Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

1021-1032 de 1096
  • 12'

    Jornades de la Secció Filològica de l'IEC a Tarragona

    Les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Tarragona L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) organitza unes jornades acadèmiques a Tarragona amb l'objectiu de descentralitzar la seva activitat i analitzar de prop la realitat lingüística i cultural del territori. Joan Martí, president de la Secció Filològica, explica que aquesta sortida institucional permet un contacte directe amb la recerca local i ajuda a trencar els prejudicis sobre l'hermetisme de les acadèmies. Eixos principals de les jornades Un dels objectius fonamentals és la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i altres experts locals per abordar diversos temes: Estudis sociolingüístics: S'analitzarà la demolingüística del tarragonès i l'impacte dels fluxos migratoris en la configuració cultural de la ciutat. Recerca en fons locals: Es destacarà la importància de l'Arxiu de Folklore de la URV, un dels més rellevants de l'Estat. Literatura i cultura: Ponències sobre autors locals, la presència de Tarragona en la literatura i l'estudi del cicle festiu de la ciutat. Evolució fonètica: S'estudiaran els canvis en la pronunciació del tarragonès a finals del segle XX. El diagnòstic de la llengua Joan Martí defineix la situació actual del català com a "molt problemàtica", argumentant que la llengua encara no és una eina indispensable per viure al territori. Segons Martí: "Fins que no aconseguim que no es pugui viure a Catalunya sense el català, no començarem a sortir d'aquesta situació especialment problemàtica." Actes i participació Les sessions acadèmiques tindran lloc divendres i dissabte al Campus Catalunya de la URV. Aquests actes són oberts al públic, fomentant la divulgació de la filologia i la lingüística més enllà dels cercles d'experts. L'esdeveniment compta amb el suport de les principals institucions locals: l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal.

  • 20'

    Entrevista a Carme Crespo: Reptes de la Cultura a Tarragona

    Nova etapa en la gestió cultural de Tarragona La tinent d'alcalde Carme Crespo detalla en aquesta entrevista la seva recent assumpció de les competències de Cultura, que compagina amb les de Medi Ambient, Sostenibilitat i Salut Pública. Després de gairebé dos mesos en el càrrec, la regidora ha establert una primera ronda de contactes amb el 70% de les entitats culturals de la ciutat. Principals objectius i la capitalitat 2016 Crespo defineix dos eixos prioritaris per al seu mandat: Millorar la programació cultural: Coordinar millor l'oferta existent per fer-la més estable i ambiciosa de cara al 2010. Candidatura Tarragona 2016: Treballar intensament per assolir la Capitalitat Europea de la Cultura, destacant el gran consens polític i social que genera aquest repte. "Tarragona ha de ser capital de la cultura i amb això treballarem conjuntament amb les entitats." Projectes d'infraestructures i equipaments La regidora repassa l'estat dels equipaments clau per a la ciutat: Teatre Tarragona: Les obres civils avancen i s'està definint l'escenotècnia. Es preveu l'obertura per a la tardor de 2010, incloent-hi la possibilitat d'exhibir-hi cinema. Camp de Mart: S'ha sol·licitat un ajut FEDER de 4 milions d'euros per a una remodelació integral que inclou sales d'assaig i un petit auditori. La Ciutat de la Música: Projecte a llarg termini (uns 5 anys) a la zona de la Budellera, que inclourà el conservatori i l'auditori municipal. Casa de les Lletres: Treball conjunt amb la Generalitat per trobar una ubicació i dotar-la de contingut literari propi. Teixit social i col·laboració Crespo destaca l'actitud positiva de les entitats, que més que recursos econòmics, demanen coordinació i suport institucional. Així mateix, lloa la figura del tècnic Jordi Bertran, qui tot i haver marxat professionalment a Manresa, manté una estreta col·laboració amb l'equip municipal.

  • 15'

    Sèrie de salutacions nocturnes repetides

    Descripció de la Interacció Aquest document recull una seqüència repetitiva de salutacions cordials que es produeixen en intervals regulars de temps. L'únic contingut de la comunicació és l'expressió "Bona nit". Característiques de la comunicació Consistència: El missatge es manté idèntic durant tota la seqüència. Cadència: Les expressions es repeteixen aproximadament cada 30 segons. To: El caràcter de la interacció és estrictament educat i nocturn. "Bona nit" En resum, es tracta d'un exemple de comunicació fática on l'objectiu principal sembla ser mantenir el canal obert o establir un protocol de comiat de forma sostinguda en el temps.

