Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

325-336 de 447
  • 21'

    Projecte Comenius: Patrimoni i Cooperació a l'IES Pere Martell

    El Projecte Comenius a Tarragona Representants de l'IES Pere Martell de Tarragona expliquen la seva participació en un projecte Comenius multilateral que uneix tres instituts europeus: un d'Itàlia (Florència), un de la República Txeca i el centre tarragoní. Aquesta iniciativa, que té una durada de dos anys, se centra en l'estudi interdisciplinari de monuments emblemàtics de cada ciutat participant. Objectius i Monuments Seleccionats El projecte busca combinar la tecnologia, l'art i la història mitjançant la creació de diversos productes realitzats pels alumnes: Pont del Diable (Tarragona): El centre català s'encarrega de la producció audiovisual i el disseny de continguts divulgatius sobre aquest aqüeducte romà. Palazzo Vecchio (Florència): L'institut italià és el responsable de crear maquetes i escultures artístiques dels monuments. Escola de la República Txeca: L'institut txec aporta la recerca històrica i documental, centrant-se en el seu propi edifici de caràcter modernista. Dinàmica de Treball i Intercanvi El projecte es basa en trobades periòdiques a les diferents seus, utilitzant l'anglès com a llengua vehicular. Durant aquests dies, alumnes i professors txecs i italians visiten Tarragona per avançar en el projecte i conèixer el patrimoni local. "L'essència d'aquest projecte és l'intercanvi entre alumnes de diferents països sobre una idea comuna que enriqueix el seu valor personal i acadèmic." Impacte i Futur L'IES Pere Martell destaca la importància d'aquests projectes europeus (Comenius, Leonardo da Vinci) per motivar l'alumnat i situar el centre en el mapa internacional. A més del treball acadèmic, el projecte inclou: Intercanvi cultural i gastronòmic: Visites guiades i recepcions oficials a l'Ajuntament. Desenvolupament tecnològic: Creació d'un blog i una web per fer el seguiment de les tasques en l'entorn digital. Hores extraescolars: Un compromís voluntari dels alumnes que demostra la seva alta motivació.

  • 13'

    Exposicions a l'Antiga Audiència: Jordi Llort i l'Índia

    Art i Reflexió a Tarragona En el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, l'espai de l'Antiga Audiència de Tarragona acull propostes artístiques que conviden a la reflexió profunda sobre la societat i la condició humana. "Don Art": La dualitat entre Bellesa i Mort L'artista tarragoní Jordi Llort, conegut com a Gallus, presenta una mostra impactant que explora el concepte clàssic d'Eros i Tànatos. Crítica social: L'obra posa el focus en el cànon de bellesa actual i les seves conseqüències, com l'anoràxia i la pressió estètica en el món de les models. Tècnica i material: Utilitza materials reciclats, com ara pòsters publicitaris, sobre els quals pinta amb acrílic per donar una nova lectura a les imatges preexistents. L'impacte visual: Les figures apareixen sovint descarnades, mostrant l'os sota la carn per recordar que la mort forma part de nosaltres. Muntatge innovador: Els quadres no estan fixats a la paret, sinó que floten en l'espai mitjançant fils de pescar. "És la bellesa i la mort, eros i tànatos. També hi ha molta crítica a tot el cànon de bellesa que hem fet actualment." "Dos visions de l'Índia": El contrast de la realitat Paral·lelament, es presenta una col·laboració entre dos fotoperiodistes que ofereixen perspectives contraposades del gegant asiàtic: Lluís Díez Solano: Aporta la visió de la Índia amable i positiva, basada en el diàleg de mirades i els somriures dels personatges. Salva: Ofereix una visió més crua i dramàtica, mostrant la realitat més dura del país. L'exposició de Jordi Llort es podrà visitar fins al 14 de març, convertint l'Antiga Audiència en un punt neuràlgic de la cultura tarragonina.

