Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 1096
  • 22'

    Balanç econòmic i de gestió a l'Equador del mandat de Tarragona

    Balanç Polític i Econòmic de Tarragona (2007-2009) En complir-se dos anys de la constitució del nou Ajuntament de Tarragona, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Economia, Pau Pérez, realitza una anàlisi profunda de la situació municipal. El regidor destaca que aquest període ha estat clau per posar les bases d'una transformació a llarg termini (8-10 anys), passant d'un model d'estancament a un de planificació estratègica. Gestió Pressupostària i Salut Financera Pérez descriu l'evolució de les finances municipals posant l'èmfasi en diversos punts: Crítica al govern anterior: S'assenyala una "oportunitat perduda" durant els anys de bonança, on l'increment d'ingressos no es va aprofitar per invertir en futur, sinó que va augmentar la despesa corrent i l'endeutament. Impacte de la crisi: Tot i la crisi immobiliària, l'Ajuntament de Tarragona ha patit menys que altres municipis del Tarragonès gràcies a una menor dependència (2,5-3%) dels impostos derivats de la construcció. Reducció de l'endeutament: S'ha aconseguit reduir l'endeutament sobre recursos fins al 90%, mantenint una situació financera que el regidor defineix com a "bona" i "potent". Pla d'Inversions i Fons Estatal (FIL) El focus principal del mandat és el volum d'inversió sense precedents, que supera els 200 milions d'euros: Fons Estatal d'Inversió Local (FIL): S'estan gestionant 99 projectes amb un nivell d'execució total. Projectes destacats inclouen la piscina de Riu Clar, el vial de Camp Clar i les escales mecàniques del carrer Vapor. Inversions estructurals: En paral·lel al FIL, avancen obres de gran magnitud com la Caserna de la Guàrdia Urbana, el Teatre Tarragona i el pont del Diable. Previsions 2010: Pérez confirma la intenció del Govern de l'Estat de llançar un nou pla d'inversió (uns 5.000 milions a nivell estatal) que podria reportar a Tarragona entre 15 i 20 milions addicionals. Fiscalitat i Atenció al Ciutadà Pel que fa a la pressió fiscal, el govern municipal afirma haver-la reduït prop d'un 20% en relació amb la renda familiar bruta. Una de les mesures més ben valorades és la possibilitat de pagar els impostos en quatre terminis, mesura a la qual s'han acollit uns 3.000 usuaris, simplificant la gestió administrativa i facilitant el pagament als ciutadans en temps de crisi.

  • 12'

    Gemma Lienas presenta el projecte Dones en Xarxa a Tarragona

    Consolidació de Dones en Xarxa L'escriptora i activista Gemma Lienas, presidenta de l'entitat Dones en Xarxa, presenta a Tarragona la consolidació d'un projecte que va néixer l'any 2004. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de crear un espai digital que visibilitzi el pensament femení i trenqui la bretxa de gènere a internet. Objectius Principals Alfabetització digital: Incorporar les dones a les noves tecnologies, especialment aquelles d'edat avançada amb una vida associativa activa. Activisme a la xarxa: Ensenyar a crear blogs i webs locals per fomentar la participació ciutadana i l'opinió femenina. Xarxa de xarxes: Connectar municipis (actualment 31) mitjançant portals locals vinculats a la web central. La Mirada de Gènere i el Feminisme Lienas reflexiona sobre com els mitjans convencionals i la pròpia xarxa sovint reprodueixen una mirada androcèntrica. Defensa que si les dones no són presents a internet, les seves realitats i aportacions professionals (en àmbits com la salut, l'advocacia o la psicologia) quedaran invisibilitzades. Sobre la percepció del feminisme entre la joventut, l'autora del Diari lila de la Carlota adverteix: "El feminisme té molt mala premsa perquè al sistema no li interessa; el feminisme ve a modificar una estructura social que és còmoda per a moltes persones." Un Repte Compartit L'entrevista conclou remarcant que el feminisme és un moviment que ha d'involucrar també els homes, ja que la igualtat de gènere beneficia el conjunt de la societat. L'ús de les tecnologies esdevé, així, una eina fonamental per recuperar i defensar els drets de les dones.

