burgasé evita entrar en polèmiques sobre errades passades, destacant que la intenció de totes les institucions ha estat sempre de bona fe. "Aquesta és una situació que quedarà regularitzada i legalitzada; podrem mantenir l'ús actual de les instal·lacions." Impacte de la crisi econòmica i estratègia de futur El president analitza com la conjuntura econòmica global afecta l'activitat portuària, definint el 2009 com un any de "muntanya russa" per la volatilitat dels tràfics. Inversions i projectes estratègics • Ampliació de la terminal de contenidors: És l'obra més estratègica, amb una inversió de 35 milions d'euros només per a enguany. L'objectiu és estar plenament operatius el 2011 per rebre vaixells més grans. • Inversió total: Malgrat la crisi, el Port preveu invertir entre 80 i 100 milions d'euros durant el bienni 2008-2009 gràcies a l'estalvi acumulat en anys anteriors. • Diversificació de tràfics: Tot i l'aposta pels contenidors, el Port manté la seva essència com a port granaler, energètic i químic. Projectes urbans i de serveis • L'hotel de luxe: El projecte per convertir l'actual seu portuària en un hotel de luxe està aturat degut a la retracció econòmica dels inversors de Dubai. • Trasllat d'oficines: Es manté la previsió de traslladar les oficines del Port al nou edifici a finals de 2009. • Millores a la façana marítima: Les obres al Moll de Costa i al Passeig de la Independència avancen amb la intenció que estiguin finalitzades abans de l'estiu.

  • 50'

    Tarragona Actualitat: Tots Sants, 40 anys de BASF i prevía del Nàstic

    Resum de l'Actualitat de Tarragona L'informatiu de Tarragona Ràdio d'aquest 30 d'octubre de 2009 repassa les notícies més rellevants de la jornada, marcades per la proximitat de la festivitat de Tots Sants, fets institucionals i l'última hora de l'esport local. Festivitat de Tots Sants i Tradicions • Dispositiu de trànsit: La Guàrdia Urbana activa un pla especial per regular l'accés al cementiri municipal. Es recomana fermament l'ús del transport públic o anar a peu. • Panellets i Castanyes: El gremi de pastissers preveu la venda de 3.000 quilos de panellets a la ciutat, amb preus que oscil·len entre els 30 i 42 euros el quilo. S'han autoritzat 35 parades de castanyes a la via pública. • Gestió Funerària: El cementiri de Tarragona disposa de 19.000 nínxols i, gràcies a l'auge de les incineracions, s'estima que té capacitat per als propers 100 anys. Economia i Indústria • 40 anys de BASF: La multinacional alemanya commemora quatre dècades al territori amb la inauguració d'un nou centre de visites al Polígon Sud. • Conflictivitat laboral: El conseller Josep Huguet critica l'empresa Lear de Roquetes per rebutjar ajuts públics abans d'anunciar el seu tancament. D'altra banda, Repsol Química inicia aturades temporals de producció per adaptar-se al mercat. • Privatització del transport: Els sindicats denuncien la tendència privatitzadora de l'EMT de Tarragona i les retallades en el sector. Successos i Política Local • Judici a l'Audiència: Un jurat popular declara culpable per unanimitat l'home acusat de matar la seva dona a Cambrils l'any 2007. • Esfondrament a Riudoms: Una persona resulta ferida lleu en caure un edifici de dues plantes al centre de la vila. • Urbanisme (POUM): L'Ajuntament de Tarragona garanteix que el dictamen de Protecció Civil no afectarà els acords ja subscrits amb els veïns de zones consolidades. Actualitat Esportiva: Sempre Nàstic L'equip grana ja és a Huelva per enfrontar-se al Recreativo. "Hem de ser valents i pensar que tothom pot donar molt més del que estem donant", afirma el migcampista Miguel Ángel. • L'expedició estrena nous uniformes de passeig, descrits amb humor com d'estil vintage. • El CBT i l'ADT busquen victòries urgents en bàsquet, mentre que el Sant Pere i Sant Pau es prepara per al derbi de voleibol contra el Barça.

  • 27'