  • 4'

    La memòria de les dones deportades a Ravensbrück

    La deportació femenina: Un silenci històric Aquesta exposició té com a objectiu principal cobrir el buit històric sobre el col·lectiu de les dones deportades, sovint oblidat en favor de les xifres masculines. La mostra destaca que la repressió nazi no va fer distincions de gènere en la seva persecució, afectant diversos grups: Resistents i republicanes: Dones que van lluitar activament contra el feixisme a França. Col·lectius perseguits: Jueves, gitanes i testimonis de Jehovà. Les "asocials": Un grup singular que incloïa dones que no encaixaven en el model nacionalsocialista, com ara dones independents, lliures o mares solteres. El camp de Ravensbrück i la deshumanització El destí principal d'aquestes dones va ser el camp de Ravensbrück, on la ideologia nazi les catalogava com a subdones. Les condicions de vida es basaven en: Esclavatge laboral: Treballar fins a l'extenuació total. Extermini: L'eliminació directa de les presoneres. Experimentació: L'ús de dones com a objectes per a experiments mèdics. La importància de la memòria avui L'exposició posa èmfasi en la necessitat que la gent jove conegui aquests fets. La lliçó dels camps nazis no és només històrica, sinó que representa la vulneració extrema dels drets humans, un missatge que manté una vigència absoluta en l'actualitat. "Perseguir la gent per ideologia o considerar que les persones no són iguals és un missatge que no perd vigència mai." El context espanyol L'entrevistada assenyala que, a diferència d'altres països, la dictadura franquista va imposar un silenci de 40 anys sobre els deportats republicans, condemnant-los a la humiliació i a la inexistència oficial. La tasca actual busca recuperar aquesta memòria, tant des del vessant professional de la història com des del personal.

  • 18'

    Delen: pop menorquí i calma al Loop Bar de Tarragona

    Entrevista amb el grup Delen El programa d'avui se centra a presentar el grup menorquí Delen, format principalment per l'Alen i en Quim. La banda actua demà dissabte al Loop Bar de Tarragona, dins de la programació d'Animats, i ens expliquen la seva trajectòria i el seu estil musical. Origen i trajectòria El grup és originari de Ciutadella de Menorca, tot i que actualment resideixen a prop de la Bisbal d'Empordà (Girona) per facilitar la seva carrera musical. Porten aproximadament tres anys de recorregut, havent passat de maquetes casolanes a la gravació del seu primer disc professional. Recentment han publicat l'àlbum titulat Sa Roba Estesa (febrer del 2009) sota el segell Música Global. Estil i procés creatiu La seva proposta musical destaca per la tranquil·litat i la proximitat, allunyant-se totalment de gèneres agressius o multitudinaris. Composició: Les lletres i músiques són creades a duo. En Quim sol centrar-se en pensaments i il·lusions, mentre que l'Alen aporta una visió més sentimental i personal. Formació: Tot i que l'ànima del grup són ells dos (veu i guitarres), per als directes s'acompanyen d'una secció de corda (violí i violoncel) i bateria, creant una sonoritat més rica. Influències: Citren referents variats com Bon Iver, La Buena Vida, Damien Rice o el català Sanjosex. El concert a Tarragona "Nosaltres guanyem si podem oferir un bon concert i pordem donar alguna cosa a la gent." El grup es mostra amb moltes ganes de tocar a Tarragona, un lloc que consideren que pot tenir una sintonia similar a Menorca pel que fa a la calma. El concert serà en format de quintet a partir de les 23:00h.

  • 6'

    L'escena de l'skate i l'snowboard a Tarragona

    La cultura de l'skate a Tarragona En aquesta connexió des de la botiga Impact al carrer Rèding, s'explora l'evolució de l'skate i l'snowboard com a estils de vida que van més enllà de l'esport, incloent moda urbana (streetwear) i una estètica pròpia. Evolució i situació actual Tecnologia i disseny: Les taules han passat de ser "trossos de plàstic" a peces amb tecnologia avançada, coixinets d'alta precisió i dissenys ergonòmics. Perfil de l'usuari: L'afició ha crescut exponencialment, abastant des de nens de 8 anys fins a adults de la generació dels 35. Multidisciplinarietat: El sector aglutina l'skate, l'snowboard i la roba de carrer (streetwear), creant una comunitat cohesionada. Principals reptes del col·lectiu L'Abel Romero, propietari de la botiga, destaca les dificultats que pateix el col·lectiu a la ciutat de Tarragona: Manca d'espais: L'únic lloc oficial és el parc del Francolí, que queda lluny del centre. Seguretat: Es denuncia que la zona de pràctica està aïllada i manca de vigilància, provocant robatoris als joves. Restriccions urbanes: Està prohibit patinar pel centre de la ciutat, sota risc de multes i confiscació del material. "L'skatepark que han fet és molt petit per la gent que n'hi ha. Reclamem un lloc a la ciutat per practicar amb seguretat." La connexió finalitza de manera precipitada per qüestions de mobilitat a la via pública, tot i que es destaca la varietat de complements —botes, cascs i fixacions— disponibles per als amants de la neu.