  • 13'

    Prevenció i control del mosquit tigre i la mosca negra

    Prevenció i control d'insectes a l'estiu L'entrevista amb el doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona, se centra en les estratègies per combatre el mosquit tigre i la mosca negra. S'emfatitza que, tot i la seva molèstia, no transmeten malalties en el nostre entorn, però requereixen una acció coordinada entre l'administració i la ciutadania. El Mosquit Tigre: Control domèstic L'objectiu principal no és l'erradicació, sinó la contenció. La seva reproducció depèn directament de l'activitat humana en espais privats: Criança: Necessiten quantitats mínimes d'aigua estancada i neta per posar les larves (com el tap d'una ampolla o el plat dels testos). Punts crítics: Jardins, terrasses, balcons i, especialment, els gerros dels cementiris. Acció ciutadana: És vital buidar qualsevol recipient que pugui acumular aigua de pluja o de reg. La Mosca Negra: Un cas diferent A diferència del mosquit, la mosca negra és autòctona i la seva presència indica una bona qualitat de l'aigua dels rius. Hàbitat: Es reprodueix en aigües corrents i oxigenades amb algues (com el riu Ebre o el Francolí). Comportament: Té una gran autonomia de vol (fins a 20 km) i la seva picada és, en realitat, una mossegada que pot ser molt dolorosa. Consells de protecció i tractament Repel·lents: L'únic component realment eficaç contra el mosquit tigre és el DEET (dietiltoluamida). Cal evitar-ne l'ús en nens menors de dos anys i rentar-se la pell un cop s'arribi a casa. Tractament de picades: Netejar amb aigua i sabó. Aplicar un desinfectant suau. Consultar al metge només si apareix febre o reaccions al·lèrgiques greus. "Nosaltres sols poca cosa farem; és el ciutadà sobretot qui ha de col·laborar per evitar els espais de cria."

  • 14'

    Laura Roger, reelegida com a presidenta de l'ADE Tarragona

    Context de l'Entitat i Reelegia Laura Roger ha estat reelegida per unanimitat com a presidenta de l'Associació de Dones Emprenedores (AD) de Tarragona, càrrec que ostenta des de fa uns 14 anys. Malgrat la crisi econòmica, l'entitat ha experimentat una allau d'altes, demostrant que en moments de dificultat les empresàries opten per fer pinya i buscar suport mutu. Evolució del Perfil de l'Emprenedora Durant l'entrevista, s'analitza com ha canviat el model de dona empresària a la província: De l'herència a l'autoocupació: S'ha passat del negoci familiar heretat a noies joves amb alta formació universitària que busquen crear el seu propi lloc de treball. Formació i Mentoria: L'associació destaca el seu paper en la xarxa Ariadna de la Generalitat, on empresàries consolidades fan de mentores de les noves emprenedores de forma altruista. Diversitat de sectors: Es manté l'esperit obert, acollint des de microempreses de perruqueria fins a projectes agraris innovadors. Actes i Reconeixements Imminents L'associació té una agenda molt activa que inclou: Dotzena Trobada de Dones Emprenedores: Comptarà amb la ponència de Mònica Terribas (directora de TV3) i la periodista Núria Soler. Premis AD: Es lliuraran diversos guardons: Premi d'Honor: June Gómez Monche (Grup González Byass). Empresària de l'Any: Carme Salla (Vermuts Yzaguirre). Jove Emprenedora: Dolors Salguero (Borges). Reconeixement social: Fundació Onada. Iniciatives Innovadores Destaca la celebració d'una jornada a Cambrils el 30 de juliol a bord d'una goleta turca, on participaran 45 dones i un sol home (encara per triar), per fomentar el networking en un format distès. També es consolida l'aposta per la intel·ligència emocional i el coaching per a emprenedores júnior. "El més maco de fer de mentora, tot i no cobrar res i dedicar-hi temps, és la satisfacció que tens de poder ajudar algú."

  • 18'

    Càritas Tarragona i l'impacte de la crisi a la Casa del Transeünt

    La crisi econòmica i l'emergència social a Tarragona L'entrevista a Josep Maria Castrillo, director de la Casa del Transeünt de Càritas Diocesana de Tarragona, exposa una realitat colpidora sobre l'increment de la pobresa a la ciutat. Les dades del 2008 i l'inici del 2009 mostren un col·lapse en els serveis d'acollida degut a l'alta demanda social. L'impacte de la crisi en xifres Increment de sol·licituds denegades: El 2007 es va haver de dir que no a 127 persones. El 2008, aquesta xifra es va disparar fins a les 528 persones. Saturació diària: Actualment, entre 8 i 10 persones al dia reben una resposta negativa per manca de places. Perfil dels usuaris: Ha canviat dràsticament; ara arriben persones amb bons hàbits, que havien tingut feina i recursos però que s'han quedat al carrer per primer cop. Enginyeria social i col·laboració "Hi ha persones que els costa moltíssim acceptar la realitat; un senyor venia amb corbata i una educació tremenda, incapaç d'acceptar que havia caigut aquí." Per fer front a la situació, Càritas treballa en diversos fronts: * Estades més llargues: S'ha passat d'acollides de 3 dies a períodes de més d'un mes per permetre que les persones busquin feina de forma efectiva. * Treball en xarxa: Col·laboració amb entitats com la Fundació Bona Nit (que ofereix places en pensions a l'hivern) i gestió de prestacions no contributives. * Suport ciutadà: Es fa una crida urgent a la solidaritat comunitària i a l'increment de les quotes de subscriptors, ja que el pressupost per al 2009 s'està exhaurint ràpidament. Previsions de futur Castrillo expressa la seva preocupació per la tardor del 2009, ja que el sector turístic i grans empreses com Port Aventura han reduït les contractacions, cosa que pot derivar en una nova onada de persones sense recursos de cara al setembre.