  • 2'

    Estat del trànsit i obres a la xarxa viària de Tarragona

    Situació actual del trànsit a Tarragona Després de les complicacions registrades a primera hora del matí, la circulació a la zona de la Benzinera de la Sabinosa s'ha normalitzat. Els reporters informen que, un cop superada la franja crítica de les 8:00 a les 9:30 hores, el flux de vehicles és fluid, tot i la presència d'obres importants a la infraestructura. Punts clau de la mobilitat Rutes alternatives: La majoria de conductors estan optant per la rotonda del Catllà per enllaçar amb el segon cinturó, el qual es troba obert parcialment. Restriccions: Tot i la millora, l'accés directe cap a la via Augusta sembla romandre tallat, ja que el volum de cotxes en aquest punt és mínim. Previsions: Es preveu que la pressió viària pugui augmentar novament durant les hores punta del migdia (entre la 1 i les 2) i a la tarda, coincidint amb la sortida de les escoles. Afectacions a l'esport local "Donat el problema que hi ha de comunicació entre aquests dos punts, s'ha decidit per part del club que aquesta setmana tots els entrenaments es realitzaran al nou estadi." Les dificultats de circulació causades per les obres a la circumval·lació han obligat el Gimnàstic de Tarragona a modificar la seva logística. El club ha decidit centralitzar tots els entrenaments de la setmana al Nou Estadi per evitar els desplaçaments conflictius fins a Camp Clar.

  • 13'

    Balanç d'un any de Roba Amiga a Tarragona

    Balanç del primer any de Roba Amiga L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio amb Josep Maria Elvira, president de la cooperativa Roba Amiga, serveix per analitzar l'impacte dels 60 contenidors taronges instal·lats a la ciutat. El balanç és clarament positiu, destacant tant la col·laboració ciutadana com el benefici social directe. Impacte social i xifres clau La activitat de la cooperativa no només té un vessant mediambiental, sinó que se centra en la inserció laboral: S'han recollit aproximadament 130 tones de roba en els primers sis mesos, amb una previsió d'arribar a les 300 tones anuals. Aquesta activitat genera 10 llocs de treball, dels quals un 60% són per a persones en risc d'exclusió social derivades dels serveis socials municipals. La ràtio de recollida varia segons l'estatus econòmic del barri, situant-se entre els 3 i els 7 quilos per habitant i any. El procés de gestió de la roba El sistema està dissenyat per ser eficient i evitar problemes a la via pública: Recollida freqüent: Per evitar el desbordament i el vandalisme. Selecció mecanitzada: La roba es classifica segons la seva qualitat. Destinació: Les millors peces van a botigues de segona mà. La roba de segona qualitat es destina a mercats nacionals o internacionals. El cotó es recicla en draps industrials. El residu final va a l'abocador. Relació amb Càritas i la crisi econòmica Josep Maria Elvira aclareix que la fundació va ser impulsada per Càritas, però que funcionen amb una lògica d'empresa social, sent totalment complementaris. Sobre la crisi, destaca: "Rebem menys roba i de pitjor qualitat perquè la gent la fa durar més, i les donacions a famílies necessitades han augmentat un 30%." Seguretat i futur del servei Tot i que el disseny dels contenidors intenta evitar el buidatge no autoritzat, Elvira admet que és difícil evitar que persones primes o nens hi accedeixin. Malgrat això, les incidències són mínimes comparades amb el benefici social. En el futur, la cooperativa preveu expandir-se cap a les zones de l'Ebre per cobrir tota la província.

  • 22'