  • 13'

    Música contra el canvi climàtic amb Intermón Oxfam

    Música en viu contra el canvi climàtic Intermón Oxfam ha organitzat la campanya "Música en viu contra el canvi climàtic", un macrofestival que se celebra durant tres dies en 60 sales de 35 ciutats de l'Estat espanyol. L'objectiu principal és conscienciar els joves sobre els efectes devastadors de l'emergència climàtica, especialment als països del sud. Accions a Tarragona i objectius A Tarragona, el concert central té lloc a la sala La Vaqueria amb el grup La Rumber. La iniciativa no és només musical, sinó decididament informativa i reivindicativa: Pressió política: Es recullen signatures per exigir acords internacionals vinculants (com el de Copenhaguen 2009) que substitueixin el Protocol de Kyoto. Reducció d'emissions: Es demana als governs que les emissions de diòxid de carboni es redueixin un 30% per al 2020 i un 80% per al 2050. Justícia climàtica: S'emfatitza que els països rics són els responsables del problema, mentre que els països pobres en pateixen les pitjors conseqüències. El cas d'Etiòpia Part de la recaptació i dels fons es destinen a projectes a Etiòpia, un país extremadament vulnerable on 60 milions de persones estan en risc per sequeres i inundacions. Intermón Oxfam hi treballa en: Rehabilitació de pous i latrines. Accés a l'aigua neta i control de la seva qualitat. Lluita contra la malària i l'escassetat d'aliments. "Els països del sud són la conseqüència de les males pràctiques dels països del nord. Tallem i canviem." El paper de la joventut La campanya aposta pels joves com el motor de canvi. A Tarragona, el comitè d'Intermón Oxfam ja compta amb 44 voluntaris i un grup creixent de joves d'entre 17 i 21 anys compromesos amb la mobilització ciutadana i el canvi d'hàbits quotidians (reciclatge, estalvi d'aigua i transport sostenible).

  • 11'

    Entrevista a Àlex Ferreira: Pop-rock dominicà a Reus

    Àlex Ferreira presenta el seu nou EP a Reus El programa Ja Tardes entrevista el cantant i músic dominicà Àlex Ferreira, qui es troba en plena gira promocional per diversos punts de la península. L'artista presenta el seu treball titulat Serenata de Plástico, un EP de cinc temes editat sota el segell de Warner Music. Trajectòria i estil musical Ferreira, resident a Madrid des de fa quatre anys, explica els seus inicis i la seva evolució constant: Orígens: Prové de Santo Domingo, on ja va enregistrar un disc de forma independent. Estil: Una fusió de pop i rock amb influències molt variades, des de la troba cubana (Silvio Rodríguez) fins al rock argentí (Fito Páez) i el pop britànic (Elvis Costello o Radiohead). Instrumentació: Compon principalment amb la guitarra, tot i que també utilitza el piano. Veu i Lletres: Es considera un cantant de veu neta i melòdica, tot i que té l'ambició de millorar constantment en l'escriptura de lletres que generin imatges poètiques. La realitat de la indústria musical L'artista reflexiona sobre la dificultat de destacar en un mercat saturat i en crisi. Tot i comptar amb el suport d'una gran multinacional, Ferreira subratlla la importància de l'esforç personal: "El fet que estiguis amb una discogràfica gran no vol dir res. Al final has de seguir treballant com si fossis independent." Concert al Cafè Teína L'entrevista serveix com a prèvia del seu concert en format acústic (veu i guitarra) a la ciutat de Reus. Ferreira destaca que gaudeix dels formats de proximitat perquè permeten defensar les cançons tal com van néixer originalment. Ubicació: Cafè Teína (Plaça de la Farinera, Reus). Horari: 20:30 h.