  • 15'

    La Romeria del Rocío a Tarragona: Tradició i Programa

    Celebració de la Romeria del Rocío a Tarragona El President de la Casa d'Andalusia de Tarragona, Francisco Vázquez, i la vicepresidenta, Charo García, detallen l'organització d'una de les festes més populars i concorregudes de la ciutat. L'esdeveniment destaca per la seva complexitat logística i el gran fervor popular que mou milers de persones. Calendari i Recorregut de la Romeria La celebració s'estén durant tot el cap de setmana amb un itinerari que recorre diversos barris: * Divendres: Sortida a les 16:00h des del Passeig Marítim cap al Serrallo (on es canta la Salve), passant per Icomar, Riu Clar, Torreforta, La Granja, Campclar i Bonavista, fins a arribar a La Canonja per passar la nit. * Dissabte: Missa de l'Alba a les 07:00h, sortida cap a Vila-seca i entrada estelar a La Pineda cap al migdia. * Diumenge: Missa rociera a les 13:00h i celebració al recinte de les 28 casetes. * Dilluns: Retorn a les 18:00h pel costat de la platja fins a la seu de la Casa d'Andalusia. El Sentiment Rociero L'essència de la festa es basa en la convivència i l'emoció compartida: "És el sentiment de la il·lusió, l'alegria i la felicitat de passar uns dies meravellosos compartint amb amics i família, oblidant els pesars." Els organitzadors subratllen la similitud entre els paisatges de La Pineda i les maresmes de Huelva, així com la importància de la sevillana rociera com l'ànima de la celebració. Seguretat i Participació L'organització destaca la responsabilitat que implica gestionar entre 2.500 i 3.000 pelegrins i més de 40 carrosses. L'èxit de l'esdeveniment depèn de la coordinació amb les autoritats locals de Tarragona, Vila-seca i La Canonja , assegurant que la festa transcorri sense incidents.

  • 23'

    Fundació Estela: Campanya de Voluntariat a Tarragona

    La Necessitat de Voluntaris a la Fundació Estela Isabel Pérez (gerent) i Juani Rodríguez (coordinadora) presenten la nova campanya de captació de voluntariat per a la Fundació Estela, una entitat que atén més de 180 persones amb discapacitat intel·lectual a Tarragona. L'objectiu és trobar persones altruistes que puguin dedicar part del seu temps a millorar la qualitat de vida dels usuaris, complementant la tasca dels professionals. Perfil i Compromís del Voluntari L'entitat busca un perfil de voluntari molt ampli, on l'únic requisit és tenir ganes de donar. No es demana una formació específica ni un horari rígid: • Flexibilitat absoluta: Es tracta de tenir una "bossa de gent" per comptar-hi quan sigui necessari. • Activitats basades en habilitats: Des de manualitats, cuina, horticultura fins a ioga o música. • Sense experiència prèvia: Els voluntaris reben acompanyament constant. "Mai el voluntari treballa sol. Sempre hi ha un professional al darrere perquè la responsabilitat és molt gran." Projectes d'Integració i Èxits Recents Durant l'últim any, el grup de 22 voluntaris actuals ha estat clau per posar en marxa iniciatives que la fundació no podria haver assumit sola per falta de pressupost: • El Pis Tutelat: Rehabilitat gràcies a voluntaris que van netejar i pintar el local. • Horticultura i Jardineria: Preparació dels terrenys per a teràpies ocupacionals. • Casal d'Estiu Integrador: Un espai on infants amb i sense discapacitat conviuen per fomentar la integració a través de la proximitat. Com fer-se voluntari La campanya es formalitzarà amb l'enganxada de cartells per la ciutat i el suport institucional de l'Ajuntament de Tarragona. Les persones interessades poden contactar via: • Telèfon: 977 20 40 08 • Correu electrònic: [email protected]