    Entrevista a l'ambaixador de Xile a Tarragona Ràdio

    Enfortiment dels vincles entre Xile i Tarragona L'ambaixador de Xile a Espanya, Gonzalo Marner, visita Tarragona en un acte de reconeixement i gratitud cap a la ciutat i les seves institucions. Durant la seva estada, ha presidit el lliurament de la medalla de la Fundació Salvador Allende a l'alcalde, al delegat del Govern i al president del Port, simbolitzant la forta unió històrica i emocional entre ambdós pobles. La comunitat xilena i el llegat d'Allende L'ambaixador destaca que Tarragona ha estat una ciutat d'acollida generosa per a molts xilens que van haver d'exiliar-se, especialment després del cop d'estat de 1973. La figura de Salvador Allende continua sent el nexe principal d'unió: Valors universals: Se'l recorda com un demòcrata que va defensar la justícia social amb la seva pròpia vida. Simbolisme: La coincidència de la data del 11 de setembre reforça el vincle emocional entre Catalunya i Xile. Trauma viu: Marner admet que el record de la ruptura democràtica encara marca les noves generacions de xilens. Relacions econòmiques i acadèmiques Un dels punts clau de la visita és la preparació del viatge del president José Montilla a Xile per al mes de juliol. Aquest viatge té com a objectiu: Densificar el teixit econòmic: Consolidar les inversions d'empreses catalanes (com Aigües de Barcelona) en territori xilè. Cooperació universitària: Crear acords perquè acadèmics i estudiants xilens es formin a Catalunya, especialment a Tarragona. "No passen de la mateixa manera al judici de la posteritat els que van torturar que aquells que van defensar les institucions democràtiques." Situació actual de Xile L'ambaixador ofereix una visió optimista però realista del país: * Estabilitat democràtica: El sistema està consolidat amb eleccions competitives i una normalitat institucional absoluta. * Economia sòlida: Malgrat la crisi global, Xile ha duplicat la seva economia des de 1990 i manté els serveis socials gràcies a les reserves acumulades en períodes de bonança.

  • 17'

    La història de l'aigua i l'humor de Napi

    Presentació del còmic sobre l'aigua a Tarragona L'entrevista se centra en la presentació de la nova publicació de José Manuel Álvarez, conegut com a Napi, titulada La boja història de l'aigua a Tarragona. Aquest projecte, editat per Silva Editorial i amb la col·laboració de l'empresa mixta EMATSA, repassa la relació històrica de la ciutat amb el recurs hídric des d'una vessant humorística i crítica. Trajectòria i estil de l'autor Durant la conversa, es destaca la polifacètica carrera de Napi: - Inicis artístics: Influenciat per la seva mare pintora, va decidir inclinar-se cap a l'humor en veure la seva capacitat innata per als ninots. - Compromís social: L'autor sempre ha mostrat una gran preocupació pel medi ambient, sent especialment crític amb la indústria petroquímica. - Evolució: Malgrat ser conegut per les seves vinyetes diàries i acudits ràpids, aquest llibre representa una incursió en la narració seqüenciada o còmic de llarg format. Contingut de l'obra El llibre està dividit en tres grans blocs temporals: 1. Època Antiga: Focalitzada en l'enginyeria dels romans, els aqüeductes i les primeres comunes. 2. Edat Mitjana: Una etapa de "foscor" on es malmeten les infraestructures i l'aigua queda sota control eclesiàstic. 3. Època Moderna i Contemporània: Inclou des de les canalitzacions de l'arqubisbe fins a l'arribada de la indústria i la polèmica del transvasament de l'Ebre. "Uno envejece sin ningún tipo de dignidad... jo volia ser Goya, però els dibuixos em sortien torçats." Participació de l'audiència L'episodi clou amb un concurs telefònic on els oients guanyen exemplars del còmic responent preguntes sobre l'autor i l'obra, subratllant el caràcter popular i accessible de la publicació.

  • 24'

