Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

301-312 de 447
  • 8'

    Pitàgores: El líder carismàtic d'una secta de fa 2.500 anys

    Pitàgores i la seva secta filosòfica L'expert Francesc Casadasús, professor de la Universitat de les Illes Balears, ens apropa a la figura de Pitàgores més enllà del seu famós teorema matemàtic. En aquesta sessió al CaixaFòrum, es descriu com un líder carismàtic que va fundar el que es podria considerar una secta hermètica amb regles de vida molt particulars. Conceptes Revolucionaris Pitàgores va ser el primer a introduir a Occident nocions que xocaven frontalment amb la mentalitat de l'època: La immortalitat de l'ànima: Defensava que l'ànima no moria amb el cos. La transmigració: Creia que l'ànima es reencarnava en altres éssers vius (animals o vegetals). L'hermetisme: Els coneixements de l'escola eren secrets i no podien sortir del cercle d'iniciats. L'estil de vida pitagòric Els seguidors de Pitàgores seguien una dieta i unes normes de conducta estrictes: Vegetarianisme radical: Estava prohibit menjar carn a causa de la creença en la reencarnació. Prohibició de les faves: Existeixen moltes teories sobre aquest veto, des de motius de salut (fabisme) fins a interpretacions polítiques (les faves s'usaven per votar; així, evitar-les implicava abstenir-se de la política institucional). Curiositats sobre la vida i la mort dels filòsofs El diàleg també explora com la tradició antiga, recollida per autors com Diògenes Laerci, donava una importància cabdal a la forma en què morien els filòsofs, intentant buscar una coherència entre la seva fi i el seu pensament. "Pitàgores va reconèixer la veu d'un amic seu en els lladrucs d'un gos a qui estaven pegant." Finalment, es fa un apunt sobre Diògenes el Cínic, aclarint que la síndrome de Diògenes actual és una denominació errònia, ja que el filòsof original rebutjava tota propietat i no era un acumulador.

  • 10'

    Primer dia al Campus Catalunya de la URV

    Inauguració i Primeres Impressions L'episodi recull el testimoni de diversos estudiants en el seu primer dia de classe al nou Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El canvi representa una millora significativa respecte a les antigues instal·lacions, especialment per als alumnes que venien del Seminari o d'edificis envellits. Millores Principals Els estudiants destaquen diversos aspectes positius de les noves infraestructures: Centralització de serveis: Ara disposen de bar, copisteria i secretaria en un mateix espai. Condicionament: Les aules són noves, espaioses, amb bona il·luminació i mobiliari modern, com les taules corregudes. Espais específics: Presència de laboratoris, platós de televisió i estudis de ràdio per a carreres com Comunicació o Infermeria. "Veníem d'un edifici que estava envoltat de pedres i sense calefacció... aquí està tot nou i ben acondicionat." Desafiaments i Crítiques Malgrat la satisfacció general, han sorgit alguns problemes logístics propis de l'estrena: Cues a la copisteria: Hi ha una forta queixa per la falta de personal i l'espai reduït d'aquest servei per atendre tres facultats alhora. Desorientació: L'edifici és tan gran i quadriculat que alguns alumnes encara es perden pels passadissos. Climatització: S'ha mencionat un excés de calor en algunes zones de l'edifici. Dades del Campus El campus ja acull unes 3.000 persones, incloent-hi estudiants i més de 600 docents. En un futur, s'hi afegirà la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, consolidant la unificació de les facultats de la URV.

  • 24'

    El Cuinarot: Gastronomia i Associació de Cuiners Costa Daurada

    Explorant la Gastronomia de la Costa Daurada Aquest episodi del programa El Cuinarot se centra en la tasca fonamental que desenvolupa l'Associació de Cuiners Costa Daurada per a la promoció del producte local i el talent culinari del territori. L'Associació de Cuiners i la Culinària Regional El programa destaca com la col·laboració entre professionals permet elevar els estàndards de la cuina catalana al sud del país. • Promoció del producte de proximitat: S'emfatitza la importància d'utilitzar ingredients de km 0. • Xarxa de professionals: L'associació actua com un punt d'unió per compartir coneixements i tècniques. "La gastronomia és el reflex de la nostra terra i la passió dels nostres cuiners." Tradició i Innovació als Fogons Es discuteix com la tradició gastronòmica de la Costa Daurada s'adapta a les noves tendències sense perdre la seva essència. La visibilitat dels cuiners locals és clau per mantenir viva la cultura culinària de la regió.