  • 16'

    Campanya del Banc d'Aliments a l'Eroski de Tarragona

    El Banc d'Aliments davant la crisi a Tarragona El director del Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona, Pedro Armazabal, explica els detalls de la nova campanya de recollida que tindrà lloc aquest divendres i dissabte a l'hipermercat Eroski. Malgrat el context de crisi econòmica, l'entitat manté un flux constant de donacions gràcies a la solidaritat d'empreses i particulars. Funcionament de la campanya i productes necessaris La recollida es realitza dues vegades l'any en centres emblemàtics. Els voluntaris s'ubiquen a la sortida de les caixes amb carros identificats. Els productes més demandats actualment són: Oli de gira-sol o llavors (molt difícil d'aconseguir via excedents empresarials). Sucre. Llegums (tant secs com en conserva). "L'oli és difícil que les empreses ens en donin perquè no és un producte peribles i prefereixen no donar-lo com a excedent." Impacte de la crisi en la demanda L'entitat ha experimentat un increment significatiu de la pressió assistencial des de mitjans de l'any passat: El nombre d'institucions beneficiàries ha passat de 130 a 170. Els beneficiaris finals han crescut de 15.000 a prop de 20.000 persones. El volum d'aliments distribuïts s'ha triplicat en l'últim trimestre, arribant als 210.000 quilos. Logística i voluntariat L'estructura del Banc es basa íntegrament en el voluntariat, format majoritàriament per persones jubilades. El cost més elevat de l'entitat és el transport (60-70% del pressupost), tot i que compten amb el suport gratuït de l'empresa Ascar per a transllats entre dipòsits a llarga distància. Actualment, fan una crida per incorporar nous voluntaris per ajudar en el repartiment al magatzem de Reus.

  • 16'

    Caos circulatori i queixes veïnals a Tarragona Llevant

    Anàlisi del col·lapse circulatori a la variant de Tarragona L'entrevista a Javier Quintana, president de la nova federació de veïns Llevant, se centra en les greus afectacions de trànsit derivades del tall de la variant de Tarragona. El punt crític es va viure el passat dilluns, generant una forta indignació veïnal per la manca de previsió de les administracions. Principals problemàtiques detectades Segons Quintana, el caos no és accidental, sinó fruit de diversos errors de planificació: * Manca de previsió: Tot i les advertències prèvies dels veïns a la subdelegació del govern, les mesures tècniques van resultar insuficients. * Senyalització deficient: Molts conductors es van veure atrapats en carrers residencials (com a Boscos) per la falta d'indicacions clares sobre els desviaments. * Absència policial: Es reclama una major presència de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana per gestionar el trànsit, especialment en hores punta. Propostes i demandes de la Federació Els veïns han plantejat solucions concretes per pal·liar la situació mentre durin les obres del Ministeri de Foment: 1. Desviament obligatori de camions: Exigir que el trànsit pesat circuli per l'autopista (tram gratuït) per alliberar la carretera nacional. 2. Control semafòric: Instal·lar semàfors a la cruïlla del camí de la Budallera per evitar girs i recorreguts innecessaris. 3. Millora de la comunicació: Que les administracions informin directament a la federació per poder avisar els veïns amb antelació. "El meu fill va fer 10 anys el 4 de juny i encara no tenim la variant acabada; el temps s'ha perdut, però ara exigim que es facin les coses bé." La nova Federació de Veïns Llevant Aquesta crisi ha servit per estrenar la federació com a interlocutor únic davant l'Ajuntament i l'Estat. L'objectiu és centralitzar els problemes comuns (seguretat, transport, centres cívics) i negociar un programa de millores a llarg termini per a totes les urbanitzacions de la zona de llevant.

  • 15'