    Homenatge a Olga Xirinacs: Escola i Obra Poètica

    Un dilluns d'estímuls i celebració L'episodi comença amb una conversa positiva entre l'escriptora Olga Xirinacs i Rat Sabrià, directora del centre educatiu que porta el seu nom. Es destaca la importància de reconèixer la trajectòria de les persones en vida, fugint de la falsa modèstia i celebrant els èxits recents de l'autora tarragonina. El CEIP Olga Xirinacs: Una escola amb identitat La Rat Sabrià explica el procés de bateig de l'escola, antigament coneguda com Tarragona 3. La decisió de posar-li el nom de l'Olga es basa en diversos pilars: • Ser una referent cultural de la ciutat. • La seva producció de qualitat en literatura infantil. • La necessitat de visibilitzar noms de dones civils en l'àmbit escolar. Un model educatiu singular L'escola es defineix com una comunitat petita i propera, comparada humorísticament amb una escola finlandesa pel seu entorn natural i ràtios baixes. Destaquen iniciatives com: • L'hort ecològic, gestionat directament pels alumnes. • Comissions mixtes on participen famílies, mestres i personal del centre. • El projecte de venda d'excedents de l'hort per finançar el mateix projecte. "Ossa Major": L'obra poètica completa Olga Xirinacs presenta el seu nou volum, una compilació de tota la seva poesia que pesa prop de 1,4 quilos. L'autora reflexiona sobre el títol, escollit per la seva posició de maduresa en la literatura i la influència de l'astronomia en la seva vida quotidiana. Memòria històrica i clandestinitat L'obra no és només poesia, sinó un reflex del país. Xirinacs recorda com la seva poesia va viatjar a l'exili (Lausana, Munic) durant la clandestinitat abans de la democràcia. "Hem fet país també a través d'aquesta poesia." Projectes i futur Malgrat la sensació de "depressió postpart" per haver acabat diversos projectes alhora, l'escriptora revela que ja té enllestida una autobiografia i una nova novel·la que veurà la llum a la tardor.

  • 9'

    Afectacions i queixes pel tall de la circumval·lació de Tarragona

    Retards en l'inici de les restriccions La jornada ha començat amb una normalitat inesperada a l'entrada de Tarragona per llevant. Tot i que es preveien talls des de primera hora, les restriccions a la circumval·lació no s'aplicaran, segons el Ministeri de Foment, fins a les 12:30 h. Noves rutes i desviaments previstos L'actuació afecta el tram entre l'Ermita de la Salut i la Sabinosa. Les principals modificacions inclouen: - Sentit Sud (Barcelona): Els vehicles s'hauran de desviar per la carretera del Catllar fins a enllaçar amb el nou segon cinturó. - Sentit Nord (València): Incorporació obligatòria al segon cinturó a l'altura de l'Ermita de la Salut. - Accés a Via Augusta: Es mantindrà a través del camí de la Budellera i el carrer Josep Vicenç Foix. Indignació entre veïns i comerciants L'equip mòbil ha recollit el malestar dels negocis de la zona, especialment d'una benzinera i un taller mecànic. Les queixes es centren en: - La manca d'informació i de consens per part de l'Ajuntament. - El temor a una gran pèrdua de clientela. - La manca de senyalització prèvia als talls. "Tots els veïns estan enfadats... perdrem clientela i la gent ha de fer molta volta. Diuen que els plànols ja estan signats i no hi ha remei." Incertesa sobre la durada de les obres Tot i que la previsió oficial és de cinc setmanes, existeix un fort escepticisme entre els tarragonins. - Es tem que les obres s'allarguin i afectin plenament la temporada d'estiu. - S'ha detectat que el segon cinturó, obert parcialment, presenta una senyalització deficient o inexistent en algunes rotondes, augmentant el risc de desorientació dels conductors.

  • 17'

    Anàlisi de les eleccions europees i l'abstenció a Catalunya

    Anàlisi de la jornada electoral al Parlament Europeu L'entrevista a Joaquim Millán, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, ofereix una reflexió profunda sobre els resultats de les eleccions europees, marcades especialment per una baixa participació històrica a Catalunya. La crisi de participació i desafecció política L'anàlisi se centra en la preocupant dada de participació a Catalunya, que amb un 37,5%, se situa com la més baixa de la història. Millán proposa un titular contundent: "Guanya l'abstenció, perd Europa." Segons l'expert, les causes d'aquesta desafecció són diverses: * La manca de pedagogia europea continuada, que no s'hauria de limitar als 15 dies de campanya. * Una campanya electoral excessivament bipolaritzada i centrada en temes de política local i estatal en lloc d'europeus. * La percepció de les institucions comunitàries com a quelcom llunyà i complex. * L'existència d'una circumscripció única a l'estat espanyol que dificulta la identificació dels electors amb els seus representants. Composició del nou Parlament Europeu L'escenari resultant a Europa mostra un clar gir cap al centre-dreta i el conservadorisme. Tot i que es temia un augment massiu dels partits eurosèptics i d'extrema dreta, l'increment ha estat moderat i es va consolidant progressivament. En l'àmbit català i estatal, el mapa polític es manté força estable: * El Partit Popular s'imposa a nivell estatal. * Catalunya manté 7 eurodiputats: 2 del PSC, 2 del PP, 1 de CiU, 1 d'ERC i 1 d'ICV-EUiA. * Irrupció puntual de formacions com l'UPyD en l'àmbit estatal. Perspectives de futur Millán subratlla que el Tractat de Lisboa ha d'ajudar a donar més pes polític al Parlament, però insisteix que els partits han de fer un esforç per explicar millor com les decisions de Brussel·les, com la directiva de les 65 hores, afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans.