  • 20'

    L'elaboració del gelat artesà i les noves tendències

    La Revolució del Gelat: Tradició i Innovació En aquesta edició d'El Cuinerot, explorem el fascinant món del gelat amb Gabriel Olivier, un expert gelater que col·labora estretament amb el sector de la restauració. La conversa desmitifica el gelat com un producte exclusiu de l'estiu i ens introdueix en un univers de sabors inesperats. Gelats Salats i Gastronomia Una de les tendències més trencadores és la creació de gelats salats dissenyats per acompanyar plats principals, fruit de la col·laboració entre cuiners i gelaters: Gelat de romesco per a acompanyaments locals. Gelat de patata per servir amb pop a la gallega. Innovacions com el gelat de gambes a la planxa o de wasabi amb xocolata. "L'alcohol no es congela fàcilment, però mitjançant tècniques precises aconseguim gelats molt lograts." Tècnica i Formulació El gelat és una combinació de matèries primeres naturals (llet, aigua, sucres) transformada per l'acció de l'agitació mecànica i el fred. A diferència de la cuina convencional, la gelateria és una ciència exacta: Inamovibilitat de la recepta: Un cop feta la base, no es pot rectificar el gust com en un guisat. Diferència estacional: A l'hivern es formulen gelats més calòrics per reduir la sensació de fred intens. Artesania vs. Indústria: El gelat artesà té molt menys aire (uns 30-35%) que l'industrial (fins al 150%), cosa que es tradueix en més pes de producte real i menys volum buit. Salut i Conservació a Casa Es desmenteixen mites sobre el gelat, com la seva relació amb les càries o el seu elevat contingut calòric. De fet, molts gelats de crema tenen menys calories que productes considerats dietètics com el formatge de Burgos. Per a una conservació òptima a casa, es recomana: 1. Treure el gelat del congelador uns 20-25 minuts abans de consumir-lo. 2. Deixar-lo a la nevera perquè recuperi la seva plasticitat sense perdre l'estructura. 3. Evitar recongelar-lo repetidament per prevenir la formació de cristalls de gel grossos.

  • 24'

    Rosita: L'èxit de la Cervesa Artesana de Tarragona

    Història i Filosofia de Cervesa Rosita L'episodi explora els orígens i l'evolució de Cervesa Rosita, un projecte de l'empresa La Gardènia. El nom neix de la voluntat de trobar una identitat femenina i arrelada a la història de les cases de Tarragona (especialment al Serrallo i la Part Alta), defugint d'altres noms més localistes com Tacleta per facilitar l'exportació. Imatge de Marca i Disseny • La identitat visual es va triar mitjançant un concurs internacional que va rebre més de 450 propostes. • L'etiqueta final va ser retocada per experts en màrqueting per dotar-la d'elements simbòlics com les espigues. • L'estratègia de marca ha estat clau per entrar en mercats exigents com els Estats Units i Madrid. Caràcter Artesanal i Producte El Pep, responsable de la marca, destaca la diferència fonamental amb les cerveses industrials: • El procés de fabricació dura un mes, en contrast amb el dia i mig del sector industrial. • És una cervesa tèrbola perquè realitza l'última fermentació dins de l'ampolla, cosa que permet que el producte evolucioni amb el temps (com el vi). • La temperatura ideal de consum se situa entre els 3 i 5 graus per no emmascarar-ne els matisos. Varietats i Innovació Actualment compten amb tres varietats principals: 1. Original: La recepta clàssica. 2. D'Ivori: Una variant més afruitada i suau, inspirada en la nina d'ivori de Tarragona. 3. Negra: Elaborada amb avellanes d'Alcover. "El millor maridatge de la Rosita és la tranquil·litat, la calma i una bona xerrada." Expansió i Futur del Negoci Malgrat la crisi econòmica, l'empresa ha tancat el seu primer any amb un balanç positiu, produint vora les 400.000 ampolles. Nous Horitzons Gastronòmics • Estan experimentant amb derivats com vinagres de cervesa, melmelades fetes amb la malta i fins i tot un projecte de gelat de cervesa en col·laboració amb el mestre gelater Gabri. • Exporten a països com Dinamarca, Austràlia (on venen packs de sis unitats per demanda local) i tenen plans per als Països Baixos. • La comercialització es fa a través de botigues especialitzades, hostaleria i la seva botiga en línia oficial.