    El paper de la pedra a Tàrraco: Explicar la societat romana

    L'exposició que fa parlar les pedres Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), ens presenta una nova exposició centrada en la pedra com a element vehicular per entendre la societat de l'antiga Tàrraco. Lluny de ser un material inert, la pedra es revela com una font d'informació inesgotable sobre l'economia, la política i la vida quotidiana dels romans. Estructura i continguts de l'exposició L'exposició s'organitza en vuit àmbits temàtics que permeten fer un recorregut complet pel cicle de vida d'aquest material: Procedència: Es distingeix entre la pedra propera (com el conegut Mèdol o soldó) i la pedra d'arreu, amb materials nobles i marbres importats de tota la Mediterrània per mostrar la grandesa de l'imperi. Usos diversos: Des de la pedra constructiva i simbòlica (epigrafia i missatges públics) fins a la decorativa (escultures) i la quotidiana (molins, morters i fitxes de joc). La Vila dels Munts: Un àmbit específic que serveix com a compendi de tots els tipus de pedres i usos ornamentals de l'època. Mals de pedra: Una reflexió sobre la fragilitat, el desgast natural i el reaprofitament històric dels carreus romans per a construccions medievals i modernes. Recerca i activitats paral·leles L'exposició ha comptat amb l'assessorament de geòlegs i arqueòlegs especialistes en l'estudi de la pedra a l'antiguitat. A més de la mostra d'objectes, el museu ha programat una sèrie d'activitats per dinamitzar el contingut: "Les pedres no parlen, però les podem fer parlar." Itineraris per les pedreres de Tàrraco per contextualitzar l'extracció del material. Cicle de cinema i història previst per a la tardor. Club de lectura en col·laboració amb la Biblioteca Pública, centrat en una novel·la sobre un assassinat al voltant de la construcció del circ. Tallers familiars durant l'estiu per acostar l'arqueologia als més petits.

  • 14'

    Exposicions escolars al Museu d'Art Modern de Tarragona

    L'art com a eina pedagògica al MAMT Marisa Suárez, responsable del servei pedagògic del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), presenta una iniciativa pionera on alumnes de primària i secundària exposen les seves obres en un entorn professional. Aquest projecte interdisciplinari, que celebra la seva tercera edició, busca trencar la barrera entre les escoles i les institucions culturals, tractant els treballs dels infants com a autèntiques instal·lacions d'art contemporani. Projectes destacats per etapes Educació Infantil i Primària (CEIP Els Pallaresos): Han treballat a partir de l'obra de Josep Royo i Joan Miró. Han creat un hort i una masia utilitzant plastilina, roba de sac i materials de rebuig. L'experiència ha implicat un aprenentatge transversal de llengua i expressió plàstica. Educació Secundària (Mare de Déu del Carme): Alumnes de 2n i 4t d'ESO han explorat el concepte de paisatge des d'una vessant introspectiva i urbana. Han creat geografies del cos mitjançant màscares i edició amb Photoshop. Han utilitzat l'art com a mètode de reivindicació juvenil i reflexió sobre els seus espais més íntims (com caixes de sabates amb records). Un procés professional i rigorós El museu ofereix a aquests joves artistes el mateix tracte que a qualsevol professional: "Reben el mateix tractament que qualsevol artista contemporani: els nostres tècnics són els qui pengen les obres, tenim cura de l'embalatge i el transport en furgoneta." Properes cites al museu Fins al 28 de juny: Exposició dels treballs escolars. Juliol: Inauguració de l'obra geomètrica de Juan Cruz Plaza. Setembre (Santa Tecla): Gran exposició antològica de l'artista Mariano Rubio.

  • 8'

    El Consell Municipal d'Infants de Tarragona prioriza la seguretat

    Sessió Plenària del Consell Municipal d'Infants S'ha celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona la primera sessió de treball del Consell Municipal d'Infants, amb la participació d'una vintena d'alumnes procedents de 10 escoles de la ciutat. L'acte ha estat presidit pel regidor d'Ensenyament, Joan Saneúges, i ha servit per establir les línies mestres d'actuació per al proper curs escolar. Les Propostes i la Votació Els petits consellers han hagut de debatre i triar entre tres àmbits de millora per a la ciutat: Seguretat ciutadana (proposta guanyadora). Activitats de lleure per al cap de setmana. Foment de l'esport i millora de les instal·lacions als parcs. Preocupacions dels Infants Durant les intervencions dels alumnes (Samir i Rubén), s'han destacat problemàtiques concretes que afecten el seu dia a dia: Manca de vigilància: Demanen més presència policial als carrers i parcs. Il·luminació: Han assenyalat que la foscor a la nit genera inseguretat i por. Civisme: Denuncien actes incívics, com els danys a les xarxes de les pistes esportives o el consum de drogues prop dels centres escolars. "Hi ha vegades que no es veu quasi res i et fa por sortir al carrer... al costat de la nostra escola hi ha gent que es droga i ens fa cosa." Metodologia de Treball i Futur Anabel González, dinamitzadora del projecte, ha explicat que les propostes no són individuals, sinó fruit d'un treball col·lectiu a les aules on s'han tractat els drets de la infància i els processos democràtics. De cara al curs vinent, el Consell es centrarà a concretar mesures específiques sobre la seguretat, tot i que no es descarta treballar transversalment les altres temàtiques presentades.