Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

109-120 de 447
  • 45'

    Debat sobre la crisi i el futur del model cultural a Tarragona

    La cultura a Tarragona: Entre la subvenció i la indústria L'episodi analitza profundament l'estat actual del sector cultural al Camp de Tarragona, especialment davant un context de crisi econòmica i canvi de model. Els convidats discuteixen la dependència de les institucions i la necessitat de recuperar el pols creatiu de la ciutat. El problema del finançament i l'encaix institucional • Marc Chornet destaca que moltes entitats històriques, com la Cooperativa Obrera de Tarragona, pateixen una 'crisi perpètua' perquè el seu model no encaixa en les estructures rígides de les subvencions actuals. • Es debat la diferència entre subvenció (ajuda a fons perdut) i finançament (inversió en un projecte amb retorn), arribant a la conclusió que el sector a Espanya té mancances legals com la inexistència d'una llei de mecenatge efectiva com la francesa. El paper de l'administració i la gestió cultural • Rosa Comas explica la dificultat dels gestors culturals per orientar projectes que es troben en la 'frontera de les arts' i que tenen difícil encaix en les convocatòries oficials. • Es crítica que a vegades es prioritzi l'espectacle massiu com a indicador d'èxit, en lloc de potenciar la sensibilitat cultural des de la base i la participació activa del públic. La iniciativa privada i les sales de concerts "Mantenir una sèrie de concerts amb iniciativa privada únicament és difícil i econòmicament no és rentable." • Toni Hernández, de la sala Bequeria, aporta la seva visió com a programador privat, recordant que espais com el seu fan sovint un servei públic davant la manca d'infraestructures municipals adequades. • Es menciona amb preocupació el tancament de l'única galeria d'art contemporani de la ciutat, Art Tarragona, com a símptoma de la fragilitat del sector visual. Cap a un 'Pla de Rescat' cultural • Blai Mesa anuncia una taula rodona amb experts (com Florenci Guntín o Carme Sais) per plantejar un rescat del sector. • Es destaca la pèrdua de col·lectius de joves organitzats en els últims anys i la necessitat d'entendre la cultura no com un ornament, sinó com un servei públic i un motor econòmic (PIB).

  • 26'

    L'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona: Matrícula i futur

    Gestió acadèmica i procés d'inscripció L'entrevista detalla el funcionament de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a Tarragona, centrant-se en el procés de preinscripció que s'inicia a finals d'agost. S'expliquen els mecanismes d'accés segons el coneixement previ de l'alumne: • Acreditació directa: Mitjançant certificats reconeguts o estudis previs a l'EOI. • Prova de nivell: Per a aquells que no poden acreditar el seu coneixement. • Sorteig de places: Atès que la demanda sovint supera l'oferta, s'utilitza un sorteig per determinar l'ordre de matrícula. "No s'ha de tirar la tovallola si no t'ha tocat una plaça directa, perquè la llista corre i sempre hi ha una repesca al setembre per cobrir les vacants." Evolució del perfil de l'estudiant i l'aprenentatge d'idiomes La corba de l'anglès Actualment, el perfil de l'estudiant ha canviat. L'anglès ja no presenta una estructura de piràmide (molts alumnes a primer i pocs a cinquè), sinó que s'ha convertit en un rombe o una recta. Això es deu al fet que els joves surten de l'ensenyament obligatori amb un nivell equivalent a tercer, fet que massifica els cursos de quart i cinquè. Diversitat d'idiomes i motivacions • Existeix un gran interès per les segones i terceres llengües estrangeres. • L'alumnat és molt divers: des de joves universitaris fins a persones jubilades que busquen mantenir la ment activa i interaccionar socialment. • A Tarragona, el turisme i la indústria fan que l'anglès es consideri una eina indispensable. Projectes d'infraestructura i activitats culturals L'EOI de Tarragona es troba en un moment de transició esperant la construcció de la nova seu a la Chartreuse (Xar 3). Es preveu que el trasllat podria ser una realitat per al curs 2010-2011 gràcies al conveni entre l'Ajuntament i la Generalitat. Finalment, es destaca la celebració d'una festa de final de curs al Teatre Metropol, un esdeveniment de karaoke artístic que serveix per cohesionar la comunitat educativa i celebrar el tancament de l'any acadèmic malgrat les limitacions d'espai del centre actual.