    Festa i transformació al Campus Catalunya de la URV

    Celebració de la nova comunitat universitària L'episodi es trasllada a la unitat mòbil de Tarragona Ràdio per viure en directe la jornada festiva al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest dia marca un abans i un després, ja que el campus concentra ara uns 3.000 estudiants de diverses disciplines que abans estaven disgregats per tota la ciutat. La integració de facultats i la convivència El degà i els responsables de diferents facultats comparteixen la seva visió sobre l'ampliació del campus: • Facultat de Ciències Jurídiques: Actuen com els «hostes» veterans que reben els nous companys. • Facultat de Lletres: El seu secretari, Pere Navarro, destaca la millora en llum i espai respecte a l’antiga seu, tot i algunes crítiques constructives sobre l’arquitectura moderna. • Escola d'Infermeria: Celebren haver deixat l'aïllament per formar part d'un entorn realment universitari. "Aquesta festa és per donar publicitat al fet que ja hem arrencat a conviure unes 3.000 persones diàriament." Reptes i anècdotes de les noves instal·lacions Malgrat la modernització, els docents assenyalen algunes mancances curioses del disseny arquitectònic, com ara els lavabos sense ventilació natural o pantalles de projecció que es mouen amb l'aire condicionat. També es discuteix la fisonomia de la plaça, que s'ha de rebatejar i on els alumnes demanen més espais verds davant l'excés de ciment d’un campus eminentment urbà. El futur: El CRAI i l'expansió del Campus Un dels anuncis més destacats és l'obertura imminent del CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació). • Concepte integral: No és només una biblioteca, sinó que integra informàtica, laboratoris d'idiomes i espais de treball en grup. • Data d'obertura: Està prevista per al 18 de maig, oferint serveis fins a mitjanit durant l'època d'exàmens. Finalment, es projecta que en un termini de 3 a 4 anys, amb l'arribada de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, el campus es convertirà en una «ciutat dins la ciutat» amb prop de 5.000 persones.

  • 21'

    Realitat i reptes de Càritas a Tarragona i Camp Clar

    L'impacte de la crisi i el paper del voluntariat Aquesta conversa reuneix voluntàries i tècnics de Càritas per analitzar la crua realitat social a Tarragona, especialment al barri de Camp Clar. Es destaca el paper fonamental dels voluntaris veterans, com la Paquita Engassó, que després de tota una vida en l'ensenyament dedica el seu temps a l'assistència directa a la parròquia. Noves formes de pobresa Els tècnics de l'entitat, en Jaume Rovira i la Pilar Ubiols, expliquen que estan detectant casos multiproblemàtics i un canvi significatiu en el perfil de l'usuari: Increment de persones autòctones: Les famílies locals superen en nombre les immigrades en el darrer període. La pobresa invisible: Persones que sempre havien tingut una vida estable i que, a causa de la crisi o les hipoteques, es troben de cop al carrer. Sostre i alimentació: La preocupació pel pagament d'habitatges i la necessitat bàsica de menjar. Dignitat i situacions limit El testimoni de la Casa del Transeunt posa de manifest la duresa de viure al carrer. Es narren casos punyents com el d'un home amb els peus llagats que només demanava un got d'aigua, o joves de 18 anys sense cap suport familiar. La pèrdua de la dignitat i l'autoestima s'identifica com la principal barrera per a la recuperació de les persones. "Molta gent d'aquí intenta que no els vegin entrar a la Casa del Transeunt per vergonya; la vida els ha petat entre les mans." Projectes de futur: El menjador social Es planteja la necessitat urgent d'un menjador comunitari a Tarragona. Tot i que existeixen iniciatives com les de la Comunitat de Sant Egidi o Creu Roja, els participants coincideixen que cal una acció coordinada amb les administracions per garantir l'alimentació diària sense que això suposi una estigmatització més gran per a les famílies que encara conserven el seu habitatge.

  • 24'

    Josep Maria Recasens: 30 anys del primer alcalde democràtic

    Entrevista Històrica amb Josep Maria Recasens En commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques (3 d'abril de 1979), Tarragona Ràdio entrevista qui fou el primer alcalde de la ciutat en aquesta nova etapa, l'historiador Josep Maria Recasens (PSC). El camí cap a l'alcaldia i el primer govern Recasens explica que la seva elecció no va ser fruit de l'atzar, sinó d'un pacte preelectoral entre el PSUC, Convergència i el PSC. L'objectiu era assegurar que el cap de la llista més votada d'aquest bloc d'esquerres i catalanista fos investit per evitar la continuïtat de sectors vinculats a l'antic règim. • Es va formar un govern de coalició proporcional als resultats. • Destaca la falta d'experiència absoluta de tots els regidors, que van haver d'aprendre el funcionament municipal sobre la marxa. • Manté una relació d'amistat i respecte amb els companys d'aquella època, inclosos els de l'oposició. Els reptes d'una ciutat per construir L'estat de Tarragona l'any 1979 era crític a causa de la paràlisi institucional dels darrers anys de la dictadura: • Barriades en estat deplorable: Moltes zones estaven per urbanitzar, sense clavegueram, aigua ni serveis bàsics. • Dèficit financer: Malgrat que no hi havia un deute extrem, la manca d'inversió prèvia obligava a un esforç econòmic enorme i a l'augment d'impostos. • Conflicte de l'aigua: Recasens recorda l'aigua salada com un dels grans problemes socials, amb manifestacions multitudinàries (com la de 1977 amb més de 8.000 persones). Perspectiva sobre la Tarragona Actual Recasens analitza l'evolució del model de ciutat des del segle XIX fins avui: "Si no existeixen problemes, s'han de crear per poder resoldre'ls i millorar la ciutat cada dia." • Critica el trencament de l'uniformitat arquitectònica de la Rambla Nova. • Lamenta que Tarragona encara no disposi d'un teatre de gran format, considerant el Metropol com una sala parroquial insuficient per a una capital. Faceta com a Historiador Als seus 91 anys, Recasens continua plenament actiu en la investigació. Actualment treballa en una història de l'aigua a Tarragona, analitzant des de les rogatives religioses per demanar pluja fins a les infraestructures hidràuliques històriques.