  • 17'

    El món del Calçot de Valls i la seva IGP

    La tradició de la calçotada i la IGP Calçot de Valls En aquest episodi d'El Cuinerot, comptem amb la presència de Quico Amill, productor i representant de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, qui ens explica els secrets d'aquest producte emblemàtic de les comarques del Camp de Tarragona. El calçot ideal i el procés de cultiu Segons el Consell Regulador, el calçot perfecte ha de complir unes mides específiques: * Una cama blanca d'entre 15 i 25 centímetres. * Un diàmetre d'entre 1,7 i 2,5 centímetres. El procés de producció dura pràcticament un any. Comença al febrer amb la plantació del cebollí, que es cull com a ceba blanca al juliol. Després d'un període de repòs, es torna a plantar a finals d'estiu. El nom de "calçot" prové precisament de l'acció de calçar, que consisteix a anar cobrint els grills amb terra a mesura que creixen per aconseguir la llargada desitjada de la part blanca. Claus per a una bona calçotada Per gaudir d'una experiència autèntica, s'han de seguir certs passos tradicionals: 1. Cocció: S'han de coure a la flama viva, preferiblement amb redolta (rebrots de vinya de l'any anterior) per evitar l'excés de fum. 2. Preparació: Mai s'han de rentar amb aigua per no perdre les aromes del terreny calcari; només cal sacsejar-los per treure l'excés de terra. 3. La Salsa: Tot i que cada casa té el seu secret, els ingredients base són la metlla, l'avellana, el tomacó, la nyora, l'oli i l'all. "Un calçot que arribi al mercat rentat no pot ser mai IGP Calçot de Valls. Ha de retenir els aromes del terreny." Impacte econòmic i noves tendències La calçotada ha passat de ser un dinar de pagès a un motor econòmic vital per a la restauració i l'agricultura de la zona. En els últims 25 anys, el nombre de restaurants dedicats a aquest ritual s'ha triplicat. Com a curiositat gastronòmica, es suggereix el calçot amb pijama (arrebossat a la romana) com una alternativa per cuinar a casa sense necessitat de fer foc.

  • 22'

    Tècniques i fonaments de la Medicina Tradicional Xinesa

    Introducció a la Medicina Tradicional Xinesa L'episodi explora diverses pràctiques de la medicina tradicional xinesa (MTX) més enllà de la coneguda acupuntura. Felip Caudet explica que aquestes tècniques es basen en una comprensió del cos i la salut totalment diferent a la visió occidental, centrada en l'equilibri de l'energia (Chi) i la sang. Conceptes fonamentals El Chi (o Ki): Entès com l'energia vital que obtenim de la respiració i l'alimentació. Desequilibri: La malaltia es percep com un desequilibri per excés o per defecte en la circulació d'aquestes substàncies. Punts d'acupuntura: Són zones de baixa resistència elèctrica on és més fàcil estimular el cos per la seva configuració anatòmica. Tècniques detallades El programa descriu diversos mètodes terapèutics: Acupuntura: Aplicació d'agulles en punts específics. Tot i la seva fama pel tractament del dolor, és una medicina generalista i reguladora. Moxibustió: Aplicació de calor mitjançant l'artemisa (una herba sedant i analgèsica). És ideal per enfortir el sistema immunitari en canvis estacionals. Ventoses: Ús de recipients per crear el buit sobre la pell. Estimula la circulació i, mitjançant massatges, pot desenganxar teixits i músculs congestionats. Shiatsu i Ito-termie: Tècniques japoneses derivades que combinen la pressió digital amb l'escalfor per harmonitzar el cos. "El que no es cura amb acupuntura, es cura amb moxibustió." Prevenció i Professionalitat S'emfatitza que aquestes teràpies són excel·lents com a medicina preventiva i per a malalties cròniques, tot i que per a urgències agudes (com una apendicitis) cal acudir a la medicina convencional. Finalment, es remarca la importància de posar-se en mans de professionals titulats i col·legiats per evitar riscos.

  • 25'