  • 17'

    Ràdio Nicosia: Trencant estigmes a través de les ones

    Ràdio Nicosia: Un projecte de comunicació i salut mental En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, els membres de Ràdio Nicosia expliquen el funcionament i la filosofia d'un projecte radiofònic pioner format per persones amb un diagnòstic de malaltia mental (com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar). D'on neix el projecte? El nom prové de la ciutat de Nicosia (Xipre), una ciutat dividida que serveix de metàfora entre la cordura i la bogeria. L'impulsor és en Martín, un antropòleg que va portar la idea de l'Argentina, basant-se en l'experiència de La Colifata. A diferència de l'experiència argentina, Ràdio Nicosia opera fora dels hospitals psiquiàtrics, en el marc de ràdios lliures, per fugir del rol de "pacient". La ràdio com a teràpia social Els integrants subratllen que el programa no es planteja com una radioteràpia individual, sinó com una teràpia social: L'objectiu principal és la lluita contra l'estigma. Es pretén que la societat aprengui a mirar les persones més enllà del seu diagnòstic. Com bé diu el seu lema: "Les etiquetes són per a la roba, no per a les persones." Continguts i participació El projecte compta amb uns 45 col·laboradors (40 amb diagnòstic i 5 sense) i tracta temes universals com el treball, els somnis, la sexualitat o la por, buscant sempre l'espontaneïtat i el vincle amb l'oient. On i quan escoltar-los? Web: www.radionicosia.org Ràdio Contrabanda: Dimecres de 4 a 6 (Barcelona). Col·laboracions: Han passat per COMRàdio i la Cadena SER, portant la seva veu a tot l'Estat.

  • 15'

    Sostenibilitat i innovació a Henkel Ibérica

    Henkel i el seu compromís amb el medi ambient En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, la directora de comunicació de Henkel Ibérica, Elisenda Ballester, explica com la companyia integra la sostenibilitat en el seu ADN i en tota la cadena de valor. El focus no és només reduir l'impacte en la fabricació, sinó també oferir productes que facilitin un consum responsable a les llars. Àrees de negoci i marques principals Henkel opera mitjançant tres unitats de negoci clau amb marques molt consolidades: * Detergents: Dixan, Wipp Express, Estrella, Conejo. * Cosmètica: Diadermine, Licor del Polo, Gliss, La Toja. * Adhesius: Pritt, Loctite. Innovacions sostenibles destacades La companyia aposta per una R+D constant per crear fórmules eficaces que minimitzin l'ús de recursos: - Estalvi energètic: Detergents com Wipp Express permeten rentar en aigua freda, reduint fins a un 80% l'energia i un 70% l'aigua consumida. - Estalvi d'aigua: Productes cosmètics com les mousses netejadores que no requereixen aigua per a la seva aplicació. - Materials renovables: La barra d'adhesiu Pritt està fabricada amb un 90% de matèries primeres renovables. - Packaging: Ús generalitzat d'envasos amb un alt percentatge de materials reciclats i reciclables. Educació i transparència Ballester subratlla la importància de la pedagogia amb el consumidor. Destaca que l'usuari ha de fixar-se en els segells d'organismes neutres, com l'A.I.S.E. (Associació Internacional de la Detergència), que avalen el compliment de requisits de seguretat i sostenibilitat. "El lleixiu continua sent el desinfectant universal, el millor que existeix i el més barat, recomanat fins i tot per l'OMS per a la salut pública."

  • 12'

    Entrevista a Anita Miltov: Folk, Punk i Autogestió

    Anita Miltov: Una Trajectòria des dels Marges El grup Anita Miltov ens presenta el seu nou treball discogràfic després d'anys de circular per "carreteres secundàries". Durant l'entrevista, expliquen com el seu pas per circuits alternatius i l'autogestió els ha portat fins a l'actualitat, on han decidit fer un pas endavant en la seva carrera professional. Punts Clau de l'Entrevista: El Salt a la Promoció: Després de guanyar el premi Enganxat a la Música a Reus, la banda ha fitxat per una discogràfica, facilitant una major visibilitat i distribució del seu nou disc. Estil Musical Únic: Es defineixen com una barreja de folk, punk i rock, amb una sonoritat enriquida per instruments poc convencionals com el buzuki (laüt grec) o el bodhrán. Diferència entre Disc i Directe: Mentre que el disc és una producció complexa amb moltes col·laboracions (vents, acordió argentí), el seu directe busca la intensitat i la contundència amb una formació més bàsica. L'Origen del Nom: Prové d'una expressió en hebreu (Ani talmid tov) que significa "> Sóc un bon alumne", utilitzada històricament durant la primera intifada. Referències Culturals i Lletres La banda destaca pel seu interès a musicar textos literaris. En aquest nou disc, han adaptat un poema de Robert Graves que reivindica la figura d'una dona valenta i independent, seguint la línia del seu primer treball on van musicar autors com Vicent Andrés Estellés.