  • 38'

    30 anys de democràcia a l'Ajuntament de Tarragona

    Presentació del llibre 'La represa democràtica' L'episodi se centra en la presentació del llibre 'La represa democràtica: 30 anys d'eleccions municipals a Tarragona', una obra coordinada per Xavier Belló i escrita per vuit periodistes locals. El llibre repassa els vuit mandats transcorreguts des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins a l'actualitat del 2009, acompanyat d'una tasca d'arxiu gràfic i dades dirigida per l'historiador Jordi Piqué. Repàs històric per mandats • 1979-1983 (Tomàs Carot): L'etapa de la transició i l'esperança. Es destaca la manca inicial de gabinets de premsa, la comunicació via correu postal i la gestió de temes crítics com la crisi econòmica (20% d'atur), l'aigua i l'intent de cop d'estat del 23-F. • 1983-1987 (Griselda Pastor): Un mandat de majoria absoluta socialista marcat per la conflictivitat social, el debat sobre la petroquímica i el Cas Mestre. • 1987-1991 (Ferran Gerard): Definit com a "temps turbulents", aquest període va viure la moció de censura (1989) que va treure l'esquerra del poder. Es recorden atemptats d'ETA i els Grapo, i casos d'especulació urbanística com el del Parc Central. • 1991-1995 (Xavier Belló): La consolidació del canvi polític amb la majoria de CiU. Es viuen conflictes pel nom de la universitat i la relació amb el Port. • 1995-1999 (Xavier Bas): Etapa caracteritzada pel tancament de ferides polítiques mitjançant el pacte PSC-CiU i la planificació de grans infraestructures com l'Estació de l'AVE i el Palau de Congressos. • 1999-2003 (Carles Avelló): Marcat per la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat i un gir polític cap a la dreta amb el pacte amb el PP. L'evolució del periodisme Els autors debaten sobre com ha canviat la professió en aquestes tres dècades: • La transició de la cabina telefònica i el cobro revertit a l'era digital. • La pèrdua de l'esperit crític en favor d'una informació més "controlada" pels gabinets de premsa. "Abans sorties al carrer a buscar la informació o no te la portaven a casa; ara tot està molt més canalitzat i burocratitzat." • La pèrdua de la relació directa i càlida entre el polític i el periodista a causa de la professionalització de la comunicació institucional.

  • 16'

    Dispositiu de seguretat a les platges de Tarragona

    La Seguretat a les Platges de Tarragona per l'Estiu L'episodi d'avui se centra en la presentació del dispositiu de seguretat i vigilància a la costa tarragonina, concretament des de la Platja del Miracle. S'analitza la feina conjunta de la Guàrdia Urbana i la Creu Roja per garantir un estiu tranquil per als banyistes. 1. La Tasca de la Guàrdia Urbana Els agents Alberto i Jesús Sobino expliquen com s'ha reforçat la presència policial enguany: - Increment d'efectius: S'ha passat de 4 a 8 agents patrullant les platges en parelles. - Control de les ordenances: La feina principal no són els robatoris, sinó fer complir les normes, com la prohibició de gossos a la sorra (de l'1 d'abril al 15 d'octubre) i el control de l'acampada il·legal. - Punts crítics: S'ha posat especial èmfasi en el Bosc de la Marquesa i cales de difícil accés com Waikiki, on es vigila que no es facin focs ni acampades que posin en perill l'entorn natural. 2. El Paper de la Creu Roja Joan Carles Castellví, coordinador de platges de la Creu Roja, detalla els protocols de salvament: - Prioritat a la prevenció: L'objectiu és informar sobre els perills abans que calgui realitzar rescats, especialment amb els adolescents que salten a l'aigua en zones poc profundes (com darrere del castell). - Mitjans i tecnologia: S'han incorporat motes aquàtiques que ofereixen molta més agilitat i rapidesa que les antigues embarcacions pneumàtiques. - Formació: Els socorristes han de superar una formació específica durant tot l'hivern, incloent-hi cursos de primers auxilis i tècniques de rescat aquàtic. Coordinació Institucional Ambdues parts coincideixen en la importància de la seva col·laboració: "Hi ha una coordinació al 100%. Nosaltres no podem prohibir certes activitats, però els agents de seguretat sí, i això ens ajuda molt amb les banderes vermelles." Finalment, es destaca que les platges de Tarragona es mantenen com un destí tranquil i segur, amb un balanç positiu de les primeres actuacions de la temporada.