  • 16'

    Sèrie de salutacions nocturnes repetides

    Resum de la interacció Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions cordials entre els participants. El contingut es caracteritza per la seva simplicitat i la repetició d'una fórmula de cortesia estàndard. Aspectes clau de la conversa L'ús exclusiu de la fórmula "Bona nit" com a únic element comunicatiu. Una cadència regular en les intervencions, separades per intervals de temps constants. L'absència de temes de discussió addicionals o intercanvi d'informació complexa. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'un exemple de comunicació fàtica, on l'objectiu principal és mantenir el contacte social o confirmar el canal de comunicació sense transmetre un missatge substantiu.

  • 18'

    Entrevista a Lexus: La vida perfecta i la música en català

    Entrevista amb el grup Lexus: Un retorn ple de contrastos El grup Lexus, representat pel Jordi i el Carles, presenta el seu tercer treball discogràfic titulat "La vida perfecta". Aquest disc es conceptualitza com una paradoxa: malgrat el títol optimista, la portada —una banyera rovellada en un bosc humit— suggereix una realitat més crua i decadent. La intencionalitat del grup és transmetre positivisme a través de la superació dels moments negatius. Producció i evolució del so El grup destaca que aquest àlbum és un pas de gegant en la seva carrera per diversos motius: Autoproducció: Han apostat per gestionar ells mateixos el projecte per mantenir la seva essència. Col·laboracions de luxe: Han comptat amb el productor Miqui Forteza (conegut per treballar amb Jarabe de Palo) i músics de bandes com Elefantes o Nena Daconte. Canvi d'estil: L'evolució musical es dirigeix cap a un so més acústic, donant protagonisme a les guitarres i reduint l'ús dels teclats per aconseguir un contacte més directe amb l'oient. Innovació tecnològica i interacció Lexus aposta fort per les noves tecnologies per fer front a la crisi de la indústria discogràfica: Codis QR: El seu nou videoclip, "Kau", inclou codis QR (Quick Response) que permeten a l'usuari descarregar una frase amagada i accedir a una cançó inèdita titulada "Marta". Internet i gratuïtat: Totes les cançons del disc es poden escoltar gratuïtament a la seva web oficial (alexus.cat) amb la filosofia de "provar abans de comprar". Situació del sector i directes El grup reivindica la importància de donar suport als grups del territori davant la crisi. Critiquen que es gastin grans sumes en artistes internacionals mentre els grups locals ofereixen qualitat i una comunicació més íntima amb el públic. "Ni tu, ni jo, ni ningú som tan importants com ens creiem... el que hem de fer és aixecar-nos." L'entrevista conclou amb l'emissió del seu senzill "Kau", una reflexió sobre la gravetat de la vida i la necessitat de mantenir els peus a terra.

  • 16'

    Guanyadors del Carnaval de Tarragona 2009

    Resum de l'entrevista als guanyadors del Carnaval L'episodi dóna veu als representants de les comparses guardonades en l'edició del Carnaval de Tarragona 2009. Els convidats comparteixen les seves experiències després d'una celebració intensa i discuteixen el futur de la festa. Les comparses protagonistes Calló Largo: Guanyadora del primer premi. L'any vinent tindran l'honor i la responsabilitat d'encarnar el Rei Carnestoltes. Som i Serem: Segons classificats, que l'any que ve s'encarregaran del seguici de la Reina. La preparació i l'esforç Els representants, l'Iñaki i el Quico, destaquen el contrast entre els mesos de feina i la rapidesa amb què passen els dies de la festa: * Temps rècord: La comparsa guanyadora va elaborar totes les disfresses en només mes i mig. * Implicació familiar: Es destaca que moltes famílies guarden les disfresses durant anys com a record de l'esforç realitzat. * Sacrifici personal: Les poques hores de son i la dedicació exclusiva durant la setmana de regnat. Propostes de millora i recordatoris Durant la conversa s'aborden temes logístics i emocionals: * Ubicació de la Disfressada d'Or: S'ha proposat traslladar l'acte a la Plaça de Braus per encabir més públic, ja que el recinte actual ha quedat petit. * Gestió del públic: Demanen més consciència i civisme per part dels espectadors durant la rua per permetre que les comparses puguin ballar sense obstacles. * Homenatge: Es recorda amb emoció la Pepi, presidenta de la comparsa La Vallaruga, recentment traspassada. "Portar el Carnestoltes o la Concubina és una setmana molt dura, però molt intensa i gratificant a nivell personal."