  • 8'

    Tot bufant: L'art de fer música amb objectes quotidians

    Explorant els sons del vent amb Pep Gol i Pep Pasqual En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, el músic Pep Gol ens presenta l'espectacle Tot bufant, una proposta singular que s'emmarca dins el cicle de Cultura de Carrer a Tarragona. Acompanyat per Pep Pasqual, l'objectiu és demostrar que qualsevol objecte pot esdevenir un instrument musical si s'hi sap aplicar el vent. Conceptes clau de l'espectacle Desmitificació dels instruments: L'obra pretén despullar instruments complexos com el clarinet per mostrar que, en essència, són simplement tubs amb forats. Instruments no ortodoxos: S'utilitzen objectes quotidians de tota mena per crear melodies afinades i interpretacions musicals: Ampolles d'aigua. Regadores. Flotadors i globus. Música 100% acústica: A diferència de moltes propostes actuals, no s'utilitzen pre-gravats ni elements electrònics. Tot el que sona és fruit de l'acció directa en el moment. Una experiència per a tots els públics L'espectacle no és només un concert, sinó una combinació de pedagogia, experimentació i teatre. Amb una posada en escena cuidada i un component d'improvisació controlada, els autors busquen sorprendre tant nens com adults: "Volem despullar els instruments i treure'ls-hi tota... desmitificar-los una mica, perquè realment un instrument és una cosa molt senzilla." L'actuació tindrà lloc a la Plaça dels Sedassos de Tarragona, oferint una mirada fresca i orgànica a la creació sonora contemporània.

  • 8'

    Incendi i destrucció de l'espai d'art Kuhnsteiner

    Incendi al Camp de Mart: Un acte de vandalisme Ahir a la tarda es va produir un incendi al Camp de Mart de Tarragona que va destruir totalment el Kuhnsteiner, un contenidor dedicat a l'exposició d'art contemporani. Causes i situació de l'espai L'incendi ha estat atribuït a un acte de vandalisme protagonitzat per un grup de joves. L'espai estava format per tres contenidors que servien de vivenda d'emergència reconvertida en infraestructura cultural. Tot i que no hi havia obres d'art en el moment del foc (estava tancat per temporada), s'ha perdut tot el sistema d'enllumenat, mobiliari i la infraestructura operativa. Conflicte amb l'Ajuntament de Tarragona Unai Reglero, representant del col·lectiu Caldo de Cultivo, ha expressat un profund malestar amb l'administració local: * Denuncien la poca seriositat de l'Ajuntament per no complir els pactes de reobertura. * Afirmen que des del gener han intentat reunir-se amb la nova regidoria sense èxit. * Critiquen la manca de seguretat; l'espai estava sense electricitat, cosa que impedia el funcionament de les alarmes contractades pel col·lectiu. "S'està perdent una part important de la cultura de Tarragona com és la cultura de base." Futur de la programació cultural Malgrat tenir una temporada completa planificada amb exposicions internacionals, polipoesia i cinema a l'aire lliure, el col·lectiu es troba ara mateix sense seu oficial. Tot i l'estat d'ànim de derrota inicial, Reglero assegura que buscaran noves vies per tirar endavant la cultura contemporània a la ciutat de Tarragona.