    Guia completa de l'esquinç: lesions i tractament

    Tot sobre els esquinços: de l'estructura a la recuperació En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet ens ofereix una visió detallada sobre una de les lesions més habituals: l'esquinç. S'explica des d'una perspectiva pedagògica què passa dins del nostre cos quan ens lesionem i quins passos hem de seguir per a una òptima recuperació. Què és realment un esquinç? Un esquinç es defineix literalment com un estrip en les estructures internes del cos, similar a quan s'estripa un tros de roba. Tot i que pot afectar els músculs (comú en futbolistes), l'esquinç típic i tòpic es produeix en els lligaments. • Lligaments: Són estructures poc elàstiques que uneixen dos ossos en una articulació per donar-li estabilitat. • Edat i flexibilitat: Amb el pas dels anys, les fibres perden elasticitat i es tornen més rígides, augmentant el risc de lesió. Els tres graus de gravetat Grau 1 (Lleu): Un petit estrip d'algunes fibres. El dolor és controlable i la recuperació ràpida. Grau 2 (Parcial): És el que sol causar més dolor i reacció inflamatòria. El lligament està trencat a mitges. Grau 3 (Total): Ruptura completa del lligament, sovint requerint intervenció quirúrgica. Reacció del cos i primers auxilis Quan ens lesionem, el cos genera un edema (acumulació de líquid) com a mecanisme de defensa per crear un coixí natural i evitar el moviment. "L'atenció de primera que podeu dedicar-li és fonamental: pareu l'activitat immediatament i apliqueu fred." Què fer (i què no fer): • Fred: Apliqueu gel (protegit amb una roba) per reduir la inflamació i el flux sanguini inicial. • No a l'aigua calenta amb sal: Inicialment és perjudicial perquè augmenta la inflamació. L'aigua calenta només és útil en fases avançades (després de 15-20 dies) per facilitar el moviment. • Argila (Fang): Un remei molt recomanat. Té un doble efecte: primer absorbeix el calor de la inflamació i després ajuda a reactivar la circulació per reparar els teixits. El paper del fisioterapeuta És crucial no confiar-se només en la desaparició del dolor. La reparació del teixit pot no començar fins al cap de 20 dies. El fisioterapeuta ajuda a que la cicatriu interna no sigui defectuosa i evita l'atrofia muscular derivada de la immobilització mitjançant tècniques com massatges, manipulacions o els bandatges neuromusculars (kinesiotaping).

  • 20'

    L'auriculoteràpia: Beneficis i fonaments científics

    Introducció a l'Auriculoteràpia L'auriculoteràpia és una disciplina de la salut que se centra en l'estimulació de punts específics del pavelló auricular (l'orella externa) per tractar diverses afeccions del cos. En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet explica com l'orella funciona com un mapa reflex de tot l'organisme. Fonaments i Història Encara que té arrels en la medicina tradicional xinesa i referències en textos d'Hipòcrates, l'auriculoteràpia moderna neix a França a mitjans del segle XX: Paul Nogier: Neuròleg francès que el 1956 va sistematitzar el mapa de l'orella en observar com es curaven casos de ciàtica estimulant punts auriculars. Mapa Somatotòpic: Es descriu l'orella com la figura d'un fetus invertit, on el lòbul correspon al cap i la part superior a les extremitats inferiors. Embriologia: L'eficàcia de la teràpia es basa en el fet que l'orella conserva teixits de les tres capes germinatives (músculs, òrgans i sistema nerviós) en un espai reduït. Aplicacions i Tractaments L'auriculoteràpia és una de les teràpies reflexes més estudiades científicament i s'utilitza principalment per a: Gestió del dolor: Problemes musculars, esquelètics i crònics. Deshabituació tòxica: Ajuda per deixar de fumar o tractar addiccions a l'alcohol i drogues. Trastorns emocionals: Tractament de l'estat d'estrès, l'insomni i l'angoixa. Problemes orgànics: Trastorns digestius o del sistema genitourinari. "L'orella és una estructura que segueix mantenint les tres capes germinatives al mateix lloc, fent possible que tot el cos hi estigui reflexat." Metodologia Profesional Actualment, els professionals formats (com els fisioterapeutes a través de cursos acreditats pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya) utilitzen diverses tècniques d'estimulació: Agulles d'acupuntura: El mètode tradicional de punció. Llàser: Una alternativa indolor ideal per a persones amb por a les agulles o per a infants. Palpadors o pressió: Massatges específics en els punts reflexos. Llavors o boles: Elements que es deixen enganxats amb esparadrap per a una estimulació continuada.

  • 24'

    L'angoixa: Comprendre els símptomes i solucions

    L'angoixa i la seva naturalesa En aquest episodi, el professional de la salut Felip Cabdet analitza profundament l'angoixa, un trastorn sovint malinterpretat però amb una gran incidència en la societat actual. Desmitifica la paraula explicant que, en origen, l'angoixa és un mecanisme biològic positiu que ens activa per satisfer necessitats bàsiques o fugir de perills. Símptomes i manifestacions físiques L'angoixa es torna patològica quan les respostes del cos són descontrolades. Les manifestacions més comunes inclouen: • Taquicàrdia i acceleració del ritme cardíac. • Sensació d'ofec, pressió al pit i taquipnea (respiració ràpida). • Suors, tremolors i rigidesa muscular. • En casos extrems, pot derivar en trastorns de pànic o pèrdua de coneixement. Estratègies de gestió i benestar Es destaca que el sistema nerviós vegetatiu (el que no controlem voluntàriament) és el responsable d'aquests episodis. Per gestionar-lo, es proposen diversos pilars: Suport Professional: La farmacologia i la teràpia psicològica són indispensables en casos greus. Alimentació: Una dieta rica en vitamina B (fulla verda, llegums, germinats) ajuda a nodrir el sistema nerviós. Hàbits Saludables: Mantenir una freqüència de menjars estable per evitar hipoglucèmies i practicar esport regularment. Tècniques de Relaxació: Ús d'infusions com la valeriana o la passiflora i l'enciam com a aliment relaxant. "L'angoixa positiva és la que activa mecanismes nerviosos i hormonals perquè el cos busqui cobrir una necessitat, com quan tens gana i busques menjar." Exercicis pràctics de respiració Per aturar un atac de manera immediata, s'ofereixen dues tècniques: • Respiració Abdominal: Posar les mans a la panxa i notar com s'infla en inspirar pel nas i es buida lentament per la boca. • Respiració Quadrada: Un cicle de quatre fases (inspirar, aguantar, expirar, aguantar) de quatre segons cadascuna per regular l'estat nerviós.