  • 18'

    Balanç positiu de la Brigada d'Intervenció Ràpida de Tarragona

    Balanç i actuacions de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) Després de deu mesos de funcionament, el regidor d'Espais Públics, Antonio Rodríguez, fa un balanç molt satisfactori de la unitat. Fins al 31 de maig, s'han realitzat un total de 2.300 intervencions, amb una mitjana de 230 actuacions mensuals (unes 10 o 11 diàries). Les intervencions es distribueixen principalment en tres àrees: * Voreres: Representen el 84% de la feina total. * Asfalt: Suposen un 14% de les actuacions. * Altres: Un 2% que inclou col·locació de pilones o mobiliari divers. Gestió de queixes i mecanismes de treball La brigada compta amb un equip de 12 persones dividides en sis grups. El sistema de treball es basa primordialment en la participació ciutadana a través del número gratuït 900 200 274. "La gent continua felicitant-me cada vegada que em veu al carrer. La brigada era una cosa que abans no existia i era molt necessari." El regidor ha destacat la rapidesa de resposta: les actuacions urgents s'atenen en 24-48 hores, mentre que les no urgents triguen uns deu dies. Civisme i manteniment de l'espai públic Un dels punts crítics tractats ha estat el cost de l'incivisme. Rodríguez ha demanat la col·laboració ciutadana per frenar els actes vandàlics, que generen despeses significatives: * La reparació de bancs (n'hi ha 10.000 a la ciutat) costa uns 60.000 euros anuals. * El manteniment de l'enllumenat públic suposa entre 4.000 i 5.000 euros mensuals per globus trencats. Altres projectes: Balcó del Mediterrani i Parcs Infantils Balcó del Mediterrani: A mitjans de juliol s'iniciaran les obres de reparació de 60 metres de la barana per motius de seguretat. Neteja intensiva: S'ha finalitzat la campanya de primavera-estiu i es reprendrà el 5 d'octubre amb talls de carrers coordinats amb la Guàrdia Urbana. Jocs infantils: Gràcies al fons d'inversió local (FIL), s'estan renovant o creant 11 espais de jocs en barris com Sant Ramon, Bonavista o Torreforta.

  • 16'

    25 anys de l'Associació Egeiro a Tarragona

    Trajectòria i Missió de l'Associació Egeiro L'entitat celebra un quart de segle dedicada a la rehabilitació de drogodependències a les comarques de Tarragona. Durant el programa s'ha destacat l'evolució constant de l'associació cap a la professionalització, gestionant actualment uns 100 residents permanents i aproximadament 40 professionals. Centres i Metodologia de Treball L'associació opera mitjançant quatre comunitats terapèutiques especialitzades segons la patologia de l'usuari: * Mas dels Frares: Centrat en el tractament de l'alcoholisme. * Centre de cocaïna: Específic per a aquesta addicció. * Centre d'opiacis: Per a consumidors d'heroïna i derivats. * Patologia Dual: Enfocat a persones amb malaltia mental i addicció combinades. El Procés de Reinserció El procés de recuperació té una durada d'entre 12 i 14 mesos i s'estructura en diverses fases: 1. Admissió i estabilització: Fase inicial de coneixement i adaptació a la normativa. 2. Tractament biopsicosocial: Treball integral que va més enllà del cessament del consum, abordant aspectes familiars i educatius. 3. Desinternament i pisos urbans: Els darrers mesos, l'usuari viu en un pis de suport a la ciutat per buscar feina i recuperar l'autonomia. "El drogodependent és un malalt, no ho hem d'oblidar mai. No és una persona viciosa o un delinqüent per definició; és un malalt i el que fem és intentar rehabilitar-lo." Jornades sobre Mesures Penals Alternatives S'ha posat especial èmfasi en la jornada celebrada al CaixaFòrum de Tarragona per debatre les mesures penals alternatives. Vilanova reclama una major agilitat judicial per evitar que els pacients quedin bloquejats burocràticament quan ja estan preparats per reincorporar-se a la societat.