  • 18'

    Pa ecològic i artesà a Tarragona amb Francesc Servós

    Una aposta per la recuperació del pa tradicional Francesc Servós, gerent del forn Bioró, explica la filosofia darrere de la primera penaderia i brioixeria ecològica de la demarcació de Tarragona. L'objectiu principal del projecte és recuperar la qualitat gastronòmica del pa, que s'ha anat perdent amb la industrialització i l'ús de masses congelades. El procés d'elaboració: Temps i ingredients natius La clau de l'èxit d'aquest pa resideix en el respecte pels processos naturals i l'eliminació de qualsevol component químic: Ingredients bàsics: Només s'utilitzen tres ingredients: farina, aigua i sal. Massa mare i ferments salvatges: En lloc de llevat industrial, fan servir massa mare regenerada diàriament, que conté milers de bacteris que aporten aromes úniques. Llarga fermentació: El procés de fermentació pot durar entre 10 i 12 hores en total, un contrast radical amb la mitja hora del pa convencional. Molturació en pedra: Les farines es molen en molins de pedra per evitar que s'escalfin i conservar així el germen original del cereal. Cereals antics i beneficis per a la salut El forn aposta per cereals propers (principalment de Lleida) i varietats poc hibridades: Espelta: Un blat antic molt més digestiu i tolerant. Sègol: Recomanat per a la funcionalitat intestinal i amb un gust més àcid. Llinosa: Utilitzada per donar tocs torrats característics. "El nostre pa no és de compra diària; la llarga fermentació permet que es conservi en condicions òptimes de consum durant 6 o 7 dies." Filosofia de consum i venda El producte es ven a pes i no per peces fixes, garantint el pagament pel valor real. Tot i que el preu és superior al pa industrial, Servós destaca que el rendiment és major perquè no es llença res i el valor nutricional i el plaer gastronòmic són infinitament superiors.

  • 10'

    2009-04-30 UM FERIA ABRIL BONAVISTA

    Connexió en directe des de la Fira de Bonavista El reporter Pep Sunyer connecta amb l'estudi per transmetre l'ambient previ a l'obertura de la Fira d'Abril al barri de Bonavista, Tarragona. Es destaca l'organització d'una vintena de casetes i la previsió d'una gran afluència de públic. Gastronomia i noves incorporacions Diversitat culinària: A més dels clàssics finitos, pernil i formatge, enguany hi ha una forta presència de la Casa Argentina, que ofereix productes típics com asado, empanades i el tradicional fernet amb coca. Presència esportiva: L'associació ADT s'estrena amb caseta pròpia per celebrar el seu 25è aniversari i recaptar fons durant el playoff. Entrevistes i protagonistes "Lo importante no es saber [ballar], es disfrutar del ambiente, los finitos y los niños" Ramon López: President de l'associació de veïns de Bonavista, destaca la magnitud de la fira i espera una participació d'entre 40.000 i 50.000 persones, apel·lant al civisme. Vergüenza Ajena: El grup rumber de Tarragona explica els seus orígens i la seva actuació a la caseta de la Casa de Andalucía. Atraccions i lleure La fira no només ofereix música i menjar, sinó que inclou una gran esplanada amb: 1. Atraccions infantils i juvenils (nòria, tío-vivo). 2. La clàssica tómbola amb regals. 3. Escenari principal per a actuacions en directe com les de Guadal Jarafe.

  • 10'

    Veus Paral·leles: Diàleg Poètic entre Catalunya i Noruega

    Veus Paral·leles: Una connexió poètica internacional L'escriptor i poeta Albert Mestres ens presenta la setena edició de Veus Paral·leles, una iniciativa literària organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest projecte neix de la voluntat de confrontar la poesia catalana amb cultures sovint desconegudes per al gran públic, promovent un intercanvi cultural ric i sorprenent. L'edició d'enguany: El focus en Noruega Aquest any, l'activitat convida a poetes de la tradició noruega per dialogar amb veus de tot el territori de parla catalana. Les característiques clau d'aquesta edició són: Participants catalans: Jaume Pont (Lleida), Montserrat Costes (Capellades), Isabel García Canet (La Marina Alta) i Gabriel de la Santíssima Trinitat (Mallorca). Participants noruecs: Arne Ruste, Inger Elisabet Hansen i Tor Geyer Scherben. Diversitat generacional i geogràfica: L'organització busca sempre un equilibri entre gèneres, edats i territoris (incloent-hi sempre representació de València i Mallorca). Una posada en escena propera i accessible L'espectacle fuig de la rigidesa dels recitals convencionals per buscar la proximitat amb el públic: L'estructura: Poetes i assistents comparteixen espai de manera íntima, eliminant la barrera de l'escenari. Format bilingüe: Una actriu actua com a fil conductor, recitant les traduccions al català després de cada poema original en noruec per apreciar-ne la musicalitat. Agilitat: Mestres destaca que aquesta edició és especialment lleugera i comunicativa, ideal per a persones que no són expertes en literatura. "Normalment el públic té la sensació d'haver obert un món nou a través de cada tradició poètica." Expansió territorial i llibre de l'edició L'activitat no es limita a Tarragona, sinó que gira per localitats com Palma, Pollença, Badalona i Barcelona. A més, es publica un llibre bilingüe amb tots els poemes del cicle perquè els assistents puguin aprofundir en les obres a casa.