  • 23'

    Control Internacional de Materials Radioactius a la Ferralla

    Gestió de Residus Radioactius en la Indústria Siderúrgica L'episodi se centra en la Conferència Internacional sobre el Control i la Gestió de Materials Radioactius celebrada a Tarragona. S'analitza com la farralla utilitzada per fabricar acer pot contenir elements radioactius de manera inadvertida i quins mecanismes s'apliquen per evitar riscos. Origen i Detecció del Material • La farralla és una matèria primera fonamental per a la producció d'acer, de la qual Espanya és un gran importador. • El material radioactiu trobat sol procedir de la indústria del gas i el petroli, aplicacions hospitalàries o usos industrials que han perdut el control de les seves fonts. • Els sistemes de detecció consisteixen en pòrtics de mesura que activen alarmes acústiques quan detecten radioactivitat en els camions a l'entrada de les plantes. El Protocol Espanyol i la Gestió de Residus Des de l'incident d'Acerinox l'any 1998, Espanya ha desenvolupat un protocol pioner que serveix de referent internacional: "El nostre protocol ha estat un referent a nivell internacional; tant l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica com la Unió Europea l'han pres com un exemple." • Segregació: Un cop detectat, el material s'aparta i es caracteritza per decidir el seu tractament. • Enresa: Si es confirma la perillositat, l'empresa pública s'encarrega d'emmagatzemar-lo de forma segura al centre d'El Cabril (Còrdova). • Categorització: Generalment són residus de baixa i mitjana activitat, com tubs contaminats o petites fonts industrials. Reptes Globals i Sessions de la Conferència La conferència aplega més de 250 experts de 63 països per discutir cinc eixos principals: Perspectiva global i polítiques nacionals. Estratègies de gestió i control de la farralla. Avanços tecnològics en sistemes de detecció. Gestió de les conseqüències d'incidents i accidents. Percepció social i comunicació del risc al públic.

  • 10'

    Preparatius del Concurs de Drag Queens a Tarragona

    Glamur i purpurina al Teatre Metropol L'emissió ens trasllada al Teatre Metropol de Tarragona, on s'estan realitzant els preparatius finals per a la quarta edició del prestigiós concurs de Drag Queens, un dels esdeveniments més esperats del Carnaval local. La celebració promet una nit plena de màgia, color i fantasies artístiques. Detalls del concurs i participants El certamen compta amb una organització consolidada i un nivell de competència que creix cada any: Participació internacional i estatal: Hi ha 12 finalistes seleccionats d'entre 20 aspirants, provinents de llocs com Madrid, Barcelona, Salou i fins i tot s'han rebut sol·licituds des de l'Argentina. Presència professional: Destaca la participació d'un concursant que va obtenir el segon premi al reconegut certamen de Las Palmas de Gran Canaria. El paper de la dona: L'organització, a càrrec de l'associació Amics de la Peralta, lamenta l'absència de Dark Kings (dones que es caracteritzen de homes) en aquesta edició i reitera el seu compromís per fer visible el talent femení en el futur. El jurat i els premis El concurs disposa d'un jurat de "luxe" amb professionals de diversos àmbits per avaluar la posada en escena, el vestuari, la coreografia i el maquillatge: "Cada un valora la parcel·la que li pertoca: l'estilista mira el vestuari, el coreògraf el moviment i la maquilladora el treball tècnic del rostre." Entre els membres del jurat figuren personalitats com l'actriu Llum Barrera, el director de producció Gonzalo Castrillo (guanyador d'un Goya) i la presidenta de l'entitat, Isidora Rubio. L'esforç de la transformació Els concursants inverteixen hores de feina intensa abans de sortir a l'escenari: Les sessions de maquillatge comencen a les 4 de la tarda per a una gala que s'inicia a les 9 de la nit. Cada actuació dura aproximadament tres minuts i mig, on els artistes han de mostrar la seva dramatúrgia i habilitats sobre grans plataformes.