  • 25'

    Claus per a una bona digestió i el seu funcionament

    Funcionament del sistema digestiu La digestió és un procés complex que comença molt abans que el menjar arribi a l'estómac. Es tracta del mecanisme pel qual el cos esmicola els aliments fins a fer-los prou petits perquè puguin travessar les parets de l'intestí i passar a la sang. Fases i tipus de processos • Processos mecànics: Com la masticació, on s'utilitza la força física per desfer l'aliment. • Processos químics: Intervenen substàncies com els àcids estomacals o els enzims. Recorregut de l'aliment La Boca: L'inici químic es produeix amb la saliva, que conté tialina per digerir els sucres. L'Estómac: Aquí es digereixen principalment les proteïnes mitjançant l'àcid clorhídric. L'Intestí Prim: És el lloc on s'allibera la bilis (per als greixos) i on es produeix l'absorció de nutrients. L'Intestí Gruixut: La seva funció principal és la reabsorció d'aigua i la formació de la femta. "La digestió se l'ha de deixar fer ben feta, s'ha de respectar i posar-li les coses fàcils." Consells pràctics per millorar la digestió Per evitar problemes com l'acidesa o els tall de digestió, s'ha de tenir en compte: • Mastegar i ensalivar bé: Facilita el treball a la resta d'òrgans. • Menjar en calma: Evitar distraccions com el televisor per ser conscients del que mengem. • Ordre dels aliments: Menjar fruita o vegetals crus abans de l'àpat per preparar l'estómac i evitar fermentacions. • La temperatura: Beure infusions calentes en lloc de begudes molt fredes o sorbets, que poden alentir el procés. • La postura: Mantenir el tronc recte i, si es fa migdiada, començar sobre el costat esquerre del cos per respectar la curvatura natural de l'estómac.

  • 26'

    Grip i refredats: claus per prevenir i curar

    Gestió de la Grip i el Refredat amb Felip Caudet En aquest episodi, s'analitza l'arribada del període epidèmic de la grip i com diferenciar-la d'un refredat comú. Felip Caudet ofereix pautes clares per ajudar el cos a recuperar-se de manera natural, posant èmfasi en el fet que el guariment prové del propi sistema immunològic i no exclusivament dels medicaments. Diferències Clau entre Grip i Refredat • El refredat afecta principalment les vies respiratòries altes (nas, gola, sinus). • La grip presenta una simptomatologia sistèmica: dolors musculars, articulars, fatiga intensa i febre alta (sovint superior a 38,5 °C). • Mentre que el refredat es pot patir diverses vegades l'any, la grip és una malaltia vírica que rarament es repeteix en un mateix període anual. Recomanacions i Tractament "La cura no vindrà a través del que nosaltres fem, sinó a través del que el nostre cos pugui fer; hem de donar-li eines perquè es defensi." • Descans i hidratació: És fonamental beure uns dos litres d'aigua al dia per eliminar les toxines generades durant la "batalla immunològica". • L'ús d'antibiòtics: S'adverteix que els antibiòtics NO maten els virus. El seu ús només és justificat per prescripció mèdica en cas d'infeccions bacterianes secundàries. • Dieta lleugera: Menjar poc però amb aliments rics en vitamina C (taronges, pebrots) i vitamina A (pastanaga, tomàquet) per ajudar a la regeneració i defensa. • Remeis naturals: S'esmenten les infusions de saug, menta o ortiga per afavorir la sudoració, i la mel com a potent antimicrobià. Prevenció i Contagi La higiene de mans i l'evitació d'espais tancats amb molta gent són mesures bàsiques. També se subratlla la importància de la vacunació en grups de risc i la pràctica cívica de no encomanar la malaltia als altres.