  • 10'

    2009-06-02 UM PARC SUBAQUÀTIC

    Inici de la Setmana del Medi Ambient a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona inaugura les celebracions de la Setmana del Medi Ambient amb una conferència a càrrec de Jaume Fol, biòleg de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i vicepresident de la Societat d'Exploracions Submarines (SES). L'acte serveix per presentar els resultats d'un estudi pioner sobre la riquesa biològica del litoral tarragoní. Un tresor submergit sota les aigües de la costa Després de 15 anys de recerca i tres campanyes intensives, s'ha documentat la presència de vastes praderies de fanerògames marines a tocar de la platja. Alguns punts clau de la troballa són: Hàbitat clau: S'han localitzat extensions de Cymodocea nodosa (la "germana petita" de la posidònia) que s'estenen des de l'Altafulla fins al Port Esportiu de Tarragona. Indicador de salut: L'existència d'aquests "boscos submergits" a uns 10 metres de fondària demostra l'excel·lent qualitat de l'aigua de les platges locals. Valor econòmic i biològic: Aquestes praderies actuen com a lloc de cria per a juvenils d'espècies comercials com la sardina o peixos blancs. El Parc Subaquàtic: Refugi de vida i motor social Joan Bonfill, president del SES, destaca la importància del Parc Subaquàtic de Tarragona, una iniciativa pionera a l'estat que ha permès regenerar fons marins anteriorment degradats: Recuperació d'espècies: Avui dia és possible trobar-hi grans exemplars de meros, corballs, congres, morenes i llagostes. Projectes de futur: L'entitat treballa per crear el Centre d'Estudis del Mar i col·labora en projectes de busseig adaptat (fins i tot amb la ONCE). "És una crònica de 15 anys d'història... un petit tresor que fins ara no havia estat documentat i ara els resultats surten a la llum."

  • 10'

    Concurs Enganxa't a la Música: Nova Convocatòria

    Detalls de la Nova Edició del Concurs El programa Ja Tardes presenta la nova convocatòria del concurs Enganxa’t a la Música, una iniciativa consolidada per promoure formacions musicals que canten principalment en català. L’entrevista amb David Fernández detalla el funcionament d'aquest certamen organitzat pel programa Cops i Flames de Punsis Ràdio (que celebra 20 anys) i la sala El Suau de Reus. Premis i Incentius El concurs ofereix un guardó integral per professionalitzar la carrera dels guanyadors: * Enregistrament d'un treball discogràfic professional. * Campanya de promoció en mitjans de comunicació d'arreu del territori. * Una gira de concerts per diversos festivals i associacions dels Països Catalans. * Inclusió en un CD recopilatori per a les 21 bandes seleccionades en la primera fase. Inscripcions i Tecnologia L'edició actual aposta totalment per la digitalització, eliminant el format físic: * Termini: Les formacions tenen fins al 30 de juny per presentar-se. * Plataforma: Les maquetes s'han de penjar en format MP3 a la web de Tercera Via. * Contingut: Els grups poden incloure biografia, vídeos i fotografies per al jurat i el públic. Procés de Selecció El camí cap a la final consta de diverses etapes: 1. Fase de preselecció: Emissores locals d'arreu del territori trien 20 bandes. 2. Votació popular: El públic pot escollir una formació addicional a través del web. 3. Semifinals al setembre: Les 8 millors formacions defensaran el seu repertori en directe a la sala El Suau. 4. Gran Final: Se celebrarà entre finals de setembre i principis d'octubre. "El que volen els músics és tocar més que treure un disc, per tant oferim aquesta triple oferta: el disc, la promoció i el directe."